Facebook Twitter Google +1     Admin

Se muestran los artículos pertenecientes al tema Terra i Univers.

Descobriment d'un Oceà a la Lluna de Caront

20140623234949-image.jpgSegons un article publicat per la revista Icarus, un estudi finançat per la NASA ha concluit que en una de les llunes que envolten el planeta de Plutó, concretament la lluna de Caront, podria haver emparat en el seu interior un nucli a temperatures molt càlides que haguéssin permès mantenir un oceà subterrani d'aigua líquida durant el passat.
Aquesta conclusió refuta la suposada impossibilitat d'existència d'aigua líquida en la superfície d'aquest planeta degut a les seves baixíssimes temperatures (de fins a 229ºC sota zero).
Ara falta esvrinar si realment aquestes esquerdes representen la presència d'un passat oceà, com ha estat el cas de d'Europa (satèl·lit de Júpiter) i d'Encèlad (satèl·lit de Saturn).

L'indici que ha portat a aquesta deducció són unes esquerdes presents en el terreny gelat de la superfície del satèl·lit.
L'explicació que han aportat els científics sobre les esquerdes és que van ser produides a causa de l'existència d'un oceà d'aigua que estava en continu moviment.
La hipòtesi que justifica la possible presència d'aigua es basa en que el nucli del satèl·lit es manté a temperatures càlides degut a l'òrbita excèntrica (de recorregut ovalat) que aquest realitza al voltant del planeta nan.
En deriva d'aquest possible descobriment, els científics s'han començar a qüestionar si seria possible que en aquest satèl·lit hi hagi o hi hagués hagut vida extraterrestre, ja que a més de l'aigua subterrànea existent també es requereixen altres fonts d'energia que no es sap si hi són presents.


http://www.elmundo.es/ciencia/2014/06/16/539ededbe2704e331a8b458f.html
http://www.nasa.gov/content/goddard/cracks-in-plutos-moon-could-indicate-it-once-had-an-underground-ocean/#.U6Nf69oayK0

T.Peiró

Etiquetas: , , , ,

23/06/2014 23:49 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Extraterrestres al espai

 

 Científics de l’ Institut de Recerca d'Intel·ligència Extraterrestre van assegurar la setmana passada  que, actualment , hi ha un 100% de possibilitats de trobar vida extraterrestre a l' univers i que la trobarem en uns 20 anys com a màxim .

El director del centre SETI a la Universitat de Berkeley, i l'investigador Seth Shostak , han indicat que el temps que es tardi en trobar vida al espai només depèn " del finançament que es realitzi en aquest aspecte en les pròximes dues dècades " .

Amb aquesta reclamació , aquests investigadors ‘recomanen’ al govern nord-americà revisi  els avenços científics que podria suposar un descobriment d'aquestes característiques .

"Els investigadors afirmen que hi ha unes 10.000 civilitzacions emetent senyals de ràdio nomès a la nostre galàxia, i que per tant caldria observar , nomès , uns pocs milions de sistemes per trobar una d'elles . Gràcies a les millores en la tecnologia usada per SETI , l'institut serà capaç de fer-ho en els propers anys ,o almenys això ha indicat Shostak .

Els científics calculen que a la Via Làctia hi ha 800.000 milions d'estrelles . Només el telescopi espacial Kepler ha descobert més de 1.700 planetes a la zona habitable, que és la zona en la qual un planeta pot tenir aigua en forma líquida. No obstant això, Shostak ha apuntat que la recerca no només s'ha de concentrar en galàxies llunyanes .

"També podríem trobar vida microbiana molt més a prop , a Mart o en una de les llunes de Júpiter i Saturn , que semblen tenir aigua , ja sigui en la seva superfície o sota ella " .

Els mètodes per trobar vida impliquen el desenvolupament i llançament de naus que puguin perforar la superfície de Mart , o una que obtingui una mostra dels guèisers de les llunes Europa i Encélado " , han explicat als seus interlocutors al Congrés .

                MARC LITTLE

 

Etiquetas:

29/05/2014 17:59 Marc Little Enlace permanente. Terra i Univers

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

Un científic defensa la possibilitat d'enviar missatges en el temps

20140526110014-image.jpgSegons aquest científic de la Universitat de Cambridge la clau serien els forats de cuc, uns túnels que són com unes dreceres entre l’espai/temps.
És possible enviar missatges del present cap el passat o el futur? El científic Lucas Butcher pensa que estem a prop d’aconseguir-ho i no estem tan lluny.
Aquesta teoria dels forats de cuc va ser donada a conèixer per primer cop per Albert Einstein juntament amb Nathan Rosen ja fa uns anys i ara ha tornat a surgir. El principal problema pel qual no s’ha pogut enviar missatges a través del temps és que si aquests túnels realment existeixen no estaran oberts el suficient temps per que una persona pugui passar a través d’ells.

Ara però, aquest doctor de la Universitat de Cambridge, Lucas Butcher no perd l’esperança i defensa la possibilitat de que si es troba, ni que sigui un petit forat de cuc obert, l’home podria arribar a enviar un missatge a través del temps mitjançant les partícules de la llum. Segons el Daily Mail no es descarta que es pugui dur a terme algun dia no molt llunyà.

L’estudi planteja una possible solució al problema. Es basa en que si un forat de cuc té molta més longuitut que amplada, la quantitat d’energia negativa podria ser suficient per que es puguessin enviar fotons d’un extrem a l’altre a través del seu interior. Partint de la base de que els extrems del forat de cuc es troben en diferents plans temporals, un missatge podria ser transmès a través del temps, si la teoria és correcta.
L’únic que la teoria no explica és que si aquesta partícula de llum fos el suficientment gran com per enviar un missatge amb algun significat.

Informació extreta de:
http://www.lavanguardia.com/ciencia/20140523/54407237205/cientifico-defiende-posibilidad-enviar-mensajes-tiempo.html#ixzz32ns97HvV

Laura Alsius
26/05/2014 11:00 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Fotografiat directament un planeta extrasolar gegant.

20140525173352-1400004836-150425-1400006015-noticia-normal.jpg

Dels més de mil planetes extrasolars descoberts fins ara, només uns pocs han estat fotografiats, i la resta s’han detectat per mètodes indirectes. Ara uns científics al Canadà augmenten amb un objecte estrany la llista dels que s’ha captat imatge directa . El planeta en qüestió gira al voltant d’una estrella amb tres vegades menys massa que el Sol, a una distància de 2.000 vegades la que separa la Terra de la nostra estrella, i triga a complir una òrbita completa 80.000 anys terrestres . És un gegant gasós, com Júpiter, però entre 9 i 13 vegades més massiu .
 Fotografia del planeta GU PSC b i la seva estrella GU Psc A composta per imaginis captades en llum visible i en infraroig. La gran distància que separa el planeta GU psc b del seu astre GU Psc ha donat avantatge a aquests astrònoms , liderats per Marie - Eve Naud ( Universitat de Montreal, Canadà ), per trobar-lo i poder fotografiar. El problema a què s’enfronten els científics és que els planetes són massa foscos en comparació amb l’estrella al voltant de la qual orbiten per poder veure’ls. És com intentar fer una foto d’un cigró que estigui a prop d’un gran focus de potent llum. En estar GU psc b tan lluny del seu astre , s’ha facilitat la detecció.
Aquests astrònoms no han buscat indiscriminadament al cel, sinó que s’han centrat en un grup d’astres joves (AB Doradus), de només uns cent milions d’anys (el Sol té més de 4.500 milions d’anys). En aquest entorn, els possibles planetes estarien encara en el procés de refredar i serien més brillants del que arribarien a ser. Naud i els seus col·legues han trobat més de 90 estrelles i només han trobat un planeta.
Els astrònoms han utilitzat diversos telescopis en aquest treball inclosos els grans Gemini i Keck de Hawaii, i, combinant els registres presos en diferents longituds d’ona, han aconseguit detectar l’objecte. "Els planetes són molt més brillants en infraroig que el llum visible perquè la temperatura de la seva superfície és inferior comparada amb la de les estrelles", explica Naud en un comunicat de la seva universitat. "Això ens ha permès identificar el GU Psc b".
Amb l’ajuda de models teòrics d’evolució planetària, els investigadors dedueixen les característiques del planeta que han fotografiat i estimen que la temperatura a la seva superfície és d’uns 800 graus centígrads.

 

Pau Erra

notícia extreta del diari El País (13 maig)

Etiquetas: , ,

25/05/2014 17:36 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Una illa japonesa augmenta cinc vegades la seva grandària després d'una erupció volcànica

20140519180210-image.jpgLa remota illa japonesa de Nishinoshima ha multiplicat per cinc la seva grandària a causa de la lava solidificada producte de l'erupció d'un volcà que porta sis mesos escopint magma, segons ha informat la cadena pública NHK.

La cadena ha mostrat imatges de la petita illa, situada a l'oceà Pacífic a uns 1.000 quilòmetres al sud de Tòquio on s'aprecien com abans de l'erupció l'illa mesurava 290 metres de diàmetre (d'una costa a una altra). Aquestes instantànies van ser preses des d'un helicòpter en què s'aprecia el fum procedent de dos cràters. De fet, un d'ells encara continua expulsant lava i cendres cada pocs segons.

No obstant això, la nova ínsula no va rebre finalment cap nom després que la Guàrdia Costanera japonesa confirmés el desembre passat que s'havia expandit fins al punt d'unir-se a Nishinoshima que, d'aquesta manera, ha anat creixent fins a arribar des de llavors aproximadament 1,4 quilòmetres de costa a costa en el seu punt màxim.

Raquel Maza.

http://elpais.com/tag/investigacion_cientifica/a/

Etiquetas: , ,

19/05/2014 18:02 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Astrònoms descobriexen el primer "germà" del Sol

20140512104639-image.jpgUn equip d'investigadors dirigit per la Universitat de Texas a Austin, l'astrònom Ivan Ramirez ha identificat el primer "germà" del Sol, una estrella que és gairebé segur que va néixer a partir del mateix núvol de gas i pols com la nostra estrella.

"Volem saber on vam néixer", va dir Ramírez. "Si podem esbrinar en quina part de la galàxia el Sol es va formar, podem limitar les condicions en el sistema solar primitiu. Això podria ajudar-nos a entendre per què som aquí."

A més, hi ha la possibilitat, "petita, però no zero", va dir Ramírez, que aquestes estrelles germanes solars podrien albergar planetes que contenen vida. El "germà" solar és una estrella anomenada HD 162826, una estrella 15 per cent més gran que el Sol, situada a 110 anys llum de distància en la constel · lació d'Hèrcules. L'estrella no és visible a simple vista, però fàcilment pot ser consultada amb binoculars de baixa potència, a prop de la brillant estrella Vega.

L'equip va identificar HD 162826 com a germà del Sol mitjançant el seguiment de 30 possibles candidats que es troben en diversos grups de tot el món a la recerca dels germans solars. L'equip de Ramírez va estudiar 23 d'aquestes estrelles amb el Telescopi Harlan J. Smith de l'Observatori McDonald.

Per "coincidència afortunada", va dir Ramírez, aquesta estrella ha estat estudiada per l'equip de l'Observatori McDonald de Recerca de Planetes. "Han estat observant des de fa més de 15 anys", va dir.

Si bé la troballa d'un sol germà solar és intrigant, Ramírez assenyala que el projecte té un propòsit més ampli: també té un objectiu de crear un full de ruta per a la forma d'identificar els germans solars.



Webs

http://www.cosmonoticias.org/

http://ecodiario.eleconomista.es/ciencia/noticias/5770214/05/14/Cientificos-identifican-al-primer-hermano-del-Sol.html

http://www.cronica.com.mx/notas/2014/832572.html

ANDREU CABELLO

Etiquetas: , ,

12/05/2014 10:46 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Descobreixen un astre semblant al nostre

20140512091825-image.jpgUn equip d'astrònoms de la Universitat de Texas ha identificat un germà del nostre Sol; això vol dir que totes dues estrelles haurien nascut alhora, fa 4.500 milions d'anys. El nou "sol", anomenat HD 16826, que és com l'han batejat els seus descobridors,és un 15% més gran que la nostra estrella. L'han trobat a la constel·lació d'Hèrcules, a més de cent anys llum de distància.
Hèrcules (Hercules) és la cinquena constel·lació més gran de les 88 modernes, i una de les Ptolemaiques.
És una de les 48 constel·lacions enregistrades per Claudi Ptolemeu en el seu Almagest. Hèrcules porta el nom llatí de l'heroi grec Heracles. Els estels d'Hèrcules semblen formar un home tombat o de genolls, la qual cosa donà nom originalment a la constel·lació.

Els científics de la NASA pensen que hi ha d'haver altres sols amb el mateix origen, escampats per l'univers, i que en poden ser milers. No descarten, però tampoc ho afirmen, que algun pugui tenir un planeta amb condicions per a la vida, com el nostre.

http://www.324.cat/noticia/2394813/ciencia/La-NASA-descobreix-un-astre-solar-semblant-al-nostre

Berta Cots Roldan
12/05/2014 09:18 Cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

L'empremta de l'origen de l'univers

 

Farà gairebé un segle que Albert Enstein va predir l’existència d’unes ones gravitacionals que demostraven l’expansió de l’univers. No obstant, no ha estat fins fa un parell de dies que un equip científic internacional les ha trobades. Les ones gravitacionals han aparegut a la radiació de fons de l’univers, popularment coneguda com l’eco del big bang.

Aquest descobriment confirma que l’univers es va expandir a un ritme exponencial en la primera fracció de segon de la seva existència (teoria de la inflació). Tot i això, no s’havia trobat fins ara cap prova experimental que confirmés aquesta teoria. Les ones gravitacionsla aporten aquesta prova, un aveç que previsiblement serà reconegut amb un premi Nobel en els propera anys.

 

Mar Canyelles

 

Fonts d’informació:

La Vanguardia: dimarts 18 de març de 2014; pàg. 26-27

Etiquetas: , , , , ,

19/03/2014 18:39 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Científics observen una nova partícula en l’accelerador de partícules del CERN

20140305082845-image.jpgCientífics del Gran Col · lisionador d’Hadrons (LHC) han confirmat l’existència d’una nova partícula composta, ha informat el Centre EuropeuInvestigació Nuclear (CERN) i el Centre Nacional de Física de Partícules,Astropartícules i Nuclear (CPAN), ubicat aquest últim a Espanya. Després d’analitzar les dades de col · lisions a 7 TeV (teraelectronvolts) ocorregudesel 2011, els científics del LHC han corroborat l’existència d’aquesta partícula, un barió.
Els barions són partícules compostes per tres quarks, com el protó i el neutró. El barió trobat és, segons els investigadors, inestable i es desintegra immediatament,el que vol dir que no es pot observar directament, sinó que cal reconstruir la cadenade desintegracions des dels productes finals.
Ernest Aguiló, investigador de la Universitat de Zürich i responsable de l’anàlisi, ha explicat que d’entre els milers de milions de col · lisions registrades el 2011 s’han trobat només 18 col · lisions en què aquesta partícula s’ha produït.
Això dóna una idea, segons els científics, de la complexitat de les anàlisis de física realitzades amb la ingent quantitat de dades obtinguda en el LHC.
05/03/2014 08:28 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Noves evidències sobre un Mart humit

20140225181949-image.jpgFa deu anys, un carro de golf perfeccionat al laboratori va començar a rodar per la superfície de Mart. Dins dels tres mesos d'aterratge, aquest artefacte va trobar indicis de que una vegada s'havia acumulat aigua al planeta vermell. Ha estat un avanç ràpid fins al 2014, i la recerca encara és intensa. Encara es segueix la recerca de l'evidència que l'aigua va fluir a Mart - però no recentment. Les dades del Oportunity acabades de trobar suggereixen que l'aigua va poder haver existit fa uns 4 milions d'anys.

L'aigua no hauria estat massa salada o àcida, també informen els científics. En altres paraules: la vida, va poder haver prosperat a Mart.

No hi ha rastres d'aigua al present però aquesta màquina ha trobat minerals del sòl que normalment es formen només en condicions aquoses.

El cràter no és el primer lloc on els científics van trobar signes d'aigua que podria haver albergat vida. En 2013, un segon vehicle, Curiosity, va trobar altres pistes rocoses en una altra, cràter distant. Encara que ambdós aparells treballen en el mateix planeta, Curiosity està lluny d'Oportunity, assenyala Bethany Ehlmann, geòleg integrant del planetari a l'Institut de Tecnologia de Califòrnia a Pasadena.

L'Oportunity no ha estat l'únic aparell que s'ha ensopegat amb aquest tipus de minerals. Fa un anys una nau espacial va captar fotografies vora del cràter i es van poder observar petites pedres i roques. Se'n van extreure algunes i es van analitzar tant pel seu exterior com la seva composició interior i es van determinar diferents conclusions.

"Com més profund que vam ser, més s'assemblava a l'argila d'alumini", va dir Arvidson Science News. Aquesta argila requereix aigua per formar-se.

La missió de Opportunity va ser planejat originalment com una gira de tres mesos de Mart. Aquest descobriment en el seu aniversari de 10 anys mostra que la petita maravella de la ingenyeria encara té alguna cosa a dir sobre Mart.


FONTS I LLOCS D'INTERÈS

http://es.wikipedia.org/wiki/Marte_(planeta)

http://www.nationalgeographic.es/noticias/ciencia/espacio/reservas-agua-marte


ANDREU CABELLO

Etiquetas: ,

25/02/2014 18:19 Andreu Cabello Enlace permanente. Terra i Univers

És possible que estiguem vivint dins d'un forat negre?

20140222131952-agujeros-negros.jpg

Un article publicat a la revista ’National Geographic’, assenyala que aquesta teoria hauria estat apuntada per diversos científics que asseguren que en un moment abans del Big Bang (el suposat origen de tot el que coneixem) tota la matèria i energia de l’univers va sortir a partir d’aquesta explosió estava compactada en una "partícula finita" increïblement densa. Diguem que podria anomenar ’la llavor del nou univers’, afirmen els científics.

 

Aquesta llavor es creu que seria possiblement milers de milions de vegades més petita que qualsevol partícula que l’ésser humà hagi pogut mai observar No obstant això, després del Big Bang, aquesta partícula va desencadenat la producció de totes les altres partícules de cada galàxia, del sistema solar, dels planetes, les persones i de tot el que coneixem. Llavors, com es crea una llavor d’aquest tipus?

 

La idea defensada per Nikodem Poplawski , investigador de la Universitat de New Haven, Connecticut ( EUA ), és que la ’llavor’ del nostre univers va ser forjada en un "forn definitiu", probablement l’ambient més extrem en tota la naturalesa: l’interior d’un forat negre.

 

A partir d’ una detallada anàlisi del moviment de les partícules que entren en un forat negre, Poplawski va arribar a la conclusió que, en realitat, hi ha tot un univers dins de cada forat negre. "Podria ser que els grans forats negres que hi ha al centre de la Via Làctia i d’altres galàxies siguin, en realitat, ponts cap a altres universos", va explicar el científic.

 

Segons les teories d’Einstein , a l’interior de cada forat negre hi ha una "singularitat", una regió d’esai en què la densitat de la matèria tendeix a l’infinit.

La seva enorme força de gravetat fa que ni la llum pugui escapar d’ell, impedint-nos veure que hi ha dins dels forats negres, ja que ho veiem tot negre.

 

Però, com podem saber si efectivament estem o no vivint dins d’un forat negre? Si tingués raó, cap de nosaltres estaria vivint dins del que considerem nostre univers, sinó a l’interior d’un forat negre que estaria, al seu torn, en "un altre univers" diferent.

 

Paula Alvarez.

22/02/2014 13:20 Anónimo Enlace permanente. Terra i Univers

Troben la primera “xarxa cosmica que conecta les galàxies

20140130195441-image.jpgAstrònoms dirigits per experts de la universitat de California de Santa Cruz dels Estats Unis descobreixen per primera vegada una xarxa còsmica que es creu que uneix les galàxies.A través d’un telescopi dels més potents del mòn, anomenat Keck I, els astrònoms vàren detectar una gran nebulosa lluminosa de gas que s’extendeix a dos milions d’anys llum a travès del espai intergalàctic. Els experts van estimar que la quantitat de gas a la nebulosa era almenys deu vegades més gran del que s’esperava en els resultats de les simulacions per ordinador.


Aquesta ha estat una notificació reveladora i sorprendent ja que abanç de la descoberta, la teoria de la xarxa còsmica només era un conjunt de propostes, que les va impulsar el físic americà Alan Guth en el 1981 i que encara que tenien l’aprovació de molts físics i astrònoms no s’havia comprovat i classificat com un fenòmen cert.
La teoria deia que les galaxies es trobaven a dins d’una xarxa de filaments de gas, en que s’estén al llarg d’amplis buits de milions d’anys llum d’amplada, i llavors es suposa que les galaxies “estàn a dins” d´aquests filaments de gas .


Des de fa ja alguns anys, els cosmòlegs han estat desenvolupant simulacions per l’ordinador de l’estructura de l’Univers per poder construir ul model estàndard de la cosmologia. Per a això utilitzaven com a punt de partida la radiació còsmica de microones o radiacions del fons còsmic, Els càlculs suggerien que a mesura que l’Univers creixia i es formava, la matèria es formava filaments i nodes sota la força de gravetat, com una gran xarxa còsmica.


La sorprenent descoberta s´ha pogut realitzar gràcies a la intensitat de la llum de un quàsar anomenat UM287 situat a 10 mil milions d´anys de la Terra, que va iluminar els àtoms del hidrogen del gas, on es va poder observar la existència de la xarxa còsmica.

Aquesta descoberta ens ajuda a entendre una mica més com es va formar el univers i ens mostra que la matèria es va unir formant-se en galàxies connectades per filaments de gas enrarit i va anar evolucionant i expandint pel l’univers. Segons l’astronomia prop d´un 84% del univers és matèria fosca distribuida per tota la xarxa còsmica, on hi han halos de materia fosca de les que es formen les galàxies i la xarxa còsmica que conecten els filaments.

Neil Shuffle

Etiquetas: ,

30/01/2014 19:54 Neil Shuffle Enlace permanente. Terra i Univers

FORATS NEGRES: canvi de teoria

20140129190511-image.jpgFa pocs dies l’astrofísic britànic Stephen Hawking va sorprendre a tothom en la publicació que ca fer a la revista Nature quan va posar en dubte l’existència dels forats negres tal i com concebíem fins ara. La teoria de l’horitzó de successos, que diu que aquests emeten un fort camp gravitatori atrapant tot tipus de partícules sense la possibilitat de que escapin ja no sembla del tot correcta per al científic, fortament associat a l’estudi de l’aparició d’aquestes zones infinites de les quals havia dit que fins i tot podien emetre radiació.

En aquest estudi que ha publicat, “Conservació de la informació i predicció meteorològica pels forats negres”, que encara està pendent per revisió proposa com a nou paràmetre l’horitzó aparent que diu que en comptes d’haver-hi una frontera invisible que reté tot tipus de matèria, llum inclosa, només les reté temporalment i després les allibera de manera caòtica. La seva idea es basa en que una frontera definida no és possible degut a les violentes fluctuacions que es produeixen al voltant d’un forat negre. És a dir, a diferència de l’explicació de la teoria clàssica, que diu que no se’n pot sortir, segons la quàntica l’energia i la informació en podrien escapar. Tot i que també admet que una explicació completa del procés encara no és possible ja que s’han de combinar la gravetat, la relativitat i la mecànica quàntica, cosa que encara no s’ha fet.

Aquesta nova teoria ha estat ja rebatuda per altres científics que hi estan en contra amb el pretext de ser un treball massa curt i sense detalls i que encara no ha estat revistat.

Si en voleu saber més podeu anar a:

http://www.nature.com/news/stephen-hawking-there-are-no-black-holes-1.14583
http://arxiv.org/
http://www.lavanguardia.com/ciencia/20140127/54399592814/stephen-hawking-no-agujeros-negros.html
http://www.abc.es/ciencia/20140129/abci-cientificos-cuestionan-stephen-hawking-201401291313.html

29/01/2014 19:05 Erola Massague Enlace permanente. Terra i Univers

Desperta la nau Rosetta després de 31 mesos d'hibernació

La nau ja prepara l’aterratge al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko

20140125202228-foto-2.jpg

El passat 19 de febrer, i després de 31 mesos inactiva, la nau Rosetta es va reactivar per tal de preparar el seu aterratge al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko.

Aquesta nau, dissenyada i posada en òrbita per l’Agència Espacial Europea el 2004, és un dels projectes estrella de l’ESA doncs mai fins ara s’havia intentat fer aterrar un artefacte a un cometa i estudiar-lo des de la mateixa superfície.

L’objectiu primordial de la nau Rosetta, alimentada gràcies a l’energia captada pels seus panells solars, és ajudar a entendre l’origen i l’evolució del Sistema Solar. La composició del cometa que estudiarà, reflecteix la composició de la nebulosa pre-solar, nebulosa a partir de la qual es van formar el Sol i els planetes del Sistema Solar fa més de 4.600 milions d’anys. Per tant, una profunda anàlisi del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko per part de Rosetta i l’aterratge del mòdul anomenat Philae, capaç de perforar i analitzar extensament el substrat del cometa, proporcionaran informació fonamental per entendre com es va formar el Sistema Solar.

A més, aquesta missió confirmarà, o desmentirà, les proves convincents que indiquen que els cometes van jugar un paper clau en la creació dels planetes, doncs els seus impactes eren molt freqüents abans. Es creu que aquests impactes van proporcionar a la Terra la majoria de l’aigua que avui contenen els nostres oceans. Per confirmar-ho, es compararà la proporció d’hidrogen-deuteri del glaç del cometa amb el dels nostres oceans. D’altra banda, els cometes podrien, fins i tot, haver dut al planeta blau molècules orgàniques complexes que haurien jugat un paper crucial en l’aparició de la vida a la terra. Cosa que també s’estudiarà i que en cas de confirmar-se, donaria força a la teoria de la Panspèrmia.

20140125202212-foto-1.jpg

Per tal de poder entrar en l’òrbita del cometa, que viatja a altes velocitats, la nau Rosetta ha hagut de fer un viatge espacial de10 anys i agafar embranzida gràcies a les forces gravitacionals de la Terra (2005, 2007 i 2009) i de Mars (2007). Ara però, ja es troba a la recta final de la seva missió, que s’espera que tingui el punt culminant el novembre de 2014, quan Philae aterrarà a la superfície del cometa. Finalment, la missió acabarà el desembre de 2015, quan ambdós artefactes es quedaran sense energia després d’enviar la valiosa informació sobre el cometa a la Terra.

20140125202145-foto-3.png

-Per a més informació visiteu el web de l’Agència Espacial Europea:

http://www.esa.int/Our_Activities/Space_Science/Rosetta

http://www.esa.int/Our_Activities/Space_Science/Rosetta/Frequently_asked_questions

 

Pol Borrellas

Marx A

25/01/2014 20:31 CMCgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Los cinco exoplanetas en los que podríamos vivir.

20131126120655-image.jpgYa prácticamente nadie piensa que estamos solos en la galaxia. Sin embargo, como indican los datos recogidos por el satélite Kepler de la NASA, parece que existen muchos más planetas de los que podemos pensar con vida lejos del Sistema Solar. Según dichos datos, una de cada cinco estrellas similares a nuestro Sol tendrían un planeta con un tamaño parecido a la Tierra en una zona habitable.
De los aproximadamente 100.000 millones de estrellas que se encuentran en nuestra galaxia, ¿cuántas pueden tener un planeta dentro de la zona habitable orbitando a su alrededor? Este es la pregunta que se han realizado los investigadores de la Universidad de California en Berkeley y la Universidad de Hawái. Y es que para que pueda haber vida (tal y como la conocemos nosotros) es necesario que tenga agua, como en la Tierra, es decir a una distancia ni muy lejos ni muy cerca de su estrella. Si se sitúa demasiado lejos hará demasiado frío, mientras que si está demasiado cerca será un planeta demasiado caliente.

Los investigadores han analizado miles de datos recogidos por el telescopio espacial Kepler y el Keck, situado en Hawai. Su conclusión: alrededor del 22 por ciento de las estrellas parecidas al Sol (a nivel de temperatura) tienen planetas de un tamaño similar a la Tierra (entre una y dos veces su tamaño) y orbitan a su alrededor a una distancia dentro de la zona habitable.

Como explica Erik Petigura, director del estudio publicado en PNAS, "esto significa que cuando se mira hacia los miles de estrellas en el cielo nocturno, la estrella más cercana similar al Sol con un planeta de tamaño a la Tierra situado en la zona habitable está probablemente a tan sólo 12 años luz de distancia y se puede ver a simple vista“.
26/11/2013 12:07 Arnau garcia Enlace permanente. Terra i Univers

El telescopi Alma troba l'objecte conegut més fred de l'univers

20131123195207-colorblau2.jpg

Fa gairebé ben poc,al desert d’Atacama,Chile, el telescopi Alma va detectar a 5.000 anys llum de la Terra una nevulosa brillant. Per el moment és l’objecte més fred conegut per l’ésser humà a l’univers. Aquesta nevulosa té una temperatura de -272ºC, més baixa que les propies ombres produïdes pel refredament del Big Bang.

Com esmenta l’article publicat en ’Astrophysical Journal’, es tracta d’una nevulosa d’extranya com un boomerang que està desprenent gas del seu interior, perdent temperatura a la vegada.

UN OBJECTE MOLT INTERESANT

Com a indicat un dels autors del treball,Raghvendra Sahai, del laboratori de Propulsió a raig (JPL) de la NASA. És una nevulosa de doble lòbul que s’expandeix ràpidament per l’univers. 

Aquest és un descubriment per entendre com moren les estrelles passan a ésser nevulosa. Asegura Raghvendra Sahai " Tot això es gràcies a Alma...",qui asegura que serà una font de futurs i molt propers descubriments.

NEVULOSA BOOMERANG

Es considera una nevulosa jove o estrella moribunda com el cas del Sol perquè està perdent les capes exteriors dixant al nu una capa de gas fins que es converteixi en una estrella gegant vermella.

Webgrafia:

http://www.universetoday.com/105774/alma-warms-up-the-view-of-the-coldest-place-in-the-universe/

https://public.nrao.edu/news/pressreleases/alma-reveals-coldest-place-in-the-universe

Álvaro Parrilla Rodríguez

23/11/2013 19:53 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Pistes sobre el planeta veí

20131121233656-image.jpgA l’espera de missió de portar mostres de Mart per analitzar als laboratoris terrestres, la bona sort acompanya vegades als científics en forma de trossos del planeta veí quan cauen a la Terra. El meteorit NWA 7533 de 84 grams, va ser adquirit en Agadir (Marroc) l’any 2012, es un fragment de la costra del planeta Mart segons afirman els científics que l’han analitzat. Aquest fragment es pot tratar de la primera mostra reconeguda de l’antia costra de Mart, afirma la revista Nature.

Les roques de Mart que arriven a la Terra s’haurien d’haver desprès del seu planeta per algun impacte d’un cos més gran i potent com per sortir despedides i superar el camp gravitatori, viatgen per l’espai y poden acabar caient a la Terra. Aquests fets pels científics són grans opcions de profondir en la història de Mart investigant aquests meteòrits que són uns tresors un cop es troben a la Terra.

És el cas del NWA 7533, adquirit en 2012, que d’havia de dormar part d’una roca més gran que es va fragmentar a l’atravassar l’atmòsfera terrestre. S’han recuperar al menys cinc trossos, senyala un científic.

Etiquetas:

21/11/2013 23:39 cmcgarbí Enlace permanente. Terra i Univers

La Vía Láctea és el doble de gran del que pensem. .

20131121193657-cosmos60-01-small.jpg

L’espiral de la Via Làctia Té sense Gruix de 12,000 Anys Llum, i no de 6,000 Anys Llum del com s’estimava Fins ara . Per arribar a aquesta conclusió , l’astrofísic Bryan Gaensler i seus Col · laboradors de la Universitat de Sydney (Austràlia ) no han del necessitat Mirar a Través de cap telescopi : n’han tingut prou amb descarregar d’Internet les Dades DISPONIBLES Fins ara Sobre La nostra galàxia i reinterpretar-los.
En concret , el professor Gaensler i seu Equip de han utilitzat La Informació dels púlsars de la Via Làctia , estrelles de neutrons Que emeten polsos de llum Diaris . " A Mida Que la Llum d’organismes europeus de normalització Objectes Viatja CAP Nosaltres , interactua amb electrons Que es troben dispersos Entre Les Estrelles , el Què fa Que la Llum si s’alenteixi " . Les longituds d’ona Més Llargues (vermelles ) redueixen Més do velocitat Que les Curtes (blaus ) , Per el que calculant aquest retard Es pot Estimar Quina distància ha recorregut el pols .
Les Reaccions a La Comunitat Astronòmica davant El Descobriment d’ Gaensler de han Estat Diverses Molt . "Alguns Col · legues sí s’han acostat a mi i m’han del DIT ’ ESO ho desbarata tot’ , mentre que altres han afirmat « Ah , ara tot Encaixa ! ’", Confessa l’Investigador .

 

Maria Vicens

http://www.bibliotecapleyades.net/universo/cosmos61.htm

21/11/2013 19:36 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Un tros de Mart va caure a la Terra i ara dóna pistes sobre el planeta veí

20131121191649-image.jpg
Esperant la llarga missió de portar mostres de Mart per analitzar a laboratoris terrestres, la bona sort de vegades acompanya els científics en forma de peces del planeta veí i així va ser en aquest cas. El meteorit NWA 7533, de 84 grams, adquirit a Agadir (Marroc), el 2012, és un fragment de l'escorça primitiva de Mart, diuen els científics que han analitzat minuciosament el fragment. Podem estar parlant pel que sembla de la primera escorça orimitiva reconeguda de Mart, diu la revista Nature en la qual Munir Humayun (Universitat de l'estat de Florida) i els seus col·legues presenten el seu estudi de la NWA 7533.

Les roques de Mart que arriben a la terra sembla ser que haurien caigut del seu planeta per l'impacte d'un cos prou fort per anar disperat i superar el camp gravitatori d'allà. Van passejar per l'espai i poden acabar caient a la terra. Pels científics, aquets meteorits són tresorts que busquen activament. Per exemple a l'Antàrtida, on les gelades de la superfícies no només faciliten la seva localització, i a més conserven els petits fragments gairebé amb les condició primitives, diu els especialistes Harry Y. McSween el Nature. La sorra del desert del nord-oest d'Àfrica també són uns terrenys favorables per trobar amb meteorits, però allà és més freqüent anar per comprar-los que no pas per trobar-los.

És el cas de la NWA 7533, adquirida el 2012, se suposava que era part d'una gran roca que va trencar l'atmosfera de la Terra. Almenys cinc peces, s'han recuperat, va dir McSween.

Ara l'anàlisi realitzat per Humayun i el seu equip troba l'origen del meteorit en el terreny alt de l'hemisferi sud marcià. La roca està formada per fragments que contenen Circonita format probablement per la refosa de l'escorça primària de Mart. A més, segons les dates, té una edat de 4.428 milions d'anys similar a les criconites terestes i llunars, que implica una cronologia amb paral·lel a la formació de l'escorça primària aMart, la Terra i la Lluna, diu Nature

McSween diu que un altre meteorit vinculat a aquest, el NWA7034, es de fa 2.100 milions d'anys, que podria indicar que la roca original que va trencar l'atmosfera de la terra era una barreja de diferents components.

La NWA 7533 conté fragments de la composició química és gairebé idèntica a la de roques basàltiques analitzades per Spirit, el robot de la NASA, durant la seva exploració del cràter Gusev de Mart.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/11/19/actualidad/1384885702_356954.html


Berta Cots
21/11/2013 19:16 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Un troç de mart caigut a l'Àfrica ajuda a entendre el planeta vermell

20131121190956-image.jpgUn grup de científics de l’Universitat Estatal de Florida han estudiat un meteorit arribat de Mart que va caure a la Terra fa uns 4.400 anys. El grup de cientícs ha elaborat un cronolograma aproximat de la formació del planeta i coincideix amb el de la formació de la Terra.

Cronologia:

Segonss s’ha pogut extreure de les dades facilitades pel meteorit, fa uns 4,6 milions d’anys el Sistema Solar es va condensar probablement a partir d’una nebulosa, en els seus dos components: el Sol els planetes, lunes i asteroides. Les peces de Marte, junt amb els altres quetre planetes rocosos, van reunir en el seu entorn els mateixos elements pesants, com el silici, el ferro i el magnesi, mentre que els vents espacials van endur-se els altres elements poc pesants.

En algun moment i tal com va succeir-li habitualmemt en l’ adolescencia del Sistema Solar, un meteorit va estrellar-se amb la part sud de Mart, una regió plena de cràters i llavors troços de l’escorça de Mart van sortir "trencats" a l’espai. Amb el temps, un es va estrellar al desert del Sàhara.
Al 2012 un membre d’una tribu beduina va trobar aquest meteorit fins que el grup de científics van descubrir que procedia de Mart i van fer aquest descubriment: la Terra i Mart van formar-se al mateix temps.


Pau Ferran



Etiquetas:

21/11/2013 19:11 Pau Ferran Enlace permanente. Terra i Univers

Venus s’alinearà amb la Terra i el Sol el proper 5 de juny

20131120213228-venus.jpg

Venus passarà davant del Sol el proper 5 de juny de 2012. El fenomen serà visible des de la Terra i serà una oportunitat única perquè els científics facin observacions, ja que aquest trànsit no tornarà a produir fins a l’any 2117. Els astrònoms podran aprofitar per calibrar i millorar les tècniques actuals que permeten detectar planetes extrasolars. La sonda Venus Express, que orbita Venus des del 2006, també podrà aprofitar per recollir dades excepcionals del planeta, com ara mesures atmosfèriques.

El trànsit d’un planeta és una rara alineació en què un astre s’interposa en la línia que formen el Sol i la Terra. El trànsit de Venus no tornarà a passar fins d’aquí 105 anys. L’última vegada que es va poder observar des de la Terra va ser el 2004. Aquest cop, però, és particularment especial perquè el Sol es troba en una fase de molta activitat.

Web: http://ciencia.ara.cat/blog/2012/05/17/venus-salineara-amb-la-terra-i-el-sol-el-proper-5-de-juny/

 

Eduard Mauri

20/11/2013 21:32 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

La cosa més gran mai trobada

20131120125738-image.jpg

UN VEHICLE QUE VIATGE A LA VELOCITAT DE LA LLUM TRIGARIA AL VOLTANT DE 4.000 MILIONS D’ANYS A CREUAR AQUEST GRUP DE QUÀSARS!


Els astrònoms saben des de fa anys que els quàsars poden formar grups immensos que s’estenen a al llarg de 700 milions d’anys llum de diàmetre.

Un equip internacional d’astrònoms, liderat per acadèmics de la britànica Universitat de Central Lancashire (UCLan), ha descobert l’estructura més gran coneguda en l’Univers. El gran grup quàsar (LQG) és tan gran que un vehicle que viatge a la velocitat de la llum trigaria al voltant de 4.000 milions d’anys a creuar-lo.

Els quàsars són els nuclis de les galàxies dels primers dies de l’univers que se sotmeten a períodes breus de brillantor extremadament alt, el que els fa visibles a través d’enormes distàncies.

Des de 1982, els científics coneixen que els quàsars tendeixen a agrupar-se en grups o «estructures» de mida sorprenentment gran, formant grans grups quàsar o LQG (per les seves sigles en anglès).

El nou LQG no és només significatiu per la seva grandària, sinó que també desafia el principi cosmològic, la suposició que l’Univers, quan es veu en una escala prou gran, es veu igual sense importar des d’on s’està observant.

La teoria moderna de la cosmologia es basa en el treball d’Albert Einstein, i depèn de l’assumpció del principi cosmològic. El principi se suposa, però mai ha estat demostrat amb observacions «més enllà de tot dubte raonable».

Per donar una idea de l’escala, la nostra galàxia, la Via Làctia, se separa de la seva veïna més propera, la galàxia d’Andròmeda, per uns 0,75 megaparsecs (Mpc)-el parsec és una unitat de longitud utilitzada en astronomia, paral d’un segon d’arc o arcosegundo-o 2,5 milions d’anys llum.

No obstant això, el grup acabat de descobrir té una dimensió de 500 Mpc. Però com que és allargat, la seva dimensió més llarga arriba als 1.200 Mpc (4.000 milions d’anys llum), unes 1.600 vegades més gran que la distància de la Via Làctia a Andròmeda.

En resum, vol dir que és l’estructura més gran mai vista en l’univers sencer ja que va en contra de la nostra comprenció actual de l’escala de l’univers i al viatgar a la velocitat de la llum tardaria milions d’anys en traspasar aquesta barrera de quàsars tan potens i gegans.


TATIANA CASAS

Etiquetas: , , ,

El camp magnétic del sol es tornarà a invertir

20131119192751-image.jpg


Un dels fenòmens magnétics gravitacionals que tenim poc mencionat i que passa en el nostre sistema solar, és el del canvi complet de posició del pols magnétics solars, fet que succeeix cada onze anys.

Aquest fet es construeix al llarg de tot el cicle solar,quan el sol té el seu màxim d'activitat solar, degut el moviment del seu plasma interior.Llavors les taques solars, que provoquen un augment de l'activitat del sol, es sitúen en el ecuador i al cap d'un mes es desintegren i el seu camp magnétic es dirigeix cap a un dels pols.Quan el camp magnétic es dirigeix cap al pol, chocarà i s'erosionarà amb el camp magnétic del pol ja existent.El camp magnétic baixarà cap a 0 T (Tesla) i després rebotarà amb la polaritat oposada.

¿Quan passarà això? Segons científics de la NASA, aquest procés es tornarà a repetir d'aquí d'unes setmanes, i afectarà a tot al sistema solar.
¿Però, quins efectes afectaran en el nostre planeta ? En el nostre planeta, no hi hauran grans efectes provocats per aquesta variació solar, tot i que pot interferir amb els satel·lits GPS i pot provocar apagades de diverses fonts radiofòniques.També un dels canvis mès notables és el de la major visiblitat de les aurores boreals.


Generalment, s'hauria d'estudiar més aquest fenòmen, ja que no se'l coneix massa.Encara que sabem que en aquest any no tindrà massa repercussions a la Terra, l'hauriem d'estudiar i comprobar quins afectes han tingut en el passat i tindrà a llarg plaç.










Etiquetas: ,

19/11/2013 19:27 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Descobreixen un nou tipus de forats negres

20131117124216-forat-negre.jpg

Després d’una anàlisi detallada d’una activitat de raigs X inusual detectada mitjançant el telescopi espacial Chandra de la NASA, els científics van concloure que el fenomen pot ser considerat una ’crida d’auxili ’ d’una estrella en el moment de ser devorada per un forat negre .

Els senyals de raigs X capturades en la vora de la propera galàxia Messier 86 , inicialment van ser dues emissions petites amb una pausa de 4.000 segons entre elles. 4.000 segons més tard la quantitat de radiació de raigs X va augmentar de sobte en 100 vegades i després va disminuir gradualment de nou.

Les característiques d’aquesta activitat van fer que els astrònoms suposessin que es tractava d’un tipus de forats negres de grandària mitjana, abans desconegut . Fins ara es creia que només hi havia dos tipus de forats negres : els supermassius i aquells tan petits com un estel en explosió .

"Aquesta és la primera vegada que hem observat alguna cosa així", va assenyalar un dels científics que van realitzar l’observació . "Si aquesta interpretació de les dades pot confirmar-se, l’evidència de l’existència d’un forat negre de mida intermèdia, seria un gran descobriment" .

Segons els científics , els forats negres d’aquesta mida haurien de ser molt més pesats que els petits , que , per la seva banda , tenen aproximadament 10 massa solars i al mateix temps , menors que els supermassius del centre de les galàxies, que són entre un milió i mil milions de masses solars.

Els astrònoms creuen que el nou descobriment permetria als científics conèixer més sobre el procés de formació dels forats negres supermassius , ja que és difícil explicar la seva presència en l’univers sense l’existència de forats de grandària intermèdia . Una de les hipòtesis diu que els forats negres superpesants podrien evolucionar mitjançant la fusió de forats negres mitjans.

Els investigadors també esperen que aquest descobriment els permeti descobrir més coses sobre la formació de l’Univers.

 

Paula Alvarez

http://actualidad.rt.com/ciencias/view/111526-nuevo-tipo-agujeros-negros-senales-espacio

17/11/2013 12:44 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Restes del satèl·lit Goce cauen a la Terra

L’Agència Espacial calculava que el satèl·lit europeu cauria el passat divendres. Finalment va caure ara farà dos dies al sud de l’oceà Atlàntic sense causar cap mena de dany.

Aquest satèl·lit va ser creat per l’Agència Espacial Europea (ESA) amb l’objectiu de mesurar el camp gravitatori terrestre. Va ser llençat el 17 de març de 2009 i fins el 21 d’octubre d’aquest any no se li ha acabat el combustible, moment en que es va donar per acabada la seva missió.

El satèl·lit pesava més de mil quilograms, però la major part es va desintegrar a l’atmosfera. No obstant el 25% va arribar a l’escorça terrestre. 

"El satèl·lit Goce, d’una tonelada, és només una petita part d’entre les 100 i 150 tonelades d’objectes espacials artificials que reentren cada any a l’atmosfera terrestre", va dir Heiner Klinkrad, cap de l’Oficina de Deixalla Espacial de la ESA.

Gràcies a les dades obtingudes per aquest satèl·lit, que orbitava a tan sols 260 quilòmetres d’altura, els científics han pogut elaborar el mapa gravitacional de la Terra més complet i amb millor resolució.

 

http://www.elmundo.es/ciencia/2013/11/11/5280f7c56843413d4b8b4570.html

http://www.eluniversal.com.mx/ciencia/2013/restos-satelite-goce-caen-81331.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gravity_Field_and_Steady-State_Ocean_Circulation_Explorer

 

Mar Canyelles

Etiquetas: , ,

13/11/2013 20:30 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Un núvol d'hidrogen gegant impactarà sobre la nostra galaxia

20131106173901-foto-cmc.jpg

Un gegantí núvol d’hidrogen , conegut com a Gran Núvol Smith , impactarà contra la Via Làctia provocant un espectacular esclat de noves estrelles . Els experts han demanat tranquil·litat pel que fa a les possibles conseqüències que aquest esdeveniment pugui suposar a la Terra, que no n’hi haurà cap, ja que la col·lisió no es produirà fins d’aquí 30 milions d’ anys .

   En un estudi , els científics han indicat que la Gran Núvol Smith viatja a 150 quilòmetres per segon en direcció a la galàxia . A més, han indicat que el núvol té un camp magnètic de força tant potent que podria permetre la seva supervivència després de l’impacte contra l’halo de gas calent que envolta la Via Làctia .

   Aquest núvol és denominat en la comunitat científica com a núvol d’alta velocitat ( CHV ) i es creu que són resultat de la formació de galàxies o les restes produïdes en un xoc inter galàctic de fa milers de milions d’anys .

   Els investigadors d’aquest estudi han assenyalat que el Gran Núvol Smith ja havia interactuat amb la Via Làctia en el passat , per aquest motiu es coneixen tants detalls de la seva existència . En l’actualitat , el núvol ha adoptat una forma semblant a la dels cometes i, segons els científics , això indica que ja està sota la influència de la galàxia . 

 

Marc Little

Etiquetas:

06/11/2013 17:39 Marc Little Enlace permanente. Terra i Univers

Descubert un planeta que flota lliurement en l'espai

20131019163657-image.jpgUn equip internacional d’astrònoms ha descobert un planeta jove que no orbita cap estel sinó que sura lliurement.
Els experts han explicat que el planeta, al que l’han anomenat PSO J318.5-22’, es va formar fa 12 milions d’anys, es troba a 80 anys llum de distància de la Terra i té una massa tan sols sis vegades la de Júpiter.
El planeta ha estat identificat pel seu feble i única signatura de calor pel telescopi Pa-*STARRS 1, d’ampli camp telescopi de rastreig.
Les observacions van mostrar també que té propietats similars a les dels planetes gegants gasosos que orbitan al voltant d’estels joves. No obstant això, PSO J318.5-22’ es mou per si mateix, sense una estavella mare o sol que la fagui girar entorn seu.
Els científics han apuntat en aquest fenomen que mai abans s’havia vist un objecte surant lliurement en l’espai que se semblés a això. Té totes les característiques dels planetes petits que es troben al voltant d’altres estels, però aquest està a la deriva seguint un camí encara per definir.
Durant l’última dècada, els planetes extrasolars han estat descoberts a un ritme ràpid, amb prop d’un miler descoberts per mètodes indirectes, com el trontoll o atenuació dels seus estels mare induïdes pel planeta.
No obstant això, només un grapat de planetes que han estat fotografiats directament, tots els quals són al voltant d’estels joves (de menys de 200 milions d’anys).
"Els planetes oposats per imatge directa són molt difícils d’estudiar, ja que estan just al costat dels estels molt més brillants d’acolliment. El PSO J318.5-22’ no està orbitant un estel pel que serà molt més fàcil per als científics d’analitzar i estudiar detalladament.
Molts científics gràcies a aquest descobriment han indicat que disposaràn d’una visió meravellosa sobre el funcionament intern dels planetes gasosos gegants com Júpiter poc després del seu naixement.
http://www.lavanguardia.com/ciencia/20131010/54390855920/descubierto-planeta-flota-espacio.html#ixzz2iAz01FyQ
LaVanguardia
http://www.tendencias21.net/Encuentran-un-extrano-y-solitario-planeta-que-flota-en-el-espacio-sin-estrella_a25193.html
Web científica

Dani Ibáñez
06/11/2013 16:22 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

L'estel ISON es veurà a finals de novembre

20131029182354-hubble-captures-comet-ison.jpg

Aquest estel podria convertir-se en un dels més brillants i s’aproparà tant que la gravetat del sol pot arribar a trencar el nucli de l’estel.

La pregunta que es fa tothom és si l’estel ISON podrà resistir la força de la gravetat del Sol. Això ho podrem saber a finals de novembre, que serà quan sobrevoli la superfície visible del Sol a uns aproximats 1,2 millons de quilòmetres d’altitut. El nucli d’ISON està format per gel i petits minerals, que en part seran desintegrats pel calor emès pel Sol, que convertirà el gel en gas. Ademés, la gravetat del Sol provocarà un efecte que amenaça en fer-lo esclatar.

Segons Josep Maria Trigo, del Institut de Ciències de l’Espai, "ningú sap si l’estel és bastant gran i compacte per resistir l’aproximació a l’estrella". L’ISON no és un estel conegut i no se sap massa sobre aquest. Des del seu descubrimient, farà ja un any, s’ha convertit en un dels més estudiats de la història i durant aquestes setmanes serà observat des de cents d’observatoris i telescopis, però encara no s’ha pogut determinar la seva mida amb presició, però relativament és un cometa petit comparat amb els altres.


El comportamiento dels estels que mai s’han vist com aquest és impredictible, només es poden dir possibles casos. José Luís Ortiz, del Institut d’Astrofísica a Andalucia, diu que honestament no saben el que pasarà. Per oferir un espectacle a la Terra el millor seria que el nucli es trenqués, de manera que puguéssim veure una vistosa llum que es podria veure inclús de dia, però si no es trenca s’espera veure com un estel fugaç per la nit, ja no tan impressionant.


Els aficcionats a l’astronomia ara el poden trobar abans de l’alba a la constel·lació de Leo, però encar no es pot veure a simple vista, fins el 18 de novembre es probable que necessitem un telescopi per poder observar l’estel. no es pot predir quan durarà l’espectacle. L’últim gran estel va ser el Hale-Bopp el 1997 i es va poder veure a simple vista durant un any i mig, però era molt més gran.

Font d’informació:

http://www.lavanguardia.com/vida/20131029/54392803777/cometa-ison-mas-brillante-se-vera-a-finales-de-noviembre.html

L. Alsius

Etiquetas: , ,

29/10/2013 18:24 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Recuperen un fragment de 500kg del meteorit que va caure als Urals

El passat 16 d’octubre, científics russos van recuperar del fons del gelat llac de Chebarkul un fragment de prop de 500 quilograms del meteorit que va caure el 15 de febrer d’enguany a la zona, prop de la serralada dels Urals.

Segons els geòlegs, ha estat una feina molt costosa recuperar aquest fragment però alhora és molt important i útil per tal de poder reconstruir les etapes inicials del Sistema Solar ja que, aquests tipus de meteorits, contenen els components a partir dels quals es van formar els primers planetes.

En aquest cas en concret, el meteorit està format majoritàriament per silicats com l’oliví i l’ortopiroxè però també conté sulfur de ferro i níquel en quantitats considerables i crom, clinopiroxè i plagioclasses en menor mesura.

Cal recordar que la caiguda d’aquest astre va provocar més de 1.500 ferits a la zona, 319 dels quals eren nens, i importants destrosses a les ciutats per on es va poder observar. La seva gran massa a l’hora d’entrar en contacte amb l’atmosfera terrestre (unes 10.000 tones segons la NASA) el converteixen en el meteorit més gran caigut a la Terra des de 1908.

 

Cliqueu el següent enllaç per veure el vídeo amb les millors imatges de l’espectacular caiguda del meteorit a Rússia i les seves conseqüents destrosses:

http://youtu.be/2FCJOuLXIz4

Webgrafia:

Russian scientists track down fragments of Urals meteor - CNN.com

Recuperan de un lago el meteorito gigantesco que cayó en Rusia ...

 

Pol Borrellas

Classe Marx

27/10/2013 17:03 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Descubert un planeta que flota lliurement en l'espai

20131019163657-image.jpgUn equip internacional d’astrònoms ha descobert un planeta jove que no orbita cap estel sinó que sura lliurement.
Els experts han explicat que el planeta, al que l’han anomenat PSO J318.5-22’, es va formar fa 12 milions d’anys, es troba a 80 anys llum de distància de la Terra i té una massa tan sols sis vegades la de Júpiter.
El planeta ha estat identificat pel seu feble i única signatura de calor pel telescopi Pa-*STARRS 1, d’ampli camp telescopi de rastreig.
Les observacions van mostrar també que té propietats similars a les dels planetes gegants gasosos que orbitan al voltant d’estels joves. No obstant això, PSO J318.5-22’ es mou per si mateix, sense una estavella mare o sol que la fagui girar entorn seu.
Els científics han apuntat en aquest fenomen que mai abans s’havia vist un objecte surant lliurement en l’espai que se semblés a això. Té totes les característiques dels planetes petits que es troben al voltant d’altres estels, però aquest està a la deriva seguint un camí encara per definir.
Durant l’última dècada, els planetes extrasolars han estat descoberts a un ritme ràpid, amb prop d’un miler descoberts per mètodes indirectes, com el trontoll o atenuació dels seus estels mare induïdes pel planeta.
No obstant això, només un grapat de planetes que han estat fotografiats directament, tots els quals són al voltant d’estels joves (de menys de 200 milions d’anys).
"Els planetes oposats per imatge directa són molt difícils d’estudiar, ja que estan just al costat dels estels molt més brillants d’acolliment. El PSO J318.5-22’ no està orbitant un estel pel que serà molt més fàcil per als científics d’analitzar i estudiar detalladament.
Molts científics gràcies a aquest descobriment han indicat que disposaràn d’una visió meravellosa sobre el funcionament intern dels planetes gasosos gegants com Júpiter poc després del seu naixement.


http://www.lavanguardia.com/ciencia/20131010/54390855920/descubierto-planeta-flota-espacio.html#ixzz2iAz01FyQ
LaVanguardia
http://www.tendencias21.net/Encuentran-un-extrano-y-solitario-planeta-que-flota-en-el-espacio-sin-estrella_a25193.html
Web científica

Dani Ibáñez

19/10/2013 16:39 CMCgarbí Enlace permanente. Terra i Univers

Com es mesuren els canvis en el nivell del mar?

 

Les noves dades presentades en el simposi confirmen una pujada mitjana del nivell del mar de 3 mil·límetres anuals. Els científics atribueixen aquesta pujada a l’augment de les temperatures i la fosa de les glaceres de les muntanyes i el gel dels pols.

El tema del congrés és l’altimetria radar, una tècnica que permet mesurar des de l’espai l’altura de la superfície dels oceans i de les masses d’aigua dolça, gel o terra en pràcticament qualsevol punt del planeta. Per a això, aquests altímetres registren la topografia de la superfície al llarg de la trajectòria terrestre del satèl · lit cronometrant l’interval entre la transmissió i la recepció d’impulsos de radar. Això permet mesurar l’altura d’aquest satèl·lit per sobre de l’aigua, la terra o el gel.

El simposi s’ha celebrat a Venècia, una ciutat per a la qual precisament l’augment del nivell de les aigües és d’especial importància. "Les aplicacions per a l’observació de la Terra són eines fonamentals per a Venècia", ha destacat Giorgio Orsoni, alcalde d’aquesta ciutat. El seguiment de la pujada del nivell del mar, així com l’evolució de la línia de la costa, els corrents i els esfondraments són essencials per conèixer el futur de la ’ciutat flotant’.

21/05/2013 20:52 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Troben aigua que ha estat aïllada al subsòl durant més de mil milions d'anys

 

 

[Img #13618]

 

Un equip britànic-canadenc de científics ha presentat els primers resultats sobre la seva troballa de bosses d’aigua arcaica, que ha estat aïllada a gran profunditat en el subsòl canadenc durant més de mil milions d’anys i que conté, en abundància, substàncies químiques conegudes per el seu paper com a ingredients de l’escenari per a la vida.

Tot apunta que aquesta massa d’aigua és la més antiga coneguda del planeta, i les bosses de les quals s’han extret les mostres potser fins i tot alberguen formes de vida. Potser el més fascinant d’aquesta troballa és que, donada la similitud entre les roques que han exercit de recipient d’aquesta aigua de la Terra, i les roques de Mart, la hipòtesi que petits hàbitats aquàtics, capaços de sostenir vida, puguin existir en el subsòl marcià, acaba de guanyar molts punts al seu favor.

El descobriment pot forçar a la comunitat científica a replantejar quines parts del nostre planeta són aptes per a la vida, i també podria aportar pistes valuosíssimes sobre com els microbis poden evolucionar aïllats del món exterior, sense conèixer la llum solar durant més de mil milions d’anys .

David Sendra

21/05/2013 20:32 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

200 impactes anuals a Mart per asteroides

20130518173847-ujtgfdwryjukyhgdfhjukhg.jpeg

Segons els científics de la Universitat d'Arizona (Estats Units) el planeta Mart o planeta vermell, es impactat per 200 asteroides cada any. Aquesta dada s'ha trobat a partir d'un estudi en la missió "Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) de la Nasa.

El problema dels impactes és que provoquen cràters de 3,9 metres d'ample. En total, tots aquests impactes afecten a una superfície igual a la de Texas (EEUU).

 Els científics del projecte han captat imatges amb l'aparell HiRISE i han descobert que 248 impactes d'asteroides han estat recents. Amb aquestes captures d'impactes recents es pot estudiar la superfície anterior a l'impacte i la posterior.

El dubte que tenen els científics és si els canvis que produeixen aqusts impactes en la superfície podrien ser del canvi climàtic del planeta vermell o Mart

Tot això espanta a la gent ja que estem molt a prop de Mart i tenen el dubte de si pot impactar asteroides a la Terra. Però poden estar tranquils ja que un asteroide no pot impactar a la Terra perquè es desintegraria abans d'arribar a l'atmosfera. En canvi, a Mart no passa perquè la seva atmósfera és molt més prima que la nostra. Els asteroides que impacten tenen entre 1 i 2 m de diàmetre

Marc Fernándex

1R BTX A

http://www.muyinteresante.es/ciencia/articulo/mas-de-200-asteroides-bombardean-marte-cada-ano-631368701516

http://ecodiario.eleconomista.es/ciencia/noticias/4828990/05/13/Mas-de-200-asteroides-bombardean-Marte-cada-ano.html?utm_source=crosslink&utm_medium=flash

http://m.eldiario24.com/nota.php?id=288211

foto: http://www.portalastronomico.cl/pobre-marte/

 

Etiquetas: , , , ,

18/05/2013 17:38 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Apareix a l'espai una fantasmal bombolla verda

20130412000443-image.jpg
Un telescopi de l’Observatori Astral Europeu a Cerro Paranal (Chile) ha obtingut una espectacular imatge en la que apareix una bombolla verda i brillant flotant en l’espai. Es tracta de la nebulosa planetaria IC 1295 rodejant a una estrella moribunda situada a 3.300 anys llum de la Terra, a la constel·lació de Scutum (L’escut).
Segons expliquen des de l’observatori, les estrelles de la grandària del Sol acaben les seves vides com petites i febles estrelles nanes blanques. Però, a la recta final, camí del seu retir, les seves atmosferes són llançades a l’espai. Durant unes desenes de milers d’anys es veuen envoltades per una espectacular i acolorida núvol brillant de gas ionitzat coneguda com nebulosa planetària. En aquesta nova imatge, la IC 1295 té la estranya característica d’estar envoltada per múltiples capes que fan que sembli un microorganisme vist amb microscopi, sent les capes les membranes de la cèl·lula.
Aquestes bombolles estan compostes del gas que anteriorment formava l’atmosfera de l’estrella. Aquest gas va ser expel·lit per reaccions de fusió inestables en el nucli de l’estrella que van generar sobtades expulsions d’energia, semblants a enormes erupcions termonuclears. El gas està banyat per una forta radiació ultraviolada procedent de l’anciana estrella, el que fa que brilli. Els diferents elements químics brillen en diferents colors i la prominent ombra verdosa que destaca en IC 1295 prové de l’oxigen ionitzat.
El futur del Sol
Al centre de la imatge es pot veure el romanent cremat del nucli de l’estrella com un brillant punt blanc blavós al cor de la nebulosa. L’estrella central es convertirà en una estrella nana blanca molt feble i, al llarg de milers de milions d’anys, anirà refredant-se lentament. Una cosa semblant li passarà al Sol quan entri en la fase final de la seva existència. Ara, el nostre astre té una edat de 4.600 milions d’anys i es preveu que visqui altres 4.000 milions més.
Malgrat el nom, les nebuloses planetàries poc tenen a veure amb els planetes. Aquesta descripció es va aplicar després d’alguns descobriments causa de la semblança d’aquests inusuals objectes amb els planetes exteriors Urà i Neptú observats amb els primers telescopis, i ha estat prou enganxosa com per sobreviure. Al segle XIX, després de realitzar les primeres observacions espectroscòpiques, es va determinar que aquests objectes eren gas brillant.



http://www.abc.es/ciencia/20130410/abci-fantasmal-burbuja-verde-aparece-201304101054.html

Andreu Orós
12/04/2013 00:04 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

DeepSpace Industries assegura que es necessita una inspecció de les defenses contra els asteroides

20130318094407-image.jpgRUSSIAN METEOR IMPACT SHOWS THE NEED FOR A SENTRY LINE OF ASTEROID INSPECTION SPACECRAFT

McLean, VA – February 15 – Today’s impact in Russia and the near miss by asteroid 2012 DA14 should shock the world into creating a sentry line of spacecraft circling the Earth to intercept and evaluate incoming threats, Deep Space Industries proposed.

“The hundreds of people injured in northern Russia show it’s time to take action and no longer be passive about these threats,” said Rick Tumlinson, chairman of Deep Space Industries.

Deep Space Industries proposes establishing several sentry lines encircling Earth with small spacecraft able to dart after intruders to get close-in photos and data as they pass. Over time additional spacecraft able to grab samples for analysis on Earth would join the sentry lines.

Not all asteroids are the same, and to be ready to deflect one that’s on a dangerous trajectory the world needs to know more about their structure and composition. Many may be solid but all photos so far have shown gravel and rock piles. A defense plan assuming the wrong type could make matters worse.

“Placing ten of our small FireFly spacecraft into position to intercept close encounters would take four years and less than 0 million,” said David Gump, CEO of Deep Space Industries. “This will help the world develop the understanding needed to block later threats.”

Font: http://deepspaceindustries.com

Derek Pollé, classe Marx
18/03/2013 09:44 CMC Garbi Enlace permanente. Terra i Univers

DeepSpace Industries assegura que es necessita una inspecció de les defenses contra els asteroides

20130318094252-image.jpgRUSSIAN METEOR IMPACT SHOWS THE NEED FOR A SENTRY LINE OF ASTEROID INSPECTION SPACECRAFT

McLean, VA – February 15 – Today’s impact in Russia and the near miss by asteroid 2012 DA14 should shock the world into creating a sentry line of spacecraft circling the Earth to intercept and evaluate incoming threats, Deep Space Industries proposed.

“The hundreds of people injured in northern Russia show it’s time to take action and no longer be passive about these threats,” said Rick Tumlinson, chairman of Deep Space Industries.

Deep Space Industries proposes establishing several sentry lines encircling Earth with small spacecraft able to dart after intruders to get close-in photos and data as they pass. Over time additional spacecraft able to grab samples for analysis on Earth would join the sentry lines.

Not all asteroids are the same, and to be ready to deflect one that’s on a dangerous trajectory the world needs to know more about their structure and composition. Many may be solid but all photos so far have shown gravel and rock piles. A defense plan assuming the wrong type could make matters worse.

“Placing ten of our small FireFly spacecraft into position to intercept close encounters would take four years and less than 0 million,” said David Gump, CEO of Deep Space Industries. “This will help the world develop the understanding needed to block later threats.”

Font: http://deepspaceindustries.com
18/03/2013 09:42 CMC Garbi Enlace permanente. Terra i Univers

Un meteorit cau a Rússia deixant 400 ferits lleus

20130307192532-28175.jpg

Un meteorit ha caigut en Chelyabinsk, al costat de la frontera russa amb Kazakhstan, en una regió muntanyosa dels Urals. L'impacte ha estat prou proper a poblacions com per provocar danys lleus en edificis i uns 500 ferits, segons informen els mitjans locals.
L'ona expansiva del meteorit, que va caure a plena llum del dia i la estela ha estat fotografiada per mulitud de testimonis, va provocar danys materials. Per exemple, l'enfonsament del sostre i la parede en una fàbrica de zinc, sense provocar víctimes. A la universitat dels Urals del Sud s'han cancel · lat les classes per dos dies a causa dels danys a l'edifici.
"El sostre no s'ha ensorrat, però el dany és bastant significatiu. Les finestres estan trencades, algunes d'elles han sortit volant ", va dir un portaveu de la universitat a l'agència RIA.
Les finestres estaven trencades també en, almenys, una dotzena d'escoles i en tres hospitals, ha informat el Ministeri d'Emergències. El sostre d'una pista de gel Chelyabinsk també ha estat danyat.
"En moltes de les cases, així com en alguns edificis, saltar els vidres de les finestres", va dir la portaveu del Ministeri, Elena Smirnykh.

Informació verificada indica que va ser un meteorit que es va desintegrar en arribar a l'atmosfera i va caure en petites peces.

http://www.youtube.com/watch?v=vUBVjwteQ30

07/03/2013 19:25 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Venus està sent espiat des dels anells de saturn

En òrbita dels anells que envolten saturn s’ha pogut fer una fotografía que detecta la llum de Venus, que és, al costat de Mercuri, la Terra i Mart, un dels planetes rocosos del sistema solar. Donades aquestes característiques similars, sol dir d'ell que és un planeta 'bessó' de la Terra, però les altes temperatures a la superfície (fins a 500 º C) i la seva asfixiant quantitat de núvols de diòxid de carboni i de sofre el converteixen en un planeta inhabitable. Són precisament aquests núvols de sofre la que doten el planeta d'aquest intens brillantor, visible fins i tot des de les regions exteriors del Sistema Solar.


La càmera apuntava cap a la cara no il·luminada dels anells de Saturn, a uns 17 ° per sota del seu pla. L'arc brillant a la dreta de la imatge és el limbe del planeta. Una petita porció dels anells apareix superposada sobre la superfície del planeta, feblement il · luminada per la llum dispersada pels anells.

http://www.elmundo.es/elmundo/2013/03/05/ciencia/1362480633.html

http://www.madridactual.es/20130305500193/venus-espiado-desde-saturno

http://www.newsbcc.com/Espa%C3%B1a/Tecno-Ciencia/Venus,_espiado_desde_Saturno/422999/

 

Marc Payés, Gaudí

05/03/2013 22:04 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Descubren la misteriosa estructura de un agujero negro situado de canto

20130303122330-image.jpgComo si se tratara de un enorme donut que va creciendo conforme pasan los días. Así describe el investigador del Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) Jesús Corral la peculiar estructura, desconocida hasta la fecha, del sistema binario Swift J1357.2-0933, compuesto por una estrella ‘normal’ y un agujero negro de masa estelar, que se alimenta de su estrella compañera.
La investigación, de la que Corral es primer autor y que aparece publicada en el último número de Science, ha seguido los pasos de la fase de erupción del sistema, un hecho que solo ocurre una vez cada decenas o cientos de años.
El equipo observó unos extraños eclipses en el sistema que duraban y se repetían cada pocos minutos. Este hallazgo les llevó a dos conclusiones: el agujero negro debía estar casi de canto (tiene una inclinación de al menos 75 grados) y presenta una peculiar estructura vertical situada en el disco de acreción del sistema, es decir, el conjunto de la materia que el agujero va robando de la estrella y que forma una corriente en forma de disco, similar a la que genera el agua al destapar un fregadero.
Como explica el también investigador del IAC Jorge Casares, coautor del artículo y director de la investigación, “es posible que este tipo de estructuras estén presente en todas o muchas binarias de rayos X, conjunto de sistemas al que pertenece Swift J1357.2-0933.
De esta manera, el objeto que hemos observado podría ser el prototipo de una población hasta ahora oculta de sistemas con muy alta inclinación en los que el agujero negro se encuentra oscurecido”. Aplicando reglas estadísticas, podrían ser un porcentaje de hasta el 20% de los sistemas de este tipo.
Pau López Sanz
http://www.agenciasinc.es/
http://noticiasdelaciencia.com/not/6517/descubren_la_misteriosa_estructura_de_un_agujero_negro_situado_de_canto/
03/03/2013 12:23 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Descubierto por primera vez un planeta en proceso de formación

20130302195028-imagen-del-disco-de-gas-y-polv-54367251101-51351706917-600-226.jpg

El Observatorio Austral Europeo (ESO) informó este jueves de que ha obtenido lo que parece ser la primera observación directa de un planeta en formación incrustado aún en un grueso disco de gas y polvo. El descubrimiento supondría un gran paso en el conocimiento sobre cómo se forman los planetas y permitirá a los astrónomos poner a prueba las teorías actuales con un objeto observable, según explicaron fuentes de la ESO en un comunicado emitido desde su sede en Garching, en el sur de Alemania.

El estudio, liderado por Sascha Quanz, obtuvo la imagen a través del telescopio VLT y analizó el disco de gas y polvo que rodea a la joven estrella HD100546, que se encuentra a unos 335 años luz de la Tierra. En el disco, según explicaron las mismas fuentes, encontraron lo que parece ser un planeta en formación todavía metido en el disco de material que rodea a la estrella y que podría ser en el futuro un gigante gaseoso similar a Júpiter.

Según explicó Quanz, si las conclusiones del estudio son ciertas, esta sería la primera vez que los científicos podrán estudiar de forma empírica el proceso de formación planetaria y la interacción de un planeta en formación con su entorno natal en un estadio muy temprano.


Ignasi Farrús



Leer más: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130228/54367861838/descubierto-por-primera-vez-un-planeta-en-proceso-de-formacion.html#ixzz2MPSah5Xm 

02/03/2013 19:50 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

El Curiosity analitza l'interior d'una roca de Mart

 

El Curiosity ha mostrat per primera vegada l’interior d’una roca extreta a Mart i ha enviat imatges al Laboratori de Propulsió a Chorro (JPL) de la NASA.

L’ingenier Scott McCloskey del JPL ha assegurat que cap rover havía arribat a perforar una roca fora del nostre planeta: "Al veure la pols de la perforació a la pala s’ha pogut verificar per primera vegada que el taladro va recollir una mostra amb èxit".

El perforador, de 6’4cm., ha obtingut la pols taladrant la superfície de Mart el passat 8 de febrer. La mostra prové d’una roca de granit fí "John Klein". Aquesta, va ser anomenada així en memòria d’un dels directors del projecte del Laboratori de Ciència de Mart (LCM) mort el 2011.

La roca seleccionada per ser perforada contenia evidencies de les condicions ambientals humides del planeta. Ara l’equip responsable vol introduir les mostres dins del Curiosity per tal d’analitzar els seus components químics.

El científic McCloskey ha explicat que els treballadors de la NASA implicats ens aquest projecte porten esperant aquest dia fa anys i que la obtenció final de la perforació hagi tingut èxit ha estat molt gratificant.


- FONTS:

http://www.abc.es/ciencia/20130221/abci-curisity-descubre-dentro-marte-201302211016.html

http://alt1040.com/2013/02/curiosity-extrae-roca-del-interior-de-marte

 

Dana Antolín, Gaudí

23/02/2013 14:10 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Troballa d'un exoplaneta més petit que Mercuri

20130221230443-nasa.jpg

L’agència espacial NASA ha informat de la troballa del planeta més petit que gira al voltant d’una estrella similar al nostre Sol del que es té coneixement, batejat com Kepler-37b i de dimensions "lleugerament" superiors a les de la Lluna , és a dir, un terç del planeta Terra.

Kepler-37b forma part, al seu torn, d’un sistema planetari també de recent descobriment, el sistema Kepler-37, al voltant d’una estrella "semblant" al nostre Sol i que es troba en la constel · lació Lyra, a uns 210 anys-llum de la Terra.

Segons un comunicat a la pàgina web de la NASA, el petit planeta i els altres dos que formen part del seu sistema es troben en l’anomenada "zona habitable" del cosmos, és a dir, aquella part en què es considera que podria haver aigua líquida.

Tanmateix, els astrònoms creuen que Kepler-37b no disposa d’una atmosfera i que, per tant, no pot albergar vida "com nosaltres la coneixem".

La NASA recorda que els primers planetes descoberts que orbiten fora del Sistema Solar (exoplanetes) eren "gegants" i que, a mesura que ha avançat la tecnologia, planetes cada vegada més petits han estat trobats, fins al descobriment de Kepler-37b que, segons l’agència, demostra que "els exoplanetes de la mida de la Terra són comuns".

"El fet que hàgim descobert el petit Kepler-37b suggereix que els planetes petits són comuns i deixa entreveure que majors meravelles planetàries ens esperen a mesura que recopilem i analitzem més dades", va assegurar el científic de la NASA Jack Lissauer.

L’equip d’investigació de la NASA responsable de la troballa va usar dades compilades pel telescopi espacial Kepler, que mesura de forma contínua i simultània la brillantor de més de 150.000 estrelles cada mitja hora.

 


www.lavanguardia.com/ciencia

http://www.agenciasinc.es/

 

Pau Poll

21/02/2013 23:04 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

15 de Febrer, dia de meteorits

20130217212949-recreacion-asteroide-644x362.jpg

Des de fa setmanes la prensa ens ha estat informant de la proximitat a la Terra que l’asteroide 2012 DA14 assoliria el passat dia 15 de febrer. La trajectòria d’aquest asteroide es va localitzar el 22 de febrer de 2012 des de l’Observatori de La Sagra de Granada. Alfred Rosenberg de l’Institut d’Astrofísica de Canàries ha explicat que l’òrbita de l’asteroide està perfectament dibuixada i que no hi ha cap perill.

 

Les previsions s’han complert i l’asteroide ha seguit la trajectòria pronosticada, i a les 20:25 hores ha passat a 27.520 Km de la Terra a una velocitat de 13 Km/s. Malgrat la gran grandària de l’asteroide que té una mesura de mig camp de futbol, durant la major part de la seva trajectòria només s’ha pogut visualitzar amb prismàtics o telescopis.

 

La notícia s’ha produït també quan al mateix dia, un meteorit molt gran o un asteroide petit ha explotat durant el matí de divendres en el cel de Rússia; segons les dades recollides pels experts de la NASA aquest meteorit té una mida de 17 metres de diàmetre i una massa de 10.000 tonelades. L’explosió es va detectar des d’Alaska a 6.500 km de distància. Segons informa Bill Cooke cap de l’oficina de meteorits del Marshall Space Flight Center de la NASA va entrar a l’atmosfera a una velocitat de 18Km/s i en 32 segons es va desintegrar. La pregunta inevitable és perquè no s’ha vist aquesta roca espacial de grans dimensions. Segons explica Cooke es deu a que arribava per la cara diürna de la Terra, és a dir quan els telescopis no operen. L’impacte d’aquest meteorit ha causat 1.200 ferits (cap d’ells de gravetat) i destrosses materials avaluades amb 25 milions d’euros.

 

Des de l’Institut Astrofísic d’Andalusia l’investigador Pablo Santos informa que s’obtindrà l’espectre de l’asteroide 2012 DA14 per poder determinar la seva composició i saber si té relació amb el meteorit caigut a Rússia el mateix dia.

 

Avui en dia sabem que l’asteroide 2012 DA14 es tornarà a apropar a la Terra el 15 de febrer de 2046.

 

 

Fonts:

 

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130215/54365448580/asteroide-2012-da14-27-000-km-tierra.html

 

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/02/16/actualidad/1361011929_907182.html

 

http://live.gloria-project.eu/2012DA14/index.html

 

Núria Merino, Gaudí

17/02/2013 21:30 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Neandertals i homes moderns no van conviure a la Península Ibèrica

 

Els homes neandertals, segons les antigues teories, ocupaven el sud de la península mentre els Homo Sapiens ocupaven tota la part nord d’aquesta.

Investigadors de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) amb col·laboracions d’Oxford, Australia i París; han aplicat una nova tècnica d’anàlisi en els dos últims refugis dels neandertals ibèrics.

La nova tècnica incorpora el mètode del radiocarboni al protocol d’ultrafiltració amb l’objectiu de purificar les mostres d’òssos i fer-les més detallades.

Amb aquesta innovació, els científics aseguren que l’home de neandertal va ocupar la península fins fa 45.000 anys enrere, no tant com es pensava anteriorment.

L’investigador de la UNED, Jesús F. Jordá, asegura que els errors a les datacions es deuen al mètode de radiocarboni, el qual proporcionaba dates poc fiables i que, a part, les mostres recollides anteriorment eren massa grans.

Les noves mostres van ser recollides a a diversos jaciments del Paleolític mitjà però només van obtenir dades fiables de els òssos trobats a Zafarraya i Jarama VI.

El científic cap de l’estudi proposa una revisió dels llibre que tractes la prehistoria a la península ja que, cada cop més, hi ha indicis que corroboren aquestes noves investigacions.

 

Fonts:

http://www.elmundo.es/elmundo/2013/02/04/ciencia/1360006506.html

http://www.rtve.es/noticias/20130204/ultimos-neandertales-humanos-modernos-convivieron-peninsula-iberica/606547.shtml

 

Dana Antolín, Gaudí.

06/02/2013 10:04 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Capten una supertormenta a Saturn

S’ha detectat a Saturn un cas de fenòmens climàtics extrems. En aquesta ocasió se’ns ofereix una fotografia d’una supertormenta produïda en el pol nord del planeta dels anells. La imatge podria semblar a qualsevol dels huracans que tenen lloc a la Terra. No obstant això, aquests fenòmens són minúsculs en comparació amb aquesta supertormenta espacial.

La imatge és insòlita, ja que fins al moment el pol nord de Saturn era una regió amb moltes dificultats per ser observada. El principal motiu residia al llarg hivern de 15 anys al planeta, que va privar de llum a aquesta regió fins fa tres anys. Només era possible detectar aquests fenòmens a través de raigs infrarojos.

Però el 2009 va acabar l’hivern i la llum del Sol va penetrar en aquesta inhòspita regió de Saturn, permetent a la persona observar sense problemes aquesta gegantina tempesta, molt semblant a una altra que van descobrir fa sis anys en el pol sud. Aquestes troballes porten als astrònoms a concloure que aquestes tempestes es formen de la mateixa manera que els huracans a través d’aire calent i humit en capes baixes.


Links utilitzats:

http://cordis.europa.eu/fetch?CALLER=ES_NEWS&ACTION=D&SESSION=&RCN=35262

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/11/29/ciencia/1354184942.html


MARC PAYÉS (1r de Batxillerat B - Gaudí)

29/11/2012 19:41 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Una expedició buscarà restes de la Lluna a l' Antàrtida

Una expedición buscará restos de la Luna en la Antártida

 

Científics belgues i japonesos aniràn a la recerca de meteorits durant més de dos mesos.

L' Antàrtida, amb les seves grans extensions de gel suposa un paraís per a la recerca de meteorits, ja que quan cauen queden atrapats en el gel. Gràcies a aquest factor, els científics han aconseguit recuperar milers de meteorits, molts d'ells dels més primitius i en molt bon estat de conservació.

L'objectiu d'aquesta expedició és trobar petits fragments de la Lluna o de Mart. Aquests meteorits proporcionen informació sobre l'evolució del sistema solar i dels planetes.

L'expedició partirà el 3 de desembre i durarà fns el 12 de febrer i s'instal·laran al camp de Ice Blue Nansen. Les condicions climàtiques que es trobaràn allà són difícils ja que les temperatures són molt baixes i les tormentes són frèqüents, la qual cosa significa que s'hauria de suspendre la recerca durant uns dies.

 

http://www.abc.es/ciencia/20121124/abci-expedicion-buscara-restos-luna-201211231345.html

 

Alex Beardo

26/11/2012 23:04 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Linies de Nazca

20121121212143-image.jpgSón antics geroglifics situats a las Pampas de Jumana, en el desert de Nazca i Palpa a Perú. Van ser fets per la cultura Nazca, són centenars de figures que poden ser tan simples com linias fins a figures zoomorfas, fitomorfas i geomètriques que estan trasades a la superfície terrestre.
Es consideren Patrimoni de la Humanitat desde l'any 1994, però actualment han patit danys a causa de la construcció d'una autopista.

Extenció:
Estan situats a Perú, a 450 km de Lima, aprop de l'oceà Pacífic. Milions de linies s'extenen per 520 km², i algunas fins una àrea de 800 km². La longitud de les linias són variables i algunes arriben als 275m.

Trassat:
Tècnicament les linies de Nazca són perfectes, les rectes tenen petites desviasions al llarg de km, els dibuixos estan ben proporcionats, això indica el gran coneixement geomètric que tenien els antics habitants.
Els nazcas podien haver utilitzat cordes per fer les rectes i per les figures models realitzats a escala a grans cuadrícules fetes amb estacas i cordes. El clima de la regió va preservar les obres d'aquells habitants.

Clima de la regió:
Las Pampas de Jumana estan situades a 330 m a nivell del mar, i manté una temperatura mitjana anual de 25 graus centígrads. L'aire calent impedeix que les linies es borrin ja que fa que l'aire canvii de direcció.

Apreciables només desde l'aire:
L'extenció i la immensitat dels disenys desde terra no s'aprecien amb tot el seu esplendor, sinó que a partir de doscents metres d'altura és quan es poden veure millor. Las Linies de Nazca estan protegides mitjançant vigilancia rigurosa sobrevolant la superfície.

Descubriment:
Pedro Cieza de León va veure algunes linies, senyals al terra, anys més tard Luis Monzón va dir que eran carreteres, però no es va descubrir el que eren realment fins que l'home va començar a volar.

Figures:
Les figures més representatives són les d'animals: aus d'entre 259 i 275 metres de llarg com un colibrí, una grulla, un lloro, entre d'altres; un monu, una aranya, un cargol, un llangardaix, una balena, figuras antropomorfas, etc. Però no només es tracta d'animals, sinó que per exemple hi ha representat un home que li diuen el astronaute.
Més de trenta geroglifics trobats, tots diferents i sense una explicació concreta sobre el seu origen.

Creences:
Hi han hagut moltes teories sobre l'origen i la funció d'aquests geroglífics, alguns deien que eren simples carreteres, altres carreteres d'aterratge per extraterrestres, i fins i tot una inmensa calculadora astronòmica.
Després de moltes dècades estudian i sentint tot tipus d'especulacions, un equip internacional del Nathional Geographic, ha portat grans dispositius electrònics per construir un model digital de tota l'extenció i mitjançant excabacions per trobar més informació sobre la cultura Nazca.

Informació:
http://m.youtube.com/watch?feature=fvwrel&v=aMkMZVfb6cs
http://www.natgeo.tv/us/especiales/las-lineas-de-nasca-decodificadas
http://www.astromia.com/fotohistoria/nazca.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/L%C3%ADneas_de_Nazca


Alba Segarra
21/11/2012 21:21 Cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

A quina velocitat bufa el vent a Urà, el setè planeta?

20121119192016-image.jpgUn equip internacional de científics ha fet un estudi que desvela que la intensitat del vent en aquest planeta pot arribar a superar els 900 km/h. El treball, presentat en una trobada de la Societat Astronòmica d’Amèrica, desvela un clima extrany en aquest planeta. Les imatges indiquen que la seva atmòsfera està composada de hidrogen, heli i metà, i que les raches de vent van d’est a oest superant els 900 km/h, encara que els científics han detectat que hi ha petites quantitas d’energia per moure’l.
L’equip ha senyalat que la seva atmòsfera és casi igual que la de Neptú, i que la seva temperatura està al voltant dels -180ºC, temperatura capaç de congelar el metà.
Una deles autores del treball, Heidi Hammel, senyala que aquest descobriment ha revelat una gran complexitat en l’atmòsfera d’Urà, i que es sabia que el planeta tenia activitat però que la major part d’activitat del planeta no sabia pogut detectar fins ara a causa d’uns sorolls en les dades.
Larry Sromovsky, un altre dels investigadors, ha explicat que els sistemes meteorològics d’Urà es comporten diferent dels fins ara detectats. Segons ha indicat, el planeta té una gran inestabilitat atmosfèrica. Ha afirmat que aquesta nova notícia no es podia acabar d’entendre perquè no tenia antecedents i pretén aprofunditzar en l’estudi d’aquest planeta per tal d’acabar-lo d’entendre, però adverteix que Urà esta canviant.

Font d’informació:
-http://www.muyinteresante.es/ia-que-velocidad-sopla-el-viento-en-urano-el-septimo-planeta


Andreu Orós
19/11/2012 19:22 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Eclipsi d'un forat negre

20121118234351-image.jpgEls astrònoms mesuren la mida del forat negre quan aquest estava eclipsat per un núvol de gas.

L’observatori de Raig X Chandra de la NASA ha observat un sorprenent eclipsi d’un forat negre molt massiu, això va permetre poder mesurar per primera vegada un disc de matèria calenta que descriu remolins al voltant del forat.

El forat negre massiu es troba a NGC 1365, una galàxia espiral a 60 milions anys llum de la Terra. Aquesta galàxia conté un nucli actiu galàctic o NAG. Els científics consideren que un forat negre en el centre d’un NAG és alimentat per un flux constant de matèria, provinent d’un disc que el rodeja. La matèria ràpida a caure en el forat negre es calentarà milions de graus abans de passar per sobre l’horitzó d’events, o punt de retorn. La matèria del disc calentat produeix una lluentor intensa en la regió de raig X del espectre electromagnètic i es per això que el telescopi Chandra pot observar-ho.
El disc va ser eclipsat pel pas d’un núvol. Gràcies a això, els científics an poder calcular el diàmetre del disc registrant el temps que va transcórrer des de que el disc va ingressar al eclipsi fins que va sortir.

L’equip del Chandra va mesurar el diàmetre de la font de raig X: aproximadament set vegades la distància entre el Sol i la Terra, o 7 UA (unitats astronòmiques).
Per comparar, si aquest forat negre estigués al nostre propi sistema solar devoraria tots els planetes localitzats entre el Sol i Mart junt amb el major part del cinturó d’asteroides.






Informació: http://www.portalciencia.net/astronot12.html

Júlia Bassedas
18/11/2012 23:52 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Una lluvia de Leónidas se podrá observar desde la noche del viernes.

La lluvia de Leónidas se trata de un fenómeno que ocurre cada año en estas fechas como consecuencia del paso de la Tierra por una zona de tránsito del cometa Temple-Tuttle y en donde parte de éste, al tocar la atmósfera del planeta, se desintegra y producen el fenómeno, visible a partir de hoy viernes.

 

El mejor momento para observar el cielo será éste sábado por la mañana, pero, al ser de día, será imposible apreciar-lo bien. Es por eso que la madrugada del viernes al sábado y la siguiente serán el mejor instante para verlas.

 

Todas las lluvias están relacionadas con un cometa que pasa cerca del Sol provocando la sublimación de su material. De este modo, desprende pequeños trocitos de roca y de hielo que quedan suspendidos en el espacio y son visibles para nosotros.

El cometa Temple-Tuttle pasa cada 33 años cerca del sol. Es entonces cuando renueva sus residuos y se produce una lluvia de gran intensidad, puede hasta llegar a formarse una tormenta. La última se produjo en 2001.

 

Así, este año tendrá lugar una lluvia de intensidad menor pero, en cualquier caso será visible desde la Tierra a horas nocturnas sin necesidad de telescopio. A partir del día 17 de noviembre la lluvia llegará a su máxima intensidad y se podrán ver alrededor de unos 20 meteoros cada hora.

 

El color de sus meteoros es generalmente rojizo, son muy rápidos y es habitual que dejen tras sí una estela de color verde que persiste durante unos segundos.

 

Fuentes:

http://www.europapress.es/ciencia/noticia-lluvia-leonidas-podra-observar-sabado-20121114172055.html

http://www.abc.es/ciencia/20121116/abci-leonidas-llegan-esta-noche-201211161127.html

 

Dana Antolín

17/11/2012 20:29 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Descobriment d' un planeta habitable a 42 anys llum de la Terra

20121115212719-1352412482118.jpg


Un equip de científics americans van anunciar, fa una setmana aproximadament, el descobriment d’un nou planeta que es porta més d’onze anys investigant que podria ser habitable.

Segons les previsions, aquest planeta que anomenem temporalment "SuperTerra" està situat a una distància de 42 anys llum de la Terra i la seva massa és, aproximadament, set cops la de la Terra.


Aquest planeta s’ha denominat exoplaneta ja que es troba fora del nostre Sistema Solar, es troba a una zona ni molt freda ni molt calenta en la que hi podria haver perfectament una atmosfera estable, aigua i igual que la Terra gira al voltant d’una estrella anomenada HD40307 per la NASA.


Primerament, els astrofísics creien que el sistema de la SuperTerra es formava únicament de tres planetes, i que aquests es trobaven massa aprop de la seva estrella com per poder-hi haver vida , però actualment gràcies a un nou espectrògraf de l’Observatori Austral Europeu s’han pogut descobrir tres planetes més entre ells la Super Terra, el planeta més allunyat de l’estrella central dins el sistema, i amb una distància entre la seva estrella i ell molt similar a la de la Terra i el sol.


Les suposicions més probables han estat que aquest planeta, també fa els moviments de rotació i translació, és a dir, al voltant de l’estrella central i sobre el seu propi eix i que podria tenir un cicle diürn i nocturn. Per tant els astrònoms han decidit seguir investigant a fons aquest nou planeta ja que podria suposar grans avanços per a la ciència i inclús la troballa de vida.

Marc Mas

www.elpais.com

http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/newsid_6587000/6587337.stm

15/11/2012 21:43 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Es descobreix un planeta de diamant

http://www.youtube.com/watch?v=IpidSKzcUYw20121115212711-captura-de-pantalla-2012-11-15-a-la-s-20.49.27.png

Imatge de l’interior de 55 Cancri e, amb una capa gruixuda de diamant sota el mantell de grafit.

 Dos vegades el tamany de la terra, en l’univers, exactament situat a 40 anys llum trobem aquesta joia còsmica.

Els científics de la Universitat de Yale han trobat aquest planeta. Es trata d’un planeta de diamant dos vegades el tamany de la terra que orbita una estrella en la constel·lació de Càncer a uns 40 anys llum del nostre planeta, no molt lluny astronómicament parlant.

L’investigador Nikku Madhusudhan diu que és la primera visió que tenen d’un planeta rocós amb una química diferent de la Terra, tan diferent que en contes d’aigua i granit trobem a la seva superfície grafit i diamant.

Aquest planet anomenat 55 Cancri e- té un radi dos vegades el de la Terra i una massa vuit vegades més gran que la de la Terra, per això diem que forma part  del grup superterres. És un dels cinc planetes que orbiten en el 55 Cancri. Aquest orbita a una velocitat hiperbòlica, és a dir, un any en aquest planeta només dura 18 hores. També trobem que la seva temperatura és increiblement alta, és superior als 2000 ºC que això provoca que no hi hagi vida en ell.

A partir d’nvestigacións troben que el component principal, en contes d’aigua, és el Carboni (minerals polimorfs són el diamant i el grafit), ferro, carbur de silici. A més, sabem que una tercera part d’aquest planeta està format per diamant.

 

Informació: http://www.abc.es/20121012/ciencia/abci-descubren-planeta-diamante-201210111926.html

 Júlia Bassedas Peña

15/11/2012 21:33 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Miles de personas presencian el eclipse total de Sol en Australia

20121115191529-ffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff.jpg

Decenas de miles de personas, entre lugareños, científicos, místicos y turistas se congregaron hoy en localidades como Cairns, Palm Cove y Port Douglas, en el noreste de Australia, para presenciar un eclipse total de Sol.

El eclipse solar alcanzó su plenitud alrededor de las 6.39 hora local  sumiendo a una zona del norte del estado de Queensland en la oscuridad por poco más de dos minutos.

Este espectáculo fue seguido en vivo por los medios y pudo verse en su momento culmen con claridad, a pesar los pronósticos de mal tiempo en la zona.

Según el Sydney Morning Herald (SMH).

"La sensación fue sobrecogedora, la temperatura descendió pero el cielo no se oscureció completamente. Fue como un anochecer", relató a la agencia local AAP desde la ciudad de Cairns, Ben Woodward.

Algunos aficionados también se montaron el globos aerostáticos para presenciar este fenómeno, que produjo una sombra de unos 150 kilómetros.

Entre las más de 60.000 personas que han viajado al noreste australiano hay muchos "caza-eclipses" como Kate Russo, quien manifestó a la AAP que es adicta a este tipo de fenómenos desde que presenció uno en Francia por primera vez en 1999.

Este espectáculo astronómico ha generado un impulso para el sector turístico en Queensland, donde se han programado diversas actividades post-eclipse.


Ignasi Farrús 

información: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20121114/54355191185/eclipse-solar-total-australia.html
Leer más: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20121114/54355191185/eclipse-solar-total-australia.html#ixzz2CJf0teS1 

15/11/2012 19:15 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Es capta la llum de les primeres estrelles

20121112175342-mas-de-un-centenar-de-cientificos-se-unen-para-detectar-la-escurridiza-luz-de-fondo-extragalactica-.-gallery-lightbox.jpg

Un grup internacional d’investigadors ha pogut diferenciar i caracteritzar millor la llum de les primeres estrelles dins l’anomenada "llum de fons extragalàctica o EBL (extragalactic background light).

La llum de fons extragalàctica són el conjunt de fotons que generen sobretot les estrelles, però també tots els forats negres de l’univers.

La llum de les primeres estrelles massives que algun cop van brillar a l’univers està incluida a la EBL, però com que es té bastant bon coneixament de la resta de les estrelles "normals" que es poden veure, per exemple, amb telescopis òptics, són capaços de restringir la llum de les primeres.

L’equip ha hagut de solventar el fet que els fotons de la llum de fons extragalàctica no es poden observar directament, ja que es confonen amb les emissions del nostre sistema solar i les galaxies.

La sol·lució ha estat localitzar-los de forma indirecta, amb l’ajuda de les fonts de rajos gamma més nombrosa: els blàzars, que són nuclis galactics molt actius amb amb un forat negre supermassiu central.

Els científics han detectat els fotons de la EBL pels seus efectes en els fotons de rajos gamma que emeten aquests forats negres. Les observacions s’han efectuat  amb el telescopi espacial "Fermi".

S’han utilitzat els blazars com a fars còsmics de manera que al analitzar com s’atenuen els rajos gamma degut a la "boira" EBL, es pot quanta llum de fons extragalàctica hi ha entre nosaltres i els nostres objectes llunyans. Es pot dividir la EBL en diferents èpoques a través dels blàzars.

D’aquesta manera els científics han pogut caracteritzar millor la llum de fons extragalàctica dins l’espectre de llum (desplaçament al vermell) així com la formació de la primera generació d’estrelles. Amb aquestes dades es confia poder compendre millor la formació estelar i l’evolució de les galàxies.

 

Fonts d’informació:


http://www.agenciasinc.es/Noticias

Pau Poll

12/11/2012 23:49 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

La Lluna és un tros de la Terra

20121111225136-luna-tierra.jpg

D’on prové la Lluna? Com es va formar? Al llarg dels anys molta gent s’haurà fet aquestes preguntes. I fa uns dies, els investigadors de la Universitat de Harvard dels Estats Units sembla que van trobar la resposta. Pel que van escriure a la coneguda revista Science, fa milions d’anys la Lluna formava part de la Terra, però va sortir disparada quan la Terra va xocar amb un altre cos. Això pot explicar que el Planeta Blau i el seu satèl·lit tinguin una composició química tan semblant. 

Abans de que es formés la lluna, la Terra girava sobre si mateixa d’una manera molt més ràpida del que ho fa avui en dia, de tal manera que un dia terrestre durava poc més de 2 hores. Com que girava a tanta velocitat, és molt probable que al xocar contra un cos de dimensions bastant més petites que la Terra causés la ruptura de material suficient com per formar un altre cos amb la mateixa composició d’isòtops que la Terra.

Els autors d’aquest estudi diuen que el cos que va provocar aquesta separació va entrar fins al nucli terrestre fent un gran forat al planeta Terra. Després d’aquest xoc la Terra va assolir la seva velocitat de rotació actual, que és de 24 hores, degut a la interacció de gravitació entre la òrbita de la Terra al voltant del Sol i la òrbita de la Lluna al voltant de la Terra.

Totes aquestes dedes concorden amb les masses de la Lluna i del Planeta Blau i les coincidències que hi ha entre la composició química d’aquests dos objectes. Els estudiants de la Universitat de Harvard que van realitzar aquest estudi asseguren que en el seu moment, la Lluna es va arribar a veure 20 vegades més gran des de la Terra.

 

Marcel Miquel

Etiquetas:

11/11/2012 22:52 cmc garbi Enlace permanente. Terra i Univers

El Curiosity aterra a Mart

El 26 de Novembre de l’any passat es va llençar el coet que transportava el Curiosity fins a Mart. El Curiosity és el nom  que la Nasa ha donat al seu vehicle-laboratori d’exploració.

Després de gairebé un any de viatge, el Curiosity aterrà a la superfície marciana el 6 d’agost de 2012, al Cràter Gale. Un cop allà, la missió del Curiosity consisteix en analitzar químicament la superfície del planeta cercant rastres de vida bacteriana que pugui haver habitat el planeta anteriorment.

El següent vídeo mostra una representació digital de l’operació d’aterratge:


La "Sky Crane", com l’anomenen al vídeo, consisteix en una estructura que subjecta l’astromòbil durant l’últimcurt descens fins a deixar-lo suaument a terra. Un cop efectuada aquesta maniobra, s’eleva i s’en va ràpidament uns quilòmetres més enllà. Això té un perquè lògic: els gasos que emeten els coets de la grua si arribessin a acostar-se massa al terra el contaminarien i això alteraria els resultats dels anàlisis ja que els instruments quedarien impregnats d’impureses.

Per a tot això, el vehicle compta amb tota una sèrie d’instruments d’última tecnologia especialitzats cadascun en una tasca concreta. Aquests dispositius van des de les càmeres de fotos fins a un espectròmetre de masses, passant per una càmera química, una càmera estereoscòpica (tres dimensions), el MAHLI que és una càmera microscòpica, un SAM que analitza mostres tant sòlides com gasoses i detectors de radiació entre molts altres ginys.

Ara per ara ha determinat els gasos majoritaris a l’atmosfera de Mart, ha analitzat el sòl, les pedres i fa poc va descobrir una nova partícula brillant a la superfície.

 

Fonts d’informació:

http://www.nasa.gov/mission_pages/msl/index.html

Vídeo de:

http://www.youtube.com/watch?v=N9hXqzkH7YA

Imatge:

www.nasa.gov

Guillem Allepuz

05/11/2012 22:10 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Flamarada solar d’alta intensitat

20121028203518-flamarada-solar.jpg

(I) Video de la flamarada del 23 d’octubre de 2012 gravat per l’Observatori de Dinàmica Solar de la NASA (SDO).

(II) Imatge de la SDO.


Al llarg d’aquesta passada setmana el sol ha tingut una activitat solar significativa d’escala M; finalment a les 05.15h del dimarts 23 d’octubre l’Observatori del Clima Espacial ha observat una flamarada solar de magnitud X1.6 des de la Índia fins a Austràlia, provocant fortes disrupcions en la comunicació via ràdio.

L’escala de mesura de les flamarades solars té 5 categories: A, B, C, M i X; dins de cada categoria una escala de l’1 al 9 determina el nivell de potència, en que A1 seria la més baixa i X9 la més alta.

Aquesta flamarada és la tercera de major intensitat del que portem de 2012, per sota de la de X5.6 de març i la de X1.8 de gener i la sèptima flamarada de categoria X.

El Govern d’Estats Units havia anunciat, feia pocs dies, la manca de seguretat per les xarxes elèctriques del país, reconeixent que estan insuficientment protegides dels efectes geomagnètics extrems, com és el cas.

Al Congrés dels Diputats d’Espanya, el passat 24 de Setembre, també es va reconèixer la necessitat de protocol·litzar mesures de prevenció de la xarxa elèctrica europea i de protecció civil davant aquest tipus de fenòmens.

 

Fonts:

Diari La Vanguardia: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20121024/54353838505/llamarada-solar-provoca-disrupciones-en-zona-planeta.html

NASA: http://www.nasa.gov/mission_pages/sunearth/news/News102312-xflare.html

Informació sobre l’escala de mesura de les flamarades: http://es.wikipedia.org/wiki/Erupci%C3%B3n_solar

Link de video: http://www.youtube.com/watch?v=zEMN1dCG_3c

 

Núria Merino, Gaudí.

28/10/2012 20:35 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

La eterna juventud en una estrella

20121020121523-image.jpgUn equipo de astrónomos ha captado una estrella del cúmulo globular Messier 4 en la que aparentemente reside «el secreto de la eterna juventud», informó hoy el Observatorio Austral Europeo (ESO) desde su sede central en la ciudad alemana de Garching, en el sur del país.

Los científicos analizaron una nueva imagen captada con la cámara de gran campo del telescopio MPG/ESO ubicado en el Observatorio La Silla, en el norte de Chile, que muestra un gran número de las decenas de miles de estrellas presentes en el cúmulo globular Messier 4, con el esplendor de la Vía Láctea de fondo.

Los astrónomos estudiaron por separado con diversos instrumentos del telescopio de largo alcance (VLT, por sus siglas en inglés) muchas de estas estrellas, para lo que separaron su luz en los colores que la componen, lo que les permitió medir las edades y composición química de las mismas.

La procedencia de este litio constituye un misterio, pues por regla general este elemento se degrada paulatinamente durante miles de millones de años, a lo largo de la vida de una estrella.

No obstante, la estrella analizada aparentemente guarda el secreto de la eterna juventud, pues ha sido capaz de preservar sus niveles de litio originales o bien ha encontrado una forma de aumentar sus propios niveles con litio de reciente generación.

Las estrellas que forman parte de los cúmulos globulares son muy antiguas, por lo que no se espera que posean una gran cantidad de elementos químicos pesados.

Descubrieron así que una de las estrellas posee inusuales y sorprendentes propiedades que permiten afirmar que en ella podría residir el secreto de la eterna juventud.

http://www.informador.com.mx/tecnologia/2012/402494/6/la-eterna-juventud-en-una-estrella.htm

http://www.abc.es/20120905/ciencia/abci-estrella-secreto-eterna-juventud-201209051215.html

Carolina López
20/10/2012 12:15 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

L’Observatori Europeu Austral fa 50 anys

20121017171201-blog.jpg

El 5 d' octubre de 1962 un grup d’astrònoms van decidir establir una organització dedicada a l’investigació astronòmica del hemisferi sud. Això va donar lloc a una de les organitzacions astronòmiques més grans del món: l’Observatori Europeu Austral (ESO)

L’ESO treballa en tres ubicacions del desert d’Atacama les quals són característiques per la seva qualitat en l’observació dels cossos celestes: La Silla, Cerra Paranal i Chajnantor. El servei d’aquest observatori ofereix a la comunitat científica una publicació de dos articles diaris de cosa que el converteix en d’instal·lació astronòmica més productiva. Ara per ara està encetant dos grans projectes: el “Gran Conjunt Mil·limètric/Submil·limètric d’Atacama” (ALMA) que observarà l’univers fred i es preveu que això duri fins el 2013. I l’altre, el “Telescopi Europeu Òptic/Infraroig Extremadament Gran” (E-ELT) que es convertirà en el telescopi òptic més gran del món. Encara està en fase de desenvolupament i es creu que estarà operatiu a partir de la pròxima dècada.

El darrer 5 d’octubre de 2012 a causa del cinquantè aniversari de l’organització el Consell Superior d’Investigacions Científiques va cedir  la seva seu central  de Madrid per realitzar una jornada de portes obertes on s’hi van realitzar activitats com una connexió directa amb el microscopi del observatori del Paranal o xerrades sobre l’astrofísica actual.

Font: http://www.investigacionyciencia.es/noticias/el-observatorio-europeo-austral-cumple-50-aos-10518

Per saber més sobre l'ESO: http://www.eso.org/public/spain/

Àlex Espinal

17/10/2012 17:12 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Descobert nou forat negre a la Via làctia

20121014170304-23389.jpg

El telescopi espacial anomenat Swift dirigit per la NASA, va detectar fa cosa d’un mes la presencia d’un nou forat negre per a nosaltres.

Els forats negres són regions de l’espai finites que tenen una concentració de massa tant elevada que generen un camp gravitatori el qual absorbeix qualsevol partícula material de manera que, de tant gran que es el camp,  aquestes no poden escapar. Ni tant sols la llum.

De manera general els forats negres es formen quan una estrella es converteix en supernova, és a dir mor de manera que el seu nucli explota de manera tant brutal que no existeix cap força coneguda que pugui detenir la gran gravetat que té, apartir d’aquí es va creant un camp gravitatori tant alt que s’acaba convertint amb el que anomenem forat negre.

Es creu que a quasi totes les galàxies contenen, al seu centre, forats negres milions de cops més massius que els que coneixem.

 Els forats negres són cosos que emeten una gran quantitat de rajos X, és per això que els científics de la NASA el van poder descobrir, ja que van rebre una gran emissió d’una onada d’alta energia que estava sent produïda per una gran emissió de rajos X. Per aquesta raó  encara desconeixen moltes dades sobre aquest forat.

 Ha estat trobat al mig de la nostra galàxia i l’han  anomenat segons les seves coordenades Swift J1745-26 , tot i que els astrònoms no coneixen del tot la seva posició suposen que es deu trobar a uns 30.000 anys llum de la terra.  

Hi ha molt poca informació sobre Swift J1745-26 ja que està recentment descobert i falten un munt de dades per averiguar. 

 

 

Fonts: http://www.abc.es/20121008/ciencia/abci-descubren-nuevo-agujero-negro-201210081030.html

http://www.nasa.gov/vision/universe/starsgalaxies/black_hole_description.html

http://www.astromia.com/universo/agujerosnegros.htm

http://en.wikipedia.org/wiki/Swift_J1745-26

http://sobreagujerosnegros.blogspot.com.es/

Amàlia Prat

14/10/2012 17:04 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Venus passarà entre la Terra i el Sol

20120530000143-1338118279-extras-ladillos-1-0.jpg

El 5 de juny de 2012, Venus passarà per davant del Sol reproduint una silueta que és probable que ningú de nosaltres ho pugui tornar a veure

Els transits de Venus venen en parelles i cada parella ve separada per més de cent anys. La que succeirà aquest juny es el segon transit d’una parella que comprèn de 2004-2012 i el pròxim no serà fins l’any 2117.

El transit dura quasi 7 hores i comença a les 22:09 (UTC) del 5 de juny. A la meitat de l’oceà Pacífic és veurà realment bé perquè el Sol estarà a sobre durant tota la travessia. En els EE.UU. el millor moment serà durant la posta de Sol. La imatge que es podrà observar serà la d’una esfera solar vermella ataronjada tacada per una rodona fosca i petita, Venus.

Els experts recomanen prendre mesures abans d’observar el fenomen utilitzant filtres solars, alguna tècnica de projecció o telescopis solars ja que no és recomanable mirar directament el Sol.

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/05/27/ciencia/1338118279.html

Andrea Albajar

30/05/2012 00:02 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Agujeros negros avistados fuera de nuestra galaxia

20120519131156-centurion-a.jpg

El equipo de Mark Burke y Somak Raychaudhury, de la Universidad de Birmingham en el Reino Unido. Ha logrado observaron agujero negro de tamaña reducido fuera de nuestra galaxia, nunca habían logrado ver uno que se encontrara fuera del entorno de nuestra galaxia.

Este agujero negro se encuentra en la galaxia Centauro A, a 12 millones de años luz de la Tierra, estos agujeros de menor masa se forman cuando una estrella con mucha masa llega al final de su vida y expulsa el mayor parte de su material al espacio en una explosión como de supernova, dejando solo un núcleo compacto que poco a poco se va derrumbando sobre si mismo y formando un agujero negro.

Se cree que hay millones de estos agujeros negros de poca masa esparcidos por cada galaxia, aunque pueden ser difíciles de detectar, ya que no emiten luz, por lo que normalmente se les percibe a través de su acción sobre los objetos que les rodean, ya que al estar absorbidos se calientan i emiten rayos-X, a pesar de estos la mayoría de los agujeros negros siguen sin estar detectados.



Pol Álvarez Batlle

Etiquetas:

19/05/2012 13:12 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

La luna mas grande del 2012

20120504191817-llega-la-superluna-del-ano-image365-.jpg

La noche del 5 de mayo podremos observar la Luna más grande del 2012, con un tamaño un poco mas grande de lo normal. Esto sucedera porque nuestro satélite se situará a la menor distancia de la tierra de todo el año.

Esto sucede porque la Luna no traza una circunferencia perfecta alrededor de la tierra como nos pasa a nosotros respecto al sol, por tanto esto quiere decir que la tierra no esta a una distancia constante de la Tierra.

Cuando la Luna está en el punto de perigeo sera cuando este mas cerca y además coincide con fase de Luna llena, que puede ser nombrada como ‘superluna’, por su aparentemente tamaño más grande de lo normal. En ese momento lo luna estará a una distancia de solo 355.126 km de la tierra.

Pol Álvarez Batlle

Etiquetas:

04/05/2012 19:18 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Un pas més en el coneixement d'un sistema planetari proper

20120419180718-cmc.jpg

Un observatori, encara en construcció, ha donat als astrònoms una informació fonamental per fer un pas endavant en el coneixement d'un sistema planetari proper i ha proporcionat claus importants sobre com aquest tipus de sistemes es formen i evolucionen. Utilitzant el Atacama Large Millimeter / Submillimeter Array (ALMA), els astrònoms han descobert que els planetes que orbiten l'estrella Fomalhaut han de ser molt més petits del que es pensava en un principi. Aquest és el primer resultat científic d'ALMA.El descobriment ha estat possible gràcies a les imatges extremadament precises que ÀNIMA va obtenir d'un disc o anell de pols que orbita Fomalhaut, que es troba a uns 25 anys llum de la Terra. Les imatges d'ALMA mostren que, tant la vora exterior com l'interior del fi disc de pols, tenen cants molt definits. Aquest fet, combinat amb les simulacions fetes per ordinador, va fer arribar als investigadors a la conclusió que les partícules de pols en el disc es mantenen dins del mateix per l'efecte gravitatori de dos planetes.Els seus càlculs també indicaven el possible grandària dels planetes - més grans que Mart però no més grans que unes quantes vegades la grandària de la terra. El 2008, una imatge del Telescopi Hubble de la NASA / ESA va revelar el planeta interior-que es creia més gran que Saturn, el segon planeta més gran del nostre Sistema Solar-. La imatge del rang òptic obtinguda pel Hubble també va detectar grans de pols molt petits que eren empesos cap a l'exterior per la radiació de l'estrella, difuminant així l'estructura del disc de pols. Les observacions d'ALMA, en longituds d'ona majors que les del rang visible, van detectar grans de pols més grans. Revelen clarament els marcats vores del disc i la seva estructura en forma d'anell, la qual cosa indica l'efecte gravitatori exercit per dos planetes.Els científics afirmen que la petita grandària dels planetes explica per què les observacions dutes a terme amb anterioritat en el rang infraroig no van poder detectar-los.Les investigacions d'ALMA demostren que l'amplada de l'anell és d'unes 16 vegades la distància del Sol a la Terra, i té un gruix de tan sols una setena part de la seva amplada. L'anell està a una distància de la seva estrella equivalent a 140 vegades la distància entre  Sol i la Terra. En el nostre propi Sistema Solar, Plutó es troba unes 40 vegades més lluny del Sol que la Terra. Els científics van observar el sistema Fomalhaut al setembre i octubre de 2011, quan només una quarta part de les 66 antenes de ÀNIMA estava disponible. Quan es finalitzi la construcció el proper any, el sistema complet serà molt més efectiu. 
 
Pàgines d'interès:
http://www.eso.org/public/spain/news/eso1216/
 
Video:
http://www.eso.org/public/videos/eso1216a/

 

                                                                      Helena Pascual

                                                                      1r de Batx B

19/04/2012 18:07 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

La fauna de Madagascar arribava a causa de les diversificacions oceàniques

20120326195656-iguanas1.jpg

L’illa de Madagascar es va separar del continent Africà fa uns 130 milions d’anys i de l’Índia fa entre 65 i 80 milions d’anys, després del desmembrament del supercontinent Gondwana. Una investigació internacional en què ha participat el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha revelat que la major part de la fauna va arribar a la illa a través de repetides dispersions oceàniques després de la separació del continent.
L’equip d’investigadors va reconstruir la història de colonització de Madagascar mitjançant la seqüenciació de diversos gens nuclears dels principals grups de vertebrats de Madagascar i de les espècies més properes a  l’Àfrica, Àsia i Sud-amèrica. Després, per datar els períodes de divergència, van aplicar l’anomenat "rellotge molecular", que permet estimar el temps evolutiu a partir del nombre de diferències entre dues seqüències d’ADN.

"Els resultats mostren que l’origen de la major part dels grups malgaixos és relativament recent, geològicament parlant, i que van colonitzar l’illa per dispersió oceànica, principalment des d’Àfrica. El més probable és que forts ciclons arrosseguessin fins a terra ferma grans troncs o petites illes flotants de vegetació amb els que serien els primers colonitzadors (l’investigador del CSIC David Vieites, del Museu Nacional de Ciències Naturals.)

Segons els experts, els colonitzadors es van haver de desplaçar necessàriament travessant l’oceà. El Canal de Moçambic que separa Madagascar d’Àfrica, té una profunditat de gairebé 3.000 metres, massa perquè una baixada del nivell del mar hagués permès la dispersió per terra. Tortugues i iguanes, van ser els grans supervivents

A la fi del període Cretàcic es va produir una extinció massiva a tot el planeta. Segons aquest estudi, només dos grups de les espècies vertebrats que vivien llavors a Madagascar van sobreviure a aquesta onada d’extincions: unes tortugues d’aigua dolça i les iguanes. La resta de la fauna present a l’illa va arribar a ella amb posterioritat creuant l’oceà en diversos períodes.

Segons aquest estudi, la diversificació posterior dins de l’illa es va veure afavorida per l’existència de selves humides, que van permetre que els grups adaptats a aquest hàbitat es diversifiquessin fins a convertir Madagascar en un dels punts calents de biodiversitat mundial. En l’actualitat, aquesta illa acull una fauna i una vegetació úniques, tant pel seu elevat nombre d’espècies endèmiques com per la gran biodiversitat que conté.

 

 

                                                                               

 

                                                                                    Helena Pascual

                                                                                    1r Batx -B

26/03/2012 19:57 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Cassini detecta oxigen en l'atmosfera d'una lluna de Saturn

L'equip encarregat de la missió va enunciar que la sonda Cassini ha emès ions d'oxigen a la gelada lluna de saturn per primer cop.

Els ions d'oxigen estan molt dispersos i aquesta concentració equivalent a la de l'atmosfera de la terra a una alçada de 480 quilòmetres.

Ara podem saber que Dione, la lluna de Saturn, és una font de mol·lècules d'oxigen.

L'oxigenelement bàsic per a la vida a la terrapodria originar-se en les llunes de Saturn a causa de fotons solars o partícules d'energia que impacten contra la superfície d'aigua gelada del satèl·lit.

Els científics no pensaven que Dione pogués tenir una atmosfera ja que era un astre massa petit.

 

La sonda Cassinillançada el 1997és una missió en què participen la NASAl'Agència Espacial Europea (ESA) i l'Agència Espacial Italiana i té com a objectiu estudiar els canvis climàtics a Saturn i en les seves llunes.
Arianna Saura
1r Batx - A
 
 



 

Etiquetas: ,

06/03/2012 11:55 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Una falla sísmica s'obre sota la central de Fukushima

20120305213108-sin-titulo.jpg

Les autoritats japoneses, que pretenen desmantellar la central de Fukushima al llarg de les properes quatre dècades, poden patir, mentre completen aquesta tasca, molt més estrès del que se li pressuposa a tan delicada tasca. El terratrèmol del 11 de març de 2011 no només va donar un cop crític a la planta nuclear, sinó que pot haver propiciat que a partir d'aquell moment estigui molt més exposada a patir sota les seves terres un nou sisme devastador. Segons el treball de la Universitat de Tohoku (Japó), realitzat a partir de l'estudi de 6.000 terratrèmols a la zona, el sisme que va provocar el catastròfic tsunami de magnitud 9,0 i un de posterior de 7,0 a Iwaki marquen el camí d'una nova falla que s'hauria instal · lat sota Fukushima.

L'estudi, publicat a la revista de la Societat Europea de Geociències, Solid Earth, assegura que les autoritats nipones han d'assegurar l'estabilitat de la planta atòmica malmesa per evitar un ensurt més gran en el futur per la seva delicada situació sismològica actual. Els 40 anys que s'han posat de meta per desmantellar completament la central i netejar tots els elements tòxics potencialment perillosos per a les persones i l'entorn poden ser un termini massa ampli.

Ivan Cascos

Etiquetas:

05/03/2012 21:31 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Estrelles embrionàries es formen en el cor d'Orió

20120304194423-orion-nasa-telescopio-espacial-spitzer-tl5ima20120302-0046-4.jpg

Les dades obtingudes pels telescopis espacials Herschel de l'Agència Espacial Europea i Spitzer de la NASA, mostren com la brillantor de les estrelles en formació de l'interior de la nebulosa d'Orió canvia molt ràpidament.

Al superposar les dades recollides amb l'instrument per a l'infraroig llunyà de Herschel amb els de dos instruments de Spitzer, que operen a longituds d'ona més curtes, es va obtenir una imatge que mostra amb detall les estrelles en formació al cor d'un dels objectes més famosos del cel nocturn. La nebulosa d'Orió es troba a 1350 anys llum de la Terra, i es pot distingir clarament en el cel hivernal visible des d'Europa.

Un equip d'astrònoms liderat per Nicolás Billot, de l'Institut de Radioastronomia Mil · limètrica (IRAM) a Granada, Espanya, va utilitzar el telescopi Herschel per prendre una imatge setmanal de la nebulosa d'Orió durant sis setmanes, a finals de l'hivern i durant gran part de la primavera de l'any passat.

L'instrument PACS de Herschel va descobrir partícules de pols fred en els discos d'acreció de les protoestrelles més joves, en observar la banda de l'infraroig llunyà. Aquests resultats es van combinar amb imatges d'arxiu de Spitzer, preses a la banda de l'infraroig mitjà, en què es poden distingir formacions més antigues i a major temperatura.

Els astrònoms van quedar sorpresos en descobrir que la brillantor dels objectes més joves variava fins un 20% en qüestió de setmanes, ja que el procés d'acreció pot durar anys o fins i tot segles. Ara estan tractant de trobar una explicació per a aquest inusual fenomen.

Bernat Martínez

 

Etiquetas: , ,

04/03/2012 19:44 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

El "Quagma", l'últim estat de la matèria

20120225124927-univ0.jpg

L'estat més misteriós i agressiu en que pot estar la matèria és l'anomenat quagma per uns i glasma per altres. Són acrònims de plasma de quarks i gluons del qual sentirem coses molt interessants d'aquí poc, perquè en l'últim accelerador (LHC) del CERN (Centre europeu d'Investigacions Nuclears) pot ser que es produeixi aquest plasma imminentment.

Els àtoms es van suposar indivisibles durant 24 segles. Al segle XX, aquests maons de la matèria no només es van dividir i van manipular de mil maneres, sinó que dels seus components bàsics: electrons, protons i neutrons, es va poder generar una variadíssima fauna de partícules. Per fer això era necessari aplicar-lis una gran quantitat d'energia bombardejant-los amb algunes d'aquestes partícules accelerades per màquines cada vegada més poderoses. A la segona meitat del segle passat es va demostrar que la majoria d'aquestes partícules estaven formades per altres: els quarks.

Les propietats d'aquests quarks són molt originals. Per exemple, la seva càrrega elèctrica és una fracció de la de l'electró, la qual es considerava mínima i fonamental. Però el més interessant és la força amb què es mantenen units tres d'ells dins de, per exemple, el familiar protó. Aquesta força augmenta amb la distància, la qual cosa, encara que sembli poc familiar perquè l'usual és el contrari (la força gravitatòria entre dos cossos es debilita paulatinament conforme s'allunyen), és el que li passa a un simple moll, que com més s'estira més intensa és la força que cal aplicar per fer-ho. Per això els quarks sempre estan confinats dins de les partícules que formen i no es poden estudiar directament. Fins ara, perquè l'energia del LHC és tan alta que podrà trencar protons i neutrons alliberant aquests quarks. I els gluons? Fan a la força nuclear el mateix paper que els fotons en la força elèctrica: transmetre aquesta entre les partícules sensibles a ella, en aquell cas els quarks.

A unes energies tan esfereïdores que només van existir just després del Big Bang, és a dir, l'equivalent en temperatura a diversos trilions de graus, es fan col·lisionar nuclis de plom. L'esclat d'aquests alliberaran els quarks i els gluons dels seus protons i neutrons. Aquest fluid hiperdens a aquesta gran temperatura i terriblement electritzat és el quagma, és a dir, l'estat més primigeni de la matèria. Diuen que quan es pugui estudiar aquest plasma al laboratori s'estarà veient la creació de l'univers. És una tonteria, però és una bella tonteria.

 

Víctor López

Etiquetas: ,

25/02/2012 12:49 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Ni el neutrí acaba amb Einstein. De moment.

20120224184856-einstein-12.jpg

Últimament hi ha hagut molta polèmica amb el que fa a la velocitat del neutrí. A finals de l’any passat el CERN ens va comunicar el resultat del seu experiment: "El neutrí va més ràpid que la llum". Bé, ara han revelat que es van equivocar, i que probablement la nova teoria sigui totalment falsa.

Tot i els resutats, la realitat del neutrí encara està en el aire. Faran més comprovacions dels resultats per arribar a una conclusió fiable.

Einstein va dir, en el 1905, que res anava més ràpid que la llum.

S’ha filtrat de que el resultat de l’experiment POT ser fals, ja que es va detectar un cable mal connectat. Es tracta d’un cable de fibra òptica que hauria d’haver estat connectat a un GPS, per detectar en quin moment passaven els neutrins, d’aqui pot haver vingut la petita diferència que va "permetre" que anés més ràpid que la llum.

Per confirmar (o rebutjar) la teoria sobre els neutrins, han programat un altre experiment durant aquest 2012.

 Neutrí vs Einstein.  Qui guanyarà?

http://alt1040.com/2012/02/neutrino-fallido-cable-suelto

Eduard Esteller

Etiquetas: ,

24/02/2012 18:49 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Una super-Terra amb possibilitats de tenir aigua i vida

20120212124837-supertierra.jpg

Un equip internacional de científics ha descobert una super-Terra que orbita a la zona habitable de la seva estrella, a uns 22 anys llum del nostre planeta, amb més possibilitats de tenir aigua i vida que qualsevol exoplaneta, segons van anunciar en la publicació "Astrophysical Journal Letters ".

"Aquest planeta és el millor candidat nou per contenir aigua líquida i, potser, la vida tal com la coneixem", assegura l'espanyol Guillem Anglada-Escudé, director de la investigació juntament amb Paul Butler, de la Institució Carnegie per a la Ciència.

Amb un període orbital d'uns 28 dies, el planeta GJ 667Cc, que calculen que té 4,5 vegades la massa de la Terra, gira al voltant del seu sol a la zona on la temperatura no és ni massa calenta ni massa freda perquè existeixi aigua líquida a la superfície.

"Això s'ha d'entendre en un sentit relatiu, però comparat amb els que ja s'han descobert aquest és ara mateix el millor s'ajusti al que podríem esperar", ha dit en declaracions a Efe Anglada-Escudé.

En l'òrbita en què està el planeta satisfà les condicions en què podria existir aigua, sense necessitat de complir altres requisits com succeeix amb alguns planetes descoberts que, per exemple, necessitarien una atmosfera amb molts gasos hivernacle.

El nou planeta rep el 90 per cent de la llum que rep la Terra. No obstant això, pel fet que la major part de la seva llum entrant és a la banda de l'infraroig, el planeta absorbeix un major percentatge d'aquesta energia, que calculen pot ser la mateixa que la Terra absorbeix del Sol, apunten.

"És el millor candidat a tenir aigua líquida, compleix les condicions més adequades, si hi hagués un marcador de zero a cent, aquest estaria en el vuitanta, mentre que els altres estarien en el seixanta o cinquanta", va assegurar el científic.

L'estudi indica que l'estrella pertany a un sistema triple i té una composició diferent al Sol, amb concentració molt inferior d'elements més pesats que l'heli com el ferro, el carboni i el silici.

Aquests elements són els components bàsics dels sistemes terrestres planetes, per això "és significatiu, perquè indica que el mecanisme pel qual es formen els planetes segueix funcionant encara que aquestes estrelles siguin pobres en metalls".

Segons els investigadors, això indica que l'existència de planetes habitables pot donar-se en una major varietat d'ambients del que es creia anteriorment.

L'equip va trobar més que el sistema també podria tenir un planeta gegant de gas i una altra súper-Terra amb un període orbital de 75 dies.

No obstant això, són necessàries noves observacions per a confirmar-ho.


Víctor López

Etiquetas: , ,

12/02/2012 12:48 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

TITÀ, la Terra primitiva?

20120210135422-titan-multi-spectral-overlay.jpg

Des de que Tità, el més gran de tots els satèl·lits de Saturn i segon del Sistema Solar, va ser descobert el 1665 pel físic neerlandès Christiaan Huygens ha atret l’atenció de molts, precisament per la seva resistència a l’observació: està cobert per una boira quasi impenetrable, l’única atmosfera en un satèl·lit planetari.

Quan la tecnologia ho va permetre, ja que era suficientment avançada, els científics van poder començar a estudiar el satèl·lit amb més profunditat. Primer van ser les sondes Voyager 1 i 2, que el 1980 van enviar fotografies de la capa gasosa, blava i taronja. A mitjans dels 90, el telescopi espaial Hubble va distingir unes taques a la seva superfície, pensaven que podria ser un continent o un oceà. Aleshores van posar en funcionament la missió Cassini-Huygens, que va arribar a Saturn el 2004 i ha començat a esquinçar el vel de misteri. La investigadora del Institut d’Astrofísica d’Andalusia, Luisa Maria Lara diu: “Nos hemos encontrado con un mundo muy interesante, geologicamente activo. Intriga que se haya conservado el metano durante 4.500 millones de años, algo que no deveria haver ocurrido.”

precisament aquest hidrocarbur juntament amb età fa que Tità sigui d’aquest color. Els dos creen núvols que es precipiten en forma de pluja: existeixen rastres de cursos fluvials i d’enormes llacs. És un paisatge que molts troben similar al del nostre planeta abans que la vida sorgís. I alguns dels astrofísics que l’estudien es pregunten si podria arribar a existir vida. Però és difícil, ja que la poca aigua que hi ha està en forma líquida o gasosa, dues formes incompatibles amb la seva gènesi(origen o principi d’una cosa). Però altres pensen en l’exòtica possibilitat de que es desenvolupin criatures titàniques basades en el metà i l’età.

Creuen que els volcans podrien ser una font de vida. Per exemple, Sotra Facula és el millor exemple de criovolcà trobat en aquest satèl·lit. Aquest tipus no expulsa lava, sinó una barreja d’hidrocarbur, amoníac i aigua en forma de gel o líquida. Serien els principals candidats per recrear formes biològiques similars a les terrestres.

També s’ha comprovat que el vent bufa, per lo menys, a les regions equatorials. Ja que hi ha unes acumulacions, dunes, d’un material que recorda l’asfalt. Algunes dunes són tan altes com un edifici de 33 plantes.

Els tolls polars. Al principi, els científics pensaven que les taques negres (imatge en negatiu) captades per uns radars, representaven llacs però més tard, el juny de 2009, van rebre una fotografia en la qual es reflectia clarament una superfície líquida en el pol nord de Tità. Han arribat a identificar-se més de 700 dipòsits d’età i metà que es concentren principalment als casquets polars (15% de tot el territori aprox.).

El diàmetre de Tità és de 5.140 km i a l’estar lluny del Sol té una temperatura mitja de -178oC. L’atmosfera arriba a uns 1.200 km d’altura i està composta majoritariament per nitrogen. El metà que és un ingredient minoritari però més interessant suma un total d’un 6%.

fonts d’informació: revista MUY INTERESANTE (febrer 2012)

Andrea Albajar

10/02/2012 13:55 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Búsqueda de "marcians" a l'Antàrtida

Aquesta setmana, un equip d'investigadors espanyols sortirà cap a l'Antàrtida per posar a prova una de les màquines rastrejadores de vida més sofisticades que s'han ideat. Es tracta de SOLID o Signs Of Life Detector, detector de senyals de vida.

Aquest aparell ha estat dissenyat per la Universidad de Madrid, pel departament d’Astrobiologia. Aquest projecte porta en funcionament uns quants anys, i és un prototip de l’aparell que es té intenció d’enviar a Mart.

A continuació la notícia completa: http://www.publico.es/ciencias/417653/espana-busca-marcianos-en-la-antartida

 

Víctor López

 

Etiquetas: , ,

09/02/2012 13:30 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Com serà el nou supercontinent?

Molts estudis han intentat resoldre la pregunta però és molt difícil saber amb exactitud com serà. L’últim, Pangea, la ciència no havia aconseguit trobar cap constant que es repetís en la formació de tots ells. Justament això és el que sembla haver trobat un grup de geòlegs de la Universitat de Yale.

Fins avui, d’una banda teníem la teoria de la introversió, la qual postula que els supercontinents es van formant cíclicament sobre la regió del que els va precedir per una altre banda tenim la hipòtesi de la extraversió que diu el contrari, que les noves grans masses continentals es formen just al costat oposat del planeta respecte a les anteriors. I ara a aquests dos models, que només es repeteixen en alguns casos, toca sumar el desenvolupat pels nostres geòlegs de Yale segons el qual els supercontinents s’originen a un angle de 90 graus de distància dels anteriors.
Batejat amb el nom de “orthoversion”, la hipòtesi es basa en l’anàlisi del magnetisme de roques antigues i el veritablement interessant és que per primera vegada comptem amb un model que es repeteix. Han aconseguit saber que al llarg de la història tots els supercontinents s’han format a uns 90 graus respecte al supercontinent anterior. Per exemple, segons els mesuraments realitzats, la supermassa de terra Pangea es va formar a uns 90 graus respecte a la predecessora Rodinia, i Rodinia també es va originar a 90 graus de Nuna, el supercontinent anterior.

Segons el nou model, el nou continent tindria l’aspecte que es veu en la imatge, on el continent nordamericà s’ha desplaçat al nord provocant la desaparició de l’oceà Àrtic i el mar Carib per fusionar finalment Asia. Precisament per la unió entre ambdós continents aquest supòsit proper supercontinent ha estat anomenat amb el nom de “Amasia”. Tot i que ja va existir un model que deia que els dos contintents es fusionaven, per tant l’hauríem d’anomenar “nova Amasia”.

Aquest estudi ha aconseguit trobar el que semblava impossible, un patró en la formació d’aquests anomenats supercontintents, això té una importància molt gran ja que tots els éssers vius vivim sobre els continents.

Extret de: http://alt1040.com/2012/02/como-sera-el-proximo-supercontinente-de-la-tierra

Pau Pallarès.

Etiquetas: , ,

09/02/2012 12:16 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Nova evidència d'oceans a Mart

20120209120758-marte-oceano-600x600.jpg

La missió espacial Mars Express ha aconseguit informació clau per entendre el passat del planeta vermell. Estudi de les dades retornats pel radar van descobrir vestigis de sediments que reflecteixen l’existència d’oceans a Mart fa milions d’anys.
El radar MARSIS que està funcionant en l’òrbita del planeta des de 2005 ha descobert que enterrat sota les planes del nord es troba un tipus de sediment i gel indicant que el planeta va poder en una altra època haver estat cobert per grans oceans.
Per estudiar el planeta Mars Express va estendre les seves antenes de més de 20 metres de llarg i va començar a capturar la reflexió dels polsos emesos que penetren fins a 80 metres al planeta combinant-les amb tecnologia per anul · lar la rebot que produeix la superfície, el mecanisme interpreta la energia electromagnètica reflectida per el que troba. Les dades obtingudes per aquesta missió se sumen als extensos estudis realitzades de l’atmosfera i la superfície visible de Mart.
El senyal obtinguda pel radar va consistir en una reflexió de baixa freqüència com passa generalment amb elements granulars de poca densitat. Resultat que seria producte de l’erosió causada per aigua i el posterior moviment cap a on acaben reposant. Algunes teories suposen que l’aigua es va evaporar fins a deixar el planeta, altres asseguren que és preservat en glaceres subterranis.
El descobriment d’evidència d’aquest tipus s’ha presentat en altres ocasions i sempre obre la porta a discussió de tota mena. La possibilitat d’imaginar Mart amb un passat ric en aigua i algun tipus ésser viu recorrent la  seva superfície és molt actual però aquest descobriment no col · labora gaire amb aquesta teoria. Segons els estudis els oceans no han perdurat al planeta el temps suficient com perquè es formi vida, caldria apostar encara més enrere en la seva història, on els mateixos hagin resistit un període major de temps sense patir modificacions.

La importància d’aquest descubriments és que pot confirmar l’existència en el planeta vermell,

 

http://alt1040.com/2012/02/nueva-evidencia-de-oceanos-en-marte

Eduard Esteller

Etiquetas: , ,

09/02/2012 12:08 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Científics russos arriben al inexplorat llac Boctok sota el gel antàrtic

Després de més de tres dècades de perforació, un equip de científics russos ha aconseguit arribar a la superfície del llac Vostok, que es troba a uns 3.800 metres sota el gel de l'Antàrtida i podria albergar rastres de microorganismes antics que viuen en condicions de fred extrem.

Si en les aigües del Vostok es trobessin microorganismes, la troballa podria tenir implicacions per a la possible existència de vida fora de la Terra, en condicions de fred extrem, com la lluna Europa de Júpiter o Encélado, el satèl · lit de Saturn.
Científics de l'antiga Unió Soviètica van iniciar les obres de perforació a la zona en la dècada de 1970, en el marc d'un programa d'estudis paleoclimàtics. Per aquelles dates ignoraven encara l'existència del llac Vostok, que va ser descobert el 1996 amb l'ajuda d'investigadors britànics.
El 1998, quan faltaven uns 130 metres fins a la superfície del llac, els treballs de perforació es van suspendre a instàncies de la comunitat internacional, per manca d'una tecnologia que pogués minimitzar la possible contaminació de l'aigua.
L'Institut de Mineria de Sant Petersburg va desenvolupar una tècnica especial per obtenir mostres congelades sense contaminar l'aigua del llac i els països signataris del Tractat Antàrtic van acceptar el 2003 les propostes de Rússia al respecte. Dos anys més tard, les obres de perforació a gran profunditat es van reprendre.

 

Marc Puig

08/02/2012 13:28 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Cientifics russos arriben a 3.800 metres per sota del gel antàrtic

20120208132327-vostok.jpg

Després de més de tres dècades de perforació de l’Antàrtida,un conjunt de científics russos han arribat al llac Vostok, el qual està a 3.800 metres per sota del gel antàrtic.

Valeri Lukin, director de la expedició, diu que "Probablemente se trate del agua más pura y antigua del planeta. No tenemos pruebas directas, pero sí datos de que la superficie será estéril, aunque en el fondo del lago habrá formas de vida como termófilos y extremófilos (microorganismos que viven en condiciones extremas)"

Segons Valeri els resultats d’aqueta exploració seràn fonamentals per poder estudiar el cambi climàtic a la Terra durant els proxims segles i també ayudara a entendre com les diverses formes de vida s’han anat adaptant a les condicions extremes.

Aquet llac alberga uns 300 kilometres de llarg, 50 d’ample i casi 1000 metres de profunditat en algunes zones i la masa d’aigua dolça està situada en l’epicentre de l’Antàrtida.

Ademés també els científics van descobrir que en el centre del llac hi ha una illa , en la qual encara es desconeix que pugui albergar vida en el seu interior.

Ariadna Morales

http://www.rtve.es/noticias/20120207/cientificos-rusos-llegan-vostok-lago-antartico-agua-mas-antigua-del-planeta/496320.shtml

08/02/2012 13:23 CMCgarbí Enlace permanente. Terra i Univers

Científics russos arriben al inexplorat llac Vostok sota el gel antàrtic

Després de més de tres dècades de perforació, un equip de científics russos ha aconseguit arribar a la superfície del llac Vostok, que es troba a uns 3.800 metres sota el gel de l'Antàrtida i podria albergar rastres de microorganismes antics que viuen en condicions de fred extrem.

Si en les aigües del Vostok es trobessin microorganismes, la troballa podria tenir implicacions per a la possible existència de vida fora de la Terra, en condicions de fred extrem, com la lluna Europa de Júpiter o Encélado, el satèl · lit de Saturn.
Científics de l'antiga Unió Soviètica van iniciar les obres de perforació a la zona en la dècada de 1970, en el marc d'un programa d'estudis paleoclimàtics. Per aquelles dates ignoraven encara l'existència del llac Vostok, que va ser descobert el 1996 amb l'ajuda d'investigadors britànics.
El 1998, quan faltaven uns 130 metres fins a la superfície del llac, els treballs de perforació es van suspendre a instàncies de la comunitat internacional, per manca d'una tecnologia que pogués minimitzar la possible contaminació de l'aigua.
L'ILos científicos rusos de la expedición que ha alcanzado el lago Vostoknstitut de Mineria de Sant Petersburg va desenvolupar una tècnica especial per obtenir mostres congelades sense contaminar l'aigua del llac i els països signataris del Tractat Antàrtic van acceptar el 2003 les propostes de Rússia al respecte. Dos anys més tard, les obres de perforació a gran profunditat es van reprendre.

08/02/2012 13:15 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

20120208131246-supertierra.jpg

Utilitzant dades del observador Austral Europeu (ESO) i dels telescopis Keck I y Keck II de Hawai, un equip internacional de científics ha descobert una superterra potencialment habitable orbitada en un sistema solar proper. Es denomina GJ 667Cc, la seva massa es 4,5 vegades mes gran que la terra, i dona una volta cada 28 dies terrestres en una orbita situada en la zona habitable, es a dir, amb temperatures ni massa fredes ni massa calentes per a que existeixi aigua liquida, que permet la vida.

Els investigadors, que publiquen el seu treball en la revista Astrophysical Journal Letters, destaquen que el planeta gira entorn a un triple sistema estel·lar situat a 22 anys llum, amb una composició diferent a la del nostre sol. Presenta elements mes pesats que el heli, com per exemple ferro o carboni. Es una estrella vermella de  mida mitjana. Això significa que els planetes habitables poden trobar-se en una major varietat de ambients del que es pensava fins ara.

08/02/2012 13:13 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

S'ha descobert una súper Terra amb possibilitats d'haver-hi aigua i vida

20120204121416-planeta-habitable.jpg

Un equip internacional de científics ha descobert una super Terra que orbita a la zona habitable de la seva estrella, a uns 22 anys llum del nostre planeta, amb més possibilitats de tenir aigua i vida que qualsevol exoplaneta, segons han anunciat avui en la publicació Astrophysical Journal Letters .

"Aquest planeta és el millor candidat nou per contenir aigua líquida i, potser, la vida tal com la coneixem", assegura l’espanyol Guillem Anglada-Escudé, director de la investigació juntament amb Paul Butler, de la Institució Carnegie per a la Ciència.

Amb un període orbital d’uns 28 dies, el planeta GJ 667Cc, que calculen que té 4,5 vegades la massa de la Terra, gira al voltant del seu sol a la zona on la temperatura no és ni massa calenta ni massa freda perquè existeixi aigua líquida a la superfície.

El nou planeta rep el 90 per cent de la llum que rep la Terra. No obstant això, pel fet que la major part de la seva llum entrant és a la banda de l’infraroig, el planeta absorbeix un major percentatge d’aquesta energia, que calculen que pot ser la mateixa que la la Terra absorbeix del Sol.

"És el millor candidat a tenir aigua líquida, compleix les condicions més adequada, si hi hagués un marcador de zero a cent, aquest estaria en el vuitanta, mentre que els altres estarien en el seixanta o cinquanta", va assegurar el científic.

Els investigadors van trobar evidència de com a mínim un i possiblement un altre o altres dos planetes orbitant l’estrella GJ 667C, que es troba a uns 22 anys llum de la Terra.

L’estudi indica que l’estrella pertany a un sistema triple i té una composició diferent al Sol, amb concentració molt inferior d’elements més pesats que l’heli com el ferro, el carboni i el silici.

L’equip va trobar a més a més que el sistema també podria tenir un planeta gegant de gas i una altra super Terra amb un període orbital de 75 dies. No obstant això, són necessàries noves observacions per a confirmar-ho.

Anglada-Escudé, actualment vinculat a la Universitat de Göttingen (Alemanya), va assenyalar que amb la nova generació d’instruments científics dels investigadors seran capaços d’examinar molts estels amb aquestes característiques i "finalment buscar empremtes espectroscòpiques de vida en aquests mons".

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20120203/54247649181/descubierta-una-super-tierra-con-posibilidades-agua-vida.html

04/02/2012 12:14 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Vida a Venus?

20120130202906-venus.jpg

Als anys 70 i 80 les sondes sovi`etiques van capturar imatges de la superfície de Venus en les que s'hi podia distingir objectes possiblement en vida!

Les imatges van ser capturades el 1975 per les sondes Venerea-9 i Venerea-10 i amb l'ajuda de les sondes venerea-13 i Venerea-14 al 1982.

Aquests objectes possiblement animats medeixen entre 0.1 i 0.5 metres i recorden a la forma d'un escorpió i un pegat negre.

Diuen que no se'n poden veure més perquè la sonda feia molt soroll i tots van sortir corrents excepte el que s'ha aconseguit fotografiar, que es va quedar atrapat.

 

Albert Gavaldà                                                     30-1-2012

30/01/2012 20:29 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Un possible OVNI?

20120130193912-ovni.jpg

A l’agost del passat 2011 l’investigador Peter Lindberg, descobridor de les restes del Jönköping (un carguer suís enfonsat a la 1a Guerra Mundial), va descobrir amb el seu sonar un objecte volador no identificat (OVNI) al fons del mar mentres feia una de les seves expedicions.

L’objecte es va descobrir a 80 metres sota la superfície del Golf de Botnia entre Finlàndia i Suècia, l’objecte era circular i de 18 metres de miàmetre.

Encara no està gens clar que és però s’ha fet ot tipus d’especulacions com que és una porta a un món interior o que és un falcó milenari...

Ja que les imàtges del sónar no són suficientment clares per distingir clarament què és Lindberg hi tornarà a la primavera mentres busca finançament.

La vritat és que és un descobriment ben curiós!! N’estarè al corrent de noves informacions.

més informació a:  http://www.abc.es/20120130/ciencia/abci-busca-ovni-hallado-fondo-201201301415.html

 

Albert Gavaldà                                       30-1-2012

Etiquetas:

30/01/2012 19:44 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Podrien haver planetes semblants a la Terra

20111212204453-607773main-kepler22bdiagram-raw-full.jpg

La Nasa en 1977 va llançar una nau, la cual és la nau més llunyana que hi ha voltant per l'univers, el seu objectiu era estudiar els límits del sistema solar.
Al cap d'un temps en el 2009 la nasa va tornar a llançar una nova nau la Kepler , la cual ha trobat un planeta que s'assembla a la Terra.
A aquest planeta li han posat el nom  de Kepler 22 i és dos vegades i mig superior a la Terra i està a 600 anys llum i orbita en un sol semblant al nostre pero mes fred i més petit.
Aquest descobriment és un gran pas per trobar vida extaterrestre en altres planetes i també per trobar planetes similars a la Terra.La nau Kepler a trobat un 2.326 planetes que s'assemblen a la Terra en només 2 anys des de el seu funcionament.
Ademes la nau Kepler a trobat els dos forats negres més grans que em vist fins ara un, per exemple té una densitat de 9700 milions de vegades el sol.


Aqui deixo unes cites de uns científics de la Nasa:


Este es un gran logro en el camino de encontrar una Tierra gemela", dijo en un comunicado Douglas Hudgins, director del programa científico de Kepler en el cuartel general de la NASA en Washington.


"La otra cosa que nos entusiasma es que orbita sobre una estrella mucho más parecida a nuestro propio sol", aunque algo más pequeña y fría, alrededor de la que orbita en un periodo de 290 días, indicó la científica. Además, según explicó su compañero Bill Borucki, principal investigador de Kepler en el Centro Ames, "si el efecto invernadero fuera similar al de la tierra y tuviera una superficie", calculan que el planeta podría gozar de una temperatura de 22 grados centígrados.


Per a més informació:
http://www.antena3.com/noticias/ciencia/nasa-descubre-planeta-habitable-sistema-kepler22_2011120600003.html


Ariadna Morales

12/12/2011 20:44 cmcgarbí Enlace permanente. Terra i Univers

Un equip d’astrònoms capta la primera imatge d’un altre sistema solar

Rolf Wahl Olsen ha aconseguit fotografiar, amb els telescopis Keck i Gemini, un altre sistema solar, on s’aprecia clarament a tres planetes orbitant al voltant de l’estrella Beta Pictoris (a 63, 4 anys llum de la Terra) s’ha pogut saber en base a la brillantor que aquets 3 cossos celestes son majors que Júpiter, encara que les distancies entre els planetes son totes majors, tant és així, que els planetes tarden 100 anys en completar una volta al voltant de la seva estrella. I ha estat el primer sistema planetari que s’ha aconseguit fotografiar a part del nostra.

El disc protoplanetari al voltant de Beta Pictoris, possiblement la primera imatge amateur d'un altre sistema solar

 

L’interès dels astrònoms per aquet sistema radica  en que es molt semblant al nostre i s’han referit a descobriment com una autentica mina d’or, dons ara tindran a seu abast un nou sistema on posar a proba les seves teories.

 

Els principals problemes que s’han trobat els científics (capitanejats per Christian Maurois) es l’ aclaparador resplendor de l’estrella, que ofega per complet el disc de pols que gira al voltant de l’estrella.

 

El que si que es sap es que els planetes son casi ressent nascuts (una edat de 60 mallons d’anys aproximadament) i que degut a l’energia que van acumular durant la seva recent formació encara brillen amb llum pròpia.

 

Els científics s’han marcat com objectiu prendre imatges individuals dels tres planetes i profunditzar en l’estudi de les seves atmosferes per conèixer la seva composició química, estructura dels núvols i propietats tèrmiques.

 

Web grafia:

http://www.abc.es/20111128/ciencia/abci-primera-imagen-amateur-otro-201111280911.html

http://www.taringa.net/posts/noticias/1868052/Primera-imagen-de-otro-Sistema-Solar-multiplanetario.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2008/11/13/ciencia/1226581742.html

 

Marc Puig

29/11/2011 18:58 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Els astrònom reconstrueixen la historia d'un forat negre

20111128220006-agujero-negro.jpg

Tres equips d’astrònoms han aconseguit determinar la massa, la rotació i la distància a la Terra d’un forat negre especialment famós, Cygnus X-1. L’objecte té gairebé 14,8 vegades la massa del Sol, gira 800 vegades per segon i està a 6070 anys llum d’aquí. A partir d’aquest coneixements podríem reconstruir la seva historia, bé doncs,l’han reconstruït.

Va ser identificat com a candidat a forat negre fa gairebé quatre dècades, però llavors el gran especialista Stephen Hawking no estava convençut i, el 1974, va apostar amb un col·lega i amic, el físic teòric nord-americà Kip Thorne, que no es tractava de tal objecte. Va perdre. El 1990, quan ja s’havien fet més observacions de Cygnus X-1, el físic britànic va acceptar la derrota. Va ser una de les diverses apostes que Hawking i Thorne han fet sobre qüestions científiques.

Un cop acceptat com a tal, l’objecte no va perdre interès, al contrari, el van seguir estudiant, arribant a les següents conclusions d’aquest cos celeste: Cygnus X-1 és un forat negre estel·lar, és a dir, que s’ha format pel col·lapse d’una estrella massiva, i forma un sistema doble amb un altre astre.

Ara, els tres grups d’astrònoms, que han treballat amb telescopis a terra i a l’espai, presenten les seves conclusions complementàries en tres articles publicats a The Astrophysical Journal. "La nova informació ens proporciona pistes sòlides sobre com es va formar el forat negre, la seva massa i la seva velocitat de rotació,i és emocionant, perquè no se sap molt sobre el naixement d’un forat negre", assenyala Mark Reid, líder d’un dels equips, en un comunicat del Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics (EUA). L’horitzó de successos (la frontera de no retorn de la matèria que cau en un forat negre) gira en aquest forat negre a més de 800 vegades per segon, molt a prop del màxim calculat.

Una altra dada important és l’edat: té uns sis milions d’anys, segons estudis que s’han fet sobre l’estrella companya i models teòrics. Per tant, és relativament jove en termes astronòmics, i no ha tingut gaire temps per empassar suficient matèria del seu entorn com per accelerar la seva rotació, de manera que Cygnus X-1 va haver de néixer ja girant molt ràpid i a més, es va haver de formar pràcticament amb la mateixa massa que té ara, 14,8 vegades la del Sol. "Ara sabem que és un dels forats negres estel·lars més massius de la galàxia i gira més ràpid que qualsevol altre que coneguem", afirma Jerome Orosz (San Diego State University). El telescopi espacial de raigs X Chandra, de la NASA, ha estat clau en aquesta recerca.

"Com que no pot escapar d’un forat negre més informació, la seva massa, rotació i la seva càrrega elèctrica suposa la descripció completa", diu Reid. "I la càrrega d’aquest forat negre és gairebé zero". És a dir, d’un forat negre només podem obtindre informació sobre la seva massa, la seva rotació i la seva càrrega elèctrica. La informació sobre la seva massa i la seva rotació ja les sabem i l’única que falta perquè sapiguem és la càrrega elèctrica, que és gairebé zero

Un tercer equip, gràcies als radiotelescopis sincronitzats del sistema VLBA, ha aconseguit precisar la distància de Cygnus X-1 (dada essencial per determinar la massa i la rotació),així com el desplaçament de l’objecte en l’espai. Resulta que el forat negre es mou molt a poc a poc respecte a la Via Làctia, el que significa que no va rebre impuls al formar-se. Aquesta dada dóna suport a la hipòtesi segons la qual aquest objecte no es va formar en una explosió de supernova (quan un estel súper massiu ha consumit tot el seu combustible),que hauria donat aquest impuls i portaria molta més velocitat. Va haver de ser un col·lapse estel·lar, sí, però sense explosió, el que va donar origen al forat negre en qüestió. Pel que fa a la distància, abans d’aquestes noves mesures que l’han fixat en 6070 anys llum, s’estimava entre 5800 i 7.800 anys llum, indiquen els experts del National Radio Astronomy Observatory (que opera el VLBA).

CONCLUSIÓ: els astrònoms que han treballat en aquest cas, després d’estudiar amb profunditat diferents paràmetres essencials, han arribat a la conclusió de que aquest forat negre és va formar a partir d’un col·lapse estel·lar sense explosió

Andrea Albajar

Etiquetas: , ,

28/11/2011 22:06 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

National Astronomical Observatory of Japan

Aquest és un projecte que he trobat molt interessant del National Astronomical Observatory of Japan en el qual ens podem moure a través de l’univers.

També hi podem veure animacions sobre l’orígen de la Lluna, la formación d’una galàxia en espiral, l’estructura d’un gas aprop d’un forat negre, el planeta Mart etc…

En aquest web també hi ha imatges dels planetes del sistema solar (també de planetes nans), imatges de la visió de l’univers desde 3 fins a 100 anys llum partint des de la terra, i imatges de les estrelles més importants de les diferents constel·lacions.

http://4d2u.nao.ac.jp/english/4d2unav.html

 

 

Gerard Canillas

28/11/2011 17:16 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Un descobriment d'un niu amb restes fòssils de 15 cries de dinosaures Protoceratops

20111126163541-dinosaure.jpg

Un niu amb restes fòssils de 15 cries de dinosaures Protoceratops
Investigadors nord-americans han descobert a Mongòlia un niu amb les restes fòssils de 15 cries de dinosaures Protoceratops andrewsi, que ofereixen nova informació sobre el desenvolupament postnatal i la cura dels seus progenitors, segons un estudi publicat a Journal of Paleontology.

Es tracta del primer niu d'aquest gènere que s'ha trobat i revela que les cries Protoceratops romanien al niu durant un període prolongat, segons el professor de Geociències de la Universitat de Rhode Island, David Fastovsky, autor principal.

Trobar dinosaures joves en un niu és un esdeveniment relativament estrany i no recordo cap altra espècie de dinosaure que conservi 15 cries en el seu niu d'aquesta manera, ha assenyalat.

Trobat en la Formació Djadochta a la zona de Tugrikinshire, Mongòlia, el niu té forma de bol amb un diàmetre de 2,3 metres i els investigadors calculen que té 70 milions d'anys.

En el seu interior alberga 15 dinosaures, deu dels quals són espècimens complets, amb un estat de creixement i desenvolupament similar i aproximadament la mateixa mida, el que suggereix que procedien tots de la mateixa mare.

El descobriment també indica que els dinosaures joves romandre al niu en les etapes primerenques del desenvolupament postnatal i van ser atesos pels seus pares.

El Protoceratops mesurava 1,83 metres d'alt i tardava uns deu anys a aconseguir la seva mida completa, de manera que els investigadors calculen que les cries tenien un any d'edat quan van morir.

La mort probablement va ocórrer durant una tempesta de sorra del desert, ha assenyalat el professor que atribueix la bona conservació dels fòssils a l'aridesa del terreny que ha contribuït a la excel · lent conservació, no només de Protoceratops, sinó de tots els fòssils amb els quals treballen.

Els investigadors recorden que a Mongòlia vivia una àmplia varietat de dinosaures teròpodes, alguns dels quals, entre ells el famós Velociraptor, probablement va menjar cries de Protoceratops.

 

 

Víctor Sambola Aragonès

 

 

                                                                           

Etiquetas: ,

26/11/2011 16:35 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Mapa en 3D pretén aclarar el misteri de la matèria oscura

20111123010410-mapas-3d.jpg

Un grup de científics del projecte Sloan Sky Digital Survey va utlitzar la llum emitida per 14000 quàsars per traçar el mapa més complet fins ara en 3 dimensions de l’Únivers fa uns 11000 mil·ions d’anys. 

La investigació pretén averiguar com ha canviat la velocitat d’expansió al llarg del temps i descubrir alguna cosa sobre la matèria oscura. Primer de tot, la matèria oscura és un "fenòmen" que accelera l’expansió de l’Únivers, actua repulsivament en contra de l’Únivers. 

El que fan els científics és agafar els quàsars, els objectes més brillants de l’únivers, com a focus per iluminar el hidrogen dels cosmos. Això permet visualitzar un Únivers molt llunyà. Després utilitzen les anomenades oscilacions acústiques bariòniques (BAO) com a instrument de medició de la matèria oscura. 

Aquests 14000 quàsars permeten veure les variacions de hidrogen entre diferents distàncies, i per tant, medir els efectes de la matèria oscura en aquestes distàncies, d’uns 11000 o 12000 mil·lions d’anys llum. Abans s’utilitzava la posició de les galàxies visibles, però ara utilitza l’hidrògen dels quàsars

Amb aquest mapa es permet ajudar a veure l’expansió de l’Únivers i veure diferents mètodes per trobar aquesta incògnita.

 

Víctor Enrech

Etiquetas:

23/11/2011 01:11 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

ES TROBA UN LLAC SUBTERRANI A UNA LLUNA DE JÚPITER

Els científics han trobat la millor proba feta fins ara de l’existència d’una gran massa d’aigua sota la superfície congelada d’Europa, un dels satèl·lits de júpiter. Segons els anàlisis realitzats, es pensa que es tracta d’aigua calenta, per la fractura que pateix el gel que envolta Europa, i que aquesta pot estar a menys de 3 km de profunditat.

 

Les fractures que pateix el gel superficial d’Europa, visibles des de l’espai porten més de 10 anys intrigant els astrònoms, cadascú amb una teoria (que existeix un oceà subterrani o que la capa de gel es massa gruixuda per que l’aigua la pugui fracturar.

 

Després d’un estudi realitzat a la Terra, a les zones congelades de l’Antàrtida i Islàndia, els investigadors han descobert com es formen les superfícies esquerdades. Demostrant que per que això succeeixi es necessària la presencia d’aigua a prop de la superfície.

 

Aquesta investigació a fet pujar punts al satèl·lit Europa a la classificació d’Astres en els que podria haver-hi vida.

 

Segons els càlculs, hauria d’avar, a les zones estudiades, entre 20000 i 60000 km3 d’aigua, més o menys la que tenen tots els llacs junts de la Terra. Segons Paul Schenk, que és membre  de l’institut planetari i un dels científics que estudien Europa, l’aigua calenta provoca la fusió parcial de la placa de gel, que es desfà i fa augmentar la quantitat d’aigua, provocant aquestes fractures misterioses.

Marc Puig

Llac de la Lluna Europa

 Llac de la Lluna Europa

Marc Puig

Webgrafia:

http://www.abc.es/20111117/ciencia/abci-hallan-lago-subterraneo-gigantesco-201111170835.html

 

 

21/11/2011 21:16 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Els mars subterranis d'una lluna de Júpiter

20111119124135-1321465065-0.jpg

Els científics sospiten des de fa anys que Europa, una de les 65 llunes de Júpiter, té grans oceans interiors. Un nou estudi que serà publicat aquesta setmana a la revista ’Nature’ dóna suport a aquesta teoria i suggereix que és possible que Europa sigui un satèl·lit on s’hi pugui establir vida.

Obviament, quan els científics parlen de la possibilitat que hi hagi vida en altres cossos del Sistema Solar no es refereixen a éssers intel·ligents, sinó que el més probable és que es tractés de microorganismes similars als que s’han descobert en ambients extrems de la Terra, com els que es donen a Rio Negre (Huelva).

Per dur a terme la investigació es van utilitzar imatges captades per la nau espacial Galileu, que va ser llançada el 1989 a bord del transbordador ’Atlantis’ amb la missió d’explorar Júpiter i el seu sistema planetari. La sonda de la NASA ha proporcionat tanta informació sobre el gegant gasós i les seves llunes que els científics estan trigant dècades en analitzar-la. 

L’estudi ofereix nous indicis sobre l’existència d’un gran oceà subterrani en una zona anomenada ’Caos de CONAMA’. Segons explica Rafael Batxiller, director de l’Observatori Astronòmic Nacional, aquest tipus de regions, conegudes amb el nom de ’terrenys caòtics’, es caracteritzen per tenir una superfície gelada altament fragmentada i de forma molt irregular.

Els astrònoms pensaven que Europa tenia grans oceans subterranis sobre els quals suraven enormes capes de gels amb un gruix de diversos quilòmetres. Fins ara, creien que els oceans interiors estaven separats de l’exterior i que les capes de gel es desplaçarien i xocarien uns amb altres horitzontalment. 

No obstant això, aquest nou estudi, liderat per Britney Schmidt, suggereix que els moviments verticals d’aquestes plaques també són molt importants. Aquests desplaçaments en vertical proporcionarien un mecanisme perquè els oceans interiors es mantinguin en contacte amb les zones exteriors del satèl·lit.

D’aquesta manera, "el transport d’elements químics des de la superfície d’Europa fins a l’interior, i viceversa, obre la possibilitat que Europa sigui una superfície habitable", explica Rafael Batxiller.

Els processos que tenen lloc a la lluna Europa tenen trets en comú amb els que ocorren a l’Antàrtida terrestre, de manera que l’observació d’aquests fenòmens en el nostre planeta els ajuden a comprendre el que passa en altres cossos solars.

Els resultats d’aquest estudi, però, no podran ser confirmats fins que s’enviï una nova sonda d’exploració al sistema de Júpiter, el més gran dels planetes del nostre Sistema Solar. 

Etiquetas: , ,

19/11/2011 12:41 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

La Destrucció d'un Satèl.lit va poder originar els anells de Saturn

20111117210420-1291998877766.jpg

Científics de l’Institut de Recerca Southwestern a Boulder (Estats Units) han presentat en l’edició digital de la revista Nature una explicació sobre l’origen dels anells de Saturn.

Els investigadors afirmen que els anells gelats de Saturn es van formar per l’acció de les forces gravitatòries planetàries sobre una gran lluna a mesura que aquesta migraba cap a l’interior, deixant un nucli rocós que finalment es va perdre en xocar amb el planeta gegant. Aquests descobriments es deriven dels resultats de simulacions numèriques.

L’origen dels anells de Saturn no ha estat explicat de forma adequada. Una teoria proposa que són subproductes d’una petita lluna que va derivar dins dels límits de Saturn i que va ser interceptada molt més tard per un cometa.

No obstant això, això no concorda amb la composició dels anells de Saturn, que tenen més d’entre un 90-95% de gel d’aigua i hauria necessitat un flux molt més gran d’estels.


 Els científics, dirigits per Robin Canup, utilitzen hidrodinàmiques de partícules suavitzades per simular la separació de la capa gelada gruixuda d’una lluna de la grandària de Tità, ja que creuen que el xoc d’aquest satèl.lit amb el planeta va provocar que la capa de gel es separés del planeta pròpiament dit, i creés aquests curiosos anells formats per grans roques d’aigua gelada.

Les col · lisions mútues entre els fragments gelats haurien dirigit les partícules a un anell de gel, inicialment molt més massiu que els actuals anells de Saturn. Amb l’envelliment del sistema solar, les col · lisions amb meteroides han deixat els anells de gel menys massius descoberts en l’actualitat.

Gràcies a les imatges que s’envien a la central de la missió Cassini, obtenim imatges molt concretes de la seva composició i dels moviments i trajectòria del planeta. 

 

Anna Ruiz

http://www.rtve.es/noticias/20101212/asi-se-formaron-anillos-saturno/385096.shtml

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/310111c.html

17/11/2011 21:04 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Noves medicions del planeta nan Eris

20111117184327-eris.jpg

Els astrònoms de la Unió Astronòmica Internacional (UAI) han aprofitat una oportunitat poc corrent per medir amb precisió el tamany de Eris al creuar-se per davant d’una estrella llunyana,  i han descobert que el planeta nan Eris podria ser de igual tamany o inclòs més petit que Plutó.

Eris és un planeta nan que es va descobrir el 2005, fins ara es creia que el seu tamany era un 25%  més gran que Plutó i, en un principi es va parla del dècim planeta dels Sistema Solar però, finalment es va imposar una redefinició del concepte de planeta i no es va incloure ni Eris ni Plutó, per tan passant de nou a vuit el numero de planetes del Sistema Solar. Eris i Plutó van esdevenir planetes nans.

Sembla ser que Plutó, que amb un radi entre 1150 i 1200 km, podria ser el major objecte del Cinturó d’Objectes Transneptunians encara que segons el científic espanyol Jose Luis Ortiz, “esta información es dificil de precisar porque Plutón tiene una atmosfera que interfiere en las medidas del diámetro”. En el cas de Eris “ se ha determinado, mediante la ocultación, que, en el caso de tener atmósfera, ésta seria miles de veces menos densa que la de Plutón”.

La superfície de Eris és molt brillant, uns dels objectes més brillants del Sistema Solar; reflexa el 96% de la llum que incideix en ella. La seva massa i densitat, més grans que la de Plutó, suggereixen que es tracte d’un cos en la seva major part rocós i cobert d’una capa de gels. La temperatura és d’uns 238 graus centígrads sota zero.

Eris orbita al voltant del Sol allunyant-se tres vegades més que Plutó i es troba en una regió amb poques estrelles, així que les ocultacions son molt poc habituals i difícils d’ estudiar. Es creu que no tornarà a haver-hi una altra ocultació semblant fins el 2013.

En aquesta investigació han participat astrònoms de diferents països, inclòs Espanya, intentant captar el planeta nan des de 26 lloc de tot el món la nit del 6 de novembre de 2010. Dels 26 telescopis només tres van detectar l’ocultació,  entre ells el telescopi de San Pedro de Atacama ( Xile) que pertany al Institut Andalús del CSIC.

Webs que he utilitzat:

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20111026/54236333322/el-planeta-enano-eris-podria-ser-mas-pequeno-que-pluton.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Eris_(planeta_enano)

http://www.astronoo.com/es/eris.html

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/planeta/enano/Eris/tiene/mismo/tamano/Pluton/elpepusoc/20111026elpepusoc_17/Tes

Júlia Ruiz Batlle

17/11/2011 18:43 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

El forat negre mes gran de l'Univers

20111115225614-sin-titulo.jpg

Un forat negre al centre de la galàxia el·líptica M87, en el gegantí cúmul de Virgo, a cinquanta milions d’anys llum de distància. Allà es troba el més massiu dels forats negres coneguts, amb una mesura exacta de la seva massa, uns 6,600 mil milions de masses solars. Òrbita al voltant d’una galàxia amb una població anormalment gran de cúmuls globulars, uns 12.000, en comparació als 150 o 200 cúmuls globulars que orbiten la Via Làctia.

Utilitzant el Frederick C. Gillett de Gemini (Telescopi de Mauna Kea), Hawaii, un equip d’astrònoms han calculat la massa d’aquest forat negre, que és molt més gran que el que tenim al centre de la Via Làctia, de prop de 4 milions de masses solars . L’horitzó d’esdeveniments del forat negre, de uns 20 mil milions de quilòmetres de diàmetre.

Per tal de calcular la massa del forat negre, els astrònoms van mesurar la velocitat de les estrelles que envolten l’òrbita del forat negre. i van descobrir que, de mitjana, les estrelles ho òrbita a una velocitat de gairebé 500 km / s (en comparació, el Sol gira al voltant del forat negre del centre de la Via Làctia, a uns 220 km / s). A partir d’aquestes observacions, van poder arribar a una estimació més precisa de la massa. L’equip suposa que aquest forat negre de la M87 ha pogut arribar a tan enorme grandària a causa de la fusió amb diversos forats negres. La M87 és la més gran, la més massiva de les galàxies de l’univers proper, i es creu que s’ha format després de la fusió d’ aproximadament 100 galàxies més petites. Donat el gran mida del forat negre de la M87 i la seva relativa proximitat, els astrònoms creuen que podria ser el primer forat negre que, de manera efectiva, es podria "veure".

 

Ivan Cascos

15/11/2011 22:56 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Un equip de físics europeus va aconseguir capturar per primera vegada àtoms d'antimatèria.

20111025201507-atomo-de-antimateria.jpg

Els investigadors, de l’organització europea de recerca nuclear (CERN), van aconseguir atrapar 38 àtoms d’hidrogen d’antimatèria en una fracció de segon, un temps que permet començar a estudiar la seva estructura.

Això suposa una fita històrica ja que, segons explica l’especialista en Ciència de la BBC, Jason Palmer, tot i que abans s’havia aconseguit produir antihidrógeno, en les ocasions anteriors es va destruir immediatament en entrar en contacte amb la matèria.


L’equip que va dur a terme aquest estudi, publicat a la revista Nature, considera que la possibilitat d’estudiar aquests àtoms d’antimatèria permetrà fer proves sobre principis fonamentals inèdits fins ara.

A més, aquest èxit podria conduir a una major comprensió dels orígens de l’univers.

Misteris de la física

L’actual "model estàndard" de la física sosté que cada partícula, com protons, electrons o neutrons, té en la seva imatge replicada seva antipartícula.

No obstant això, un dels grans misteris és per què el nostre món està format per matèria en lloc d’antimatèria, ja que les lleis de la física no fan cap distinció entre els dos i la mateixa quantitat d’ambdues hauria d’haver estat creada durant el naixement del Univers.

La producció de partícules d’antimatèria com els positrons o els antiprotons s’ha convertit en alguna cosa comú en els laboratoris, però ajuntar les partícules en àtoms d’antimatèria és molt més difícil.

Per això, la captura dels àtoms d’antihidrogen requereix d’un tipus de camp particular. "Els àtoms són neutres - no tenen càrrega neta - i són poc magnètics", va explicar Jeff Hangst, de la Universitat de Dinamarca i un dels membres del projecte.

"Es pot pensar en ells com petites agulles de la brúixola, per la qual poden ser desviats amb camps magnètics. Construïm una forta ampolla magnètica al voltant de la qual produïm l’antihidrogen i si els àtoms no es mouen massa ràpid, els podem atrapar", li va dir a la BBC.

Següent pas

Els camps magnètics que integren l’ampolla magnètica no són particularment forts, de manera que els investigadors van intentar que els àtoms d’antihidrogen es moguessin lentament.

L’equip va demostrar que entre els seus 10 milions de antiprotons i 700 milions de positrons, es van formar 38 àtoms estables d’antihidrogen, que van durar al voltant de dues dècimes de segon cada un.

"El que ens agradaria fer és veure si hi ha alguna diferència que no entenem encara entre la matèria i l’antimatèria per tractar de desxifrar, entre altres coses, el que va succeir en la creació de l’univers” va afirmar el professor Hangst.

Segons els experts, es tracta d’una "gesta" que s’ha aconseguit gràcies "als avenços experimentats des del passat mes de novembre", quan es van aconseguir produir i atrapar per primera vegada àtoms d’antimatèria. La millora de l’estudi es pot veure a que al novembre els àtoms que manejava l’equip eren al voltant d’una trentena, mentre que ara els retinguts van ser al voltant de 300, segons Nature Physics.

Per acabar, m’agradaria concloure amb una sèrie de dubtes que ens planteja aquesta gesta:

-          Com és que, si l’antimatèria desapareix en xocar amb la matèria, hi ha matèria?

-          Per què estem formats de matèria i no d’antimatèria?

-          Si cada àtom té el seu doble en antimatèria, no hi hauria d’haver un anti-univers, és a dir, un univers idèntic però format d’antimatèria?  

-          És possible que la matèria i l’antimatèria comparteixin el mateix espai?

-          Significa això que la teoria del Big Bang és errònia, o que és totalment certa?

Són molts dubtes, moltes preguntes que qüestionen un, cop més, la nostra realitat.

Fonts: http://www.youtube.com/watch?v=cuyvXz-tpCo (video en anglès), http://www.lavanguardia.com/ciencia/20110607/54166930223/capturan-atomos-de-antimateria-durante-mas-de-16-minutos.html, http://es.wikipedia.org/wiki/Antimateria, http://www.revista.dominicas.org/antimateria.htm

Víctor López, 25/10/2011

Etiquetas: , , , ,

25/10/2011 20:16 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Pyramiden, una ciutat congelada

20110531191724-pyramiden-svalbard.jpg

La ciutat de Pyramiden recorda poderosament a un escenari d’una pel·lícula (Inteligència Artificial) en la que un nen robot resta congelat sota el Mar de Manhattan, ja que aquest mateix escenari, l’únic que amb una estàtua de Lenin, va quedar-se congelat en unes hores.

Aquest història comença al 1910, quan els suecs van fundar a l’illa de Svalbarduna, petita colònia de miners, en un terreny en el que pensaven que hi havia un gran naixement de minerals. Així era. Però de fet, aquest arxipèlag estava en territori Noruec, 
i lluny de voler problemes, van decidir vendre tot el poblat a la Unió Soviètica, durant l’any 1927.
A partir d’aquí Pyramiden va seguir creixent en població, principalment russa, arribant a la xifra de més de 1.000 persones vivint-hi. La colònia era completament independent, defet, tenia una vida pròpia, fins i tot si tenia algun problema la resta del món, gràcies als seus horts i hivernacles era capaç de resistir durant una bona temporada sense tenir contacte amb el planeta.
El menjar era gratuït, com la majoria de serveis en el règim comunista. aquest règim va desaparèixer i així, al 1998 el seu propietari va decidir tancar tota la seva empresa minera, i els obrers ja simplement van tornar al continent deixant enrere en menys de 24 hores el que havia estat la seva llar. Actualment encara hi subsiteixen els edificis però estem parlant d’una ciutat congelada i "fantasma".
Però de tot es pot treure profit, per això, el 2009 es va construir un hotel i es realitzen visites turístiques a la ciutat minera. 

 

http://quoblog.blogs.quo.es/2011/05/24/pyramiden-una-ciudad-congelada-en-el-artico/

ALBERT CEBRIAN

31/05/2011 19:18 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Paolo Nespoli, el primer fotògraf espacial

20110529211742-images.jpg

 

Un astronauta publica en el seu Twitter unes fotos de les nostres ciutats vistes des de l'Estació Espacial Internacional.

Paolo Nespoli, l'astronauta italià de l'ESA actualment a bord de l'Estació Espacial Internacional (ISS), ha publicat al seu compte de Twitter imatges de les millors vistes nocturnes de ciutats espanyoles mai obtingudes des de l'espai.

Fa gairebé dos mesosque Paolo és a l'espai amb la missió MagISStra, on a més de realitzar experiments i tasques de manteniment, participarà en les operacions d'atracament de la nau de càrrega automàtica europea ATV, que arribarà a la ISS el proper dia 23. Tot i això, quan l’astronauta italià té un moment,s'escapa a la finestra amb millors vistes de l'estació, el mòdul europeu 'Cupola', des d’on fotografia el nostre planeta i 'twitteja' les imatges.

Cupola és un lloc únic a la ISS, des de les seves set finestres els astronautes poden completar una visió de la Terra de gairebé 180 º. Nespoli assegura que "identificar el que estàs veient des de l'espai no és fàcil”, però també que "és emocionant, cada vegada que tinc cinc minuts m'escapo a Cupola per mirar. Constantment trobo coses noves. Com que  l'Estació es mou molt ràpid la vista canvia tot el temps, i mai es donen les mateixes condicions d'il·luminació, l'estació, la posició del Sol...", explica.

La seva afició per Twitter, i la seva generositat a l'hora de penjar imatges obtingudes des de la seva privilegiada zona d'observació han fet que els usuaris l'hagin «nominat» als 'Oscars' de Twitter, anomenats Shorty Awards, que es decidiran a Nova York el proper 28 de Març. Paolo Nespoli ocupa per ara el sisè lloc -el primer europeu- en la categoria de Ciència.

Bernat Miquel

29/05/2011 21:17 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

La NASA torna a fracassar

20110522184336-nasa-relativitat.jpg

L’espai ofereix una oportunitat única per mesurar els paràmetres relativistes de la gravetat i estudiar les predicciosn de la teoria d’Einstein ( com les ones gravitatòries). Conèixer aquests paràmetres amb gran precisió és molt important perquè la gravetat és una teoria clàssica i qualsevol desviació, per petita que sigui, pot ser una guia per al desenvolupament d’una futura teoria quàntica de la gravetat.

Així doncs, els intents de la NASA per desxifrar els misteries relativistes a l’espai han estat un fracàs. Les operacions que ha portat a terme la NASA, a part de fracassar, han estat molt cares. Un bon exemple seria el llançament del satèl·lit Gravity Probe B (GP-B), que va costar 750 milions de dòlars i només a confirmat el que ja se sabia.

Les operacions de la NASA també han tingut un marge d’error molt elevat als experiments realitzats anteriorment, aquest últim satèl·lit, el Gravity Probe B, un error inferior al 10%. 

La NASA ara espera poder llençar a l’espai un satèl·lit capaç de rebaixar aquest marge d’error per aconseguir grans avenços relativistes.

http://www.amazings.es/2011/05/11/la-nasa-vuelve-a-decepcionar-tras-50-anos-de-espera/

Daniel Prieto

1r Batxillerat B

22/05/2011 19:01 colorblau Enlace permanente. Terra i Univers

Fòssils marins de 450 milions d'anys a Himàlaia

20110517204921-1305289053-0.jpg

Fòssils marins que van viure fa 450 milions d'anys, en el període Ordovicià, van ser trobats per un equip de científics del Museu d'Història Natural de Dinamarca al cim de la muntanya Qomolangma (Everest). 

El resultat de la investigació va ser donat a conèixer per David A. T. Harper, director del grup d'estudiosos, en l'XI Simposi Internacional sobre el sistema Ordovicià, que se celebra a la ciutat espanyola de Alcalá de Henares amb la presència de geòlegs i paleontòlegs de 20 països.

Segons els investigadors danesos, que van analitzar el nivell del Ordovicià al Tibet, l'altiplà més alta del món, a més de 4.000 metres sobre el nivell del mar, al Qomolangma van trobar un gran nombre de fòssils de branquiópodos, cefalòpodes, conodentes i restes d'equinoderms.

La gran varietat de branquiópodos localitzada a la regió, va explicar Harper, ha permès conèixer més detalls sobre aquests espècimens en el període esmentat i va revelar que en la seva etapa intermèdia va existir al Tibet, llavors localitzat en els límits del gran continent Gondwana, una mena de ecosistema tropical.

El Ordovicià, que va acabar fa 440 milions d'anys, és un període geològic en què no hi havia animals terrestres causa de l'escassetat d'oxigen en l'atmosfera. Va ser el moment en què es van formar els jaciments de petroli i gas en moltes regions. D'aquella època, els que més abunden són els fòssils trilobits.

17/05/2011 20:49 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

2 terratrèmols causen 10 morts a Murcia.

Per el moment, ja en son 10 les persones que han mort avui en 2 terratrèmols que han sacesajat Lorca, Murcia, per la tarda. Però, no solament són els morts el que impacta, el nombre de ferits es bastant elevat i les destroces materials són nombroses. 

Eren les 17:05 hores quan el 1r terratrèmol, de 4,4 graus, sacsejava la localitat de Lorca on es trobava l’epicentre, pero el terratrèmol s’ha inclus notat en ciutats com Murcia mateixa. 

A les 18:45 hores arribava el que seria el 2n terratrèmol i el més devastador, que causaria els 10 morts i les desenes de ferits. Ha tingut 5,2 graus a l’escala de Righter. 

La situació actualment és molt confusa, pocs poden tornar a casa, hi ha un caos en el tràfic i tothom es vol allunyar de la situació. Lorca està totalment colapsada. 

El terratrèmol ha sigut tal que s’ha notat fins a Madrid. 

Les hipotesis s’han disparat i els gèlegs ja estan en marxa per arribar a una conclusió sobre els fets, per què el terratrèmol? Això és el que es pregunten els habitants. 

Ara s’han obert tot un seguit de profecies i llegendes, bastant fícticies però possibles, que afirmen que aquest terratrèmol no és un fet que sol passar cada certs anys, sinó un avís del que pròximament els gèolegs preveuen, un terratrèmol molt devastador. Aquest fet és el que es comença a rumorejar en les comunitats científiques.

Espanya actualment ja esta posant en marxa ajudes cap a Lorca per atendre els ferits i ajudar a les famílies afectades, de totes maneres, els habitants de Murcia, i també d’arreu d’Espanya, temen per un terratrèmol com el de Japó, ja que, tenint en compte que el terratrèmol ha estat de 5, 2 graus i el de Japó 8,9 , la catastrofe hauria estat bastant considerable. 

Video: http://www.youtube.com/watch?v=ihvSV0x-JnY&feature=iv&annotation_id=annotation_218706

 

http://www.3cat24.cat/noticia/1193706/societat/Seleven-a-10-els-morts-en-dos-terratremols-a-Murcia

Jordi Pedra Méndez

11/05/2011 22:43 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Es descobreix un forat negre amb més de cinc vegades la massa del Sol

20110326131919-sistemaxte.jpg

Fins ara no s'havia demostrat res, però a la fi, des del Gran Telescopi de Canàries, investigadors de l'Institut d'Astrofísica de Canàries han descobert l'existència de un forat negre de més de 5,4 vegades la massa solar.

Pels experts, aquest descobriment és molt interessant, ja que afirmen que "només es coneixen unes vint binàries amb forat negre" de una estimació e quasi 5000 a la Via Làctia.

Les binàries de rajos X son sistemes estelars compostos per un objecte compacte i una estrella normal, aquest objecte arranca la matèria de l'estrella i l'acopla pausadament a la seva massa pròpia.

L'astrofísic Corral Santana ha afirmat que les binàries de rajos X estan la major part de la vida molt quietes, cosa que provoca estats d'erupció ocasionals. Això farà que el ritme d'agregació de matèria al forat negre s'accel·leri.

A partir d'això també ha afegit que en molts pocs casos s'ha vist que la massa de una estrella de neutrons superés a la del Sol i inclús la dupliqués. I aquests pocs casos, segons els investigadors, si la massa d'una estrella de neutrons supera tres vegades la massa del Sol, es torna inestable i col·lapsa fins formar un forat negre.

Albert Cebrian

1r. Batx A

http://www.noticiasciencias.com/2011/03/descubren-un-agujero-negro-de-mas-de.html

26/03/2011 13:19 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Japó s’eixample després del terratrèmol

20110320191949-terratremol-japo.jpg

És normal que durant un any, la placa tectònica del Pacífic s’enfonsi progressivament sota la placa d’Amèrica del Nord amb un desplaçament de 83 mil·límetres. Però un terratrèmol com el que va patir Japó pot causar un moviment ràpid i amb unes conseqüències catastròfiques. De fet, els sismòlegs del Servei Geològic dels Estats Units (USGS) estimen que a causa del terratrèmol de 8.9 graus que va patir Japó, l’illa es va desplaçar 2,4 metres cap a l’est.

Per tal de Calcular el desplaçament experimentat per l’illa, els experts de la USGS han analitzat dades del sistema de posicionament global i han detectat que les zones més properes a l’epicentre del terratrèmol es van moure fins a 4 metres cap a l’est, mentre que les zones més allunyades van mostrar molt menys moviment. Així doncs, el geofísic Ross Stein assegura que, com a conseqüència, “Japó és més ample del que era abans”.

A més, el científic de la NASA Richard Gross, ha afegit que la velocitat de rotació de la Terra també s’ha vist afectada arran del terratrèmol. Els càlculs inicials mostren que la durada del dia es va reduir 1,8 microsegons. Aquesta escala temporal és imperceptible per les persones, però ha estat detectada pels satèl·lits.

En el cas del recent sisme d’Haití (de magnitud 7.0), la Terra no va patir canvis com els que acabo de mencionar, ja que un terratrèmol de magnitud 7.0 és molt petit en comparació amb un de 8.9, i és que al Japó hi ha hagut repliques del terratrèmol superiors al sisme d’Haití.

 

http://www.youtube.com/watch?v=2ITOKxQXLj8

 

Gemma Poll

 





Etiquetas: ,

20/03/2011 19:23 cmcgarbí Enlace permanente. Terra i Univers

L'impacte d'un meteorit va poder fer fluir aigua prop de la superfície de Mart

Una sèrie de inusuals fragments de meteorits marcians ha estat objecte de profunds anàlisis en la Universitat de Leicester, Regne Unit, i els resultats d’aquests revelen una de les maneres en que l’aigua va fluir a prop de la superfície del planeta vermell.

 

Un equip d’experts del Departament de Física i Astronomia del prestigiós Centre d’Investigació Espacial de l’esmentada universitat, va examinar cinc mostres de meteorits, un dels quals va ser trobat a Egipte ara fa un segle.

Hitesh Changela i John Bridges van usar microscopis electrònics al Centre de Microscòpia Avançada d’aquesta universitat amb la finalitat d’estudiar l’estructura i la composició dels cinc meteorits marcians, incloent el trobat el 1911, el qual es conserva en una de les col·leccions del Museu d’Història Natural de Londres.

En comparar els cinc meteorits, els investigadors han demostrat la presència d’empremtes creades durant un impacte en Mart.

Els autors de l’estudi suggereixen que aquest impacte va estar associat a un cràter d’entre 1 i 10 quilòmetres de diàmetre.

Una massa de gel sepultada sota terra es va fondre durant aquest impacte, dipositant argila, pedra serpentina, carbonat i alguns altres materials en les venes del bloc mineral.

Aquesta investigació està en sintonia amb els últims descobriments geològics referents a carbonat i argila en la superfície de Mart, fets per sondes de la NASA i l’ESA, i mostra quina va poder ser la procedència d’aquests materials.

 

Vena per la qual va fluir aigua

 

Èric Rosell

14/03/2011 23:01 colorblau Enlace permanente. Terra i Univers

Un terratrèmol de 8,9 graus sacseja el Japó i provoca un tsunami que devasta la costa

20110311130413-1299826462278.jpg

Eren les 14.46 hores quan Japó va començar a tremolar, però no d’una forma del tot normal. Els mateixos japonesos s’estranyaven de l’intensitat i la durada del sisme, i és que, el terratrèmol, havia estat de 8,9 graus a l’escala de Richter, el terratrèmol més fort que ha patit Japó en els últims 140 anys. 

Però, el problema s’incrementa si parlem d’un terratrèmol que ha tocat al mar, i a només a 140 kilòmetres de la pròpia península d’Ojika, i ha una profunditat de 24 kilòmetres. Aquest fet ha originat un tsunami del tot devastador. Als afores de Senday, d’un milió d’habitants, l’aigua ha destroçat camps de conreu, fàbriques, cases i s’ha emportat els vaixells i ha arrosegat tots els cotxes que hi haguèssin. 

Segons les fonts informatives, es parlen de 26 víctimes mortals, 30 desapareguts, i hi ha uns 4,4 milions domicilis sense llum. 

A la capital només s’ha detetcat part del cisme però no hi habigut cap catàstrofe material.

Actualment, tota la costa japonesa que toca el Pacífic està evacuada, ja que, el tsunami que ja ha tocat terra, no és l’únic, l’alerta per tsunamis està activada i els científics esperen una llarga arribada de més tsunamis. A part de Japó, a Filipines també s’ha donat la mateixa ordre, obligant als habitants filipins sent evacuats de les costes pacífiques per precaució.

Japó actualment es troba en un estat de crisi i el país està totalment paralitzat. Els serveis del país han estat greument afectats. El famós ""tren bala"" no funciona per el moment, i el sistema aeri està tancat. La telefonia mòbil també està bloquejada. 

Després del terratrèmol de 8,9 graus, s’han detectat 6 rèpliques (és a dir, 6 nous terratrèmols fruit del terratrèmol de 8,9 graus).

Si fèssim dades, hem de destacar que el que ha passat avui al Japó, ha estat considerat el 5é terratrèmol més fort de tota la història. 

Jordi Pedra Méndez

11/03/2011 13:05 CMCgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

20110228224445-57493.jpg

Els científics han descobert dos enormes raigs gamma que emeten les bombolles al centre de la galàxia, la Via Làctia. Els astrònoms diuen que les bombolles, que poden tenir milions d’anys d’antiguitat, abasten més de la meitat del cel visible, en la constel·lació de Virgo. Els científics estan fent més anàlisi per comprendre millor la naturalesa de les bombolles i d’on provenen, que semblen tenir les vores ben definides i emeten alta energia de raigs gamma de la boira no es veu en altres parts de la Via Làctia. Els científics creuen que les bombolles podrien haver-se format com a resultat de les emissions de gas produïdes per l’explosió de una formació d’estrelles, potser la que va produir molts clusters d’estrelles en el centre de la Via Làctia fa milers de milions d’anys.

 

 

Ànnia Pedrol

1r Batxillerat B

28/02/2011 22:48 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

El transportador 'Johannes Kepler' s'enlaira.

20110221223514-atv-2-johannes-kepler-09.jpg

El passat dia 16 de febrer es va enlairar la llançadora Arianne 5 carregada amb el vehicle ATV (vehicle de transferència automatitzat) batejat amb el nom de ‘Johannes Kepler’.

Tot i que es va enlairar un dia més tard del previst per problemes tècnics, els caps del projecte mantenen que va ser tot un èxit.

 La llançadora s’encarregarà d’enlairar el ‘Kepler’ fins a 260 km d’altura i llavors aquest viatjarà fins a la ISS, estació espacial internacional. La funció d’aquest coet serà portar provisions a l’ISS ,estació espacial internacional. Entre aquestes provisions hi destaquen menjar, fuel, aigua o oxigen.

Està previst que el ‘Kepler’ arribi a l’ISS el dia 24 de febrer i després de descarregar serà llançat a l’espai ja que ja haurà complert la seva missió.

Pol Ventura

1r Batxillerat C

 

21/02/2011 22:35 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Més dades sobre quan les primeres estrelles van començar a brillar.

20110220210200-jovenes-estrellas1.jpg

Després de la creació de l’univers pel Big Bang fa 13.000 milions d’anys, el cosmos va quedar sumit en la foscor. No hi havia ni estels ni galàxies. Només existia el gas (majoritàriament hidrogen) que va quedar després de la gran explosió. Amb el temps, aquesta època de no-res va arribar a la seva fi. Això va ocórrer quan els primers estels es van encendre i la seva radiació va convertir en ions als àtoms de gas del seu voltant. Un experiment dut a terme recentment ha permès descobrir alguns detalls d’aquesta època fascinant de l’univers, quan es va fer la llum.


Aquesta fase de la història de l’univers en què els primers estels van començar a funcionar com a tals i a emetre la seva resplendor, es diu l’Època de la Reionizació, i està íntimament lligada a moltes qüestions fonamentals de la cosmologia. Però mirar cap a tan enrere en el temps presenta nombrosos desafiaments observacionals.



Judd Bowman, de la Universitat Estatal d’Arizona, i Alan Rogers, de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts, han dut a terme un experiment dissenyat per detectar un senyal que no s’havia vist mai, d’aquesta època arcaica de la reionizació de l’univers. El senyal està present en les ones de radio emeses per l’hidrogen que va existir entre les primeres galàxies. Algunes d’aquestes ones de ràdio estan arribant a la Terra avui dia, i certes característiques d’aquestes ones poden aportar dades decisives sobre l’Època de la Reionizació.


A mesura que es van anar formant les galàxies, van ionitzar l’hidrogen primordial al voltant d’elles i van causar que aquest senyal de ràdio característic i gairebé omnipresent de l’hidrogen desaparegués. Per tant, verificant si la línia estava present o no en certes èpoques (el que s’aconsegueix observant a les distàncies corresponents en anys-llum), els astrònoms poden obtenir indirectament dades sobre les primeres galàxies i com van evolucionar en l’univers primerenc.

Els primers resultats obtinguts per Bowman i Rogers indiquen que el gas no ionitzat va trigar almenys 5 milions d’anys a ionitzar-se.

20/02/2011 21:02 Carles Miró Enlace permanente. Terra i Univers

El procès de formació dels planetes.

20110219202524-formacion-siste-plan-1-.jpg

Encara que el Sistema Solar hagi estat format fa molt de temps, en l'Univers es construeixen molts altres sistemes planetaris. Les primeres imatges detallades de discos protoplanetaris al voltant de dos estrelles joves han ajudat a desxifrar el procès de la formació dels planetes, a partir d'un disc de pols i gas que envolten l'astre.

Els discos evolucionen com un subproducte de la formació de les propies estrelles, pero no es coneixen els detalls de l'origen i maduració dels planetes( això ho explica els astrònoms de Subaru). Els astronoms es pregunten si cada planeta sorgeix de la coalisió de cossos rocosos i gelats més petits o de la inestabilitat gravitatoria en els discos.
Una de les imatges actuals és d'una estrella molt jove, AB Aur, en la constel·lació Auriga. Només te un milió d'anys i està rodejada per el seu disc, que orbita la estrella més propera del que ho fa Neptú. Aquesta estructura consta de dos anells inclinats respecte al pla equatorial i un espai buit en mig. El centre geomètric del disc no coincideix amb la situació de la estrella. Aquestes irregularitats sugereixen l'existència de al menys un planeta gegant que està afectant l'estructura del disc.
L'altre disc observat és el que rodeja l'estrella LkCa 15, de molts milions d'anys d'edat. S'ha obtingut la primera imatge directa del seu disc. La falta de material en aquesta estrella implica que un planeta gegant està recollint la matèria sobrant.
Aquestes observacions les publica la revista Astrophysical Journal.

Els discos són difícils d'estudiar perque són molt plans i perque la llum de l'estrella els oculta. Fins ara, només s'havia pogut estudiar la part externa de l'estructura. Però, la inclinació de les òrbites respecte al pla equatorial pot ser normal en la resta de l'Univers.
 

http://www.youtube.com/watch?v=pG1R5B9aJsM

Paula Sánchez

1er Batx A

19/02/2011 20:25 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Es simula una caminata espacial a Mart.

20110215194837-mars500-2.jpg

Després de més de 250 dies de tancament en el simulador espacial i després de provar virtualment com seria passejar per la superfície de Mart, els astronautes del projecte Mars500 de l’Agència Espacial Europea (ESA) han realitzat la seva primera missió a la superfície marciana.

El terreny, d’uns 10 metres de llarg i 6 metres de profunditat, està cobert de sorra vermellosa i està construït per semblar-se a la superfície del cràter, un antic llac ple de sediments on el robot Rover Spirit de la NASA, que va aterrar allà el 2004, va trobar dades de la història humida del planeta. 

Un dels astronautes que ha experimentat aquesta sortida, Diego Urbina, ha explicat que en els últims dies han estat "entrenant en simuladors" com seria aquest passeig per Mart.A través d’ordinadors dels tripulants han pogut experimentar en primera persona aquesta sensació. També ha apuntat que, en un futur, treballaran amb vehicles robotitzats que els podrien ajudar en una futura missió. 

Per a aquesta etapa de entrenament els especialistes s’han vestit amb els vestits espacials ’Russian Orlan’ que ara han portat en la seva sortida a la superfície. La fi era que s’acostumin al seu pes. 

Urbina i els seus companys tenen programades dues sortides més abans del 23 de febrer, dia en què la nau serà llançada de nou a l’òrbita i s’acoblarà a la nau nodrissa l’endemà, si no hi ha cap imprevist en el programa, segons ha apuntat l’agència espacial. No serà fins l’1 de març quan la tripulació abandoni l’òrbita i posi rumb a la Terra, on arribarà a principis de novembre. 

 

Feu click en aquest enllaç per veure’n el vídeo i per llegir la noticia més profundament:

http://www.laverdad.es/murcia/rc/20110214/sociedad/voluntarios-simulacro-vuelo-marte-201102141610.html

 

ÀLEX MAS FERRER.

15/02/2011 19:48 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Un telescopi es dedicarà 500 nits a aconseguir el mapa més gran de l’Univers.

20110213171409-telescopio-mayall.jpg

El telescopi Mayal ( Arizona, EUA ) es dedicarà a aconseguir el mapa més gran de l’Univers en 500 nits entre els pròxims 5 anys.Aquest projecte anomenat “BigBOSS” és el projecte espectroscòpic més ambiciós i sòlid que hi ha actualment ja que estudiarà la llum de 50 mil·lions d’objectes astronòmics i determinarà les localitzacions precises de 20 mil·lions de galàxies i quàsars. Els resultats tenen l’objectiu de ser utilitzats per tots els astrònoms i per tot el públic en general.

El problema d’aquest projecte és que necesita finançament per elaborar-lo i per desenvolupar un nou software que hi estigui associat.

http://www.noticiasciencias.com/

Adrià Albesa

13/02/2011 17:17 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Descobreixen un altre sol amb sis planetes

20110213131157-seisplanetas.jpg

Utilitzant el telescopi espacial Kepler de la NASA, un equip internacional de científics ha descobert un sistema planetari molt compacte format per una estrella semblant al Sol, anomenada Kepler-11, i sis planetes.

 

Segons la NASA, aquest sistema conté els primers planetes d'una mida semblant a la Terra, on hi ha un que orbita en l'anomenada zona habitable, una regió a una distància de la seva estrella suficient com perquè pugui existir aigua líquida en la superfície. Els cinc planetes interiors del sistema Kepler-11 uns períodes orbitals de 50 dies, de manera que orbiten dins d'una regió que podria comparar-se amb l'òrbita de Mercuri en el Sistema Solar. El sisè planeta és més gran i està més allunyat, amb un període orbital de 118 dies i una massa indeterminada.

Com en el cas del sistema solar, tots els planetes de Kepler-11 orbiten més o menys en el mateix pla. Aquest descobriment reforça la idea que els planetes es formen en discos aplanats de gas i pols que giren al voltant d'una estrella, i el patró de disc es manté després que els planetes s'hagin format.

Les densitats dels planetes proporcionen pistes sobre les seves composicions. Els sis planetes tenen densitats inferiors a la de la Terra. Sembla que els dos més interiors podrien estar formats principalment d'aigua, amb possiblement una fina capa de gas d'hidrogen-heli en la superfície, com mini-Neptunos. "Els que estan més allunyats tenen densitats menors a la de l'aigua, la qual cosa sembla indicar atmosferes d'hidrogen-heli", explica Fortney. Això sorprèn als investigadors perquè un petit planeta calent tindria difícil mantenir una atmosfera lleugera.

 

Una de les raons que fan tan important el descobriment és que permet als investigadors realitzar comparacions entre els planetes d'un mateix sistema. "Amb la comparativa de planetes hem comprès el nostre sistema solar per això és molt millor que descobrir més Júpiter calents en solitari al voltant d'altres estrelles", assenyala Fortney.

 

 

http://www.muyinteresante.es/descubren-otro-sol-con-seis-planetas

13/02/2011 13:11 oriol garcia Enlace permanente. Terra i Univers

El Sol, en estèreo

20110212110501-r3845240703.jpg

Els satèl·lits bessons STEREO van ser enlairats l’any 2006 amb l’objectiu de conèixer millor la superfície del Sol i els seus efectes sobre la Terra.

El diumenge passat, la NASA va anunciar que els dos es trobaven un de cara a l’altra en cares diferents del Sol, i ha aconseguit enviar les imatges que constitueixen el primer mapa en 3D de l’estrella del Sistema Solar.

La perspectiva de 360º dels satèl·lits STEREO permet als científics conèixer amb antelació la formació de "tempestes solars", que pels seus efectes en els camps magnètics a la Terra efecten les telecomunicacions entre d’altres.

Aquest avanç, també servirà perquè en un futur es pugui predir el temps amb més antelació i exactitud.

En el vídeo que hi ha a continuació es pot veure perfectament el recorregut que han seguit els dos satèl·Lits STEREO, quina és la feina que fan i com ho fan.

 

Gemma Poll

 

http://www.youtube.com/watch?v=iRA9qUkf1NM

Etiquetas: , ,

12/02/2011 11:06 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

El Sol, en estèreo

20110211182621-r3845240703.jpg

Ara fa cinc anys, la NASA va llançar a l’espai dues sondes bessones anomenades Stereo amb l’objectiu de conèixer millor la superfície del Sol i els efectes d’aquest sobre la Terra.

El diumenge passat, la NASA va anunciar que els dos es troben un al davant de l’altra en els diferents costats del sol, i ha aconseguit enviar imatges que formen el primer mapa en 3D de l’estrella del sistema solar.

La perspectiva de 360º dels satèl·Lits Stereo permeten als científics conèixer amb més antelació la formació de “tempestes solars”, que pels seus efectes en els camps magnètics de la terra efecten les telecomunicacions. A més, això també ens servirà en un futur no massa llunyà, per poder fer amb més exactitud la previsió del temps, així com poder predir el temps que farà en molt més temps d’antelació.

 

En el vídeo que hi ha a continuació, es pot observar clarament l’avanç que ha fet la NASA.

http://www.youtube.com/watch?v=blE9gpnKpT4

 

Gemma Poll

Etiquetas: , , ,

11/02/2011 18:29 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

VIDA A MART

20110125184936-viking-lander1.jpg

Una de les raons per les quals el científics de la NASA està contínuament enviant missions a Mart és perquè és l’únic planeta al qual podem arribar amb missions especials i amb possibilitats de que tingui vida. La gran part d’aquestes missions eren enviades per tal de comprovar si el planeta presentava els factors necessaris per acollir la vida.

Després d’analitzar els resultats extrets de totes aquestes missions és de que el fred extrem o la radiació fan que sigui impossible l’acció microbiana en la superfície del planeta vermell. Aquesta conclusió es va basa en el fet de que els instruments del projecte Viking no varen detectar compostos que confirmessin l’existència de vida. Ara bé, la idea d’anar a buscar vida a Mart no és gens descabellada, en la missió especial de 1975 es van detectar molècules orgàniques, però els científics argumenten que és possible que aquestes desaparèixer entra en contacte am agents microbians provinents de la terra.  Alguns científics defensen que encara que Mart sigui un indret hostil per a la vida, hi ha nombrosos exemples en el nostre planeta de indrets igualment extrems. Un altre argument pel qual podem pensa que Mart acull o ha acollit algun cop algun tipus de vida és que l’aeronau Viking va fotografiar una possible línea de costa situada a poca distància del gegantesc Mont Olimp (el volcà més gran de tot el sistema solar).

 

http://www.tendencias21.net/Los-cientificos-piden-a-la-Nasa-una-nueva-estrategia-para-Marte_a5071.html

http://en.wikipedia.org/wiki/Viking_program

 

 

ARNAU LLABRÉS

 

25/01/2011 18:49 clolorblau Enlace permanente. Terra i Univers

Ofiuco un vell amic

20110125181640-ophiuchus-ofiuco.jpg

Un nou signe altera el calandari del zodíac

 

Segons diferentes publicions informatives en la xarxa web, corre el rumor de la introducció d’una nova constalació en el calandari astral.

Sembla ser que antigament els astròlegs ja sabien de la presència de Ofiuco, una constalació que es situaria entre Escorpión i Sagitario. Però no ho van consolidar perquè corresponia al número 13, per a força gent número de la mala sort.

La notícia es pot trobar per internet, i es curios perquè els medis informatius no comparteixen el mateix criteri alhora de parlar d’aquest fet. Però si es cert, que força gent s’ha vist influenciada i no ho acaven de compendre. La gent pot conservar el seu antic zodíac o avenir-se al nou corresponent. Això ens dona a veure que l’astrologia no és una ciència la qual sigui verdadera.

http://gadgetsgirls.com/tag/ofiuco/

25/01/2011 18:27 Albert A. Rallo Herms Enlace permanente. Terra i Univers

Casi tot l'or que els humans posseïm és extraterrestre

20110119135420-180111b.jpg

L’or que nosaltres tenim o està a dins de mines, va ser portat per planetoides al nostre planeta a l’estrellar-se amb gran força quan la Terra estava en plena formació, fa sobre 4.500 milions d’anys.

A part de l’or, també s’ha descobert que el platí, el paladi i altres elements sideròfils ubicats a l’escorça i mantell de la Lluna, la Terra i Mart, provenen de la caiguda d’objectes del tamany de miniplanetes durant la fase final de la formació dels planetes del nostre sistema solar.

Aquest estudi ha estat realitzat per un equip d’investigadors de la Universitat de Maryland, de l’Institut tecnològic de Massachusetts i de l’Institut de Scripps d’Oceanografia. S’ha descobert gràcies a que es diu qe si la Terra ja s’hagués format amb aquests elements sideròfils, al tenir el nucli de ferro, els elements hauries estat atrets cap al nucli, i l’escorça hauria d’estar neta.

Durant temps, la comunitat científica ja estava al corrent que aquells elements no s’havien format durant la formació de la Terra, i encara que fins ara s’haguessin demostrat vàries explicacions, cap havia estat recolzada per una quantitat tant gran de cientifics.

Albert Cebrian

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/190111b.html

19/01/2011 13:54 colorblau Enlace permanente. Terra i Univers

Flat Earth Society

20110116105135-0-61-flat-earth.jpg

Estats Units és un país de contrastos, i un exemple d’això és el fet que tot hi que és la societat tecnologicament més avançada del present, encara hi han estats on es prohibeix ensenyar la teoria de l’evolució. Possiblement, l’exemple més clar de conservacionisme i religiositat més extrems dels Estats Units sigui la Flat Earth Society.

La Flat Earth Society va ser fundada a principis del segle XIV per Samuel Birley Rowbotham i encara subsisteix a la realitat. En el 2004, es va modernitzar i va crear una pàgina web.

La teoria bàsica que suporta aquesta societat és la teoria de la Terra Plana. Segons ells, la Terra és un disc pla amb el Pol Nord al mig i una barrera de gel al final (el que seria el Pol sud però en forma d’anell). Al voltant d’aquest disc hi ha el Sol, la Lluna, els planetes i les estrelles a poca distància (uns quants milers de quilòmetres). La web no diu res més de la teoria.

Aquesta teoria aixeca tantes preguntes que seria ridícul escriure-les totes. Per començar, com s’explica que el Pol Nord estigui al mig? Si les estrelles estan més aprop del que ens pensem, com es que no canvien de posició les miris per on les miris? Com s’expliquen les diferents estacions de l’hemisferi sud i el nord? I els terratrèmols? I com s’explica que la teoria de la Terra rodona tingui tantes proves i la de la Terra plana no en tingui cap que estigui aprovada per la comunitat científica?

Rellegint els fòrums de la web, sembla que l’únic argument de la societat per a qualsevol atac sigui: “Mira per la finestra.” A més a més, qualsevol autor conegut que asseguri que la Terra és rodona és desprestigiat.

El to de les converses i del text és bastant seriós, fet que descarta que la web sigui una broma, i fins hi tot s’hi fan cites d’autors que han suportat aquesta teoria, tot hi que la majoria són textos religiosos. 

Guillem Arlàndez

Etiquetas:

16/01/2011 10:51 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Descobriment de l'aigua a Mart

20101208194217-mart1.jpg

Després de trenta-dos anys d’investigació i de trenta-sis naus enviades, les probes de la nau Phoenix Mars Lander han confirmat l’existència d’aigua a Mart. A partir d’una mostra que, entregada a un instrument de la sonda, va identificar vapors d’aigua produït per l’escalfament de la mostra. Van estar fins a finals de setembre repetint varies vegades els anàlisis i ademes tractant de determinar la consistència i l’extensió de la capa subterrània de gel que hi ha a pocs centímetres sota la superfície i si hi pot haver-hi vida. Les mostres van provenir d’una excavació aproximadament de dos dits de profunditat. Amb aquesta extensió de la investigació, el cost total va ser de 422 milions de dòlars. Els científics també van descobrir que el terra de Mart és molt semblant al nostre ja que es van trobar restes de magnesi, sodi i potassi. Amb aquest descobriment ara el focus de les investigacions a Mart es troba en la possibilitat de trobar vida microscòpica o rastres d’ella en aquest planeta

 

http://www.ojocientifico.com/2008/08/01/nasa-prueba-el-agua-de-marte/

http://www.eldiariomontanes.es/20080802/sociedad/descubrimiento-agua-marte-despeja-20080802.html


Ànnia Pedrol

08/12/2010 19:42 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

L'UNIVERS CONTÉ TRES VEGADES MÉS D'ESTRELLES DEL QUE ES PENSAVA

20101207085353-red-dwarf-and-star-644x362.jpg

 

Algú pot comptar el nombre d’estrelles que hi ha a l’Univers? Doncs resulta que són tres vegades més. Un grup d’astrònoms ha descobert que les estrelles petites i dèbils conegudes com nanes vermelles són més prolífiques del que es pensava, fins al punt que, amb aquesta multiplicació, el nombre total d’estrelles que brilla en el Cosmos és probablement tres vegades més gran del que els científics havien calculat. La troballa apareix publicat a la revista Nature.
Com que les nanes vermelles són relativament petites i febles en comparació amb estrelles com el nostre Sol, els astrònoms no havien estat capaços de detectar en altres galàxies. Ara, els investigadors, entre experts del Harvard Smithsonian d’Astrofísica i de la Universitat de Yale, han utilitzat els instruments de gran abast de l’Observatori Keck a Hawaii per detectar les feble senyal de les nanes vermelles en vuit galàxies líptiques properes, que es troben entre 50 i 300 milions d’anys llum de distància. Van descobrir que aquestes nanes vermelles, que tan sols tenen entre el 10 i el 20% de la massa del Sol, eren molt més abundants del que s’esperava.

 

                                                                                Aniol Solano Clavera

http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=548134

07/12/2010 08:55 escolesgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

L'UNIVERS ÉS PLA

20101128083142-hubblepairblog-478x270.jpg

 

L’expansió accelerada de l’Univers sembla requerir l’existència d’una energia fosca que s’oposa a la gravetat.En principi, és possible estudiar-ho analitzant el desplaçament al vermell. A la pràctica, però, els moviments locals no cosmològics dels objectes astronòmics han fet aquesta prova difícil d’implantar.

Els investigadors, dirigits per Christian Marinoni i Adelina Buzzi, han superat aquest problema en aplicar la prova geomètrica a parells de galàxies distants en òrbita. Després de calibrar el seu mètode utilitzant parells de galàxies properes, els autors descobreixen que l’aparent geometria de parelles distants requereix que l’Univers sigui pla.

A més, quan es van combinar les dades amb observacions d’agrupaments de galàxies a gran escala, les dades identifiquen la constant cosmològica d’Einstein, equivalent a una energia del buit proposta, com la probable explicació per a l’energia fosca.

La nova tècnica ja proporciona una estimació més precisa per a l’amplitud de la constant cosmològica i podria proporcionar fins i tot estimacions més ajustades sobre el model cosmològic sobre dades d’estudis del desplaçament  al vermell de l’Univers profund.

http://www.abc.es/20101125/ciencia/einstein-tenia-razon-universo-201011250934.html

 

                                                                               Aniol Solano Clavera

28/11/2010 08:32 cmc garbi Enlace permanente. Terra i Univers

Forats negres

Els forats negres són cossos amb altes densitats que atreuen a totes les partícules del seu voltant incloent-hi els fotons. Això provoca que la majoria de forats negres siguin invisibles ja que la llum que absorbeixen sumada amb els gasos (que al girar a altes velocitats agafen elevades temperatures i produeixen llum) es concentren en el nucli i brillen fent-lo així en alguns casos invisible o en altres com una estrella més.

Tipus de forats negres:

-Forats negres de massa solar: són forats negres amb la massa 2’5 vegades la del sol. Es produeixen quan una estrella s’acaba la seva energia, llavors implosiona i crea una enana blanca que pot evolucionar a forat negre.

-Forats negres supermassius: són milions de vegades més grans que el sol i són el nucli de gairebé totes les galàxies, incloent-hi la Via Lactea.

Alguns d’aquets forats negres són actius i altres com el nostre inactius. Els actius emeten elevades quantitats de radiacions i llum i radiacions. Actualment el nostre forat negre s’està activant, tot hi això, emet molt poques radiacions i es segueix considerant inactiu i possiblement es torni a desactivà ràpidament.

Per determinar si un forat negre està actiu o no els astrònoms mesuren la velocitat de les estrelles al seu voltant, si aquesta velocitat és molt elevada el forat està actiu.

Un astrònom de la universitat de Toronto va estudiar un fet molt important, la galàxia Andròmeda s’està desplaçant a 400 000 km/h en direcció la nostre galàxia. Segons els seus càlculs dins de 3·10 anys les dues galàxies xocaran i i els forats negres s’uniran. Tot hi això si estem en el lloc adequat de la galàxia sortirem disparats a l’espai, sinó anirem directament al nucli del forat negre mentre les explosions i les altes temperatures calcinarien la terra.

http://www.megavideo.com/?s=seriesyonkis&v=KO15LGZG&confirmed=1

 

 

28/11/2010 02:17 Lluís Cierco Enlace permanente. Terra i Univers

Com pesar una estrella utilitzant una lluna

20101128010833-u1-exoplaneta.jpg

Com poden els astrònoms pesar una estrella que està a bilions de quilòmetres de nosaltres? Per ara majoritàriament no es pot, però és possible una estimació mitjançant models informàtics de l’estructura estelar.

Com he dit, per ara, no es pot o es pot amb una estimació poc aproximada. En canvi, a partir d’ara, gràcies a l’astrofísic David Kipping, es podrà, segons ell, saber el pes d’una estrella a partir de la lluna que tindrà un planeta de l’estrella. Ja que la lluna i el planeta es creuaran amb l’estrella, per tant, es podran saber mes dades sobre l’estrella, com per exemple les òrbites i el tamany.

Kipping va descobrir que, si un planeta té una lluna movent-se al voltant seu lo bastant gran com perquè la veguem, llavors el sistema planeta-lluna-estrella es poden medir les masses i la grandària i aconseguir-ho amb molta més exactitud que anteriorment, o sigui, que fins ara. Aquest mètode es basa principalment en medir l’òrbita del planeta al voltant de l’estrella i l’òrbita de la lluna al voltant del planeta. Llavors, aplicant les lleis de Kepler sobre el moviment, és possible calcular la massa dels cossos.

Albert Cebrian

http://www.elfogon.net/index.php?mod=article&cat=Inv&article=224

28/11/2010 01:09 colorblau Enlace permanente. Terra i Univers

Descobriment d'oxigen i diòxid de carboni en una lluna de Saturn

20101127193457-rea-cassini-478x350.jpg

La sonda espacial Cassini va realitzar una passada a 97 km de la superfície de la lluna Rea, la segona lluna més gran de les 62 que giren al voltant de Saturn, on es va descobrir un atmosfera molt tènue amb oxigen i diòxid de carboni.

A excepció de la Terra, l’oxigen és poc freqüent al Sistema Solar. Gràcies a la utilització de complexos instruments, s’han pogut detectar rastres molt lleugers d’oxigen a altres planetes i llunes com Ganímedes i Europa, dues llunes de Júpiter; en canvi, en el cas de Rea, s’ha detectat de manera directa amb els instruments instal·lats a la sonda.

Rea és l’única lluna amb atmosfera densa, i està confirmat que és una lluna gelada i sense aigua líquida com per a que hi hagi un entorn adequat per la vida. Però també cal dir que, tant Rea com Titan (la lluna més gran de Saturn), són les úniques amb la suficient massa com per contenir una atmosfera amb la seva gravetat.

 

http://www.abc.es/20101126/ciencia/descubren-oxigeno-luna-saturno-201011261552.html

 

Guillem Expósito Cuscó

27/11/2010 19:57 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Aconsegueixen capturar partícules d’antimatèria.

Investigadors de la organització europea d’investigació (CERN) aconsegueixen atrapar 38 àtoms d’hidrogen d’antimatèria i això permetrà estudiar-ne l’estructura.

Segons el model estàndard de la física cada partícula  (electrons, protons, neutrons) té la seva imatge replicada en forma de antipartícula (positrons, antiprotons). Aquesta teoria comporta que la mateixa quantitat de matèria creada amb l’Univers ha de ser creada en forma d’antimatèria.

Al voltant de l’antimatèria gira un dels grans misteris de la física i aquest descobriment pot servir per entendre com està format i com es va originar el nostre univers.

Anteriorment (des de l’any 2002) ja s’havia produït antihidrogen (partícula d’antimatèria més senzilla ja que està formada per un antiprotó i un positró) però no va ser pogut estudiar ja que es destruïa en contactar amb la matèria. Segons diu un dels físics del projecte, Jeff Hamgst la producció de partícules d’antimatèria és freqüent en els laboratoris actuals però el mèrit d’aquest experiment és haver pogut ajuntar aquestes partícules per tal de formar àtoms, cosa molt més difícil.

El pròxim pas de cara el futur serà produir més àtoms i que durin més temps per tal de poder ser estudiats amb més profunditat i intentar desxifrar les diferències entre la matèria i la antimatèria.

http://noticias.terra.com/noticias/capturan_la_antimateria_por_primera_vez/act2596115

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2010/11/101117_antimateria_cientificos_capturan_lav.shtml

22/11/2010 21:21 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Els científics demanen a la NASA una nova estratègia per a Mart

20101122181922-2474554-3475957.jpg

Al llarg dels anys, la NASA ha estat enviant moltes missions a Mart amb un objectiu ben clar, averiguar si aquest planeta alberga alguna forma de vida.

Fins ara, els científics de la NASA estaven centrats en aconseguir informació sobre els factors que necessita la vida per existir, com per exemple l’aigua, però a partir d’ara aquests científics tenen la intenció de demanar a l’agència que, enlloc de buscar factors necessaris per la vida, es centrin en buscar directament formes de vida. Aquestes missions que han proposat aquests científics ja s’havien intentat dur a terme l’any 1975 amb els noms de Viking 1 i Viking 2, també dins de la NASA.

A part d’aquestes missions del 1975, hi han hagut altres missions dedicades a la búsqueda de vida al planeta Mart, com per exemple la missió Phoenix Lander del 2007, en la que, igual que al 1975, es van trobar mol·lècules orgàniques viables per a la vida, però es creu que al posar-se en contacte amb contaminants terrestres, van desaparèixer. Un altre fet que ha contribuit en l’interès de la búsqueda de vida al planeta Mart ha estat la recén troballa de metà al planeta vermell, que fa més probable l’existència de vida, ja que la vida és una de les productores primàries de metà a la Terra.

http://www.tendencias21.net/Los-cientificos-piden-a-la-Nasa-una-nueva-estrategia-para-Marte_a5071.html

 

ALBERT CEBRIAN

22/11/2010 18:20 colorblau Enlace permanente. Terra i Univers

Es confirma l'orígen de les partícules de la sonda Hayabusa

20101122153737-sonda.jpg

 

Científics japonesos han confirmat que les partícules que va captar la sonda Hayabusa són de l’asteroide Itokawa. Aquesta sonda es va llençar fa 7 anys per intentar captar mostres d’aquest asteroide. Les mostres van caure en Australia.

La missió inicial era que la sonda estigués 3 setmanes en l òrbita del asteroide i una vegada recollides les mostres que tornés  a la Terra. Es calculava que tardaria 4 anys  en poder fer això. Ningú no estava segur de si la missió havia tingut èxit ja que hi havia agut molts problemes. En un principi havia fracassat però després de 3 anys es va aconseguir que la sonda tornés a la Terra. Malauradament la sonda va quedar completament destrossada i només van aconseguir tornar les mostres ja que aquestes estaven especialment protegides.

Les partícules que s’han extret contenien els minerals olivina, piroxè i plagioclasa. Encara que les dues primeres són comuns a la Terra, són molt diferents en la seva abundància relativa i en la seva composició atòmica. L’últim mineral no es troba en la superfície de la Terra.

Martín Dans

22/11/2010 15:40 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Planeta

20101121204917-exoplaneta-improbable.jpg

Un equip d’astrònoms alemanys ha trobat un planeta extrasolar semblant a júpiter orbitant en torn a una estrella molt antiga d’origen extragalàctic que la Via Làctia va “devorar”, en un acte de canibalisme galàctic (és el procés pel qual una galàxia gran, a través d’interaccions gravitacionals de marea amb una companya, es fusiona amb la companya, conformant una galàxia més gran i sovint irregular). Aquesta troballa qüestiona els models actuals sobre la formació de planetes.

 

Aquest planeta ha estat descobert per Johny Setiawan i altres companys del Institut Max Planck  de Astronomia (Alemanya), l’han anomenat HIP 13044 b. Aquest planeta orbitava al voltant de una estrella extremadament pobre en metalls i molt antiga. Això contradiu els models astrofísics que diuen que la probabilitat de que es formin planetes augmenta quan més metalls contingui una estrella. Segons els autors, aquest descobriment és interessant per preveure com evolucionaran els planetes del Sistema Solar quan el Sol es converteixi en una gegant vermella.  

 

El descobriment del HIP 13044  b es va realitzar utilitzen el telescopi MPG de 2.2 metres del observatori Europeu Austral (ESO). En els últims 15 anys, els astrònoms han detectat aproximadament 500 planetes al voltant d’estrelles que són veïnes còsmiques,  però fins ara no s’havia confirmat ningun que procedeixi de fora la Via Làctia.

 

 

 

Pere Arrufat

 

 

Enllaç: http://www.muyinteresante.es/descubren-un-planeta-qpoco-probableq

21/11/2010 20:49 Pere Arrufat Enlace permanente. Terra i Univers

Eclipse parcial de Sol

20101121195649-solar040111-1.gif

El proper 4 de gener de 2011 tindrem la oportunitat de veure un eclipse parcial de Sol. L’eclipse serà aproximadament  entre les 8:00 h i 9:00 h. Al nord de la península Ibèrica, l’eclipse arribarà al 65% de la totalitat.

Un eclipse solar parcial es produeix quan la Lluna en el seu moviment de rotació a la Terra s’interposa entre la terra i el Sol. Quan s’interposa entre la Terra i el Sol, no aconsegueix cobrir completament el disc solar, per tant,  provoca que l’eclipse només afecti una porció del Sol.

 http://www.noticiasciencias.com/

 Adrià Albesa

21/11/2010 19:57 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

La composició de la Lluna

20101116202623-agua-luna.jpg

Les roques lunars que van portar a la Terra els astronautes d’ Apollo a penes contenien aigua. En aquell moment, els experts van plantejar que es devia al fet que, encara que la Lluna es va formar fa milers de milions d'anys quan un planeta va impactar contra la Terra, la calor va fer que el líquid procedent del nostre planeta s'evaporés, i que l'aigua es perdés en l'espai. Tanmateix, aquesta explicació encara deixava oberta l'esperança de trobar aigua en els profunds cràters dels pols lunars.

Per comprovar-ho, l'octubre de 2009 la sonda LCROSS de la NASA va llançar una unitat perquè impactés amb un dels cràters lunars. L’ impacte va projectar un deixant que els instruments de LCROSS varen analitzar, abans també        d' estavellar sobre la superfície lunar. L'última sèrie d'anàlisi mostra que el deixant contenia aigua congelada, monòxid de carboni, diòxid de carboni, amoníac, sodi, plata, hidrogen i mercuri, segons ha detallat el geòleg Peter Schultz, de la Universitat Brown (Rhode Island, nord-est dels Estats Units), a la revista Science.

Segons ell, gran quantitat d'aquests elements provenen del bombardeig incessant a la Lluna per part de cometes i meteorits .

El geòleg pensa que un grup d'àtoms i partícules d'aquests elements dipositats en la superfície de la Lluna podrien haver estat alliberats per altres impactes de meteorits.

 

http://www.muyinteresante.es/el-suelo-lunar-contiene-agua-amoniaco-mercurio-y-plata

16/11/2010 20:26 oriol garcia Enlace permanente. Terra i Univers

El nou forat negre

20101115210950-1289840446-1.jpgEl forat negre descobert només té 30 anys, segons la NASA,és la 1ª vegada que identifiquen amb tanta precisió l'edat d'un embornal còsmic.


Els astrònoms de la NASA han trobat indicis del forat negre més jove trobat fins ara: tan sols té 30 anys. El seu descobriment suposa una oportunitat única perquè els científics puguin estudiar el naixement d'un objecte d'aquestes característiques. Aquesta gran troballa astronòmica ha estat possible gràcies a Chandra, el telescopi de rajos X més potent del món.
Segons la NASA, es tracta de la primera vegada que aconsegueixen identificar amb tanta precisió l'edat d'un forat negre.

Aquest embornal còsmic podria ajudar als científics a comprendre millor com fan explotar els estels massius i quants forats negres hi ha tant en la nostra galàxia com en unes altres.

L'objecte trobat és un vestigi de SN 1979C, una supernova situada en la galàxia M100, aproximadament a 50 milions d'anys llum de la Terra. Els científics creuen que SN 1979C, que va ser descoberta per un astrònom aficionat en 1979, es va formar quan un estel 20 vegades més gran que el Sol va fer explosió.
L'observatori espacial Chandra va ser llançat en 1999.
Té una resolució vuit vegades superior i és capaç de detectar fonts 20 vegades més febles que qualsevol altre telescopi de les mateixes característiques.

Es tracta d'una valuosa eina per estudiar física de manera detallada en un laboratori únic, l'Univers, les condicions del qual no poden ser reproduïdes a la Terra.




Montse Nogal

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/11/15/ciencia/1289840446.html?a=8012a9eb368225a8644a60325447f4d8&t=1289851037&numero=
15/11/2010 21:09 CMC GARBÍ Enlace permanente. Terra i Univers

LA CAUSA DE L'EXTINCIÓ DELS DINOSAURES: UN METEORIT

20101106165309-dinosaurios2.jpg

Després de molts anys investigant amb diverses hipòtesis aquest any s’ha arribat a la conclusió de què va ser un enorme asteroide el què va provocar l’extinció dels dinosaures fa uns 65 milions d’anys; segons ha publicat Science.

Després de 20 anys de investigacions i proves, els investigadors han determinat que un asteroide de 15km d’ample, es va estrellar on actualment es troba Chicxulub (Mèxic)

Els científics calculen que l’asteroide va impactar sobre la Terra amb una força mil milions de vegades superior a la de les bombes atòmiques de Hiroshima i Nagasaki. L’explosió hauria llançat a l’atmosfera material a alta velocitat, desencadenant una sèrie de conseqüències provocant un hivern global durant molt de temps, destruint molta vida de la Terra. Els investigador també afirmen que aquest impacte va provocar tsunamis en tot el planeta i terretrèmols de més de 10 graus en la escala de Richter.

Aquests resultats es centren en el cràter de Chicxulub, de 200km de diàmetre. Aquest cràter és poc comú ja què té una part a terra i una part dintre del mar. De la part terrestre tenen més de 5000 mil mostres, ara pretenen explorar la part marina. Amb la nova exploració es pretendrà resoldre nous dubtes sobre com moltes espècies van desaparèixer mentres unes altres van sobreviure.

Amb aquesta teoria acceptada, les altres queden descartades, en concret la teoria del volcà que era l’altre més possible. 

Aquesta hipòtesi explicava que l’extinció havia estat provocada per una sèrie d’erupcions volcàniques en l’actual India. Les erupcions van arrossegar suficient lava de basalt per omplir dues vegades el mar Negre, el que podria haver causat un refredament de l’atmosfera i pluja àcida global.

 Mireia Cano

Webs:

-http://www.muyinteresante.es/confirmado-un-meteorito-acabo-con-los-dinosaurios

-http://www.elpais.com/articulo/sociedad/unico/asteroide/acabo/dinosaurios/elpepusoc/20100304elpepusoc_7/Tes

Videos:

-http://www.youtube.com/watch?v=NO-n_4sGIkE


06/11/2010 16:55 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

El meteorit que va trobar Google Earth!

20101104215752-crater-kamil.jpg

Farà ja dos anys, una recerca en el Google Earth va conduir al descobriment del cràter Kamil, un dels impactes de meteorit més ben conservats de la Terra.


A principis d’ aquest any uns investigadors van anar al punt d’ impacte per datar la col·lisió d’ aquest meteorit metàl·lic. Les investigacions deien que el que el cràter es va produir a 12.000 km/h en un lloc situat prop de la regió fronterera entre Egipte, Sudan i Líbia. L’ impacte va ser descomunal ja que el meteorit estava format per 10 tones de ferro que va generar una bola de que era visible a més de 1.000 km de distància, i que va fer un forat de 16 metres de profunditat i 45 metres d’ample en terreny rocós.


Però això va canviar el 2008, quan el cràter va ser descobert durant un estudi a Google Earth conduït per l’expert en minerals Vincenzo de Michele. Estava buscant recursos naturals quan per casualitat va veure el cràter d’impacte arrodonit a la pantalla del seu PC. De Michele contactar amb un astrofísic, Mario Di Martino, que va organitzar una expedició al lloc el febrer d’aquest any.


Després de dues setmanes de viatge, una expedició de 40 persones va arribar al cràter. Segons informa l’Agència Espacial Europea (ESA) es van recollir més de 1.000 quilos de fragments metàl·lics de meteorit, incloent un tros de 83 quilos que es creu separat del cos principal del meteorit poc abans de l’ impacte, ja que va ser trobat a 200 metres del cràter . A més, els investigadors van crear un model en 3D del terreny usant radars.

"Això demostra que els meteorits metàl·lics que tenen una massa de l’ordre de 10 tones no es trenquen en l’atmosfera, sinó que exploten quan arriben a laterra i produeixen un cràter", afirma Detlef Koschny.

 

 

http://www.muyinteresante.es/el-meteorito-que-encontro-google-earth

04/11/2010 22:03 oriol Enlace permanente. Terra i Univers

Simulacions tridimensionals de Supernoves

20101104165500-supernova.jpg

 Quan una Supernova explota, pot arribar a emetre més energia inclús que el Sol en tota la seva existència. Les seves explosions, són de les més fortes de les quals es té constància avui dia, ja que segons diuen, una explosió d’una d’aquestes Supernoves podria arribar a eclipsar durant uns instants (els que duri l’explosió) a tot l’univers sencer.

Ara, desde l’universitat de Princeton, han fet constar que es podran fer experiments informàtics i tridimensionals, sobre el com és una explosió d’aquesta magnitud. Per tan, pot ser que aquest pas endavant de la ciència ens pugui conduir al descobriment de nous coneixements científics fins ara irreconeixibles.

Aquestes explosions s’han anat estudiant des de fa molt de temps, però no ha estat fins ara que gràcies a les noves tècniques informàtiques s’han pogut estudiar detalladament (encara que sigui amb un simulador i de la forma més senzilla possible).

En aquest estudi de la universitat de Princeton s’està assolint un gran nivell de sofistificació en la simulació de les explosions. Segons ens diuen els científics que treballen en el projecte, les simulacions arriben a un alt nivell de realitat, imitant una Supernova real quasi al 100%. Les seves bases són que l’estrella que explotarà no és esfèrica sinó asimètrica i que el perquè de l’explosió és que es veu afectada (en el seu nucli intern) per inestabilitats de la matèria que té pel voltant.

Podem dir com a conclusió que aquestes explosions ens poden donar moltes noves formes de coneixements científics, sobretot astrofísics, i de les colisions estelars més importants.

 

http://www.youtube.com/watch?v=-QVBWog4nuE

04/11/2010 16:59 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

L’ Estació Espacial Internacional (ISS) celebra deu anys de la seva entrada en funcionament.

El dia 2 de novembre de l’any 2000 van arribar a l’Estació Especial Internacional els seus primers tripulants i es va posar en funcionament. Aquesta s’havia construït a base de l’acoplació de mòduls al mateix espai, des de l’any 1998 (quan hi va arribar el primer mòdul).
Aquesta estació, situada a 400 km d’altura, estava pensada per dur a terme experiments científics a l’espai i servir d’allotjament per aquells qui hi treballen.

Des d’aleshores més de 200 astronautes han passat per l’estació espacial i s’han realitzat més de 600 experiments.

La creació d’aquest projecte va ser el resultat de la col·laboració de les agències espacials d’un gran nombre de països i en ella hi han conviscut astronautes de diferentes nacionalitats, entre ells dos espanyols.

Encara que la estació havia de ser utilitzada durant deu anys, els experts han determinat que encara podrà ser utilitzada fins el 2020.

 

http://www.estacionespacial.com/

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/11/02/ciencia/1288697492.html

 

Pol Ventura

1r Batxillerat C

2/11/2010

02/11/2010 22:37 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Una de quatre estrelles podria tenir planetes del tamany al nostre

20101029231233-planetas-tierra-1-.jpg

La Universitat de California, a Berkeley, ha arribat a una conclusió després del estudi de 166 estrelles de tipus G (com les del Sol) i tipus K (estrelles taronges menys massives que la del Sol), a menys de 80 anys llum, i utilitzant el telescopi Keck de Hawaii. I es que 1 de cada 4 estrelles podria tenir planetes de mateix o similar tamany. Quan ens referim a estrelles que pugin tenir plantes es com el Sol i la Terra, Mercuri, Venus , Mart... , és a dir, estrelles que al seu alrededor contenen plantes de similar tamany al nostre. En total s'han trobat 22 estrelles amb planetes detectables.

Andrew Hovard (coautor del estudi) explicava que si agafem 100 estrelles similars al Sol, només 1 o 2 contindrien planetes com Júpiter, 6 planetes com Neptú i 12 planetes super-Terra ( amb una massa de 3 a 10 vegades més gran que la del nostre). De planetes similars al nostre han detectat que hi han 23 planetes per cada 100 estrelles.

El que significa, doncs,  es que si la NASA desenvolupés alguna tècnica nova durant les pròximes dècades podriem trobar planetes molt semblan als nostes (de tamany) sense mirar molt lluny. El pas més rellevant que s'harà de fer doncs, es descobrir quans d'aquests planetes contenen vida.

 

http://www.muyinteresante.es/una-de-cada-cuatro-estrellas-podria-tener-planetas-del-tamano-de-la-tierra

 

Jordi Pedra Méndez

29/10/2010 23:12 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Nova tècnica per averiguar secrets sobre la formació d'estrelles

20101027235617-261010a.jpg

Per ara no s’havia descobert ninguna estratègia per saber com es formen les estrelles. La ciència, ara mateix, l’únic que sap es que les estrelles es formen en el interior de núvols de gas i pols.

Però actualment, un grup d’astrònoms de la NASA han descobert un fenomen en el que una llum infrarroja es dispersa mitjançant grans de pols molt grans i fa que els nuclis es desenvolupin per formar estrelles. La matèria del nucli es va condensant i cada vegada es fa més calenta, això provoca poc a poc la creació d’estrelles.

Però d’aquest fenomen actualment es desconeix la major part, i això ha fet que es duïn a terme diferents investigacions, fins que els astrònoms encapçalats per Laurent Pagani i per Jurgen Steinacker han aconseguit descobrir un fenomen que ens donarà molta més informació sobre la creació de les estrelles en la seva amplitud. Han aconseguit donar més informació sobre la llum dispersada, ja que porta informació sobre, per exemple, la densitat i el tamany de les partícules de pols nombrades anteriorment o la posició espaial del gas.

 

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/271010a.html

 

Albert Cebrian

27/10/2010 23:56 colorblau Enlace permanente. Terra i Univers

Col·lisió entre asteroides

20101027220039-asteroide-colision.jpg
El passat mes de gener, el telescopi espacial Hubble va captar unes imatges d’un estrany objecte en forma de X que els astrònoms van pensar que era un cometa, però cinc mesos després van descobrir que aquell presunte cometa era la recent col·lisió de dos cometes. Els investigadors de l’ Institut Max Planck de Recerca del Sistema Solar (Alemanya) i de la Universitat de Califòrnia (Estats Units) daten aquest succés a principis del 2009.

Els científics alemanys, dirigits per Colin Snodgrass, van observar l’objecte gràcies a la sonda espacial Rosetta, que s’aproximava al cinturó d’asteroides en el seu viatge cap a l’asteroide Lutetia. I després d’observar les imatges van arribar a la conclusió que la cua de l’objecte està composta de restes procedents de la col·lisió d’ aquests cometes. L’objecte s’ expandeix amb una lentitud que ha sorprès els astrònoms.

D’altra banda, l’equip de David Jewitt, de la Universitat de Califòrnia, va prendre imatges amb el telescopi espacial Hubble i va estimar un diàmetre de 120 metres el nucli de l’objecte, al mateix temps que van detectar partícules de pols mil·limètriques en la seva cua.

Els científics calculen que es produeixen col·lisions d’ asteroides com aquest un cop l’any però capturar el xoc entre aquests és difícil.

 

26/10/2010 21:04 Oriol Garcia Enlace permanente. Terra i Univers

EL METÀ A MART

20101025170022-gas-metano-en-marte.jpg

 

 

Segons els científics de la NASA alguna cosa hi ha a Mart que es capaç d’emitir 19.000 tonelades de metà a l’atmosfera en pocs mesos. 

Encara que els científics no saben de que es tracta, podria ser una emissió d’origen volcànic (poc possible, perquè no hi ha volcans actius a Mart); i l’altre podria ser una emissió produida per formes de vida unicel·lulars, no intel·ligents, atrapades al subsòl (similiars a les bacteries terrestres).

Aquesta última hipòtesi està recolçada pel fet de què a la Terra el 90% de metà que hi ha a l’atmosfera és d’origen biològic.

Després d’analitzar els resultats de la investigació  al llarg de set anys, els científics han demostrat que aquesta emissió de metà augmenta a la primavera l’hemisferi nord (on es localitza el principal punt d’emissió: Terra Sabae) i alcança un màxim d’emssions a mitjans de l’estiu. Aquest valors s’han donat, gràcies a què tres telescopis, situats a Hawai, han pogut calcular la quantitat de metà a cada moment de Mart.

 Els investigadors dedueixen que tota aquesta quantitat de metà ha de provenir del subsòl.



[...]Es una investigación muy interesante y poco concluyente[..]

 [...]Estos resultados convierten a Terra Sabae en una región prometedora para enviar allí una futura misión de exploración[...]

Ignasi Casanova, geóleg planetari de la Universitat Politècnica de Catalunya. "

 

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090116/53619703341/una-misteriosa-emision-de-metano-en-marte-intriga-a-los-cientificos.html

http://www.sindioses.org/noticias/metano.html

 

Mireia Cano

25/10/2010 17:00 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Un experiment realitzat amb bacteris extrets de la conca del riu “Tinto” ( ríu situat al sud d’Espanya, a l província de Huelva) dóna compte que la vida a Mart podria ser viable.

20101017142815-bacterias-620x465.jpg

El 2011, la NASA enviarà a Mart la sonda Mars Science Laboratory amb l’objectiu d’estudiar les possibilitats que es desenvolupi la vida sobre la superfície marciana. Fins aleshores, sabem que a Mart va haver aigua líquida i que actualment n’hi ha en estat sòlid. Les condicions a les que es sotmet la superfície marciana són extremes: temperatures que van dels -170 º C i els 25 º C, alta incidència dels raigs UV, i una pressió que pot ser de només 7 milibars (la de la Terra, de mitjana, és de 1000 mil.libars) ja que l’atmosfera de Mart és un centenar de vegades menys densa que la de la Terra. Amb aquest nou estudi s’intentarà evaluar les possibilitats que un organisme prosperi en aquestes condicions i a més a més trobar evidències d’antigues formes de vida.

Abans de fer el llançament, s’estan realitzant diversos estudis. Com per exemple el realitzat amb mostres de bacteris del riu “Tinto” de Huelva. Un equip de científics del Centre d’Astrobiologia,CAB, ubicat a Madrid va dirigir un experiment que consistia en sotmetre a un grup de bacteris extrets de la conca del riu a les condicions extremes de Mart. Es van exposar durant 24h a temperatures de - 150 º C, a baixes pressions, a una alta presència de raigs UV i es dividir els bacteris en varis grups per tal de recobrir-los d’un tipus de ferro present a Mart ( pols Regolit), cada grup es va recobrir amb una quantita diferent d’aquesta pols. Amb aquest experiment es va voler estudiar la degradació que els materials biològics podrien patir al llarg del temps sota les condicions marcianes.

Els resultats foren que els bacteris que van ser recoberts per una capa de pols de regolit de dos mil.límetres de gruix van presentar un índex de supervivència del 35%, i les protegides per cinc mm de pols marcià, van sobreviure en un 40%.

La conclusió és que tot i que aquests bacteris van ser sotmesos a condicions molt més dures de les que poden donar-se en molts llocs de Mart al llarg de l’any, per tant la viabilitat d’aquests grups bacterians en aquest ambient tan restrictiu ha quedat demostrada. Per tant és possible que hi hagi vida a Mart.




Carla Turró

http://www.nationalgeographic.com.es/2010/09/10/bacterias_con_querencia_marciana.html

17/10/2010 14:28 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

El major cúmul de galàxies es troba a 7000 anys llum.

20101014155755-blogcolorblau.jpg

Es troba un cúmul de galàxies molt velles i de tamany massiu agrupades a 7000 anys llum. S’ha pogut observar gràcies al telescopi del pol sud i es calcula que pesa el que seria equivalent a uns 800.000 milions de sols. S’espera poder utilitzar les galàxies per saber més sobre el creixement de l’univers, ja que sabem que abans l’univers era més compacte, raó per la qual la gravetat actuava amb més força i es van crear cúmuls de galàxies massives com l’exemple del que estem parlant. Les galàxies són velles, raó per la qual deduïm que devien agrupar-se als principis de l’univers, durant els primers 2000 milions d’anys d’aquest.

Brodwin porta la direcció de la investigació dels cúmuls i el seu objectiu principal és trobar una amplia mostra de cúmuls per poder estudiar i medir l’ecuació d’estat de l’energia fosca, que caracteritza l’expansió de l’univers. 

 

http://www.europapress.es/sociedad/ciencia/noticia-localizan-mayor-cumulo-galaxias-7000-millones-anos-luz-20101014140213.html

 

Maria Garcia Quero.

14/10/2010 15:58 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Matèria i Antimatèria, es troben noves diferències crucials

20101010125628-20100811120741-1.jpg

Si als físics que formen part de l’experiment MiniBooNE se’ls hagués preguntat fa un any o dos sobre diferències entre neutrins i antineutrins, la seva resposta seria molt diferent a la resposta d’avui. Experiments recents senyalen que la simetria CP, una teoria que explica que el comportament de matèria i antimatèria es semblant en alguns casos dintre de les diferencies principals que són la carga i el sentit del gir, podria estar violada en el cas de neutrins viatjant per l’univers.

Els neutrins són producte de les reaccions nuclears al Sol, i quan viatgen per l’univers pateixen una metamorfosi. Aquest canvi pot donar com a producte un de tres tipus de neutrins amb diferents característiques. Aquest procés també passa en el cas de l’antimatèria, però els membres de l’experiment MiniBoone han descobert diferencies sorprenents entre els dos processos i resultats.

Un dels problemes de la teoria de la simetria CP és que no explica el perquè l’univers està format per matèria però pràcticament res d’antimatèria. Se sap que les dos partícules es destrueixen mútuament si es toquen, no hi ha cap guanyador, i que les dos van ser creades a la formació de l’univers, però fins ara no es desconeixia com la matèria va aconseguir sobreviure mentre l’antimatèria es va extingir.

Una violació a la teoria de la simetria CP ja havia estat observada abans en el cas de quark, matèria que forma els protons i els neutrons.

Els resultats també obren la possibilitat de fins a tres nous tipus de neutrins producte del seu viatge per l’univers que ampliarien els possibles tipus a sis. Això obligaria als físics a revisar el Model Estàndard, que cataloga totes les partícules que formen la matèria.

Ara mateix, els resultats encara no tenen el “nivell de confiança” requerit per la comunitat científica per ser considerats un descobriment verídic (han de passar del 99,97% de l’experiment al 99,99994% marcat per la comunitat científica).

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/220910b.html

Guillem Arlàndez

10/10/2010 12:56 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Gliese 581 g: EL NOU PLANETA AMB VIDA

20101003200506-300px-gliese-581g.jpg

El passat mes de setembre, es va anunciar el descobriment d’un nou planeta anomenat Gliese 581 g, el qual disposa d’ una gravetat, d’una temperatura i  d’una situació respecte a la del seu sol molt adequades per a la vida (a més de ser rocós i tenir atmosfera).

El nou planeta està situat a vint anys llum i gira entorn a una estrella nana vermella, la Gl581, una de les cent més properes al nostre sistema solar.

Va ser descobert per l’investigador Steven Vogt, professor d’astronomia i astrofísica de la universitat de Califòrnia, el qual està convençut de que el planeta està habitat (encara que sigui per éssers unicel·lulars). Amb l’aparició d’aquesta noticia, també es va donar a conèixer el fet de que al 2008 un investigador de Sidney va ser testimoni de la recepció d’un misteriós y únic pols de llum, procedent de la mateixa regió on està situat el planeta descobert i al qual ell va notificar com a “és ET?”. A partir d’aquell moment no va tornar a rebre cap altra senyal d’aquell tipus, però tot i això assegura que el llarg pols que van trobar, és del tipus que emetria un laser.

 

Encara que no sabem si això és cert, fals o simplement casualitat, el que si se sap és que es tracta del planeta més semblant que s’ha trobat fins ara a la Terra (tot i ser tres vegades més gran). A més, el fet de que hi hagi aigua i com a conseqüència vida, no deixen de ser hipòtesis que s’aniran confirmant o suprimint amb pas del temps i el desenvolupament de nous mètodes que ens permetin esbrinar si verdaderament és possible la vida en un planeta que no gira sobre ell mateix (com la Terra), sempre té una cara on és de nit i l’altra de sol  i on un any està constituït per trenta set dies, ja que es el temps que triga a donar la volta al seu sol.

 

 

http://www.abc.es/20101003/ciencia/gliese-pulso-2008-201010031126.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Gliese_581_g

http://www.youtube.com/watch?v=nj6ABUFUu_I&feature=related

 

Gemma Poll

Etiquetas:

03/10/2010 20:12 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

La lluna, un satèl·lit de 5.185 cràters

object width="640" height="385">

 

 

Que la lluna té cràters ja se sap des de fa molt de temps. Ara bé, fa poques setmanes ens hem assabentat que el nostre satèl·lit en té 5.185 que facin 20 metres de diàmetre com a mínim. Això és el que afirma un nou estudi que han fet institucions tan prestigioses en el camp científic com són l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i la NASA, en una investigació conjunta.

El que han fet ha estat crear un estudi sobre els impactes a la lluna al llarg de la història, amb dades aportades per l’instrument espacial de la NASA, el Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO). L’equip ha utilitzat les dades d’aquest aparell per identificar aquests cràters i ha utilitzat mesures topogràfiques de gran precisió en comptes d’imatges, que és el que se solia fer anteriorment quan es volia estudiar els cràters lunars.

A més, aquest estudi també ha servit perquè els científics arribessin a la conclusió que el nombre de cràters a la lluna es manté força constant, ja que l’impacte de nous asteroides o cometes fan nous relleus, peròi destrueixen els anteriors, és a dir que el nombre de cràters no varia massa respecte l’actual (5.185).

Aquests nous descobriments posen de manifest la importància de la missió de la LRO, ja que ens proporcionen molta informació del nostre satèl·lit i en un futur immediat pot ser molt important per obtenir més informació que, de no ser per aquest instrument, no podriem obtenir mai.

 

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia-y-tecnologia/20100921/nuevo-mapa-muestra-los-5185-crateres-luna

 

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/5185/crateres/Luna/mapa/elpepusoccie/20100921elpepusoc_6/Tes

 

 

Bernat Miquel Vives


30/09/2010 22:33 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Google Earth descobreix l'impacte d'un meteorit a Egipte

20100929203336-images-4-.jpg

Una recerca feta per l’empresa de Google Earth va descobrir l’impacte d’un meteorit a un punt del desert d’Egipte. Aquest cràter ( anomenat com Kamil) ha estat considerat un dels impactes més ben conservats fins ara. A començaments d’aquest any un grup d’investigadors van estar cercant fragments del meteorit ( es creu que és ferro) i van intentar determinar l’edat del cràter i el seu origen.

La investigació va començar al 2008 i els resultats s’han publicat i s’han emés per els mitjans de comunicacions avui mateix. Es creu que fa milers d’anys, un meteorit metàl·lic va alcançar l’orbita terrestre i va impactar a una velocitat de 12.000 kilòmetres per hora contra la superficie terrestre (concretament el que és avui la regió fronterissa entre Egipte, el Sudan i Líbia)

L’impacte del bloc de 10 tones de ferro a una velocitat tan alta van generar una bola de foc i una brutal explosió que va ser inclús visible a 1.000 km de distància. El cràter Kamil s’enfonsa a 16 metres de profunditat i té una amplada de 45 metres.

Des d’aleshores el cràter va quedar protegit per l’acció geològica de la Terra i els processos climàtics.

La recerca s’inicià en quan Di Michele descubrí el cràter arrodonit mentre buscava elements naturals. Ràpidament contactà amb un astrofísic (Mario di Martino) del Institut Nacional D’Astrofísica de Torí i organitzaren una expedició de la qual es va fer la investigació.

S’han recollit 1.000 fragments, inclós un fragment de 80 kilos que es creu que debia ser una part central del meteorit que es devia despendre abans de que impactés, ja que es va trobar a 200 metres del cràter.

http://www.3cat24.cat/noticia/873946/societat/Google-Earth-descobreix-limpacte-dun-meteorit-a-Egipte

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100927/54012861961/google-earth-delata-el-impacto-de-un-meteorito-en-egipto-tierra-italia-madrid-milan-libia-turin-pc.html

Jordi Pedra Méndez

29/09/2010 20:33 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Es descobreix un model teòric per viatjar al passat.

http://www.youtube.com/watch?v=yMnE0eezLJ020100928192029-helicoidal-negativa-by-murderpau.jpg

El científic Amos Ori, d’Israel, ha formulat una teoria mitjançant la qual l’ésser humà podria obrir una escletxa en l’espai-temps i viatjar cap al passat. A més, segons afirmen els seus càlculs, aquesta escletxa en l’espai-temps podria ser creada sense cap necessitat d’utilitzar matèria exòtica, és a dir, només caldria matèria ordinària i densitat de la matèria positiva. Per reproduir aquesta bretxa tan sols caldria comptar amb unes condicions mínimes, en les quals l’equip d’Amos Ori està treballant.No obstant, altres equips d’investigació, com és l’equip de Ronald Mallet, per exemple, han optat per presentar un model de ’màquina del temps ’ que es basa en la llum, i no en la matèria.

Amos Ori afirma que en cas de crear la màquina del temps aquesta no seria una màquina convencional feta de materials com podria ser un ordinador, sinó que seria el propi espai temps. La investigació d’Amos Ori es basa en la curvatura de l’espai-temps i ens diu que, si la curvatura de la fletxa del temps és un fet provat i aprovat per la comunitat científica, llavors podem intentar deformar-la més, de tal manera que aconseguim fer de la línia del temps una línia en forma de rinxol on les corves arribin a tocar-se.

Un cop aconseguides les condicions mínimes per a que el tunel temporal pugui romandre obert (investigació en la qual estan treballant diversos equips com és el d’Amos Ori), aquesta màquina funcionaria sola i posa un exemple: un cop que el canó d’un vaixell hagi disparat un obús, no s’haurà de fer res, ja que l’obús anirà per si mateix cap al seu objectiu gràcies a les lleis de la física. Amos ori remarca que tot això podria ser aconseguit amb matèria comuna, i no seria necessària la matèria exòtica.

En resum, es podria estar viatjant en el temps a finals d’aquest segle, si les investigacions continuen tenint l’èxit actual, ja que aquestes ocupen ara per ara una posició molt privilegiada en la cua de prioritats.

Xavi Camarasa

http://www.tendencias21.net/Descubren-un-modelo-teorico-de-viaje-al-pasado_a1742.html

http://www.tendencias21.net/El-primer-viaje-en-el-tiempo-tendra-lugar-este-siglo_a958.html

http://www.youtube.com/watch?v=yMnE0eezLJ0

28/09/2010 19:22 cmgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Troben una estranya particula d'antimateria al RHIC

20100927173156-1924389-2642562.jpg

Un equip internacional de científics que estudia les col·lisions a alts nivells d’energia de ions d’or en el Relativistic Heavy Ion Collider (RHIC) que és una accelerador de particules subatòmiques, assegura haver trobat evidències de l’antinucli atòmic més massiu descobert fins ara .

Aquest descobriment podria ajudar a dilucidar models d’estrelles de neutrons i també possibilitar l’exploració d’asimetries fonamentals en l’univers quan aquest es trobava a les fases inicials.

Els físics empren un mapa dels elements encara més complex i tridimensional que la taula periòdica, que inclou a més del nombre de protons de cada nucli atòmic, el nombre de neutrons de cada element, que pot variar amb els diversos isòtops i un nombre quàntic conegut com a estranyesa. I degut a aquest descobriment hauran de modificar la taula periodica.

Algunes conseqüencies cientifiques són per comprendre l’estructura dels forats negres i les estrelles colapsades i les condicions que van existir uns pocs microsegons després de Big Bang. 

 http://www.tendencias21.net/Sorprendente-hallazgo-de-antimateria-extrana-en-el-RHIC-de-Nueva-York_a4180.html

 

 

 

Marina Valdezate

27/09/2010 17:33 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Así se ve todo el Universo gracias al telescopio Planck

20100705220124-100705145606-planckluz-526.jpg

Éste es el extraordinario lugar donde vivimos: el Universo.

La imagen del telescopio espacial europeo Planck es la primera que logra captar la totalidad del cosmos, con todas sus estrellas y galaxias.

El telescopio fue lanzado el año pasado para escanear la "luz más antigua" del Universo, es decir, cómo se veía el cosmos en el momento de su creación. Y le tomó seis meses ensamblar todo el mapa del Universo conocido.

Planck está buscando la llamada radiación de fondo de microondas, una forma de radiación electromagnética que llena al universo por completo. Y el objetivo es encontrar las luces más antiguas que datan de 380.000 años después del Big Bang.

La imagen muestra lo que es visible más allá de la Tierra a los instrumentos sensibles a la luz en longitudes de onda muy largas, mucho más largas de lo que podemos detectar con nuestros ojos.

"Espectacular"

Los investigadores afirman que es un conjunto de información extraordinaria que les ayudará a entender mejor qué fue lo que convirtió al Universo en lo que conocemos hoy en día.

"Es una fotografía espectacular. Algo de enorme belleza", le dijo a la BBC el doctor Jan Tauber, científico del proyecto Planck.

Dominando el primer plazo se ven segmentos enormes de nuestra galaxia, la Vía Láctea.

La línea brillante horizontal que atraviesa a lo largo de la imagen es el disco principal de la galaxia, el mismo plano donde el Sol y la Tierra residen.

Allí también es donde la mayoría de las estrellas en la Vía Láctea se forman hoy, pero debido a que esta imagen sólo registra la luz en longitudes de onda muy largas (microondas en el infrarrojo lejano), lo que vemos en realidad no son estrellas.

Más bien se trata de todo el material que se requiere para formar estrellas: mucho polvo cósmico y luz.

"Lo que vemos es la estructura de nuestra galaxia en gas y polvo, lo cual nos dice mucho sobre lo que está ocurriendo en los alrededores del Sol" explica el profesor Andrew Jaffe, miembro del equipo del Planck en el Imperial College de Londres.

Y aunque menos espectacular que la Vía Láctea, el verdadero interés de los científicos es el fondo moteado que en la imagen aparece de color magenta y amarillo.

Ésta es la famosa radiación de fondo de microondas (CMB, por sus siglas en inglés), uno de los principales objetivos de la misión de Planck.

La CMB es la "primera luz", la luz que finalmente pudo salir hacia el espacio una vez que, después del Big Bang, el universo se enfrió lo suficiente para permitir la formación de átomos de hidrógeno.

Antes de ese momento, dicen los científicos, el cosmos pudo haber sido tan caliente que la materia y la radiación permanecían "acopladas" y el Universo tuvo que haber sido opaco.

Detectores superfríos

Una de las grandes tareas de Planck es encontrar evidencia de la "inflación", la expansión más rápida que la luz que según los cosmólogos fue lo que experimentó el Universo en sus primeros momentos fugaces.

La teoría señala que este evento tiene que estar registrado en la CMB y que es posible recuperar esos detalles utilizando instrumentos suficientemente sensibles.

Planck puede tener esa capacidad. Algunos de sus detectores operan a la extraordinaria temperatura de menos 273,05 grados centígrados, una décima de grado sobre lo que los científicos llaman "cero absoluto".

El telescopio ya está trabajando en el montaje de una segunda versión del mapa. Su misión es adquirir por lo menos cuatro versiones.

"Sabemos que eventualmente, a medida que los datos sean cada vez mejores, terminaremos enfrentando las limitaciones del instrumento", dice el profesor Jaffe.

"Así que cuanto más tiempo hagamos funcionar el Planck, más podremos aprender sobre el propio telescopio y así retirar muchos de los efectos contaminantes que surgen por la forma como éste produce su ruido", agrega.

Los científicos ahora necesitarán analizar los datos con detalle y evaluar su importancia. Se espera poder contar con un informe completo de las imágenes de la CMB en el 2012.

Y aunque uno o dos equipos de investigadores ya están tratando de llevar a cabo interpretaciones no autorizadas de estos datos, los expertos afirman que es una tarea inútil.

"La CMB es ciertamente visible pero la imagen en sí misma fue retocada así que es imposible hacer ciencia con ella" explica a la BBC el doctor Tauber.

"También redujimos la resolución de la imagen para contar con algo que la gente pudiera entender mejor al verla. De otra forma hubiera sido demasiado grande", agrega.

El telescopio Planck es una de las principales misiones de la Agencia Espacial Europea (ESA). Fue lanzado en mayo de 2009 y ubicado en una posición de observación a más de un millón de kilómetros de la Tierra.

Artur Rivera

http://www.bbc.co.uk/mundo/ciencia_tecnologia/2010/07/100705_planck_luz_telescopio_universo_men.shtml

05/07/2010 22:01 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Descubren Exóticos "Volcanes de Asfalto" Submarinos

20100607001648-vv.jpg

Un equipo formado por científicos de la Universidad de California en Santa Bárbara, el Instituto Oceanográfico de Woods Hole, la Universidad de California en Davis, la Universidad de Sídney y la Universidad de Rhode Island, ha conseguido identificar una serie de "volcanes de asfalto" en el fondo del Canal de Santa Bárbara.

La mayor de estas estructuras submarinas de la Era Glacial está a una profundidad de 220 metros, demasiado hondo para que lleguen allí los buzos (lo que explica por qué esos volcanes nunca habían sido divisados por los humanos). Es más grande que un campo de fútbol y tan alto como un edificio de seis pisos. Se trata de una estructura enorme, fruto de la acumulación del asfalto.

David Valentine, profesor de Ciencias de la Tierra en la Universidad de California en Santa Bárbara, Chris Reddy, director del Instituto Oceánico Costero, dependiente del Instituto Oceanográfico de Woods Hole, y sus colegas, vieron los volcanes por primera vez en 2007 durante una inmersión en el submarino de investigación Alvin.
Usando el brazo robótico del submarino, los investigadores tomaron muestras y las llevaron a laboratorios en la Universidad de California en Santa Bárbara y el Instituto Oceanográfico de Woods Hole para su análisis. En 2009, Valentine y sus colegas hicieron otras dos inmersiones en el área a bordo del Alvin, y también llevaron a cabo una exploración detallada de la zona usando un vehículo submarino autónomo, el Sentry, el cual tomó fotos mientras se desplazaba por el lugar manteniéndose a unos 3 metros sobre el lecho marino.

Los análisis realizados desde entonces muestran que ciertamente estos volcanes no son los volcanes de lava típicos existentes en Hawái y otros sitios. Los científicos han determinado que estos volcanes son de asfalto y se formaron cuando el petróleo fluía desde el subsuelo del lecho del canal hace entre 30.000 y 40.000 años.

webs de interés:

http://www.vistaalmar.es/content/view/1071/206/

http://www.nuestromar.org/noticias/ciencia_tecnologia_y_educacion/03_06_2010/30952_descubren_exoticos_volcanes_de_asfalto_subm

Daniel Marín

07/06/2010 00:23 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

EL LCH, la recerca de la partícula de Higgs

20100606233253-lhc-sim.jpg

 

El “Bosón de Higgs”, (també denominada com "la partícula de Dios") és la partícula predicada pel físic escocès Peter Higgs, de la qual la seva existència explicaria l’origen de la massa de les partículas. Aquesta partícula mai ha estat detectada y sense ella el model estandar de les partículas subatòmiques no està complet. Per aquest motiu es va construir i va ser posat en funcionament el septembre de 2008, el major accelerador de partícules, el LHC (Large Hadron Collider).

El terme Hadró ve del grec “dens”, i comprèn als protons i neutrons, partícules que estan en el nucli dels àtoms. La funció del col.lisionador és accelerar aquestes partícules, en aquest cas els protons (nuclis d’hidrogen), fins el 99,999999% de la velocitat de la llum i fer-les xocar.

El HLC és un gran túnel circular, de 27 km i 3,8 m de diàmetre, que corre baix la frontera entre França parte más profunda a 175 m. baix el sòl. Dins del túnel corren dos tubs paral.lels. En un tub s’injecta el faig de protons en la direcció de les agulles del rellotge i en l’altre en sentit contrari; aleshores els protons estan accelerats a casi la velocitat de la llum, i donen 11.000 voltes al circuit cada segon.

Al llarg del túnel hi han 4 estacions on els tubs es creuen i són els llocs on les partícules xoquen. Els protons viatjaran en 2.800 paquets, separats en el temps per 25 milionèssimes de segon, el que a la velocitat de la llum els dóna un espai de 7,5 m. Pel moment estan més espaciats (75 nanosegons, 22,5m), i amb conseqüència hi han 600 milions de col.lisions per segon en els creuaments. En els 4 creuaments estan les estacions ATLAS, CMS, ALICE i LHCb, que observen les col.lisions.

ATLAS és un detector que registra tot el que passa durant la col.lisió. El CMS es un solenoide, que funciona també com un detector de caràcter general. Les dues estacions buscaran les claus del que s’anomena “materia negra” de l’Univers i el “Bosón de Higgs”. Es creu que la col.lisió reproduirà les condicions existents inmediatament després del Big Bang, que ALICE i LHCb intentaran identificar. ALICE buscarà el “plasma líquid”, forma de matèria que suposadament va existir al originar-se l’Univers. Avui en dia només tenim matèria, però en el Big Bang es van crear iguals quantitats de matèria i antimatèria, i el LHCb intentarà averiguar què va passar amb aquesta antimatèria.

El LHC està costant molts diners (ja més de 6.000 milions d’euros), de manera que està sent l’experiment més costós en la història de la ciència, fet que molts s’han qüestionat, però tot i així s’insisteix progressivament en la investigació i milers de científics de tot el món es mostren impacients davant de nous i sorprenents descobriments relacionats amb el LHC.

 

Maria Fallada 

 http://tomasenlinea.com/2010/05/lhc-el-colisionador-de-particulas/

 

 

06/06/2010 23:33 colors Enlace permanente. Terra i Univers

El robot de la NASA 'Spirit' troba rastres d'un passat apte per a la vida a Mart

20100606184748-planeta-marte1.gif

Roques examinades pel robot marcià de la NASA 'Spirit' mostren evidències d'un passat medi ambient humit i no àcid, que va poder haver estat favorable per al desenvolupament de la vida a Mart. La confirmació d'aquests resultats ha suposat quatre anys d'anàlisis científiques. Un aflorament mineral que 'Spirit' va examinar a la fi de 2005 va revelar altes concentracions de carbonat, que s'origina en condicions d'humitat, gairebé neutres, però es dissol en l'àcid. L'aigua antiga indicada per aquesta troballa no era àcida.

Dipòsits massius de carbonat a Mart s'han buscat durant anys sense molt èxit. Nombrosos canals aparentment excavats pels corrents d'aigua líquida a Mart suggereixen que el planeta era abans més càlid, gràcies a l'escalfament d'efecte hivernacle d'una atmosfera més densa que la qual existeix ara. És important determinar on va anar la major part del diòxid de carboni. Alguns teoritzen que va partir a l'espai. Uns altres presumeixen que va sortir de l'atmosfera per la barreja de diòxid de carboni amb aigua sota condicions que van dur a la formació de minerals de carbonat.

Adrià Blanco Soler

1r Batx. A

Etiquetas:

06/06/2010 18:47 escola garbí Enlace permanente. Terra i Univers

Titán: Luna de Saturno

20100606141058-saturn-titan2-1024.jpg

Titán es el satélite más grande de Saturno y el segundo satélite más grande del Sistema Solar. Fue descubierto el 25 de marzo de 1655 por el astrónomo holandés Christiaan Huygens y fue el primer satélite del Sistema Solar en ser descubierto tras los satélites galileanos de Júpiter. Titán posee un diámetro de 5150 km y es la única luna del Sistema Solar que cuenta con una atmósfera significativa. La presencia de esta atmósfera fue propuesta por el astrónomo español Josep Comas y Solà en 1908nitrógeno y es rica en metano y otros hidrocarburos superiores. Precisamente su composición química se supone muy similar a la atmósfera primitiva de la Tierra en tiempos prebióticos. Las temperaturas de cerca de 90 K (-179,45 °C) deberían haber preservado un entorno muy similar al de la primitiva Tierra razón por la cual Titán ha sido objeto de un gran número de estudios científicos. La basándose en sus observaciones del oscurecimiento hacia el borde del disco del satélite. La atmósfera de Titán, densa y anaranjada se compone principalmente de sonda Huygens de la misión espacial Cassini/Huygens descendio en Titán el 14 de enero de 2005 y ha aumentado sustancialmente nuestro conocimiento de Titán.

DESCUBRIMIENTO:

Christiaan Huygens descubrió en 1655 el mayor de los satélites de Saturno y le dio el nombre de Luna Saturni. Huygens publicó este descubrimiento así como sus observaciones de los anillos del planeta en una obra titula Systema Saturnium publicada en 1659. El nombre de "Titán" y los otros siete satélites de Saturno conocidos por John Herschel (hijo de William Herschel) proviene de su publicación en el año 1847 de sus observaciones sobre Saturno donde sugería los nombres de los titanes, hermanos y hermanas de Crono (el nombre griego para el dios romano del tiempo Saturno) como un método más efectivo para nombrar a los satélites de Saturno que hasta entonces se designaban por numerales romanos siguiendo el orden de proximidad al planeta.

NOTICIA:

En el satélite Titán del planeta Saturno se detectaron indicios de vida, según informaron científicos de la NASA. Las conclusiones acerca de la existencia de formas primitivas de vida biológica en Titán se basan en el análisis de los datos obtenidos por la sonda norteamericana Cassini, de los cuales se desprende que estas formas de vida respiran el hidrógeno presente en la atmósfera de Titán, igual que los organismos vivientes en la Tierra respiran oxígeno. Los científicos no descartan que se trate de una forma absolutamente nueva de vida biológica, en todo punto distinta de la que se da en nuestro planeta.

He puesto esta noticia por propia curiosidad, ya que ayer, fui de visita al observatorio de Barcelona (en el Tibidabo) a ver Saturno y nos hablaron de este satélite tan curioso i particular.

http://spanish.ruvr.ru/2010/06/06/9185541.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Tit%C3%A1n_(sat%C3%A9lite)#Descubrimiento

Artur Rivera

06/06/2010 14:11 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

El vent i el sol modelen Mart

20100605135527-marte-1-.jpg

Els dos últims estudis sobre Mart han resolt 40 anys de misteri entorn dels casquets polars del planeta vermell. El descobriment d’una sèrie de clots en espiral a la superfície i d’un Chasma Boreal, un gran canó que talla el pol nord del planeta, evidencien un canvi climàtic desconegut fins al moment.

Segons la investigació duta a terme per un equip de la Universitat de Texas (EUA) encapçalat per Isaac Smith i John Holt, ambdues formacions s’atribueixen a l’acció conjunta del vent i el sol.

Fins ara s’havien apuntat moltes hipòtesis sobre quina seria la composició del planeta vermell, però estaven limitades a l’observació de la superfície. En aquesta ocasió els científics han utilitzat la informació recopilada per dos radars en òrbita capaços d’esbrinar la composició de les capes de dipòsits més profundes, per desxifrar així el model més probable.

A més, l’estudi ha revelat que la creació d’aquests clots es deu a la combinació de materials dipositats i a l’erosió produïda pel vent i el sol. Una vegada formats, aquests clots es van desplaçar cap als pols i es van elevar uns 600 metres d’altura al llarg d’un període de dos milions i mig d’anys.

En un segon estudi, el mateix equip va utilitzar la informació de l’Orbitador de Reconocimiento de Marte (’Mars Reconnaissance Orbiter’) per demostrar que la creació del Chasma Boreal es va deure -més que a cataclismes, desplaçaments de gel o fortes erosions- a processos de deposició a gran escala i a llarg termini.

Amb les dades obtingudes per radar, els científics són capaços de disseccionar la capa de gel en diverses parts, com si fos una ceba.

A partir de la informació demanada, alguns investigadors suggereixen que aquestes formacions podrien haver sorgit per la calor volcànica del planeta que va fondre les capes més profundes del bloc de gel. D’altres, tanmateix, apunten que aquestes formacions, incloses les depressions espirals, van sorgir a partir de forts vents polars, anomenats ’katabatics’, que van tallar el canó o aquestes formes en el gel.                          Pol Mas

Etiquetas:

05/06/2010 13:56 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Un au aquàtica de Madagascar és declarada extinta al no albirar-se cap exemplar des de 1985.

20100603191246-madagascar.jpg

Un au aquàtica endèmica de la illa de Madagascar, ha estat declarada oficialment extinta després de no s'hagi vist el més mínim exemplar en els últims 25 anys. L'estranya au vivia únicament en el llac Alaotra i altres petites llacunes del nord-est de la illa. Un dels seus problemes era justament el seu reduït hàbitat i la seva incapacitat per a realitzar grans migracions. La UICN ha informat en un comunicat que l'últim exemplar es va observar en 1985, encara que ara es considera que possiblement es va tractar d'un híbrid amb algun altre tipus de zampullín. Les poblacions de zampullín vermellós de Alaotra es van reduir el passat segle com a conseqüència de la pèrdua d'hàbitats, les hibridacions, les xarxes de pesca fetes de niló i, molt especialment, la competència del peix de cap de serp o Channa striata, un peix carnívor d'origen asiàtic que ha estat introduït en les aigües de Alaotra, que és el major llac de Madagascar. En la nova avaluació de la Llista Vermella de les aus, la UICN cita també el cas d'un au endèmica de Cuba que ha entrat en la categoria de perill crític a causa de la competència de les mangostes. Es tracta de la gallinuela de Sant Tomàs. En general, la immensa majoria de les aus vinculades a aiguamolls estan en regressió en el món. Des del segle XVI s'ha documentat l'extinció de 132 espècies vertebrades.

http://www.elperiodico.es/es/noticias/ciencia-y-tecnologia/20100526/ave-acuatica-madagascar-declarada-extinta-avistarse-ningun-ejemplar-desde-1985/277855.shtml

Andrea Abdó

03/06/2010 19:12 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

El transbordador 'Atlantis' concluye su última misión tras 21 años de trabajo

20100526213744-foto-440796-cas.jpg
El transbordador espacial Atlantis ha concluido esta tarde su fecunda historia al aterrizar sin contratiempos tras su última misión, la numero 32. La nave, con seis astronautas a bordo, se ha posado en el centro espacial Kennedy a las 8.48, hora local (14.48 en la España peninsular). Las amenazantes nubes en Cabo Cañaveral (Florida, EEUU) no fueron un problema.

Ahora, el destino de la mítica lanzadera será acabar convertida en pieza de museo, según ha anunciado la NASA.

En manos de los rusos

El último viaje del Atlantis, que ha durado 12 días, ha estado dedicado a llevar nuevo instrumental y a efectuar reparaciones en la Estación Espacial Internacional (ISS, por sus siglas en inglés). La misión de despedida, además, se ha empleado también para facilitar el camino para futuras visitas a la ISS de otras naves, ya que colocó un nuevo punto de acoplamiento para permitir la llegada de las naves rusas Soyuz y Progress. Los vehículos rusos serán las únicas que podrán atracar en el complejo orbital una vez se jubilen los transbordadores.

El último aterrizaje del Atlantis ha colocado en un lugar destacado de los anales de la NASA al comandante Ken Ham, el piloto Tony Antonelli y los especialistas de misión Michael Good, Garrett Reisman, Steve Bowen y Piers Sellers. Durante el descenso, que ha durado 52 minutos, los tripulantes han podido ver América central, Cuba y, finalmente, la península de Florida. Sumando todas sus misiones, el Atlantis ha permanecido 294 días en el espacio y ha tenido 192 tripulantes.

Solo quedan dos

La misión del Atlantis ha sido además la número 132 de la historia del programa STS de transbordadores, que se inició en abril de 1981. La NASA retirará el próximo otoño los dos transbordadores que aún se mantienen activos, el Discovery y el Endeavour. Las previsiones indican que las naves Orion, la futura lanzadera estadounidense, no estará disponible hasta el 2015. En el mejor de los casos.

El Atlantis y sus colegas casi clónicos, unos enormes vehículos de 37 metros de largo, revolucionaron la astronáutica a inicios de los 80 al convertirse en las primeras naves capaces de aterrizar autónomamente y ser reutilizadas, pero los problemas detectados a raíz del desastre del Columbia (2003) precipitaron su adiós.

Hitos importantes en su trayectoria

El Atlantis, cuyo nombre procede de un buque oceanográfico que realizó investigaciones marinas entre 1930 y 1966, despegó por primera vez en 1989, por lo que fue el cuarto transbordador estadounidense en volar. Entre sus trabajos destaca haber puesto en órbita dos sondas planetarias, la Magallanes y la Galileo, y el observatorio de rayos gamma Compton. Además, se acopló en siete ocasiones a la estación Mir y en diez a la ISS.
Artur Rivera
26/05/2010 21:39 color blau Enlace permanente. Terra i Univers

Forats a l'espai?

20100515201208-verde.jpg

 

Hi ha estrelles que es formen a l'interior de densos núvols de pols i gas que, gràcies a la tecnologia de Herschel, poden ser estudiades per primera vegada amb gran nivell de detall. Si bé s'han detectat raigs i núvols de gas llançats per estrelles en formació, continua sent un misteri com són capaços de dispersar per complet el núvol que les envolta per emergir com un nou astre independent. Ara, per primera vegada, el telescopi Herschel pot estar observant un inesperat pas d'aquest procés. Quan Herschel va mirar en direcció a la nebulosa NGC 1999 per observar les estrelles en formació de la zona, la regió continuava sent fosca, però Herschel està dissenyat per poder veure a través d'aquest tipus de núvols. O bé el núvol era extraordinàriament densa o alguna cosa estranya estava passant. Els astrònoms creuen que el forat es va formar quan els raigs de gas ejectats per les estrelles en formació de la regió van travessar el núvol de gas i pols que forma la nebulosa NGC 1999. La intensa radiació d'alguna estrella propera podria haver contribuït a fer més gran el forat. Independentment de com s'hagi format, aquest forat pot ajudar a comprendre com es dispersen els núvols de formació en l'últim pas del procés de formació de les estrelles. En investigar aquesta regió amb telescopis des de la Terra, els astrònoms van confirmar el que semblava evident: aquesta regió no està fosca per ser una densa núvol de gas, sinó perquè està realment buida. Alguna cosa havia perforat un forat a través del núvol. En la imatge el forat es trobaria just a la dreta de la nebulosa de color verd.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/05/12/ciencia/1273675272.html

Narcís Homs

15/05/2010 20:12 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Los científicos no divisan un final cercano a la erupción del volcán

20100512202821-f023d541lh05.jpg


El 19 de diciembre de 1821, el volcán Eyjafjalla despertó después de cuatro siglos aletargado. Empezó a rugir y, con más o menos intensidad, no cesó hasta agosto de 1823. Así están las cosas: son caprichos de la Tierra.
La presencia de hielo en el glaciar que cubre el volcán y la propia naturaleza de la erupción determinan la explosividad, prosigue Fernández-Turiel, que ha regresado recientemente de Islandia. El agua que se funde y cae en el interior del cráter, por una parte, y la presencia de gases entre el magma, por otra, actúan como espitas que funden las rocas y expulsan partículas con gran violencia. Y, claro, «cuanto más alto llegan las cenizas, más posibilidades hay de que sean arrastradas por las corrientes atmosféricas» y perturben la navegación aérea, afirma Joan Martí, investigador del mismo instituto y secretario general de la Asociación Internacional de Vulcanología. Obviamente, si los materiales son de mayor peso, no llegan tan lejos.
El Servicio de Vulcanología de Islandia informó de que la pluma de materiales medía ayer unos cinco kilómetros de alto, con puntas de hasta seis, lo que supone «una actividad similar a la de lunes».

DIMENSIONES IMPRESIONANTES

Por ahora, dicen ambos investigadores del IJA-CSIC, el segundo episodio explosivo va de baja, pero sobre el cráter o en sus cercanías «sigue habiendo suficiente hielo como para alimentar nuevos episodios violentos». El cráter tiene unos 300 metros de diámetro. Realmente, las dimensiones en estas latitudes impresionan, explica Martí: en la cima de la montaña, a unos 1.600 metros de altitud, puede haber un grosor de 200 metros de hielo, pero hay zonas en Islandia que acumulan hasta un kilómetro. «Que ahora se detenga la fase explosiva no significa que puede haber una nueva dentro de unos días», insiste.

Artur Rivera

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=712924

12/05/2010 20:28 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

L'origen del Sisterma Solar podria estar sota la neu de l'Antàrtida

20100509114346-1273146296-0.jpg

Els cossos gelats de l'exterior del Sistema Solar són els que millor conserven els vestigis de la formació dels planetes que ens circumden. Poden trobar-se en els meteorits primitius, com els que s'han trobat sota el gel de l'Antàrtida .

Els micrometeorits estaven enterrats en un bloc de neu d'uns 45 o 50 anys. Quan van estudiar la seva composició en el laboratori, els investigadors van descobrir que s'havien format probablement en el Sistema Solar, i no abans, en una constel·lació llunyana, com es pensava.

Els científics afirmen que aquestes partícules contenen quantitats extremadament grans de carboni i de deuteri, una forma d'hidrogen. Aquesta segona substància no es troba en aquestes quantitats en cap altre material terrestre. Aquests materials orgànics normalment només procedeixen de molt lluny en l'espai, on els núvols de molècules donen lloc a la formació de noves estrelles. No obstant això, aquest equip científic va aconseguir identificar minúsculs cristalls en els micrometeoritos que indiquen que es van formar molt més prop del Sol del que pogués semblar. Tot apunta que aquestes partícules contenen restes de les zones més fredes del naixent Sistema Solar. Un estudi més detallat permetria destriar com van arribar a la Terra els materials orgànics.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/05/06/ciencia/1273146296.html

 

Frank Gelabert

1r. Batxillerat A

09/05/2010 11:43 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Una estrella impossible

20100506204036-burbuja-galactica.jpg

L'astre del que parlarem està en una zona anomenada RCW120 i podria convertir-se en un dels més grans i brillants de la nostra galàxia. Aquesta estrella només pot seguir creixent. El poder observar una estrella massiva en procés de formació és una oportunitat única per intentar resoldre una de les grans paradoxes de l'astronomia, assenyalen els experts, referint-se al límit de massa estel.lar. Avui en dia, segons les teories estelars actuals no és possible la formació d'estrelles amb una massa superior a vuit vegades la del nostre Sol. La intensa llum emesa per les estrelles d'aquesta mida ha de dispersar els núvols de matèria que envolten l'astre en formació, i aquest no podria anar acumulant més massa. No obstant això, es coneixen alguns astres amb massa fins a 150 vegades la solar, després la teoria no és correcta. Les anomenen estrelles impossibles. De gran ajuda per solucionar aquest contrasentit són les observacions que han fet els astrònoms amb un telescopi espacial estrenat fa poc, el Herschel, que ha vist una estrelles en la fase embrionària que ja té una massa de vuit o deu vegades la del Sol .Però a més, està envoltada d'un núvol de gas i pols d'unes 2000 masses solars que podria acabar alimentant. Això si, trigaria uns centenars de milers d'anys a completar aquest procés.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/telescopio/Herschel/detecta/estrella/imposible/elpepusoccie/20100506elpepusoc_9/Tes

Narcís Homs

06/05/2010 20:40 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Pluja artificial amb l'ús d'un làser

20100505221302-pluja.jpg

L'ús d'un gran làser ha permès que científics de la Universitat de Ginebra hagin aconseguit per primera vegada transformar el vapor d'aigua present en l'atmosfera en autèntiques gotes. Encara que la densitat i les talles de les gotes no són suficients per a generar pluja. El resultat és el germen d'un núvol.

 

La tècnica que es va experimentar en un laboratori de Ginebra, va consistir a disparar ràfegues molt breus de llamps làser en infraroig en una càmera d'aire saturat d'aigua. Per on passava el làser es formaven núvols lineals semblades als deixants que deixen al seu pas els avions. Després, una prova similar, va obtenir resultats esperançadors. En el treball també han participat investigadors de les universitats de Lyón (França) i Berlín (Alemanya).

 

 En estat natural, perquè plogui no solament és necessari que l'ambient estigui saturat d'humitat, sinó que hagi partícules en suspensió, com pols o pol·len, que afavoreixin la condensació i la formació de núvols. En l'estudi, els gèrmens dels núvols es van formar perquè el pas del làser va alliberar els electrons del vapor d'aigua. A primera vista costa apreciar les gotes, pel que va ser necessari un dispositiu de visualització especial per a confirmar l'augment de la densitat i la grandària de les gotes d'aigua en l'atmosfera. No obstant això, els investigadors opinen que, ajustant la longitud d'ona, el focus i la durada de les ràfegues, es podria provocar pluja quan fos necessari.

 

Jérôme Kasparian, un dels membres de l'experiment, comenta que els resultats suggereixen que l'efecte pot funcionar en condicions naturals. En la seva opinió, es tracta d'una tècnica molt millor que la sembra dels núvols amb iodur de plat. Aquest sistema, utilitzat des de fa 50 anys, mai ha demostrat ser totalment efectiva.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=710558&idseccio_PK=1477 

Andrea Abdó

05/05/2010 22:13 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Asteroide cubert de gel

20100503181051-foto-434841-cas.jpg

Dos equips internacionals d'astrònoms han descobert que un gran asteroide conegut des de mitjans del segle XIX, té gel en la seva superfície, una troballa que pot ajudar a comprendre l'origen de l'Univers i, molt concretament, d'on procedeix l'aigua que actualment hi ha en la Terra.

 

El descobriment protegeix la hipòtesi que l'aigua i altres compostos terrestres van poder arribar des de l'espai i afavorir el sorgiment de la vida primitiva. El canvi no és petit si es té en compte la gran quantitat d'asteroides que encara ara naveguen per l'espai. Va Poder haver un autèntic bombardeig que va durar desenes o centenars de milions d'anys, prossegueix Licandro. El descobriment es va presentar de forma preliminar a EEUU en un congrés especialitzat a la fi de l'any passat.

 

24 Themis, que es va formar fa uns 4.500 milions d'anys, pràcticament com la Terra, és un dels majors cossos rocosos del cinturó d'asteroides situat entre Mart i Júpiter, a uns 480 milions de quilòmetres de la Terra. Els astrònoms duen estudiant-lo des de fa temps per una estranya peculiaritat: en la seva mateixa òrbita se situen una sèrie d'asteroides de menor grandària que van poder formar-se de resultes d'una col·lisió amb altre cos. No obstant això, excepte sospites de minerals hidratats, mai s'havia vist res de semblant.

 

 No havia la més mínima evidència d'aigua. De fet, molts experts sostenien (fins a ara) que els asteroides --sense atmosfera-- no eren capaces de retenir el gel primigeni durant milions d'anys per la seva relativa proximitat al Sol. En situacions de buit, poc podrien fer les temperatures extremadament fredes d'aquesta regió del cosmos. En canvi, la troballa suggereix que en l'interior dels grans asteroides pot fins i tot haver dipòsits de gel que es van gastant molt a poc a poc.

 

Els dos equips, han treballat amb el telescopi infraroig IRTF de l'observatori de Mauna Kea, en Hawái, mitjançant tècniques d'espectroscòpia. Es tracta d'un mètode que amida la longitud d'ona de la llum que els cossos celestes reflecteixen a l'incidir sobre ells els llamps del Sol. També sembla confirmat que el gel descobert té una composició molt similar a la de l'aigua dels oceans terrestres.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=709065&idseccio_PK=1477

Andrea Abdó

03/05/2010 18:10 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

La pota de gat còsmica

20100424141058-1271869722-0.jpg

La Nebulosa Pota de Gat és un núvol de gas radiant que sembla una petjada d'un gat còsmic recorrent l'Univers. L'astrònom britànic John Herschel va ser qui primer va registrar a NGC 6334, el 1837, quan es trobava a Sud-àfrica. Si bé va usar un dels telescopis més grans del món en el seu temps, pel que sembla Herschel va notar només la part més brillant del núvol, que s'observa a la imatge baix a l'esquerra d'aquesta imatge de l'Observatori Europeu Austral. NGC 6334 està a uns 5.500 anys llum de distància en direcció a la constel del Escorpí i és a la vista una mica més gran que la Lluna plena. El núvol de gas completa té prop de 50 anys llum d'extensió. Sembla de color vermell perquè dispersa la llum blava i verda, que s'absorbeix amb més facilitat pel material que es troba entre la nebulosa i la Terra. La llum vermella està originada principalment per gas hidrogen incandescent sota l'intens resplendor d'estrelles joves i calentes. NGC 6334 és una de les zones de formació d'estrelles massives més actives de la nostra galàxia i ha estat extensament estudiada pels astrònoms. En total, la Nebulosa Pota de Gat pot contenir diverses desenes de milers d'estrelles. Particularment sorprenent és la complicada bombolla vermella a la part dreta de la imatge. Sembla ser una estrella expel · lint una gran quantitat de matèria a alta velocitat, gairebé al final de la seva vida.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/04/21/ciencia/1271869722.html

Narcís Homs

24/04/2010 14:10 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

20 años del Hubble: las imágenes más espectaculares

20100423154729-imagen-1.png

Ningún instrumento ha ofrecido nunca imágenes tan espectaculares del espacio. Nada nos ha acercado de una forma tan extraordinaria al Universo. El telescopio espacial Hubble, el más famoso de la historia, cumple el sábado 20 años en órbita. Los resultados de su trabajo son extraordinarios: cientos de miles de fotografías que han permitido develar algunos de los más importantes misterios de la astronomía, como precisar la edad del Universo o conocer sus lejanos confines. Por desgracia, dentro de unos pocos años el Hubble no será más que un trozo de chatarra que gira alrededor de la Tierra.
Este ojo gigantesco, considerado una joya por los astrónomos, fue lanzado al espacio por la Agencia Espacial Europa (ESA) y la NASA en el ’Discovery’ el 24 de abril de 1990. Pero la idea de semejante ingenio se remonta a 1946, cuando el astrofísico norteamericano Lyman Spitzer propuso por primera vez en la historia enviar al espacio un enorme telescopio de observación. Un par de décadas después, la Academia de las Ciencias norteamericana apostó por la idea de Spitzer y comenzó a diseñar el invento.
En 1981, el Instituto ’Space Telescope Science’ de la NASA comenzó construir el aparato y fue en 1983 cuando se nombró al telescopio espacial como el astrónomo norteamericano Edwin P. Hubble.

Tras una década en ’proceso de construcción’ el aparato fue lanzado al espacio. El cubo robótico mantiene una órbita circular alrededor de la Tierra a unos 593 kilómertros aproximadamente sobre el nivel del mar. En sus primeros meses en órbita, los científicos descubrieron que el espejo tenía fallos. El espejo principal sufría una aberración esférica de unas milésimas de milímetro, suficiente como para que el Hubble perdiera toda su capacidad de observación.

Artur RIvera

http://www.abc.es/20100423/ciencia-tecnologia-espacio-ingenieria-espacial/anos-hubble-imagenes-espectaculares-201004231418.html

23/04/2010 15:47 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

La Venus de los volcanes

20100412202544-volcan-venus.jpg

La sonda Venus Express de la Agencia Espacial Europea (ESA) ha revelado una intensa actividad volcánica en el planeta Venus, según un estudio de un grupo internacional de científicos publicado hoy por la revista Science. La actividad de esos volcanes puede aportar pistas sobre la forma en que se ha estructurado la superficie de Venus durante los últimos miles de millones de años, y ayudará a comprender la evolución del clima y de la masa del más cercano vecino de la Tierra.

Venus y la Tierra son similares en tamaño y en producción interna de calor, pero ambos han tenido una evolución geológica totalmente diferente. Mientras que el primero es un planeta caliente, el segundo se ha mantenido relativamente frío.

Suzanne Smrekar, investigadora del Laboratorio de Propulsión a Chorro de la NASA, ha explicado que la nueva investigación se ha centrado en tres puntos en el hemisferio sur de la superficie venusiana de los cuales surgen columnas de rocas derretidas por las altísimas temperaturas del planeta. De acuerdo con los científicos, de esos tres puntos surgen ríos de lava que emiten una cantidad anormalmente enorme de calor en comparación con los lugares que les rodean. Eso significa que se trata de volcanes recientemente activos cuyos ríos de lava tienen una antigüedad de menos 2,5 millones de años.

Artur Rivera

http://www.muyinteresante.es/la-venus-de-los-volcanes

12/04/2010 20:26 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Entre Orce y Atapuerca

20100316231914-nuevos-hominidos.jpg

Tras un minucioso estudio de las abundantes herramientas de piedra y de los restos de fauna hallados en Vallparadís, los miembros del IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) y del Área de Prehistoria de la Universidad Rovira i Virgili de Tarragona han demostrado que hace un millón de años ya vivían seres humanos en la zona mediterránea de la península ibérica. Nuestros ancestros subsistieron gracias a la gran capacidad de adaptación al entorno, con una gran presencia de animales carnívoros como las hienas y jaguares, con quienes compitieron en su lucha por la supervivencia. El hallazgo llena un vacío cronológico para saber qué ocurrió entre los primeros habitantes de Orce hace 1,3 millones de años y los Homo antecessor de Atapuerca hace 800.000 años, según publica hoy la revista Proceedings of the Nacional Academy of Sciences.

Los restos arqueológicos estudiados se obtuvieron en las excavaciones realizadas entre los años 2005 y 2007 en la ciudad de Terrassa, donde a raíz de los trabajos de construcción de una estación de los Ferrocarriles de la Generalitat se puso al descubierto un nuevo yacimiento en la zona del antiguo torrente conocida como Vallparadís.

El yacimiento ha proporcionado el mayor registro arqueológico y paleontológico del Pleistoceno inferior europeo, hace aproximadamente un millón de años, una etapa clave en la primera ocupación humana de Europa. La cuantiosa industria lítica que ha aportado Vallparadís pertenece a la tecnología Olduvayense, caracterizándose por presentar una escasa elaboración, principalmente realizada sobre pequeños cantos de río, fundamentalmente de materiales autóctonos como el cuarzo, el sílex o la lidita, que sirvieron para confeccionar un instrumental lítico a partir de sencillas técnicas de talla.

Gran depredador

Por lo que concierne a la fauna, se han hallado abundantes restos de macromamíferos, entre los que destacan herbívoros como los équidos, cérvidos o bóvidos, además de otras especies de gran tamaño como los hipopótamos, elefantes y rinocerontes, y diversos carnívoros como las hienas y jaguares.

http://www.muyinteresante.es/entre-orce-y-atapuerca

Artur Rivera

16/03/2010 23:19 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

La Tierra era una “bola de nieve” hace 716 millones de años

20100309084218-tierra-bola.jpg

Un grupo de geólogos de la Universidad de Harvard (EE UU) ha demostrado que el hielo marino se extendió hasta el Eecuador hace 716,5 millones de años.

Francis A. Macdonald y su equipo han llegado a esta conclusión tras analizar la composición y el magnetismo de rocas tropicales encontradas en el extremo noreste de Canadá que mostraban depósitos glaciales, y que hace 716,5 millones de años estaban al nivel del mar en los Trópicos, a unos 10 grados de latitud.  “Debido al alto albedo del hielo, el modelo climático ha predicho que si el hielo del mar alguna vez llegara a los 30 grados de latitud del ecuador, todo el océano se congelaría rápidamente”, asegura el autor principal, que demuestra así que el estudio permite deducir “de manera bastante segura” que había hielo en todas las latitudes durante la glaciación de Sturtian.

Lo más sorprendente es que “el registro fósil sugiere que todos
los principales grupos eucariotas, con la posible excepción de los animales, habían surgido antes de la glaciación Sturtian”, afirma Macdonald. Y si existió una Tierra “bola de nieve”, ¿cómo es posible que sobrevivieran los eucariotas? ¿Fue la glaciación de Sturtian la que estimuló la evolución y el origen de los animales? “Incluso en una Tierra convertida en ‘bola de nieve’ habría gradientes de temperatura, y es muy probable que el hielo fuese dinámico: que fluyera, se debilitara y formara áreas locales de agua abierta, proporcionando así refugios para la vida”, subraya Macdonald. 

http://www.muyinteresante.es/la-tierra-era-una-bola-de-nieve-hace-716-millones-de-anos

Artur Rivera

09/03/2010 08:42 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Nuevo satélite meteorológico en órbita

20100306101252-goesp.jpg

La NASA acaba de poner en órbita un satélite multiuso que no sólo mejorará los pronósticos meteorológicos, sino que también se utilizará como relé de comunicaciones y ayudará en operaciones de búsqueda y rescate.

El satélite GOES-P, montado en un cohete Delta IV, partió desde la base de la Fuerza Aérea de EE.UU. en Cabo Cañaveral (Florida) este viernes de madrugada. El lanzamiento del aparato, de 3,1 toneladas de peso, se demoró ante la presencia en la zona de nubes y vientos de altura.

El satélite se unirá a una flota que gira en una órbita estacionaria a más de 35.000 kilómetros de la superficie, y cuya misión es monitorizar el clima en la Tierra, seguir el desarrollo de tormentas y mejorar los pronósticos meteorológicos. Lo satélites GOES vigilan los cambios atmosféricos rápidos responsables de los huracanes, tornados, inundaciones y otras situaciones peligrosas. Además, GOES-P detectará las temperaturas de los océanos y los continentes, vigilará el climaNASA.

Los dos primeros satélites de esta serie de nueva generación, GOES-N y GOES-O, fueron puestos en órbita en 2006 y 2009 respectivamente.
espacial, transmitirá comunicaciones y brindará apoyo en operaciones de búsqueda y rescate, según ha explicado la

Artur Rivera

http://www.muyinteresante.es/nuevo-satelite-meteorologico-en-orbita

06/03/2010 10:13 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Descobert un cargol amb una armadura molt útil

20100304165349-240210a-1-.jpg

Molt endins del camp submarí de fumaroles de Kairei, a quatre quilòmetres sota les aigües de l'Oceà Índic, s'ha descobert un mol·lusc , l'armadura del qual podria millorar els materials usats en estructures que suporten una gran càrrega o els materials utilitzats en blindatges o altres sistemes de protecció. Les aplicacions finals abasten tot tipus d'especialitats, des de les cobertes o cascos d'avions fins als equipaments esportius. Uns investigadors del MIT estan estudiant les propietats físiques i mecàniques del mol·lusc. Christine Ortiz és la investigadora principal del projecte en el MIT. El gasteròpode té una singular conquilla de tres capes que pot oferir als científics coneixements útils per a futurs principis de disseny mecànic. Específicament, té una capa interior molt calcificada, i una gruixuda capa mitja orgànica. Però l'extraordinària capa externa fusionada amb sulfur de ferro granular és la que entusiasma als investigadors. El camp de fumaroles de Kairei és una sèrie de profundes obertures en l'escorça del planeta al llarg d'una serralada volcànica sota l'Oceà Índic. Allí va ser on els investigadors d'una expedició van descobrir al 1999 el cargol mai abans vist. Els fluids del camp submarí de fumaroles posseïxen una alta concentració de sulfurs i metalls. Aquest mol·lusc resulta únic perquè incorpora a l'estructura de la seva conquilla materials abundants en el camp de fumaroles. L'equip d'investigació estava interessat a analitzar l'estructura i les propietats de les capes individuals i veure com aquestes es comporten mecànicament. En particular, els investigadors s'han centrat en els avantatges que brinda l'estructura per a la protecció contra els atacs de penetració de depredadors. Conèixer bé aquests avantatges i a quins s'han d'exactament, pot donar als investigadors noves idees per a materials que puguin ser usats en automòbils, camions i fins a en aplicacions militars. Per a comprovar les propietats de la conquilla, els investigadors van realitzar experiments que simulaven atacs de depredadors genèrics. Els experiments han mostrat que cada capa del exoesquelet del mol·lusc és responsable de papers distints i multifuncionals en la protecció mecànica. Les proves realitzades revelen que la peculiar estructura de la conquilla resulta avantatjosa en dissipació d'energia, mitigació de fractures, resistència contra penetracions, i altres paràmetres.

Adrià Blanco Soler

1r Batxillerat A 

Etiquetas:

04/03/2010 16:53 escolagarbí Enlace permanente. Terra i Univers

Hallan al "Matusalén" de las estrellas

20100308122809-matusalen-estrellas.jpg

 

20100304150234-imagen-5.png

Astrónomos del Centro de Astrofísica Harvard-Smithsonian en Cambridge han descubierto una estrella muy antigua, que podría formar parte de la segunda generación de astros que se formaron después del Big Bang. Bautizada como S1020549, se sitúa en la galaxia enana Sculptor, a 280.000 años luz de distancia, y tiene una composición química muy similar a las estrellas más antiguas de la Vía Láctea. Su composición apoya la teoría de que nuestra galaxia pasó por una fase "caníbal", creciendo hasta su tamaño actual "devorando" galaxias enanas.

Aplicando un nuevo método desarrollado por los científicos del grupo de observatorios Carnegie (Estados Unidos) se ha calculado que la estrella ahora descubierta tiene una cantidad de metal más de 4.000 veces inferior a la del Sol -cinco veces menos que cualquier otra estrella encontrada antes en una galaxia enana-, por lo que Anna Frebel, la autora principal del trabajo, ha afirmado que probablemente es "casi tan vieja como el propio universo". Dado que son producto de la evolución estelar, los metales eran raros en los inicios del Universo.

Además, un análisis de los niveles de hierro, magnesio, calcio y titanio de S1020549 ha permitido a los investigadores demostrar que las proporciones se asemejan a los de las estrellas más antiguas de la Vía Láctea, lo que proporciona el primer apoyo observacional a la idea de que estas estrellas se formaron originalmente en galaxias enanas.

Los astrónomos esperan que posteriores estudios permitan descubrir más estrellas pobres en metal, aunque la distancia y la debilidad de estos astros suponen un auténtico reto para la óptica de los actuales telescopios. La próxima generación, que incluirá entre otros al Gran Telescopio Magallanes de 24,5 metros , abrirá una nueva ventana al estudio de la química de las galaxias.

http://www.muyinteresante.es/hallan-al-qmatusalenq-de-las-estrellas

Carlos López

04/03/2010 15:04 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

El terretrèmol de chile va reduir la duració del dia

20100303232251-chile.jpg

El terratrèmol de 8,8 graus en l’escala de Richter  del dissabte a Xile, que ha deixat almenys 700 morts, va reduir demanera molt lleu la durada del dia i va desplaçar l’eix de la Terra  vuit centímetres, segons les dades de l’agència espacial nord-americana (NASA).
El geofísic de laboratori de la NASA en Pasadena, Califòrnia, Richard Gross, va indicar que els terratrèmols poden desplaçar fins a cents de quilòmetres de roques en espais molt reduïts, la qual cosa modifica la distribució de la massa al planeta i afecta a la rotació de la Terra.

A partir de càlculs elaborats mitjançant mètodes informatitzats, la NASA ha constatat que, a causa del terratrèmol de Xile la durada del dia s’ha escurçat 1,26 microsegons (milionèsimes de segon) ".

webs:

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/03/02/ciencia/1267539683.html

informació sobre el terretremol:

http://www.elmundo.es/america/2010/02/27/noticias/1267254613.html

 

Daniel Marín

03/03/2010 23:23 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Dipòsits d'aigua al Pol Nort de la lluna

20100302204758-1267525210-0.jpg

A la imatge podeu veure els dipòsits de gel que un radar de la NASA instal.lat en el satèl.lit Chandrayaan-1 de l'Índia va detectar a prop del pol nord de la Lluna, segons ha informat l'agència espacial nord-americana Es tracta de més de 40 cràters d'entre dos i 15 quilòmetres de diàmetre, en què s'ha comprovat l'existència d'aigua congelada. Encara que la quantitat total del gel depèn del seu gruix, es calcula que hi ha almenys 600 milions de tones mètriques d'aigua congelada, va afegir. "El quadre que sorgeix de les múltiples mesures i dades dels instruments de les missions lunars indica que a la Lluna s'està donant la creació d'aigua, el seu desplaçament, dipòsit i retenció ", va explicar Paul Spudis, encarregat del radar Mini-Sar de la NASA instal.lat en el satèl.lit indi." Aquests nous descobriments demostren que la Lluna és un lloc més interessant ... que el que s'havia cregut fins ara ", va manifestar. Durant l'any passat, el radar va observar cràters del costat ocult de la Lluna i després d'analitzar les seves datosm" el nostre equip científic va determinar sòlids indicis sobre l'existència d'aigua ", va indicar Jason Crus, del directori de missions espacials de la NASA.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/03/02/ciencia/1267525210.html

Narcís Homs

02/03/2010 20:47 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

El dia s'ha reduit a causa del terratrèmol de Xile

20100302204310-1267539683-1.jpg

El terratrèmol de 8,8 graus en l'escala de Richter ocorregut el dissabte a Xile, que ha deixat almenys 700 morts, va reduir molt lleugerament la durada del dia i va desplaçar l'eix de la Terra en vuit centímetres, segons les dades de l'agència espacial nord-americana (NASA). A partir de càlculs elaborats mitjançant mètodes informatitzats, la NASA ha constatat que, a causa del terratrèmol de Xile, l'eix de la Terra s'ha mogut vuit centímetres i que "la durada del dia s'ha d'haver escurçat 1,26 microsegons (milionèsimes de segon) ". No és la primera vegada que es detecten canvis semblants després d'un terratrèmol. El dia es va reduir a 6,8 microsegons a finals de 2004 a causa del sisme de 9,1 graus registrat a prop de Sumatra, que va provocar el major 'tsunami' de la història. És la mateixa idea: la terra està girant i si canvia la distribució de la massa, el temps de rotació canvia ". Segons el professor de la Universitat de Liverpool Andreas Rietbrock, que porta temps estudiant la zona on es va produir el terratrèmol de Xile, l'Illa de Santa Maria, prop de Concepción (la segona ciutat més gran del país i una de les més danyades pel sisme) podria haver elevat uns dos metres com a conseqüència del tremolor. També podria passar el contrari. Segons recull la CNN, la base d'estimacions científiques, si la presa de Tres Gorges de la Xina es omplís, sumant 40 quilòmetres cúbics d'aigua, produiria, a causa del seu pes, un increment en la durada del dia de 0,06 microsegons.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/03/02/ciencia/1267539683.html

Narcís Homs

02/03/2010 20:43 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Les curiositats de la lluna de Saturn

20100228151147-encelado.jpg

Fa poc es van transmetre noves imatges sobre la lluna "Encelade" de Saturn que mostren un gèlid i estrany món.

Es tracta de 'un bosc' de raigs de partícules de gel, vapor d'aigua i compostos orgànics que sorgeixen de fractures als voltants del pol sud d'aquesta lluna. Les imatges revelen també regions no mostrades abans per Cassini, incloent-hi una zona meridional amb plaques tectòniques circulars. Les fotografies de la zona polar van ser preses per les càmeres de llum visible de Cassini el passat 21 de novembre abans que aquesta regió quedi immersa a un període de foscor que dura 15 anys, segons va indicar JPL en un comunicat. 'Encelade ens segueix sorprenent' " 'Encelade' ens segueix sorprenent", va manifestar Bob Pappalardo, científic de Cassini a JPL. "Amb cada aproximació de Cassini (a 'Encelade') aprenem més sobre la seva estranya activitat".

Les imatges mostren més de 30 "chorros", incloent 20 que no havien estat detectats en aproximacions anteriors de Cassini a Enceladus. "Aquesta última aproximació confirma el que ja sospitàvem. La força dels raigs varia i molt, tant els grans com els petits sorgeixen de fondalades "en les plaques fracturades d'Encelade, va indicar Carolyn Porco, directora de l'equip d'imatges de Cassini a l'Institut de Ciències de l'Espai de Boulder (Colorado). Les temperatures més altes en una d'aquelles fondalades podrien ser superiors als 73 graus sota zero. Aquestes "tèbies" temperatures podrien ser resultat del vapor d'aigua que impulsa els raigs de partícules de gel captats per les càmeres de Cassini, va assenyalar JPL. "A la Terra aquestes fondalades serien gèlides, però són un agradable paradís si se les compara amb el ambient de menys 370 graus centígrads al seu voltant ". A la imatge podeu veure una partícula captada a la lluna Encelade per la NASA.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/02/24/ciencia/1267012378.html

Narcís Homs

28/02/2010 15:11 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Ens acostem a la trobada amb formes de vida fora de la Terra

20100227125334-planetes-vida-extraterrestre-ciencia.jpg

Les formes de vida extraterrestre seran detectades molt aviat gràcies a les tecnologies disponibles, i hem d'estar preparats per a les conseqüències d'aquesta troballa. Aquesta és una de les conclusions a la qual han arribat científics i astrònoms de tot el món, reunits recentment en una trobada de la Royal Society de Londres, per a discutir qüestions relacionades amb la vida alienígena. Els seus arguments, encara que semblen trets de la ciència ficció, en realitat tenen una base científica i tecnològica.

En aquesta trobada es van plantejar preguntes com: quin aspecte tindran els extraterrestres si els trobem?, Es trobaran formes de vida similars a la nostra en l'espai exterior o potser aquestes formes de vida seran més semblants a les quals ens ha mostrat en incomptables ocasions la ciència ficció? Els astrònoms són ja capaços de detectar planetes orbitant al voltant d'estrelles llunyanes, i en els quals podrien existir formes de vida. Els experts asseguren que les generacions que actualment poblem la Terra arribarem a veure la detecció de senyals de vida extraterrestre en alguna part de l'Univers. Què passaria si això succeís?

Segons va declarar en la conferencia Martin Dominik, de l'Escola de Física i Astronomia de la universitat St. Andrews, els ràpids avanços arribats a en les tecnologies d'exploració espacial fan que aquesta possibilitat sigui una possibilitat real. Diu:¨"podria ser que no estiguéssim solos en l'univers, el que afectaria radicalment la forma que la humanitat es comprèn a si mateixa. Hem d'estar preparats per a les conseqüències".

La troballa del OGLE-2005- BLG-390Lb, el planeta més semblant a la Terra trobat fins ara, amb una tècnica denominada microlent gravitacional  va suposar un resultat innovador, clau per a la recerca posterior de formes de vida extraterrestre.

Per altra banda, en la conferència de la Royal Society, Lord Rees, President de la Royal Society i Astrònom Real, va afirmar que el descobriment de vida extraterrestre podria canviar a la humanitat per a sempre, alterant la visió que tenim de nosaltres mateixos i del nostre lloc en el cosmos. Segons Rees, la tecnologia de que es disposa està ja tan avançada que no només podrem detectar planetes no majors que la Terra orbitant al voltant d'altres estrelles, sinó que també serem capaços de saber si aquests planetes tenen continents i oceans o el tipus d'atmosfera que els envolta. Rees va afegir que, si es trobés alguna forma de vida alienígena, fins i tot una forma molt simple, en qualsevol lloc, ens enfrontaríem a un dels majors descobriments del segle XXI.

 

Frank Gelabert

1r. Batxillerat A

http://www.tendencias21.net/Nos-acercamos-al-encuentro-con-formas-de-vida-fuera-de-la-Tierra_a4050.html

27/02/2010 12:53 cmc garbi Enlace permanente. Terra i Univers

La gravetat en la llum

20100224180625-montaje-laser-universidad-berkeley.jpg

Tres físics han mesurat recentment amb una precisió 10.000 vegades més gran que la mesura precedent un petit efecte sobre la longitud d'ona de la llum predit per Einstein. Dos anys després del descobriment de la relativitat especial, Einstein va enunciar  l'anomenat principi d'equivalència.

Amb aquesta idea, Einstein iniciava el camí que el va portar, el 1915, a formular les equacions de la teoria relativista de la gravitació, la relativitat general. Einstein es va adonar que la seva idea implicava que els camps gravitatoris també haurien d'afectar la llum. Després de tot, el mateix Einstein va ser la primera persona que va entendre que la llum està composta per fotons, i que l'energia de cada quan és inversament proporcional a la longitud d'ona de la llum corresponent. Com més petita és la longitud d'ona, més gran és l'energia dels fotons associats. Ara bé, donada l'equivalència de massa i energia, Einstein sabia que la font de la gravitació no podia ser només la massa, sinó que havia de ser l'energia, tota forma d'energia. És sabut que un coet necessita energia per sortir d'un.

Ara s’ha aconseguit detectar la diferència de longitud d'ona a causa d'una separació en alçada de dos àtoms d'una dècima de mil.límetre, la qual cosa origina una petitíssima diferència d'atracció gravitatòria. Müller ha dit que si fossin capaços de separar els dos àtoms un metre, serien capaços de detectar ones gravitatòries (que és una de les més importants prediccions de la relativitat general encara sense verificar).

Una vegada més, la precisió assolida en l'experiment és sorprenent: qualsevol hipotètica desviació de la teoria d'Einstein en aquest aspecte ha de ser més petita que una part en cent milions. L'avanç en els experiments de precisió és summament important per tenir una idea de què sorpreses pot oferir-la gravitació en un futur més o menys pròxim.

En la fotografia podeu veure un muntatge làser per a la comprovació molt precisa de la relativitat general.

http://www.elpais.com/articulo/futuro/atomos/Einstein/elpepufut/20100224elpepifut_1/Tes

Narcís Homs

24/02/2010 18:06 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Un cometa al roig viu.

20100222232629-cometa-siding-spring.jpg

El cometa Siding Spring, que va ser descobert en 2007 per observadors a Austràlia, ha estat fotografiat pel telescopi infraroig en òrbita Wise, de la NASA, i en la imatge s'aprecien el seu nucli i la seva llarga cua. S'està ja allunyant del Sol i, a l'abandonar l'entorn comparativament temperat de l'estrella, perdrà el seu enlluernador aspecte actual.

El Siding Spring, el nom oficial del qual és/C 2007Q3, va passar el 7 d'octubre de 2009 a 1,2 unitats astronòmiques (UA) de la Terra i a 2,25 UA del Sol (una UA és la distància mitja de la Terra al Sol, gairebé 150 milions de quilòmetres). En la imatge del Wise, presa en infraroig, una longitud d'ona més llarga que la visible, l'estel i la seva cua es veuen vermells perquè són cossos molt més freds que els astres que s'aprecien en el fons de la fotografia. Els objectes freds, com aquest, emeten la major part de la seva llum en longituds d'ona de infrarojo més llargues, explica el Jet Propulsion Laboratory (JPL, a Califòrnia) en un comunicat. Per això una càmera sensible a l'infraroig capta amb tota intensitat un cos com el Siding Spring.

El Wise, desenvolupat en el JPL, va ser llançat a l'espai el 14 de desembre de 2009 i va començar les observacions fa poc més d'un mes, després de la fase de calibratge en òrbita dels instruments. La fotografia del Siding Spring, feta pública ara, es prenc el passat 10 de gener, durant les proves. Entre els objectius científics de la missió, a més de buscar asteroides i estels, d'estudiar processos de formació estel·lar i galàxies ultraluminosas en infraroig, destaca la preparació d'un catàleg base per al futur telescopi James Webb, el considerat substitut del Hubble, que veurà el cel en infraroig. L'observatori està en una òrbita circular a 525 quilòmetres d'altura sobre la superfície terrestre i dóna 15 voltes al planeta cada dia passant sobre els pols. Els seus sensors d'infraroig funcionen a una temperatura de 256 graus centígrads sota zero pel que depenen d'un sistema criogénico que ha estat dissenyat per a durar almenys sis mesos i deu mesos com a màxim.

Oriol Castells

1r Batx-A

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/cometa/rojo/elpepusoccie/20100219elpepusoc_8/Tes

22/02/2010 23:26 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Problemes per l'Endeavour

20100221165115-endavour-20get-20go.jpg

El dia 8 de febrer d'aquest any es va publicar al blog la notícia sobre l’enlairament del transbordador Endeavour. L’aparell, que es preparava per tornar en les pròximes hores a la Terra, podria veure's obligat a romandre un dia més en l'espai donat el mal temps a Cap Canaveral, on tenia previst l'aterratge. La pluja i els núvols baixos en l'àrea del Centre Espacial Kennedy, al sud de Florida, podrien dificultar o fins i tot impedir l'aterratge de l'Endeavour, previst per a les 03.16 de diumenge. La NASA considera que actualment hi ha una possibilitat del 50 per cent de que la nau pugui aterrar a Cap Canaveral. És possible que plogui a 48 quilòmetres de la pista d'aterratge, condició que prohibeix a l'agència espacial dur a terme aquest tipus de maniobres, i els núvols també podrien estar massa baixos per permetre a l'Endeavour tornar definitivament a la Terra després d'una missió de 14 dies a l'espai i nou a l'Estació Espacial Internacional, va dir Cain. La NASA ha preparat per a qualsevol eventualitat també la pista de la base Edwards de la Força Aèria, a Califòrnia, però allà les condicions meteorològiques també són incertes, va dir. El transbordador té a les 04.51 una segona possibilitat d'aterrar a Cap Canaveral. Si no fos possible, la NASA desviaria a la nau a Califòrnia, on podria aterrar a les 06.20 de dilluns oa les 07.55 del mateix dia en un segon intent. El dilluns, les previsions meteorològiques apunten que el temps millori a Cap Canaveral però empitjori en Edwards. Com a última possibilitat, la NASA podria avaluar la pista d'aterratge de White Sands, a Nou Mèxic, que va ser utilitzada només en una ocasió el 1982. En qualsevol cas, l'Endeavour té suficients subministraments i combustible per a romandre en òrbita fins dimarts.

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/02/21/ciencia/1266715590.html

Narcís Homs

21/02/2010 16:51 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Terratrèmols produits per asteroides al passar a prop de la terra.

20100221133939-asteroide.jpg

Durant dècades, els astrònoms han analitzat les conseqüències que els asteroides que passen prop de la Terra poden tenir sobre aquesta. Una nova investigació realitzada per Richard Binzel, professor de Ciències Planetàries del MIT, examina el costat oposat de la qüestió: la Terra exerceix una influència considerable sobre aquests asteroides, i ho fa a una distància molt més gran del que es pensava anteriorment. La troballa ajuda a contestar una difícil pregunta amb dècades d’antiguitat, la de quin és la procedència de la majoria dels meteorits que cauen en ella, i també obre les portes a un nou camp d’estudi, la sismologia asteroidal.
Les característiques espectrals específiques d’aquests asteroides rarament vistos coincideixen amb les del 80 per cent de tots els meteorits que cauen a la Terra, segons els resultats del nou estudi. Aquestes "empremtes dactilars" espectrals constituïxen la manera que aquests objectes reflecteixen diferents longituds d’ona de la llum. En les conclusions de la investigació s’indica que l’atracció gravitacional de la Terra i les forces de marea poden crear aquests tremolors sísmics.


Adriana Olsina

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/190210e.html

21/02/2010 13:40 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Buscant les estrelles més velles

20100217191712-galaxia-enana.jpg

L’heli i l’hidrogen són dos elements primordials, és a dir, es van formar en l’inici de l’univers abans que hi hagués estrelles. Per això, els astres més antics són definits com extremadament pobres en metalls, perquè aquests últims no van començar a existir fins que es van produir precisament en aquests astres. Fins ara era molt difícil distingir aquestes estrelles fora de la nostra galàxia, la Via Làctia. Però un equip internacional d’astrònoms, amb un enfocament de recerca avançat, ha aconseguit "descobrir estrelles primitives entre totes les altres, que són molt més comuns" en altres galàxies, segons explica Else Starkenburg, líder del grup. Les estrelles primitives han d’haver-se format a partir de matèria creada poc després del Big Bang, fa uns 13.700 milions d’anys, i típicament tenen menys d’una mil lèsima part de la quantitat d’elements químics més pesants que l’hidrogen i l’heli, pel que són anomenades estrelles de metal · licitat extremadament baixa.

L’equip ha mesurat els espectres de llum (que indiquen la composició química) de 2.000 estrelles gegants en quatre galàxies nanes veïnes de la Via Làctia. Com aquestes galàxies estan a uns 300.000 anys llum de distància de la nostra, és difícil determinar amb precisió l’empremta de composició química dels astres individuals en aquests espectres i només els senyals més forts es poden mesurar. Starkenburg i els seus companys es van endur una sorpresa quan van veure que cap estrella de les analitzades semblava ser del tipus que ells estaven buscant, és a dir, els poc corrents astres de metal · licitat extremadament baixa. Gràcies als instruments d’alta sensibilitat del VLT, aquests astrònoms han pogut confirmar la condició de Pristina de diverses estrelles de metal · licitat extremadament baixa.

Les anàlisis d’aquestes estrelles pristines ara identifiques en galàxies nanes indiquen que en tres d’elles la quantitat relativa d’elements químics pesants és entre 1/3.000 i 1/10.000 de la de nostre Sol, inclosa la que té el rècord de astre més primitiu trobat fins ara fora de la Via Làctia, afirma l’ESO.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/busca/estrellas/viejas/elpepusoccie/20100217elpepusoc_8/Tes

 

Narcís Homs

17/02/2010 19:17 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

El sol i els seus efectes

20100215143357-manchas-solares.jpg

La NASA va llençar fa quatre dies el Solar Dynamics Observatory (SDO), amb una midade 4,5 metros d'altura per més de dos metres d'ample i de llarg. Aquest és un telescopi realment molt avançat tecnològicament que s'uneix al veterà Soho, que és un projecte de colaboració amb la ESA, i als "bessons" anomenats Stereo, de la pròpia NASA. En el seu equipament porta tres instruments d'observació en els que han colaborat institucions d'altres pàisos com la Gran Bretanya o Mèxic. Aquests equipaments entre d'altres coses poden prendre una imatge de sol cada 0,75 segons. I cada dia un arxiu de 1,5 terabytes (equivalent a 380 películes) amb contingut i informació sobre l'estrella serà enviat a Nou Mèxic. La NASA ha informat que aquest observatori pot estudiar l'atmòsfera solar a petita escala en l'espai i en el temps, a més a més de l'estudi de les ones simultàneament. L'objectiu de la missió és comprendre les variacions solars mitjançant l'estudi de com es genera i s'estructura el camp magnètic solar i com aquesta energia magnètica enmagatzemada es converteix i s'allibera a la heliosfera i el geoespai en forma del conegut vent solar, en particules energètiques i variacions en la radiació solar. Amb aquesta nova informació i s'intentarà tenir un coneixement major sobre els possibles futurs efectes del Sol sobre la Terra així com també en els seus voltants.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/nuevo/observatorio/Sol/predecir/efectos/Tierra/elpepusoccie/20100211elpepusoc_10/Tes

Narcís Homs

15/02/2010 14:33 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

La sonda Cassini ha trobat aigua en estat líquid a una lluna de Saturn

Alguns científics defensaven la teoria de que s’amaga aigua en estat líquid a sota d’una capa de gel d’una lluna de Saturn. Ara la sonda Cassini ha recollit informació i ho ha demostrat. El descobriment s’ha fet a partir d’unes molècules d’aigua amb càrrega negativa que s’han trobat a l’atmosfera del satèl·lit. Aquest descobriment recolza la hipòtesi plantejada anteriorment.

La BBC ha recullit aquestes dades i ha dit que aquestes íltimes observacions es van fer a partir de l’espectròmetre de plasma de la sonda (CAPS). Aquest aparell serveix per detectar dades sobre el medi ambient magnètic de Saturn. Les dades que es poden obtenir són les següents: la densitat, la velocitat de flux, al temperatura dels ions i els electrons captats pel magnetisme.

 

 

Amy Chavarre

 

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=685704&idseccio_PK=1477

10/02/2010 21:33 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

El Hubble capta a un «primo» del asteroide que acabó con los dinosaurios

20100203164142-imagen-5.png

Hace apenas unos días conocíamos el hallazgo de P/2010 A2, un extraño objeto, similar a un cometa, captado por astrónomos de la NASA el pasado 6 de enero mientras viajaba a toda velocidad a través del cinturón de asteroides, un denso anillo formado por miles de rocas de todos los tamaños entre las órbitas de Marte y Júpiter. Se trataba de algo nunca visto hasta el momento, y hacia él se dirigieron de inmediato los instrumentos de observación más potentes. Ahora, una imagen recién captada por el telescopio espacial Hubble arroja nueva luz sobre el misterioso objeto. P/2010 A2 es, al parecer, el resultado de la colisión frontal entre dos asteroides del cinturón (la primera jamás observada por el hombre), y podría estar, además, relacionado con el asteroide que causó la extinción de los dinosaurios hace 65 millones de años.

A primera vista el objeto, que se encuentra a unos 144 millones de km. de la Tierra, puede parecer un cometa, ya que deja tras de sí una larga estela de material, pero su núcleo aparece cortado bruscamente en su parte trasera (dándole una forma parecida a una «x») lo que, según David Jewitt, de la Universidad de Los Angeles e investigador principal del fenómeno.

La estela de fragmentos que sigue a P/2010 A2 es, en palabras de Jewitt «muy diferente del suave envoltorio de polvo que envuelve a los cometas normales. Los filamentos están hechos de polvo y grava, probablemente expulsados hace poco por el núcleo» del objeto, que tiene unos 140 metros de diámetro.

Un choque brutal
Los cálculos indican el impacto debió ser extremadamente violento y se produjo a una velocidad cercana a los 5 km. por segundo.

El estudio de P/2010 A2 y la búsqueda de otros objetos similares a él puede contribuir a la comprensión de cómo los asteroides interactúan entre sí dentro del cinturón, algo que resultará extremadamente útil para predecir el posible impacto de alguno de ellos contra la Tierra, y también para poner a punto estrategias eficaces para destruirlos antes de que puedan causar daños en nuestro planeta.
Algo que, por otra parte, ha ocurrido ya en otras ocasiones, y con efectos catastróficos para la vida, como sucedió por ejemplo cuando una roca de cerca de diez km de diámetro chocó contra nuestro mundo hace 65 millones de años causando la extinción de más del 70% de los seres vivos, entre ellos los dinosaurios.
Se da la ciscunstancia, además, de que los datos orbitales de P/2010 A2 lo relacionan estrechamente con el grupo de asteroides, conocido como la «familia Flora» del que surgió aquél «destructor» prehistórico. Podríamos decir, sin temor a equivocarnos, que el objeto fotografiado por el Hubble es un «primo», o un pariente muy cercano, del asteroide que casi acaba con la vida en la Tierra.

 

http://www.abc.es/20100203/ciencia-tecnologia-espacio-sistema-solar/hubble-capta-primo-asteroide-201002031037.html

Artur Rivera

03/02/2010 16:42 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

La perillositat volcànica a Gran Canaria

20100122164152-volcans-canaries.jpg

Des de fa 11000 anys ja sa determinat un mapa de perillositat de l’illa respecte els volcans, l'estudi demostra que l'àrea de major activitat volcànica és una de les zones més poblades del nord-est de l'illa, que en el període analitzat ha patit 24 erupcions. L'equip responsable de l’estudi ha definit amb gran exactitud els límits de les diferents unitats volcàniques (con, lava i piroclasts de dispersió horitzontal), amb criteris geomorfològics i estratigràfics. Les dades que ofereixen ara els científics permeten millorar l'avaluació de la magnitud i estil de futures erupcions en aquesta àrea. Una de les zones més poblades al nord-est de l'illa ha tingut la major activitat volcànica durant els darrers 11.000 anys i, per tant , és previsible que en el futur continuï l'activitat volcànica. No obstant això, no es pot predir el moment en què es produirà una erupció: Tot i que sí que és determinable on hi ha una major perillositat futura. Els nous resultats ressalten que durant l'Holocè es van produir tres grups d'activitat volcànica "separats per quatre períodes d'inactivitat". Segons els estudis arqueològics, el període d'erupcions més recent va afectar els assentaments prehistòrics humans de l'illa. No obstant, els investigadors expliquen que en l'actualitat "el nombre de centres eruptius augmenta i els períodes d'inactivitat volcànica són cada vegada més curts" . D'aquesta manera, també adverteixen que durant els darrers 11.000 anys "la quantitat de magma emès i l'explosivitat de les erupcions han anat en augment".

Narcís Homs

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Mapa/peligrosidad/volcanica/Gran/Canaria/elpepusoccie/20100119elpepusoc_8/Tes

22/01/2010 16:41 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

La materia obscura i la vía lactea

20100118184841-20061129094118-via-lactea.jpg

La matèria fosca que envolta el que anomenem la Via Làctia -les estrelles i el gas que es poden veure i que s'agrupen en forma d'espiral- té la forma d'una pilota de platja gegant i força deformat, asseguren astrònoms nord-americans, els primers que creuen que han aconseguit mesurar la seva forma.

La matèria fosca es diu així perquè és invisible i perquè ningú sap de què està formada. No obstant això, no és indetectable, perquè obeeix, com la matèria ordinària, les lleis de la gravetat i tira de les petites galàxies nanes que giren al voltant de la Via Làctia. Els astrònoms han aconseguit reconstruir l'òrbita original de la galàxia nana Sagitari, que es va disgregant a causa de l'estirada gravitatori de la Via Làctia i deixa restes en forma d'estrelles al seu pas. Els esforços anteriors per resoldre aquest problema donaven solucions molt diferents per als diversos trams estudiats. "Fins fa molt poc, no enteníem el comportament de les restes de Sagitari", ha explicat David R. Law, un dels científics. Fa quatre mesos, Law i els seus companys ja havien suggerit que si aquesta matèria fosca era tridimensional, amb longituds d'eix diferents, les dades de l'òrbita de Sagitari podrien casar. La solució que proposen ara és que l'halo invisible té la forma d'una pilota de platja que ha estat aixafat al llarg, aproximadament en perpendicular al pla de la galàxia en què s'agrupen les estrelles.

Això ha constituït una sorpresa. "Esperàvem un cert grau de deformació, sobre la base de les prediccions fetes

Les hipotètiques partícules de la matèria fosca, mai detectades, serien súper simètriques, les anomenades WIMP, i estarien per tot l'Univers, però no distribuïdes de forma uniforme, segons un nou estudi d'un equip internacional Els protons i neutrons que són components de tot el que veiem constitueixen una molt petita part de la matèria total de l'Univers, de fet, l'estimació més baixa és de només el 4%. La resta seria la matèria fosca i l'encara més misteriosa energia fosca, suposada causa de l'observada acceleració en l'expansió de l'Univers.

Narcís Homs

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/balon/materia/oscura/rodea/Via/Lactea/elpepusoc/20100113elpepisoc_11/Tes

http://www.solociencia.com/astronomia/06122602.htm

18/01/2010 18:48 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

El fenòmen de l'Epsilon Aurigae

20100117144402-eclipse-estelar.jpg

Ara que ha acabat l’any, s’ha produit l’acabament de la fase més espectacular de la pèrdua brusca de brillantor que es produeix cada 27 anys en l’estrella Epsilon Aurigae. Se suposa que aquest fenomen es deu al fet que és eclipsada per un objecte celeste desconegut. Els primers indicis de l’eclipsi actual es van detectar a l’agost passat i l’estrella, que s’observa a simple vista normalment, va començar a baixar molt de brillantor fins a estabilitzar-se a finals d’any. Normalment, aquesta situació de menys brillantor, lleugerament variable, dura uns 18 mesos, de manera que l’estrella tornarà a la normalitat en la primera meitat de 2011, informa l’Associació Americana d’Observadors d’Estrelles Variables. Hi ha dues teories sobre el que causa l’ eclipsi. La primera indica que l’estrella és una supergegant, per davant de la qual passa periòdicament un sistema doble estel.lar incrustat en un disc de pols. Segons la segona teoria, és una estrella moribunda, poc massiva, que és eclipsada periòdicament per una altra estrella, que també està dins d’un disc. L’estabilització de la brillantor de l’estrella indica que el disc ha cobert tot el seu diàmetre. Noves observacions realitzades amb el telescopi espacial Spitzer, que es afegida a les dades arxivades, indiquen que la segona de les dues teories és la correcta, informa la NASA. Les dades d’infraroig acumulats confirmen la presència del disc de l’estrella companya i fins i tot la grandària, força gran, de les partícules que el formen. A més, s’ha pogut establir el radi del disc, que és d’aproximadament quatre vegades la distància entre la Terra i el Sol, però, són necessàries noves observacions. L’eclipsi es pot seguir en la col • laboració Citizen Sky.

 

Narcís Homs

 

http://elsofista.blogspot.com/2010/01/el-misterio-de-epsilon-aurigae.html

 

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/eclipse/estelar/27/anos/elpepisoc/20100113elpepisoc_10/Tes

17/01/2010 14:44 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Un grup de científics ha descobert el planeta més jove

20100116094105-foto-412351-cas.jpg

Aquests científics de Madrid, de la universitat complutense de Madrid (UCM), ha decobert el planeta extrasolar més jove. L'han anomenat BD+20 1790 b i té 35 milions d'anys. Està al voltant d'una estrella. Aquest descobriment el van publicar a la revista Astronomy&Astrophysics. Aquest planeta pertany al grup dels "Júpiters calents", que són gegants gasosos situats a una distància de l'estrella menor que Mercuri i el Sol. Per tant, triguen dies a fer la volta a la seva estrella i no anys.

  Actualment, no se sap com es formen els planetes al voltant de les estrelles, com aquest planeta. L'únic que se sap que els planetes es formnen en els  discos de material que envolten l'estrella, després de la seva formació. Aquests discos s'anomenen protoplanetaris. També se sap que hi ha uns 400 planetes formats en estrelles, però no se sap res sobre la seva evolució.

 

Amy Chavarre

 

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=677517&idseccio_PK=1477

16/01/2010 09:41 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Las Rocas más antiguas de la Tierra

20091209171827-imagen-5.png

Experimentos realizados por Nicolas Dauphas, de la University of Chicago, han confirmado la naturaleza de algunas rocas encontradas en Groenlandia, las cuales podrían poseer la primera evidencia de vida sobre la Tierra

Las muestras estudiadas habían sido hasta ahora muy controvertidas (debatidas). Algunos científicos habían dicho que dichas rocas contenían rastros de vida que hacían retroceder el registro biológico en la Tierra hasta hace 3.850 millones de años. Otros, en cambio, negaban este extremo, argumentando que las rocas habían existido originalmente en estado fundido. Pero Dauphas ha mostrado sin ningún tipo de ambigüedad que las rocas son sedimentos que fueron depositados en el fondo de un océano.

Los microfósiles más antiguos conocidos, procedentes de Australia, son de hace más de 3.400 millones de años. Los científicos han desviado ahora su atención hacia Groenlandia, donde podría haber pistas de actividad biológica incluso más primitiva.

La controversia alrededor de las rocas de Groenlandia procede de los cambios que sufrieron a lo largo de la larga historia de la Tierra. En su enterramiento, fueron sometidas a altísimas presiones y temperaturas, que modificaron completamente su química y mineralogía. Los científicos encontraron problemas para determinar si eran ígneas (enfriadas a partir de un estado fundido) o sedimentarias (erosionadas y depositadas por el viento o el agua). Sólo las rocas sedimentarias podrían preservar evidencias de vida.

La cuestión quedó finalmente resuelta con el uso de un espectrómetro de masas de última generación, instalado en el Field Museum. Con él se midieron con una alta precisión los isótopos del hierro preservados en las rocas de la costa sudoeste de Groenlandia y de la isla Akilia. Las variaciones en tales isótopos nos informaron sobre el tipo de proceso que formó cada roca, otorgándoles un origen sedimentario.

Todas las rocas ígneas de la Tierra tienen una composición isotópica del hierro bastante semejante. En cambio, las procedentes de Groenlandia tenían una gran cantidad de variación.

Ahora que sabemos que las rocas son sedimentarias, falta averiguar si efectivamente contienen evidencias de vida primitiva o no. Las primeras pistas, aunque circunstanciales, dicen que sí. Son rocas antiguas que han sido oxidadas (reaccionaron químicamente con oxígeno). Pero la atmósfera en la Tierra primitiva tenía mucho menos oxígeno que en la actualidad. ¿De dónde procedía este gas? La fotosíntesis, un proceso químico que señala la presencia de ciertas bacterias, podría ser la respuesta.

Es curiosos como día a día se van descubriendo nuevas pruebas sobre el origen de la tierra que hacen replantearse las hipótesis anteriores.

http://www.portalciencia.net/geolonot.html

Artur Rivera

Un gran océano cubrió parte del planeta Marte

20091125235006-wwwww.jpg

Un nuevo mapa sobre los valles de Marte respalda la teoría de que un océano cubría todo el hemisferio norte del planeta rojo.

Unos investigadores han utilizado un nuevo programa informático para producir un mapa global más detallado de la red de valles en Marte. Este hallazgo demuestra que estas redes son dos veces más amplias de lo que señalaba hasta entonces( la presencia de más valles indica que muy probablemente llovió en el antiguo Marte).

Además, las regiones más densas en valles forman un cinturón alrededor del planeta entre el ecuador y las latitudes de la mitad sur, lo que resulta coherente con un escenario climático pasado que incluyera precipitaciones y la presencia de un océano cubriendo una gran parte del hemisferio norte de Marte. Los científicos han planteado ya la hipótesis de un único océano en el antiguo Marte.

Según explica Wei Luo, responsable del estudio, "todas las evidencias recopiladas al analizar la red de valles en el nuevo mapa apuntan a un escenario climático particular en los inicios de Marte.

webs de interés:

http://www.blogastronomia.com/2009/11/25/disenan-un-mapa-global-mas-detallado-hallan-nuevos-indicios-de-que-un-gran-oceano-cubrio-parte-del-planeta-marte/?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+BlogDeAstronomia+(Blog+de+Astronomia)

Daniel Marín

Centaurus A fruto de la fusión de dos galaxias

20091124205423-cmc.jpg

Gracias al uso del Telescopio de Nueva Tecnología (NTT) de 3,58 m los astrónomos pudieron ver a través de  las gruesas capas de polvo de la galaxia gigante Centaurus A para y pudieron revelarnos una cosa bastante interesante.

Se estima que Centaurus A se "comió" a otra galáxia hace entre 200 y 700 años.

La galaxia Centaurus A también conocida como NGC 5128 es una galáxia elíptica famosa porque tiene un agujero negro supermasivo en su núcleo con una masa a 50 veces mayor que el enorme agujero negro del centro de nuestra Galaxia. Sin embargo, el agujero negro de Centaurus A está continuamente siendo alimentado por material que cae en su interior, provocando así que esta galaxia sea una de las fuentes más brillantes que vemos en el cielo.

Centaurus A tiene una franja de polvo de la atraviesa y que se cree que son los restos de una antigua fusión cósmica entre la galaxia elíptica gigante y una galaxia espiral más pequeña llena de polvo.

Haciendo uso de la capacidad del NTT para observar en el infrarrojo cercano, los astrónomos pueden ver a través de las franjas de polvo opaco de Centaurus A, revelando su última víctima, que aún no se ha acabado de juntar con Centaurus A. Eso hace que probablemente se estén formando nuevas estrellas.

Laura Carbonell

http://www.noticiasciencias.com/2009/11/centaurus-fruto-de-la-fusion-de-dos.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/11/24/ciencia/1259080555.html

 

 

La máquina de "Dios" vuelve a funcionar

20091122200533-imagen-5.png

Un funcionario dijo que el colisionador había hecho más en unas pocas horas que durante los nueve días de operaciones el año pasado.

El LHC, la máquina más grande del mundo, está siendo utilizado para colisionar haces de protones en un intento de arrojar luz sobre el origen del Universo.

Está ubicada en un túnel circular de 27 kilómetros de largo bajo la frontera franco-suiza.

En busca del Big Bang

Durante el experimento, los científicos buscarán señales del bosón de Higgs, una partícula subatómica que es crucial para la comprensión actual de la física.

La máquina resultó severamente dañada cuando una falla eléctrica provocó que una tonelada de helio líquido se filtre en el túnel apenas nueve días después de su lanzamiento en septiembre del año pasado.

Durante 14 meses de reparaciones, docenas de imanes gigantes superconductores que aceleran las partículas a la velocidad de la luz debieron ser sustituidos.

Los miembros del equipo de operaciones pasaron el sábado inyectando protones en el "anillo" de 27 kilómetros de largo, tratando de mejorar la vida de los haces.

Los ingenieros habían discutido la posibilidad de tratar de aumentar la energía del colisionador a un nivel récord de 1,2 billones de voltios de electrones este fin de semana.

Hasta el momento sólo el acelerador de partículas Tevatron, en Chicago (Estados Unidos) se ha aproximado a esa cantidad de energía.

Sin embargo, este plan parece ahora poco probable. En cambio, los ingenieros probablemente se concentrarán en la preparación de la máquina para su primera colisión de baja energía, que se prevé ocurrirá en los próximos 10-15 días.

El viernes en el reinicio de la máquina se progresó más rápido de lo esperado. No estaba previsto que los ingenieros trataran de circular un haz de protones hasta la mañana del sábado.

Sin embargo, dos estables haces de protones ya habían circulado en direcciones opuestas alrededor de la máquina antes de la medianoche del viernes.

Los ingenieros habían hecho circular un haz a lo largo de todo el LHC por primera vez el 10 de septiembre de 2008.

Operado por la Organización Europea de Investigación Nuclea (CERN siglas en inglés) el LHC creará condiciones similares a los momentos posteriores al Big Bang.

http://www.bbc.co.uk/mundo/ciencia_tecnologia/2009/11/091122_colisionador_encantados_jp.shtml

Artur Rivera

 

Nou oceà al desert d'Etiòpia

20091119190334-volcans.jpg

Tot va començar al 2005 amb l’aparició d’una gran fisura de 60 kilòmetres de llarg al desert d’Afar a Etiòpia. Al principi, tot i haver-se vist en general amb mals ulls, ja s’havia proposat que fos una fisura que anunciés l’aparició d’un nou oceà en la que el llit aniria creixent a mesura que les seccions del continent africà a banda i banda de la bretxa es fossin separant més i més. Ara, científics de diversos països han confirmat que els processos volcànics que operen sota la gran fissura etíop són gairebé idèntics als del fons dels oceans, i que la fissura probablement sí que sigui l’inici de la formació d’un nou oceà. Aquest nou estudi suggereix que els molt actius límits volcànics al llarg de les vores de les plaques tectòniques oceàniques poden separar-se de sobte en grans seccions, en lloc de fer-ho a poc a poc com molts científics creien fins ara. A més, com separacions a gran escala representen en terra ferma un risc molt més seriós per a les poblacions que viuen a prop de la fissura que el que tindrien altres fenòmens.La reconstrucció d’esdeveniments mostra que la fissura no es va obrir en una sèrie de petits terratrèmols durant un període de temps, sinó que ho va fer en tota la seva longitud de prop de 60 quilòmetres, en pocs dies.
Encara que l’aparició d’aquesta fissura és només el començament del que es necessita per crear un nou oceà (el procés complet trigarà milions d’anys), el que està succeint a la regió d’Afar ha donat als geòlegs una oportunitat única per estudiar els processos de ruptura que normalment tenen lloc en el llit dels oceans a gran profunditat.

http://www.mmagnum.com/2009/11/04/un-falla-abierta-en-el-desierto-de-etiopia-podria-ser-el-inicio-de-un-nuevo-oceano/

Vida fuera de la tierra?

20091117214716-nube-en-titan.jpg

Está claro que para formar la vida tal como la conocemos se requieren dos elementos esenciales, agua, carbono (puesto que el carbono se une con otros elementos formando así moléculas orgánicas) y cierta actividad geotérmica.

El único lugar del sistema solar que contiene esos ingredientes a parte de la tierra es Titán el más grande de los satélites del sexto planeta de nuestro sistema solar, el señor de los anillos (Saturno). 

Debido a las bajas temperaturas de Titán unos 179 bajo cero el agua se encuentra en forma de hielo en la superficie pero las moléculas orgánicas encontradas (metano y etano) se encuentran en forma líquida proporcionando al satélite un medio líquido donde originar la vida. Cada uno de esos cuerpos "líquidos" contiene más hidrocarburos que todas las reservas de gas y petróleo conocidas en la Tierra.

Esta observación fue llevada a cabo por la sonda espacial Cassini que hasta ahora solo ha llevado a cabo un 20 % de la exploración cartográfica de Titán.

Enlaces:

http://es.wikipedia.org/wiki/Titán_(satélite)

http://astrobiologia.astroseti.org/astrobio/articulo_2466_elementos_organicos_atmosfera_titan.htm

http://astroelche.blogdiario.com/1178923680/

http://www.telecable.es/personales/azpp1/noticias/Diciembre/sistemasolar/nss111202.htm

Página principal de la misión Cassini:

http://saturn.jpl.nasa.gov/index.cfm


Información general sobre Titán:

http://www.solarviews.com/span/titan.htm

http://www.lpl.arizona.edu/~lemmon/titan/titan.htm

http://oposite.stsci.edu/pubinfo/pr/1994/55.html

 

Hugo Herrero

Cucs a l'espai

20091117204621-091116214031-sp-atlantis-afp-226x170i.jpg

 

El passat 16 de novembre va partir a l’espai un transbordador amb sis astronautes i cucs microscòpics ( tenen un 80% del seu ADN igual que els dels humans) que seran tractats amb drogues per intentar detenir el desgast muscular, un problema que afronten els astronautes que són enviats a llargues missions en l’espai.

L’agència espacial nord-americana NASA va indicar que la missió d’11 dies és vital perquè queden només cinc llançaments més abans que la flota de transbordadors acabi la seva utilitat el 2010.

El Discovery i l’Endeavour són els altres dos transbordadors que queden de la flota original de la qual també formaven part el Challenger i el Columbia, destruïts en accidents enlairant-se i tornant a Terra i que van acabar amb la vida de 14 astronautes.

"Els cucs caenorhabditis elegans poden ser mil·limètrics, però la mida no importa quan es tracta de l’espai", assenyala la corresponsal de la BBC Madeleine Morris.

Aquests cosins invertebrats dels humans són trobats normalment alimentant-se en abocadors, la qual cosa els converteix en objectes lògics per als experiments espacials. Vénen principalment del Japó i el Regne Unit, i seran provats de diferents formes per prevenir l’atròfia muscular en els astronautes. La degradació muscular es convertirà en un risc encara més seriós per a les persones que eventualment estiguin estacionades a la Lluna, o fins i tot Mart.

Mireia Nosàs

http://www.bbc.co.uk/mundo/ciencia_tecnologia/2009/11/091116_1904_atlantis_gusanos_gm.shtml

El campo magnético de la Tierra influye en los sueños

20091115192753-campo-magnetico-terrestre.png

Segons publica la revista New Scientist, una recent investigació suggereix que el camp magnètic terrestre influïx en el nostre somni.

 

S'han analitzat registres durant 8 anys que permeten observar una correlació entre els somnis més extravagants i els extrems locals en l'activitat geomagnética.

 

Altres estudis han demostrat la relació entre la baixa activitat geomagnética i l'augment en la producció de melatonina.

Després de diverses anàlisis, el director de l'estudio Lipnicki, va descobrir una correlació estadística entre els somnis extravagants i l'activitat geomagnética, amb somnis rars que tenen lloc en dies amb una menor activitat geomagnètica.

Frank Gelabert

1r. Batxillerat A

http://www.novaciencia.com/

 

 

 

Hi ha aigua a la lluna

20091114132900-nasaagualunacortesiajpg.jpg

El passat divendres 13 la NASA va confirmar la presencia d’aigua a la lluna. Tot es remonta a una misió anomenada LCROSS desarrollada el mes pasat en que es va detectar un cràter lunar que es trobava permanentment sombrejat. La misió LCROSS sigles en inglès de "satèlit d’observació i detecció de cràter lunar" va consistir en estrellar el dia 9 d’octubre un cohet en el cràter Cabeus, situat a prop del pol sur de la lluna. Aquest cohet que pesava 2305 kilograms va provocar l’alçada de tonelades de roca i sòl lunar que vàren volar en totes direccions creant un núvol que es va estendre arreu de la superfície lunar. Darrere d’aquest cohet però es trobava un petit satèlit de la NASA, que abans de també estrellarse contra la superfície lunar va conseguir informacions diverses de la composició del sòl a la terra per a ser analitzades. Després dels anàlisis es va poder descubrir que s’havia expulsat aigua en forma gelada (ja que les temperatures al cràter ronden els -240 graus centígrads) degut al fort impacte del cohet, que va ocasionar un forat d’aproximadament uns 30 metres de diàmetre. En un futur, aproximadament pel 2020 la NASA té previst tornar a enviar demés misions que permetin respondre a d’altres preguntes per a conèixer millor l’evolució del sistema solar. I inclús s’ha plantejat establir-hi una colònia permanent d’estudi a la lluna, i tot i que ja s’han vist els molts problemes presupostaris que això supondria, no es perd l’esperança d’aconseguir moltes més mostres d’aigua a la lluna en més cantitat en un futur.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=661739&idseccio_PK=1477 i http://www.cnnexpansion.com/actualidad/2009/11/13/existe-agua-en-la-luna-nasa

Narcís Homs

S'instal·la un detector de tsunamis al golf de Cadis

Un equip del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha instal·lat un laboratori submarí per a l'alerta avançada de tsunamis. Geostar , el primer laboratori d'aquestes característiques que s'instal·la a Europa, s'ha situat al Golf de Cadis, a 60 milles del Cap de San Vicente i a una profunditat de 3.300 metres. La zona ha estat seleccionada per la seva proximitat a l'àrea de contacte entre les plaques tectòniques d'Euràsia i Àfrica, una franja amb activitat sísmica i de tsunamis. El sistema realitzarà avisos de tsunamis que podrien afectar a la Península Ibèrica i al nord d'Àfrica. L'investigador principal del projecte, Juanjo Dañobeitia, director de la Unitat de Tecnologia Marina del CSIC, destaca les característiques del laboratori: “És una estació submarina de tres tones de pes amb nombrosos sensors. Té un sensor de pressió, un sismómetre oceànic i un magnetómetre. Amb aquests sistemes el laboratori mostrarà a més durant un any les variacions en la columna d'aigua: salinitat, temperatura i conductivitat, dades d'interès per a l'estudi del canvi climàtic”. GEOSTAR, amb unes mesures de cinc metres d'altura i una mica més de dos metres i mig d'ample i profunditat, transmet les dades acústicament a una boia situada a la superfície, que els envia via satèl·lit als instituts d'investigació implicats en el projecte. Aquesta informació, que es transmeterà gairebé a temps real serà a més enviada a les agències nacionals de protecció o seguretat civil dels països participants en el projecte.

Aquest laboratori submarí estarà prenent dades durant un any, la durada aproximada de les bateries de liti del sistema. A partir d'aquí, els investigadors decidiran si es mantindrà aquest sistema o, per contra, s'implementarà amb un cable d'alimentació.

 

Adrià Blanco Soler

1r Batxillerat A

Etiquetas:

Un asteroide passa mot a prop de la Terra poc després de descobrir-lo

20091112200716-asteroide51-1-.gif

Un asteroide d’uns set metres de diàmetre va passar a només 14.000 quilòmetres de la Terra el dia 6 de novembre al voltant de les deu i mitjana de la nit (hora espanyola). El més curiós és que va ser descobert amb una antelació de només quinze hores ( a l’asteroide s’el va anomenar 2009 VA ) i ha estat la tercera trobada més propera coneguda de la Terra amb un asteroide prèviament catalogat. Les dues aproximacions majors registrades d’aquest tipus corresponen a les d’un asteroide d’un metre de diàmetre ( el 2008 TS26 ), que va passar a 6.150 quilòmetres de la superfície terrestre el 9 d’octubre de l’any passat, i altre de set metres ( el 2004 FU162 )que va passar a 6.535 quilòmetres el 31 de març de 2004. En proporció, els objectes de la grandària del 2009 VA passen amb aquesta proximitat unes dues vegades a l’any i impacten cada cinc. L’asteroide 2009 VA va ser descobert pel Catalina Sky Survey només 15 hores abans de la seva aproximació, i va anar ràpidament identificat pel Minor Planet Center com un objecte que passaria molt prop del nostre planeta. El programa d’objectes pròxims a la Terra del també va processar una òrbita per a aquest objecte, i va determinar que no existia possibilitat d’impacte. Només fa tretze mesos, un objecte més petit ( el 2008 TC3 ) va ser descobert en circumstàncies semblants, però en aquest cas es va determinar una trajectòria cap a la Terra, amb la qual va impactar només onze hores després. Normalment aquest tipus d’asteroides no causen destrosses, ja que per a travessar l’atmosfera i impactar de forma danyina contra la Terra, l’asteroide ha de tenir un diàmetre d’uns 25 metres.

 

Adrià Blanco Soler

1r Batxillerat A

Etiquetas:

La nau espacial "Messenger" desvetlla zones desconegudes de Mercuri

20091110214029-mercuri.jpg

La nau espacial Messenger ha sobrevolat Mercuri per tercera vegada el passat 29 de setembre, i els científics han aprofitat per recabar dades sobre aquest planeta.

Les càmares d'alta resolució han pogut fotografiar un 6% del planeta que encara no s'havia pogut veure en detall. El 98% de Mercuri ja ha pogut ser fotografiat en detall i el 2% restant s'haurà d'esperar al març de 2011 la Messenger es posi en òrbita del petit planeta.

A més a més d'ampliar l'espai fotografiat, els equips han pogut captar nous rastres geològics de Mercuri, amb depressions circulars rodejades de material brillant que segurament es deu a preocessos volcànics de fa uns mil milions d'anys.

La Messenger també ha pogut medir la composició química de la superfície del planeta.

Oriol Castells

1r Batxillerat-A

Etiquetas:

El forat negre supermassiu més distant trobat fins ara

20091106211551-rxj1242-comp.jpg

Tomotsugu Goto de la Universitat de Ha-wai i el seu equip han descobert una galaxia gegant que en el centre hi ha un forat negre supermassiu, el més llunyà fins ara. Aquesta galaxia, que es veu com era fa 12800 milions d'anys, és tan gran com la Via Làctea i el forat negre supermassiu que hi ha al centre conté tanta matèria com almenys 1000 milions de vegades la del nostre Sol.

És sorprenent que una galàxia tan gran ja existís quan l'Univers només tenia al voltant d'un 6% de la seva edat actual i ja tenia un forat negre amb una massa d'almenys 1000 milions de vegades la del Sol.

Frank Gelabert

PD: he perdut el link, costa de trobar.

S'ha descobert un gran conjunt de galàxies

20091104204112-estructura-cosmica-senalada-puntos-rojos-imagen-cielo.jpg

Masayuki Tanaka, junt amb el seu equip ha descobert un gran conjunt de galàxies, que es suposa que deu ser 10.000 vegades més massiu que la nostra Vía Làctea i està situat a uns 6.700 anys llum de la Terra. Està format per galàxies que estan esteses a 60 milions d’anys llum.

Els científics han mesurat la distància des de la Terra fins 150 galàxies, que estaven pel cel ja que anteriorment havien vist l’existència d’un conglomerat dens galàctic. Gràcies al anar mesurant les distàncies han pogut crear un mapa tridimensional d’aquella part del cel, en la que es pot veure el gran conjunt de galàxies.

Aquests filaments constitueixen l’esquelet còsmic, del qual cada cop es van agregant galàxies, i amb les interseccions d’aquestes es generen grans conjunts galàctics.

Per fer aquestes observacions, han hagut de fer servir uns telescopis molt potents. Aquests astrònoms consideren que han fet un pas molt gran en quan a demografia galàctica, i ara volen estudiar les propietats de les galàxies.

Mireia Orós

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Descubierto/gigantesco/conjunto/galaxias/situado/6700/millones/anos/luz/Tierra/elpepusoccie/20091103elpepusoc_4/Tes



Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris