Aprenentatge per inducció artificial de patrons neuronals.

Cientifics desenvolupen un sistema que permetrà augmentar el rendiment atlètic o millorar la memòria només modificant l'activitat cerebral.

 

Un equip d'investigadors japonesos i nord-amercans han desenvolupat un sistema que permet aprendre sense esforç, amb la simple aplicació de senyals de tecnologia IRMF al cervell. L'aprenentatge és possible gràcies a aquestes senyals que activen patrons neuronals vinculats allò que es vulgui aprende, sense necessitat de que el pacient sigui conscient. Encara que de moment només s'han pogut demostrar la utilitat en el mètode d'aprenentatge en coses de la vista molt senzilles, els científics esperen que, en un futur, serveixi per millorar la memòria, augmentar el rendiment atlètic o bé proporcionar la recuperació motora desprès d'un accident o una malaltia.

 Investigadors de la Universitat de Boston dels EEUU, i dels laboratoria de Neurociencia Computacional ART de Kyoto han demostrat que seria possible aprendre a tocar el piano sense esforç, reduïr lestrès mental utilitzants la tecnologia cerebral.En una serie d'experiments realitzats, els cientifics van apreciar que aplicant senyals decodificades, priduïdes amb tecnolodia d'exploració de resonància magnètica funcional o IRMF, a la part superficial visual d'un individu per injectar en aquesta patrons d'activitat neuronal específics, es pot arrbar a millorar el rendiment de determinades tasques visuals.

La IRMF és un procediment que en general es fa servir per registrar imatges de regions cerebrals que fan una determinada funció. Per altre banda, la superificie visual es la part del cervell que s'encarrega de processar la informació visual que arriba a la retina.

La clau : la plasticitat de l'àrea visual 

“El área visual temprana de los adultos es lo suficientemente plástica como para hacer posible el aprendizaje perceptual visual”, explica el director de la investigació, el neurocientífic de la BU, Takeo Watanabe, en un comunicat per la  National Science Foundation dels EEUU. Al cervell de les persones, les imatges es formen gradualment. Les àrees visuals habituals són les encarregades, en aquest procès, s'encarreguen d'enregistrar linies, formes, colors i moviments. 

Les investigacions prèvies havien confirmatm l'existència d'una relacio entre l'augment i el rendiment visual i alguns canvis en les àrees visuals.Per altre banda, altres estudis havien establert co-relacions etre les arees visuals altes i les regions de decisió del cervell. 

Aprendizaje inconsciente 

Per a la realitació dels expariments, l'investigador de la Universitat de Boston, Kazuhisa Shibata, va disenyar un mètode que consisteix en utilitzar la tecnologia IMRF per induir un patró d'activació neuronal que sigui particular en les àrees visuals mes superficials.Els investigadors van probar si les repeticions d'activació neuronal "artificial" d'aquest patró podien causar la millorar en el seu rendiment.

El resultadt va ser que si, per tant, segons els cientifics, va quedar demostrat que el sistema batejat amb el nom de: Decoded Neurofeedback pot convertir-se en un mitjà d'aprenentatge per a les millores de les tasques visuals.

Curiosament, Decoded Neurofeedback va resultar efectiu inclús quan els individus no eren conscient del que estaven aprenent.

 

Helena Pascual

1R BATX B.

Podrien haver planetes semblants a la Terra

La Nasa en 1977 va llançar una nau, la cual és la nau més llunyana que hi ha voltant per l'univers, el seu objectiu era estudiar els límits del sistema solar.
Al cap d'un temps en el 2009 la nasa va tornar a llançar una nova nau la Kepler , la cual ha trobat un planeta que s'assembla a la Terra.
A aquest planeta li han posat el nom  de Kepler 22 i és dos vegades i mig superior a la Terra i està a 600 anys llum i orbita en un sol semblant al nostre pero mes fred i més petit.
Aquest descobriment és un gran pas per trobar vida extaterrestre en altres planetes i també per trobar planetes similars a la Terra.La nau Kepler a trobat un 2.326 planetes que s'assemblen a la Terra en només 2 anys des de el seu funcionament.
Ademes la nau Kepler a trobat els dos forats negres més grans que em vist fins ara un, per exemple té una densitat de 9700 milions de vegades el sol.


Aqui deixo unes cites de uns científics de la Nasa:

Este es un gran logro en el camino de encontrar una Tierra gemela", dijo en un comunicado Douglas Hudgins, director del programa científico de Kepler en el cuartel general de la NASA en Washington.

"La otra cosa que nos entusiasma es que orbita sobre una estrella mucho más parecida a nuestro propio sol", aunque algo más pequeña y fría, alrededor de la que orbita en un periodo de 290 días, indicó la científica. Además, según explicó su compañero Bill Borucki, principal investigador de Kepler en el Centro Ames, "si el efecto invernadero fuera similar al de la tierra y tuviera una superficie", calculan que el planeta podría gozar de una temperatura de 22 grados centígrados.


Per a més informació:
http://www.antena3.com/noticias/ciencia/nasa-descubre-planeta-habitable-sistema-kepler22_2011120600003.html


Ariadna Morales

Les rates senten empatia i són solidàries

En un estudi realitzat als Estats Units, els investigadors han trobat que les rates desenvolupen una conducta d’empatia cap als seus iguals. Això demostraria que no només és exclusiu dels éssers humans, sinó que aquesta conducta social es dóna en altres espècies.

En l’estudi, rates del mateix sexe van ser tancades en parelles en el mateix contenidor durant dues setmanes. En el període en què es van realitzar les proves, a una rata se la va deixar en llibertat mentre que l’altra va romandre atrapada en el contenidor de plàstic dissenyat perquè la rata lliure pogués rescatar l’altra, un cop aquesta primera descobria com obrir la porta del contenidor. 

Els investigadors no els van ensenyar com obrir la porta del contenidor ni els van atorgar incentius pel que van haver d’enginyar per obrir la comporta, sent les rates femella més cooperatives que els mascles.

Les rates "absorbeixen" la por i la tensió de les seves companyes i acaben espantades de forma mútua, fenomen conegut com "contagi emocional" amb el qual són tan sensibles a les condicions d’altres que temen ser lastimadas elles mateixes.

En una prova similar, les rates van ser col·locades en una gàbia amb dos contenidors. En una hi havia una rata atrapada i a l’altre hi havien trocets de xocolata, de manera que es va observar si eren capaces d’alliberar la seva companya o bé, anar a per l’incentiu deixant a la seva companya atrapada. En poc més de la meitat de les vegades les rates van alliberar als seus congèneres i van compartir la xocolata (encara que tenien l’opció de menjar-s’ho tot).

Aquest experiment és una evidència de com funciona l’empatia animal, per la qual cosa es podran elaborar models d’estudi que analitzin a fons aquest procés. També queda evidenciat que els éssers humans no són l’única espècie amb instint social i que pot desenvolupar aquestes emocions cap als altres.

Per més informació:

http://www.muyinteresante.es/las-ratas-sienten-empatia-y-son-solidarias

Héctor Hernández Sánchez

Insectes mecanics ajudarien a observacions de risc

 

Un equip de científics que utilitza ciborgs, insectes amb injerts tecnològics, va trobar la manera d’aprofitar l’energia que genera el moviment de les ales per operar instruments en l’observació de situacions perilloses.

El terme ciborg prové de l’acrònim en anglès cyborg (organisme cibernètic) i es refereix a una criatura amb elements orgànics i mecànics. En general, el propòsit dels elements mecànics és la millora de la part orgànica amb ús de tecnologia.

La idea principal és l’ús de l’energia biològica de l’insecte, ja sigui de la calor o del moviment dels seus cossos. L’artefacte converteix l’energia dels moviments de les ales en electricitat i això allarga la vida de la bateria.

Mitjançant l’aprofitament de l’energia podríem operar càmeres, micròfons i altres sensors, i equips de comunicació instal·lats en una petita "motxilla" sobre l’insecte. Podríem enviar aquests animalons "equipats" a ambients que siguin perillosos o tancats on no voldríem que entrin els humans.

La tecnologia desenvolupada en la fabricació d’aquest prototip inclou un procés per maquinar artefactes amb una proporció d’aspecte alt a partir de substrats piezoelèctrics amb un dany mínim per al material mitjançant un làser de femtosegon.

La universitat ha explicat que aquesta investigació la va finançar el programa de Sistemes de Insectes Híbrids Micro electromecànics de l’Agència de Defensa per a Projectes d’Investigació Avançada.

Fonts: http://www.informador.com.mx/tecnologia/2011/339834/6/insectos-con-elementos-mecanicos-ayudarian-en-observaciones-riesgosas.htm

Germán Franco

Un equip d’astrònoms capta la primera imatge d’un altre sistema solar

Rolf Wahl Olsen ha aconseguit fotografiar, amb els telescopis Keck i Gemini, un altre sistema solar, on s’aprecia clarament a tres planetes orbitant al voltant de l’estrella Beta Pictoris (a 63, 4 anys llum de la Terra) s’ha pogut saber en base a la brillantor que aquets 3 cossos celestes son majors que Júpiter, encara que les distancies entre els planetes son totes majors, tant és així, que els planetes tarden 100 anys en completar una volta al voltant de la seva estrella. I ha estat el primer sistema planetari que s’ha aconseguit fotografiar a part del nostra.

 

L’interès dels astrònoms per aquet sistema radica  en que es molt semblant al nostre i s’han referit a descobriment com una autentica mina d’or, dons ara tindran a seu abast un nou sistema on posar a proba les seves teories.

 

Els principals problemes que s’han trobat els científics (capitanejats per Christian Maurois) es l’ aclaparador resplendor de l’estrella, que ofega per complet el disc de pols que gira al voltant de l’estrella.

 

El que si que es sap es que els planetes son casi ressent nascuts (una edat de 60 mallons d’anys aproximadament) i que degut a l’energia que van acumular durant la seva recent formació encara brillen amb llum pròpia.

 

Els científics s’han marcat com objectiu prendre imatges individuals dels tres planetes i profunditzar en l’estudi de les seves atmosferes per conèixer la seva composició química, estructura dels núvols i propietats tèrmiques.

 

Web grafia:

http://www.abc.es/20111128/ciencia/abci-primera-imagen-amateur-otro-201111280911.html

http://www.taringa.net/posts/noticias/1868052/Primera-imagen-de-otro-Sistema-Solar-multiplanetario.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2008/11/13/ciencia/1226581742.html

 

Marc Puig

Els astrònom reconstrueixen la historia d'un forat negre

Tres equips d’astrònoms han aconseguit determinar la massa, la rotació i la distància a la Terra d’un forat negre especialment famós, Cygnus X-1. L’objecte té gairebé 14,8 vegades la massa del Sol, gira 800 vegades per segon i està a 6070 anys llum d’aquí. A partir d’aquest coneixements podríem reconstruir la seva historia, bé doncs,l’han reconstruït.

Va ser identificat com a candidat a forat negre fa gairebé quatre dècades, però llavors el gran especialista Stephen Hawking no estava convençut i, el 1974, va apostar amb un col·lega i amic, el físic teòric nord-americà Kip Thorne, que no es tractava de tal objecte. Va perdre. El 1990, quan ja s’havien fet més observacions de Cygnus X-1, el físic britànic va acceptar la derrota. Va ser una de les diverses apostes que Hawking i Thorne han fet sobre qüestions científiques.

Un cop acceptat com a tal, l’objecte no va perdre interès, al contrari, el van seguir estudiant, arribant a les següents conclusions d’aquest cos celeste: Cygnus X-1 és un forat negre estel·lar, és a dir, que s’ha format pel col·lapse d’una estrella massiva, i forma un sistema doble amb un altre astre.

Ara, els tres grups d’astrònoms, que han treballat amb telescopis a terra i a l’espai, presenten les seves conclusions complementàries en tres articles publicats a The Astrophysical Journal. "La nova informació ens proporciona pistes sòlides sobre com es va formar el forat negre, la seva massa i la seva velocitat de rotació,i és emocionant, perquè no se sap molt sobre el naixement d’un forat negre", assenyala Mark Reid, líder d’un dels equips, en un comunicat del Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics (EUA). L’horitzó de successos (la frontera de no retorn de la matèria que cau en un forat negre) gira en aquest forat negre a més de 800 vegades per segon, molt a prop del màxim calculat.

Una altra dada important és l’edat: té uns sis milions d’anys, segons estudis que s’han fet sobre l’estrella companya i models teòrics. Per tant, és relativament jove en termes astronòmics, i no ha tingut gaire temps per empassar suficient matèria del seu entorn com per accelerar la seva rotació, de manera que Cygnus X-1 va haver de néixer ja girant molt ràpid i a més, es va haver de formar pràcticament amb la mateixa massa que té ara, 14,8 vegades la del Sol. "Ara sabem que és un dels forats negres estel·lars més massius de la galàxia i gira més ràpid que qualsevol altre que coneguem", afirma Jerome Orosz (San Diego State University). El telescopi espacial de raigs X Chandra, de la NASA, ha estat clau en aquesta recerca.

"Com que no pot escapar d’un forat negre més informació, la seva massa, rotació i la seva càrrega elèctrica suposa la descripció completa", diu Reid. "I la càrrega d’aquest forat negre és gairebé zero". És a dir, d’un forat negre només podem obtindre informació sobre la seva massa, la seva rotació i la seva càrrega elèctrica. La informació sobre la seva massa i la seva rotació ja les sabem i l’única que falta perquè sapiguem és la càrrega elèctrica, que és gairebé zero

Un tercer equip, gràcies als radiotelescopis sincronitzats del sistema VLBA, ha aconseguit precisar la distància de Cygnus X-1 (dada essencial per determinar la massa i la rotació),així com el desplaçament de l’objecte en l’espai. Resulta que el forat negre es mou molt a poc a poc respecte a la Via Làctia, el que significa que no va rebre impuls al formar-se. Aquesta dada dóna suport a la hipòtesi segons la qual aquest objecte no es va formar en una explosió de supernova (quan un estel súper massiu ha consumit tot el seu combustible),que hauria donat aquest impuls i portaria molta més velocitat. Va haver de ser un col·lapse estel·lar, sí, però sense explosió, el que va donar origen al forat negre en qüestió. Pel que fa a la distància, abans d’aquestes noves mesures que l’han fixat en 6070 anys llum, s’estimava entre 5800 i 7.800 anys llum, indiquen els experts del National Radio Astronomy Observatory (que opera el VLBA).

CONCLUSIÓ: els astrònoms que han treballat en aquest cas, després d’estudiar amb profunditat diferents paràmetres essencials, han arribat a la conclusió de que aquest forat negre és va formar a partir d’un col·lapse estel·lar sense explosió

Andrea Albajar

National Astronomical Observatory of Japan

Aquest és un projecte que he trobat molt interessant del National Astronomical Observatory of Japan en el qual ens podem moure a través de l’univers.

També hi podem veure animacions sobre l’orígen de la Lluna, la formación d’una galàxia en espiral, l’estructura d’un gas aprop d’un forat negre, el planeta Mart etc…

En aquest web també hi ha imatges dels planetes del sistema solar (també de planetes nans), imatges de la visió de l’univers desde 3 fins a 100 anys llum partint des de la terra, i imatges de les estrelles més importants de les diferents constel·lacions.

http://4d2u.nao.ac.jp/english/4d2unav.html

 

 

Gerard Canillas

Un descobriment d'un niu amb restes fòssils de 15 cries de dinosaures Protoceratops

Un niu amb restes fòssils de 15 cries de dinosaures Protoceratops
Investigadors nord-americans han descobert a Mongòlia un niu amb les restes fòssils de 15 cries de dinosaures Protoceratops andrewsi, que ofereixen nova informació sobre el desenvolupament postnatal i la cura dels seus progenitors, segons un estudi publicat a Journal of Paleontology.

Es tracta del primer niu d'aquest gènere que s'ha trobat i revela que les cries Protoceratops romanien al niu durant un període prolongat, segons el professor de Geociències de la Universitat de Rhode Island, David Fastovsky, autor principal.

Trobar dinosaures joves en un niu és un esdeveniment relativament estrany i no recordo cap altra espècie de dinosaure que conservi 15 cries en el seu niu d'aquesta manera, ha assenyalat.

Trobat en la Formació Djadochta a la zona de Tugrikinshire, Mongòlia, el niu té forma de bol amb un diàmetre de 2,3 metres i els investigadors calculen que té 70 milions d'anys.

En el seu interior alberga 15 dinosaures, deu dels quals són espècimens complets, amb un estat de creixement i desenvolupament similar i aproximadament la mateixa mida, el que suggereix que procedien tots de la mateixa mare.

El descobriment també indica que els dinosaures joves romandre al niu en les etapes primerenques del desenvolupament postnatal i van ser atesos pels seus pares.

El Protoceratops mesurava 1,83 metres d'alt i tardava uns deu anys a aconseguir la seva mida completa, de manera que els investigadors calculen que les cries tenien un any d'edat quan van morir.

La mort probablement va ocórrer durant una tempesta de sorra del desert, ha assenyalat el professor que atribueix la bona conservació dels fòssils a l'aridesa del terreny que ha contribuït a la excel · lent conservació, no només de Protoceratops, sinó de tots els fòssils amb els quals treballen.

Els investigadors recorden que a Mongòlia vivia una àmplia varietat de dinosaures teròpodes, alguns dels quals, entre ells el famós Velociraptor, probablement va menjar cries de Protoceratops.

 

 

Víctor Sambola Aragonès

 

 

                                                                           

España es uno de los países europeos donde más cirugía facial se realiza

Según el doctor Antonio Tapia, especialista en cirugía plástica, reparadora y estética , España es uno de los países europeos donde más cirugía facial se realiza. Debido al ritmo de vida actual, marcado por preucupaciones y estrés influye a muchas personas a pasar por el quirofano a  eliminar los principales signos de envejecimiento que aparecen cada vez más temprano. En declaraciones a Europa Press, este experto ha resaltado que este tipo de cirugía estética — se encuentra entre las más demandadas después de la de prótesis de mama, nariz y liposucción.

No obstante Antonio Tapia ha asegurado que someterse a esta intervención quirúrgica no solo se basa en hablar y operar sino que , el experto informa al paciente de una estricta dieta y la práctica de ejercicio físico a seguir en el postperatorio.

 

Nuevas técnicas

El experto ha señalado que actualmente no hay ningun otro recurso , que sustituya a la cirugia facial basada en estudios anatómicos reales", que permiten  resultados  duraderos, naturales y muy adaptados a cada persona con una duración de entre diez y quince años".  Este tipo de operación permite al paciente no volver a retocarse , si acaso algún tratamiento no quirúrgico para eliminar algunas arrugas que puedan surgir de manera natural. 

Los riesgos de  este tipo de cirugías   son los que se pueden dar en "cualquier cirugia en la que no se conozcan las estructuras anatómicas ni las causas del problema", y que se pueden manifestar  en una perdida de expresividad y en cicatrices en la cara.

El docor Tapia ha afirmado que cada vez son más , las personas que se animan a hacerse esta cirugía estetica

aaa

Mapa en 3D pretén aclarar el misteri de la matèria oscura

Un grup de científics del projecte Sloan Sky Digital Survey va utlitzar la llum emitida per 14000 quàsars per traçar el mapa més complet fins ara en 3 dimensions de l’Únivers fa uns 11000 mil·ions d’anys. 

La investigació pretén averiguar com ha canviat la velocitat d’expansió al llarg del temps i descubrir alguna cosa sobre la matèria oscura. Primer de tot, la matèria oscura és un "fenòmen" que accelera l’expansió de l’Únivers, actua repulsivament en contra de l’Únivers. 

El que fan els científics és agafar els quàsars, els objectes més brillants de l’únivers, com a focus per iluminar el hidrogen dels cosmos. Això permet visualitzar un Únivers molt llunyà. Després utilitzen les anomenades oscilacions acústiques bariòniques (BAO) com a instrument de medició de la matèria oscura. 

Aquests 14000 quàsars permeten veure les variacions de hidrogen entre diferents distàncies, i per tant, medir els efectes de la matèria oscura en aquestes distàncies, d’uns 11000 o 12000 mil·lions d’anys llum. Abans s’utilitzava la posició de les galàxies visibles, però ara utilitza l’hidrògen dels quàsars

Amb aquest mapa es permet ajudar a veure l’expansió de l’Únivers i veure diferents mètodes per trobar aquesta incògnita.

 

Víctor Enrech

Que és una central solar?

 

•L’energia solar és l’energia que prové del sol en ones electromagnètiques. La utilització d’aquesta energia és renovable ja que l’energia rebuda del sol no contamina pel fet d’utilitzar-la.

En el sol hi ha reaccions nuclears de fusió (hidrogen) que fan molta energia.

La cara il·luminada de la terra rep 1000W/m²

 

•Sistemes d’aprofitament (via tèrmica):Temperatures baixes: captadors plans (col·lectors) que es basen en l’efecte d’hivernacle. Aigua calenta, calefacció... 

Temperatures mitges i altes: centrals termosolars.

•Centrals termosolars: Obtenció elèctrica a través de l’energia tèrmica obtinguda de la radiació solar. La radiació es concentra sobre un fluid i es transforma en energia tèrmica. El líquid, en passar per un intercanviador, produeix vapor que acciona una turbina, i s’obté energia elèctrica.

•Centrals amb col·lectors distribuits: Concentren la radiació solar que reben en un punt o una línea, que puja a temperatures molt altes, que produeix vapor a alta temperatura, per generar electriciatt o altres processos industrials.

 

•Conversió fotovoltaica: Transforma la radiació solar, directament en energia elèctrica, mitjançant captadors formats per cèl·lules solars o fotovoltaiques.

Rendiment de 15-20%

Centrals superiors als 6MW

•Forn solar: superfície de captació parabolica formada per miralls que reflectan la radiació rebuda i la concentren en una superfície molt petita, on es troba el forn i s’obtenen temperatures molt elevades (4000º)

Relacionen l’Apnea Obstructiva del Son amb la proliferació de tumors

L’Apnea Obstructiva del Son és una malaltia que consisteix en la relaxació excessiva dels músculs que controlen la llengua i el paladar i mantenen oberta la via respiratòria i això fa que es bloquegi la via respiratòria completament i impedeixi la respiració.

Després de 10 segons o 2 minuts el cervell s’adona que li falta oxigen i avisa el cos perquè es desperti. Aquest cicle es pot repetir centenars de vegades durant la nit i interromp el son d’aquell persona.

Els símptomes de les persones que pateixen la malaltia són:

Excessiva son durant el dia : La gent es quedi adormida a la feina, mentre condueixen, parlen amb algú, estan llegint un llibre, mirant la tele...

Roncs molt forts interromputs per silenci i seguits d’esbufecs.

Irritabilitat: Dormen poc i a més a més estan estressats a l’intentar portar una via normal.

També hi ha conseqüències més greus com la depressió, la hipertensió, malalties cardíaques greus, problemes sexuals, pèrdues de memòria, deteriorament intel·lectual i mals de cap al matí.

Tot i que moltes persones no saben en que consisteix la malaltia, afecta a un 10% de la població a persones de qualsevol edat i sexe.

El tractament més comú actualment és la Pressió d’Aire Positiva i continua Nasal (CPAP) que no és ni un medicament ni una operació però és immediatament eficaç.

Estudis que  relacionen l’Apnea Obstructiva del Son amb la proliferació de tumors:

S’ha fet un estudi amb ratolins recentment que demostra que la interrupció intermitent de la respiració que es produeix en l’apnea del Son està relacionada amb la proliferació de cèl·lules de melanoma i un augment del creixement tumoral.

Les cèl·lules cancerígenes que van trobar contenien més cèl·lules mortes, això vol dir que el procés és més agressiu.

Encara que s’ha demostrat que la falta contínua d’oxigen (hipòxia) és molt important en la formació i progressió tumoral, els resultats obtinguts són difícils d’interpretar perquè hi ha més factors que hi intervenen com, per exemple, la obesitat.

Així doncs, la hipòxia contínua contribueix al creixement de cèl·lules cancerígenes. Aleshores el que volien saber és com afecten els canvis de ritme de l’oxigenació d’aquesta malaltia sobre el càncer.

A l’estudi, els ratolins  que tenien injectades cèl·lules tumorals de melanoma es van dividir en dos grups:

GRUP 1: els ratolins estaven exposats a la hipòxia intermitent, que simula l’apnea. Els restringien l’oxigen durant 20 segons, 60 vegades per hora durant 6 hores.

GRUP 2: els ratolins rebien els nivells normals d’oxigen.

El volum dels tumors es va anar mesurant durant 14 dies i al final els van extirpar i pesar per comparar-los i mesurar la seva agressivitat.

En els dos el volum va augmentar amb el temps però els que estaven sotmesos a la hipòxia intermitent, l’augment va ser el doble.

Això demostra que l’Apnea del Son sí que està relacionada amb la proliferació dels tumors i més endavant aquests resultat es podrien aplicar i confirmar en humans.

Gemma Borràs

22/11/2011

http://terapiacpap.com/la_apnea_del_sueno/

http://terapiacpap.com/la_apnea_del_sueno/Docs/Relacionan%20la%20apnea%20con%20la%20proliferaci%C3%B3n%20de%20tumores.pdf

 

 

Actualització del experiment OPERA

Segons el Mundo.es i SINC (servició de información y noticias cientificas) s’ha eliminat la principal crítica de la operació OPERA:

Aquesta informació la sabem des de el dia 18 de novembre, van tornar a repetir el experiment que ha remogut un dels pilars de la Física, la Teoria de la Relativitat d’Einstein. Els resultats rebuts de nou confirmen les dades que els hi van donar antigament.  Això elimina la principal critica que se li feia al experiment, encara que s’ha de confirmar o desmentir el resultat a base de altres experiments com el MINOS als Estats Units o T2K al Japó .

En aquest nou intent es caracteritza per la millor definició del moment de l’extracció dels protons que l’originen, Al disposar de paquets de partícules de uns 3 nanosegons de duració separats fins ha 524 nanosegons.  D’aquesta manera, en comparació amb l’anterior medició les mesures son més estretes i especiades entre elles. Això permet fer una medició més precisa de la seva velocitat a costa de obtenir una millor intensitat.

El error anterior estan convençuts de no haver-lo fet, però no es descarta un altre possible error ja que la última paraula la tenen alteres experiments.

                                                                                                                 Serà certa o no!?

 

Gerard Lorente

La UPC dissenya una pròtesis per ajudar a caminar als afectats de lesió medul·lar

L’equip d’Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha desenvolupat una pròtesis activa de genoll i turmell per ajudar a caminar a les persones que pateixen lesions medul·lars incompletes. Millorarà  la seva qualitat de vida i serà un projecte que permetrà millor l’autonomia del pacient i a la vegada serà més econòmic. L’investigador de la UPC Josep Maria Font, responsable del disseny del primer prototip segons una nota de premsa diu que “ Els pacients als que va destinat aquest tipus de dispositiu, tenen el control limitat del moviment de les articulacions del genoll i del turmell.”

La pròtesis activa incorpora dos sistemes independents per a la actuació i el bloqueig de l’articulació. Actualment, les que més s’utilitzen són les passives.

L’equip que participa en el aquest projecte està format bàsicament per metges, enginyers i ortopedistes. També estan desenvolupant un programa de simulació per ordenador per precedir quin seria el moviment del pacient afectat si portes aquesta pròtesis. Aquest projecte es porta a terme amb col·laboració amb les universitats de Extremadura i La Coruña.

Actualment, a España tenim unes 40.000 persones afectades per lesió medul·lar. Cada any unes 1.200 persones la pateixen i la majoria per causa d’accidents de trànsit. 

 

Article i informació sobre:

- LESIÓ MEDUL·LAR

- LABORATORI DE BIOMECÀNICA

- ORTESIS ACTIVA 

- http://innovacionensalud.com/2011/09/29/dispositivos-de-asistencia-personalizados-para-personas-con-lesiones-medulares/

Patricia Torné

ES TROBA UN LLAC SUBTERRANI A UNA LLUNA DE JÚPITER

Els científics han trobat la millor proba feta fins ara de l’existència d’una gran massa d’aigua sota la superfície congelada d’Europa, un dels satèl·lits de júpiter. Segons els anàlisis realitzats, es pensa que es tracta d’aigua calenta, per la fractura que pateix el gel que envolta Europa, i que aquesta pot estar a menys de 3 km de profunditat.

 

Les fractures que pateix el gel superficial d’Europa, visibles des de l’espai porten més de 10 anys intrigant els astrònoms, cadascú amb una teoria (que existeix un oceà subterrani o que la capa de gel es massa gruixuda per que l’aigua la pugui fracturar.

 

Després d’un estudi realitzat a la Terra, a les zones congelades de l’Antàrtida i Islàndia, els investigadors han descobert com es formen les superfícies esquerdades. Demostrant que per que això succeeixi es necessària la presencia d’aigua a prop de la superfície.

 

Aquesta investigació a fet pujar punts al satèl·lit Europa a la classificació d’Astres en els que podria haver-hi vida.

 

Segons els càlculs, hauria d’avar, a les zones estudiades, entre 20000 i 60000 km³ d’aigua, més o menys la que tenen tots els llacs junts de la Terra. Segons Paul Schenk, que és membre  de l’institut planetari i un dels científics que estudien Europa, l’aigua calenta provoca la fusió parcial de la placa de gel, que es desfà i fa augmentar la quantitat d’aigua, provocant aquestes fractures misterioses.

Marc Puig

 Llac de la Lluna Europa

Marc Puig

Webgrafia:

http://www.abc.es/20111117/ciencia/abci-hallan-lago-subterraneo-gigantesco-201111170835.html

 

 

L'Alzhèimer

La malaltia del Alzhèimer afecta a 40 milions de persones al món.

Coincidint amb el congres mundial sobre l’Alzhèimer, la versió online de la revista “The Launcet Neurology” ha fet un estudi sobre aquesta malaltia, com prevenir-la, quins riscos hi ha… El resultat ha estat que reduint set grans riscos associats al Alzhéimer, es podrien evitar la meitat de casos. Aquests r

iscos són: fumar, no fer exercici, inactivitat mental, pressió alta, diabetis, obesitat i depressió.

Experts afirmen que en aquests darrers anys a causa de molts intents fallits de trobar fàrmacs que frenin o endarrereixin l’aparició de la malaltia,  el interès en trobar estratègies per prevenir-la ha augmentat molt considerablement.

Els investigadors, després de molts càlculs han arribat a la conclusió que si es pogués reduir, ni que fos en una quarta part, aquests set riscos, s’arribaria a evitar uns 3 milions de casos. Si tenim en compte que en els propers 40 anys els casos d’Alzhèimer es triplicaran ,segons les previsions, (aquest augment seria causat per l’augment de la població i de l’esperança de vida), els casos que podríem arribar a prevenir arriben als 9 milions.

El nivell cultural de coneixement de la malaltia i la conscienciació de seguir hàbits més saludables es un factor clau a l’hora de prevenir-la. També es molt important la gimnàstica mental, tant per prevenir la malaltia com per alentir la seva progressió.

La conclusió principal extreta és que l’educació és una de les millors aliades a l’hora de prevenir la malaltia, ja sigui per agilitar el cervell, per conscienciar a la gent o per agafar hàbits saludables.

 

 

http://ciencia.ara.cat/blog/2011/07/19/la-meitat-de-casos-d%E2%80%99alzheimer-s%E2%80%99evitarien-eliminant-7-riscos/

Pau Pallarès

Què són els cuarsicristalls?

El premi Novel de química d’aquest any ha estat otorgat a Daniel Shechtmanper descobrir la que la configuració dels cuarcicristalls no era impossible com va dir l’academia sueca. Shectmanper ha descobert que segueixen una pauta cuarciperiòdica, és a dir, si agafem dos segments, un llarg (L) i un curt i els convinem seguint unes senzilles pautes: L passa a CL i C es transforma en L, obtenim una seqüencia infinita LCLLCLCLLC... Però si dividim el numero de eles entre el numero de ces ens dona com a resultat un número irracional, que era molt utilitzat pels artistes del renaixement i va ser anomenat el número d'or. Aquesta seqüenseció recorda molt a la de Fibonacci, aquella que comença pel 0 i l’1 i que els següents números sobtenen sumant els dos anteriors (0,1,1,2,3,5,8,13...). També ha estat relacionada amb les senefes que adornen els palaus àrabs, com l’Alhambra de Granada que mai és repeteix la mateixa convinació.

Marta Ordi

Fons d’informació:

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/10/05/ciencia/1317809911.html

http://seneca.fis.ucm.es/expint/html/fes/fes03/cuasicristal.html

 

 

 

La viroteràpia

La viroteràpia permet la modificació dels virus. Aquests virus, una vegada modificats, són capaços de matar a les cèl·lules cancerígenes sense perjudicar als teixits sans. En aquest mètode, destaca la seva eficàcia terapèutica, que és alta, els pocs efectes secundaris, la capacitat d’activar el sistema immunològic del cos i el fet de que aquest tractament sigui assequible.La viroteràpia també pot ser tractada amb altres mètodes terapèutics. Té la capacitat de tractar el melanoma, que és un dels tipus més agressius de càncer.Tot i així aquest mètode contra el càncer, no és eficaç en totes per persones, igual que els altres mètodes que coneixem com al quimioteràpia o la radioteràpia. Cal continuar investigant, desenvolupant noves màquines i tècniques, i treballar per poder curar aquesta malaltia.

 Maria del Mar Ferran

 Fonts d’informació:

- http://www.lavanguardia.com/ciencia/20111117/54238245521/catalunya-ensaya-tratamiento-cancer-con-virus.html

- http://lacomunidad.elpais.com/lasma-bekere/2011/9/6/viroterapia-con-virus-vivo-rigvir

- http://www.cfnavarra.es/salud/anales/textos/vol28/n1/colaba.html

- http://www.cancer.gov/espanol

Els mars subterranis d'una lluna de Júpiter

Els científics sospiten des de fa anys que Europa, una de les 65 llunes de Júpiter, té grans oceans interiors. Un nou estudi que serà publicat aquesta setmana a la revista ’Nature’ dóna suport a aquesta teoria i suggereix que és possible que Europa sigui un satèl·lit on s’hi pugui establir vida.

Obviament, quan els científics parlen de la possibilitat que hi hagi vida en altres cossos del Sistema Solar no es refereixen a éssers intel·ligents, sinó que el més probable és que es tractés de microorganismes similars als que s’han descobert en ambients extrems de la Terra, com els que es donen a Rio Negre (Huelva).

Per dur a terme la investigació es van utilitzar imatges captades per la nau espacial Galileu, que va ser llançada el 1989 a bord del transbordador ’Atlantis’ amb la missió d’explorar Júpiter i el seu sistema planetari. La sonda de la NASA ha proporcionat tanta informació sobre el gegant gasós i les seves llunes que els científics estan trigant dècades en analitzar-la. 

L’estudi ofereix nous indicis sobre l’existència d’un gran oceà subterrani en una zona anomenada ’Caos de CONAMA’. Segons explica Rafael Batxiller, director de l’Observatori Astronòmic Nacional, aquest tipus de regions, conegudes amb el nom de ’terrenys caòtics’, es caracteritzen per tenir una superfície gelada altament fragmentada i de forma molt irregular.

Els astrònoms pensaven que Europa tenia grans oceans subterranis sobre els quals suraven enormes capes de gels amb un gruix de diversos quilòmetres. Fins ara, creien que els oceans interiors estaven separats de l’exterior i que les capes de gel es desplaçarien i xocarien uns amb altres horitzontalment. 

No obstant això, aquest nou estudi, liderat per Britney Schmidt, suggereix que els moviments verticals d’aquestes plaques també són molt importants. Aquests desplaçaments en vertical proporcionarien un mecanisme perquè els oceans interiors es mantinguin en contacte amb les zones exteriors del satèl·lit.

D’aquesta manera, "el transport d’elements químics des de la superfície d’Europa fins a l’interior, i viceversa, obre la possibilitat que Europa sigui una superfície habitable", explica Rafael Batxiller.

Els processos que tenen lloc a la lluna Europa tenen trets en comú amb els que ocorren a l’Antàrtida terrestre, de manera que l’observació d’aquests fenòmens en el nostre planeta els ajuden a comprendre el que passa en altres cossos solars.

Els resultats d’aquest estudi, però, no podran ser confirmats fins que s’enviï una nova sonda d’exploració al sistema de Júpiter, el més gran dels planetes del nostre Sistema Solar.