Blogia
colorblau

Actualitat/Hemeroteca

Benvinguts al blog!

Benvinguts al blog!

Comencem un nou curs.

Peter Higgs, François Englert i el CERN premi Princep d'Asturies 2013.

Peter Higgs, François Englert i el CERN premi Princep d'Asturies 2013.

El dia 4 de juliol del 2012, un grup de cientifics del CERN van anunciar que havien descobert el bosó de Higgs, particula que va començar a estudiar-se l’any 1964. Gracies a aquest descobriment els hi han atorgat el premi Princep d’Asturies d’investigació científica i tècnica 2013.

Els experiments realitzats a ATLAS, al CERN, van fer que es descobris una partícula de masa 126 cops més pesada que el protó.

Aquesta partícula era compatible amb el bosó de Higgs, que és una partícula elemental de la natura proposada en el Model Estandard de Física de Partícules.

Segons el CERN, el bosó perdura molt poc en l’espai, abans de desintegrar-se en partícules lleugeres i estables.

http://www.rtve.es/noticias/20130529/peter-higgs-francois-englert-cern-premio-principe-asturias-investigacion-cientifica-2013/674361.shtml

Andrés Fariña

Troben com poder aprofitar més la llum dels fanals

Els llums de l'enllumenat públic impedeixen que regni la foscor en carrers d'arreu del món durant la nit, però aquests elements omnipresents de l'entorn urbà són notòriament ineficients, ja que malgasten molta llum que en comptes de ser projectada cap a terra ho fa cap al cel, la qual cosa provoca al seu torn el fenomen de la contaminació lumínica que impedeix veure el firmament des de les ciutats i els seus voltants. Innovacions recents en els díodes emissors de llum (LEDs) han permès millorar l'eficiència energètica de l'enllumenat públic, però, fins ara, semblava inevitable perdre una part important d'aquesta llum al irradiar-se cap adreces que no són la del lloc desitjat.

Un equip d'investigadors de Taiwan i Mèxic ha desenvolupat un nou sistema d'il·luminació que aprofita l'alta eficiència energètica dels LEDs i assegura que il·luminin només cap al lloc desitjat, evitant així que llum es projecti cap al cel o molesti en habitatges circumdants. El rendiment d’aquesta nova il·luminació és del 98%. A més de reduir la resplendor no desitjat i la contaminació lumínica, el nou disseny d'enllumenat públic també podria estalviar energia.



A l'esquerra es pot veure com són els fanals tradicionalment i a la dreta aquesta nova proposta.

 

El llum proposta per als fanals es basa en la combinació de tres components. El primer conté un grup de LEDs, cadascun dels quals està equipat amb una lent especial, anomenada Lent de Reflexió Interna Total, la qual enfoca la llum de manera que els raigs són paral·lels entre si en comptes de intersecar. Aquests LEDs coberts amb lents s'instal·len dins d'una cavitat reflectant, la qual "recicla" la llum i assegura que d'aquesta s'utilitzi tanta com sigui possible per il·luminar l'objectiu desitjat. Finalment, quan la llum surt del llum, travessa un difusor o filtre que redueix la resplendor brossa. La combinació de co  limació i filtrat també permet als investigadors controlar la forma del feix: El disseny actual produeix un patró rectangular de llum que, segons afirmen els investigadors, és idoni per a l'enllumenat públic.

 

LINKS: http://noticiasdelaciencia.com/not/7263/alumbrado_publico_mediante_leds_con_un_diseno_que_mitiga_la_contaminacion_luminica/

 

Marc Payés, Gaudí.

Jacob Barnett, un Albert Einstein amb autisme.

Un cop més els nostres coneixements queden en evidencia davant de la poderosa ment humana. Aquest cop és la historia del nord-americà Jacob Barnett la que ens sorpen. 

Segons una entrevista de la BBC, Barnett és un nen al que li van diagnosticar autisme als dos any quan, de sobte, va deixar de parlar i comunicar-se. Es temia que potser mai arribés a llegir i a funcionar per sí mateix.

Els metges van quedar sorpresos quan, després de dos anys incomunicat i tancat en sí mateix, en Jacob no només va tornar a parlar si no que era capaç d'expressar-se en quatre idiomes.

Des d'aleshores, tan els metges com els seus propis pares, no abandonen la seva sopresa davant la capacitat intelectual del nen i el seu coeficient intelectual, superior al d'Einstein. 

Ja de ben petit memoritzaba els carrers de les ciutats que visitava i montava maquetes a casa amb bastonets. També recitava l'abecedari de principi a fí o dibuixava patrons matemàtics amb cordes a terra.

Als onze anys va entrar a la universitat, als dotze feia de professor de reforç d'universitaris mentre desenvolupava una teoria astrofísica digna del nobel segons experts i actualment, als catorze anys, esta fen el seu doctorat en física quàntica.

La mare d'en Jacob, Kristine Barnett, explica la historia del seu fill en un llibre. Narra anècdotes com que, als vuit anys, el nen va començar a sentir una forta atracció sobre tot el que tenia relació amb l'Univers i va començar a assistir a les classes d'Universitat seient a última fila en silenci. 

Els experts veuen en Jacob un probable guanyador del premi Nobel i, en un futur pròxim, un gran físic.


Jacob Barnett, ¿un Albert Einstein con autismo?

 

Dana Antolín

1r Batxillerat B

Som menys intel·ligents que fa dos segles

Som menys intel·ligents que fa dos segles

Segons un estudi realitzat per investigadors belgues, suecs, holandesos i irlandesos, els nostres avantpassats de fa 2 segles eren més intel·ligents que nosaltres. 

Aquest estudi, publicat a la revista especialitzada Intelligence, demostra que el temps de reacció dels humans s'ha vist relentit des de 1889 fins ara a l'occident, cosa que estaria relacionada amb un descens del coeficient intelectual que hauria disminuit 14 punts, és a dir 1,23 per dècada. Això suposa un descens de la intel·ligència la creativitat i la productivitat en els nostres dies. Aquesta noticia contradiu a l'informe Flynn, el qual diu que el coeficient intelectual de les persones ha anat augmentant des de la Segona Guerra Mundial.

L'investigador de la Universidat d'Umea (Suecia) i coautor del treball l'atribueix a un retrocés en el procés de selecció natural que argumenta que les personas més intel·ligents tenen menys fills ara que en dècadas anteriors, mentre que les persones amb gens menys favorables tenen més descendència.

 

Marcel Miquel

Possible detecció del naixement d'un planeta gegant

Un equip d'astrònoms ha obtingut el que sembla ser la primera observació directa d'un planeta en formació incrustat encara en un gruix disc de gas i pols. La confirmació d'aquesta troballa, efectuat des d'un telescopi de l'Observatori Europeu Austral (ESO), contribuiria sens dubte al coneixement sobre la formació dels planetes.

Fins ara, la formació planetària ha estat un assumpte abordat principalment amb simulacions per ordinador "afirma Sascha Quanz. "Si el nostre descobriment és certament un planeta en formació, per primera vegada els científics podran estudiar de forma empírica el procés de formació planetària i la interacció d'un planeta en formació amb el seu entorn natal en un estadi molt primerenc". 

HD 100546 és un objecte molt ben estudiat, i ja s'ha suggerit que té un planeta gegant a una distància sis vegades més gran que la que separa la Terra del Sol El nou candidat a planeta es troba en les regions exteriors del sistema, unes deu vegades més allunyat.

L'objecte trobat al voltant de HD100546 va ser detectat com una feble taca situada al disc circumestelar i trobat gràcies a la combinació de l'instrument d'òptica adaptativa Naco-instal · lat al telescopi VLT d'ESO-amb tècniques pioneres d'anàlisi de dades. Les observacions es van dur a terme utilitzant el coronògraf de Naco, que opera a longituds d'ona de l'infraroig proper i elimina la brillant llum procedent de l'estrella del lloc on es troba el candidat a protoplaneta.

D'acord amb les teories actuals, els planetes gegants creixen en capturar part de les restes de gas i la pols que romanen després de la formació d'una estrella. Els astrònoms han localitzat diversos fenòmens en la nova imatge del disc que envolta HD100546 que donen suport a la hipòtesi que es tracta d'un protoplaneta.

Els investigadors d'aquesta recerca, estan del tot segurs que es tracte d'un protoplaneta. Però també diuen que cap la possibilitat de que sigui un planeta ja totalment format injectat ja a la seva òrbita original fins a una posició més pròxima a l'estrella. 

http://www.agenciasinc.es

Albert Garcia, Gaudí.

5 de marzo 2013

L'evolució cerebral s'amaga darrere de l'origen de la malaltia d'Alzheimer

L'evolució cerebral s'amaga darrere de l'origen de la malaltia d'Alzheimer

Un nou estudi, liderat per Emiliano Bruner, del Centre Nacional de Recerca sobre l'Evolució Humana (CENIEH), i Heidi Jacobs, neuropsicóloga de l'Institut alemany de Neurociència i Medicina de Jülich, proposa un marc evolutiu a l'origen de la malaltia d'Alzheimer.

El treball, publicat en la revista Journal of Alzheimer’s Disease, suggereix que la sensibilitat al procés neurodegeneratiu seria el preu que hem de pagar els Homo sapiens per tenir les capacitats cognitives peculiars de la nostra espècie.

D'acord amb la hipòtesi formulada en aquest article, aquesta sensibilitat al procés neurodegeneratiu de l'alzheimer és la conseqüència secundària de l'especialització i de la complexitat metabòlica de les nostres àrees parietals.

Aquesta sensibilitat és la conseqüència secundària de l'especialització i la complexitat metabòlica de les nostres àrees parietals
“De fet, en les primera fases d'aquesta malaltia s'observa un dèficit metabòlic, és a dir en la gestió de l'energia, d'aquestes mateixa àrees que caracteritzen l'origen de la nostra espècie”, explica Bruner.

Se suposa que l'evolució de les àrees parietals es relaciona amb les capacitats cognitives. En aquest sentit, el registre fòssil i paleoneurológic mostra que la nostra espècie es caracteritza en geometria cerebral per una marcada reorganització d'aquestes àrees i potser del seu sistema vascular.

Aquests processos de creixement i desenvolupament que porten a aquests canvis cerebrals estan absents en els simis antropomórfs, així com en homínids amb gran volum cerebral com els neandertals. A més, en els teixits neurals, en l'escorça parietal profunda, els humans tenim àrees que tampoc es troben en els altres primats.

El preu de la nostra intel·ligència

Per tant, aquest desenvolupament de les capacitats cognitives de l'Homo sapiens pot ser que hagi comportat una major sensibilitat a defectes metabòlics: balanç energètic, toxines, gestió de la calor, etc. I com assenyala Bruner, el preu que hauríem de pagar per gaudir de les nostres capacitats peculiars.

L'Alzheimer només es coneix en la nostra pròpia espècie. Bruner conclou que el silenciós filtre de la selecció natural només reconeix els avantatges cognitius i cap dels seus desavantatges, ja que en afectar a edats tardanes, aquest 'efecte secundari' no influeix sobre les capacitats reproductives de l'individu.

Els autors no plantegen directament una cura per a una patologia com l'alzheimer, però pot oferir una interpretació diferent de les seves causes, apropant-se als seus mecanismes no des de la seva situació present, sinó des del seu passat.

 

Enllaços:

http://ecodiario.eleconomista.es/ciencia/noticias/4641714/03/13/La-evolucion-cerebral-se-esconde-detras-del-origen-de-la-enfermedad-de-Alzheimer.html

http://www.agenciasinc.es/Noticias/La-evolucion-cerebral-se-esconde-detras-del-origen-de-la-enfermedad-de-Alzheimer

La crisi no afecta al projecte RecerCaixa

La crisi no afecta al projecte RecerCaixa

RecerCaixa és un programa d’investigació científica a Catalunya impulsat per l’Associació Catalana de Universitats Públiques (ACUP) i l’Obra Social de La Caixa.

Aquest projecte va posar-se en marxa l’any 2010 amb l’objectiu d’ajudar a la investigació i desenvolupar els millors projectes d’investigació dels grups i investigadors que treballen a Catalunya originaris tant de centres d’investigació com d’universitats publiques o privades.

A la convocatoria de RecerCaixa van presentar-se 369 projectes dels quals s’han seleccionat 25, procedents de 67 diferents institucions. Alguns factors com la qualitat científica dels projectes o la quantitat de propostes han fet que la convocatoria hagi estat molt disputada.

Catalunya vol seguir sent una de les primeres en el camp de la investigació tot i la crisi actual i l’ACUP ha assignat 1.7 milions d’euros dels quals uns 60.000 - 75.000 estan destinats a cada projecte, que tindrà una durada de dos anys.

Els àmbits en els que es poden presentar els treballs van des de les ciències de la salut fins les ciències socials i les humanitats. 

Brisa Alcón.

 

http://prensa.lacaixa.es/obrasocial/proyectos-convocatoria-2012-programa-recercaixa-esp__816-c-17697__.html

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/programa-recercaixa-reparte-millones-para-investigacion-2324866

http://www.recercaixa.cat/ca/index.html

Aparece una mancha solar capaz de tragarse a seis tierras

Aparece una mancha solar capaz de tragarse a seis tierras

Recientemente ha aparecido una mancha solar denominada AR 1678, esta ha captado la atención de los cientificos de la NASA, debido a su descomunal tamaño. Fue captada por las camaras del Observatorio de Dinámica Solar una sonda destinada al estudio del Astro rey y el clima espacial. La mancha tiene energía suficiente para desencadenar erupciones solares en las próximas horas. Los expertos creen que hay un 15% de que emita una llamarada solar de clase X (máximo nivel) y un 45% de posibilidades de que sea de clase M.

La NASA explica que la mancha creció con gran rapidez durante el martes y el miércoles pasados hasta alcanzar seis veces el diámetro de la Tierra. Aunque «es difícil de juzgar desde el punto en que está situada, ya que está en una esfera, no en un cuerpo plano», ha señalado la portavoz de la NASA Karen Fox. A la espera de la más grande

Hallado en perfecto estado un fósil de pterosaurio del cretácico tardío.

Hallado en perfecto estado un fósil de pterosaurio del cretácico tardío.

Se ha descubierto en Rumanía los restos de un pterosaurio fosilizados. El descubrimiento ha sido posible gracias a un equipo de paleontólogos de nacionalidad rumana, británica y brasileña. Los restos pertenecieron a un reptil volador de la familia de los azdárquidos, que existió eb el período cretácico tardío, hace ya 68 millones de años.

Al descubrimiento en un principio se le dio menos importancia de la que ha acabado adquiriendo, ya que los huesos se encontraban en perfecto estado cuando suelen ser muy frágiles.

Devido a la variedad de fosiles que presenta, se han realizado las excavaciones en la meseta de Transilvania. Este reptil presentava una envergadura de unos 3 metros, además podia volar y caminar a cuatro patas y pesaba menos de 10 kilos 

Matei Vremir, uno de los paleontólogos que ha realizado el descubrimiento, afirma lo siguiente:

“Es uno de los descubrimientos más completos del cretácico tardío en Europa, Estos huesos son huecos y es difícil que se preserven en las rocas geológicas. Como tienen paredes muy finas, en cuanto se tocan se quiebran. Por eso es excepcional que se haya conservado parcialmente este esqueleto”.

“Este fragmento tiene las marcas de una mordedura de cocodrilo. Hay astillas afiladas por aquí. Estos son los huesos de las alas. Este es un hueso metacarpio que está muy alargado en los Pterosaurios. En los humanos, los huesos que corresponden a esta parte serían las falanges de las manos.”

Se sabe que los pterosaurios vivieron entre los dinosaurios y se extinguieron junto a ellos. Solian vivir en bosques donde habia abundancia de pequeñas presas.

Los pterosaurios vivieron entre los dinosaurios y se extinguieron casi al mismo tiempo. Vivían en los bosques donde abundaban las pequeñas presas.

http://es.euronews.com/2013/02/14/un-fosil-de-pterosaurio-del-cretacico-tardio-hallado-en-perfecto-estado/

http://es.noticias.yahoo.com/video/un-f%C3%B3sil-pterosaurio-del-cret%C3%A1cico-115910976.html

Andrés Fariña.

Un meteorito impacta en Rússia

Un meteorito impacta en Rússia

El viernes 15 de febrero de 2013 impactó un meteorito en la provincia Rusa de Cheliabinsk, cerca de los Urales. Este hecho ha provocado que hayan más de 400 heridos, entre ellos 10 niños, por la rotura de cristales provocada por el meteorito. Los cristales se rompieron a causa de la onda expensiva provocada per el impacto del meteorito que rebentaron muchas ventanas de casas, hospitales, escuelas... Por suerte no hubo ningun herido grave ni ningun muerto. 

Fragmentos de estos meteoritos han caído en tejados de las casas dejando importantes destrozos que ahora tienen que reparar. 

El meteorito explotó a 10000 metros de altura cerca de la ciudad de Satkí. Los astrónomos creen que este meteorito està relacionado con el asteroide 2012 DA14 que es el asteroide que más cerca ha pasado de la tierra. Pasó tan cerca que se podía observar con prismáticos.

http://www.muyinteresante.es/un-mteorito-impacta-en-rusia-dejando-centenares-de-heridos

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130215/54365422012/imagenes-asteroide-2012-da14-rozara-tierra.html

http://www.expansion.com/2013/02/15/entorno/1360920728.html

foto: http://noticias.starmedia.com/fotos/fotos-meteorito-en-rusia-2013/meteorito-en-rusia-2013.html

Marc Fernández Jofra


Els mites de la ciència


"Els humans no fem servir més del 10% del nostre cervell"

Aquesta afirmació és errònia surt probablement dels mitjans de comunicació que moltes vegades exageren els resultats dels estudis per fer-los més "atractius" i "sorprenents" al públic.
Fent una ressonància magnètica podem observar quines parts del cervell estan actives, quan fem càlculs per exemple utilitzem més del 10% del cervell.
"Una moneda llançada des d’un edifici molt alt pot ferir una persona o arribar a provocar-li la mort"
En aquest cas ens trobem amb una clara ignoració de la física. Si deixem anar una moneda des d’un gratacels de tres-cents metres podríem matar una persona… si ens trobessim en un entorn amb absència d’aire. La fricció de l’aire permet a la moneda accelerar fins a certa velocitat i aquesta velocitat no és suficient com per ser letal per una persona.

"Si un aliment cau a terra i s’agafa abans de cinc segons no s’ha pogut contaminar"
No només es contamina abans de cinc segons sinó que l’aliment es contamina de microbis en el moment d’obrir-lo. De fet abans de desenvasar-lo i tot. La llet per exemple és un aliment esterilitzat però la fruita o la verdura contenen organismes microscòpics des que comencen a madurar a la planta d’on provinguin.

"La muralla Xinesa és l’única construcció humana visible des de l’espai"
En realitat no es veu perquè és massa estreta! En canvi les piràmides de Giza o les piràmides maies, si fòssim a l’estació espaial, fes un dia clar i ens hi fixessim bé sí que podriem arribar a veure-les perquè són més amples. El mateix podria passar amb autopistes, les illes artificials de Dubai o altres construccions modernes de gran envergadura.
Fonts:
http://www.microsiervos.com/archivo/ciencia/20-mitos-mas-populares-ciencia.html
http://blogs.20minutos.es/yaestaellistoquetodolosabe/7-mitos-de-la-medicina-que-incluso-algunos-medicos-han-llegado-a-creerse/
Jo mateix
Guillem Allepuz, Gaudí

Adicció a internet

Adicció a internet
Uns investigadors han investigat la incidència de l'addicció a internet, coneguda per psicòlegs des de fa alguns anys, i han explorat el seu vessant genètic.

L'equip d'investigació, de la Universitat de Bonn i de l'Institut Central de Salut Mental en Mannheim, ambdues institucions a Alemanya, va entrevistar a un total de 843 persones sobre els seus hàbits en relació a internet. Mitjançant una anàlisi dels qüestionaris aplicats a ells, s'ha mostrat que 132 homes i dones d'aquest grup presenten una conducta problemàtica cap a internet; tots els seus pensaments giren entorn d'internet durant el dia, i senten que el seu benestar es veu greument afectat si han d'estar sense ell.

Per si a alguns sectors de la comunitat científica els quedaven encara dubtes que l'addicció a internet és real, i no una mena de projecció d'altres problemes psicològics, el nou estudi aporta proves contundents de la realitat crua i dura d'aquest problema.

L'equip d'un investigador, va comparar la composició genètica dels usuaris problemàtics d'internet amb la d'individus sans.

Es necessitarà examinar a un nombre més gran de persones per recolzar el descobert en aquest estudi i per conèixer més detalls sobre la connexió entre aquesta mutació i l'addicció a internet. Aprofundir en la qüestió pot ajudar a desenvolupar teràpies millors per tractar aquesta addicció.


Enllaç: http://noticiasdelaciencia.com/not/5316/el_factor_genetico_en_la_adiccion_a_internet/


Oscar Crespo

Gossos paralítics recuperen movilitat gràcies a un transplantament de cèl·lules mare del musell

Científics de la Facultat de Veterinària d’Universitat de Cambridge i del MRC’s Regenerative Medicine Centri (Regne Unit) han aconseguit que gossos afectats per paràlisis tornin a caminar després d’injectar-los en la medul·la espinal un cultiu de cèl·lules procedent de les membranes mucoses del seu musell.


L’experiment, els resultats del qual han estat publicats en la revista Neurology Journal Brain, ha estat dut a terme amb 34 gossos que havien sofert dany medul·lar i que no podien caminar amb les seves potes posteriors

A 23 d’aquests gossos se’ls va injectar el cultiu de cèl·lules a la zona medul·lar danyada i a la resta se’ls va administrar un líquid neutre.

Segons els investigadors, molts dels gossos que van rebre el trasplantament, van aconseguir una considerable millora i van ser capaces de caminar en una cinta de caminar amb l’ajuda d’un arnés, encara que cap va recuperar l’ús total de les seves potes posteriors.

En declaracions a la BBC, el professor Robin Franklin, un expert en biologia regenerativa del MRC Stem Cell Institute i coautor del treball, ha assenyalat que els resultats són emocionants perquè mostren per primera vegada que el trasplantament d’aquest tipus de cèl·lules pot aconseguir una significant millorança en una medul·la espinal severament danyada.

“Tenim confiança en què amb aquesta tècnica es pugui emprar en el futur a restaurar almenys una petita part del moviment en pacients humans amb dany medul·lar, però encara queda lluny pensar que puguin recuperar totes les funcions perdudes pel dany”, ha afegit.

Franklin ha dit també que el procediment es podria usar en combinació amb tractaments farmacològics per millorar la regeneració de la fibra nerviosa i bioingenieria per substituir xarxes neurals danyades.

Els investigadors assenyalen en l’experiment les cèl·lules trasplantades van regenerar fibres nervioses a la zona danyada de la medul·la espinal. Això va permetre als gossos l’ús de les seves potes posteriors i la coordinació amb les davanteres.

No obstant això, la nova connexió nerviosa no es va produir en les distàncies llargues que es requereixen per connectar el cervell amb la medul·la espinal.

 

Fonts:

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Perros-paraliticos-vuelven-a-caminar-tras-un-trasplante-de-celulas-de-su-hocico

http://noticias.terra.es/ciencia/perros-paraliticos-recuperan-movilidad-gracias-a-su-hocico,0d8f4241ed81b310VgnVCM4000009bcceb0aRCRD.html

Mònica Monleon

La forma de la nebulosa "Flemming 1" es deu a la interacció de dues estrelles velles

La forma de la nebulosa "Flemming 1" es deu a la interacció de dues estrelles velles

Dues estrelles nanes blanques de gran edat són responsables que "Flemming 1", una nebulosa planetària descoberta fa un segle, tingui una estructura en forma de s’, segons una investigació d’un equip internacional, en què participa l’Institut d’Astrofísica de les Canàries.

 Fins a finals del segle XIX les nebuloses planetàries que expulsen estrelles ja moribundes eren un fenomen desconegut. Aquestes nebuloses sorgeixen quan un estel amb massa similar a la del Sol s’acosta al final de la seva vida. En aquest moment, l’estrella es desprèn de les seves capes externes i es forma una nebulosa brillant com a resultat de la radiació del nucli calent.

Davant l’estructura de les estrelles, que solen tenir forma esfèrica, en molts casos les nebuloses tenen una morfologia molt complexa. El Flemming 1, per exemple, "s’observen estructures complexes, organitzades i simètriques, sempre que disposi d’una font abundant d’energia", explica Ricardo Corradi, investigador de l’Institut d’Astrofísica de Canàries i coautor de l’estudi.


El grup d’investigació ha aconseguit explicar la forma de ’s’ de la nebulosa Flemming 1, que respon a la interacció de dues estrelles velles. "Hem descobert que es tracta de dues estrelles del mateix tipus que el Sol, que interaccionen entre si i originen la complexa simetria d’aquesta regió estel · lar", expliquen els científics.

En declaracions a SINC, Corradi assenyala la importància del descobriment per l’astrofísica en general, ja que, assegura, "els processos físics que estem observant en aquesta nebulosa planetària caracteritzen molts altres àmbits astrofísics.

La investigació, liderada per l’observatori de Paranal (Xile) i publicada aquesta setmana a la revista Science, s’observa detingudament la nebulosa planetària Flemming 1.

 
 

Premi Nobel de Física 2012

Premi Nobel de Física 2012

Nobel de física 2012

El premi Nobel de física de l’any 2012 ha estat pel científic francès Serge Haroche i el científic dels EEUU David Wineland per les seves investigacions en el camp de l’òptica quàntica. L’estudi ha obert un nou camp en l’experimentació de la física quàntica a l’observar les partícules quàntiques sense destruir-les.

Amb aquest descobriment han establert les bases de d’investigació fotònica. Aquesta aprofita les propietats de les partícules de llum per crear noves tecnologies i entendre millor les lleis físiques. Alguns exemples d’aquestes noves tecnologies són la possibilitat de crear ordinadors quàntics ultraràpids i de rellotges quàntics ultraprecisos.

David Wineland va construir el primer rellotge quàntic que és cent vegades més precís que els rellotges atòmics. Aquest nou rellotge és tant precís que si s’hagués posat en marxa quan es va produir el Big Bang avui dia només s’hauria desfasat cinc segons.

 

Carlos García

http://www.lavanguardia.com/vida/20121009/54352411802/nobel-de-fisica-2012-haroche-wineland.html

http://www.quo.es/ciencia/personajes/nobel_de_fisica_2012

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Nobel-de-Fisica-2012-para-el-control-de-las-particulas-en-el-mundo-cuantico

Hemp Museum Gallery, Bcn

Hemp Museum Gallery, Bcn

El Hemp Museum Gallery, dedicat a la cultura del cànnabis, va obrir les portes divendres passat, 11 de maig, en un palauet del segle XVI del centre històric de Barcelona, el Palau Mornau, que ha estat restaurat i condicionat per albergar aquest centre museístic .

Segons han informat avui els promotors de la iniciativa, el Hemp Museum Gallery, obre amb la intenció de "informar i apropar als visitants sobre el passat, el present i el futur de la planta del cànnabis com una font versàtil per a fins industrials, nutricionals , medicinals, sacramentals i recreatius ".

Aquest espai dedicat a la cultura del cànnabis s'obre a imatge del Hash Marihuana & Hemp Museum d'Amsterdam (Holanda), inaugurat el 1985 per Ben Dronkers, el seu fundador i principal impulsor, i que va ser el primer del món sobre aquesta temàtica.

Ben Dronkers va descobrir el 2002 al Palau Mornau, situat al número 35 del carrer Ample, i va estimar que podia ser una bona ubicació per a un nou museu a la capital catalana, de manera que l'edifici ha estat restaurat durant prop d'una dècada amb la col·laboració de l'arquitecte Jordi Romeu.

El centre museístic exposarà pintures i gravats que representen l'ús del cànnabis al llarg de la història i algunes antiguitats, com diferents eines i instruments utilitzats per transformar el cànem en corda, paper i teixit.

El museu inclou pintures originals d'artistes del segle XVII, com David Teniers el jove, Cornelis Decker i Herman Saftleven, que es completen amb una col·lecció botànica dels segles XVIII i XIX i una secció medicinal on s'exposa una de les col·leccions més grans del món d'ampolles de cànnabis medicinal del segle XIX, com "prova l'ús generalitzat del cànnabis medicinal en el passat".

 

Júlia Marbà

http://www.abc.es/20120507/sociedad/abci-museo-cannabis-201205071751.html

SAMARRETES DE TEIXIT INTEL·LIGENT

SAMARRETES DE TEIXIT INTEL·LIGENT

Un grup d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) està desenvolupant roba que té la capacitat de detectar i analitzar les substàncies químiques que es produeixen al cos a través de la suor, la sang i l’orina. La samarreta és impregnada amb una tinta de nanotubs de carboni que fa que es torni elèctricament conductora i es poden detectar algunes substàncies químiques, que es transmeten als instruments que els medeixen “com si el tèxtil fos una neurona” diu el líder del projecte, Francisco Andrade. Aquest projecte l’ha dut a terme el Grup de Quimiometria, Qualimetria i Nanosensors de la URV i és part de FlexSens, el projecte d’aquest investigador, que consisteix a l’adaptació de sensors a objectes de la vida quotidiana.

A través de la suor, el teixit pot medir el PH, la quantitat de sodi, potassi, calci, magnesi i creatinina, que indica l’estat de les funcions renals. A més té l’aspecte d’una samarreta normal i no perd cap propietat i els instruments de mesura tenen la mida d’un botó.

La diferència entre aquesta samarreta i altres que hi ha al mercat i que poden medir la temperatura, la pressió sanguínia, els batecs del cor,... és que aquesta samarreta incorpora els sensors a les fibres de cotó de la roba i que aquests no són sensors artificials, sinó que són químics i estan completament integrats al teixit.

Aquesta samarreta seria molt útil per a persones amb diabetis o fibrosi quística, ja que els permetria regular amb més facilitat els problemes que tinguessin, a més de per esportistes per veure la seva evolució durant l’entrenament. Els creadors diuen que podria estar al mercat en uns 3 o 4 anys.

També estan desenvolupant una variant del teixit que formaria part de bolquers intel·ligents que permetria analitzar la presència de sang i altres biomolècules que ajudarien molt a la cura dels bebès.  

Video del projecte FlexSens:

http://vimeo.com/40084877

Noticia de la Vanguardia:

http://www.lavanguardia.com/salud/20120410/54283521781/cientificos-urv-desarrollan-tejido-analiza-salud-y-estado-animico.html

Júlia Serralabós

Científics reprodueixen "el so" del terratrèmol de Japó un any després

Els científics dels Estats Units han pogut convertir les ones en arxius d’àudio en els quals podem escoltar la tremolor mentres progressa al llarg del planeta gràcies als registres de milers de sismògrafs i la disposició del Japó a compartir les seves dades amb la resta del món.

Aquest terratrèmol (11 de Març, ja fa un any) va ser el quart més potent registrat des del 1900 i va ser el més estudiat de la història. Sabem que aquest terratrèmol va ser de 9 graus en l’escala de RICHTER.

En la gravació podem apreciar perfectament els canvis de la intensitat i l’amplitud (del so) mentres s’observen els canvis de freqüència sísmics. Aquests sons els podem associar i relacionar amb els trons, les crispetes en fer-se i els focs artificials, segons afirmava Zhigang Peng.

En una de les gravacions es reprodueix el so de les ones sísmiques captades a 144 km del epicentre del terratrèmol. A mesura que s’ajunten les plaques tectòniques, s’escolten successives explosions que corresponen amb les rèpliques, uns moviments que segurament es prolongaran durant anys.

En una altra gravació podem escoltar el terratrèmol a través dels registres que es van fer a Califòrnia. Primer s'escolta com si es tractés d’una tempesta llunyana i després com si estigués plovent. Això, representa l’activitat induïda en la falla de San Andrés, Califòrnia. 

 

Patricia Torné 

Per a més informació:

http://es.wikipedia.org/wiki/Terremoto_y_tsunami_de_Jap%C3%B3n_de_2011

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20120307/54265844514/cientificos-reproducen-sonido-terremoto-japon-un-ano-despues.html


 

THE SANTPERENCS

THE SANTPERENCS

The Santperencs són un grup de nois de Sant Pere de Torelló, el Daniel Mateo, de 16 anys i Marc Famada, Biel Jiménez i Thomasz Sydor, de 12 anys. Fa dos caps de setmana van guanyar a Pamplona per segon any consecutiu l’eliminatòria espanyola per participar a la First Lego Leage, un concurs de robòtica que se celebra als Estats Units. Tot i així, dilluns 19 de març Carlos Mateo va anunciar que no es podien permetre pagar els 9.500 € que necessitaven per viatjar a Sant Louis, on tindrà lloc la competició. La història va sortir als diaris,... Els nois asseguraven que no els importava no poder anar-hi, que el fet d’haver aconseguit guanyar a Espanya ja els feia sentir molt afortunats. L’any anterior havien anat a Estats Units i havien participat a la competició, on hi ha caça-talents de la NASA i on els participants poden fer anar robots de l’exèrcit,...  Aquella mateixa tarda, a tots els programes de ràdio, debats,... es criticava el poc suport que es dóna als talents a Espanya. Poc després, Gas Natural Fenosa anunciava que donaria els diners perquè els nois hi poguessin viatjar, mentre molts particulars i petites empreses també els oferien diners per ajudar-los a pagar el viatge.

L’invent que han fet aquests nois és una lent que permet bullir aigua i fer una primera potabilització d’aquesta, només amb els rajos de sol i a més, tenen un robot muntat amb peces de Lego que pot fer mil moviments.   

Júlia Serralabós

Cartes de suport als nois: http://www.lavanguardia.com/participacion/20120319/54270900506/lectores-apoyo-campeones-espana-concurso-robotica-sant-pere-de-torello.html

http://www.lavanguardia.com/vida/20120319/54270974191/los-campeones-de-robotica-consiguen-el-dinero-para-viajar-a-ee-uu.html