El fenòmen de l'Epsilon Aurigae

Ara que ha acabat l’any, s’ha produit l’acabament de la fase més espectacular de la pèrdua brusca de brillantor que es produeix cada 27 anys en l’estrella Epsilon Aurigae. Se suposa que aquest fenomen es deu al fet que és eclipsada per un objecte celeste desconegut. Els primers indicis de l’eclipsi actual es van detectar a l’agost passat i l’estrella, que s’observa a simple vista normalment, va començar a baixar molt de brillantor fins a estabilitzar-se a finals d’any. Normalment, aquesta situació de menys brillantor, lleugerament variable, dura uns 18 mesos, de manera que l’estrella tornarà a la normalitat en la primera meitat de 2011, informa l’Associació Americana d’Observadors d’Estrelles Variables. Hi ha dues teories sobre el que causa l’ eclipsi. La primera indica que l’estrella és una supergegant, per davant de la qual passa periòdicament un sistema doble estel.lar incrustat en un disc de pols. Segons la segona teoria, és una estrella moribunda, poc massiva, que és eclipsada periòdicament per una altra estrella, que també està dins d’un disc. L’estabilització de la brillantor de l’estrella indica que el disc ha cobert tot el seu diàmetre. Noves observacions realitzades amb el telescopi espacial Spitzer, que es afegida a les dades arxivades, indiquen que la segona de les dues teories és la correcta, informa la NASA. Les dades d’infraroig acumulats confirmen la presència del disc de l’estrella companya i fins i tot la grandària, força gran, de les partícules que el formen. A més, s’ha pogut establir el radi del disc, que és d’aproximadament quatre vegades la distància entre la Terra i el Sol, però, són necessàries noves observacions. L’eclipsi es pot seguir en la col • laboració Citizen Sky.

 

Narcís Homs

 

http://elsofista.blogspot.com/2010/01/el-misterio-de-epsilon-aurigae.html

 

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/eclipse/estelar/27/anos/elpepisoc/20100113elpepisoc_10/Tes