El grup d’investigació en Neuroinmunologia Clínica de l’Institut d’Investigació de l’Hospital Vall d’Hebron a Barcelona, ha identificat un marcador associat al desenvolupament de l’esclerosi múltiple en pacients que han presentat un primer brot d’aquesta malaltia.
L’identifiació és rellevant donada la dificultat dels metges de determinar si aquests brots constitueixen l’antesala de la malaltia, o es tracta de simples síndromes aïllats que no es repetiran en un futur.
L’investigació, que publica la revista Annals of Neurology, demostra que una elevada resposta inmune devant del virus Epsetin-Barr (EBV) es un factor associat amb el desenvolupament de la malaltia neurodegenerativa crònica.
L’objectiu de l’estudi era determinar les respostes immunes davant a diferents virus que s’han considerat en algun moment possibles desencadenants de l’esclerosi, en pacients amb síndromes clínics aïllats i avaluar el potencial valor d’aquestes respostes immunes per preveure el desenvolupament de la malaltia, segons ha explicat el principal responsable de l’estudi, Manuel Comabella.
Aquests síndromes clínics aïllats resulten ser en alguns casos l’inici de la malaltia i en altres, es limita a ser un trastorn puntual que remet de forma espontània. Per tant, amb l’aparició d’aquests síndromes no es només per determinar quins individus desenvoluparan la malaltia. El diagnòstic definitiu sol retrasarse tan per el caràcter transitori de la malaltia en els seus inicis, com per els llargs períodes de temps que separen uns brots d’altres, així com per l’absència d’una prova totalment específica per identificar-la.
Donada aquesta falta d’una prova específica, la búsqueda de factors pronòstics de l’esclerosi múltiple es de gran interès entre els investigadors, amb el fi de preveure l’evolució dels pacients que han presentat síndromes clínics aïllats i així poder restablir tan aviat com es pugui el tractament més adequat en cada cas.
En l’estudi es van analitzar les respostes immunes de 147 pacients amb síndromes clínics aïllats davant dels antígens (molècules davant les quals el sistema immune reacciona al reconèixer-les com una amenaça) del virus Epstein-Barr, el herpesvirus 6 i el virus del xarampió.
Els pacients de l’estudi van tenir una mitja del seguiment clínic de 7 anys, i els resultats es van comparar amb un grup de 50 persones. Manuel Comabella ha puntualitzat que els resultats indiquen que existeix una elevada i selectiva resposta immune davant el EBNA1 (un antígen del virus Epstein-Barr) en pacients amb síndromes clínics aïllats i aquesta resposta podría ser utilitzada com marcador pronòstic de l’esclerosi múltiple.
L’esclerosi múltiple és el trastorn neurològic més freqüent entre els joves després de l’epilèpsia i els seus síndromes es comencen a manifestar entre els 20 i 40 anys. Les dones són dos vegades més propenses a desenvolupar aquesta malaltia per la que no existeix cap tractament curatiu. Els tractaments disponibles estan dirigits a modificar l’evolució de la malaltia i a pal·liar els síndromes.
En l’esclerosi múltiple el propi organisme empren un atac immunològic contra ell mateix que malmet la mielina, una substancia que recobreix les fibres nervioses. En conseqüència, l’habilitat dels nervis per conduir les ordres del cervell es veu interrompuda. Aquests errors del sistema immunològic s’atribueixen a una predisposició genètica en combinació amb factors ambientals com són les infeccions per virus.
En concert, el virus Epstein-Barr es considera, desde fa temps, com un dels possibles factors biològics implicats en el desenvolupament de l’Esclerosis Múltiple. El virus Epstein-Barr és de la família dels herpesvirus i és molt comú entre humans, tot i que moltes vegades no suposa desenvolupar cap malaltia. Es conegut per ser el causant de la mononucleosi infecciosa, també anomenada la malaltia del petó.
Norma Pedemonte
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=699048&idseccio_PK=1477
