Més dades sobre quan les primeres estrelles van començar a brillar.
Després de la creació de l’univers pel Big Bang fa 13.000 milions d’anys, el cosmos va quedar sumit en la foscor. No hi havia ni estels ni galàxies. Només existia el gas (majoritàriament hidrogen) que va quedar després de la gran explosió. Amb el temps, aquesta època de no-res va arribar a la seva fi. Això va ocórrer quan els primers estels es van encendre i la seva radiació va convertir en ions als àtoms de gas del seu voltant. Un experiment dut a terme recentment ha permès descobrir alguns detalls d’aquesta època fascinant de l’univers, quan es va fer la llum.
Aquesta fase de la història de l’univers en què els primers estels van començar a funcionar com a tals i a emetre la seva resplendor, es diu l’Època de la Reionizació, i està íntimament lligada a moltes qüestions fonamentals de la cosmologia. Però mirar cap a tan enrere en el temps presenta nombrosos desafiaments observacionals.
Judd Bowman, de la Universitat Estatal d’Arizona, i Alan Rogers, de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts, han dut a terme un experiment dissenyat per detectar un senyal que no s’havia vist mai, d’aquesta època arcaica de la reionizació de l’univers. El senyal està present en les ones de radio emeses per l’hidrogen que va existir entre les primeres galàxies. Algunes d’aquestes ones de ràdio estan arribant a la Terra avui dia, i certes característiques d’aquestes ones poden aportar dades decisives sobre l’Època de la Reionizació.
A mesura que es van anar formant les galàxies, van ionitzar l’hidrogen primordial al voltant d’elles i van causar que aquest senyal de ràdio característic i gairebé omnipresent de l’hidrogen desaparegués. Per tant, verificant si la línia estava present o no en certes èpoques (el que s’aconsegueix observant a les distàncies corresponents en anys-llum), els astrònoms poden obtenir indirectament dades sobre les primeres galàxies i com van evolucionar en l’univers primerenc.
Els primers resultats obtinguts per Bowman i Rogers indiquen que el gas no ionitzat va trigar almenys 5 milions d’anys a ionitzar-se.
1 comentario
Paula Sánchez -