A major consum de cafè menor mortalitat

 

Un extens estudi, gairebé mig milió de persones madures, a les que es va fer un seguiment durant aproximadament 12 anys, ha revelat una tendència clara, encara que per ara sense explicació: quan augmenta la ingestió de cafè, disminueix el risc de mort.

Neal Freedman, autor principal de l’estudi, de l’Institut Oncològic Nacional dels Estats Units, ha analitzat aquests resultats i els vincles potencials entre beure cafè, consumir cafeïna, i diverses causes específiques de malalties. Com passa en altres casos semblants, no convé afanyar-se a treure conclusions. Hi ha molts factors que podrien contribuir a l’associació entre el cafè, les malalties i la mortalitat, i s’imposa aprofundir en la qüestió des de més angles. Ningú, per tant, hauria de començar ara a consumir quantitats ingents de cafè mogut per l’esperança d’estar allargant la seva vida. A més, el consum excessiu de cafè, més enllà del límit màxim del que és habitual, pot ser perjudicial per a la salut, com ho és el consum excessiu de qualsevol producte.

També cal analitzar meticulosament la relació que el consum de cafè, el de tabac i el d’alcohol, tenen amb els efectes fisiològics de la cafeïna en la tensió arterial i la funció cardíaca, així com tenir molt en compte la importància de diferenciar entre els efectes del cafè i els de la cafeïna. Un dels propers passos serà identificar quins components del cafè i altres begudes amb cafeïna beneficien o danyen als seus consumidors, en quines circumstàncies i respecte a quins resultats en la salut.

El que indica l’estudi realitzat per l’equip de Freedman, és que les persones madures que beuen cafè, ja sigui amb cafeïna o descafeïnat (que pot contenir una mica de cafeïna però en quantitats molt més baixes), que sembla tenen un risc més baix de mort que aquelles altres de la seva mateixa franja d’edat però que no beuen cafè. Aquesta troballa se suma a altres que també suggereixen que beure cafè, sense caure en un consum excessiu, pot portar beneficis per a la salut.

 

 

Links:

http://www.cafegra.com/blog/cat/?p=105

http://noticiasdelaciencia.com/not/6644/_a_mayor_consumo_de_cafe__menor_mortalidad_/

 

video:

https://www.youtube.com/watch?v=Nrf5xU49bcU

Important pas en l'evolució de la fotosíntesi

Nosaltres estem acostumats a que les plantes facin el procés de la fotosíntesi de la forma que la coneixem, però un nou estudi realitzat pel Museu Americà d’Història Natural de Nova York, és el primer en establir una prova conforme les algues verdes es comporten com depredadors menjant-se els bacteris.

Aquesta troballa ha estat possible gràcies a un microscopi elèctric que ofereix una visó de forma en que els cientifics pensen que els primers organismes van adquiri els cloroplasts amb altres formes de vida, també en la forma de convertir la llum en aliment i això va produir que sigues un pas crític per a l’evolució de les algues fotosintètiques i d’altres plantes terrestres.

En un article que es publicarà d’aquí a unes setmanes es diu que l’autor Eunsoo Kim i un company seu varen identificar un mecanisme pel qual un alga verda era similar a les primeres presents que hi havia a la Terra, que engloba un grup de bacteries. Amb aquest treball fet varen comprovar que hi havia proves d’un procès que s’havia suposat però que mai s’havia donat a veure.

Un dels autors de la recerca diu el següent: "Este comportamiento se había sugerido anteriormente, pero que no había tenido evidencia microscópica clara hasta este estudio, estos resultados ofrecen pistas importantes para un evento evolutivo que cambió fundamentalmente la trayectoria de la evolución, no sólo de algas fotosintéticas y plantas de la tierra, sino también los animales".

L’origen del cloroplast està vinculat a l’endosimbiosi, el qual és un procès en el que la cèl.lules eurcariotes, caputren una cianobacteria fotosintètica lliure, de manera que permet que la cèl.lula fotosintètica evolucioni fins forma un cloroplast. Tot i que aquests especialistes en materia han donat a coneixer aquesta troballa i reconeixen que la notícia és tan nova que encara es desconeguda per a molta gent.

Per poratar a terme aquesta investifgació s’ha utlilitzat molta microscopía electrònica per tal de poder prendre bones fotografíes i veure com l’alga verda s’alimenta d’un gènere de bacteris "Cymbomonas", de manera que s’alimenten mitjançant un conducte tubular que seria la boca i d’allà els bacteris són transportats fins a una vacuola i es porta a terme la seva digestió.

MIREIA SÁENZ EDO

http://es.globedia.com/revelan-importante-paso-evolucion-fotosintesis

Impresora 3D

La NASA vol crear una impresora 3D d'aliments, hi ha otorgat una beca a Small Business Innovation Research (SBIR) perquè porti l'estudi d'aquest nou sistema.
Encara són conceptes molt nous i que no s'han dut a terme en processos reals, però si aquesta tecnologia tingués èxit es passaria a la fase de ser provat en algun vol especial.
L'empresa desenvoluparà un sistema d'impresió 3D per sintetitzar els aliments en vols de més d'una dècada.
Primerament els aliments seran hidrats de carboni proteïnes i nutriens en forma de pols, i mitjançant vàlvules i mescladors es podan anar hidratant i imprimint els aliments.
Els sistemes d'alimentació actuals no satisfan totes les necessitats i la finalitat és consumir pocs recursos i que la tripulació no perdi molt temps .
Els promotors de les impresores 3D confien en que servirà de gran ajuda en les misions de l'espai, i tot i que no tingui bons resultats també es pot utilitzar a la Terra com a una nova font d'aliments.

Alba Segarra

S’identifiquen indicadors genètics de la depressió postpart

La depressió postpart és el nom amb el que es coneix el desenvolupament d’una depressió en la mare després del naixement del seu fill. És una de les malalties més freqüents després del part ja que afecta a una de cada deu mares. Si no es tracta a temps pot persistir durant mesos i fins i tot anys. La tristesa, la irritabilitat, la fatiga, l’insomni, la pèrdua de la gana, la incapacitat per a gaudir, l’ansietat, la sensació de bloqueig... són alguns dels símptomes que presenten les mares que desenvolupen aquest trastorn. Es senten impotents i amb poca capacitat per a cuidar del seu bebè i ocupar-se’n del seu desenvolupament global, físic, emocional...

Científics de la Universitat de John Hopkins, a Baltimore (Maryland) han detectat una alteració química de dos gens que pronostica amb un 85 % d’encert la possibilitat de desenvolupament d’una depressió post part per part de les dones embarassades.

 

L’estudi publicat a la revista Molecular Psychiatry indica que les modificacions que alteren la manera en que els gens funcionen sense canvis en la seqüència de l‘àcid desoxiribonucleic, poden detectar-se a la sang de les dones en qualsevol trimestre de l’embaràs. Això permet pronosticar la depressió en les setmanes següents al part possibilitant una intervenció terapèutica basada en la prevenció.

 

L’estudi ha comptat amb la participació de 52 dones embarassades que presentaven trastorn de l’estat d’ànim i han trobat un 85 % d’encert. Els investigadors han assenyalat que cal augmentar la mostra.

 

Els investigadors eren coneixedors de la baixada del nivell d’estrogen en les dones després del part tant si presentaven símptomes depressius com si no. L’estrogen té una influencia directa a l’hipocamp que és la part del cervell que regula l’estat d’ànim. El que volien era identificar quins gens presenten una participació més activa en els canvis de l’hipocamp. Mitjançant la recerca van trobar els gens TTC9B i HP1BP3, que són els que s’han trobat alterats en les dones malaltes.

 

Fotografia:

http://misretonitos.com/2012/03/21/cuidado-con-la-silenciosa-depresion-posparto/

Fonts:

http://www.lavanguardia.com/salud/20130521/54374276418/cientificos-identifican-indicadores-geneticos-depresion-post-parto.html

http://geosalud.com/depresion/depresion_postparto.htm

 

Núria Merino, Gaudí.

El EL robot submarí del projecte Trident és provat

En la seua avaluació final, el projecte europeu Trident ha submergit el seu I-AUV (vehicle autònom submarí d’intervenció, segons les sigles en anglès) a les aigües del port mallorquí de Sóller i aquest ha sigut capaç de trobar i recuperar de forma autònoma un objecte en un fons marí desconegut, davant les condicions adverses que presenta el mar obert.

La finalitat del projecte es basava originàriament a explorar vies de progrés per al problema genèric de «cerca i recuperació» en el fons marí de manera autònoma. En particular, la recuperació de les caixes negres de les aeronaus, motivada, entre altres coses, per la notícia de la tràgica desaparició en l'oceà Atlàntic de l'avió d'Air France que feia la ruta Rio-París el juny de 2009,va ajudar a triar aquest context com a fil conductor de tot el projecte, pel que fa als seus escenaris reals de validació. Però aquest sistema d'intervenció autònoma obri noves possibilitats i ofereix potencials aplicacions en l'àmbit de l'arqueologia subaquàtica, l'oceanografia o les plataformes marines per extracció de gas i petroli, entre altres.

 

LINK YOUTUBE : http://youtu.be/ZVyVCp2eNGc

 

Oscar Crespo

Un teixit intel·ligent que subministra medicaments

T’imagines que tant sols posan-te una samarreta et curessis el mal d’esquena? En un futur no molt llunyà això serà possible gràcies a un nou teixit intel · ligent que està desenvolupant un equip de científics de la Universitat de Granada. Aquest teixit administra fàrmacs de forma selectiva responent a estímuls com la llum, la temperatura i el pH.
Els investigadors estan treballant per a implementar els fàrmacs en les diminutes fibres dels teixits per a que puguin alliberar les dosis quan hi actuïn factors externs. A més, aquest nou invent seria de gran utilitat per a malalts crònics, que podrien despreocupar-se dels pesats horaris i calendaris de pastilles.El teixit s’activa per estímuls com la temperatura i el pH, i també als canvis en la llum solar, cosa que permetria tractar de forma personalitzada malalties de la pell com la psoriasi, les berrugues o el melanoma.
El teixit alliberaria el fàrmac progressivament al torrent sanguini, el que garantiria una major absorció i eficàcia del medicament, a més de reduir els costos. "El medicament s’assimila més eficientment perquè es va alliberant progressivament", explica Antonio Luis Medina, director de NanoMyp, un dels científicsde la Universitat de Granada que està desenvolupant el projecte. "Normalment, en prendre un fàrmac, aquest va a l’estómac i allí es destrueix gran part del principi actiu del medicament. L’alliberar directament a la sang s’evita aquest problema".

Arnau Calonge

Classe Marx

1r Batx

Font: http://www.muyinteresante.es/innovacion/medicina/articulo/un-tejido-inteligente-que-suministra-medicamentos

El virus H7N9 deixa almenys 2 morts a Xina

El nou virus de grip H7N9 amb prou feines ha causat trenta morts des de 31 de març, quan s'han detectat les infeccions en éssers humans primers a Xangai. Però aquesta vegada científics xinesos no semblen disposats a córrer cap risc, i les principals instituts del país s'han convertit en la urgència de la recerca de virus emergents. Segons la seva novament obtinguts en furga - model de sistema d'influenza humana-, el H7N9 és capaç de reproduir en el tracte respiratori superior (que facilita la seva transmissió) i també a la profunda (que exacerba els seus símptomes). El virus estén eficient entre fures per contacte directe i menys efectiva per l'aire.""En condicions adequades, la persona de transmissió pot ser possible", a la revista Science concloure 30 investigadors del conjunt del centre d'investigació de la grip, que pertany a les universitats de Shantou i Hong Kong, el centre xinès de Control i prevenció de malalties, a Pequín i altres instituts a la Xina en col·laboració amb la Universitat de Toronto i els viròlegs de l'infant St Jude Hospital, a Memphisun referent mundial en el grup de grip. La possibilitat de transmissió efectiva entre les persones és la gran preocupació de l'Epidemiologos.como és habitual amb emergents virus de la grip, la H7N9 és producte d'un mestissatge entre diversos virus d'altres espècies. Primer entre virus de diferents dos aus (un put la hemagglutinin de la H7 subtipus i altre neuraminidase N9, que mai abans havien aparegut junts classe); i després d'això híbrid primer l'aigua i altres virus de la grip (H9N2) molt estès per granges de pollastres a l'Àsia Oriental.125 Casos humans va confirmar a l'inici d'aquest mes, tres quartes parts havia tingut contacte amb els pollastres de granja, que, per tant, són els principals sospitosos com a focus d'infeccions en éssers humans. Investigadors també han informat alguns casos de brots familiars, per la qual cosa es considera probable que el H7N9 té una major capacitat de difusió de persona a persona, encara que òbviament limitat (en cas contrari vols tenir ja se suposa una pandèmia). La seqüència genètica del virus també apunta a que ja ha experimentat algunes mutacions favorables a la seva replicació en humans, o al menys a la Generalitat dels mamífers.El treball mostra que furga no només pot convertir-se en infectat amb un virus H7N9, sinó també convertir-se en efectius brots de noves partícules virals, per uns sis dies.

http://www.youtube.com/watch?v=Z8x3ifDlW4A

Nanosensor detector de cancer

 

Investigadors de la Universitat de Stanford han fabricat un nou sensor nanomagnètic que és fins a 1.000 vegades més sensible que els mètodes actuals de detecció del càncer. Pot explorar amb una alta precisió qualsevol fluid corporal, així com analitzar de forma simultània fins a 64 proteïnes associades al càncer. El ‘nanosensor’ ha aconseguit detectar tumors en ratolins abans que qualsevol altra tecnologia actual de detecció. Els investigadors asseguren que pot inclús utilitzar-se per detectar marcadors de malalties diferents del càncer. Els resultats s’han publicat a ’Nature Medicine’.

A la primera etapa d’un càncer, el nivell de biomarcadors de proteïnes en sang és molt baix, de manera que es necessiten tecnologies extremament sensibles per detectar-los. Però és la detecció precoç la que obrirà més opcions per aconseguir curar el pacient.

Els investigadors expliquen que la tecnologia del ‘nanosensor’ també podria permetre als metges determinar ràpidament si un pacient està responent a un determinat tractament de quimioteràpia. El sensor que han creat, que utilitza la nanotecnologia de detecció magnètica que havien desenvolupat prèviament, pot detectar biomarcadors de proteïnes fins a una concentració de 30 molècules en un mil·límetre cúbic de sang.

 

Carlos García

 

http://news.stanford.edu/news/2009/october12/cancer-detection-101209.html

http://www.ca.globaltalentnews.com/actualitat/noticies/838/Fabriquen-un-nanosensor-mil-vegades-mes-sensible-que-els-metodes-actuals-de-deteccio-del-cancer.html

La Nasa investiga un possible motor d'ions

 

Tot i que sembla tret d’una pel·lícula de ciència ficció, l’agència nord americana planeja portar un asteroide cap a la Terra des del cinturó d’asteroides que es troba entre Mart i Júpiter. Al principi es va pensar en enviar astronautes al cinturó d’asteroides però resultava molt car. La missió consistiria en portar l’asteroide fins a l’òrbita de la Terra i situar-lo en òrbita estacionaria com si fos un satèl·lit més. Una vegada situat, astronautes de l’estació espacial internacional en prendrien mostres i l’analitzarien. 

No obstant, donades les característiques d’aquesta missió, un motor convencional basat en una reacció química com la barreja hidrogen i oxigen seria massa gran i ineficient. Així que la Nasa opta per investigar en el motor d’ions.

El motor d’ions consisteix en un accelerador magnètic de partícules ionitzades d’algun gas inert (un gas que no reacciona amb res com un gas noble).

Aquest motor presenta certs avantatges clau envers el motor químic convencional. 

La primera que consumeix molt menys, per tant la mida de l’aparell serà molt més reduïda perquè no haurà de carregar uns dipòsits tant grans.

La segona que té una durada molt major i per tant no necessita manteniment i no es desgasta.

I per últim, depèn a parts iguals del gas i de l’electricitat la qual a l’espai és fàcilment recollible a base de panells solars. 

 

Guillem Allepuz

Classe Gaudí

Font: Flipboard Science

Un sensor sota la pell que permet realitzar anàlisis per bluetooth

Uns científics de l’Escola Politècnica Federal de Lausana han desenvolupat un dispositiu amb sensors que s’implanta sota la pell i és capaç de realitzar l’analisi d’una sèrie de substàncies de l’organisme per bluetooth. Aquesta seria una forma en el futur de substituir les tradicionals analisis sobretot en els casos més estrems com són la quimioteràpia que les requereixen continuament. El més interessant d’aquest nou invent seria la forma de guardar tota la informació ja que seria una forma segura i es podria obtenir a través d’internet i d’una connexió bluetooth.
Aquest dispositiu tindria una durada aproximada d’uns 30 o 60 dies sense necessitat de substitui-lo i aquest no requeriria cap tipus de bateries ja que es recarregaria a partir d’un aparell extern.
El dispositiu de tamany diminut, pocs milimetres té forma d’una pastilla rectangular. Aquesta s’introduiria a l’altura de l’espatlla i esdevindria un petit laboratori capaç d’interactuar amb la sang i analitzar-la amb cinc sensors diferents. Amb els estudis que han dut a terme han aconseguit analitzar indicadors com la glucosa, la lactosa o la ATP.
Un cop analitzada la sang, s’obtindria una informació que seria enviada per radiofrecuència al mòvil del pacient. D’aquesta forma el pacient podria reenviar la informació a un arxiu central on seria emmagatzemada. Aquest nou dispositiu permetreria els pacients obtenir els resultats pràcticament en temps reals la qual cosa suposaria un avenç importantíssim i en molts casos una gran ajuda.
Aquest nou dispositiu encara es manté en estat de desenvolupament en el laboratori a falta de dur a terme encara algunes proves i ser aprovat mèdicament, en cas positiu els creadors d’aquest gran invent calculen que en quatre anys podria ser una realitat i un nou producte comercialtzat.




Marta Juan

http://www.rtve.es/noticias/20130508/sensor-bajo-piel-permite-realizar-analisis-sangre-bluetooth/659121.shtml

Salven la vida d’un bebé amb un dispositiu sortit d’una impresora 3D

Kaiba Gionfriddo actualment té tres mesos i va néixer amb una enfermetat coneguda amb el nom de traqueobroncomalacia, aquesta infermetat pot provocar un col·lapse de les vies respiratòries i que impedeix respirar per si mateix.

 Un comunicat de la Universitat de Michigan, deia que aquest nen tenia molt poques possibilitats de sobreviure i sortir amb vida de l’hospital. Els pares del nen de 20 mesos van signar els paper conforme deixaven en mans dels metges al seu bebè i que li practiquessin una mètode que encara s’està desenvolupant per la universitat, seguidament dos doctors especialitzats en la matèria van rebre una autorització d’emergència per tal de crear un dispositiu per ajudar al nen a respirar.

 Els doctors Green i Hollister van dissenyar un fèrula que s’uniria a les vies respiratòries del bebè per fer més grans els bronquis i així ajudar al seu sistema respiratori a créixer de forma correcte.

 Els doctors van reproduir el dispositiu mitjançant una impressora 3D, varen utilitzar un biomaterial que és diu policaprolactona, el qual es re absorbible pel propi cos en tres anys quan el teixit comenci a créixer de bona forma el substituirà.

 Aquests dos doctors van dissenyar la fèrula personalitzat i a mitjana del coll del nen, creat a partir d’una tomografia de la tràquea i dels bronquis del nen.

 El comunicat de la Universitat de Michigan diu que per quan el dispositiu es reabsorgui, els pulmons del nen i les vies respiratòries s’haurà desenvolupat ja lo suficient com per mantindre’s constant i oberts per si mateixos. El nen va sortir de l’hospital amb una traqueotomia i un any després no s’ha observat cap canvi negatiu ni problema, segons diuen els doctors.

 

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Salvan-la-vida-de-un-bebe-con-un-dispositivo-salido-de-una-impresora-3D/(formato)/fotografias/(nodo)/46352  , (també video youtube)

MIREIA SÁENZ EDO

Primer cas confirmat de coronavirus a França

Després de realitzar les anàlisis virològics corresponents, el Centre de Referència Nacional de l'Institut Pasteur de París ha corroborat la relació amb el nou coronavirus d'un pacient amb infecció respiratòria aguda. Aquest cas se suma als 30 ja confirmats per l'Organització Mundial de la Salut, 18 dels quals han mort.

El Centre de Referència Nacional de l'Institut Pasteur de París (França) ha ratificat l'existència d'un pacient amb infecció respiratòria aguda relacionada amb el nou coronavirus. El Ministeri d'Afers Socials i de la Salut francès ha explicat que es tracta d'una persona que torna d'un viatge als Emirats Àrabs i que es troba hospitalitzada en cures intensives i en aïllament. Aquest és el primer i únic cas confirmat a França fins al moment. No obstant això, l'Organització Mundial de la Salut ha confirmat altres 30 infeccions: 23 a Aràbia Saudita, dos a Catar, Jordània i el Regne Unit i una als Emirats Àrabs Units. De moment, 18 d'aquestes infeccions han acabat amb la mort del pacient.Les autoritats franceses han posat en marxa una investigació epidemiològica per estudiar les implicacions d'aquest cas.

 

Albert Garcia

1er Batxillerat Gaudí

La veritat sobre els bessons idèntics

Un grup internacional de científics s'ha preguntat quina és la relació entre l'estructura del cervell i les experiències de cada individu, el que podria explicar perquè els bessons idèntics no s'assemblen a la perfecció, fins i tot quan creixen junts.

Per respondre aquestes qüestions, els investigadors de la Universitat Tècnica de Dresde (Alemanya) han analitzat 40 ratolins genèticament idèntics que vivien dins d'un recinte on podien escollir entre una gran varietat d'activitats. 

"Els animals no sols eren genèticament idèntics, sinó que també vivien en el mateix entorn", explica a SINC Gerd Kempermann, investigador principal de la institució alemanya i president del Centre Alemany per Malalties Neurodegeneratives (DZNE). “La pregunta es per què, tot i això, segueix emergint la individualitat”.

El cervell és un òrgan complexe que no para de desarrollar-se mai, i els canvis que pateix estan relacionats amb la personalitat i la conducta. “Podem demostrar una relació entre un tipus particular de plasticitat del cervell –la neurogènesi de l'hipocamp adult– i els nivells individuals de la conducta exploratòria –a través de las quals s'adquireixen els coneixements–”, indica Kempermann.

La neurogènesi adulta, és a dir la generació de noves neurones en l'hipocamp, permet que el cervell reaccioni a la nova informació amb flexibilitat. Amb aquest treball, els autors mostren per primera vegada que els experiències personals i el comportament contribueixen a la ‘individualització’ del cervell.

“L'entorn era tan ric que cada ratolí va reunir les pròpies experiències individuals. Els animals es van tornar cada cop més diferents en la seva conducta exploratòria. Aquest comportament explica més d'una cinquena part de la variació trobada en la neurogènesi adulta”, subratlla.

Per aquest científic, això apunta la importància de la quantitat d'experiències personals. “Tot i que s'ha d'anar amb compte amb les extrapolacions directes entre ratolins i humans, estem convençuts que el principi observat es mantindrà entre les espècies”, afegeix.

Com indiquen els autors, “tot i que l'entorno era comú i els gens idèntics, els ratolins van mostrar patrons de comportament altament individualitzats, reaccionant a l'entorn de manera diferent”. És més, durant els tres meses d'experiment aquestes desigualtats es van incrementar.

"Aquestes discrepàncies es van associar amb diferències en la generació de noves neurones a l'hipocamp, una regió del cervell que suporta el que s'aprèn i la memòria", sosté Kempermann.

Segons l'investigador, en els animals que exploren l'ambient en un grau més gran també van créixer-los-hi més neurones noves que en els animals més passius.

 

Maria Vidal

Primer cas confirmat de coronavirus a França

Després de realitzar els anàlisis virològics corresponents, el Centre de Referència Nacional de l'Institut Pasteur de París ha corroborat la relació amb el nou coronavirus d'un pacient amb infecció respiratòria aguda. Aquest cas es suma als 30 ja confirmats per la OMS, 18 dels quals han mort.

El Centre de Referència Nacional de l'Institut Pasteur de París (França) ha ratificat l'existència d'un pacient amb infecció respiratòria aguda relacionada amb el nou coronavirus.  El Ministeri d'Afers Socials i de la Salut francès ha explicat que es tracta d'una persona que torna d'un viatge als Emirats Àrabs i que es troba hospitalitzada en cures intensives i en aïllament. Aquest és el primer i únic cas confirmat a França fins al moment. No obstant això, l'Organització Mundial de la Salut ha confirmat altres 30 infeccions: 23 a Aràbia Saudita, dos a Catar, Jordània i el Regne Unit i una als Emirats Àrabs Units. De moment, 18 d'aquestes infeccions han acabat amb la mort del pacient.
Les autoritats franceses han posat en marxa una investigació epidemiològica per estudiar les implicacions d'aquest cas.

                                                

Galectina-1, una molècula clau en càncer

En un gran nombre de càncers es va observar que les cèl · lules tumorals produeixen prop de deu vegades els nivells normals de Galectina-1 (Gal-1) i fan servir aquesta proteïna per desenvolupar-se, fer metàstasi i evitar que l’organisme les elimini. Es remarca que, la Gal-1 afavoreix tots els mecanismes que tenen a veure amb el creixement tumoral: els permet escapar del sistema immune, crear gots nous - angiogènesi - i migrar per formar metàstasi.
Un grup de científics desenvolupen un mètode per tal de frenar el creixement tumoral.
Per actuar, la proteïna s’uneix a les molècules de sucres que recobreixen les cèl · lules blanc i, a través d’aquesta interacció, activa diferents respostes dins i fora de les cèl · lules. La Gal-1 actua només com una mena de missatger: quan s’uneix als sucres de certes cèl · lules les ’dorm’ mentre que a altres les ’activa’. Però no és qui decideix l’efecte que causa, sinó que aquesta informació està codificada en els sucres de membrana. A més a més el tumor aconsegueix nodrir i rebre oxigen per seguir creixent, gràcies als vasos creats a causa de la prensència de Gal-1. Però hi ha un aspecte més: les cèl · lules tumorals utilitzen també aquests nous vasos per a ingressar al torrent circulatori i migrar a altres.
Els resultats de més de 10 anys d’investigació en Gal-1 i càncer del laboratori de Rabinovich del permeten orientar la recerca i desenvolupar nous fàrmacs o mecanismes que bloquegin la proteïna les dades preliminars mostren que, quan s’inhibeix la seva síntesi o es remou del sistema, els tumors frenen el seu creixement i deixen de fer metàstasi.
Rabinovich afirma que l’estudi que van fer amb el Sarcoma de Kaposi és el primer que planteja com a eines anticossos monoclonals específics per poder bloquejar a Gal-1, encara que no ho cura, aconsegueixen mantenir a ratlla al tumor, suprimir el seu creixement, i inhibir l’angiogènesi en un 85 per cent dels casos.


Júlia Bassedas

http://www.presenciaenpuebla.com.mx/index.php?option=com_content&view=article&id=30116:la-proteina-galectina-1-una-molecula-clave-en-el-cancer&catid=21:portada&Itemid=104

Jacob Barnett, un Albert Einstein amb autisme.

Un cop més els nostres coneixements queden en evidencia davant de la poderosa ment humana. Aquest cop és la historia del nord-americà Jacob Barnett la que ens sorpen. 

Segons una entrevista de la BBC, Barnett és un nen al que li van diagnosticar autisme als dos any quan, de sobte, va deixar de parlar i comunicar-se. Es temia que potser mai arribés a llegir i a funcionar per sí mateix.

Els metges van quedar sorpresos quan, després de dos anys incomunicat i tancat en sí mateix, en Jacob no només va tornar a parlar si no que era capaç d'expressar-se en quatre idiomes.

Des d'aleshores, tan els metges com els seus propis pares, no abandonen la seva sopresa davant la capacitat intelectual del nen i el seu coeficient intelectual, superior al d'Einstein. 

Ja de ben petit memoritzaba els carrers de les ciutats que visitava i montava maquetes a casa amb bastonets. També recitava l'abecedari de principi a fí o dibuixava patrons matemàtics amb cordes a terra.

Als onze anys va entrar a la universitat, als dotze feia de professor de reforç d'universitaris mentre desenvolupava una teoria astrofísica digna del nobel segons experts i actualment, als catorze anys, esta fen el seu doctorat en física quàntica.

La mare d'en Jacob, Kristine Barnett, explica la historia del seu fill en un llibre. Narra anècdotes com que, als vuit anys, el nen va començar a sentir una forta atracció sobre tot el que tenia relació amb l'Univers i va començar a assistir a les classes d'Universitat seient a última fila en silenci. 

Els experts veuen en Jacob un probable guanyador del premi Nobel i, en un futur pròxim, un gran físic.

 

Dana Antolín

1r Batxillerat B

Detectada una proteína clave en el desarrollo de los linfomas más agresivos

Pamplona. (Efe).- Científicos del Centro de Investigación Médica Aplicada (CIMA) de la Universidad de Navarra han demostrado el papel de una proteína en el correcto ensamblaje de la respuesta inmune y su implicación en el desarrollo de un tipo de linfoma agresivo.
Los resultados se han publicado en Blood, la revista de la Sociedad Americana de Hematología y la que tiene el mayor factor de impacto en el campo de la hematología oncológica, según ha informado este viernes el centro universitario en una nota.
Los responsables de la investigación explican que la expresión de la proteína FOXP1 se desregula frecuentemente en linfomas, pero se sabe muy poco de su función biológica exacta o de su papel en la progresión de los linfomas, por lo que se propusieron profundizar en ello.
Ahora han confirmado que esta proteína es un "factor clave" en la regulación de estos procesos y en la propia formación de los centros germinales. Además, han descubierto que participa "directamente en la respuesta inmune humoral, regulando procesos de proliferación, diferenciación y reparación de ADN que tienen lugar en los centros germinales y que aparecen alterados frecuentemente en los linfomas más agresivos".
Por lo tanto, esta proteína puede ser una "diana terapéutica selectiva para un subgrupo de linfomas B que actualmente carece de tratamiento curativo". Dado que más de la mitad de los linfomas B se generan a partir de células del centro germinal, los resultados podrían tener una repercusión en el manejo clínico del linfoma más frecuente, el linfoma difuso de células grandes, según las mismas fuentes, que advierten de que se trata de datos moleculares preclínicos en los que hay que seguir profundizando.
Los linfomas B representan el sexto cáncer más frecuente en los países desarrollados y alrededor del 60% de pacientes que los padece consigue la curación con los tratamientos disponibles. Sin embargo, algunos tipos de linfomas, como el linfoma difuso de células B grandes con fenotipo activado, son resistentes a los tratamientos actuales, por lo que es necesario disponer de nuevas terapias.


Leer más: http://www.lavanguardia.com/salud/20130524/54374816812/detectada-proteina-clave-desarrollo-linfomas-agresivos.html#ixzz2UKOLbO1Q
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

Ignasi Farrús

Neix un nadó d'una mare sense ovaris

Una dona de 31 anys sense ovaris ha donat a llum a un bebè després de sotmetre's a un autotrasplament de teixit ovàric, en una operació pionera que s'ha dut a terme amb èxit a l'Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues (Barcelona). Així ho han explicat aquest dimecres els metges d'aquest hospital en presentar el cas del petit Lucas, nascut el passat mes de juliol, i de la seva mare, Mercedes, una pacient que va ingressar en el centre en 2001 perquè tenia un tumor en un dels ovaris, que li van extirpar. En una revisió posterior, un mes després, els metges van descobrir un nou tumor en l'altre ovari, que també li van extirpar, però salvant una part del teixit ovàric, que van congelar. "L'objectiu d'aquesta congelació i del programa en general és preservar la fertilitat de les pacients oncològiques", ha manifestat el doctor Just Callejo, responsable d'aquest cas, un dels primers a Espanya, i que al desembre de 2011 va informar sobre l'embaràs del seu pacient després del autotrasplantament. Callejo ha explicat que l'operació va consistir a fer una petita incisió a cada costat de l'úter i en un lloc proper a la ubicació natural dels ovaris i col·locar el teixit ovàric descongelat en la pacient. Quatre mesos després del *autotrasplante, a l'octubre de 2011, la dona va presentar de manera espontània senyals d'activitat ovàrica, com a tensió mamària o flux vaginal i al mes següent va tenir la primera menstruació espontània en 10 anys. "Comencem llavors un procés d'estimulació ovàrica i actuem d'una forma similar a la qual se segueix en el cas de les fecundacions 'in vitro'", ha dit Callejo. En el primer intent, es va obtenir un embrió que els professionals van transferir a la cavitat uterina i a les dues setmanes l'ecografia va confirmar l'embaràs de la dona. En el mes de juliol de 2012, a les 39 setmanes de gestació, la dona va donar a llum al seu fill, Lucas, de 3,5 quilos. El nen va néixer mitjançant cesària per un problema amb el cordó umbilical. El responsable mèdic de l'Hospital Sant Joan de *Déu, Rubén Díaz, ha assegurat que "aquest és un cas significatiu pel que representa per a un col·lectiu de persones, dones, que per un procés de malaltia perden la capacitat ovàrica" i ha subratllat que "l'operació ens ha permès donar a les dones oncològiques la possibilitat de ser fèrtils i poder *procrear". Mercedes, present en la roda de premsa, ha subratllat que el seu cas "pot deixar la porta oberta i l'esperança a algunes dones de poder quedar-se embarassada". "Si en el meu cas s'ha pogut, encara que el que es va conservar va ser una miqueta de teixit ovàric, en altres casos, en els quals hi ha més material, pot ser més fàcil", ha indicat. Per la seva banda, el responsable del servei d'oncologia de Sant Joan de *Déu, Jaume Mora, ha destacat que "la tècnica és molt important per a totes les dones oncològiques, no solament per les quals tinguin càncer d'ovari perquè hi ha altres tipus de càncer que, a causa del tractament, poden fer que es perdi la funció ovàrica". Segons Habita, la major part dels pares als quals informen de la possibilitat de conservar teixit ovàric de les seves filles accepten. Més de 200 dones d'entre 6 i 38 anys s'han adherit a aquest programa de preservació de la fertilitat.

El fum dels cotxes augmenta el colesterol

Respirar el fum del cotxes, pot provocar un augment en el colesterol alterant les qualitats protectores cardiovasculars del colesterol bo i crean l'anomenat "colesterol dolent". L'efecte de la creació de colesterol dolent és que les arteries es taponin.

Aquest fet s'ha descobert a partir d'un estudi de Jesus Araujo al Departament de Cardiologia ambiental de l'Escola de medicina David Greffen de la Universitat de California. Aquest estudi consistia en estudiar els efectes que produien el fum dels cotxes en ratolins durant dos setmanes i comparar-los amb altres ratolins que visquin en un ambient normal en la natura.

Amb aquest estudi, es va comprovar que els que estaven exposats a respirar el fum dels cotxes, sufrien perjudicis oxidatius en la sang i en el fetge.

Gracies a aquest descobriment, podem saber que els contaminants de l'aire, donen pas a un colesterol que potencien que les bacteries es col·lapsin i això doni lloc a enfermetats del cor i infarts.

En conclusió, els animals que havien estat exposats al fum dels cotxes, havien perdut capacitat de protegir-se contra l'oxidació i la inflamació produida per la lipoproteina de baixa densitat que es el mateix que el colesterol dolent.

http://www.muyinteresante.es/salud/articulo/el-humo-de-los-coches-eleva-el-colesterol-471369223029

http://www.nanduti.com.py/v1/noticias-mas.php?id=71035&cat=Internacionales

Marc Fernández

1R BTX A

Científics espanyols obtenen un metamaterial basat en silici

Una col·laboració entre el CSIC, la Universitat Politècnica de València, tots dos a Espanya, i la Universitat de Texas a Austin (EUA) ha aconseguit desenvolupar un metamaterial basat en silici, segons detalla un article publicat a la revista Nature communications.
Aquest tipus de components es fabriquen per donar lloc a materials amb propietats que no apareixen de forma espontània a la natura. Generalment es tracta de qualitats òptiques i electromagnètiques que permeten nous avenços científics i tecnològics.
Les nanoesferes de silici desenvolupades per l’equip són les que han donat lloc a aquest nou metamaterial. Aquestes nanoesferes són 100 vegades més petites que el gruix d’un cabell humà.
L’investigador Francisco Meseguer, de la Unitat Associada de l’Institut de Ciència de Materials de Madrid a la Univeritat Politècnica de València (ICMM-CSIC/UPV), ha liderat la investigació i explica: "Comunament, els metamaterials es fabriquen a partir de metalls nobles com l’or, pel que el nostre troballa suposa diversos avantatges respecte a ell: a diferència de l’or, el silici és transparent a la radiació infraroja on té la seva aplicació i és fins a 1.000 vegades més barat ".

Enric Pedra