Blogia

colorblau

Són fiables els assaigs de medicaments a l'Índia?

Els assaigs de fàrmacs es practiquen en persones que s'hi presenten voluntàriament assumint els riscos a canvi d'una remuneració econòmica i una assegurança per part de la farmacèutica.

Aquests assaigs estan sotmesos a uns controls molt estrictes per tal de garantir la salut del individu que prova el medicament i llistar-ne tots els efectes secundaris en l'organisme. Donades les característiques d'aquests assaigs, el preu que les entitats de prova cobren a les farmacèutiques és molt elevat.

D'aquesta manera, igual que amb la mà d'obra de les fàbriques, els assaigs mèdics s'han deslocalitzat dels països més desenvolupats a països amb menys recursos com l'Índia. A l'Índia, diversos instituts ofereixen ràpids assaigs d'una durada d'un mes a uns preus que les empreses del primer món no poden competir. 

Llavors, són igual de fiables? Rotundament no. Els voluntaris indis encadenen aquests assaigs i no són estudiats de cap manera. Podríem dir que els instituts de proves que duen a terme aquestes pràctiques simplement vigilen que el pacient no mori durant l'assaig. Ni els efectes secundaris, ni l'historial mèdic del voluntari són tinguts en compte.

Els informes que surten d'aquests assaigs per tant, són quasi inventats. I això pot arribar a fer molt de mal a tots els pacients del món en general.

Enllaç al 30 minuts "Assajos clínics low cost"

http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1882/

 

Guillem Allepuz

Fonts: 30 minuts "Assajos clínics low cost"

Troben sang líquida en les restes d'un mamut el que obriria la porta a la seva clonació

 

Un equip d'internacional de científics han confirmat la troballa de sang líquida en el cadàver d'un mamut. Els experts han mostrat el seu entusiasme davant la possibilitat que aquesta troballa els permeti clonar a aquest animal prehistòric.
Segons ha assenyalat el director de l'expedició, Semen Grigoriev, les restes congelades pertanyen a una femella de mamut lanudo, que podria haver mort a l'edat de 60 anys, és a dir, fa 10.000 o 15.000 anys. "Quan vam trencar el gel sota el seu abdomen, va fluir sang, molt fosca. És el cas més sorprenent que he vist en la meva vida", ha relatat el científic.

Grigoriev creu que la sang va poder romandre líquida al llarg de tants anys perquè "va caure en un pou d'aigua o en un pantà, probablement fins a la meitat de la seva altura, mentre que la resta del seu cos es va congelar".

Però el principal motiu d'alegria per a aquesta expedició és que "aquest descobriment ofereix possibilitats reals de trobar cèl·lules vives i concretar el projecte de clonació d'un mamut".

La Universitat de Iakutsk (Sibèria), que també forma part de la recerca, va signar l'any passat un acord amb el sud-coreà Hwang Woo-suk, un especialista en clonació. En el cas que es trobin finalment les cèl·lules vives, el seu nucli serà transferit a òvuls d'elefant amb l'objectiu de produir embrions amb ADN de mamut, que serien després col·locats en l'úter d'una elefanta d'Àsia.

 

http://www.ecoticias.com/naturaleza/79339/Encuentran-sangre-liquida-restos-mamut-abriria-puerta-clonacion

Ariadna Amores.

ELECTRÒNICA FLEXIBLE, 50% MÉS DURES QUE L'ACER

ELECTRÒNICA FLEXIBLE, 50% MÉS DURES QUE L'ACER

El disulfur de molibdè és un material semblat al grafit, molt abundant a la Terra i que s’ha revelat com una de les claus del futur de l’electrònica flexible, en presentar millors rendiments que els semiconductors orgànics utilitzats fins al moment. Ara un grup de recerca espanyol i holandès ha estudiat les propietats mecàniques d’aquest material en un treball pioner publicat en la revista Advanced Materials. Per estudiar aquest prometedor material els científics de la Universitat Autònoma de Madrid i laUniversidad Tecnològica de Delft (Països Baixos) van crear làmines fins a cent mil vegades més primes que un foli de paper i van estudiar el seu comportament amb un microscopi de forces atòmiques. Amb ell van aconseguir determinar la força necessària per deformar la membrana i trencar-la. Segons el treball dels científics, les nanoláminas de disulfur de molibdè són fins a un 50 per cent més dures que l’acer amb la peculiaritat que són "sorprenentment flexibles". Aquestes propietats obren un món de possibilitats per a l’electrònica del futur, doncs utilitzant plàstics com a substrats, capes ultrafinas de compostos com el disulfur de molibdè o el grafeno poden actuar millor que els semiconductors actuals. A més, com indiquen des de la Universitat Autònoma, les seves aplicacions no solament es limiten a envasos i revistes amb pantalles flexibles, sinó que també podria utilitzar-se per crear sensors versàtils com per exemple per controlar els danys estructurals d’un edifici o adherits a la roba per monitorizar pacients. El disulfur de molibdè prové de la molibdenita, un mineral molt abundant similar al grafit tant en aparença com en tacte, que es produeix en dipòsits minerals hidrotermales d’alta temperatura.

Font: http://noticiascientficas.blogspot.com.es/

DANI PÉREZ HERMS

Trastorns en la tiroides poden augmentar les complicacions durant l'embaraç

Les dones embarassades que tenen problemes de tiroides acotumen a ser propenses a tenir un part prematur, preeclampsia  i d’altres complicacions que poden perjudicar la salut de la mare i el fill. Aquest estudi va ser publicat en la ’’Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism’’. Seguidament, l’estudi també corrobora que les dones que tenen hipotiroidisme o hipertiroidime tenen un major risc de patir complicacions en el part. 

Aquesta enfermetat ha afectat a 80.000 dones embarassades als Estats Units cada any, aquesta és una xifra extremadament elevada que afecta greument a la salut. El trastorns en la tiroides també poden ocasionar a les dones embarassades hipertensió i un part molt dur. 

Totes aquuestes dones afectades han estat ingressades  en la unitat de cures intensives cada cop amb més freqüència. A més a més,les que pateixen d’hipertiroidisme tendeixen a desenvolupar diabetis gestional i una major tassa de part per cesària.

El que s’ha de tenir en compte són les dones que es es veuen afectades i que necessiten tenir uns nivells d’hormones tiroidees necessàries per un embaràs saludable. En conclusió, s’ha de fomentar les recerca de noves investigacions per reduir els riscs que es produeixen avui en dia en les dones.

Embarazo, embarazada

 

http://www.europapress.es/salud/noticia-trastornos-tiroides-pueden-aumentar-complicaciones-embarazo-20130530103417.html

 

Lina Nassar

Descobrim a quina temperatura màxima poden viure els cucs Alvinella pompejana

Descobrim a quina temperatura màxima poden viure els cucs Alvinella pompejana

El límit màxim de temperatura on es desarrolla la vida animal està per sobre dels 42 ºC i per baix dels 50 ºC. Això s’ha comprovat amb l’estudi d’uns cucs a Pompeya, que habitualment viuen a les fumaroles hidrotermals exactament a les esquerdes del fons oceànic de les quals surt aigua calenta.
Els cucs, anomenats Alvinella pompejana, col.lonitzen les parets de les ximeneies que es formen a les fonts hidrotermals de les aigues profundes i prosperen en condicions extremas de temperatura i presió. Fins ara havien esquivat els intents científics per portar-los a la superfície amb vida i investigar-los.
Estudis previs deien que aquests cucs podien creixer a temperatures de 60 ºC o més però s’ha comprovat que això és mentida.
Shillito i el seu equip d’investigació van utilitzar una tècnica durant les extraccions dels cucs que mantenia la presió extrema essencial per la seva supervivència. Això va permetre’ls que els poguessin portar als laboratoris per analitzar-los. Segons les seves conclusions, una exposició prolongada a temperatures d’entre 50 ºC a 55 ºC provoca danys letals en els seus teixits, cosa que demostra que en el seu ambient natural aquests ésser vius no són capaços de soportar exposicions a llargs plaços per damunt dels 50 ºC.
Malgrat tot, els investigadors també van observar que la temperatura òptima per la supervivència dels cucs estava encara per damunt dels 42 ºC. Per tant, els podem classificar en els animals més “amants de la calor”.

 

Júlia Ayats

Linck: http://noticiasdelaciencia.com/not/7304/la_temperatura_maxima_para_la_vida_animal_esta_por_debajo_de_lo_que_se_creia

Journey to the edge of the Universe

Would you like to know how big is the Universe? This National Geographic video will take you into an incredible and astonishing journey to what is supposed to be our Universe's edge. You will see how the stars and planets work, what is a black hole, how quasars and pulsars look like and many things that will really surprise you.

Are you prepared?

 

http://www.youtube.com/watch?v=gcf3_EBpSSo

 

Andreu Orós

 

Las enfermedades neurodegenerativas

Las enfermedades neurodegenerativas

Las enfermedades neurodegenerativas –el Huntington, el alzhéimer, el párkinson o la ataxia espinocerebelar— se caracterizan por la acumulación de proteínas tóxicas en las neuronas. Los científicos del Baylor College of Medicine en Houston, Tejas, han utilizado ahora una ingeniosa estrategia genética para identificar (primero en la mosca Drosophila, después en ratones y células humanas) los componentes que causan esa acumulación, y han comprobado que actuar con pequeñas moléculas contra ellos revierte la neurodegeneración en modelos animales de ataxia espinocerebelar.

El envejecimiento de la población en los países desarrollados está convirtiendo las enfermedades neurodegenerativas en una de las cuestiones más acuciantes para los gestores de la salud pública, y esta tendencia solo puede acentuarse con el tiempo y extenderse por las economías emergentes.

En los últimos años los científicos han identificado un buen número de genes implicados en las principales enfermedades neurológicas, incluidas las neurodegenerativas que suelen aparecer en la segunda mitad de la vida. Algunos de estos genes, en su forma mutante o alterada, fabrican cantidades excesivas –o unas versiones excesivamente resistentes— de las proteínas que se acumulan en las neuronas enfermas: huntingtina en caso del Huntington; synucleína alfa en el caso del párkinson, y otras llamadas tau y precursor del amiloide, ambas implicadas en el alzhéimer.

Pese a que estas dolencias cursan con síntomas muy distintos y se asocian a factores genéticos diversos, todas comparten un mismo mecanismo patogénico: la acumulación anormal de esas proteínas tóxicas en las neuronas del paciente.

Los científicos del Baylor College han diseñado de arriba a abajo una estrategia para encontrar lo que ellos llaman “puntos de entrada terapéuticos” contra estas enfermedades neurodegenerativas. Han utilizado la poderosa genética de la mosca Drosophila melanogaster para rastrear el genoma en busca de cualquier otro sistema biológico que afecte al grado de acumulación de esas proteínas tóxicas. Y han trabajado en paralelo con ratones y células humanas, cuyos sistemas no son, naturalmente, idénticos a los de la mosca, pero sí lo bastante como para avanzar mucho más rápido que si hubiera que empezar desde cero con ellos.

Uno de los autores del trabajo, y uno de los pioneros en la aplicación de la mosca al estudio de la neurodegeneración humana, es Juan Botas, formado en Madrid como genetista de Drosophila e investigador, desde hace 20 años, del departamento de genética humana y molecular del Baylor College of Medicine. Botas explica a EL PAÍS desde Tokio la razón que movió al equipo de Houston a elegir la ataxia espinocerebelar (SCA1 en sus siglas técnicas) como caso de estudio, en lugar de alguna de las otras dolencias más comunes.

“SCA1 es una enfermedad neurodegenerativa de incidencia relativamente baja si la comparamos con el alzhéimer o el párkinson”, explica el científico español. “Por ello no recibe tanta atención investigadora como estas otras, y particularmente nada del sector privado, pero es igualmente terrible y, al igual que las otras, tampoco tiene tratamiento; pese a ello hemos aprendido de SCA1 conceptos generalizables a otras enfermedades neurodegenerativas; y naturalmente SCA1 lo es todo para los pacientes y sus familias, que están muy desamparados”.

El descubrimiento concreto que ha merecido hoy el artículo principal de la revista Nature puede sonar algo abstruso al lector general. “Nuestro trabajo”, explica Botas, “descubre dianas terapéuticas de la vía Ras-MSK1, e incluso disponemos de inhibidores conocidos para algunas de ellas”. Esa vía Ras-MSK1 es uno de los muchos, complejos e intrincados sistemas que nuestras células –neuronas y todas las demás— utilizan para comunicarse con el entorno fisiológico y las células vecinas. Y esos inhibidores son los que han logrado revertir la neurodegeneración en los modelos animales de SCA1 que han usado los investigadores.

“Pienso que lo importante”, prosigue Botas, “es que la estrategia –buscar modificadores que disminuyan los niveles de la proteína tóxica que desencadena la enfermedad— es aplicable a muchas otras enfermedades neurodegenerativas incluyendo el alzhéimer, el párkinson y el Huntington; y que podemos hacer esto utilizando el mismo abordaje de rastreos paralelos en Drosophila y células humanas, con lo que ganamos confianza y disminuimos los inconvenientes que pueda tener un sistema o el otro por separado”.

GUILLEM VILA

Mysteries of a Dark Universe

There are many aspects about our Universe that we can't even imagine or that we just don't about it's existance. The whole of that It's called the Dark Universe, which includes from Dark matter and Dark energy to black holes and astonishing galaxies. With this video, I pretend to show what we know and what we are not able to know, how the Universe really works and what we are really supposed to find in a few years on. So pay attention and be prepared for learning how Dark Universe works!

 

Anton Rosa

 

 

http://www.youtube.com/watch?v=QUpWCRadIIA

 

 

a

El cafè redueix la mortalitat

El cafè redueix la mortalitat

Un extens estudi sobre gairebé mig milió de persones madures, a les que sels va fer un seguiment durant aproximadament 12 anys, ha revelat una inspiració natural clara, encara que per ara sense explicació: quan augmenta la ingestió de cafè, disminueix el risc de mort.

Neal Freedman, autor director de l’estudi, de l’Institut Oncològic Nacional d’Estats Units, ha analitzat aquests resultats i els potencials vincles entre beure cafè, consumir Cafeïna, i diverses causes específiques de malalties. Com passa en altres Casos semblants, no convé afanyar-se a treure Conclusions. Hi ha molts factors que podrien contribuir a l’associació entre el cafè, les malalties i la mortalitat, any sí s’imposa aprofundir a la qüestió desde més angles. Ningú, per tant, hauria de començar ara a consumir quantitats ingents de cafè megut per l’esperança d’estar allargant la vida. A més, el Consum excessiu de cafè, més enllà del límit màxim del que és habitual, pot ser perjudicial per a la salut, com ho és el consum excessiu de qualsevol producte.

També s’ha de analitzar meticulosament la relació entre el Consum de cafè, el de tabac i el d’alcohol, tenen amb els efectes fisiològics de la cafeïna en la presió arterial i la funció cardíaca, així com tenir molt en Compte la importància de diferenciar entre els efectes del cafè i els de la cafeïna. Un dels primers passos serà identificar quins components del cafè i altres begudes amb cafeïna beneficien o perjudiquen a els consumidors, en quines circumstàncies i respecte a quins resultats a la salut.

El que indica l’estudi realitzat per l’equip de Freedman, és que les persones madures que beuen cafè, ja sigui amb cafeïna o descafeïnat (que pot del contenir una mica de cafeïna però en quantitats molt més baixes), Tenen un risc més baix de mort que aquelles altres de la mateixa franja d’edat però que no beuen cafè. Aquest troballa si suma a altres que també sugereixen que beure cafè, sense caure en un consum excessiu, pot portar beneficis per a la Salut.

 

Àlex Barrero

Links:

http://noticiasdelaciencia.com/not/6644/_a_mayor_consumo_de_cafe__menor_mortalidad_/

http://www.cafegra.com/blog/cat/?p=105

 

Video:

https://www.youtube.com/watch?v=Nrf5xU49bcU

Peter Higgs, François Englert i el CERN premi Princep d'Asturies 2013.

Peter Higgs, François Englert i el CERN premi Princep d'Asturies 2013.

El dia 4 de juliol del 2012, un grup de cientifics del CERN van anunciar que havien descobert el bosó de Higgs, particula que va començar a estudiar-se l’any 1964. Gracies a aquest descobriment els hi han atorgat el premi Princep d’Asturies d’investigació científica i tècnica 2013.

Els experiments realitzats a ATLAS, al CERN, van fer que es descobris una partícula de masa 126 cops més pesada que el protó.

Aquesta partícula era compatible amb el bosó de Higgs, que és una partícula elemental de la natura proposada en el Model Estandard de Física de Partícules.

Segons el CERN, el bosó perdura molt poc en l’espai, abans de desintegrar-se en partícules lleugeres i estables.

http://www.rtve.es/noticias/20130529/peter-higgs-francois-englert-cern-premio-principe-asturias-investigacion-cientifica-2013/674361.shtml

Andrés Fariña

Noves drogues per saltar-se la llei

foton

Des de l’any 2011 es comencen a crear noves dorgues sintétiques en zones de la Xina o India que resemblen a drogues originals, majoritàriament anfetamines. Aquestes estàn afectan molt a Europa d’una manera molt ràpida i progresiva que ha fet preocupar a les institucions nacionals i europeas contra le prevenció de drogues.

Són drogues molt noves que no es troben en les llistes d’il·legals i per tant es poden comercialitzar per internet sense problemes. Els creadors aprofiten el temps, aproximadament un any, que la policia tarda en detectar la drogua, analitzar-la i il·legalitzar-la.

Aquestes drogues estàn creades a partir de sustàncies molt diferents a les quals només se li canvia una o dos mol·lécules de manera que segueix mantenint els efectes però no es detecta com a droga en un anàlisi, de manera que pels científics és molt més difícil detectar-la.

Al mateix temps que aquestes drogues van en augment les drogues clàsiques perden la seva importància. Encara que el nombre consumidors de drogues a baixat i hi ha molta més gent que intenta deixar-la, les mort per culpa de les drogues segueixen sent altes però menors en comparació al 2011. 

Les noves drogues (o imitadors) han causat de moment 21 morts en tota europa ja que les persones no es preocupen pel que es prenen i no pensen ni pregunten en les possibles conseqüències.

Cristina Franco

http://www.lavanguardia.com/salud/20130528/54374458681/ue-alerta-aumento-imitaciones-drogas.html

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/05/28/actualidad/1369749869_313191.html

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/espana-cabeza-europa-consumo-cannabis-cocaina-2402840

Identifiquen un factor que organitza el creixement de les plantes

Identifiquen un factor que organitza el creixement de les plantes

A més d'usar la llum com a font d'energia, les plantes la utilitzen per informar-se sobre l'ambient que les envolta. Ara, científics de l'Institut Leloir descobrir un gen clau per organitzar la distribució del treball: la seva activitat atura el creixement de la tija i afavoreix, al mateix temps, l'allargament de les arrels i el desplegament de les fulles, dos passos que propicien la fotosíntesi.
"Si es determinen els mecanismes moleculars que participen en aquests processos és possible conèixer millor i optimitzar genèticament les respostes dels cultius a l'ambient lluminós en què es desenvolupen", va assenyalar a l'Agència CyTA el doctor Jorge Casal, cap del laboratori de l'Fisiologia Molecular de Plantes.
El canvi d'aspecte de la planta a exposar-se a la llum es diu "desetiolación". Gràcies a l'acció de receptors de llum-com els fitocroms i els criptocromos-distribuïts pels seus òrgans, aquests poden detectar si es troben en la foscor pròpia del sòl o ja van emergir a la superfície. Els fitocroms perceben llum vermella i vermella llunyana de l'espectre lluminós i els criptocromos, la llum blava.
El gen ara identificat, ROC1, guarda la informació per fabricar una proteïna que actua en una via metabòlica comuna a ambdós receptors, com si fos el mateix baula de dues cadenes.

"La proteïna ROC1 actua en la interfase entre els senyals de llum, percebudes per fitocroms i criptocromos, i els senyals internes, regulant la sensibilitat als nivells de certes hormones vegetals (brassinoesteroides)", va destacar Casal, qui també treballa a l'Institut de investigacions Fisiològiques i Ecològiques vinculades a l'Agricultura (IFEVA) de la UBA. Com a resultat d'aquesta interacció, la planta privilegia l'expansió de les fulles en detriment del creixement de la tija.
Els experiments es van realitzar a la planta Arabidopsis thaliana, un model que serveix per estudiar altres espècies vegetals d'importància agronòmica. El treball va ser publicat a la revista The Plant Journal i va comptar també amb la participació dels doctors Santiago Trupkin, l'IFEVA, i Santiago Mora-García, de l'Institut Leloir.

http://noticiasdelaciencia.com/not/7273/identifican_un_factor_que_organiza_el_crecimiento_de_las_plantas/

 

Andreu Orós

Mecanisme alternatiu d'evolució basat en microARN

Mecanisme alternatiu d'evolució basat en microARN

Un equip internacional d'investigadors ha descobert un nou mecanisme que permet canviar l'aparença d'un organisme.
Els investigadors van trobar que la quantitat de pèls a les potes de certes mosques varia segons el nivell d'activitat d'un micro ARN.
Els micro ARN se'ls està reconeixent cada vegada més el seu paper com a reguladors essencials de la funció dels gens en plantes i animals, i des de fa temps, se sap que certes proteïnes, conegudes com a factors de transcripció, controlen directament la manera en què es llegeix la informació de l'ADN. Com a resultat, en general es considera que els mecanismes responsables de l'adaptació evolutiva són resultat de canvis en gens que codifiquen aquestes proteïnes.
En canvi, la idea que aquestes petites molècules d'ARN, els micro ARNs, puguin exercir un paper important en els canvis evolutius de l'aparença dels animals, és completament nova.

Els resultats de la investigació aporten doncs una nova perspectiva sobre els mecanismes moleculars de l'evolució.

http://noticiasdelaciencia.com/not/7277/mecanismo_alternativo_de_evolucion_basado_en_microarns/

 

Carla Jaulent 

Amnesia infantil

Amnesia infantil

Quan som petits vivim moments que després quan creixem ja no recordem amb claredat o no els recordem gens.

 Fins ara no es sabia la causa d’això però uns científics de la universitat de Toronto, Canadà han conclòs que la causa d’això és l’elevat nivell de producció de neurones els primers anys de les nostres vides.

La neurogènesi, és a dir, la producció de noves neurones a l’hipocamp és en els nivells més alts abans i després de néixer i a mesura que et fas adult aquesta decau.  Aquest procés serveix per tenir una bona capacitat cognitiva i d’aprenentatge però a l’hora de la formació de les neurones els records se’n van de la memòria.

Així doncs, aquests cinetífics, van fer un estudi amb ratolins. Van agafar ratolins vells i joves. En els ratolins adults, els que ja tenien formada la memòria, quan van augmentar la producció de les neurones els va ser suficient per oblidar.

Per altra banda als ratolins joves, després de la formació de la memòria, al disminuir la neurogènesi tenen records més nítids, és a dir, que l’oblit dels records que solen tenir a aquesta edat no succeeix.

Així doncs s’explica aquesta amnèsia infantil. Abans dels quatre o cinc anys tenim un hipocamp molt dinàmic que no pot emmagatzemar informació estable.

Aquí deixo un vídeo on explica què és i per què serveix l’hipocamp: http://www.youtube.com/watch?v=LBsW5qz5sDU 

Neus Aranda

Conjunto de chips de silicio mejorará la búsqueda de asteroides peligrosos

Conjunto de chips de silicio mejorará la búsqueda de asteroides peligrosos

Informáticos del MIT han desarrollado un conjunto de chips de silicio que ayudarán a mejorar la nitidez de las imágenes captadas por el telescopio Pan-STARRS, que tendrá la misión de buscar asteroides y cometas potencialmente peligrosos para nuestro planeta.

El prototipo de este telescopio, instalado en la montaña Haleakalal, Maui. Este telescopio incorporará la cámara digital más avanzada y grande del mundo.

A su vez, esa cámara va equipada con los chips de silicio desarrollados por el MIT. Estos chips son los responsables de que las imágenes de objetos en movimiento obtenidas tengan una excelente nitidez, ya que eliminan las partes borrosas de las fotos debidas a ciertos efectos atmosféricos.

“Es realmente un instrumento gigante”, comenta el astrónomo John Tonry, de la Universidad de Hawai, en un comunicado del MIT. “Con él, conseguimos imágenes de entre 30.000 y 38.000 pixeles, o sea, 200 veces más que lo que consigue una cámara digital avanzada”

http://www.tendencias21.net/Un-conjunto-de-chips-de-silicio-mejorara-la-busqueda-de-asteroides-peligrosos_a2775.html

Es crea una bateria que es carrega en 20 segons i dura 10 vegades més

Es crea una bateria que es carrega en 20 segons i dura 10 vegades més

Una adolescent nord-americana ha desenvolupat unes bateries capaces de carregar-se per complet en 20 o 30 segons basades en supercondensadors i amb cert grau de flexibilitat pel que podrien ser aplicades a diversos sistemes. A més de la rapidesa de càrrega, aquestes bateries podrien aguantar 10 vegades més cicles de càrrega.
La jove nord-americana de 18 anys de Califòrnia, Eesha Khare, com a projecte, unes bateries desenvolupades a partir de supercondensadors amb un curt període de càrrega.

Khare va començar a investigar aquest camp de la tecnologia a causa que, com a usuària de 'smartphone', va observar la rapidesa amb què les bateries d'aquests dispositius s'esgoten.

"La meva bateria sempre es mor", va declarar. Per això, va decidir buscar nous materials amb els quals poder crear una bateria que augmentés el temps en què es manté carregada així com el nombre de càrregues que es poguessin realitzar en el seu cicle de vida.
D'aquesta manera, va pensar en els supercondensadors, un material capaç d'emmagatzemar gran quantitat d'energia sense deteriorar-se en gran mesura, pel que pot realitzar major nombre de càrregues.

Així, Khare va desenvolupar uns dispositius de mida petita, capaços d'instal · lar a la bateria d'un 'smartphone' augmentant el nombre de cicles de càrrega fins als 10.000 davant els 1.000 actuals, i reduint el temps de càrrega, permetent que la bateria es carregui per complet en 20 o 30 segons i admetent major càrrega que les bateries convencionals.
A més, les bateries desenvolupades per la jove tenen cert grau de flexibilitat pel que es pensa en un major nombre d'aplicacions fora de la tecnologia mòbil.
"També és flexible, així que pot usar-se en pantalles enrotllables, roba i teles", va afirmar Khare. Per ara, aquests dispositius només s'han provat en un llum LED però la idea de la jove és la seva aplicació a 'smartphones' i altres equips portàtils.

http://www.lavanguardia.com/tecnologia/20130527/54374421083/bateria-carga-20-segundos.html

 

Pau Poll

Troben com poder aprofitar més la llum dels fanals

Els llums de l'enllumenat públic impedeixen que regni la foscor en carrers d'arreu del món durant la nit, però aquests elements omnipresents de l'entorn urbà són notòriament ineficients, ja que malgasten molta llum que en comptes de ser projectada cap a terra ho fa cap al cel, la qual cosa provoca al seu torn el fenomen de la contaminació lumínica que impedeix veure el firmament des de les ciutats i els seus voltants. Innovacions recents en els díodes emissors de llum (LEDs) han permès millorar l'eficiència energètica de l'enllumenat públic, però, fins ara, semblava inevitable perdre una part important d'aquesta llum al irradiar-se cap adreces que no són la del lloc desitjat.

Un equip d'investigadors de Taiwan i Mèxic ha desenvolupat un nou sistema d'il·luminació que aprofita l'alta eficiència energètica dels LEDs i assegura que il·luminin només cap al lloc desitjat, evitant així que llum es projecti cap al cel o molesti en habitatges circumdants. El rendiment d’aquesta nova il·luminació és del 98%. A més de reduir la resplendor no desitjat i la contaminació lumínica, el nou disseny d'enllumenat públic també podria estalviar energia.



A l'esquerra es pot veure com són els fanals tradicionalment i a la dreta aquesta nova proposta.

 

El llum proposta per als fanals es basa en la combinació de tres components. El primer conté un grup de LEDs, cadascun dels quals està equipat amb una lent especial, anomenada Lent de Reflexió Interna Total, la qual enfoca la llum de manera que els raigs són paral·lels entre si en comptes de intersecar. Aquests LEDs coberts amb lents s'instal·len dins d'una cavitat reflectant, la qual "recicla" la llum i assegura que d'aquesta s'utilitzi tanta com sigui possible per il·luminar l'objectiu desitjat. Finalment, quan la llum surt del llum, travessa un difusor o filtre que redueix la resplendor brossa. La combinació de co  limació i filtrat també permet als investigadors controlar la forma del feix: El disseny actual produeix un patró rectangular de llum que, segons afirmen els investigadors, és idoni per a l'enllumenat públic.

 

LINKS: http://noticiasdelaciencia.com/not/7263/alumbrado_publico_mediante_leds_con_un_diseno_que_mitiga_la_contaminacion_luminica/

 

Marc Payés, Gaudí.

Se reduce la detección de la Legionella a una hora

El organismo de certificación internacional AOAC valida el sistema MP4-Hunter de Biótica, empresa del Parque Científico de la Universitat Jaume I, que permite realizar hasta 40 ensayos de Legionella por analista en una hora. El test Legipid®Legionella Fast Detection consigue esta rapidez gracias a una técnica de análisis basada en la captura y revelado que permite detectar la presencia de la bacteria patógena en el agua sin hacerla crecer. «A diferencia del proceso clásico que se basa en el cultivo del microorganismo y necesita entorno a los diez días para obtener resultados, el test Legipid ofrece la posibilidad de realizar en apenas una hora hasta 40 determinaciones por analista, lo cual aporta una flexibilidad muy importante a la operatividad del laboratorio y también se traduce en un ahorro de coste muy significativo para los laboratorios y usuarios», según Guillermo Rodríguez, director científico de Biótica.

Derek Pollé
Classe Marx

Enllaç: http://blogs.uji.es/cienciatv/2013/05/17/la-empresa-de-la-uji-biotica-reduce-a-una-hora-la-deteccion-de-legionella/

Se reduce a una hora la detección de Legionela

El organismo de certificación internacional AOAC valida el sistema MP4-Hunter de Biótica, empresa del Parque Científico de la Universitat Jaume I, que permite realizar hasta 40 ensayos de Legionella por analista en una hora. El test Legipid®Legionella Fast Detection consigue esta rapidez gracias a una técnica de análisis basada en la captura y revelado que permite detectar la presencia de la bacteria patógena en el agua sin hacerla crecer. «A diferencia del proceso clásico que se basa en el cultivo del microorganismo y necesita entorno a los diez días para obtener resultados, el test Legipid ofrece la posibilidad de realizar en apenas una hora hasta 40 determinaciones por analista, lo cual aporta una flexibilidad muy importante a la operatividad del laboratorio y también se traduce en un ahorro de coste muy significativo para los laboratorios y usuarios», según Guillermo Rodríguez, director científico de Biótica. Más información.

Derek Pollé

http://blogs.uji.es/cienciatv/2013/05/17/la-empresa-de-la-uji-biotica-reduce-a-una-hora-la-deteccion-de-legionella/

L’autotrasplantament de cèl•lules mare adultes millora l’artrosi de genoll

L’autotrasplantament de cèl•lules mare adultes millora l’artrosi de genoll

L'artròsi de cartílag muscular del genoll és una de les malalties més freqüents traumatologicament parlant.

Les cèl·lules mare són cèl·lules amb la capacitat de regenerar-se i a més a més d'adaptar-se al teixit al qual estant adoptant la funció específica del seu entorn, de manera que les situem on les situem adoptaran la funció desitjada.

 

Es tracta d'un dels primers exemples en humans de la utilitat d'aquest material biològic ja que el treball amb aquests tipus de cèl·lules es complicat.

 

S'ha observat que el dolor dels pacients amb artròsi al genoll disminueix considerablement i augmenta la seva mobilitat en aplicar el tractament d’autotrasplantament de cèl·lules mare.

 

Les mostres del potencial d'aquesta tècnica van en augment a cada experiment, es va realitzar un assaig amb 12 pacients dels quals 11 van manifestar una gran millora en la mobilitat del seu genoll i una disminució del dolor a més a més de la millora de la qualitat del cartílag.

Aquesta investigació ha estat feta a diversos hospitals d' Espanya entre els quals es troba el Centre mèdic Teknon situat a Barcelona.

 

El tractament consisteix en extreure cèl·lules del propi greix del pacient, purificar-les de manera que al ser les cèl·lules del propi pacient no hi ha riscos de rebuig per part del sistema immunitari. 

 

Amàlia Prat