Al rescat del caimàn planer de Colombia
El cocodril d' Orinoco, dels Plans de Colòmbia i Veneçuela, està considerat com espècie en perill crític d'extinció a nivell mundial segons la Unión Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). A partir d'ara aquesta esepcie (Crocodylus intermedius) contarà amb un programa de conservació i maneig coordinat per científics espanyols i colombians, finançat per la Fundació Biodiversitat i que es desenvoluparà en la regió oriental colombiana.
El caimàn llanero, com també es denomina localment, està considerat com el cocodriliano més amenaçat del món; en els escenaris que descriu en moltes de les seves novel·les García Márquez, tot just queden 105 exemplars en llibertat, repartits en quatre nuclis, segons els censos que es van portar a terme entre 1993 i 1996. De la biologia, ecologia i estat de poblacions d'aquest rèptil, que arriba a amidar set metres, es coneix molt poc, el que justifica la necessitat de realitzar investigacions sobre l'espècie, afirma Manuel Merchán Fornelino, director de l'Associació Chelonia i professor de biologia de la Facultat de Biologia de la I.I.Universitat (Segòvia).
Una altra de les greus amenaces amb les quals s'enfronta actualment aquest rèptil és la destrucció del seu hàbitat, asseguren els biòlegs. El programa es realitzarà en una regió amb una superfície aproximada de 260.000 quilòmetres quadrats, recorreguda per grans rius de la conca del Orinoco (de la qual formen part el Meta, Arauca, Casanare, Vichada, Inirida i Guaviare, entre altres), en ecosistemes de sabana característics d'aquesta zona. L'espècie requereix llacunes i rius de gran cabal, amb platges de posada adequades per a la nidificación.
Una altra dels greus amenacis amb els quals s'enfronta actualment aquest rèptil és la destrucció del seu hàbitat, asseguren els biòlegs. El programa és realitzarà en una regió amb una superfície aproximada de 260.000 quilòmetres quadrats, recorreguda per grans rius de la conca del Orinoco (de la qual formin part el Meta, Arauca, Casanare, Vichada, Inirida i Guaviare, entre altres), en ecosistemes de sabana característics d'aquesta zona. L'espècie requereix llacunes i rius de gran total, amb platges de posada adequades per a la nidificación.
L'objectiu conjunt de totes les institucions involucrades en aquesta ambiciosa iniciativa de conservació i desenvolupament és impulsar la recuperació d'una de les espècies més amenaçades del món.
Oriol Castells
1r-Batx A
0 comentarios