w
w
Actualitat/Hemeroteca
Los niños razonan mejor que los adultos.
Se ha realizado un estudio en que se afirma que los bebes de doce meses razonan de mejor manera que los adultos según ha demostrado Luca Bonatti.
Luca Bonatti ha sido profesor de la universidad de Nantes en Francia, también ha sido profesor en la universidad de Budapest, Hungría, en la universidad de las Islas Baleares y en la universidad de Nueva York.
La investigación se desarrolló con una técnica para medir el razonamiento a edades en que aún no se tiene capacidad para poder hablar –este avance ayudará a estudiar cómo se construye la percepción del mundo en la primera infancia-.
Los resultados que han sido publicados en Science, nos demuestran que los bebés pueden tener razonamientos que no estan modificados por experiencias anteriores y aciertan en los tests que se les propone. “en cambio en los adultos, como tenemos experiencia actuamos como expertos y nos equibocamos” explica Luca Bonatti.
La investigación rompe con la idea de que no puede haber un razonamiento sin un lenguaje. “tenemos una larga herencia filosófica de confundir racionalidad con verrbalización y emos demostrado que no es lo mismo”.
Andrea Amador
Jove de 10 anys crea una nova molècula a la classe de ciències
Va passar en una escola de Kansas i encara que la troballa ha estat fortuït i de manera accidental, el professor de ciències de Clara Lazen, una jove estudiant de tan sols 10 anys d'edat, no donava crèdit al que estava veient. Lazen havia descobert una nova molècula, el tetranitratoxicarbono, una combinació d'oxigen, nitrogen i carboni que podria tenir aplicacions per a usos d'explosius o fins i tot per l'emmagatzematge d'energia.
Clara és una estudiant de cinquè grau que ens torna a mostrar el inusual que pot arribar a ser la mateixa ciència. La jove havia aconseguit el resultat reordenant els àtoms que s'utilitzen en la nitroglicerina i aconseguint un nova molècula, única per les seves característiques.
Pel que sembla i segons explica el professor de ciències Kenneth Boehr, la jove li va mostrar els resultats intentant comprendre què era el aconseguit, si podia ser real. Boehr li havia entregadoras les típiques boles i pals que s'utilitzen per visualitzar les molècules simples als seus alumnes.
La manera en què havia disposat els elements Lazen resultar d'allò més complexa, tant, que el mateix professor no va saber explicar-li a l'alumna si podia ser real, així que va prendre una fotografia d'aquesta i la hi va enviar a un amic químic professor a la Universitat de Humboldt, Robert Zoellner. Aquest acabaria confirmant que es tractava d'una substància química completament nova i viable.
Segons el professor, el producte químic té la mateixa fórmula que altres trobades a la base de dades de la Universitat, encara que en aquest cas, els àtoms estaven disposats de manera diferent qualificant la molècula d'única.
En no existir en la naturalesa, passarà a ser sintetitzada en un laboratori durant molt de temps. Mentre, Zoellner ha escrit un article sobre la troballa que es publicarà en Computacional and Theorical Chemistri. Un article que comptarà amb una coautora molt especial, Clara Lazen.
Per la seva banda, el professor de Clara diu que el descobriment ha propiciat un nou interès entre els alumnes per la ciència i la química. Tot gràcies a la troballa fortuïta d'una jove que es va convertir en professora per un dia.
Víctor Puigventós
Al fin una casilla a la renta per a la investigació?
Milers de persones s’han unit en la red per anar en contre de les retallades en el camp de la investigació.
Aquesta proposta va ser posada en internet per un científic en el seu blog, peró el PP, PSOE, CiU, PNV y UPYD creuen que no es inconvenient incluir aquesta casilla.
El científic que va proposar aquesta declaració del IRPF va ser el científic español Francisco Hernández a través del seu blog ,el qual al llarg de les setmanes s’ha anat fent més popular.
Aquesta idea va ser vista amb bons ulls per els diputats del ICV, el qual creu que es una nova opció per a la investigació i una nova via de financiació.
Ariadna Morales
ONE WORLD TRADE CENTER
One World Trade Center, és un edifici que s’està construint en Lower Manhattan, Nova York. ’aquest rascacelsl ja porten 90 pisos i serà l’edifici amb una construcció més cara del món. La seva construcció finalitzarà en 2013 i costarà uns 3800 milions de dòlars.
Els seus arquitectes són Thomas Boada i David Childs. Aquesta torre tindrà una altura de 541 metres i serà la tercera més alta del món, darrere del Burj Khalifa (828 m) i les torres Abraj Al Bait (600 m) .Aquesta altura és simbòlica, ja que són 1776 peus, l’any de la Independència d’EEUU. També serà l’edifici d’oficines més alt del món.
Aquesta torre s’utilitzara com a "reemplaçament" de les Torres Bessones, derruides en 2001. És per això que el terrat està a 417 metres d’altitud, l’atura de les Torres Bessones.
Com a curiositat, la torre es veure en el "modo asalto" del videojoc "Call Of Duty: Moder Warfare 3". També sortirà en videojocs com "Crysis 2" i en les pel·lícules com "Babylon A.D" o "Click".
http://www.wtc.com/about/freedom-tower
http://es.wikipedia.org/wiki/1_World_Trade_Center
Víctor Enrech
EXTREUEN UN BOLÍGRAF QUE ESTÀ A LESTÒMAC DUNA DONA DES DE FA 25 ANYS I QUE ENCARA FUNCIONA
Fa 25 anys, una dona, que no vol revelar la seva identitat, es va empassar accidentalment un bolígraf quan s’observava les amígdales. A l’hospital, li van fer una prova de raigs X i, al no poder veure el bolígraf, no van fer cas a la història de la dona i van creure que mentia.
Així que aquest dona, de 76 anys, l’ha tingut al seu estomac fins ara. Aquest any es va fer una revisió en la que un escàner sí que va permetre veure el bolígraf i li van treure mitjançant una endoscòpia.
En extreure’l, els metges van poder comprovar que encara escrivia i van apuntar hello en un paper, que acompanya l’informe i que van enviar a una revista científica anglesa.
Per sort, aquest bolígraf no ha causat cap dany a la dona i els metges expliquen que l’error inicial pot ser degut a que els raigs X no detecten objectes de plàstic.
http://www.ara.cat/societat/boligraf-empassar-dona-encara-escriu_0_614338709.html
Júlia Serralabós
Entrega premis nobel
Aquest any els premis nobel s’han repartit d’aquesta manera:
Nobel de medicina: Ralph Steinman per allargar la seva vida gracies a una inmunoterapia de cèlula dendrítica amb la qual va trectar el seu cancer de pancreas. Tot i allargar la vida va morir el 30 de septembre del mes passat
Nobel de química: Daniel Shechtman per descobrir els quasicristalls que transformen de forma fundamental la manera de concebir la matèria sòlida
Nobel de física: Saul Perlmutter, Adam Riess i Brian Schmidt per haver descobert que l’univers s’expandeix cada cop més ràpid
Nobel de literatura:Thomas Tanströmer
Nobel de la pau: Ellen Johnson-Sirleaf, Leyman Gbowee i Tawakkul Karman. La primera per ser la primera dono africana escollida democraticament per el su país, la segona per haver promogut un moviment pacifista que va aconseguir acabar amb la 2ª gurra civil a liberia el 2003 i la tercera per ser una política yemeni i activista pro drets humans que lidera el grup de dones "periodistas sin cadenas" creat el 2005
Nobel d’economia: Christopher A. Sims y Thomas J. Sargent per les seves investigacions en les causes i efectes de la macroeconomia
S’ha de recordar que cada premi està dotat de 10 millons de corones Sueques(1,1 milions d’euros) i que els premis es repartiran el 10 de desembre coincidint amb la mort de Alfred Nobel.
Publicat per Martí Soucheiron
VISITA AL PARC DE RECERCA BIOMÈDICA DE BARCELONA
El dissabte 1 d’octubre, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) va obrir les seves portes al públic de 10 a 18. És un edifici molt peculiar, rodó amb una coberta de fusta, situat al costat del mar. En aquest edifici hi treballa gent de 52 nacionalitats. No tothom que hi treballa és científic, sinó que també hi ha informàtics, gent encarregada de les patents, ... És un dels millors centres de recerca biomèdica d’Europa i del món.
La part de l’edifici que estava oberta per poder-hi passejar lliurement era només el pis que està a peu de carrer. A la plaça Darwin, que és l’entrada hi havia unes petites tendes d’organitzacions de ciència, on et podies informar sobre diferents temes com les malalties neurodegeneratives i altres temes. També hi havia uns tallers per a nens on es feien activitats com construir l’ADN amb “xuxes”, fer polseres de proteïnes,... Al punt d’informació de l’entrada t’havies d’apuntar a les visites guiades.
Al pati interior de l’edifici, hi havia unes taules on unes voluntàries explicaven les aventures, les recerques i experiments de diferents científics a nens i pares. Alguns dels que es parlava eren Darwin, Marie Curie, Mendel i també de carrers de Barcelona que tenen noms de científics. Hi havia un escenari on feien actuacions per a nens i un altre on feien espectacles i xerrades.
També al pati interior, hi havia algunes sales obertes on es feien projeccions de vídeos molt interessants fets per universitats,... Em van agradar molt perquè parlaven de temes diversos i eren curts i entenedors. Els gràfics i imatges eren espectaculars, semblava que ho estiguessis veient en realitat. Alguns dels vídeos eren explicats amb persones, com un de la Universitat Pompeu Fabra sobre els àtoms que s’entenia molt bé. La majoria parlaven de la cèl·lula i l’ADN i alguns eren molt espectaculars, com un de la universitat de Harvard.
El que més em va agradar va ser la sessió de vídeos, perquè les altres activitats eren totes per nens, perquè tinguessin una idea general de temes diversos i no eren gaire adequats per a nosaltres. Òbviament, no podies pujar als pisos on hi ha laboratoris i despatxos sol, només durant la visita guiada.
Durant la visita guiada ens van portar a veure un laboratori de bioinformàtica. Ens va sobtar molt que no hi hagués cap tipus de material que esperes trobar en un laboratori, sinó que només hi havia ordinadors. El noi que treballava allà ja ens va dir que ells mai utilitzaven cèl·lules, ni animals, ni reactius, ni cap d’aquestes coses. També em va sobtar que no utilitzessin ordinadors diferents als que qualsevol pot tenir a casa seva.
Tot i així en aquell despatx podien recrear a la pantalla de l’ordinador qualsevol cosa que passi en una cèl·lula, un àtom, un teixit o un ésser viu. Ens van explicar que en aquell moment estaven acabant un projecte per intentar evitar que algunes malalties com ara virus afectessin a les cèl·lules. Ens va ensenyar una animació en que es veia com una proteïna s’adheria a un nucleòtid.
La gent del nostre grup va plantejar que era més econòmic i gastaves menys temps i esforços fent una simulació que fent les proves al laboratori. El noi va dir que s’estava començant a utilitzar la bioinformàtica per mirar diferents sortides d’una hipòtesi i mirar si un determinat experiment és viable o té possibilitat d’èxit i desprès demostrar-ho al laboratori, però que la bioinformàtica mai podria substituir l’experimentació al laboratori abans de trobar la solució a un problema.
En general m’ha agradat molt i tots els investigadors han explicat molt bé la seva feina i han contestat a les preguntes del grup.
Aquest és el video que ens van ensenyar durant la presentació(no es pot insertar):
Júlia Serralabós
Neutrins més ràpids que la llum?
Abans de res et felicito Albert per la primera entrada al blog d’aquest curs, a més el tema és força interessant.
En aquest video s’informa de com ha estat l’experiment per mesurar la velocitat dels neutrins.
José A.Pajares
Sanitat confirma que 'l'E.coli' no prové d'Espanya
Espanya està neta de la soca del bacteri Escherichia coli que ha provocat la mort de quinze persones a Alemanya i una a Suècia i una malaltia greu a 470 persones. Així ho indiquen els resultat dels cultius portats a terme a la facultat de Veterinària de Santiago de Compostel·la, que no només es va centrar en els cogombres, sinó també en la terra, els adobs i l'aigua.
Després d'una reunió a Almeria amb el vicepresident del Govern,Alfredo Pérez Rubalcaba, i la ministra d'Agricultura,Rosa Aguilar, es va exigir a Brusel·les que aixequi l'alerta sobre el cogombre. A l'hora de tancar aquesta edició, la Comissió Europea havia aixecat l'alerta sobre els productes espanyols en descartar-se que el focus del brot es trobés a Espanya. Sanitat va aclarir que encara queda el resultat d'un cultiu sobre uns cogombres de Màlaga, encara que tot apunta que aquest anàlisi també donarà negatiu, ja que els cultius fets al proveïdor demostraven que estaven nets d'aquesta soca.
Ariadna Valls
http://www.larazon.es/noticia/8369-alemania-machaca-al-pepino-espanol
AVANÇ EN EL DESENVOLUPAMENT DE BIOCOMBUSTIBLES A PARTIR DE MICROBIS
Un grup d’enginyers i investigadors del Lawrence Berkeley National Laboratory i del Joint BioEnergy Institute (JBEI), organismes pertanyents al Departament d’Energia dels Estats Units, han concretat un important avanç en el camp de la producció de biocombustibles mitjançant microbis. La metodologia desenvolupada permet disminuir en gran mesurada la toxicitat dels biocombustibles per als microbis, aconseguint d’aquesta forma un important increment de la productivitat.
Aquest enfocament innovador permetrà un fort increment en la productivitat d’aquest tipus de projectes energètics.
Se sap que els biocombustibles produïts a partir de diferents espècies vegetals i residus agrícoles podrien convertir-se en un dels substituts més efectius de la gasolina i altres combustibles fòssils. La investigació esmentada ha aconseguit desenvolupar les condicions per alleujar la toxicitat dels biocombustibles en escherichia coli altres microorganismes, obrint el camí per a una major productivitat.
Microbis resistents
Segons Aindrila Mukhopadhyay, una de les especialistes responsables de la investigació, l’avanç s’ha obtingut a partir de treballar amb totes les dades de la seqüència del genoma dels microorganismes.
Aquests nous biocombustibles, produïts a partir de compostos de cadena ramificada de carboni, també serien superiors al biodiésel emprat en l’actualitat. Una de les seves aplicacions més efectives seria com a combustible per a avions, però s’utilitzen actualment en diferents infraestructures i motors.
La solució: bombes de “eflujo”
Encara que les vies de biosíntesis per a la producció d’aquests compostos de carboni en els microbis han estat identificades, la toxicitat dels productes aplicats atempta directament contra la productivitat.
Els microbis utilitzen diverses estratègies per fer front a la toxicitat cel·lular, però potser la solució més eficaç són les denominades bombes de “eflujo”, proteïnes situades en la membrana citoplasmàtica la funció de la qual és transportar les substàncies tòxiques fos de la cèl·lula. No obstant això, fins avui no s’havia demostrat la seva efectivitat en el camp dels biocombustibles.
Els microbis als quals es va aplicar la bomba de “eflujo” indicada van produir una quantitat significativament major de limonens que aquells que no tenien la bomba.
El nou mecanisme millora en gran mesurada el rendiment total del sistema de producció.
http://diarioecologia.com/2009/09/biocombustibles-a-partir-de-microbios/#axzz1MXakZZ9w
http://www.redtebas.com/blog/?p=8751
Mireia Cano 1rBatx C
L'arbre de Newton es mor
L’anècdota més famosa de la ciència contemporània compte que després d’un sopar, el físic Isaac Newton va sortir a prendre una tassa de te sota la pomera de casa seva. Mentre meditava, una poma li va caure sobre el cap, portant a preguntar per què aquesta sempre descendia de manera perpendicular.
Aquest episodi seria l’avantsala de les lleis que el britànic va recollir a posteriori en la seva obra ’Philosophiae Naturalis Principia Mathematica’ i que li van valer el seu càrrec de president de la Royal Society. La història és tot un mite, i atreu a milers de curiosos que van en massa a visitar l’arbre, que es troba en Woolsthorpe, al Comtat de Lincolnshire.
La Royal Society de Londres va publicar fa aproximadament un any a la seva pàgina web, el manuscrit de la biografia de Newton escrita pel científic i amic del físic: William Stukeley. A ’Records de la vida de Newton’, l’autor parla sobre el físic. A l’interior de la publicació qüestiona l’autenticitat de la història de l’illa.
Segons relata Stukeley, la poma no va arribar a colpejar al físic, al qual va arribar a qualificar de ’despistat’, però sí que va ser la responsable de la seva inspiració, punt d’inflexió en la història de la ciència moderna.
Independentment de si el fruit va colpejar el seu cap o no, l’arbre de més de 400 anys de vida rep la visita de més de 33.000 turistes cada any. El mite, la pomera, Newton o tots aquests factors combinats generen l’interès de milers de curiosos que, progressivament han causat el deteriorament de l’arbre, desembocant en aquesta mesura per a protegir-lo.
Els danys causats al mític arbre fruiter són els responsables que s’hagi instal. lat una tanca l’objectiu és evitar que els curiosos trepitgin o escalin la pomera. El mal estat de l’escorça impedia que els nutrients i l’aigua s’alimentessin les arrels de l’arbre.
La fascinació arriba a tal punt que fa aproximadament un any un tros de fusta del mític pomera i un retrat de Newton es van unir a una missió espacial organitzada per la NASA liderada per l’astronauta Piers Sellers com a part de les commemoracions del 350 aniversari de la Royal society britànica.
El 1820, una tempesta va estar a punt d’acabar amb l’arbre. No obstant això, la pomera va sobreviure i es va reconstituir a partir de les seves arrels. La seva fortalesa juntament amb la seva importància històrica expliquen que aquest símbol sigui Patrimoni Nacional. Els arbres requereixen atenció, i més encara si constitueixen part del llegat científic d’un país i de tota la ciència.
Aniol Solano Clavera
LA MEMÒRIA DELS NENS ÉS MILLOR QUE LA DELS ADULTS
Un grup d’investigadors de l’ universitat de Ohio ha descobert que els nens tenen millor memòria que els adults. Va ser possible descobrir aquesta característica gràcies a un sistema d’atenció característic i que es va perdent a mesura que creixem. Pel que sembla a mesura que augmenta el coneixement, es redueix la capacitat memorística.
Per realitzar aquest estudi, es va investigar amb 77 nens i 71 estudiants als quals se’ls va mostrar imatges d’animals. Més tard se’ls feien preguntes sobre aquests, els nens van encertat el 31% de les preguntes i els estudiants el 7%.
Aquest investigadors creuen que la clau en la capacitat de memoritzar rau en que pensen de manera diferent, fent servir un sistema de memòria que es caracteritza per acumular similituds. Quan un veuen un seguit d’imatges, intenten classificar-les a la vegada que van sortint, aquesta classificació és per grups amb característiques similars. En canvi els adults tenen una estructura al cervell diferent i classifiquen les coses per categories. De manera que quan per exemple veuen que una imatge és un gat, ja no prenen més atenció perquè ja la tenen classificada. És a dir, els adults no tenen en compte la informació que consideren irrellevant, i si després se’ls pregunta sobre aquesta no poden contestar res perquè no l’ham memoritzat.
ARNAU LLABRÉS
PARTÍCULES QUE VIATJEN EN EL TEMPS
El gran accelerador de partícules de Ginebra (LHC) podria convertir-se en la primera màquina capaç de fer viatges en el temps. Aquesta teoria que encara no ha estat provat empíricament, ha estat formulada per uns investigadors de la universitat de Vanderbilt.
Un dels principals objectius de tota aquesta instal·lació, és descobrir una partícula anomenada el bosó de Higgs, una partícula subatòmica predita pels científics que explicaria coses com perquè els neutrons, els protons o els electrons tenen massa. Suposant que es descobrís aquest partícula els científics de la universitat de Vanderbilt creuen que seria possible de descobrir una altra partícula, Higgs singlet, que podria viatjar a la cinquena dimensió i moure’s pel temps (tan cap al futur com al passat).
A mes aquesta investigació creu que si es pogués controlar la producció d’aquestes últimes partícules seria possible enviar missatges al passat i al futur. La prova d’això seria que els científics que controlen el LHC han observat la aparició simultània de Higgs singlet i dels seus productes de desintegració. Segons aquests científics es demostra que s’han produït partícules que viatgen a través del temps cap al passat, per aparèixer abans de les col·lisions que a la vegada els han produït.
http://www.tendencias21.net/El-LHC-podria-ser-la-primera-maquina-del-tiempo_a6014.html
ARNAU LLABRÉS
Dos joves amb Síndrome de Down exigeixen que els que pateixen la malaltia siguin tractats com ciutadans normals.
El 22 de març en el Congrés dels Diputats un petit grup de joves amb Síndrome de Down van sol·licitar que es respectes el dret de decidir sobre la seva pròpia vida com qualsevol altra persona.
En Jordi Balcells i la Blanca Sansegundo, dos joves amb aquesta discapacitat, van reivindicar davant els diputats i el president de la Comissió del Congrés de Polítiques Integrals per a la Discapacitat, Jesús Caldera, que són ciutadans com tothom. <<Soc una persona amb síndrome de Down i no puc amagar-ho, però tampoc m’avergonyeixo de ser-ho (...) Tenir síndrome de Down no és una sort, però tampoc una desgràcia. Som diferents, però no inferiors; podem ser nosaltres mateixos, ser feliços, estimar i ser estimats, i ser útils per nosaltres i per la nostre societat>>, va dir Balcells.
Així va ser com van demanar que se’ls considerés com “uns ciutadans més”, amb els seus drets i també les obligacions corresponents. << Volem que ens deixeu prendre les nostres pròpies decisions i que ens ajudeu quan ho necessitem>>, reclamà el jove.
L’altra noia, la Blanca Sansegundo, va reiterar la necessitat de que Espanya adeqüi la seva legislació per adaptar-la a la Convenció de la ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. << No volem ser diferents, tenim el dret a fer les mateixes coses que els altres i volem que la Convenció s’apliqui ja >>, va dir Sansegundo.
Marc Fisa
1r Batxillerat C
LA RADIOACTIVITAT DE FUKUSHIMA
Com ja sabem el passat dia 11 de març un terratrèmol va sacsejar Japó, provocant així un tsunami que va danyar greument algunes centrals nuclears, en concret la de Fukushima. Aquesta central va quedar molt afectada després del tsunami, i durant aquest dies s’han alliberat gasos radioactius a l’aire per evitar l’augment de pressió en els reactors i prevenir explosions, la qual cosa no ha funcionat ja que 4 del 6 reactors han explotat.
En els últims dies s’han detectat nivells considerables de radioactivitat a l’aire (fins i tot l’aire de Tokyo) i actualment ja s’han trobat nivells elevats de radioactivitat en les aigües de les proximitats de Fukushima, concretament s’ha prohibit que els nadons i els nens beguin aigua.
I que passa amb aquesta radioactivitat?
Doncs bé pot causar modificacions en els paisatges (la mort de la vegetació i animals o bé produint la seva mutació) i en les mateixes persones, afectarà de diferent manera segons la exposició i la quantitat de radioactivitat i també al teixit que afecti (ja que alguns teixits són més sensibles que altres).
-Es considera que el medi ambient (fora de qualsevol font radioactiva) emet una radiació menor a 0,00012 mSv/h.
-En una persona la radiació comença a ser perillosa a partir dels 500 mSv (una radiografia són 50 mSv) i es comencen a notar els primers símptomes d’alteració sanguínia.
Com ja he dit depèn de la intensitat i la seva localització el malalt pot arribar a morir en el transcurs de poques hores o varies setmanes (això seria en el pitjor dels casos). Una persona “contaminada” pot presentar vòmits, convulsions, deliris, mals de cap, pèrdua del cabell, de la dentadura,mutacions a l’ADN, i una de les conseqüències més comunes i greus es el desenvolupament de càncer.
I després tenim tots els danys al medi, per exemple els líquens són molt vulnerables a la contaminació radioactiva, i els animals que s’alimenten d’ells podrien arribar a morir (com va passar a Chernovil amb els cèrvols), els animals es poden quedar estèrils, pèrdua de fam i apatia.
I després d’això que?
Cal dir que en Chernovil la majoria dels bombers i tècnics que van participar en les diverses funcions (i sobretot els que estaven més a prop de la central) van morir, ara només queda esperar a les conseqüències en Japó. I amb tots aquest efectes es torno a posar de moda la pregunta de “són essencials les centrals nuclears?”.
WEBS:
http://es.wikipedia.org/wiki/Radiactividad
http://es.wikipedia.org/wiki/Contaminaci%C3%B3n_radiactiva
http://www.opinion.com.bo/opinion/informe_especial/2011/0320/suplementos.php?id=437
Mireia Cano 1r Batx. C
fets curiosos sobre ciència i tecnologia
-El so que fa l’ànec és l’únic que no te eco
-Una pussa pot saltar 350 vegades la seva altura.
-10 millons de persones fan anys el mateix dia.
-l’ull dun avestruç es mes gran que el seu cervell.
-el cor d’una balena blava te una mida com la d’un cotxe de 5 places
-per fer un abric de bizont, es necessiten una quantitat d’entre 35 a 65 bizonts
-algunes pastes de dents porten anticongelant, la mateixa substància qe es posa als cotxes per disminuir el punt de congelació de l’aigua que hi ha al motor
-si contem els ‘’crics’’ que fan un grill durant 15 segons i si li sumem 35 et dona la temperatura en farenheit aproximada.
-l’animal qe té més resistencia corrent és l’esser humà
-quan ens llevem medim 8 centímetres més aproximadament que quan anem a dormir. Degut als espais que tenim entre vertebra i vertebra que actuen com a motlles. Durant la nit es dilaten i s’estiren ja que nosaltres estem tombats i pel matí s’arronsen ja que han de suportar pes.
-mor més gen a mans de un ase que d’accidents d’avió
-al llarg de la vida de qualsevol persona, mengem un promitg de 8 aranyes mentre estem dormint.
-és més probable morir del cop d’una ampolla de xampany amb el tap de suro que d’una picadura d’aranya.
-ara mateix hi ha més persones vives que les que han mort durant tota la humanitat.
-els cocodrils poden menjar un cop a l’any i sobreviure.
-Las Vegas és el punt més lluminós de la terra desde l’univers.
-Els mosquits tenen dents.
-Els encenedors es van inventar abans que els llumins.
-Els dretans viuen un promitg de 9 anys més que els esquerrans
-el promitg de terreny salvatge a l’afirca es del 28 % a america del nort és del 38 %
-la paraula OK prove de la guerra de succesió en l’arribada de tropes als cuartels sense cap baixa. 0 Killed que vol dir 0 morts.
-Els cd’s van ser creats per suportar 74 minuts de música ja que això es el que dura la novena simfonia de Beethoven.
Mostra d'esquelets de dinosaure al Cosmocaixa
Just en el límit entre Mongòlia i Xina, Roy Chapman Andrews va viure una de les més fascinants experiències. Després de suportar temperatures extremes i superar diverses traves administratives per part de les autoritats xineses, va descobrir una de les majors col·leccions de fòssils de dinosaure del Cretaci Superior. El 13 de juliol de 1923, la seva expedició va ser la primera del món a descobrir ous de dinosaures pertanyents a l’espècie de Theropodo Oviraptor i l’esquelet d’un Velociraptor. A aquesta primera expedició li van seguir altres quatre més, que van convertir a Chapman en una autèntica icona de l’exploració.
L’exposició Dinosaures, tresors del desert de Gobi, recull al Cosmocaixa de Barcelona 43 peces fòssils originals, extraordinàriament ben conservades, trobades en aquestes expedicions. Entre elles cal destacar els petits esquelets de cries d’Hadrosaurus i Protoceratops, exemplars poc habituals, l’únic embrió d’Oviraptor que es conserva en tot el planeta, el fòssil d’un Tarbosaurus i el crani d’un Velociraptor.
Font: Cosmocaixa i CatalunyaPress
Lucy ja caminava amb els dos peus
Un grup internacional de científics ha descobert un os del peu d’un parent de “Lucy”. Lucy és la Australopitecus afarensis més famosa de l’historia a Etiòpia.
La forma arquejada del os ajuda a entendre l’ hipòtesis de que aquesta espècie de homínid, que va viure més de tres milions d’anys, ja caminava dreta. Aquest canvi podria canviar la visió de l’evolució de l’home.
El os va ser trobat a Hadar (Etiopía), correspon al quart metatars, un dels ossos llargs que connecta el dit gros amb la base del peu. Té certa semblança amb el del peu humà.
Els arcs del peu són fundamentals per caminar perquè amortitzen els cops i ens donen un suport rígid per impulsar-nos des de els peus cap endavant. Gràcies a aquesta troballa podem saber que els nostres antecessors van abandonar la vida als arbres per fer la seva vida al terra,per tant, l’espècie de Australopitecus afarensis podia ja caminar sobre dos peus.
Gràcies a aquests arcs en el peu podia viure en zones obertes o boscoses i obtenir menjar sempre que el necessités.
Pere Arrufat Robles
http://www.muyinteresante.es/lucy-tenia-los-pies-arqueados-y-caminaba-erguida
Pa negre, fa historia.
El drama català d'Agustí Villaronga dona el seu gran cop amb nou goyas.
Pa negre demostra que la guerra es com tirar una pedra a un bassalt. És la millor pelicula del 2010,segons va decidir ahir l'Acadèmia del Cine.
«Me alegro mucho de estar aquí después de tanto tiempo de haber sido considerado un bicho raro», va riure Villaronga, fill d'un carter que li va contagiar el seu amor pel cine. La seva pel·lícula, basada en la novela de Emili Teixidor, va conquistar els principals premis, incluits el del millor guió adaptat.
Paula Sánchez.
1er Batx A.