El forat negre

Un forat negre és un astre com una estrella de neutrons, o un pulsar, però molt més massiu, i molt més complex. En un forat negre, la massa és tan elevada que la seva intensitat gravitatòria impedeix que en surtin les radiacions. Al contrari de les estrelles, doncs, d’un forat negre no en surt gens de llum.
En conseqüència, un forat negre no es pot veure. Tot el que se sap dels forats negres s’ha deduït teòricament, o bé s’ha determinat estudiant les interaccions que es produeixen amb els astres veïns.
Un forat negre pot absorbir matèria de núvols interestel·lars o d’estrelles que estiguin a prop. Aquest fenomen, en canvi, sí que es detectable mitjançant telescopis o satèl·lits de rajos X.
L’objecte que, amb més seguretat, es pot considerar un forat negre, va ser descobert per l’astrofísic català Jordi Casares. Es tracta d’una estrella que té al costat un objecte invisible -d’unes 12 masses solars- que li xucla matèria, i que provoca una intensa emissió de radiacions X. És un forat negre relativament petit. Actualment se’n han detectat de molt més grans.

Molts científics han sigut els que han estudiat la creació i funcionament dels forats negres, entre ells, Albert Einstein, Roger Penrose, Stephen Hawking... Però el que més influència ha tingut en l’actual teorema de la calvície i les lleis de la termodinamica d’ un forat negre ha sigut Kerr.

El 1915, Albert Einstein va desenvolupar la seva teoria de la relativitat amb la qual demostrà que la gravetat influïa en el moviment de la llum. Pocs mesos després, Karl Schwarzschild va proposar una solució per al camp gravitatori d’una massa puntual i una d’esfèrica -la mètrica de Schwarzschild, mostrant que un forat negre podria teòricament existir. El radi de Schwarzschild és conegut per ser el radi de l’horitzó d’esdeveniments d’un forat negre sense rotació, però no va ser ben entès en aquells temps i, de fet, el mateix Schwarzschild va creure que no era físic.

El 1963, Roy Kerr va trobar la solució exacta per a un forat negre rotatori mitjançant el anterior teorema que és explicat així:
totes les solucions resultants en forats negres de les ecuacions de Einstein-Maxwell de la gravitació i de l’electromagnetisme en relativitat de lo general poden ser completament caracteritzadas externament per la masa, carga elèctrica i moment angular.



http://ca.m.wikipedia.org/wiki/Forat_negre
http://es.slideshare.net/mobile/jordipeti/formaci-dels-forats-negres-3701542
http://www.nostranau.net/forats-negres