La necessitat femenina de parlar, justificada per la ciència

Les persones que tenen amics i es relacionen amb d'altres i desenvolupen vincles afectius són més felices, estan més sanes i viuen més que les que viuen socialment aïllades. Un grup d'investigadors de la Universitat de Michigan ha trobat una hormona que podria explicar aquests beneficis. Es tracta de la progesterona, una hormona sexual la producció de la qual augmenta i disminueix amb els cicles menstruals, i que redueix l'ansietat i l'estrès. En un experiment amb un grup de dones, els investigadors han pogut constatar que aquesta hormona augmentava quan les dones es relacionaven.

Estudis anteriors revelaven que un nivell més elevat de progesterona implicava un augment del desig de vincular-se amb altres persones. Aquesta investigació, però, és la primera que constata que els increments d'aquesta hormona estarien relacionats amb una major voluntat d'ajudar els altres i fins i tot de fer sacrificis.

En la investigació hi han participat 160 dones estudiants d'universitat. A través de la saliva es van mesurar els seus nivells de progesterona i de l‘hormona de l'estrès, i a partir d'aquí es feien dos controls.

Es va assignar a cada dona una parella i van fer activitats que implicaven aproximació emocional i d'altres de neutrals. Al cap d'una setmana, les dones havien augmentat els nivells de progesterona, fet que es pot traduir en una major capacitat de sacrifici per ajudar l'altre.

La progesterona podria ser la base neurològica i hormonal per explicar la necessitat que tenen els éssers humans de relacionar-se socialment i establir vincles. A més, obre la porta a una nova teoria de l'evolució de l‘altruisme, que sosté que la funció hormonal dels llaços socials permet a les persones reprimir el seu propi interès per afavorir el benestar de l'altre.

enllaços: http://www.infocop.es/view_article.asp?cat=163&id=738 i http://www.perspectivaciudadana.com/contenido.php?itemid=29454

 

Mireia Mascaró