Una empresa catalana dissenya un avió amfibi no tripulat

L’empresa catalana Singular Aircraft va presentar el passat 23 de maig el seu nou prototip d’avió amfibi no tripulat, el SA-03, que podrà ser utilitzat tant en operacions militars com civils que presentin un risc pels pilots. Segons Luis Carrillo, el director executiu de Singular Aircraft, és el futur de l’aviació. La firma utilitzarà l’aeroport de Lleida-Alguaire per fer les proves amb l’avió mentre no es pugui comercialitzar.

El prototip està dissenyat perquè pugui fer tasques molt variades: extinció d’incendis, transport de mercaderies a zones aïllades, vigilància de costes i fronteres, rescats i feines agrícoles. Pot transportar 2.000 kilos, operar en flota i llançar aigua amb la precisió d’un GPS. Té una autonomia de vol de 40 hores, i un dels grans avantatges que té és que podrà volar de nit en zones difícils i pistes irregulars. I tot això per només 370.000 €, un preu baixíssim comparat amb el model de Candair que utilitza l’exèrcit per l’extinció d’incendis, que costa 30 milions d’euros.

Segons Carrillo, l’objectiu de l’empresa es construir a Alguaire una nau de 20.000 m² amb 200 treballadors i 40 proveïdors de la zona, sempre que l’Agència Estatal de Seguretat Aèria atorgui els permisos de vol al prototip. Diversos països d’Amèrica del Sud, Àsia i Àfrica ja estan interessats en comprar 150 unitats del SA-03, però Singular Aircraft vol esperar a tenir els permisos. De moment, aquests tipus d’avions no tripulats no poden volar a Espanya, però la Unió Europea té previst elaborar una llei que permeti operar amb avions no tripulats,que actualment només s’utilitzen amb avions militars.

Més informació a:

http://www.singularaircraft.com/?lang=es

Marc Montañà

Els treballadors del sector de l'hostelaria presenten un risc major de consum de drogues

Un equip del Centro de Investigación Biomédica en Red de Epidemiología y Salud Pública (CIBERES) a fet un estudi sobre el consum d’alcohol i altre tipus de drogues a tots els treballadors actius espanyols.

Varen agafar una mostra de 15000 participants que fossin competius amb una altre enquesta que es va realitzar l’any 2007. Un cop finalitzat l’anàlisi de les dades s’ha pogut determinar que un 3,4% de població activa espanyola presenta unes dades d’alt risc d’alcohol ( més de 30 grams al dia per les dones i més de 50 per els homes). A més a més, un 2,3% fa ús diariament de somnífers o tranquilitzants, prop del 8% havia consumit mariguana els últims 30 dies i un 12% havia consumit drogues il·legals l’últim any.

El sector de l’hosteleria és el sector més vulnerable amb les drogues, tot i que amb diferència de sexes. Els homes, un 7,8% dels que hi treballen tenen un consum excessiu d’alcohol i un 15,9% de mariguana. Les dones, un 7,4% consumeixen mariguana i un 11% de dones han consumit un altre tipus de droga durant l’últim any.

La professió amb menor risc de consum elevat d’alcohol és la dels professors, metges i administratius, mentres que el cannabis i les drogues il·legals són més freqüents al món de la construcció.

El treball també analitza les diferències entre categories professionals i revela, per exemple, que el consum d’alt risc d’alcohol és significativament més elevat entre els directius i professionals masculins (6,7%) que entre els treballadors manuals qualificats (4,9% ) i no qualificats (5,3%).
 

En el cas de les dones, les úniques diferències entre categories es van observar en el cànnabis i altres drogues il · legals: les treballadores no qualificades consumeixen menys (3,5% i 6,2% respectivament) que les directives i professionals (4,1% i 8%).

Finalment, s’observa que la situació laboral influeix en el consum. Els hipnosedants, el cànnabis i altres substàncies il · legals són més freqüents entre els homes en atur, mentre que en el cas de les dones, l’atur augmenta en 1,7 el risc de consum diari de tranquil · litzants i somnífers.

Així, el 21% dels desocupats ha coquetejat amb alguna droga il · legal en l’últim any (enfront del 14% dels treballadors), mentre que el consum diari d’hipnosedants s’estén al 5% de les dones sense ocupació, doblant pràcticament el percentatge de treballadores.

Amb aquestes dades, els autors volen reivindicar el centre de treball com un lloc adequat per desenvolupar activitats de prevenció sobre el consum de substàncies addictives.

Pol Benedí R.

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Los-trabajadores-de-la-hosteleria-presentan-un-mayor-riesgo-de-consumo-de-drogas

El autotrasplantament de cèl · lules mare adultes millora l'artrosi de genoll

A poc a poc, les cèl · lules mare van arribant a la clínica. Encara no són aquests resultats espectaculars que s'esperen (regenerar cors, tractar el Parkinson), però són mostres del potencial d'aquesta tècnica. Un equip espanyol acaba de publicar a la revista Trasplantation, de l'associació americana de trasplantaments, un treball en el que demostra la utilitat de l'autotrasplantament de cèl · lules mare mesenquimals (d'adult) per tractar l'artrosi de genoll. En l'assaig, amb 12 pacients, 11 van manifestar una gran millora en la qualitat del cartílag articular mesurat mitjançant ressonància, a més de disminuir el dolor i facilitar la mobilitat dels afectats.

L'assaig l'han dut a terme investigadors agrupats a la Xarxa de Teràpia Cel · lular de l'Institut de Salut Carles III, que pertanyen a l'Institut de Biologia i Genètica Molecular (centre mixt de la Universitat de Valladolid i el CSIC), i al Centre Mèdic Teknon de Barcelona. Es tracta de la variant més senzilla d'aquest tipus de tractament en què es treuen les cèl · lules del greix del propi pacient i després purificar se li reinyectan al genoll. Això suposa un pas sobre la situació actual, ja que els tractaments que s'usen ara per l'artrosi no creen cartílag sa, sinó que són simptomàtics. En utilitzar cèl · lules del propi pacient no hi ha risc de rebuig.

MÉS INFORMACIÓObtingudes mitjançant clonació cèl · lules mare embrionàries de personesBiotecnologia contra l'osteoporosiL'artrosi o degeneració del cartílag articular és la malaltia reumatològica més freqüent. Segons l'estudi ArtRoCad1 de la Societat Espanyola de Reumatologia, l'artrosi de genoll afecta un 10% de la població i la de maluc a un 4% (en total, més de 5 milions d'espanyols) i generen una despesa de superior als 4.700 milions d'euros anuals, indica l'Institut de Salut Carles III en una nota.
Aquesta és una de les poques aplicacions de les cèl · lules mare que han arribat a la clínica, com va manifestar fa poc en un congrés Rafael Matesanz, director de l'Organització Nacional de Trasplantaments, qui va fer l'advertència com una crida perquè persones amb tores malalties no acudeixin a l'estranger al que s'anomena ja turisme de cèl · lules mare.

El virus emergent H7N9 és transmissible entre mamífers

El nou virus de la grip H7N9 amb prou feines ha causat una trentena de morts des del 31 de març, quan es van detectar les primeres infeccions humanes a Xangai. Però aquesta vegada els científics xinesos no semblen disposats a córrer cap risc, i els principals instituts del país s’han bolcat en una investigació d’urgència del virus emergent. Segons les seves dades recentment obtinguts en fures-el sistema model de la grip humana-, l’H7N9 és capaç de replicar-se en les vies respiratòries altes (el que facilita la seva transmissió) i també a les profundes (el que agreuja els seus símptomes). El virus es contagia eficaçment entre fures per contacte directe, i amb menys eficàcia per l’aire.

"En les condicions apropiades, la transmissió de persona a persona pot ser possible", conclouen a la revista Science 30 investigadors del Centre Conjunt d’Investigació de la Grip, que pertany a les universitats de Shantou i Hong Kong, el Centre Xinès de Control i Prevenció de Malalties, a Pequín, i altres instituts xinesos en col · laboració amb la Universitat de Toronto i els viròlegs l’Hospital Infantil St Jude a Memphis, un grup de referència mundial en grip. La possibilitat de contagi eficaç entre persones és la gran preocupació dels epidemiòlegs.
Com és habitual amb els virus de la grip emergents, el H7N9 és producte d’un mestissatge entre diversos virus d’altres espècies. Primer entre dos virus diferents de les aus aquàtiques (un va posar l’hemaglutinina del subtipus H7, i un altre la neuraminidasa de la classe N9, que abans mai havien aparegut juntes), i després entre aquest primer híbrid aquàtic i un altre virus de la grip (H9N2 ) bastant estès per les granges de pollastres de l’est asiàtic.
Dels 125 casos humans confirmats a primers d’aquest mes, tres quartes parts havien tingut contacte amb pollastres de granja, que per tant són els principals sospitosos com a focus de les infeccions humanes. Els investigadors també han registrat alguns casos de brots familiars, pel que consideren probable que l’H7N9 tingui certa capacitat de contagi de persona a persona, encara que òbviament limitada (una altra cosa hauria suposat ja una pandèmia). La seqüència genètica del virus també apunta que ja ha experimentat algunes mutacions favorables a la seva replicació en humans, o almenys en la generalitat dels mamífers.
El treball mostra que les fures no només poden infectar amb un virus H7N9, sinó que també es converteixen en eficaços focus de noves partícules virals durant uns sis dies.

Salven la vida d'un nadó amb un dispositiu tret d'una impresora 3D

Kaiba Gionfriddo, que ara té 20 mesos, va néixer amb una malaltia coneguda com tos crònica, una rara malaltia que pot produir el col · lapse de les vies respiratòries i que li impedia respirar per si mateix.
Segons un comunicat de la Universitat de Michigan (EUA), el nen tenia molt poques possibilitats de sobreviure i els seus pares van donar l’autorització perquè s'utilitzés amb el seu fill un mètode que estava sent desenvolupat pel departament mèdic d'aquesta universitat.
Va ser així com Glenn Green, doctor de otorinolaringologia pediàtrica i Scott Hollister, investigador d'enginyeria biomèdica i mecànica i professor associat de cirurgia, en col · laboració amb l'Hospital Infantil de Akron, van obtenir una autorització d'emergència de la Food and Drug Adminsitration (FDA) per crear un dispositiu que ajudés a Kaiba a respirar.
Green i Hollister van dissenyar una fèrula que podria ser unida a les vies respiratòries del nadó per expandir les seves bronquis i ajudar al seu sistema respiratori a créixer de manera adequada.
Els doctors van reproduir aquest dispositiu mitjançant una impressora 3D i van utilitzar un biomaterial anomenat policaprolactona, que és reabsorbible pel cos en tres anys a mesura que el teixit sa creix i el reemplaça.
"Va ser increïble, així que es va implantar la fèrula, els pulmons van començar a pujar i baixar per primera vegada. En aquest moment vam saber que Kaiba estaria bé ", va dir Green.

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Salvan-la-vida-de-un-bebe-con-un-dispositivo-salido-de-una-impresora-3D

 

Pau Poll

HOW TO PREVENT DEFORESTATION?

Here I have uploaded some tips and recommendations to try to prevent deforestation. We have two different ways:

 

 

Change Buying Habits:

 

• Use recycled products. Buy recycled paper to prevent more of the Amazon's trees from being cut down.  Recycle everything you can just like glass and plastic.

• Choose as pets captive breed animals instead of wild animals.

• Refuse to buy products made from wildlife animal skin.

Become an Activist:

 

• Learn more about the Amazon Rainforest and how it impacts Earth. Care about things like the deforestation,  the pollution and other factors that are destroying the Rainforest.

• Support the Indigenous people along with programs that teach them how to live off the land without causing damage.

• Get involved in campaigns and in NGO’s projects(ONG)

• Join in a NGO such as Greenpeace and donate money to organizations to protect the Amazon zone.

• Share your opinions and your knowledge about the topic with the children and the adults to  try to concern them about the situation there.

Anton Rosa

CONTACT

Acontinuació fare una breu sinopsi de la brillant pel.lícula "Contact", dirigida  per Robert Zemeckis i interpretada per Jodie Foster.

Tot comença quan una científica que es dedica a escoltar les ones a través dels radiotelescopis, detecta unes ones d’una intensitat anormal que venen de la zona de Vega, una estrella de les més brillants i importants del sistema solar, però que mai havia donat indicis de activitat fora de la normal.

Al principi sembla que les ones nomes estan en format de so però després es donen compte de que en realitat el que han rebut són un discurs de Hitler de l’alemanya Nazi, que va ser la primera informació enviada a l’espai, i juntament amb uns plànols que semblen indesxifrables.

Amb la ajuda d’un misteriós inversor descobreixen que aquests documents s’han de visualitzar en tres dimensions i que són els passos a seguir per a la construcció d’un artefacte amb funcions desconegudes.

Aleshores decideixen juntament amb el govern fer una selecció de diferents candidats per a ser representants i els qui provin la màquina.

Després de que quedessin les votacions molt empatades entre la protagonista i el que havia sigut el seu cap, per tal de protegir-la, un del membre del jurat posa en evidència la falta de fe i creences de la nostra protagonista de manera que s’alça com guanyador el cap.

Arriba el dia de la prova i tothom està expectant per saber que passarà amb l’artefacte. Tot va segons estava previst fins que la protagonista s’adona de que un dels operaris és un reconegut fanàtic religiós, ràpidament l’equip de seguretat es tira a sobre d’ell i l’intenten reduir però, el falç operari aconsegueix fer explotar tota la munició que descobreixen que porta enganxada al cos, i tot vola pels aires.

Després de la tràgica mort del representant i la destrucció de la màquina, la protagonista rep la visita del misteriós inversor que l’informa de que s’ha construït paral·lelament una altra màquina.

A partir d’aquí la pel·lícula té moltes interpretacions però tot fa pensar que al caure la càpsula amb la protagonista i al passar pels arcs, s’obre un forat de cuc que la transporta fins un lloc que només existeix dintre la imaginació de la protagonista però des de on es comunica amb el que sembla vida extraterrestre.

Des de la torre de control no s’aprecia res perquè un segon a la terra vindria a ser com 18 hores del viatge que fa la protagonista.

Davant d’aquest fet és creen dues corrents, els que creuen en la paraula de la noia i la gent que incrèdula i alimentada per el govern, que no dóna tota la informació disponible sobre el cas, creu que ha sigut un deliri.

La pel·lícula esta molt ben plantejada ja que en tot moments es poden veure les lluites constants i les diferents interpretacions entre la mentalitat  científica i la doctrina religiosa. També es plantegen els dos personatges principals com personalitats molt oposades i que acaben connectant i descobrint que no són tant diferents i que tenen objectius comuns.

 

La meva opinió és que aquesta pel·lícula et fa pensar en com s’hauria d’actuar si algun dia tinguéssim contacte amb indicis extraterrestres ja que la probabilitat és tan gran...perquè qui sap, potser demà o potser dintre de mil anys, però de ben segur que algun indici trobarem. No hi estem de sols aquí...

 

 

Anton Rosa

 

Com es mesuren els canvis en el nivell del mar?

 

Les noves dades presentades en el simposi confirmen una pujada mitjana del nivell del mar de 3 mil·límetres anuals. Els científics atribueixen aquesta pujada a l’augment de les temperatures i la fosa de les glaceres de les muntanyes i el gel dels pols.

El tema del congrés és l’altimetria radar, una tècnica que permet mesurar des de l’espai l’altura de la superfície dels oceans i de les masses d’aigua dolça, gel o terra en pràcticament qualsevol punt del planeta. Per a això, aquests altímetres registren la topografia de la superfície al llarg de la trajectòria terrestre del satèl · lit cronometrant l’interval entre la transmissió i la recepció d’impulsos de radar. Això permet mesurar l’altura d’aquest satèl·lit per sobre de l’aigua, la terra o el gel.

El simposi s’ha celebrat a Venècia, una ciutat per a la qual precisament l’augment del nivell de les aigües és d’especial importància. "Les aplicacions per a l’observació de la Terra són eines fonamentals per a Venècia", ha destacat Giorgio Orsoni, alcalde d’aquesta ciutat. El seguiment de la pujada del nivell del mar, així com l’evolució de la línia de la costa, els corrents i els esfondraments són essencials per conèixer el futur de la ’ciutat flotant’.

Troben aigua que ha estat aïllada al subsòl durant més de mil milions d'anys

 

 

 

Un equip britànic-canadenc de científics ha presentat els primers resultats sobre la seva troballa de bosses d’aigua arcaica, que ha estat aïllada a gran profunditat en el subsòl canadenc durant més de mil milions d’anys i que conté, en abundància, substàncies químiques conegudes per el seu paper com a ingredients de l’escenari per a la vida.

Tot apunta que aquesta massa d’aigua és la més antiga coneguda del planeta, i les bosses de les quals s’han extret les mostres potser fins i tot alberguen formes de vida. Potser el més fascinant d’aquesta troballa és que, donada la similitud entre les roques que han exercit de recipient d’aquesta aigua de la Terra, i les roques de Mart, la hipòtesi que petits hàbitats aquàtics, capaços de sostenir vida, puguin existir en el subsòl marcià, acaba de guanyar molts punts al seu favor.

El descobriment pot forçar a la comunitat científica a replantejar quines parts del nostre planeta són aptes per a la vida, i també podria aportar pistes valuosíssimes sobre com els microbis poden evolucionar aïllats del món exterior, sense conèixer la llum solar durant més de mil milions d’anys .

David Sendra

Som menys intel·ligents que fa dos segles

Segons un estudi realitzat per investigadors belgues, suecs, holandesos i irlandesos, els nostres avantpassats de fa 2 segles eren més intel·ligents que nosaltres. 

Aquest estudi, publicat a la revista especialitzada Intelligence, demostra que el temps de reacció dels humans s'ha vist relentit des de 1889 fins ara a l'occident, cosa que estaria relacionada amb un descens del coeficient intelectual que hauria disminuit 14 punts, és a dir 1,23 per dècada. Això suposa un descens de la intel·ligència la creativitat i la productivitat en els nostres dies. Aquesta noticia contradiu a l'informe Flynn, el qual diu que el coeficient intelectual de les persones ha anat augmentant des de la Segona Guerra Mundial.

L'investigador de la Universidat d'Umea (Suecia) i coautor del treball l'atribueix a un retrocés en el procés de selecció natural que argumenta que les personas més intel·ligents tenen menys fills ara que en dècadas anteriors, mentre que les persones amb gens menys favorables tenen més descendència.

 

Marcel Miquel

Troben al Camp dels Ninots un nou esquelet sencer de tapir de fa 3,1 milions d’anys

Investigadors del Institut Catalá de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) han fet aquesta troballa que converteix el jaciment de Caldes de Malavella en un dels més importants entorn aquesta espècie. Concentra ja el 70% del registre fòssil mundial de tapir. Però l’esquelet sencer que han trobat ara és una descoberta perquè ajudarà a completar la ja abundant informació sobre com era l’entorn ecològic d’aquella època.

“Si bé a Europa hi ha molts altres jaciments amb restes aïllades de tapir, el Camp dels Ninots és l’únic que els conserva sencers, en connexió anatòmica ien un estat de excepcional”, subratllen Bruno Gómez i Gerard Campeny, investigadors del l’IPHES i codirectors d’aquest projecte de recerca. Les mides del tapir que ha aparegut aquests dies serien les corresponents a un individu adult d’aproximadament 1,80 m de llargària i 1,30 m d’alçada, que deuria pesar uns 250 quilograms i pertanyent a l’espècie Tapirus arvernensis.

Fa 3,1 milions d’anys els tapirs eren molt abundants a la Mediterrània, en un moment en què reeixia un clima subtropical, més humit que l’actual, amb temperatures relativament suaus, poca estacionalitat i abundants precipitacions. Un dels trets característics de la vegetació de l’Europa occidental d’aquella època és que estava formada per boscos de llorer (laurisilva) de fulla perenne com les que avui trobem al sud-est de la Xina o al Delta del Mississippí, on predominen, per exemple, els anomenats xiprers dels pantans.

En el jaciment del Camp dels Ninots s’ha pogut reconstruir el paisatge d’aquesta zona gràcies a les abundants les empremtes de restes vegetals, essencialment fulles i fruits, que han quedat atrapades en els seus sediments. El seu estudi ha permès distingir l’existència d’una vegetació aquàtica, amb plantes que vivien submergides en zones poc profundes i someres. Una altra vegetació documentada és la típica del bosc de riera amb pollancres, salzes, verns, etc. i, finalment, un laurisilva on hi trobem a més de llorers, alzines, grèvols i alguns arbres caducifolis com els noguers.

És en aquest context ambiental on els tapirs hi trobaren les condicions idònies per viure-hi. Aquests animals són mamífers molt corpulents que basen la seva alimentació en fulles i fruites, de les quals, en aquest entorn, en podien disposar durant pràcticament tot l’any. La presència de les aigües de l’antic llac del Camp dels Ninots proporcionava no només el menjar suficient sinó també refugi pels possibles atacs de carnívors de la zona.

Més informació: http://ciencia.ara.cat/blog/2012/05/21/troben-al-camp-dels-ninots-un-nou-esquelet-sencer-de-tapir-de-fa-31-milions-danys/

Ignasi Farrús.

Científics descobreixen una hormona que podria curar la diabetis

Els investigadors de l'Institut de Cèl · lules Mare de Harvard (HSCI) han descobert una hormona que manté la promesa d'un tractament radicalment més eficaç de la diabetis tipus 2, una malaltia metabòlica que afecta milions de persones a tot el món. Els investigadors creuen que l'hormona també podria tenir un paper en el tractament de la diabetis tipus 1 i la juvenil.

El treball, publicat a la prestigiosa revista Cell, va descobrir que la L'hormona anomenada betatrophin, fa que els ratolins per produeixin les cèl · lules beta pancreàtiques secretores d'insulina a velocitats de fins a 30 vegades per sobre la taxa normal. Les noves cèl · lules beta produeixen insulina només quan és requerit pel cos, oferint la possibilitat de la regulació natural de la insulina i una gran reducció de les complicacions associades amb la diabetis, la causa principal d'amputacions mèdica i la pèrdua no genètica de la visió .Els investigadors que van descobrir betatrophin, van advertir que encara queda molta feina per fer abans de poder utilitzar l'hormona com un tractament en humans. No obstant això, els resultats del seu treball ja han atret l'atenció dels fabricants de medicaments.Segons els autors si això es podria utilitzar en les persones eventualment podria significar que en lloc de prendre les injeccions d'insulina tres vegades al dia, és possible de prendre una injecció d'aquesta hormona, un cop a la setmana o un cop al mes, o en el millor dels casos potser fins i tot ser sola un cop l'any.La diabetis tipus 2, una malaltia associada a l'epidèmia mundial d'obesitat, generalment és causada per una combinació de factors. En aquesta malaltia els pacients perden lentament les cèl · lules beta i per tant la capacitat de produir insulina adequada. Un estudi recent ha estimat que el tractament de la diabetis i les complicacions van costar als Estats Units $ 218 mil milions a l'any, és a dir, un 10 per cent del pressupost de la salut de tota la nació.Les cèl · lules beta juguen un paper tant en la diabetis Tipus 1 i Tipus 2, el que suggereix que l'hormona betatrophin podria ser utilitzada com un agent terapèutic per al tractament de les dues variacions de la malaltia. En la diabetis tipus 1, les cèl · lules beta, que sintetitzen la insulina, són destruïdes per processos autoimmunes. En la diabetis tipus 2, el cos de les persones arriba a ser tan insensibles a les accions de la insulina que les cèl · lules beta, finalment es tornen incapaços de produir suficient insulina.Encara que els autors veuen la betatrophin principalment com un tractament per a la diabetis tipus 2, es creu que podria tenir un paper en el tractament de la diabetis tipus 1, així, potser augmentar el nombre de cèl · lules beta i disminuir la progressió d'aquesta malaltia autoimmune quan es diagnostica per primera vegada.Segons els autors encara que el treball va ser realitzat en ratolins, per descomptat que no estan interessats en la curació dels ratolins de la diabetis, sinó els humans. Els autors han clonat el gen humà i, d'altra banda, han demostrat que existeix l'hormona en plasma humà. És a dir l'hormona betatrophin sens dubte existeix en els éssers humans.Els científics continuen les seves investigacions per poder utilitzar l'hormona disponible com un medicament en humans. Per això cal realitzar els assaigs clínics en humans en un termini de tres a cinc anys, un temps extremadament curt en el curs normal del descobriment de fàrmacs en desenvolupament.

Anna Arquè

Científics descobreixen una hormona que podria curar la diabetis

Els investigadors de l'Institut de Cèl · lules Mare de Harvard han descobert una hormona que manté la promesa d'un tractament radicalment més eficaç de la diabetis tipus 2, una malaltia metabòlica que afecta milions de persones a tot el món. Els investigadors creuen que l'hormona també podria tenir un paper en el tractament de la diabetis tipus 1 i la juvenil.

El treball, publicat a la prestigiosa revista Cell, va descobrir que la L'hormona anomenada betatrophin, fa que els ratolins per produeixin les cèl · lules beta pancreàtiques secretores d'insulina a velocitats de fins a 30 vegades per sobre la taxa normal. Les noves cèl · lules beta produeixen insulina només quan és requerit pel cos, oferint la possibilitat de la regulació natural de la insulina i una gran reducció de les complicacions associades amb la diabetis, la causa principal d'amputacions mèdica i la pèrdua no genètica de la visió .Els investigadors que van descobrir betatrophin, van advertir que encara queda molta feina per fer abans de poder utilitzar l'hormona com un tractament en humans. No obstant això, els resultats del seu treball ja han atret l'atenció dels fabricants de medicaments.Segons els autors si això es podria utilitzar en les persones eventualment podria significar que en lloc de prendre les injeccions d'insulina tres vegades al dia, és possible de prendre una injecció d'aquesta hormona, un cop a la setmana o un cop al mes, o en el millor dels casos potser fins i tot ser sola un cop l'any.La diabetis tipus 2, una malaltia associada a l'epidèmia mundial d'obesitat, generalment és causada per una combinació de factors. En aquesta malaltia els pacients perden lentament les cèl · lules beta i per tant la capacitat de produir insulina adequada. Un estudi recent ha estimat que el tractament de la diabetis i les complicacions van costar als Estats Units $ 218 mil milions a l'any, és a dir, un 10 per cent del pressupost de la salut de tota la nació.Les cèl · lules beta juguen un paper tant en la diabetis Tipus 1 i Tipus 2, el que suggereix que l'hormona betatrophin podria ser utilitzada com un agent terapèutic per al tractament de les dues variacions de la malaltia. En la diabetis tipus 1, les cèl · lules beta, que sintetitzen la insulina, són destruïdes per processos autoimmunes. En la diabetis tipus 2, el cos de les persones arriba a ser tan insensibles a les accions de la insulina que les cèl · lules beta, finalment es tornen incapaços de produir suficient insulina.Encara que els autors veuen la betatrophin principalment com un tractament per a la diabetis tipus 2, es creu que podria tenir un paper en el tractament de la diabetis tipus 1, així, potser augmentar el nombre de cèl · lules beta i disminuir la progressió d'aquesta malaltia autoimmune quan es diagnostica per primera vegada.Segons els autors encara que el treball va ser realitzat en ratolins, per descomptat que no estan interessats en la curació dels ratolins de la diabetis, sinó els humans. Els autors han clonat el gen humà i, d'altra banda, han demostrat que existeix l'hormona en plasma humà. És a dir l'hormona betatrophin sens dubte existeix en els éssers humans.Els científics continuen les seves investigacions per poder utilitzar l'hormona disponible com un medicament en humans. Per això cal realitzar els assaigs clínics en humans en un termini de tres a cinc anys, un temps extremadament curt en el curs normal del descobriment de fàrmacs en desenvolupament.

TENDÈNCIA A TENIR FILLS AUTISTES EN DONES ABUSADES A LA INFÀNCIA

Les dones que van patir l’abús físic, emocional o sexual en la infància són més propensos a generar un nen autista que les dones que no van ser maltractades, segons un nou estudi que va examinar les dades de més de 50.000 dones. Que van patir els abusos més greus van ser els més propensos a tenir un nen autista, específicament 3.5 vegades més probable que les dones que no van ser maltractades.L’estudi realitzat per l’equip d’Andrea Roberts, Alberto Ascherio, Marc Weisskopf i Kristen Lyall, de l’escola de salut pública de la Universitat de Harvard, a Boston, Massachusetts, Estats Units, és el primer que ha estat explorat en profunditat la relació entre l’exposició de la mare a l’abús en la seva infància i el risc d’autisme en els seus fills. Els resultats de la investigació identificat un factor de risc per l’autisme nou i denoten que abús infantil no només és molt perjudicial per a la persona pateix directament, però també pot augmentar el risc de grans discapacitats en la propera generació.Per garantir la millor d’aquesta relació entre l’exposició de la mare a l’abús en la seva infància i el risc d’autisme en els seus fills, l’equip va estudiar el nou factors de risc associats a l’embaràs, per veure si estaven relacionats amb un major risc de tenir un nen autista en les dones que van patir abusos en la infància.

Els investigadors van trobar que les dones que havien patit maltractament en la infantesa tenien un major risc per a cada un dels factors de risc associats a l’embaràs que van ser examinats.Una possible explicació d’aquest fenomen, segons l’equip de recerca, és que alguns a llarg termini efectes que l abús ha en sistemes biològics de les dones, com ara el sistema de resposta immune i l’estrès, és responsables de l’augment de les probabilitats de tenir un nen autista. Se sap que el maltractament infantil és associat amb una àmplia gamma de problemes de salut de la persona que pateix, incloent-hi problemes en salut mental com ara depressió i ansietat.

 

informació: www.noticiasdelaciencia.com

 

DANI PÉREZ HERMS

200 impactes anuals a Mart per asteroides

Segons els científics de la Universitat d'Arizona (Estats Units) el planeta Mart o planeta vermell, es impactat per 200 asteroides cada any. Aquesta dada s'ha trobat a partir d'un estudi en la missió "Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) de la Nasa.

El problema dels impactes és que provoquen cràters de 3,9 metres d'ample. En total, tots aquests impactes afecten a una superfície igual a la de Texas (EEUU).

 Els científics del projecte han captat imatges amb l'aparell HiRISE i han descobert que 248 impactes d'asteroides han estat recents. Amb aquestes captures d'impactes recents es pot estudiar la superfície anterior a l'impacte i la posterior.

El dubte que tenen els científics és si els canvis que produeixen aqusts impactes en la superfície podrien ser del canvi climàtic del planeta vermell o Mart

Tot això espanta a la gent ja que estem molt a prop de Mart i tenen el dubte de si pot impactar asteroides a la Terra. Però poden estar tranquils ja que un asteroide no pot impactar a la Terra perquè es desintegraria abans d'arribar a l'atmosfera. En canvi, a Mart no passa perquè la seva atmósfera és molt més prima que la nostra. Els asteroides que impacten tenen entre 1 i 2 m de diàmetre

Marc Fernándex

1R BTX A

http://www.muyinteresante.es/ciencia/articulo/mas-de-200-asteroides-bombardean-marte-cada-ano-631368701516

http://ecodiario.eleconomista.es/ciencia/noticias/4828990/05/13/Mas-de-200-asteroides-bombardean-Marte-cada-ano.html?utm_source=crosslink&utm_medium=flash

http://m.eldiario24.com/nota.php?id=288211

foto: http://www.portalastronomico.cl/pobre-marte/

 

Un asteroide de 3km de diàmetre passarà prop de la Terra el 31 de maig

La NASA està estudiant l’asteroide 1988 QE2, d’uns tres quilòmetres de diàmetre, que s’està apropant a la terra. Tot i que la distància més propera a la que s’aproparà de la Terra, el 31 de maig, serà de quasi sis milions de quilòmetres, les seves característiques són molt significatives.

Els astrònoms han planejat, entre el 30 de maig i el 9 de juny, una extensa campanya d’observacions i per aquest motiu, compten amb una antena de 70 metres d’amplada a Goldstone, California i amb l’Observatori de Arecibo, Puerto Rico. Tots dos telescopis estaran sota un sistema d’imatges complementàries.

Lanza Benner, un astònom especialista en radars del Centre Propulsor de Chorro de la NASA ha comunicat que l’asteroide serà un objectiu en les imatges de radar dels dos observatoris, Groldstone i Arecibo i s’espera obtenir una sèrie d’imatges d’alta ressolució que podrien revelar una gran quantitat de característiques de la seva superfície.

Benner ha explicat que sempre que un asteroide s’apropa, proporciona una important oportunitat científca per estudiar-lo en detall, per entendre la seva forma, tamany, rotació, característiques de la superfície i els que poden, diuen alggo sobre el seu origen.

Benner ha explicado que "siempre que un asteroide se acerca a esta estrecha conjunción, proporciona una importante oportunidad científica para estudiarlo en detalle, para entender su tamaño, forma, rotación, características de la superficie, y los que pueden, dicen algo acerca de su origen".

A més a més, ha apuntat no tan sols s’examinen els riscs potencials, sinó que també es fa un estudi d’asteroides i cometes, que això permet una gran oprtunitat d’aprendre més sobre els orígens del Sistema Solar. La font d’aigua de la Terra i inclus l’origen de les mol·lècules orgàniques que comporten al desenvolupament de la vida poden arriar en una d’aquesrtes roques.

 

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130516/54374149160/asteroide-tres-kilometros-tierra-31-mayo.html#ixzz2TeH8Sqi2

 

 

Júlia Pedrol

Clonació de cèl•lules mare embrionàries de persones

Un grup de científics nord-americans han aconseguit per primera vegada cèl.lules mare embrionàries amb el mateix ADN (clonades) d’un adult. El seguiment seguit per arribar a aquest resultat és semblant al cas de la ovella Dolly. L’objectiu no és arribar a clonar, en el futur, a humans sinó que volen arribar a la fase de blastòcit de l’embrió (al voltant dels cinc o sis dies de desenvolupament) per extreure les cèl.lules mare.Com que les cèl.lules trobades en aquesta fase embrionària són totipotents, podrien convertir-se, per mitjà d’estímuls, en cèl.lules d’algun teixit del cos humà. Per exemple, tenim un pacient que ha patit un atac de cor, això genera un desgast del teixit cardíac. El que faríem, seria injectar-li cél.lules mare al pacient en aquell teixit per tal de que aquella part afectada es regeneri. Amb aquesta tècnica no caldrien trasplantaments ja que, amb les cèl.lules mare, el propi cos s’autotrasplantaria. Aquest procés té un risc molt baix, per no dir que no hi ha risc, de que el pacient pateixi un rebuig ja que el teixit autotrasplantat tindria el mateix material genètic.
La tècnica utilitzada és la de transferència nuclear que consisteix : s’agafa un òvul de la donant, se li extreu el nucli i se li s’insereix a una cèl.lula adulta del possible receptor. Després, l’òvul s’activa i comença a dividir-se en els primers passos del desenvolupament embrionari. Al arribar a la fase de blastòcit, un grup de cèl.lules es destrueixen i s’obtenen cèl.lules mare. Això succseeix perquè al canviar el material genètic l’òvul deixa de tenir una sola cadena d’ADN per tenir-ne dues, el normal en les cèl.lules.
Aquesta és la situació que es dóna en la naturalesa quan hi ha una fecundació però en cas de la clonació, en comptes de tenir una cadena d’ADN de la mare i l’altre del pare, tenen les dues iguals. Per això se’n diu clonació.

Identificada la proteïna que conecta l’estrès amb la depressió

Una nova investigació publicada a la revista PNAS ha identificat una proteïna que forma part d´aquest procés.

Se sap que el estrès crònic pot arribar a produir depressió tot i que els mecanismes que regulen aquesta relació no estan del tot clars.

Quan ens trobem en situacions d´estrès, el nostre organisme produeix moltes quantitats de cortisol. El cortisol és una hormona que a petites dosis té efectes positius però també pot actuar de manera negativa en el nostre cervell quan el estrès es converteix en un estrès crònic.

Una de les conseqüències d´aquest efecte negatiu és l´activació dels receptors dels glucorticoides, que provoquen la disminució en la producció de neurones en el hipocamp , un efecte que s´ha observat en pacients que pateixen depressió. La nova investigació realitzada per científics del “King College de Londres ha revelat la funció de la proteïna SGK1 com a “mediadora d´aquests processos. Aquesta molècula manté actius els receptors dels glucorticoides i a més a més disminueix la formació de noves cèl·lules en una regió del hipocamp que es relaciona amb la regulació del estat d´ànim.

Per una altre banda els resultats també revelen que al bloquejar aquesta proteïna els efectes del estrès sobre la producció de neurones disminueix, per tant s´obre una nova via per desenvolupar tractaments antidepressius. Ja que la reducció en la neurogènesis es una part del procés que condueix a la depressió.

Els fàrmacs que s´han dissenyat per reduir els nivells d´aquesta proteïna  SGK1 en pacients deprimits podria ser per tan una bona estratègia per els futurs tractaments antidepressius. 

http://www.abc.es/ciencia/20130507/abci-encuentran-proteina-clave-para-201305061752.html

Claudia Moncalvo

Bacteris radioactius contra el càncer

Moltes vegades la quimioteràpia o la radioteràpia no són prou eficients per curar el càncer ja que els seus efectes poder perjudicar a cèl·lules sanes d’altres òrgans o debilitar el sistema immunitari del pacient.

Un grup d’investigadors de l’Escola de Medicina Albert Einstein de Nova York sembla que han trobat un mètode capaç d’evitar els efectes secundaris d’aquests tractaments. Segons la revista Proceedings of the National Academy of Sciences(PNAS) els científics han aconseguit curar unes cèl·lules tumorals del pàncrees  de ratolins de laboratori sense afectar cap teixit sa. 

Per fer-ho han combinat alguns microorganismes responsables de provocar greus infeccions amb isòtops radioactius. Han utilitzat bactèries  Listeria monocytogenes (responsables de la listeriosis) com a vectors per dur un isòtop terapèutic fins als òrgans afectats per les cèl·lules cancerígenes.

Els investigadors al injectar els bacteris patògens modificats als ratolins amb càncer de pàncrees van observar que la metàstasis es reduïa fins al 90 per cent en comparació amb aquells que havien estat sotmesos amb un tractament convencional. A més a més el sistema immunitari  elimina els bacteris que es troben en teixits sans mentre que les tumorals inhibeixen aquesta resposta immunològica, per tant els bacteris reactius només estan en la zona afectada per el tumor. Mitjançant aquest procés els investigadors han aconseguit sotmetre les cèl·lules tumorals a una exposició contínua de radioisòtops però amb l’avantatge de salvar els teixits sans. 

Segons Joseph Herman, de la Universistat Johns Hopkins de Baltimora, afirma que aquest nou estudi resulta molt innovador  ja que planteja un nou mètode per eliminar cèl·lules tumorals  gairebé invulnerable a les teràpies tradicionals. Tot i així afirma que és necessari aplicar-hi més proves per validar la seva eficàcia.

 Enllaç: http://www.investigacionyciencia.es/noticias/bacterias-radiactivas-contra-el-cncer-11089

 

 

                                                                                                  Àlex Espinal