Terra i Univers

Venus s’alinearà amb la Terra i el Sol el proper 5 de juny

Venus passarà davant del Sol el proper 5 de juny de 2012. El fenomen serà visible des de la Terra i serà una oportunitat única perquè els científics facin observacions, ja que aquest trànsit no tornarà a produir fins a l’any 2117. Els astrònoms podran aprofitar per calibrar i millorar les tècniques actuals que permeten detectar planetes extrasolars. La sonda Venus Express, que orbita Venus des del 2006, també podrà aprofitar per recollir dades excepcionals del planeta, com ara mesures atmosfèriques.

El trànsit d’un planeta és una rara alineació en què un astre s’interposa en la línia que formen el Sol i la Terra. El trànsit de Venus no tornarà a passar fins d’aquí 105 anys. L’última vegada que es va poder observar des de la Terra va ser el 2004. Aquest cop, però, és particularment especial perquè el Sol es troba en una fase de molta activitat.

Web: http://ciencia.ara.cat/blog/2012/05/17/venus-salineara-amb-la-terra-i-el-sol-el-proper-5-de-juny/

 

Eduard Mauri

La cosa més gran mai trobada

UN VEHICLE QUE VIATGE A LA VELOCITAT DE LA LLUM TRIGARIA AL VOLTANT DE 4.000 MILIONS D’ANYS A CREUAR AQUEST GRUP DE QUÀSARS!


Els astrònoms saben des de fa anys que els quàsars poden formar grups immensos que s’estenen a al llarg de 700 milions d’anys llum de diàmetre.

Un equip internacional d’astrònoms, liderat per acadèmics de la britànica Universitat de Central Lancashire (UCLan), ha descobert l’estructura més gran coneguda en l’Univers. El gran grup quàsar (LQG) és tan gran que un vehicle que viatge a la velocitat de la llum trigaria al voltant de 4.000 milions d’anys a creuar-lo.

Els quàsars són els nuclis de les galàxies dels primers dies de l’univers que se sotmeten a períodes breus de brillantor extremadament alt, el que els fa visibles a través d’enormes distàncies.

Des de 1982, els científics coneixen que els quàsars tendeixen a agrupar-se en grups o «estructures» de mida sorprenentment gran, formant grans grups quàsar o LQG (per les seves sigles en anglès).

El nou LQG no és només significatiu per la seva grandària, sinó que també desafia el principi cosmològic, la suposició que l’Univers, quan es veu en una escala prou gran, es veu igual sense importar des d’on s’està observant.

La teoria moderna de la cosmologia es basa en el treball d’Albert Einstein, i depèn de l’assumpció del principi cosmològic. El principi se suposa, però mai ha estat demostrat amb observacions «més enllà de tot dubte raonable».

Per donar una idea de l’escala, la nostra galàxia, la Via Làctia, se separa de la seva veïna més propera, la galàxia d’Andròmeda, per uns 0,75 megaparsecs (Mpc)-el parsec és una unitat de longitud utilitzada en astronomia, paral d’un segon d’arc o arcosegundo-o 2,5 milions d’anys llum.

No obstant això, el grup acabat de descobrir té una dimensió de 500 Mpc. Però com que és allargat, la seva dimensió més llarga arriba als 1.200 Mpc (4.000 milions d’anys llum), unes 1.600 vegades més gran que la distància de la Via Làctia a Andròmeda.

En resum, vol dir que és l’estructura més gran mai vista en l’univers sencer ja que va en contra de la nostra comprenció actual de l’escala de l’univers i al viatgar a la velocitat de la llum tardaria milions d’anys en traspasar aquesta barrera de quàsars tan potens i gegans.


TATIANA CASAS

El camp magnétic del sol es tornarà a invertir

Un dels fenòmens magnétics gravitacionals que tenim poc mencionat i que passa en el nostre sistema solar, és el del canvi complet de posició del pols magnétics solars, fet que succeeix cada onze anys.

Aquest fet es construeix al llarg de tot el cicle solar,quan el sol té el seu màxim d'activitat solar, degut el moviment del seu plasma interior.Llavors les taques solars, que provoquen un augment de l'activitat del sol, es sitúen en el ecuador i al cap d'un mes es desintegren i el seu camp magnétic es dirigeix cap a un dels pols.Quan el camp magnétic es dirigeix cap al pol, chocarà i s'erosionarà amb el camp magnétic del pol ja existent.El camp magnétic baixarà cap a 0 T (Tesla) i després rebotarà amb la polaritat oposada.

¿Quan passarà això? Segons científics de la NASA, aquest procés es tornarà a repetir d'aquí d'unes setmanes, i afectarà a tot al sistema solar.
¿Però, quins efectes afectaran en el nostre planeta ? En el nostre planeta, no hi hauran grans efectes provocats per aquesta variació solar, tot i que pot interferir amb els satel·lits GPS i pot provocar apagades de diverses fonts radiofòniques.També un dels canvis mès notables és el de la major visiblitat de les aurores boreals.


Generalment, s'hauria d'estudiar més aquest fenòmen, ja que no se'l coneix massa.Encara que sabem que en aquest any no tindrà massa repercussions a la Terra, l'hauriem d'estudiar i comprobar quins afectes han tingut en el passat i tindrà a llarg plaç.

Descobreixen un nou tipus de forats negres

Després d’una anàlisi detallada d’una activitat de raigs X inusual detectada mitjançant el telescopi espacial Chandra de la NASA, els científics van concloure que el fenomen pot ser considerat una ’crida d’auxili ’ d’una estrella en el moment de ser devorada per un forat negre .

Els senyals de raigs X capturades en la vora de la propera galàxia Messier 86 , inicialment van ser dues emissions petites amb una pausa de 4.000 segons entre elles. 4.000 segons més tard la quantitat de radiació de raigs X va augmentar de sobte en 100 vegades i després va disminuir gradualment de nou.

Les característiques d’aquesta activitat van fer que els astrònoms suposessin que es tractava d’un tipus de forats negres de grandària mitjana, abans desconegut . Fins ara es creia que només hi havia dos tipus de forats negres : els supermassius i aquells tan petits com un estel en explosió .

"Aquesta és la primera vegada que hem observat alguna cosa així", va assenyalar un dels científics que van realitzar l’observació . "Si aquesta interpretació de les dades pot confirmar-se, l’evidència de l’existència d’un forat negre de mida intermèdia, seria un gran descobriment" .

Segons els científics , els forats negres d’aquesta mida haurien de ser molt més pesats que els petits , que , per la seva banda , tenen aproximadament 10 massa solars i al mateix temps , menors que els supermassius del centre de les galàxies, que són entre un milió i mil milions de masses solars.

Els astrònoms creuen que el nou descobriment permetria als científics conèixer més sobre el procés de formació dels forats negres supermassius , ja que és difícil explicar la seva presència en l’univers sense l’existència de forats de grandària intermèdia . Una de les hipòtesis diu que els forats negres superpesants podrien evolucionar mitjançant la fusió de forats negres mitjans.

Els investigadors també esperen que aquest descobriment els permeti descobrir més coses sobre la formació de l’Univers.

 

Paula Alvarez

http://actualidad.rt.com/ciencias/view/111526-nuevo-tipo-agujeros-negros-senales-espacio

El camp magnétic del sol es tornarà a invertir

Restes del satèl·lit Goce cauen a la Terra

L’Agència Espacial calculava que el satèl·lit europeu cauria el passat divendres. Finalment va caure ara farà dos dies al sud de l’oceà Atlàntic sense causar cap mena de dany.

Aquest satèl·lit va ser creat per l’Agència Espacial Europea (ESA) amb l’objectiu de mesurar el camp gravitatori terrestre. Va ser llençat el 17 de març de 2009 i fins el 21 d’octubre d’aquest any no se li ha acabat el combustible, moment en que es va donar per acabada la seva missió.

El satèl·lit pesava més de mil quilograms, però la major part es va desintegrar a l’atmosfera. No obstant el 25% va arribar a l’escorça terrestre. 

"El satèl·lit Goce, d’una tonelada, és només una petita part d’entre les 100 i 150 tonelades d’objectes espacials artificials que reentren cada any a l’atmosfera terrestre", va dir Heiner Klinkrad, cap de l’Oficina de Deixalla Espacial de la ESA.

Gràcies a les dades obtingudes per aquest satèl·lit, que orbitava a tan sols 260 quilòmetres d’altura, els científics han pogut elaborar el mapa gravitacional de la Terra més complet i amb millor resolució.

 

http://www.elmundo.es/ciencia/2013/11/11/5280f7c56843413d4b8b4570.html

http://www.eluniversal.com.mx/ciencia/2013/restos-satelite-goce-caen-81331.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gravity_Field_and_Steady-State_Ocean_Circulation_Explorer

 

Mar Canyelles

Un núvol d'hidrogen gegant impactarà sobre la nostra galaxia

Un gegantí núvol d’hidrogen , conegut com a Gran Núvol Smith , impactarà contra la Via Làctia provocant un espectacular esclat de noves estrelles . Els experts han demanat tranquil·litat pel que fa a les possibles conseqüències que aquest esdeveniment pugui suposar a la Terra, que no n’hi haurà cap, ja que la col·lisió no es produirà fins d’aquí 30 milions d’ anys .

   En un estudi , els científics han indicat que la Gran Núvol Smith viatja a 150 quilòmetres per segon en direcció a la galàxia . A més, han indicat que el núvol té un camp magnètic de força tant potent que podria permetre la seva supervivència després de l’impacte contra l’halo de gas calent que envolta la Via Làctia .

   Aquest núvol és denominat en la comunitat científica com a núvol d’alta velocitat ( CHV ) i es creu que són resultat de la formació de galàxies o les restes produïdes en un xoc inter galàctic de fa milers de milions d’anys .

   Els investigadors d’aquest estudi han assenyalat que el Gran Núvol Smith ja havia interactuat amb la Via Làctia en el passat , per aquest motiu es coneixen tants detalls de la seva existència . En l’actualitat , el núvol ha adoptat una forma semblant a la dels cometes i, segons els científics , això indica que ja està sota la influència de la galàxia . 

 

Marc Little

Descubert un planeta que flota lliurement en l'espai

Un equip internacional d’astrònoms ha descobert un planeta jove que no orbita cap estel sinó que sura lliurement.
Els experts han explicat que el planeta, al que l’han anomenat PSO J318.5-22’, es va formar fa 12 milions d’anys, es troba a 80 anys llum de distància de la Terra i té una massa tan sols sis vegades la de Júpiter.
El planeta ha estat identificat pel seu feble i única signatura de calor pel telescopi Pa-*STARRS 1, d’ampli camp telescopi de rastreig.
Les observacions van mostrar també que té propietats similars a les dels planetes gegants gasosos que orbitan al voltant d’estels joves. No obstant això, PSO J318.5-22’ es mou per si mateix, sense una estavella mare o sol que la fagui girar entorn seu.
Els científics han apuntat en aquest fenomen que mai abans s’havia vist un objecte surant lliurement en l’espai que se semblés a això. Té totes les característiques dels planetes petits que es troben al voltant d’altres estels, però aquest està a la deriva seguint un camí encara per definir.
Durant l’última dècada, els planetes extrasolars han estat descoberts a un ritme ràpid, amb prop d’un miler descoberts per mètodes indirectes, com el trontoll o atenuació dels seus estels mare induïdes pel planeta.
No obstant això, només un grapat de planetes que han estat fotografiats directament, tots els quals són al voltant d’estels joves (de menys de 200 milions d’anys).
"Els planetes oposats per imatge directa són molt difícils d’estudiar, ja que estan just al costat dels estels molt més brillants d’acolliment. El PSO J318.5-22’ no està orbitant un estel pel que serà molt més fàcil per als científics d’analitzar i estudiar detalladament.
Molts científics gràcies a aquest descobriment han indicat que disposaràn d’una visió meravellosa sobre el funcionament intern dels planetes gasosos gegants com Júpiter poc després del seu naixement.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20131010/54390855920/descubierto-planeta-flota-espacio.html#ixzz2iAz01FyQ
LaVanguardia
http://www.tendencias21.net/Encuentran-un-extrano-y-solitario-planeta-que-flota-en-el-espacio-sin-estrella_a25193.html
Web científica

Dani Ibáñez

L'estel ISON es veurà a finals de novembre

Aquest estel podria convertir-se en un dels més brillants i s’aproparà tant que la gravetat del sol pot arribar a trencar el nucli de l’estel.

La pregunta que es fa tothom és si l’estel ISON podrà resistir la força de la gravetat del Sol. Això ho podrem saber a finals de novembre, que serà quan sobrevoli la superfície visible del Sol a uns aproximats 1,2 millons de quilòmetres d’altitut. El nucli d’ISON està format per gel i petits minerals, que en part seran desintegrats pel calor emès pel Sol, que convertirà el gel en gas. Ademés, la gravetat del Sol provocarà un efecte que amenaça en fer-lo esclatar.

Segons Josep Maria Trigo, del Institut de Ciències de l’Espai, "ningú sap si l’estel és bastant gran i compacte per resistir l’aproximació a l’estrella". L’ISON no és un estel conegut i no se sap massa sobre aquest. Des del seu descubrimient, farà ja un any, s’ha convertit en un dels més estudiats de la història i durant aquestes setmanes serà observat des de cents d’observatoris i telescopis, però encara no s’ha pogut determinar la seva mida amb presició, però relativament és un cometa petit comparat amb els altres.

El comportamiento dels estels que mai s’han vist com aquest és impredictible, només es poden dir possibles casos. José Luís Ortiz, del Institut d’Astrofísica a Andalucia, diu que honestament no saben el que pasarà. Per oferir un espectacle a la Terra el millor seria que el nucli es trenqués, de manera que puguéssim veure una vistosa llum que es podria veure inclús de dia, però si no es trenca s’espera veure com un estel fugaç per la nit, ja no tan impressionant.


Els aficcionats a l’astronomia ara el poden trobar abans de l’alba a la constel·lació de Leo, però encar no es pot veure a simple vista, fins el 18 de novembre es probable que necessitem un telescopi per poder observar l’estel. no es pot predir quan durarà l’espectacle. L’últim gran estel va ser el Hale-Bopp el 1997 i es va poder veure a simple vista durant un any i mig, però era molt més gran.

Font d’informació:

http://www.lavanguardia.com/vida/20131029/54392803777/cometa-ison-mas-brillante-se-vera-a-finales-de-noviembre.html

L. Alsius

Recuperen un fragment de 500kg del meteorit que va caure als Urals

El passat 16 d’octubre, científics russos van recuperar del fons del gelat llac de Chebarkul un fragment de prop de 500 quilograms del meteorit que va caure el 15 de febrer d’enguany a la zona, prop de la serralada dels Urals.

Segons els geòlegs, ha estat una feina molt costosa recuperar aquest fragment però alhora és molt important i útil per tal de poder reconstruir les etapes inicials del Sistema Solar ja que, aquests tipus de meteorits, contenen els components a partir dels quals es van formar els primers planetes.

En aquest cas en concret, el meteorit està format majoritàriament per silicats com l’oliví i l’ortopiroxè però també conté sulfur de ferro i níquel en quantitats considerables i crom, clinopiroxè i plagioclasses en menor mesura.

Cal recordar que la caiguda d’aquest astre va provocar més de 1.500 ferits a la zona, 319 dels quals eren nens, i importants destrosses a les ciutats per on es va poder observar. La seva gran massa a l’hora d’entrar en contacte amb l’atmosfera terrestre (unes 10.000 tones segons la NASA) el converteixen en el meteorit més gran caigut a la Terra des de 1908.

 

Cliqueu el següent enllaç per veure el vídeo amb les millors imatges de l’espectacular caiguda del meteorit a Rússia i les seves conseqüents destrosses:

http://youtu.be/2FCJOuLXIz4

Webgrafia:

Russian scientists track down fragments of Urals meteor - CNN.com

Recuperan de un lago el meteorito gigantesco que cayó en Rusia ...

 

Pol Borrellas

Classe Marx

Descubert un planeta que flota lliurement en l'espai

Un equip internacional d’astrònoms ha descobert un planeta jove que no orbita cap estel sinó que sura lliurement.
Els experts han explicat que el planeta, al que l’han anomenat PSO J318.5-22’, es va formar fa 12 milions d’anys, es troba a 80 anys llum de distància de la Terra i té una massa tan sols sis vegades la de Júpiter.
El planeta ha estat identificat pel seu feble i única signatura de calor pel telescopi Pa-*STARRS 1, d’ampli camp telescopi de rastreig.
Les observacions van mostrar també que té propietats similars a les dels planetes gegants gasosos que orbitan al voltant d’estels joves. No obstant això, PSO J318.5-22’ es mou per si mateix, sense una estavella mare o sol que la fagui girar entorn seu.
Els científics han apuntat en aquest fenomen que mai abans s’havia vist un objecte surant lliurement en l’espai que se semblés a això. Té totes les característiques dels planetes petits que es troben al voltant d’altres estels, però aquest està a la deriva seguint un camí encara per definir.
Durant l’última dècada, els planetes extrasolars han estat descoberts a un ritme ràpid, amb prop d’un miler descoberts per mètodes indirectes, com el trontoll o atenuació dels seus estels mare induïdes pel planeta.
No obstant això, només un grapat de planetes que han estat fotografiats directament, tots els quals són al voltant d’estels joves (de menys de 200 milions d’anys).
"Els planetes oposats per imatge directa són molt difícils d’estudiar, ja que estan just al costat dels estels molt més brillants d’acolliment. El PSO J318.5-22’ no està orbitant un estel pel que serà molt més fàcil per als científics d’analitzar i estudiar detalladament.
Molts científics gràcies a aquest descobriment han indicat que disposaràn d’una visió meravellosa sobre el funcionament intern dels planetes gasosos gegants com Júpiter poc després del seu naixement.


http://www.lavanguardia.com/ciencia/20131010/54390855920/descubierto-planeta-flota-espacio.html#ixzz2iAz01FyQ
LaVanguardia
http://www.tendencias21.net/Encuentran-un-extrano-y-solitario-planeta-que-flota-en-el-espacio-sin-estrella_a25193.html
Web científica

Dani Ibáñez

Com es mesuren els canvis en el nivell del mar?

 

Les noves dades presentades en el simposi confirmen una pujada mitjana del nivell del mar de 3 mil·límetres anuals. Els científics atribueixen aquesta pujada a l’augment de les temperatures i la fosa de les glaceres de les muntanyes i el gel dels pols.

El tema del congrés és l’altimetria radar, una tècnica que permet mesurar des de l’espai l’altura de la superfície dels oceans i de les masses d’aigua dolça, gel o terra en pràcticament qualsevol punt del planeta. Per a això, aquests altímetres registren la topografia de la superfície al llarg de la trajectòria terrestre del satèl · lit cronometrant l’interval entre la transmissió i la recepció d’impulsos de radar. Això permet mesurar l’altura d’aquest satèl·lit per sobre de l’aigua, la terra o el gel.

El simposi s’ha celebrat a Venècia, una ciutat per a la qual precisament l’augment del nivell de les aigües és d’especial importància. "Les aplicacions per a l’observació de la Terra són eines fonamentals per a Venècia", ha destacat Giorgio Orsoni, alcalde d’aquesta ciutat. El seguiment de la pujada del nivell del mar, així com l’evolució de la línia de la costa, els corrents i els esfondraments són essencials per conèixer el futur de la ’ciutat flotant’.

Troben aigua que ha estat aïllada al subsòl durant més de mil milions d'anys

 

 

 

Un equip britànic-canadenc de científics ha presentat els primers resultats sobre la seva troballa de bosses d’aigua arcaica, que ha estat aïllada a gran profunditat en el subsòl canadenc durant més de mil milions d’anys i que conté, en abundància, substàncies químiques conegudes per el seu paper com a ingredients de l’escenari per a la vida.

Tot apunta que aquesta massa d’aigua és la més antiga coneguda del planeta, i les bosses de les quals s’han extret les mostres potser fins i tot alberguen formes de vida. Potser el més fascinant d’aquesta troballa és que, donada la similitud entre les roques que han exercit de recipient d’aquesta aigua de la Terra, i les roques de Mart, la hipòtesi que petits hàbitats aquàtics, capaços de sostenir vida, puguin existir en el subsòl marcià, acaba de guanyar molts punts al seu favor.

El descobriment pot forçar a la comunitat científica a replantejar quines parts del nostre planeta són aptes per a la vida, i també podria aportar pistes valuosíssimes sobre com els microbis poden evolucionar aïllats del món exterior, sense conèixer la llum solar durant més de mil milions d’anys .

David Sendra

200 impactes anuals a Mart per asteroides

Segons els científics de la Universitat d'Arizona (Estats Units) el planeta Mart o planeta vermell, es impactat per 200 asteroides cada any. Aquesta dada s'ha trobat a partir d'un estudi en la missió "Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) de la Nasa.

El problema dels impactes és que provoquen cràters de 3,9 metres d'ample. En total, tots aquests impactes afecten a una superfície igual a la de Texas (EEUU).

 Els científics del projecte han captat imatges amb l'aparell HiRISE i han descobert que 248 impactes d'asteroides han estat recents. Amb aquestes captures d'impactes recents es pot estudiar la superfície anterior a l'impacte i la posterior.

El dubte que tenen els científics és si els canvis que produeixen aqusts impactes en la superfície podrien ser del canvi climàtic del planeta vermell o Mart

Tot això espanta a la gent ja que estem molt a prop de Mart i tenen el dubte de si pot impactar asteroides a la Terra. Però poden estar tranquils ja que un asteroide no pot impactar a la Terra perquè es desintegraria abans d'arribar a l'atmosfera. En canvi, a Mart no passa perquè la seva atmósfera és molt més prima que la nostra. Els asteroides que impacten tenen entre 1 i 2 m de diàmetre

Marc Fernándex

1R BTX A

http://www.muyinteresante.es/ciencia/articulo/mas-de-200-asteroides-bombardean-marte-cada-ano-631368701516

http://ecodiario.eleconomista.es/ciencia/noticias/4828990/05/13/Mas-de-200-asteroides-bombardean-Marte-cada-ano.html?utm_source=crosslink&utm_medium=flash

http://m.eldiario24.com/nota.php?id=288211

foto: http://www.portalastronomico.cl/pobre-marte/

 

Apareix a l'espai una fantasmal bombolla verda

Un telescopi de l’Observatori Astral Europeu a Cerro Paranal (Chile) ha obtingut una espectacular imatge en la que apareix una bombolla verda i brillant flotant en l’espai. Es tracta de la nebulosa planetaria IC 1295 rodejant a una estrella moribunda situada a 3.300 anys llum de la Terra, a la constel·lació de Scutum (L’escut).
Segons expliquen des de l’observatori, les estrelles de la grandària del Sol acaben les seves vides com petites i febles estrelles nanes blanques. Però, a la recta final, camí del seu retir, les seves atmosferes són llançades a l’espai. Durant unes desenes de milers d’anys es veuen envoltades per una espectacular i acolorida núvol brillant de gas ionitzat coneguda com nebulosa planetària. En aquesta nova imatge, la IC 1295 té la estranya característica d’estar envoltada per múltiples capes que fan que sembli un microorganisme vist amb microscopi, sent les capes les membranes de la cèl·lula.
Aquestes bombolles estan compostes del gas que anteriorment formava l’atmosfera de l’estrella. Aquest gas va ser expel·lit per reaccions de fusió inestables en el nucli de l’estrella que van generar sobtades expulsions d’energia, semblants a enormes erupcions termonuclears. El gas està banyat per una forta radiació ultraviolada procedent de l’anciana estrella, el que fa que brilli. Els diferents elements químics brillen en diferents colors i la prominent ombra verdosa que destaca en IC 1295 prové de l’oxigen ionitzat.
El futur del Sol
Al centre de la imatge es pot veure el romanent cremat del nucli de l’estrella com un brillant punt blanc blavós al cor de la nebulosa. L’estrella central es convertirà en una estrella nana blanca molt feble i, al llarg de milers de milions d’anys, anirà refredant-se lentament. Una cosa semblant li passarà al Sol quan entri en la fase final de la seva existència. Ara, el nostre astre té una edat de 4.600 milions d’anys i es preveu que visqui altres 4.000 milions més.
Malgrat el nom, les nebuloses planetàries poc tenen a veure amb els planetes. Aquesta descripció es va aplicar després d’alguns descobriments causa de la semblança d’aquests inusuals objectes amb els planetes exteriors Urà i Neptú observats amb els primers telescopis, i ha estat prou enganxosa com per sobreviure. Al segle XIX, després de realitzar les primeres observacions espectroscòpiques, es va determinar que aquests objectes eren gas brillant.



http://www.abc.es/ciencia/20130410/abci-fantasmal-burbuja-verde-aparece-201304101054.html

Andreu Orós

DeepSpace Industries assegura que es necessita una inspecció de les defenses contra els asteroides

RUSSIAN METEOR IMPACT SHOWS THE NEED FOR A SENTRY LINE OF ASTEROID INSPECTION SPACECRAFT

McLean, VA – February 15 – Today’s impact in Russia and the near miss by asteroid 2012 DA14 should shock the world into creating a sentry line of spacecraft circling the Earth to intercept and evaluate incoming threats, Deep Space Industries proposed.

“The hundreds of people injured in northern Russia show it’s time to take action and no longer be passive about these threats,” said Rick Tumlinson, chairman of Deep Space Industries.

Deep Space Industries proposes establishing several sentry lines encircling Earth with small spacecraft able to dart after intruders to get close-in photos and data as they pass. Over time additional spacecraft able to grab samples for analysis on Earth would join the sentry lines.

Not all asteroids are the same, and to be ready to deflect one that’s on a dangerous trajectory the world needs to know more about their structure and composition. Many may be solid but all photos so far have shown gravel and rock piles. A defense plan assuming the wrong type could make matters worse.

“Placing ten of our small FireFly spacecraft into position to intercept close encounters would take four years and less than $100 million,” said David Gump, CEO of Deep Space Industries. “This will help the world develop the understanding needed to block later threats.”

Font: http://deepspaceindustries.com

Derek Pollé, classe Marx

DeepSpace Industries assegura que es necessita una inspecció de les defenses contra els asteroides

RUSSIAN METEOR IMPACT SHOWS THE NEED FOR A SENTRY LINE OF ASTEROID INSPECTION SPACECRAFT

McLean, VA – February 15 – Today’s impact in Russia and the near miss by asteroid 2012 DA14 should shock the world into creating a sentry line of spacecraft circling the Earth to intercept and evaluate incoming threats, Deep Space Industries proposed.

“The hundreds of people injured in northern Russia show it’s time to take action and no longer be passive about these threats,” said Rick Tumlinson, chairman of Deep Space Industries.

Deep Space Industries proposes establishing several sentry lines encircling Earth with small spacecraft able to dart after intruders to get close-in photos and data as they pass. Over time additional spacecraft able to grab samples for analysis on Earth would join the sentry lines.

Not all asteroids are the same, and to be ready to deflect one that’s on a dangerous trajectory the world needs to know more about their structure and composition. Many may be solid but all photos so far have shown gravel and rock piles. A defense plan assuming the wrong type could make matters worse.

“Placing ten of our small FireFly spacecraft into position to intercept close encounters would take four years and less than $100 million,” said David Gump, CEO of Deep Space Industries. “This will help the world develop the understanding needed to block later threats.”

Font: http://deepspaceindustries.com

Un meteorit cau a Rússia deixant 400 ferits lleus

Un meteorit ha caigut en Chelyabinsk, al costat de la frontera russa amb Kazakhstan, en una regió muntanyosa dels Urals. L'impacte ha estat prou proper a poblacions com per provocar danys lleus en edificis i uns 500 ferits, segons informen els mitjans locals.
L'ona expansiva del meteorit, que va caure a plena llum del dia i la estela ha estat fotografiada per mulitud de testimonis, va provocar danys materials. Per exemple, l'enfonsament del sostre i la parede en una fàbrica de zinc, sense provocar víctimes. A la universitat dels Urals del Sud s'han cancel · lat les classes per dos dies a causa dels danys a l'edifici.
"El sostre no s'ha ensorrat, però el dany és bastant significatiu. Les finestres estan trencades, algunes d'elles han sortit volant ", va dir un portaveu de la universitat a l'agència RIA.
Les finestres estaven trencades també en, almenys, una dotzena d'escoles i en tres hospitals, ha informat el Ministeri d'Emergències. El sostre d'una pista de gel Chelyabinsk també ha estat danyat.
"En moltes de les cases, així com en alguns edificis, saltar els vidres de les finestres", va dir la portaveu del Ministeri, Elena Smirnykh.

Informació verificada indica que va ser un meteorit que es va desintegrar en arribar a l'atmosfera i va caure en petites peces.

http://www.youtube.com/watch?v=vUBVjwteQ30

Venus està sent espiat des dels anells de saturn

En òrbita dels anells que envolten saturn s’ha pogut fer una fotografía que detecta la llum de Venus, que és, al costat de Mercuri, la Terra i Mart, un dels planetes rocosos del sistema solar. Donades aquestes característiques similars, sol dir d'ell que és un planeta 'bessó' de la Terra, però les altes temperatures a la superfície (fins a 500 º C) i la seva asfixiant quantitat de núvols de diòxid de carboni i de sofre el converteixen en un planeta inhabitable. Són precisament aquests núvols de sofre la que doten el planeta d'aquest intens brillantor, visible fins i tot des de les regions exteriors del Sistema Solar.

La càmera apuntava cap a la cara no il·luminada dels anells de Saturn, a uns 17 ° per sota del seu pla. L'arc brillant a la dreta de la imatge és el limbe del planeta. Una petita porció dels anells apareix superposada sobre la superfície del planeta, feblement il · luminada per la llum dispersada pels anells.

http://www.elmundo.es/elmundo/2013/03/05/ciencia/1362480633.html

http://www.madridactual.es/20130305500193/venus-espiado-desde-saturno

http://www.newsbcc.com/Espa%C3%B1a/Tecno-Ciencia/Venus,_espiado_desde_Saturno/422999/

 

Marc Payés, Gaudí

Descubren la misteriosa estructura de un agujero negro situado de canto

Como si se tratara de un enorme donut que va creciendo conforme pasan los días. Así describe el investigador del Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) Jesús Corral la peculiar estructura, desconocida hasta la fecha, del sistema binario Swift J1357.2-0933, compuesto por una estrella ‘normal’ y un agujero negro de masa estelar, que se alimenta de su estrella compañera.
La investigación, de la que Corral es primer autor y que aparece publicada en el último número de Science, ha seguido los pasos de la fase de erupción del sistema, un hecho que solo ocurre una vez cada decenas o cientos de años.
El equipo observó unos extraños eclipses en el sistema que duraban y se repetían cada pocos minutos. Este hallazgo les llevó a dos conclusiones: el agujero negro debía estar casi de canto (tiene una inclinación de al menos 75 grados) y presenta una peculiar estructura vertical situada en el disco de acreción del sistema, es decir, el conjunto de la materia que el agujero va robando de la estrella y que forma una corriente en forma de disco, similar a la que genera el agua al destapar un fregadero.
Como explica el también investigador del IAC Jorge Casares, coautor del artículo y director de la investigación, “es posible que este tipo de estructuras estén presente en todas o muchas binarias de rayos X, conjunto de sistemas al que pertenece Swift J1357.2-0933.
De esta manera, el objeto que hemos observado podría ser el prototipo de una población hasta ahora oculta de sistemas con muy alta inclinación en los que el agujero negro se encuentra oscurecido”. Aplicando reglas estadísticas, podrían ser un porcentaje de hasta el 20% de los sistemas de este tipo.
Pau López Sanz
http://www.agenciasinc.es/
http://noticiasdelaciencia.com/not/6517/descubren_la_misteriosa_estructura_de_un_agujero_negro_situado_de_canto/