Blogia
colorblau

Perquè els éssers idèntics són alhora tan diferents?

Perquè els éssers idèntics són alhora tan diferents?

Un grup internacional de científics s’ha preguntat quina és la relació entre l’estructura del cervell i les experiències de cada ésser, fet que podria explicar perquè els bessons idèntics no s’assemblen a la perfecció, inclús quan creixen junts.
Els investigadors de la Universitat Tècnica de Dresde (Alemanya) van analitzar 40 ratolins genèticament idèntics que vivien dins d’un recinte on podien escollir una gran varietat d’activitats. "Los animales no sólo eran genéticamente idénticos, sino que también vivían en el mismo entorno", explica Gerd Kempermann, investigador principal de la institució alemana i president del Centre Alemany per Enfermetats Neurodegeneratives (DZNE). “La pregunta es por qué, a pesar de eso, sigue emergiendo la individualidad”.

Els científics afirmen que el cervell és un òrgan complex que no para de desenvolupar-se mai i els canvis que hi ha estan relacionats amb la personalitat i la conducte de cada individu. “Podemos demostrar una relación entre un tipo particular de plasticidad cerebral –la neurogénesis del hipocampo adulto– y los niveles individuales de la conducta exploratoria –a través de las cuales se adquieren los conocimientos–” ens explica Kempermann.
La neurogènesis adulta, és a dir, la generació de noves neurones en d’hipocamp, permet que el cervell reaccioni de manera molt flexiva a la nova informació. Amb aquest treball, els investigadors demostren per primer cop que les experiències personals i el comportament contribueixen a la “individualització” del cervell. Aquesta teoria queda reflectida a la pràctica dels ratolins perquè cadascú va viure les seves experiències personals dins d’aquell recinte. El científic principal d’aquesta investigació afirma que  “Aunque hay que ser cuidadoso con las extrapolaciones directas entre ratones y humanos, estamos convencidos de que el principio observado se mantendrá entre las especies”

 

A l’experiment que es va fer per estudiar les conductes especifiques, cadascun dels ratolins estava equipat amb un micro-chip que emetia senyals electromagnètiques, cosa que va permetre als científics construir perfils de moviments dels animals i quantificar el seu comportament explorador. Malgrat estar en el mateix entorn i tenir gens idèntics, els ratolins mostraven patrons de comportament individualistes i això es va anar augmentant durant els tres mesos "Estas discrepancias se asociaron con diferencias en la generación de nuevas neuronas en el hipocampo, una región del cerebro que apoya el aprendizaje y la memoria", sosté Kempermann. Segons aquest investigador, els animals que exploren l’ambient amb un grau major també els hi van créixer més neurones que en els animals més passius.

Per acabar, els experts van examinar també un grup de ratolins allotjats en un recinte poc atractiu i, majoritàriament, la neurogènesis en aquest animals va ser menor que en els ratolins experimentals. "Los resultados sugieren que la experiencia influye en el envejecimiento de la mente humana, que un ambiente enriquecido fomenta el desarrollo de la individualidad", conclou Ulman Lindenberger. 

 

Júlia Ayats

Enllaç: http://noticiasdelaciencia.com/not/7119/_por_que_los_gemelos_identicos_son_tan_diferentes_/

0 comentarios