Un punt dèbil en el procés natural de còpia de l'ADN

Una investigació recent aporta noves i aclaridores dades sobre un punt dèbil en el procés de còpia de l’ADN dins de les cèl•lules que podria arribar a contribuir al desenvolupament de càncer i altres malalties.

Al Departament de Biologia de la Universitat de York al Regne Unit, l’equip de Peter McGlynn ha descobert que les màquines proteiques que copien l’ADN fan pauses freqüentment durant el procés de còpia, cosa que augmenta la probabilitat que es desenvolupin mutacions perilloses.

La investigació es va centrar en el bacteri Escherichia Coli, que és un bon model en aquest procés.

Altres estudis sobre aquest bacteri ja havien proporcionat pistes sobre l’ADN humà. I en aquesta investigació, s’has estudiat cadascuna de les causes principals de les pauses i com es reparen les màquines de còpia averiades.
En l’estudi s’observa que la paració eficient és imprescindible per a evitar que es perjudiqui el codi genètic.

Amb les pauses es causen mutacions i morts cel•lulars (necrosis). Aquests efectes causen cèl•lules amb formes molt allargades.

Àfrica Soucheiron

Perquè els éssers idèntics són alhora tan diferents?

Un grup internacional de científics s’ha preguntat quina és la relació entre l’estructura del cervell i les experiències de cada ésser, fet que podria explicar perquè els bessons idèntics no s’assemblen a la perfecció, inclús quan creixen junts.
Els investigadors de la Universitat Tècnica de Dresde (Alemanya) van analitzar 40 ratolins genèticament idèntics que vivien dins d’un recinte on podien escollir una gran varietat d’activitats. "Los animales no sólo eran genéticamente idénticos, sino que también vivían en el mismo entorno", explica Gerd Kempermann, investigador principal de la institució alemana i president del Centre Alemany per Enfermetats Neurodegeneratives (DZNE). “La pregunta es por qué, a pesar de eso, sigue emergiendo la individualidad”.

Els científics afirmen que el cervell és un òrgan complex que no para de desenvolupar-se mai i els canvis que hi ha estan relacionats amb la personalitat i la conducte de cada individu. “Podemos demostrar una relación entre un tipo particular de plasticidad cerebral –la neurogénesis del hipocampo adulto– y los niveles individuales de la conducta exploratoria –a través de las cuales se adquieren los conocimientos–” ens explica Kempermann.
La neurogènesis adulta, és a dir, la generació de noves neurones en d’hipocamp, permet que el cervell reaccioni de manera molt flexiva a la nova informació. Amb aquest treball, els investigadors demostren per primer cop que les experiències personals i el comportament contribueixen a la “individualització” del cervell. Aquesta teoria queda reflectida a la pràctica dels ratolins perquè cadascú va viure les seves experiències personals dins d’aquell recinte. El científic principal d’aquesta investigació afirma que  “Aunque hay que ser cuidadoso con las extrapolaciones directas entre ratones y humanos, estamos convencidos de que el principio observado se mantendrá entre las especies”

 

A l’experiment que es va fer per estudiar les conductes especifiques, cadascun dels ratolins estava equipat amb un micro-chip que emetia senyals electromagnètiques, cosa que va permetre als científics construir perfils de moviments dels animals i quantificar el seu comportament explorador. Malgrat estar en el mateix entorn i tenir gens idèntics, els ratolins mostraven patrons de comportament individualistes i això es va anar augmentant durant els tres mesos "Estas discrepancias se asociaron con diferencias en la generación de nuevas neuronas en el hipocampo, una región del cerebro que apoya el aprendizaje y la memoria", sosté Kempermann. Segons aquest investigador, els animals que exploren l’ambient amb un grau major també els hi van créixer més neurones que en els animals més passius.

Per acabar, els experts van examinar també un grup de ratolins allotjats en un recinte poc atractiu i, majoritàriament, la neurogènesis en aquest animals va ser menor que en els ratolins experimentals. "Los resultados sugieren que la experiencia influye en el envejecimiento de la mente humana, que un ambiente enriquecido fomenta el desarrollo de la individualidad", conclou Ulman Lindenberger. 

 

Júlia Ayats

Enllaç: http://noticiasdelaciencia.com/not/7119/_por_que_los_gemelos_identicos_son_tan_diferentes_/

Desenvolupament d’un procés per reproduir tomàquets sense fecundació

Fa uns mesos investigador del Consell Superior d’Investigacións Científiques (CSIC) amb la participació del Centre de Recerca en Agrigenòmica, van desenvolupar un procediment per generar tomàquets sense fer cap fecundació.

El desenvolupament de l’ovari en un fruit depèn de la pol·linització i fecundació d’aquest mateix, i es pot veure compromès per condicions ambientals adverses. Hormones com les gibberel·lines i les auxines són molt importants en el creixement adequat de l’ovari un cop pol·linitzat.

En la major part de les espècies de plantes, el pas de flor a fruit té lloc a través de la fecundació. Tot i això, en determinades condicions hi ha la possibilitat que l’ovari d’una flor es transformi en fruit sense necessitat de fecundació en un procés conegut com partenocàrpia.

La investigadora del CSIC, Concha Gómez-Mena, diu: "mitjançant enginyeria genètica, hem generat plantes de tomàquet amb esterilitat masculina bloquejant el desenvolupament primerenc dels estams", els òrgans sexuals masculins en les plantes angiospermes. Com a conseqüència d’això, "els ovaris d’aquestes plantes es desenvolupen sense necessitat de fecundació, donant lloc a fruits partenocàrpics", sense llavors.

 "L’eliminació genètica dels teixits masculins de les flors ja l’havíem dut a terme amb anterioritat en altres espècies com el gerani, la colza i el tabac, aconseguint així exemplars estèrils. Però, al contrari del que passa amb aquestes espècies, les plantes de tomàquet modificades desenvolupen fruits partenocàrpics amb gran eficàcia ", ha afegit l’investigador del CSIC Luis Cañas.

   El professor d’investigació del CSIC, José Pío Beltrán, ha destacat que han aconseguit crear plantes transgèniques estèrils de tomàquet a partir de la varietat comercial coneguda com ’Moneymaker’ obtenint fruits partenocàrpics "de qualitat".

   Així, ha indicat que, després de realitzar anàlisis metabòlics dels fruits obtinguts, s’ha observat "una millora en les propietats nutricionals del tomàquet" i, en concret, "un augment de carotenoides com el licopè, que tenen propietats antioxidants". Per tant, "l’eliminació genètica primerenca de les anteres en plantes de tomàquet promou la fructificació i genera fruits sense llavors i de qualitat", ha conclòs Beltrán.

http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-desarrollan-procedimiento-producir-tomates-fecundacion-20130510105342.html

Clàudia Aymerich

Ideat un nou mètode per separar molècules especulars sobre grafit

Una investigació amb la col·laboració del CSIC ha desenvolupat un mètode per separar molècules especulars, és a dir, molècules amb la mateixa estructura però invertida, com si es tractés d'un mirall. El treball obre el camí per al disseny de materials amb una utilitat química específica que poden ser d'utilitat per a certs sectors, com la indústria farmacèutica.

La separació de dos enantiòmers és important per al desenvolupament de fàrmacs, ja que, en moltes ocasions, tot i que tots dos tenen idèntiques la majoria de les seves propietats, només un d'ells té l'activitat biològica desitjada i resulta útil.

El nou mètode consisteix a separar els enantiòmers mitjançant l'adsorció, de forma selectiva, d'un d'ells sobre la superfície del grafit que prèviament ha estat coberta d'una capa d'un compost químic amb una molècula.

 "Aquesta molècula està dissenyada per atreure un dels enantiòmers, però no l'altre. És capaç de reconèixer enantiòmers diferents ", explica l'investigador del CSIC David Amabilino, que treballa a l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona.

Mitjançant un microscopi d'efecte túnel, capaç de prendre imatges a nivell atòmic, els investigadors, han estudiat de forma experimental les capes que es van formar en el grafit. També van emprar simulacions computacionals per predir què passaria a nivell molecular.

Dissenyar molècules que es comportin d'una determinada manera sobre una superfície pot portar al desenvolupament de materials amb una utilitat química específica, en aquest cas, la separació de molècules quirals, en què multitud de productes químics i farmacèutics estan basats.

Albert Garcia,

Maig 2013

http://www.agenciasinc.es/Tecnologias/Ingenieria-y-tecnologia-quimicas

Per primer cop han operat un fetus

Per primer cop en el món els especialistes de l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues han operat amb éxit un fetus per una obstrucció completa de laringe.

Aquesta operació va ser realitzada el 14 de març de 2012, però s’ha donat a conèixer ara, després de 10 mesos del seu neixement. El nadó viu una vida normal sense secueles de l’operació.

Aquesta obstrucció la van detactar a les 21 setmanes de l’embaraç ja que tenia els pulmons molt dilatats a causa d’una malformació a la faringe que podia provocar la mort del bebé. Quan va arribar la mare i el pare a l’hospital el fetus li quedaven com a molt dos dies de vida. L’operació es va fer el mateix dia de l’arribada.

Eduard Gratacós va ser el responsable d’aquesta operació, ha explicat que el seu gran problema va ser que el seu pacient era molt fràgil i es podia trencar la tràquea en qualsevol moment.

Van tenir algunes complicacions com que el fetus estava d’esquena i molt inflat però finalment el van dormir i el van poder girar i per la tràquea van poder arribar a la faringe.

Després de l’operaciô els metges van estar compravant que l’embaraç es desarollava correctament. Al cap de 16 setmana va nèixer el bebé a Cartagena.




Joana orús

Francia estudia tres casos de posible contagio por el nuevo coronavirus

Las autoridades sanitarias francesas han informado de que estudian tres casos de posible contagio por el nuevo coronavirus en personas que estuvieron en contacto con un paciente infectado procedente de los Emiratos Árabes Unidos.

Los coronavirus constituyen una familia de virus que pueden causar enfermedades que van desde el resfriado común hasta el Síndrome Respiratorio Agudo Severo, conocido como SARS.

Ese enfermo, de 65 años, pasó una semana a mediados de abril en Dubai y se encuentra aislado en un hospital de Lille, en el norte de Francia, en un estado grave pero estable, según las autoridades sanitarias.

Antes de que se le detectara el coronavirus, el paciente estuvo en contacto con otras personas, tres de las cuales presentan síntomas de que pueden haber contraído la enfermedad, señala la fuente.

Se trata de una médico, una enfermera y un compañero de habitación del primer paciente, todos ellos en observación y sometidos a exámenes para determinar si se trata del coronavirus.

Antes de ser ingresado en Lille, entre el 27 y el 29 de abril, el paciente afectado pasó por el centro médico de la vecina localidad de Valenciennes, donde estuvo en contacto con otro enfermo y una facultativa de 35 años, ambos en observación.

Posteriormente, el paciente afectado por el coronavirus fue trasladado al hospital de Douai, donde trabaja la enfermera que, según las autoridades médicas, puede estar infectada.

Ignasi Farrús

Más información: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2013/05/10/noticias/1368204019.html

La pel·lícula més petita del món

 

Un grup de científics de l’empresa IBM (International Business Machines) ha presentat la pel·lícula més petita del món, on es poden veure els moviments d’àtoms de monòxid de carboni expandits 100 milions de vegades gràcies a un potentíssim microscopi. L’animació es titula “A boy and his atom”, i explica la història d’un noi que troba un àtom i comença a jugar amb ell.

Segons Andreas Heinrich, científic de l’IBM, “Filmar, posicionar i donar forma als àtoms per crear una pel·lícula d’animació original és una ciència exacta i completament nova”.

Per filmar els àtoms, s’ha utilitzat un microscopi que va dissenyar la mateixa empresa fa uns quants anys, i que els va valdre el Premi Nobel. No és un microscopi convencional, ja que pesa dues tonelades i opera a 268º C sota zero, és a dir, temperatures molt properes al zero absolut. És capaç d’ampliar 100 milions de vegades els objectes de la placa, i permet controlar la temperatura, la pressió i les vibracions de forma molt precisa. Per moure els àtoms, el microscopi utilitza una agulla molt fina, sobre una superfície de coure, que permet atraure o repel·lir àtoms en un punt específic. La pel·lícula ha entrat al llibre Guinness dels rècords com l’animació més petita del món.

Marc Montañà

http://www.abc.es/ciencia/20130503/abci-pelicula-pequena-mundo-atomos-201305031129.html

http://www.research.ibm.com/articles/madewithatoms.shtml

Vacunar els mosquits per acabar amb la malària

Un estudi recent de la revista science demostra que la transmissió de la malària a través de mosquits cap als humans pot ser interrompuda utilitzant una cepa de un bacteri de la família Wolbachia. Donat que la malària és un paràsit que es val del mosquit anopheles com a vector per passar als humans una solució plausible seria "vacunar" els mosquits amb un bacteri que mata el paràsit de la malària.

El professor Zhiyong Xi de la universitat de Michigan explica que han aconseguit crear una sèrie d’individus del mosquit que porten una infecció estable del Wolbachia dins el seu organisme. Una vegada siguin introduïts al medi aquests transmetran el Wolbachia a tota la població i d’aquesta manera s’inhabilitarà els mosquits de transmetre el paràsit als humans.

S’ha comprovat que en introduir una femella infectada del bacteri en una població gran de mosquits calen com a molt 8 generacions perquè la totalitat de la població estigui infectada.

Aquesta és una atractiva idea però pot tenir conseqüències a llarg termini? Serà realment tant efectiva?

 

Guillem Allepuz

Gaudí

Vacunar els mosquits per acabar amb la malària

Un estudi recent de la revista science demostra que la transmissió de la malària a través de mosquits cap als humans pot ser interrompuda utilitzant una cepa de un bacteri de la família Wolbachia. Donat que la malària és un paràsit que es val del mosquit anopheles com a vector per passar als humans una solució plausible seria "vacunar" els mosquits amb un bacteri que mata el paràsit de la malària.

El professor Zhiyong Xi de la universitat de Michigan explica que han aconseguit crear una sèrie d'individus del mosquit que porten una infecció estable del Wolbachia dins el seu organisme. Una vegada siguin introduïts al medi aquests transmetran el Wolbachia a tota la població i d'aquesta manera s'inhabilitarà els mosquits de transmetre el paràsit als humans.

S'ha comprovat que en introduir una femella infectada del bacteri en una població gran de mosquits calen com a molt 8 generacions perquè la totalitat de la població estigui infectada.

Aquesta és una atractiva idea però pot tenir conseqüències a llarg termini? Serà realment tant efectiva?

Construcció de la primera mosca robot

La mosca és un dels animals voladors més àgils de la natura. Imitar la seva destresa en un robot a escala requereix solucions no convencionals a problemes com la propulsió. Investigadors de la Universitat de Harvard han construït el primer robot d'aquestes característiques, de 80 mil·ligrams, la mida d'un insecte, i ales que copien el seu vol.

Els insectes voladors pot dur a terme proeses aerodinàmiques com evitar un cop de mà o aterrar en una flor agitada pel vent, habilitats que encara no s'entenen completament. Desenvolupar un robot a escala amb aquesta maniobrabilitat és un repte, ja que les tecnologies convencionals a escala macroscòpica resulten inútils. Per primera vegada, un grup d'enginyers ha aconseguit construir una màquina amb aquestes característiques. Per aconseguir-ho, els investigadors de la Universitat de Harvard, liderats per Kevin Ma, han optat per solucions inspirades en la biologia d'aquests insectes, amb ales que imiten el seu vol, tal com es va pubicar a la revista Science. La mida dels components necessaris per a una mosca robòtica oscil·la entre micròmetres i centímetres, massa gran per als sistemes microelectromecànics i massa petit per als mètodes tradicionals. El funcionament del robot s'inspira en la biologia d'aquests insectesPer omplir el buit en aquesta escala intermèdia, els investigadors han desenvolupat una nova metodologia, les 'microestructures compostes intel·ligents'. A més, com el vol de les mosques és energèticament molt costós, s'han emprat materials piezoelèctrics, capaços de generar electricitat a sotmetre a tensions mecàniques. Els dípters-les mosques-van ser els insectes seleccionats com a model per la relativa senzillesa del seu vol ja que, com el seu nom indica, només tenen dues ales. Gràcies a la seva escala i la seva habilitat per al vol estable, la mosca robòtica ajudarà a entendre la mecànica del vol d'aquests animals.

FONTS:

http://alt1040.com/2013/05/construyen-una-mosca-robot

http://www.20minutos.es/noticia/263332/0/mosca/robot/insecto/

 

Marc Payés, Gaudí.

Investigació sobre els ulls

 

Utilitzant noves tecnologies i nous enfocs d’estudi, un equip de científics espera poder explicar les causes exactes de la pèrdua de visió que es pateix en enfermetats oculars com poden ser el glaucoma i el desprendiment de la retina.

 

Fins ara aquest tipus d’investigacions sobre enfermetats oculars s’han concentrat en el procés bioquímica que es produeix en els ulls. Ara un equip de la Universitat de Lund a Suècia es concentren en tractar d’entendre en el procés biomecànic associat a aquestes enfermetats.

 

El glaucoma i el desprendiment de retina tenen un fort component mecànic i els resultats aconseguits en el desenvolupament d’una nova tècnica per explorar aquest component mecànic podrien ser el primer pas cap a l’elaboració d’una explicació molt més completa i profunda sobre per què apareixen aquestes enfermetats.

La tècnica per investigar la importància de l’entorn biomecànic dins del sistema nerviós central es basa en fer créixer el teixit retinal de porcs adults en un estat similar al que experimenta aquest tipus de teixit quan està present en ull viu i soporta tensions mecàniques associades a la seva funció.

 

Això permetrà explorar millor com els factors biomecànics influeixen en la salud de les cèŀlules del sistema visual quan estem sans i quan patim enfermetats oculars.

 

Carlos García

Enllaços

http://noticiasdelaciencia.com/not/7064/hacia_un_conocimiento_mas_detallado_de_las_causas_del_glaucoma_y_del_desprendimiento_de_retina/

http://noticiasdelaciencia.com/not/7064/hacia_un_conocimiento_mas_detallado_de_las_causas_del_glaucoma_y_del_desprendimiento_de_retina/

La grip aviar pot provocar una pandèmia entre humans si es donen unes mutacions determinades

A la imatge podem veure el virus de la grip aviar H5N1 tenyit de color daurat.

 

 

La grip aviar és una malaltia infecciosa i vírica que afecta principalment a les aus. Aquesta malaltia es reprodueix al nas de les aus, i a causa de les diferències entre el nas de les aus i el dels humans (doncs el dels humans té receptors diferents i és més àcid) el procés d’infecció del virus queda dificultat. Per aquest motiu s’han donat molt pocs casos de grip aviar en humans.

 

Al 2012 un grup de científics va demostrar que amb poques mutacions específiques el virus de la grip de les aus podria infectar també a les fures, uns animals que, pel que fa al procés d’infecció pel virus de la grip, són molt similars als humans.

 

Recentment l’equip de la viròloga Wendy Barclay, del Departament de Medicina a l’ ”Imperial College de Londres” han descrit aquests petits canvis genètics anunciats al 2012 que capacitarien al virus de la grip aviar H5N1 per a replicar-se al nas de mamífers.

 

Els resultats de la nova investigació podrien ajudar a desenvolupar vacunes més eficaces contra nous ceps de grip aviar que podrien propagar-se entre humans, ja que, com diu la professora Barclay: “com més coneixement tinguem sobre les mutacions que facilitarien la transmissió a humans, més preparats estarem davant d’una possible pandèmia”.

En les investigacions s’ha vist que certes mutacions a la hemaglutina H5 permetrien a la proteïna tolerar nivells d’acidesa superiors (com els que es donen al nas humà). Els virus amb aquesta mutació, i també amb d’altres, poden replicar-se de manera més eficient en les fures i propagar-se entre els individus de l’espècie.

 

Els experiments s’han dut a terme amb un cep obtingut al laboratori que tenia les mateixes proteïnes a la superfície que la grip aviar però que estava preparada per a que no pugues causar cap malaltia greu.

Fonts:

Amazings: http://noticiasdelaciencia.com/not/7036/la_pequena_mutacion_que_facilitaria_al_virus_de_la_gripe_h5n1_replicarse_en_la_nariz_de_mamiferos/

 

FLU.gov: http://espanol.flu.gov/about_the_flu/h5n1/

 

Núria Merino, Gaudí.

Mart, el nostre nou planeta?

L’empresa “Mars One" esta realitzant un projecte per aconseguir colonitzar el planeta Mars en menys d’una dècada.
El projecte consisteix en escollir 24 persones que aniran traslladant-se al planeta roig cada dos anys a partir del 2023 en grups de 4, dues noies i dos nois ( per portar a terme la reproducció de l’espècie) que s’instal·laran en cases de 50 metres i tindran el seu propi hort. La característica més important és que aquesta aventura no té bitllet de tornada, de tal manera que quan aquestes persones abandonin la vida terrestre no la tornaran a recuperar mai més.
“Mars One" ha llançat ja formularis pels possibles voluntaris i han obtingut resposta de més de mil persones, de 30 països diferents, que s’han presentat voluntàries per dur a terme el viatge. L’elecció de les 24 persones que formaran part d’aquest projecte, es farà mitjançant diverses proves físiques que garantitzin que aquestes persones sobreviuran a les dures condicions del Planeta Mart. Es calcula que seran escollides com a màxim el 2015 i els 7 anys posteriors s’estaran entrenant per aquesta misió.
Els viatges que es duran a terme, estan valorats en 6000 milions de dòlars (4.580.400€) que acabaran reduint-se fins als 4000 milions de dòlars (3.053.600).
Els organitzadors remarquen molt als futurs candidats que han de tenir en compte que les seves vides donaran un canvi radical i que un cop comenci el viatge començaran una nova vida completament diferent.


http://www.abc.es/ciencia/20130424/abci-personas-presentan-voluntarias-para-201304241937.html



Marta Juan

Uns bacteris adictes a la cafeina

Un equip de científics mitjançant modificacions genètiques de la bacteria Escherichia coli, han vist que són adictes a la caeína. La finalitat d'aquest projecte era aconseguir bacteries que podien ajudar a descontaminal l'aigua o per la bioproducció de medicaments.
La relació entre la cafeína i la descontaminació de l'aigua és que molts d'aquests components químics són grans contaminants de l'aigua.
En les probes realitzades s'ha demostrat que són eficients en la descontaminació de l'aigua. Poden haver més aplicacions com per exemple medir la quantitat de cafeína de les begudes, la recuperació de productes que serveixen per la creació del café que són rics en nutriens i la bioproducció d'alguns medicaments.

Alba Segarra

L’únic ésser viu conegut que no necessita ferro

El bacteri que causa la Malaltia de Lyme, a diferència de qualsevol altre organisme conegut, pot existir sense ferro, un metall requerit per totes les altres formes de vida conegudes per fabricar proteïnes i enzims. S’ha confirmat en una anàlisi que, en comptes de ferro, el bacteri utilitza manganès, per produir un enzim essencial, eludint així el mecanisme defensiu del sistema immunitari del cos envaït que priva de ferro als microorganismes atacants.

 Quan el cos humà afronta una invasió de patògens, posa en marxa diversos mecanismes defensius naturals, i un d’ells és la producció pel fetge d’una hormona que inhibeix l’absorció de ferro en l’intestí i impedeix així mateix el seu ingrés en el torrent sanguini. A conseqüència d’això, ens tornem anèmics en aquestes circumstàncies, una de les raons per les que ens sentim tan malament, però a curt termini l’estratègia fa molt més mal als microorganismes atacants, que es veuen privats del ferro que necessiten per créixer i sobreviure.

 Per posar un marxa la malaltia, la Borrelia burgdorferi requereix grans quantitats de manganès, tal com ho han verificat uns científics de la Universitat Johns Hopkins.

Els resultats d’aquest estudi poden explicar alguns misteris sobre per què la malaltia de Lyme té un creixement lent i difícil de detectar i tractar. Els resultats també obren una línia d’investigació que podria desembocar en el desenvolupament de noves teràpies contra el bacteri, basades en explotar la dependència del microbi cap al manganès.

 

Anna Arqué

Descobreixen la causa bioquímica de l'efecte del Síndrome de Down sobre la memòria i l'aprenentatge

Un grup de científics de diverses institucions als Estats Units, la Xina i Singapur, ha descobert que el cromosoma extra heretat en el Síndrome de Down exerceix el seu efecte negatiu sobre la capacitat d'aprenentatge i la memòria a través d'un mecanisme que condueix a nivells baixos de la proteïna SNX27 al cervell.

La producció de SNX27 és frenada per un microARN anomenat miR-155, codificat en el cromosoma 21. La còpia extra del cromosoma 21 fa que una persona amb Síndrome de Down produeixi menys proteïna SNX27 a causa de la major activitat del microARN miR-155, el que al seu torn altera el funcionament del cervell. Els autors de l'estudi creuen que, en el Síndrome de Down, la manca de SNX27 és culpable, almenys en part, dels problemes cognitius i del desenvolupament inherents al síndrome.

El més fascinant d'aquesta investigació és que l'equip de Huaxi Xu i Xin Wang, de l'Institut Sanford-Burnham d'Investigació Mèdica, als Estats Units, ha determinat que restaurar la SNX27 en ratolins amb Síndrome de Down millora la conducta i la funció cognitiva.

Xu i els seus col.legues han constatat que la SNX27 ajuda a mantenir en la superfície cel.lular als receptors de glutamat de les neurones. Les neurones necessiten els receptors de glutamat per poder funcionar correctament. Amb menys SNX27, els ratolins investigats tenien menys receptors de glutamat actius i per tant deficiències en l'aprenentatge i la memòria.
L'equip va corroborar que els nivells de SNX27 són significativament baixos en els cervells de persones amb el Síndrome de Down.

I no va trigar a sorgir la gran pregunta: En el cas que bona part dels problemes de memòria i aprenentatge associats a la Síndrome de Down siguin deguts a que aquestes persones tenen massa miR-155 o molt poca SNX27, seria possible solucionar aquests problemes mitjançant un reajustament d'aquests nivells?
L'equip va explorar aquesta possibilitat. Els científics van usar un virus no infecciós com a vehicle per a introduir proteïnes SNX27 humanes noves en els cervells de ratolins amb Síndrome de Down.

Els resultats són, ara per ara, molt encoratjadors. En el procés, el primer que passa és que tornen els receptors de glutamat, després es repara el dèficit de memòria en els ratolins amb Síndrome de Down, ia partir d'aquí milloren altres funcions cognitives que depenen d'una capacitat suficient de memòria, i això es reflecteix també en la conducta dels animals.
De tota manera, com sempre passa amb aquesta classe de tractaments teòrics i encara en fase d'experimentació animal, convé no donar res per segur, i esperar als resultats futurs de cada fase successiva en aquesta línia d'investigació.

http://noticiasdelaciencia.com/not/6880/descubren_la_causa_bioquimica_

del_efecto_del_sindrome_de_down_sobre_la_memoria_y_el_aprendizaje/

Aleix Manresa, Gaudí

La estimulación sonora durante el sueño profundo mejora la memoria

Un estudio de las universidades alemanas de Tubinga y de Lubeck revela que durante la fase profunda del sueño, la reproducción de sonidos en sincronización con las ondas cerebrales lentas mejora estas oscilaciones y aumenta la memoria de las personas que están durmiendo. Los resultados de este trabajo han sido publicados en la revista Neuron.

Según Jan Born, coautor del trabajo, una de las mejores cualidades de este  proyecto es su sencillez. Solo habría que aplicar estimulación sonora a baja intensidad, una aproximación que es a la vez práctica y ética si se compara, por ejemplo, con la estimulación eléctrica.

Born ha explicado a SINC que “este método de estimulación auditiva de bucle cerrado en sincronización con las ondas cerebrales del sueño profundo se podría, por ejemplo, utilizar para mejorar trastornos del sueño, tales como el insomnio. También podría aplicar para prevenir  e inhibir la actividad oscilatoria lenta no deseada presente durante el sueño en ciertas formas de epilepsia”.

Jan Born y sus colegas realizaron pruebas con once individuos en diferentes noches, durante las cuales recibieron estímulos sonoros. Cuando los voluntarios fueron expuestos a sonidos estimulantes en sincronía con el ritmo de oscilación lenta del cerebro, se mostraron más capaces de recordar asociaciones de palabras aprendidas la noche anterior. Por el contrario, la estimulación fuera de fase resultó ineficaz.

Regulación de la atención

Según Born, es importante resaltar que la estimulación solo es efectiva cuando se produce de forma sincronizada con las ondas lentas que se producen durante el sueño profundo.

“En nuestro experimento realizamos los estímulos sonoros cuando la entrada en la oscilación lenta era inminente y, de esa forma, pudimos fortalecer esa oscilación con mayor amplitud y durante periodos más largos”, señala el investigador.

Además de utilizarse para mejorar los ritmos de sueño y la memoria, los investigadores creen que su método podría emplearse también para  ayudar a aumentar otros ritmos cerebrales que se producen durante la vigilia y que están asociados con la regulación de la atención.

http://www.agenciasinc.es/Noticias/La-estimulacion-sonora-durante-el-sueno-profundo-mejora-la-memoria

Aleix Manresa

 

Un homínid estrany que aspira a canviar la història evolutiva

Dos esquelets fosilitzats, bastant complets i ben conservats, d'uns estranyos australopitecus que van viure a l'Àfrica fa gairebé dos milions d'anys desconcerten els investigadors de 16 institucions de tot el món que els han estudiat a fons. Els Australopithecus sediba, eren capaços de caminar de peu, tot i que no amb tanta naturalitat com l'espècie humana, a causa del seu taló simiesc; però, a la vegada, treparien pels arbres i les roques amb facilitat. Per les seves dents, columna vertebral i mandíbula eren semblants als humans primitius, però les seves espatlles i braços eren més de mono, i la caixa toràcica superior s'assembla a la dels grans simis. L'estranya criatura tenia el cervell petit. Els paleontòlegs no tenen clar si aquesta línia ancestral és de l'espècie humana o no, i si ho és, no saben tampoc on encaixar-la. Ja apuntaven a aquesta indefinició fa dos anys, quan van presentar oficialment els fòssils A. sediba descoberts dos anys abans a Sudàfrica. Des d'aleshores, els científics, dividits en sis equips d'especialistes que s'han repartit els fòssils han analitzat exhaustivament els esquelets descoberts d'aquells dos misteriosos individus . Han comparat els ossos amb els d'altres espècies d'australopitecus i d'humans i han escrit sis artícles a la revista Science amb les seves conclusions.

En l'antiga visió de l'evolució, l'A.sediba seria el perfecte eslabó perdut, l'exemplar que té trets del precedent en antiguetat i altres del següent. Però els científics saben que la cosa no funciona així, que l'evolució no és una cadena, sinó una intrincada ramificació d'espècies amb ancestres comuns i parents més o menys pròxims. La qüestió és situar l'homínid amb un mosaïc de característiques en l'arbre de família. A més, la antiguitat és clau en aquest cas perquè fa dos milions d'anys existia ja a l'Àfrica l'Homo erectus, avantpassat de l'Homo sapiens i, segurament, el primer que va sortir del continent ancestral i es va expandir per el vell món. A.sediba s'ha datat en 1.980.000 años.

Les grans preguntes sobre la estranya criatura de Malapa segueixen obertes, i els científics aspiren a contestar-les, sobre tot quan tinguin més fòssils d'aquesta espècie. El pròxim estiu Berger i el seu equip reprendran l'excavació del jaciment. Potser l'A.sediba sigui un avantepassat remot de l'Homo sapiens, o potser era un espècie d'homínid que va acabar en un cul-de-sac de l'evolució, és a dir, extingint-se.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/11/actualidad/1365702374_397905.html

http://sipse.com/archivo/conozca-al-asediba-nuestro-eslabon-perdido-120731.html

http://www.abc.es/ciencia/20130411/abci-australophitecus-sediba-eslabon-perdido-201304111530.html?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter

Maria Vidal

Apareix a l'espai una fantasmal bombolla verda

Un telescopi de l’Observatori Astral Europeu a Cerro Paranal (Chile) ha obtingut una espectacular imatge en la que apareix una bombolla verda i brillant flotant en l’espai. Es tracta de la nebulosa planetaria IC 1295 rodejant a una estrella moribunda situada a 3.300 anys llum de la Terra, a la constel·lació de Scutum (L’escut).
Segons expliquen des de l’observatori, les estrelles de la grandària del Sol acaben les seves vides com petites i febles estrelles nanes blanques. Però, a la recta final, camí del seu retir, les seves atmosferes són llançades a l’espai. Durant unes desenes de milers d’anys es veuen envoltades per una espectacular i acolorida núvol brillant de gas ionitzat coneguda com nebulosa planetària. En aquesta nova imatge, la IC 1295 té la estranya característica d’estar envoltada per múltiples capes que fan que sembli un microorganisme vist amb microscopi, sent les capes les membranes de la cèl·lula.
Aquestes bombolles estan compostes del gas que anteriorment formava l’atmosfera de l’estrella. Aquest gas va ser expel·lit per reaccions de fusió inestables en el nucli de l’estrella que van generar sobtades expulsions d’energia, semblants a enormes erupcions termonuclears. El gas està banyat per una forta radiació ultraviolada procedent de l’anciana estrella, el que fa que brilli. Els diferents elements químics brillen en diferents colors i la prominent ombra verdosa que destaca en IC 1295 prové de l’oxigen ionitzat.
El futur del Sol
Al centre de la imatge es pot veure el romanent cremat del nucli de l’estrella com un brillant punt blanc blavós al cor de la nebulosa. L’estrella central es convertirà en una estrella nana blanca molt feble i, al llarg de milers de milions d’anys, anirà refredant-se lentament. Una cosa semblant li passarà al Sol quan entri en la fase final de la seva existència. Ara, el nostre astre té una edat de 4.600 milions d’anys i es preveu que visqui altres 4.000 milions més.
Malgrat el nom, les nebuloses planetàries poc tenen a veure amb els planetes. Aquesta descripció es va aplicar després d’alguns descobriments causa de la semblança d’aquests inusuals objectes amb els planetes exteriors Urà i Neptú observats amb els primers telescopis, i ha estat prou enganxosa com per sobreviure. Al segle XIX, després de realitzar les primeres observacions espectroscòpiques, es va determinar que aquests objectes eren gas brillant.



http://www.abc.es/ciencia/20130410/abci-fantasmal-burbuja-verde-aparece-201304101054.html

Andreu Orós

La transparència de l’anatomia cerebral

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=wMuwc2MxLuw

A l’Escola de Medicina de la Universitat de Stadford s’ha creat el mètode “CLARITY”. Tot unit la neuro-ciència i la enginyeria química s’ha pogut obtenir imatges transparents d’òrgans de ratolins.

Anteriorment es feia servir la dissecció per poder observar les estructures anatòmiques, però el Clarity podem observar fins i tot les connexions intactes. A més a més, el Clarity no només serveix per al cervell sinó que a part de ser útil per altres òrgans del cos, també és útil en altres animals  . Actualment ja s’ha aconseguit fer amb el peix zebra.

 

El procés és el següent: a través d’un hidrogel, que a l’entrar en contacte amb els teixits la substància és transforma. En el cervell es va introduir l’ hidrogel i quan es va elevar la temperatura es va crear una malla que va cobrir amb totalitat el cervell, a través de electroforesis i lípids. El resultat va ser un cervell en 3D transparent amb la seva anatomia cerebral intacte. Finalment, utilitzant anticossos florescents van aconseguir observar determinades estructures.

http://www.meedicina.com/5219-la-transparencia-de-la-anatomia-cerebral/

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=wMuwc2MxLuw

Clàudia Aymerich