Descobriment d'un Oceà a la Lluna de Caront
Segons un article publicat per la revista Icarus, un estudi finançat per la NASA ha concluit que en una de les llunes que envolten el planeta de Plutó, concretament la lluna de Caront, podria haver emparat en el seu interior un nucli a temperatures molt càlides que haguéssin permès mantenir un oceà subterrani d'aigua líquida durant el passat.Aquesta conclusió refuta la suposada impossibilitat d'existència d'aigua líquida en la superfície d'aquest planeta degut a les seves baixíssimes temperatures (de fins a 229ºC sota zero).
Ara falta esvrinar si realment aquestes esquerdes representen la presència d'un passat oceà, com ha estat el cas de d'Europa (satèl·lit de Júpiter) i d'Encèlad (satèl·lit de Saturn).
L'indici que ha portat a aquesta deducció són unes esquerdes presents en el terreny gelat de la superfície del satèl·lit.
L'explicació que han aportat els científics sobre les esquerdes és que van ser produides a causa de l'existència d'un oceà d'aigua que estava en continu moviment.
La hipòtesi que justifica la possible presència d'aigua es basa en que el nucli del satèl·lit es manté a temperatures càlides degut a l'òrbita excèntrica (de recorregut ovalat) que aquest realitza al voltant del planeta nan.
En deriva d'aquest possible descobriment, els científics s'han començar a qüestionar si seria possible que en aquest satèl·lit hi hagi o hi hagués hagut vida extraterrestre, ja que a més de l'aigua subterrànea existent també es requereixen altres fonts d'energia que no es sap si hi són presents.
http://www.elmundo.es/ciencia/2014/06/16/539ededbe2704e331a8b458f.html
http://www.nasa.gov/content/goddard/cracks-in-plutos-moon-could-indicate-it-once-had-an-underground-ocean/#.U6Nf69oayK0
T.Peiró
Segons aquest científic de la Universitat de Cambridge la clau serien els forats de cuc, uns túnels que són com unes dreceres entre lespai/temps.
La remota illa japonesa de Nishinoshima ha multiplicat per cinc la seva grandària a causa de la lava solidificada producte de l'erupció d'un volcà que porta sis mesos escopint magma, segons ha informat la cadena pública NHK.
Un equip d'investigadors dirigit per la Universitat de Texas a Austin, l'astrònom Ivan Ramirez ha identificat el primer "germà" del Sol, una estrella que és gairebé segur que va néixer a partir del mateix núvol de gas i pols com la nostra estrella.
Un equip d'astrònoms de la Universitat de Texas ha identificat un germà del nostre Sol; això vol dir que totes dues estrelles haurien nascut alhora, fa 4.500 milions d'anys. El nou "sol", anomenat HD 16826, que és com l'han batejat els seus descobridors,és un 15% més gran que la nostra estrella. L'han trobat a la constel·lació d'Hèrcules, a més de cent anys llum de distància.
Científics del Gran Col · lisionador dHadrons (LHC) han confirmat lexistència duna nova partícula composta, ha informat el Centre EuropeuInvestigació Nuclear (CERN) i el Centre Nacional de Física de Partícules,Astropartícules i Nuclear (CPAN), ubicat aquest últim a Espanya. Després danalitzar les dades de col · lisions a 7 TeV (teraelectronvolts) ocorregudesel 2011, els científics del LHC han corroborat lexistència daquesta partícula, un barió.
Fa deu anys, un carro de golf perfeccionat al laboratori va començar a rodar per la superfície de Mart. Dins dels tres mesos d'aterratge, aquest artefacte va trobar indicis de que una vegada s'havia acumulat aigua al planeta vermell. Ha estat un avanç ràpid fins al 2014, i la recerca encara és intensa. Encara es segueix la recerca de l'evidència que l'aigua va fluir a Mart - però no recentment. Les dades del Oportunity acabades de trobar suggereixen que l'aigua va poder haver existit fa uns 4 milions d'anys.
Astrònoms dirigits per experts de la universitat de California de Santa Cruz dels Estats Unis descobreixen per primera vegada una xarxa còsmica que es creu que uneix les galàxies.A través dun telescopi dels més potents del mòn, anomenat Keck I, els astrònoms vàren detectar una gran nebulosa lluminosa de gas que sextendeix a dos milions danys llum a travès del espai intergalàctic. Els experts van estimar que la quantitat de gas a la nebulosa era almenys deu vegades més gran del que sesperava en els resultats de les simulacions per ordinador.
Fa pocs dies lastrofísic britànic Stephen Hawking va sorprendre a tothom en la publicació que ca fer a la revista Nature quan va posar en dubte lexistència dels forats negres tal i com concebíem fins ara. La teoria de lhoritzó de successos, que diu que aquests emeten un fort camp gravitatori atrapant tot tipus de partícules sense la possibilitat de que escapin ja no sembla del tot correcta per al científic, fortament associat a lestudi de laparició daquestes zones infinites de les quals havia dit que fins i tot podien emetre radiació.
Ya prácticamente nadie piensa que estamos solos en la galaxia. Sin embargo, como indican los datos recogidos por el satélite Kepler de la NASA, parece que existen muchos más planetas de los que podemos pensar con vida lejos del Sistema Solar. Según dichos datos, una de cada cinco estrellas similares a nuestro Sol tendrían un planeta con un tamaño parecido a la Tierra en una zona habitable. 
A lespera de missió de portar mostres de Mart per analitzar als laboratoris terrestres, la bona sort acompanya vegades als científics en forma de trossos del planeta veí quan cauen a la Terra. El meteorit NWA 7533 de 84 grams, va ser adquirit en Agadir (Marroc) lany 2012, es un fragment de la costra del planeta Mart segons afirman els científics que lhan analitzat. Aquest fragment es pot tratar de la primera mostra reconeguda de lantia costra de Mart, afirma la revista Nature.
Un grup de científics de lUniversitat Estatal de Florida han estudiat un meteorit arribat de Mart que va caure a la Terra fa uns 4.400 anys. El grup de cientícs ha elaborat un cronolograma aproximat de la formació del planeta i coincideix amb el de la formació de la Terra.