Blogia

colorblau

LES PETJADES DE DINOSAURE MÉS GRANS CONEGUDES FINS AL MOMENT TROBADES A FRANÇA

LES PETJADES DE DINOSAURE MÉS GRANS CONEGUDES FINS AL MOMENT TROBADES A FRANÇA

  El passat mes d’abril es va trobar a Lyón, al sud de França, les petjades de dinosauris més grans que nosaltres haguem conegut fins al moment, van ser trobades per dos naturalistas aficionats en Plagne. El CNRS (Centre Nacional d’Investigació Científica) ens va informar de que les petjades perteneixen a dinosauris gegants herbívors de 25 metres de llargada i amb més de 30 tonelades, ja que les petjades estan entre el 1,20 i el 1,50 de diàmetre.

  Segons els científics, aquestes restes de dinosauris seríen les més grans conegudes fins al moment. Aquest descobriment ens mostra que els sauròpodes, segons les primeres conclusions dels especialistes, van estar per aquest territori durant una baixada del nivell del mar, gràcies a això les petjades es van conservar gràcies a una capa calcàrea de 150 millons d’antiguetat, el període en el que la zona estava coberta per un mar calent i poc profund, això diuen els investigadors del laboratori de Paleontologia de la Universitat de Lyón, Jean-Pierre Mazin i Pierre Hantzpergue.

  El CNRS va dir que les excavacions més importants durant els proxims anys podrían ensenyar-nos que el jaciment arqueològic de Plagne és un dels més extensos d’aquest món.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=650895&idseccio_PK=1477&h=

Carla Torres

Aconsegueixen fotografiar un llampec del tipus

Aconsegueixen fotografiar un llampec del tipus

Els anomenats llampecs de tipus "gigantic jets", ("chorros gigantes" traduit en castellà) són uns esdeveniments meteorològics  extraordinaris que en estranyes i difícils circumstàncies poden ser observats. En els "chorros gigantes" es descarrega electricitat de les tormentes fins a l’atmòsfera alta, la ionosfera, i tot i que no es desencaden cada vegada que trona, són llampecs substancialment més grans que els seus cosins que circulen cap avall, és a dir, els llampecs convencionals.

Aquest any Steven Cummer, un enginyer d’electrònica i de computació de la Universitat Duke (Carolina del Nord), i el seu equip, van aconseguir realitzar una presa visual i trobar l"empremta dactilar" elèctrica d’un llampec gegant que va fluir uns 60 km cap amunt des del cim d’una tempesta. Més tard, el mateix equip va assolir la presa d’un segon "chorro gigante" i es van realitzar estudis sobre el camp magnètic.

Des del 2001, només en cinc ocasions s’han pogut registrar imatges de "chorros gigantes", però gràcies a les dades reunides en les investigacions relacionades amb aquests tipus de fenòmens, cada vegada s’està donant als científics un millor coneixement sobre aquests rars esdeveniments.

Una de les causes per la qual és tan difícil d’obtenir imatges d’aquests tipus de llampec és deguda a què sorgeixen i desapareixen tan ràpidament que les càmeres han d’estar enfocades i ajustades sobre ells en el moment precís en què apareixen.

Els "chorros gigantes" són essencialment llampecs ascendents que sorgeixen dels núvols. Transporten càrregues elèctriques igual que els llampecs convencionals que sorgeixen també dels núvols però descendeixen cap a la superfície terrestre. A més, sembla ser que la quantitat d’electricitat que descarreguen els llampecs convencionals i els "chorros gigantes" és molt similar. Però aquests últims viatgen a més distància i a més velocitat que els llampecs convencionals, tot degut al fet de que l’aire entre els núvols i la ionosfera presenta menys resistència al seu desplaçament.

Unes de les preguntes que els investigadors encara no han sabut respondre són quines condicions i quins tipus de tempestes són les causants de la formació d’aquests extraordinaris esdeveniments meteorològics.

 

http://www.lavozdelsandinismo.com/ciencia-tecnica/2009-08-25/el-relampago-iba-en-ascenso/

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/121009b.html

Maria Fallada Llandrich

 

Estudi de l'asteroide Apofis

Estudi de l'asteroide Apofis

L’Asteroide Apofis va ser descobert el 2004 per Bernardi Fabrizio i Roy Tucker i és el que s’ha apropat més a la Terra.

Sis mesos després del seu descobriment els càlculs indicaven que hi havia una alta probabilitat (d’un 37%) que impactes amb la Terra el 13 d’Abril del 2029. Passant a només 29.450 kilòmetres, com a mínim, del nostre planeta per sota de l’òrbita geostacionària .

Però el risc d’aquest possible xoc a disminuït després del nous càlculs que han estat realitzats per diversos astrònoms en el congrés de ciències planetàries. Les noves estimacions diuen que la probabilitat de xoc el 2036 ,7 anys mes tard, ha disminuït de 1 entre 4.500 a 1 entre 250.000.Però també hi ha una preocupació deguda a la possibilitat que aquest asteroide passi encara més tard, el 2068.

La primera data estimada va ser pel 2009 que es va descartar i llavors es va passar a estudiar la perillositat pel 13 d’Abril del 2036. Per tant podem veure que aquest risc ha anat disminuint i probablement ho seguira fent.

 

Aquest asteroide actualment està massa aprop del Sol per poder observar-lo. Per poder conèixer amb més profunditat i certesa les dades de la seva futura òrbita quant aquest reapareix-hi per darrere el Sol l’any 2010 s’observarà detalladament per equips especialitzats. I el 2013 es podran fer observacions de radar. El 2029 serà visible sense instruments des de la Terra i es tindrà coneixement de la seva massa, velocitat de rotació, forma i les seves característiques tèrmiques. Finalment podrà ser avaluada l’ influència de la seva trajectòria en el pas per la Terra.

 http://www.elpais.com/articulo/sociedad/asteroide/Apofis/pasara/debajo/orbita/geostacionaria/2029/elpepusoc/20091008elpepusoc_8/Tes

Clàudia Porredon

 

 

Google Wave ia funciona a l'iPhone

Google Wave ia funciona a l'iPhone

El projecte més desitjat de Google,Google Wave, que actualment es troba en fase "beta privada" , -amb uns 100.000 ’testers’- es guardava una sorpresa, i ara ja està disponible la versió per el ‘smartphone’ més popularal  mercat, el iPhone.

TechCrunch ha revelat casi al mateix temps la versió per ordinadors, Google ha llençat la beta privada del seu esperat Wave per telèfons mòbils.

 

El primer escollit ha estat “el niño bonito de Apple”, les opcions per accedir-hi al esperat servei de Google que permet realitzar múltiples accions i conversacions dins una mateixa pàgina ´, amb múltiples usuaris i en diferents idiomes, són dos en el cas de iPhone.

 

Un dels principals avantatges que tenen els usuaris del  de Google Wave  és que poden accedir a molts serveis o webs d’informació mitjançant el navegador Safari integrat en el iPhone, o a través d’una aplicació especial pensada per la pantalla del dispositiu.  

     Per més informació: http://www.maestrosdelweb.com/actualidad/google-wave/  

     Pau Vila

El telescopi espacial Hubble observa una violenta colisió de galaxies.

El telescopi espacial Hubble observa una violenta colisió de galaxies.

A 250 millons d’anys llum de la terra , dues galaxies espirals semblants a la Via Làctea s’han fos en una de sola. Els experts aseguren que s’han atragut l’una a l’altre gràcies a la força de la gravetat. En la imatge que va captar el telescopi es poden diferenciar dues cues de llum emboltades de milers de estrelles segons els experts joves i es pot apreciar que el centre de els dos nuclis ja s’ha fos. Aquesta nova galaxia s’anomena Galaxia NGC 2623 i es troba en la constelació de càncer.

Guillem Bosch

http://www.abc.es/20091013/ciencia-tecnologia-espacio-profundo/hubble-fotografia-violento-choque-200910131717.html

 

El aceite de la vida (Lorenzo's oil)

El aceite de la vida (Lorenzo's oil)
http://www.youtube.com/watch?v=kQB06avuGiU&feature=related

La pel·lícula “el aceite de la vida” tracta sobre la vida de un nen, Lorenzo, que té la enfermetat ALD.

 

Tot comença quan, a l’escola, Lorenzo comença a tenir atacs de bogeria cap als companys.  A partir d’aquí, comença la lluita  dels pares contra una enfermetat poc coneguda pels científics. L’ únic que se sap sobre l’ALD es que els nens moren  dos anys desprès del diagnòstic per una degeneració del cervell provocada per uns alts nivell d’àcids grassos. A mesura que el cervell es degenera, el cos, progressivament,  mostra diferents símptomes: disfàcia, ceguera, sordera, atacs etc.

 

Els pares, al veure el poc estudi que s’ha realitzat sobre aquesta enfermetat, decideixen començar  una investigació científica pel seu compte. Durant mesos recorren biblioteques, universitats, estudien diferents casos de ALD  que han hagut al llarg de la història, assiteixen a reunions , s’informen sobre diferents programes, decideixen que el seu fill sigui sotmès als últims tractaments sobre l’enfermetat etc. Tot i així s’adonen de que el seu fill empitjora cada vegada més i que els científics el veuen, tan sols, com a un simple objecte d’investigació.

 

És aleshores quan els pares reprenen la seva investigació per trobar noves hipòtesis tot i no estar especialitzats en l’àmbit sanitari.

 

Aquesta pel·lícula, basada en fets reals, és un drama commovedor i intens tant pel tema com per la lliuta dels pares per salvar la vida del seu fill.

 

 

 

La ALD

El trastorn d’aquesta enfermetat es produeix per  l’acumulació d’àcids grassos de cadena llarga en el sistema nerviós, que desencadenen un atac a la mielina (la 'vaina' que protegeix les neurones) que ocasiona una sèrie de danys  neurològics (paràlisis, pèrdua de la visió, ceguera…).

Actualment  l’únic tractament acceptat és el trasplant de medul·la òssea, que implica un gran risc. També s’investiga el tractament amb teràpia gènica.

Altres experts creuen  que controlar els nivells dels àcids grassos de cadena llarga pot parar el procès neurodegeneratiu.

La hipòtesis dels Odone ( la família de Lorenzo) anava en aquesta línia: introduir certs tipus d’àcida grassos a la dieta podria reduir els nivells d’àcids grassos de cadena llarga de l’organisme. Per això van comença a donar al seu fill una combinació d’olis( denominat ara “ l’oli de Lorenzo ”).

 

Tot i això s’ha investigat sobre l’oli de Lorenzo i el director de neurogenètica, Hugo Moser, diu que l’oli restrassa l’aparicó del procés neurodegeneratiu.’’ No és un preventiu absolut, sinó que redueix les possibilitats de desenvolupar els símptomes, però no elimina el risc”.


 http://www.monografias.com/trabajos60/adrenoleucodistrofia/adrenoleucodistrofia.shtml

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2002/11/19/medicina/1037703297.html

Cristina Carbonell

La vacuna de la sida no és tant efectiva com es deia

La vacuna de la sida no és tant efectiva com es deia

 El descubriment de la primera vacuna contra la SIDA es va descobrir fa 25 anys. Aquesta vacuna no curava el virus, sinó que prevenia la infecció, tot i que la seva eficàcia no era del 100%. En la segona anàlisis d’aquesta vacuna, que es va fer el 24 de Setembre d’aquest any a Tailàndia,  es confirma que encara és menys eficaça del que es va dir.

 Els resultats d’aquesta anàlisi van ser: la vacuna RV144 només prevenia el 31,2% dels casos. La prova es va fer a 125 persones, però només 86 van poder servir a causa de que algunes persones es van injectar menys dosis de les que calia (6) o que algunes se les van injectar quan no tocava. Aquestes persones que no tenien totes les dosis injectades també hi van participar en la ITT(intent de tractar a la població). En aquesta prova l’eficàcia de la vacuna va disminuir al 26%.

 Aquesta notícia ha sigut molt problemàtica ja que encara falten dades de l’experment per explicar. Els investigadors han promès que al final d’aquest mes ho diran. Tot i així, les explicacions no convencen a tothom. Al diari de Wall Street hi ha hagut diverses queixes sobre la manera d’informar a la població.

 He escollit aquesta notícia perquè la SIDA és una malaltia crònica que afecta a molta gent i actualment només hi ha aquesta vacuna preventiva que és poc eficaç.

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2009/10/13/hepatitissida/1255453769.html

 

Amy Chavarre

L'àrtic s'està desfent

L'àrtic s'està desfent

L'equip internacional que duia a terme el projecte ATP (canvis bruscs a l'Àrtic) ha constatat que una massa d'aigua càlida atlàntica envaeix gran part del sector europeu de l'Oceà Glacial Àrtic, que provocarà una fusión ben ràpida del gel, que podria fondre's per complet d'aqui a 11 anys i el desplaçament d'espècies pròpies d'Europa cap al nord.

A més a més s'ha de tenir en compte que l`Artic és la regió on més ràpid ha augmentat la temperatura de tot el planeta. A causa d'això ja han desaparegut diverses espècies.

Durant la campanya van ser transportats 1000 litres d'aigua per analitzar. Els primers resultats dels treballs: "La biomasa i la producció fotosintètica del plàncton es colapsen a l'augmentar la temperatura; la producció de CO2 del plàncton àrtic augmenten amb l'increment de temperatura, és a dir, que el plàncton passa de desfer-se'n del CO2 a proctor de CO2.

He vist aquesta notícia per televió i m'ha semblat interessant. Em preocupa que s'escalfi tant el planeta. Crec que la societat no se n'adona del desgast que estem fent a la natura i que s'haurien de prendre mesures per cuidar el nostre planeta, perque només en tenim un i l'estem destruint.

Rocio Ruiz

Els ximpanzés són altruistes

Els ximpanzés són altruistes

S’ha fet un estudi  sobre els ximpanzés i s’ha arribat a la conclusió que són un tipus d’animals altruistes; és a dir, ajuden els altres individus però sempre i quan aquests els demanin ajuda.

S’ha arribat a aquesta conclusió mitjançant dos  experiments. Van tancar dos  ximpanzés en cabines transparents  de manera que veien la cabina on estava l’altre. Cada ximpanzé havia d’aconseguir beure un suc d’un got i, per fer-ho,  necessitava una canya o un pal per acostar-se el got. En el primer experiment, cada ximpanzé tenia l’objecte que necessitava l’altre ximpanzé per poder beure. Un dels ximpanzés li demanava l’objecte, i l’altre li donava sense esperar un intercanvi. En el segon experiment, es van tancar a dos cries en gàbies diferents: una cria tenia la canya o el pal que necessitava l’altra i aquesta no tenia res per poder intercanviar. Tot i així, si li demanava, l’altre li donava l’objecte. D’aquesta manera van demostrar que s’ajuden quan es demanen l’ajuda.

 Crec que els humans generalment no fem aquest gest, sinó que esperem tenir alguna recompensa. Per sort, cada vegada hi ha més gent que ho fa desinteressadament: els voluntaris de les ONG i d’altres organitzacions...

 

 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=652875&idseccio_PK=1477

 

Andrea Abdó

 

L'envelliment del cor podria evitar-se

L'envelliment del cor podria evitar-se

Uns científics japonesos diuen haver trobat proves que expliquen que podria ser possible retardar la insuficiència cardíaca en humans i inclús evitar-la. Tetsuo Shioi, investigador i acadèmic adjunt de l’ Escola de Medicina de la Universidat de Kioto, va descobrir amb el seu equip que havien aconseguit suprimir una varietat del gen PI3K en diversos ratolins vells. Aquest gen regula la vida de les cèl·lules i té una funció molt important en l’envelliment dels teixits. En uns estudis que s’havien fet anteriorment, la falta d’aquest gen havia fet allargar la vida de les llombrius. Així doncs, amb aquest estudi, Shioi afirma que l’envelliment del cor pot ser evitat modificant la funció de la insulina.

Amb els estudis se sap que la vellesa és un factor de risc per a les insuficiències cardíaques, una malaltia en la que el cor no bombeja suficient sang per proporcionar-la a tot el cos. Mariell Jessup, professora de medicina de la Universitat de Pensilvania, a Filadelfia, digué que les persones grans experimenten una pèrdua lenta però progressiva de cèl·lules al cor. Els ratolins, com a mamífers que són, són considerats bons substituts dels humans per els estudis de malalties humanes.

Segons la Associació Estadounidens del Cor, uns 5,7 milions d’estadounidens presenten insuficiències cardíaques i quasi 10 de cada 1.000 persones més grans de 65 anys pateixen problemes cardíacs cada any.

 

 

http://ecodiario.eleconomista.es/ciencia/noticias/1611452/10/09/El-envejecimiento-del-corazon-podria-evitarse.html

 

Clara Roig

Les evolucions en el bisturi

Les evolucions en el bisturi

Desde fa temps, la Universitat de Zaragoza i la Politècnica de València juntament amb investigadors de l’hospital del Mar de Barcelona, han estudiat un nou prototip de bisturí elèctric que mitjançant una corrent de radiofrequencia que aplica calor, permet que inmediatament després de seccionar l’òrgan coaguli la sang de la ferida.

Aquest és un gran avenç, ja que fins ara les operacions de fetge per exemple eren de les més sagnants, on si perdia entre mig i dos litres de sang degut a l’alt contingut de vasos sanguinis de l’organ, obligant a que l’ús de les transfusions fos molt elevat.  D’aquesta manera es pretén millorar l’eficàcia d’aquestes operacions, reduint les pèrdues de sang a tan sols 5 mililitres. A més a més  l’estància postoperatoria del pacient a l’hospital serà més curta degut a la millora més ràpida que hi haurà. També s’evitaran complicacions en quant als efectes inmunosupresors de les transfusions de sang és a dir, a les posibles infeccions que hi puguin haber.

Tot i que en un futur segurament podrà utilitzar-se en d’altres operacions, ara per ara, les que més millorarien amb l’ús d’aquest bisturí serien els casos d’extirpació d’algun tumor a alguna lesió de l’òrgan i els casos en que un donant viu dongui una part del seu organ a algun familiar o amic que necesiti un transplant. Tot i això, les primeres intervencions que s’han dut a terme amb aquest nou aparell han estat seccionaments dels fetges de pacients que patien metàstasis hepàtica, i en aquets moments el dispositiu es troba en fase experimental per a poder acabar de perfeccionar les seves funcions, serveis i mecanismes.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/bisturi/electrico/ahorrar/transfusiones/sangre/elpepusocsal/20091012elpepusoc_11/Tes

Narcís Homs

Trobat un planeta més gran que Júpiter

Trobat un planeta més gran que Júpiter

El planeta va ser descobert per COROT un telescopi francès. Precisament d’aqui ve el no mdel nou planeta: Corot-Exo-1b.

El telescopi COROT es dedica a buscar planetes situats en galaxies llunyanes a partir de l’emissió de llum produïda per una estrella. En aquest cas COROT va observar que en la constal·lació de Monoceros la llum disminuïa de cop, això volia dir que algun cos s’havia interposat entre el telescopi i l’ estrella en qüestió.

Aquest planeta esta situat a uns 1500 anys llum aproximadament. Només se’n sap la massa que és 1’3 masses de Júpiter. També se sap que tarda 1’5 dies a fer la volta a un Sol més petit que el nostre. Té una temperatura molt alta i esta formada per gas.

COROT seguirà investigant i el seu següent objectiu és trobar un planeta d’un tamany semblant al de la Terra.

L’expedició COROT és financiada principalment per França, Europa i Brasil.

Roger Llorente Tolosa

http://www.astroseti.org/noticia_2836_COROT_descubre_primer_exoplaneta.htm

El nobel de química premia un descobriment clau per crear nous antibiòtics

El nobel de química premia un descobriment clau per crear nous antibiòtics

Tres científics, per separat van descubrir com són els àtoms dels ribosomes. Els seus treballs han sigut vitals per descobrir nous antibiòtics.

 

La funció dels ribosomes és esencial per la vida, ja que tradueixen les instruccions de l’ ADN i les converteixen en proteïnes per tal de fer funcionar qualsevol ésser viu.

 

Els tres guanyadors del premi nobel (l’israelí Ada Yonath, els estadounidenses Venkatraman Ramakrishnan i Thomas Steitz) justifiquen que la majoria dels antibiótics actuals curen les enfermetats, ja que l’efecte d’aquests és bloquejar les funcions dels ribosomes de bacteris.

 

Per tal de descubrir-lo van utilitzar el mateix sistema: la cristal·lografia dels raigs X per situar els àtoms que formen els ribosomes.

 

Els tres guanyadors han generat model tridimensionals que serveixen per mostrar com els diferents antibiòtics interactuen amb els ribosomes. I els científics, gràcies a aquests models estan investigant sobre nous antibiótics, per tal de millorar la qualitat de vida.

 

 

Jo crec que aquests tres científics han fet un gran aportament a la medicina ja que així podem millorar la qualitat de vida, gràcies a que ara es podran descobrir diferents antibiòtics que ara a l’actualitat no existeixen.

 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=651085&idseccio_PK=1477&h=

 

 

Eva Mateo

Tots a jugar al tetris!

Tots a jugar al tetris!

 

Una serie d’escàners cerebrals humans demostren que jugar al jugar al tetris, la nostre escorça cerebral es fa més gruixuda i incrementa l’eficàcia del cervell. Ho han descobert els equips científics de la Mind Research Network, amb la seu a Albuquerque, Nou Mèxic. Aquesta organització está formada per científics de diverses especialitats, ubicats en universitats, laboratoris nacionals i centres d’investigació d’arreu del món.

Aquest descubriment el van dur a terme fent el següent experiment:

Durant tres mesos, 26 adolescents van jugar al tetris durant trenta minuts al dia. Aquest videojoc requerreix una combinació d’habilitats per poder-lo dur a terme. Les noies van ser sotmeses a escàners de resonància magnètica funcional i estructural per imatges abans i després del període de pràctica del joc ja esmentat, igual que un grup de noies que no hi van jugar. Les noies que van dedicar al tetris mitja hora diària van mostrar una major eficàcia cerebral. Un resultat que concorda amb els estudis fets anteriorment.

Hauríem de jugar mitja hora diària al tetris? A casa o a l’escola? Són preguntes conflictives però amb molt de sentit, ja que si els especialistes diuen que ajuda al nostre cervell, s’hauria de dur a terme a l’escola, però no hem de deixar de pensar que el tetris es un videojoc i que no es bó per la vista concentrar-te molta estona mirant en un punt fixe.

No se sap si acabarem jugant al tetris a l’escola, el que sí es sap, es que si a casa hi juguem cada dia una estona, el nostre cervell ho notarà. Tots a jugar al tetris!

 Norma Pedemonte

EXPERIMENTS INHUMANS AMB HUMANS

EXPERIMENTS INHUMANS AMB HUMANS

Carlos de Nápoli, un historiador especialitzat en el període nazi, ha publicat aquest setembre el seu nou llibre “La Fórmula de la eterna juventud”.

Aquesta nova publicació, basada en documents que va trobar a casa del  tristament famós metge nazi Joseph Mengele, assegura que durant el Tercer Reich, es feien processos que podien rejovenir a una persona i que posaven remei a la infertilitat. Això coincideix amb que Adolf Hitler no podia tenir fills i que per tant, el descobriment de la formula de l’eterna joventut era imprescindible pel líder, preocupat per aconseguir descendència.

Un dels documents que va trobar, tracta del rejoveniment entre 20 i 30 anys a varies persones, experiment dut a terme a Solahuette (prop dels camps de concentració d’ Auschwitz).  A més d’aquest document, De Nápoli ha estat amb contacte amb diverses persones i ha trobat múltiples testimonis que ho confirmen. Al llibre, trobem un esgarrifós testimoni d’una senyora de setanta anys en un cos d’uns quaranta o cinquanta.

Per tal d’ aconseguir aquest rejoveniment, s’injectaven hormones de testicle de mono a humans, obtenint uns efectes molt ràpids, tot i que en abundants casos, això anava seguit d’una malaltia desconeguda que portava a la mort, després d’haver patit d’una manera indescriptible.

De Nápoli ha comparat els símptomes d’aquesta malaltia desconeguda amb els de la sida i les conclusions són clares: tenen una semblança extraordinària, de manera que en aquesta obra, queda plantejada una nova hipòtesi sobre l’origen de la sida.

Un altre experiment realitzat durant el Tercer Reich es basava en aplicacions d’hormones extretes de les persones que hi havia als camps de concentració a altres humans, aconseguint així que tornessin a ser fèrtils. Aquesta dosi extra d’hormones, acompanyada de vitamines, exercicis físics concrets i una dieta amb abundant fruita i verdura i poca carn, feia que la infertilitat quedes resolta en molts dels casos.

Aquest tipus de conducta que suposava la utilització de persones com a material d’experimentació, sense tenir en compte el dolor que se’ls ocasionava i sense preocupar-se del nombre de persones que morien, ha estat considerada salvatge, inhumana i inacceptable.

 Irene Cantos.

http://noticias.terra.es/mundo/2009/1012/actualidad/un-historiador-argentino-afirma-que-los-nazis-obtuvieron-la-formula-de-rejuvenecimiento.aspx#Comentarios

Robots amb músculs artificials

Robots amb músculs artificials

Científics de la universitat de Texas, Estats Units, han realitzat un dels avenços més importants de la tecnologia.

 

Estan creant músculs artificials que faran robots millors que els humans. Fins ara, els músculs artificials imitaven exactament igual als músculs humans, però amb aquest nou avenç, la tecnologia farà que puguin ser superats amb molt d’avantatge.

 

Els músculs es podran expandir i contraure fins a un 220% en qüestió de mil·lèsimes de segon tan sols aplicant-hi un simple voltatge i a més, seran més forts que l’acer i més durs que el diamant.

 

Aquesta innovació s’ha pogut realitzar gràcies a la nanotecnologia, exactament amb milions de nano-fibres trenades les unes amb les altres, creant així un material flexible i a la vegada molt fort i resistent.

 

Una qüestió important és que aquests músculs són molt més lleugers: amb tan sols 1,5 mil·ligrams d’aquest material és suficient per cobrir un àrea de 30 metres quadrats. A més a més, degut a l’alta resistència de temperatures extremes que tenen (aguanten des dels -196ºC fins als 1538ºC), podran ser utilitzats en un futur en operacions extremes extraterrestres i en operacions espacials.

 

Les noves aportacions de la tecnologia en el món dels robots han estat augmentant en els últims anys, i continuarà creixent cada vegada més.

Els robots mica en mica ens ajudaran als humans en la realització de tasques automatitzades i que demanaran un gran nivell de precisió, però afortunadament, esperem que mai ens arribin a substituir al complet.

Núria Garcia

tecnologia7.com/.../musculos-artificiales/

http://www.muyinteresante.es/index.php/tecno/24-tecno/6635-superfuerza-con-musculos-artificiales

http://es.globedia.com/musculos-artificiales-haran-robots-humanos

 

 

 

 

Una càmera que fa fotografies en tres dimensions, entre altres novetats

Una càmera que fa fotografies en tres dimensions, entre altres novetats

La Fira de Barcelona obra les portes a la desena edició del Sonimag, el saló internacional de la fotografia, la imatge digital i multimèdia.

En aquest, es pot veure que les càmeres digitals han evolucionat molt. Ens mostren les últimes presentacions en fotografia: una càmera que fa fotografies instantànies en tres dimensions, una altra que fa 60 fotografies en un segon i amb només un click, o una altra que incorpora un projector per poder veure les imatges a gran format en qualsevol paret, terra, etc.

Aquestes són algunes novetats que es poden veure en aquesta desena edició del saló Sonimagfoto i Multimèdia, que a part d’aixó mostra 19 exposicions fotogràfiques, xerrades, conferències, tallers i els expositors deles principals marques del sector.

Marina Gabarró Urpinas

http://www.3cat24.cat/noticia/100537/altres/La-vuitena-edicio-del-Sonimagfoto-obre-les-portes-al-mercat-de-la-imatge-fins-diumenge

Enhorabona pel vostre blog!

Hola a tots i totes,

He entrat en el vostre blog I us vull felicitar per la iniciativa i la qualitat del mateix. L’aprenentatge i el coneixement de la Ciència tenen avui dia una eina excel·lent en el camp d’internet que ens permet de comunicar  imatges i informació de gran qualitat d’una manera molt ràpida i que arribi també al màxim nombre de persones. A més, la interactivitat i possibilitat de connexió amb altres blogs i webs, fan d’aquesta una eina molt potent. Posaré la vostra adreça entre les meves favorites en els meus blogs, al temps que us faig arribar l’adreça  d’aquests, on també trobareu informació al dia sobre aspectes de Biologia, Medi Ambient i Ecologia, Geologia, Meteorologia, Oceanografia, etc.,  entre d’altres.

http://jcarmonaespinosa.blogspot.com/

http://www.jcarmonaespinosa2.blogspot.com/

Jordi Carmona

Director de Garbí

Expedició Tara

Expedició Tara

La expedició Tara va emprendre el seu viatge dissabte passat des del port de Barcelona. La seva feina consistirà en recollir mostres de microorganismes durant tres anys pels oceans i mars de tot el planeta. Els resultats de les analisis dels microorganismes serviran per saber com seran els mars del futur. Així, diuen, investigaran més a fons el canvi climàtic.

En total, l’equip consta de cinc científics, i un grup de persones que s’encarrega del manteniment del vaixell. La rutina dels científics és la següent: A les 10 del matí comencen fent una reunió per establir la línia científica i després es passen el dia i part de la nit recollint mostren per analitzar-les al mateix vaixell, on tenen dos laboratoris o bé les emmagatzemen per analitzar-les una vegada arribin a terra.

Ells diuen que per fer aquesta tasca es requereix molta concentració i, degut a això, cada cert temps els científics seran relevats per uns altres amb la finalitat de fer millor la seva tasca. Aquest procés durarà tres anys.

Opino que és important que es duguin a terme activitats com aquesta per tenir més estudis i informació sobre un problema actual com és el calentament global i el canvi climàtic. Crec que tohom i sobre tot ells mateixos ens sentirem satisfets si aquest treball, d’aquí a uns quants anys ha donat el seu fruit.

Rocío Ruiz

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/10/05/ciencia/1254739840.html

 

Google Flu

Google Flu

Google va llançà en 16 països, inclòs Espanya, una nova eina, "Google Flu" que ofereix un càlcul aproximat (casi en temps real) del numero de cassos de grip que hi ha en les diferents parts del mon i que informa de manera anticipada de nous cassos.

Tal i com va explicar en una roda de premsa la responsable de marketing Isabel Salazar "Google Fluutilitza" les recerques que les persones realitzen en Google sobre els símptomes de la grip per calcular o ajustar-se el numero de casos en un país determinat.

Google Flu tampoc calcula l’evolució de la Grip A, ja que com va explicar Salazar s’han eliminat del model las recerques sobre aquest tipus de grip perquè poden ser motivades per el propi interes, i no perquè la persona que realitza la recerca tingui símptomes de la malaltia.

La eina ofereix una mapa del món amb la evolució per colors de la grip en cada país, i un altre pàgina en la que es pot veure un gràfic.

Artur Rivera


http://www.lavanguardia.es/internet-y-tecnologia/noticias/20091008/53800006404/google-flu-una-herramienta-que-permite-conocer-en-tiempo-real-la-evolucion-de-la-gripe-en-el-mundo.html

http://www.google.org/flutrends/intl/es/es/