La fauna de Madagascar arribava a causa de les diversificacions oceàniques

L’illa de Madagascar es va separar del continent Africà fa uns 130 milions d’anys i de l’Índia fa entre 65 i 80 milions d’anys, després del desmembrament del supercontinent Gondwana. Una investigació internacional en què ha participat el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha revelat que la major part de la fauna va arribar a la illa a través de repetides dispersions oceàniques després de la separació del continent.
L’equip d’investigadors va reconstruir la història de colonització de Madagascar mitjançant la seqüenciació de diversos gens nuclears dels principals grups de vertebrats de Madagascar i de les espècies més properes a  l’Àfrica, Àsia i Sud-amèrica. Després, per datar els períodes de divergència, van aplicar l’anomenat "rellotge molecular", que permet estimar el temps evolutiu a partir del nombre de diferències entre dues seqüències d’ADN.

"Els resultats mostren que l’origen de la major part dels grups malgaixos és relativament recent, geològicament parlant, i que van colonitzar l’illa per dispersió oceànica, principalment des d’Àfrica. El més probable és que forts ciclons arrosseguessin fins a terra ferma grans troncs o petites illes flotants de vegetació amb els que serien els primers colonitzadors (l’investigador del CSIC David Vieites, del Museu Nacional de Ciències Naturals.)

Segons els experts, els colonitzadors es van haver de desplaçar necessàriament travessant l’oceà. El Canal de Moçambic que separa Madagascar d’Àfrica, té una profunditat de gairebé 3.000 metres, massa perquè una baixada del nivell del mar hagués permès la dispersió per terra. Tortugues i iguanes, van ser els grans supervivents

A la fi del període Cretàcic es va produir una extinció massiva a tot el planeta. Segons aquest estudi, només dos grups de les espècies vertebrats que vivien llavors a Madagascar van sobreviure a aquesta onada d’extincions: unes tortugues d’aigua dolça i les iguanes. La resta de la fauna present a l’illa va arribar a ella amb posterioritat creuant l’oceà en diversos períodes.

Segons aquest estudi, la diversificació posterior dins de l’illa es va veure afavorida per l’existència de selves humides, que van permetre que els grups adaptats a aquest hàbitat es diversifiquessin fins a convertir Madagascar en un dels punts calents de biodiversitat mundial. En l’actualitat, aquesta illa acull una fauna i una vegetació úniques, tant pel seu elevat nombre d’espècies endèmiques com per la gran biodiversitat que conté.

 

 

                                                                               

 

                                                                                    Helena Pascual

                                                                                    1r Batx -B