La Nasa farà explotar un cohet, i es transmeterà per InterNet.

En la Ciutat de Buenos Aires, l’agència espacial enviarà una nau perquè s’estrelli contra la cara sur de la Lluna. El procediment que s’intentarà fer és senzill. Es farà aixecar una gran massa de fum, i analitzar-lo per si conté aigua. L’idea es confirmar que l’aigua permaneix oculta sota la superfície llunar. La nau que s’estrellarà contra la Lluna, va ser disparada el Juny d’aquest mateix any, i s’anomena LCROSS (sigles en anglès de: Satèl·lit d’observació i detecció de cràters llunars). Demà per la nit, unes 10 hores abans de que el LCROSS s’estrelli, es separarà un petit coet, que será el que arribarà primer i agafarà les dades del fum.

Tot això serà transmés demà per internet, però no sé en quin web, ni res.

 

 

 

Guillem Bosch

http://www.urgente24.com/index.php?id=ver&tx_ttnews%5Btt_news%5D=130266&cHash=0efa988235

¿Que tal el futur?

En només els 50 anys següents la tecnologia serà objecte d’un creixement exponencial.

El 2005 BT Technology Timeline (una predicció aproximada de les innovacions tecnològiques del futur desenvolupada per experts del British Telecom) afirma que en els pròxims 50 anys es produiran una sèrie de canvis que revolucionaran la nostra existència. Per dur a terme aquest projecte els tècnics Ian Neild, Matt Bross, Ian Pearson y la resta del equip han fet un recull d’informació consultant als diferents experts que abracen tots els camps que es tracten en aquest estudi (la intel·ligència artificial; salut y medicina; negocis y educació; demografia; energia; robòtica; espai; telecomunicacions; transport y viatges, ... 

Algunes de les novetats que caldria destacar són:

PRESENT:

-Medicaments donats per fruita modificada genèticament.

-Els ordinadors processen dades més de pressa que el cervell humà.

-Robots jardiners, aspiradora i demés treballs doméstics.

FUTUR:

-Cotxes auto pilotats.

-Robots superiors als humans.

-Iogurt que ens explicarà acudits.

-Ascensor a l’espai.

-Us de la fusió nuclear com a font principal d’energia.

La línia del temps pot ser consultada a versió interactiva o versió clàssica (.pdf) (216 KB).

HugoHerrero

http://eibar.org/blogak/prospektiba/es/archive/2005/08/18/309

http://www.btplc.com/Innovation/News/timeline/index.htm

http://www.tendencias21.net/En-los-proximos-50-anos-la-tecnologia-cambiara-nuestras-vidas_a706.html

 

Vacuna contra la malària

Tot i que encara falten algunes petites modificacions per aconseguir una total eficàcia, ja quasi està llesta la vacuna contra la malària.

Aquesta, anomenada COLFAVAC, ha sigut creada per un equip de científics encapçalat per Manuel Elkin Patarroya, de Colòmbia, i ha estat presentada a la inauguració del festival VivAmérica que te lloc actualment a Madrid, Càdiz, Bogotà i Santo Domingo (fins a l’once d’octubre).

Aquesta vacuna el que fa és bloquejar possibles vies del patògen per atacar l’organisme, és a dir, fabrica anticossos per impedir l’adhesió del virus a la cèl·lula. El que volen arribar a aconseguir l’equip de científics és que aquesta vacuna ataqui directament a la larva del microorganisme que provoca l’enfermetat.

Jo crec que aquest pot ser una avanç molt important en el camp de la medicina, ja que avuí en dia la malària és una enfermetat que afecta entre 300 i 500 milions de persones cada any i, en 2 milions de casos, aquesta enfermetat arriba a ser mortal.

Camila Herrero

http://www.radiotrece.com.mx/2009/10/07/casi-lista-vacuna-sintetica-contra-la-malaria/#more-179670

http://www.tv3.cat/theway/mesmalax.htm

S'ha descobert un enorme anell a Saturn

 L’anell més gran del sistema solar es va descobrir per un equip d’investigadors dirigit per Anne Verbiscer de la Universitat de Virgínica a Charlottevelle. Aquest descobriment es va dir en una reunió de la societat Astronòmica de Ciències planetàries dels Estats Units a Fajardo (puerto Rico).

 Aquest anell es va descobrir amb el telescopi espaial Spitzer de la Nasa. Aquest anell és molt poc dens. Està format per materials sòlids en suspensió (gel i pols). L’òrbita mesura 6 milions de quilòmetres des de Saturn. A més de ser molt extens també és molt ample. El diàmetre és 20 vegades més gran que Saturn.

 L’anell no s’havia descobert fins ara a causa de les partícules que el componen, ja que estan molt separades. La nasa creu que es podria haver format a causa d’un xoc de micrometeorits amb febe.

 

Amy Chavarre

 

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=651117&idseccio_PK=1477

Una càmera que fa fotografies en tres dimensions, entre altres novetats

La Fira de Barcelona obra les portes a la desena edició del Sonimag, el saló internacional de la fotografia, la imatge digital i multimèdia.

En aquest, es pot veure que les càmeres digitals han evolucionat molt. Ens mostren les últimes presentacions en fotografia: una càmera que fa fotografies instantànies en tres dimensions, una altra que fa 60 fotografies en un segon i amb només un click, o una altra que incorpora un projector per poder veure les imatges a gran format en qualsevol paret, terra, etc.

Aquestes són algunes novetats que es poden veure en aquesta desena edició del saló Sonimagfoto i Multimèdia, que a part d’aixó mostra 19 exposicions fotogràfiques, xerrades, conferències, tallers i els expositors deles principals marques del sector.

Marina Gabarró Urpinas

El Premi Nobel de Medicina l'han guanyat els descobridors de la Telomerasa

Ahir , dia 5 d’octubre del 2009, van premiar a tres científics estatunidencs,  i ,amb el Premi Nobel de Medicina.Han estat premiats a causa dels seus estudis sobre l’envelliment cel·lular.En concret,van estudiar la telomerassa, que és un enzim que impedeix que els cromosomes es deteriorin prematurament.Aquest estudi ha permès avançar en el coneixement de diverses malalties, entre les quals es troba el càncer, i també ha permès avançar en el coneixement del medis per fer front a aquestes malalties.

El jurat ha destacat que els tres científics són merecedors del premi per haver resolt un gran problema en la biologia :     "Com són copiats el cromosomes durant la divisió cel·lular i com es protegeixen contra la degragació".La solució es trobava a les terminacions externes dels cromosomes , és a dir ,als telòmers, unes estructures d’ADN, i en l’enzim que els produia , és a dir , la telomerassa.

Els treballs dels tres premiats es van donar a conèixer a la dècada dels anys 80 i des de llavors formen part dels tractats elementals de la biologia cel·lular.L’inici està en el procés  de divisió cel·lular també anomenat mitosis.En el moment que es produeix una divisió , els telòmers creen un anell que protegeix els cromosomes.Però cada vegada que es produeixen noves mitosis , aquest anyell es va fent més estret , fins que arriba un moment que deixa de protegir els cromosomes.
L’enzim del anti-envelliment anomenada telomerassa , evita que els telòmers es deteriorin massa ràpid i ho aconsegueix acoplant en cada divisió nous mòduls cel·lulars als extrems dels cromosomes. Nombrosos estudis atribueixen als telòmers molt llargs , el fet d’arribar a una edat molt avançada.

El procés ,però a més de tenir efectes positius en té també de negatius. Al evitar la mort de les cèl·lules , fins i tot de les cancerigenes es fomenta el creixement de tumors.En la majoria de càncers està implicada l’activitat excessiva de la telomerassa.

Els telòmers van ser descoberts els anys 30 mentre que  la telomerassa no es va descobrir fins l’any 1984.Elizabeth Blackburn i una de les seves alumnes Carol Greider la van descobrir quan estaven estudiant un microorganisme anomenat Tetrahymena. Més tard, Jack Szostak va complementar el treball d’aquestes dues científiques , analitzant mutacions al llevat.

Els tres científics premiats tenen nacionalitat estatunidenca, però Blackburn va néixer a Austràlia i Szostak al Regne Unit.

 

Elisabeth Blackburn , una de les premiades, va néixer a Tasmània(Austràlia) i és professora de Bioquímica de la Universitat de California. Va ser escollida per la revista " Time" una de les 100 persones més influents del món.

L’estatunidena Carol Greider de l’Escola de Medicina de la Universitat de Johns Hopkins , fou alumna d’Elisabeth Blackburn i es va llicencià a la Universitat de California on va començar els seus treballs d’investigació el 1984.

Jack Szostak va néixer a Londres i és considerat un dels liders en el camp dels estudis genàtics des del seu laboratori del Institut Howard Hughes.

 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=650748&idseccio_PK=1477

 

Carla Bermejo

 

 

 

 

Efectes beneficiosos del tetris

 

Una serie de escanejos de cervells humans demostren que jugar al conegut “tetris” fa que la nostre escorça cerebral sigui més gruixuda i també incrementa l’eficiència del cervell.  La troballa són fruit d’una nova investigació realitzada per un equip de científics de la Mind Research Network, amb la seu a Alburquerque, Nou Mèxic. Aquesta organització està formada per científics de diverses especialitats, ubicats en universitats, laboratoris nacionals i centres d’investigació de tot el món.

Durant 3 mesos, 26 noies adolescents van jugar al tetris mitja hora diària. Aquest joc requereix una combinació de habilitats cognitives. Les noies van ser sotmeses a escàners de resonància magnètica funcional i estructural per imatges, abans i després del període de pràctica.

Les noies que havien dedicat al tetris mitja hora diària van demostrar una major eficiencia cerebral, un resultat que concorda amb altres estudis fets prèviament.

 

Norma Pedemonte

 

Un asteroide perillós

El passat 13 de setembre, l’astrònom Josep Maria Bosch va detectar des del seu observatori en Santa Maria de Montmagastrel, Tàrrega (Urgell), un asteroide mai vist que ha resultat ser un objecte rocós de una grandària perillosa (un kilòmetre i més de llarg) que passa molt aprop de la Terra des de 1937. El PMC (Planeta Minor Center) de la Universitat de Harvard, i l’organisme internacional que cataloga cometes y planetoides l’ha batejat tècnicament com 2009 ST 19.

L’asteroide va passar el mateix dia 13 de setembre a 645.000 km de la Terra (la Lluna està a 300.000) un distància que sembla immensa però que en termes astronòmics és una minúcia.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=647992&idseccio_PK=1477

 

Artur Rivera

Hi ha aigua a la Lluna

S’ha descobert que en la nostra Lluna, hi ha aigua. La sonda Lunar Prospector de la NASA ha detectat com una mena de bosses d’aigua congelades situades als cràters de la Lluna. Un càlcul aproximat de la quantitat total de l’aigua que podria haver-hi a la Lluna, és entre 11 i 330 milions de tones d’aigues, disperses en petites bosses a les regions polars del satèl·lit.

Aquest nou descobriment ha facilitat el fet de poder anar a la Lluna per dos raons. L’ aigua es descompon en oxigen i hidrogen. La primera raó, és que gràcies a l’oxigen els astronautes podran respirar durant més temps. La segona raó és que l’hidrogen, en cas hipotètic que es pogués establir algú a la Lluna de manera permanent, es faria servir com a combustible per als coets. Subministrar aigua a un coet que va a la Lluna té un cost molt elevat.

 

 

http://www.carlesbellver.com/CPE/updates/1998/gel.html

La fotografia que he trobat al google, m’ha cridat l’atenció perquè ara veig que la Terra i la Lluna comencen a tenir una certa similitud pel fet de tenir els dos aigua.

 

 

 

Guillem Bosch

Tratan d'atrapar partícules de matèria obscura

Un equip d’investigadors està intentant resoldre, sota una serralada en Itàlia Central, un dels problemes més complexes de la física moderna. Què és la matèria obscura? Degut que aquesta ni emeteix ni reflexa llum, i per tant no es pot observar directament, ningú, de moment, ha aconseguit demostrar que existeix, encara que les teories més acceptades indiquen que consitueix ni més ni menys que una quarta part de l’univers. Els científics van desenvolupar la teoria de la matèria obscura per explicar perquè les galaxies no es fragmenten en tires quan giren sobre si mateixes. Les galaxies desenvolupen una important força centrípeta durant el seu moviment de rotació. La gravetat és el pegament que contrarresta aquella força i manté les estrelles i als planetes junts dins de les seves galaxies, però no hi ha suficient matèria visible en l’univers per generar la quantitat de gravetat necessària per evitar que les galaxies "se disgreguen en jirones".

Els científics, per això creuen que deu existir una matèria adicional i invisible en elles. Trobar aquesta matèria adicional seria un fet important que explicaria amb més claredad les lleis de la naturalesa.

Guillen Bosch

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/160909a.html

Científics de la Pompeu Fabra ensenyen a pensar a un robot nen

Té les mesures i les faccions d’un nen de quatre anys, es diu iCub i acaba d’aterrar a Barcelona, on li ensenyaran a pensar. Malgrat el seu aspecte de joguina, iCub és l’aposta més ambiciosa d’Europa en el camp de la robòtica. L’equip de Paul Verschure, investigador de la Universitat Pomeu Fabra (UPF) i de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), és l’únic grup espanyol que s’ha adjudicat la gestió del robot, que té un cost d’uns 200.000 euros. Cinc germanets d’iCub han estat repartits entre el mateix nombre d’equips d’investigació seleccionats a tot el món. La Unió Europea va impulsar-ne la fabricació a partir del 2004 per crear un autòmat europeu de referència, amb una capacitat de manipulació sense precedents.
El grup de Verschure ha estat escollit pel seu projecte especialment ambiciós: donar-li un cervell al robot, segons resumeix l’investigador. «Sóc psicòleg i m’interessen els autòmats perquè vull entendre la ment humana», explica. Verschure està convençut que és impossible comprendre com funciona el cervell sense tenir en compte el cos. Per aquesta raó, l’investigador no es limita a fabricar models electrònics del cervell, sinó que també necessita un cos artificial on implantar-los. I aquesta és la tasca que portarà a terme el cos d’iCub.
«Des de mitjans del segle XX no s’ha formulat cap gran teoria psicològica, com ho va ser per exemple la de Freud», diu Verschure. Els robots poden proporcionar una altra oportunitat. L’investigador plasma les seves teories sobre la ment en models del cervell o de les seves parts fets amb cables i xips.

Pel seu laboratori circula una versió electrònica del cerebel humà no gaire més gran que una llauna de beguda. «Tot i amb això, el cervell ha evolucionat dins del cos i això condiciona el funcionament de la ment», explica. Per exemple, hi ha mil maneres possibles d’agafar un objecte, però la forma de l’esquelet fa que els éssers humans ho facin d’una manera específica.
A partir d’aquesta premissa, el projecte de Verschure és miniaturitzar el cerebel electrònic i implantarlo a iCub. Després, el seu equip estudiarà el comportament del robot amb l’objectiu d’esbrinar si l’òrgan artificial dóna les ordres correctes. Com que el cerebel exerceix un paper central a l’hora de guiar el moviment, els investigadors mesuraran la velocitat i la precisió per agafar d’iCub per comparar-les amb les humanes.
L’estudi podria tenir aplicacions terapèutiques «Si aprenem a fabricar un cervell artificial, en sabrem reparar un de real», explica Verschure. A l’octubre, l’investigador començarà una sèrie d’experiments en els quals lesionarà el cerebel de ratolins i intentarà reemplaçar-lo amb el seu òrgan artificial miniaturitzat, per veure si els animals recuperen la seva mobilitat. Potser un dia això es podrà fer en humans, però de moment el primer a disfrutar d’aquesta experiència serà el petit iCub.

Toni de Pablo

Com de petita pot arribar a ser una galàxia?

En l'actualitat, els astrònoms estan descobrint galàxies molt petites que contenen menys d'un milió d'estrelles, possiblement només un miler. Fins fa poc, no s'havia descobert cap d'aquestes galàxies nanes de lluentor molt feble en l'halo de la Via Làctia. Però ara, els astrònoms estan utilitzant tècniques i instruments avançats en l'Observatori MMT, dependent de la Universitat d'Arizona i l'Institut Smithsonià, i ubicat al Mont Hopkins, Arizona, per trobar aquestes diminutes galàxies.

Aquestes galàxies amb tan poques estrelles com potser un miler estan experimentant un "robatori" continuat dels seus components, ja que aquestes arrossegades fora, cap a l'interior de l'halo de la nostra galàxia, la Via Làctia.

En el projecte participen Ed Olszewski i Jill Bechtold, de la Universitat d'Arizona, així com Tim Pickering l'Observatori MMT.

Els investigadors estan tractant d'esbrinar si aquests objectes de brillantor increïblement dèbil estan intactes o han estat en la seva major part "saquejats" per la Via Làctia.

Genís Olivé

http://www.amazings.com/ciencia/principal.html

La Fundació Puigvert, primera al món en transplantar un ronyó per via laparoscòpica.

La Fundació Puigverd ha realitzat per primera vegada al món un transplant de ronyó per via laparoscòpica. L’operació ha consistit en la implantació del ronyó a través d’una petita incisió abdominal, estalvant-se una incisió més agresiva. La pacient que presentava una Insuficiència Renal Crònica en fase de pre-diàlisis, va ser donada d’alta amb un funacionament normal de ronyó al cap de 14 dies.

Segons la Fundació Puigverd, la principal aventatge de la implantació amb tècnica laparoscòpica és que es minimitza el  traumatisme quirúrgic a nivell de paret abdominal, disminuint així, el risc de complicacions de la ferida quirúrgica. És necessari tenir en compte que el malalt amb Insuficiència Renal Crònica respon pitjor a les agressions quirúrgiques, sobretot a les de paret abdominal ja que els immunosupressors (necessaris pel transplantament per evitar el rebuig de l’òrgan), són més potents però afecten directament a la cicatrització, augmentant així el risc de complicació de les ferides quirúrgiques. D’aquesta manera, amb la laparoscòpia, al fer-se la incisió molt menor que la cirurgia oberta, es disminueix molt aquest risc. També cal saber, que amb aquest tipus d’in tervencions, la recuperació i el dolor postoperatori disminueixen molt.

Marta Prat

 http://www.noticiasmedicas.es/medicina/noticias/146/1/La-Fundacio-Puigvert-primera-en-el-mundo-en-trasplantar-un-rinon-por-via-laparoscopica/Page1.html

La NASA es prepara per tornar a la Lluna

L’objectiu d’aquesta missió, anomenada LRO,  és identificar llocs segurs per a futurs llocs habitables, caracteritzar la radiació solar present a la superfície, localitzar possibles recursos útils per a futures missions i provar noves tecnologies. Una altre missió, anomenada LCROSS, donarà respostes definitives de l’existència d’aigua llunar, amb l’anàlisi de l’impacte del nou coet sobre la Lluna que alliberarà  sondes en rodalies del satèl·lit.

Doug Cooke, un directiu de la NASA, indica que les dues missions proveiran nova informació sobre la Lluna. Afegeix que com a resultat d’ambdues missions es millorarà dràsticament el coneixement sobre el nostre satèl·lit més proper, degut a que proveiran informació d’àrees de alunizatge amb una resolució que permetrà veure detalls d’1 metre o menys. Addicionalment diu que les dades permetran revelar nous potencials usos del nostre veí planetari.

Pel que fa als instruments del LRO, aquests ajudaran als científics a crear mapes tridimensionals d’alta resolució de la superfície lunar, i mapes del mateix tipus però amb la distribució de radiació ultraviolada que hi pugui haver a la Lluna. Aquesta informació ajudarà a saber com afectaria aquesta radiació als humans. El LRO també mirarà cràters, a la recerca de possibles llocs on pugui haver aigua congelada.

A més a més, amb aquesta missió la NASA espera fer callar als escèptics que negaven l’arribada a la Lluna per part de l’home, qualificant d’engany les imatges que es van emetre d’Armstrong trepitjant la Lluna.

Jordi Estruch

http://www.redastro.cl/noticias/detalle.php?noticia=448

 

 

UN BIOSENSOR QUE PERMET DIAGNOSTICAR LA INFECCIÓ PER VIH EN MENYS D'UNA HORA

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Consell Superior d’investigacions Científiques (CSIC) han desenvolupat un nou tipus de biosensor per a la detecció ràpida de la infecció pel Virus de Immunodeficiència Humana (VIH).

Basat en un enzim modificat genèticament i una petita xarxa de microelectrodes, el biosensor permet obtenir un diagnòstic en menys d’una hora. El nou mètode resulta d’especial utilitat en àrees geogràfiques amb recursos mèdics insuficients , ja que suposa una alternativa eficaç i viable als sistemes convencionals, que requereixen infraestructures més cares i complexes, i per a estudis de medicina veterinària.

Aquesta innovació comporta un dels majors avanços en genètica i microelectrònica  i suposa un pas endavant en el desenvolupament de mètodes de detecció del VIH ràpids, portàtils i de baix cost.

L’investigador del CSIC Francisco Javier del Campo explica un dels beneficis adicionals del biosensor: "Al trabajar con microelectrodos, el volumen de muestra necesario para hacer el análisis puede reducirse a unos microlitros -la millonésima parte de un litro-, con lo que aumenta la seguridad del analista y se facilita la eliminación posterior de los restos generados".

"El sensor es especialmente adaptable a ensayos de campo con muchas muestras, ya que pueden ser realizados con un equipo portátil por personal no especializado", comenta Antonio Pedro Villaverde, investigador del IBB i catedràtic del Departament de Genètica y Microbiología de la UAB. "El sistema aporta sencillez y rapidez de procesado, puede servir para realizar un primer barrido y evaluar qué muestras pueden posteriormente ser sometidas a un análisis más preciso de laboratorio".

Per especificar el funcionament del biosensor, aquest es basa en l’ús d’un enzim modificat genèticament en combinació amb una xarxa de microelectrodes que detecten electroquimicament els productes d’aquest enzim. En presència d’anticossos anti-VIH , l’activitat enzimàtica es dispara, el que permet discriminar amb facilitat les mostres infectades de les que no ho estan en menys d’una hora, un temps que els investigadors volen reduir i que intentaran disminuir en un temps.

 

 Iciar Larrainzar

UN NOU SISTEMA QUÍMIC QUE IMITA A L'ADN AJUDARÀ A COMPRENDRE L'ORIGEN DE LA VIDA. A MÉS PODRIA SERVIR PER CREAR MATERIALS AUTO-REPARABLES

 

Científics de l’Institut d’Investigació Scripps d’Estats Units han creat un nou anàleg del ADN que és capaç d’ensamblar -se i desencadellar-se per si mateix. Aquest nou sistema conté components que es podrien haver trobat a la Terra abans que aparegués la vida en ella , per la qual cosa els investigadors creuen que els poden servir per a comprendre com va poder emergir aquesta en el nostre planeta. D’altra banda, futures aplicacions de l’anàleg van des de la generació de materials capaços de reparar-se sols, fins a materials que es remodelen  per si mateixos en resposta als canvis de l’entorn.

http://www.tendencias21.net/Un-nuevo-sistema-quimico-que-imita-al-ADN-ayudara-a-comprender-el-origen-de-la-vida_a3380.html

Alejandra López.

Un bebé amb càncer de fetge es salva al rebre part de l'òrgan de la seva mare

Un nadó de tan sols 8 mesos, el qual tenia un càncer de fetge,s’ha salvat gràcies a una quarta part del fetge de la seva pròpia mare.

La operació va tenir lloc el passat 3 de juny a l'Hospital La Fe de València i ahir es va fer l’explicació per part dels metges de la intervenció; José Mir entre altres.

La mare ja ha estat donada d’alta, es troba perfectament; i la petita segueix evolucionant favorablement.

El nadó estava en llista d'espera perquè necessitava el trasplantament per a poder viure, va rebre tractament de quimioterapia i sembla ser que es va pensar en la extirpació del tumor maligne. Finalment es va pensar en el transplantament de donant viu.

Es van fer proves als progenitors del nadó i es va veure que la única que podia ser donant era la seva mare, ja que el pare no era compatible. L’operació tenia un cert risc que podia provocar fins i tot, en un cas extrem la mort (només el 0,20 % dels casos). L’intervenció va durar aproximadament deu hores i hi van participar 18 persones.

El metge José Mir va resaltar la complexitat de l’operació, ja que en un nadó és difícil de controlar els estris.

La mare podrà regenerar el fetge, ja que una de les característiques d’aquest òrgan és el seu poder de regeneració.

 

Per veure més informació visiteu la següent pàgina:

 

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/bebe/cancer/higado/salva/vida/recibir/parte/organo/madre/elpepusocsal/20090611elpepusoc_7/Tes

 

Helena García

Greenpeace critica l' ajuda del govern per comprar cotxes

Greenpeace denuncia que els ajuts per a la substitució d'un vehicle per un altre sense límits d'emissions, proposades per la Generalitat de Catalunya, no són compatibles amb la lluita contra el canvi climàtic i llancen un senyal equívoc al sector automobilístic en subvencionar models molt contaminants. L'organització ecologista recorda a la Generalitat que els ajuts a la venda de cotxes no són eficaços des del punt de vista econòmic, són la meitat d'eficaços a l'hora de crear llocs de treball que les inversions en transport públic i mantenen la dependència del cotxe i les seves emissions.

 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=620114&idseccio_PK=1021&h=

 

MARGARITA VILACLARA

12.6.2009

Cèl·lules mare

Les cèl·lules mare, poden revolucionar el món de la medecina. És com si adoptéssim la funció de regeneració dels llengardaixos, però en contes de fer-ho naturalment, doncs fer-ho amb tot un procés científic abans de ralitzar una operació d’aquest tipus. En aquest video podem veure com un amfibi es regenera pel seu propi peu, comparat amb el transplantament de tràquea d’una dona a caus ad’una esclerosis múltiple que la va, diguéssim, taponar. Les cèl·lules mare, en el transplantament de tràquea, tenen la funció de revestir el teixit de les cèl·lules mare de la mateixa pacient perquè el cos no la rebutji.

Us imagineu arribar a ser com un amfibi?, regenerar qualsevol òrgan del cos, només amb un pèl del nostre cap.

Mireu el video és molt interessnt:

http://www.tv3.cat/videos/1131419/La-revolucio-de-les-cellules-mare

És un programa del canal 33, és sobre ciència, i a cada capítol ens expliquen una cosa diferent i actual, el podem veure cada dimecres al voltant de les 21:30, és molt interessant.

 

Dídac Petit

La grip porcina

Després de la publicació de la margarita, afegir que avui la grip porcina ha sigut declarada pandèmia per la OMS (Organització Mundial de la Salud). Ho ha sigut declarada no només perquè es contàgia amb molta facilitat, sinó perquè ha afectat ja a més de 75 païssos. De totes maneres, aquesta grip, encara que ha provocat morts, en la majoria d'afectats els efectes són lleus i deixen d'existir en pocs dies.

 

Ignasi Camprubí