Blogia
colorblau

Buscant les estrelles més velles

Buscant les estrelles més velles

L’heli i l’hidrogen són dos elements primordials, és a dir, es van formar en l’inici de l’univers abans que hi hagués estrelles. Per això, els astres més antics són definits com extremadament pobres en metalls, perquè aquests últims no van començar a existir fins que es van produir precisament en aquests astres. Fins ara era molt difícil distingir aquestes estrelles fora de la nostra galàxia, la Via Làctia. Però un equip internacional d’astrònoms, amb un enfocament de recerca avançat, ha aconseguit "descobrir estrelles primitives entre totes les altres, que són molt més comuns" en altres galàxies, segons explica Else Starkenburg, líder del grup. Les estrelles primitives han d’haver-se format a partir de matèria creada poc després del Big Bang, fa uns 13.700 milions d’anys, i típicament tenen menys d’una mil lèsima part de la quantitat d’elements químics més pesants que l’hidrogen i l’heli, pel que són anomenades estrelles de metal · licitat extremadament baixa.

L’equip ha mesurat els espectres de llum (que indiquen la composició química) de 2.000 estrelles gegants en quatre galàxies nanes veïnes de la Via Làctia. Com aquestes galàxies estan a uns 300.000 anys llum de distància de la nostra, és difícil determinar amb precisió l’empremta de composició química dels astres individuals en aquests espectres i només els senyals més forts es poden mesurar. Starkenburg i els seus companys es van endur una sorpresa quan van veure que cap estrella de les analitzades semblava ser del tipus que ells estaven buscant, és a dir, els poc corrents astres de metal · licitat extremadament baixa. Gràcies als instruments d’alta sensibilitat del VLT, aquests astrònoms han pogut confirmar la condició de Pristina de diverses estrelles de metal · licitat extremadament baixa.

Les anàlisis d’aquestes estrelles pristines ara identifiques en galàxies nanes indiquen que en tres d’elles la quantitat relativa d’elements químics pesants és entre 1/3.000 i 1/10.000 de la de nostre Sol, inclosa la que té el rècord de astre més primitiu trobat fins ara fora de la Via Làctia, afirma l’ESO.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/busca/estrellas/viejas/elpepusoccie/20100217elpepusoc_8/Tes

 

Narcís Homs

0 comentarios