Un mosquito electrónico para el cuidado de los diabéticos

Un parche en la piel podría llegar a ser algún día una alternativa menos invasiva para los diabéticos que regularmente necesitan tomar muestras de su propia sangre y así comprobar sus niveles de glucosa. El método común de extraer sangre de las yemas de los dedos y el uso de las cintas analizadoras de glucosa puede ser doloroso, inconveniente y hacer perder demasiado tiempo.
Unos ingenieros eléctricos de la Escuela Schulich de Ingeniería en la Universidad de Calgary han patentado un dispositivo llamado Mosquito Electrónico. El parche es aproximadamente del tamaño de una baraja de cartas y contiene cuatro microagujas que pinchan al usuario secuencialmente a intervalos programados. Las agujas se controlan electrónicamente para penetrar en la piel a una profundidad suficiente que permita tomar una muestra de la sangre de un vaso capilar, pero sin alcanzar tanta profundidad como para llegar a un nervio. Esto significa que los pacientes experimentarían poco o ningún dolor. El parche podría llevarse en cualquier parte del cuerpo en la que sea posible obtener lecturas precisas de la sangre capilar.
Un sensor en cada celda del Mosquito Electrónico mide los niveles de azúcar en la sangre. Estos datos pueden ser enviados entonces por conexiones inalámbricas a un dispositivo remoto tal como un ordenador o un instrumento supervisor llevado en la muñeca. El sistema incluso podría activar una alarma para alertar a pacientes o personal médico cuando los niveles de azúcar en sangre entrasen en la zona de peligro.

Ésta es una gran mejora para la vida cotidiana de los diabéticos, sobre todo para los niños y los pacientes de edades avanzadas.
El enfoque que con este dispositivo han adoptado Martin Mintchev (director del Laboratorio de Instrumentación de Baja Frecuencia en la Escuela de Ingeniería Schulich) y su equipo es muy alentador y ofrece una solución fiable y con pocos inconvenientes, tan sólo el de tener que llevar algo similar a una venda adhesiva en la piel.

 

http://www.solociencia.com/medicina/09060402.htm

Claudia Torra

la grip porcina

La grip és una malaltia infecciosa que afecta els ocells i els mamífers, provocada per virus ARN de la família dels ortomixovírids (els virus de la grip). El nom "grip" deriva del francès gripper ("agafar de sobte") o de l'alemany suís grüpen ("tremolar de fred o de febre").Un nom alternatiu, influença, deriva de l'italià influenza, que significa "influència". En els humans, els símptomes habituals de la malaltia són esgarrifances, febre, faringitis, dolors musculars, mals de cap severs, tos, feblesa i malestar general.En els casos més greus, la grip provoca pneumònia, que pot resultar fatal, especialment en els infants i la gent gran. Tot i que sovint se la confon amb un refredat, la grip és una malaltia molt més greu i és provocada per un tipus de virus diferent. La grip pot causar nàusees i vòmits, especialment en els infants,però aquests símptomes són més característiques de la malaltia no relacionada de la gastroenteritis, que a vegades és anomenada "grip estomacal" o "grip de les 24 hores".

http://www.noticiasmedicas.es/medicina/noticias/125/1/La-nueva-gripe-A-es-una-enfermedad-leve-de-facil-transmision-y-dificil-de-control/Page1.html

MARGARITA VILACLARA

Sonda Meteotek 08

Cuatre estudiants de la bisbal, d’entre 18 i 19 anys han aconseguit prendre fotografies de l’espai amb una càmera digital corrent acoblada a una petita sonda construïda per ells mateixos a la qual han anomenat Meteotek 08. El professor Jordi Fanals, juntament amb els estudiants Gerard Marull, Martí Gasull, Jaume Puigmiquel i Sergi Saballs van enviar a finals de febrer la seva càmera a l’estratosfera mitjançant un globus de làtex ple d’heli. Després de mesos de treball i prototips fallits, els estudiants van deixar anar el model definitiu a la població de Bujaraloz, en el desert dels Monegros. La sonda portava incorporat un transmissor de ràdio mitjançant el qual, anaven prenent mesures de posició, altitud i condicions atmosfèriques. El globus va esclatar a 30.677 metres d’altitud. Malgrat la caiguda, es van poder recuperar les fotografies preses des de l’espai, tal i com podem observar a la imatge.

Berta Montañà

Izpisúa: 'La interacció amb cèl lules mare és necessària per al desenvolupament científic'

 

El director del Centre d’Investigació en Medicina Regenerativa de Barcelona, Juan Carlos Izpisúa, ha assegurat que les cèl·lules mare d’origen embrionari tenen més potencialitats que les que provenen de teixits adults, per la qual cosa ambdues línies de treball "no han de ser excloents" . Izpisúa ha fet aquestes declaracions poques setmanes després que es conegués que el seu grup ha aconseguit generar cèl·lules mare sense l’ús d’embrions, únicament a partir de la pell d’un individu adult. Segons ha dit, la diferència està en que el potencial de diferenciació de les cèl lules mare adultes és més restringit i, per tant, aquestes són capaces de donar lloc a un nombre menor de tipus cel·lulars que una embrionària, que segons Izpisúa, "pot generar totes les cèl·lules de l’organisme ".

El seu grup acaba de descobrir, a partir d’aquest tipus de cèl·lules, com curar l’Anèmia de Falconi:  malaltia hereditària caracteritzada per la disfunció de la medul·la òssia, malformacions congènites i una elevada predisposició genètica al càncer, però assegura que no pot traslladar a l’home perquè han observat que aquestes cèl·lules mare adultes han estat aconseguides mitjançant una metodologia que, si bé curen l’esmentada anèmia, pel que es veu en ratolins molt possiblement induiria l’aparició de tumors cancerígen.
Per tant, ha indicat que fins que no es conegui com evitar el càncer, es necessitarà saber per què les cèl·lules embrionàries produeixen menys tumors que les adultes quan són reprogramades.

 

 

Jordi Estruch

 

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Cientificos/Barcelona/generan/celulas/madre/partir/piel/elpepusoc/20090601elpepisoc_10/Tes

 

 

 

 

 

La UAB crea un laboratori que genera oxigen i aliments

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha estrenat el laboratori pilot MELiSSA, que permetrà generar oxigen i aliments a partir de residus orgànics, de diòxid de carboni i de minerals, cosa que facilitarà la supervivència en viatges espacials de llarga durada.

El laboratori és part del projecte MELiSSA de l'Agència Europea de l'Espai i és l'única instal·lació dissenyada per demostrar la viabilitat dels sistemes tancats de suport a la vida que inicien el camí cap a l'autonomia de l'ésser humà en les missions espacials de llarga durada, perquè permetria a una nau ser independent respecte a una altra.

L'objectiu del projecte MELiSSA és aconseguir el reciclatge complet de tots els compostos químics de manera autosostenible i sense cap mena de subministrament de l'exterior. El sistema ideat ocupa un espai considerable per aportar el que li cal a una sola persona per sobreviure a l'espai, cosa que significa que per a una tripulació requeriria el mateix espai per a cada un dels seus membres.La idea principal del projecte està centrada a proporcionar els seus avenços a les naus que puguin realitzar viatges llargs pel cosmos per arribar a planetes com Mart, però també obre la porta a poder implantar futures bases en planetes o satèl·lits, com per exemple la Lluna, ha afegit Peiró.
Els primers resultats d'aquesta nova planta han proporcionat dades que han permès generar 220 articles (publicats en revistes de referència) i els resultats tindran aplicacions també en terra ferma, com per exemple el tractament del colesterol a partir de dues companyies spin-off nascudes a partir de MELiSSA.

 

Laura Arlà Romero

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=618497&idseccio_PK=1012&h=

Detallada reconstrucció visual del part d'un Neandertal.

Un grup d'investigadors de la Universitat de Califòrnia en Davis (EUA) i de l'Institut Max Planck per a l'Antropologia Evolutiva a Leipzig (Alemanya) presenten una reconstrucció virtual d'una pelvis neandertal de sexe femení.

Encara que la grandària del canal de part reconstruït mostra que el part neandertal era tan difícil com ho és avui per a les mares humanes, la forma indica que les neandertales conservaven un mecanisme de part més primitiu que el dels éssers humans moderns.  El part en els éssers humans és més complicat que en altres primats. Els bebés humans són aproximadament de la mateixa grandària que el canal del part, fent difícil el seu pas per aquest. El mecanisme de part, una sèrie de rotacions que el bebé ha de realitzar per a navegar amb èxit pel canal de part de la seva mare, distingeix als éssers humans no només dels grans neandertals , sinó també d'altres monos. Ha estat difícil seguir l'evolució del part humà perquè l'ossada pélvica, que imposa els marges del canal del part, tendeix a perdurar molt poc en el registre fòssil. Solament tres individus fòssils de sexe femení conserven canals de part bastant complets, i els tres es remunten a les fases més primerenques de l'evolució humana.

 

Xavi Lombart 

pd : la noticia de la làmpara també és meva.

La làmpara incandescent més petita del món.

Amb la finalitat d’explorar la frontera entre la termodinàmica i la mecànica quàntica (dues teories fonamentals de la física ,incompatibles fins ara), un equip del Departament de Física i Astronomia de la Universitat de Califòrnia a Los Àngeles (UCLA) ha creat el llum incandescent més petita del món. 

Ho dirigeix Chris Regan, de l’Institut de Nanosistemas de Califòrnia, en la UCLA, on inclou a Yuwei Fan, Scott Singer i Ray Bergstrom. La termodinàmica, la "joia de la corona" dels físics del segle XIX, s’aplica als sistemes amb moltes partícules. Per la seva banda, la mecànica quàntica, desenvolupada en el segle XX, funciona millor quan es tracta de sistemes amb només unes poques partícules. L’equip de la UCLA està utilitzant el seu petit llum per a estudiar la llei de la radiació del cos negre, desenvolupada pel cèlebre físic Max Planck en l’any 1900, utilitzant principis que ara es consideren propis de totes dues teories.

UNA CURA PER LA DIABETIS?

La diabetis mellitus o diabetis sacarina, sovint denominada simplement diabetis , és un síndrome de metabolisme alterat, deguda generalment a una combinació de causes hereditàries i ambientals, que resulta en un nivell de sucre a la sang anormalment elevat. El nivell de glucosa a la sang està controlat per una interacció complexa de nombroses substàncies i hormones del cos, incloent-hi l’hormona insulina, fabricada a les cèl·lules beta del pàncrees. "Diabetes mellitus" es refereix a un grup de malalties que provoquen un nivell elevat de glucosa a la sang degut a defectes de la secreció de la insulina o de l’acció d’aquesta hormona al cos.

Margarita Vilaclara

10.6.2009

Microsoft presenta su nuevo buscador: Bing

Durante años Microsoft ha tenido que contentarse con ser el número tres en búsquedas en Internet a mucha distancia de Yahoo y, sobre todo, de Google , pero el gigante del software está decidido a cambiar esto con Bing , su nuevo buscador.

Bing, conocido hasta ahora con el sobrenombre de Kumo , llegará a los usuarios el próximo 3 de junio -en versión definitiva para EEUU y en beta para el resto- con el ánimo de cambiar radicalmente el mundo de las búsquedas en la red.

El número dos es Yahoo y el líder es, por supuesto, Google con un 64,2 por ciento del mercado estadounidense y el orgullo de haber conseguido que el nombre de la empresa sea usado comúnmente en muchos países como sinónimo de "buscar en Internet".

 

Para más información:

http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1133542

 

Patricia Suárez
1º Bachillerato B

 

Creen una Catifa de Invisibilidad

Un equip d’investigadors del Laboratori Nacional Lawrence Berkeley i la Universitat de Califòrnia en Berkeley, dirigit per Xiang Zhang, de la Divisió de Ciències dels Materials del Laboratori de Berkeley i director del Centre de Ciència i Enginyeria Nanométricas d’aquesta universitat, ha dissenyat una "catifa de invisibilidad", a partir de silici nanoestructurado, que oculta visualment la presència d’objectes situats sota ella. A pesar que la catifa en si encara pot ser vista, l’embalum creat per l’objecte sota ella desapareix de la vista.

La projecció d’un feix de llum sobre l’embalum mostra una reflexió idèntica a la del feix reflectit sobre una superfície plana, la qual cosa significa que l’objecte en si, en essència, es fa invisible. Aquest nou dispositiu de invisibilidad no només suggereix que són viables els materials capaços de donar invisibilidad, sinó que també representa un gran pas cap a l’òptica de transformació, obrint la porta a la manipulació de la llum a voluntat per a crear microscopis més potents i ordinadors més ràpids. Amb Zhang han col·laborat Jason Valentine, Jensen Li, Thomas Zentgraf i Guy Bartal. A pesar que s’han utilitzat amb èxit metamateriales metàl·lics per a assolir invisibilidad a la freqüència de les microones, fins a ara l’ocultació a freqüències òptiques, un pas clau per a assolir la invisibilidad òptica, no ha estat arribada a de manera satisfactòria perquè els elements metàl·lics absorbeixen massa llum. La nova capa (en aquest cas, tècnicament una catifa o estovalles) creada per Zhang i el seu equip està confeccionada exclusivament a partir de materials dielèctrics. En els experiments, es va utilitzar la catifa per a cobrir un àrea que amidava 3,8 micrones per 400 nanómetros aproximadament.

I va assolir generar l’efecte de invisibilidad amb angles variables d’incidència de la llum. En aquest moment, el prototip de treball d’aquesta catifa opera amb llum d’entre 1.400 i 1.800 nanómetros de longitud d’ona, que correspon a la porció de l’infraroig proper de l’espectre electromagnètic, una ona tot just un poc més llarga que la de la llum que pot veure l’ull humà. No obstant això, a causa de el seu disseny i composició dielèctrica, Zhang assevera que la catifa és relativament fàcil de fabricar i hagués d’estar disponible en grandàries grans. A més, amb una fabricació més precisa, el nou enfocament de disseny hauria de conduir a un material que operi amb llum visible, en altres paraules, que generi invisibilidad literal davant els ulls humans.

Matias Muelas Rey

http://newscenter.lbl.gov/feature-stories/2009/05/01/invisibility-cloak/

Dormir la siesta ofrece a los niños beneficios más allá del descanso

Una investigación sugiere que los niños que duermen la siesta son menos hiperactivos y tienen menos depresión y ansiedad.

La siesta de los niños no sólo beneficia a sus cuidadores que tal vez necesiten un descanso. Para los niños de 4 a 5 años, dormir la siesta durante el día podría ayudarles a reducir la hiperactividad, la ansiedad y la depresión, según muestran los hallazgos de un estudio reciente.

En un estudio de 62 niños que se clasificaron en dos grupos de los que dormían la siesta (77 por ciento) y los que no (23 por ciento), los investigadores encontraron que los que no lo hacían tenían mayores niveles de ansiedad, hiperactividad y depresión.

Los hallazgos del estudio fueron presentados el 8 de junio en la reunión anual de Associated Professional Sleep Societies en Seattle.

Los niños que dormían la siesta lo hacían una media de 3.4 días a la semana, hallaron los investigadores. Los datos del estudio se basaron en los informes de los padres o de los cuidadores sobre los patrones de la siesta, la hora de levantarse y la de acostarse en una semana típica en la vida de un niño. También se incluyeron en el análisis la evaluación del comportamiento y los factores demográficos de las familias de los niños.

"[La edad] en la que los niños están listos para dejar de dormir la siesta varía mucho. Animo a los padres a incluir un periodo de 'descanso' en su horario diario que permitirá al niño dormir la siesta en caso de que sea necesario", aconsejó el autor principal Brian Crosby, becario posdoctoral de psicología en la Universidad Estatal de Pensilvania, en un comunicado de prensa de la American Academy of Sleep Medicine.

Aún no se ha establecido una edad óptima para que los niños dejen de dormir la siesta, apuntó Crosby.

 

Más información a:

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/news/fullstory_84439.html

 

Ericka Nassar.

Desenvolupen un fàrmac a base de tomàquet que reduïx dràsticament el colesterol

El tractament costaria poc més de 1,14 euros al dia. Té tots els beneficis de la anomenada dieta mediterrània. Basat en un dels antioxidants naturals més poderosos.

Científics britànics han desenvolupat una píldora que concentra el poder antioxidant de la pell del tomàquet i és capaç de reduir dràsticament els nivells de colesterol en vuit setmanes. Segons els experts, el nou fàrmac és "molt més eficaç" que les estatinas que es prenen habitualment per a combatre el risc d'infart.

Segons el diari Daily Express, les píndoles podrien posar-se a la venda aquest mateix mes sense recepta mèdica i el tractament costaria poc més de 1,14 euros al dia.

Les proves efectuades amb 150 persones que sofrien de malalties cardíaques van demostrar la seva capacitat de reduir gairebé a zero en vuit setmanes els nivells de lípids nocius en la sang.

El fàrmac té com base un compost del "lycopene", un dels antioxidants naturals més poderosos, desenvolupat per la multinacional suïssa Nestlé.

Més informació: http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090601/53714791668/desarrollan-farmaco-a-base-de-tomate-que-reduce-drasticamente-el-colesterol.html

Jordi Moré

Una terapia con células madre reconstruye el rostro de dos niños

El hospital Vall d'Hebron realiza la operación por primera vez en Europa.

Las deformaciones faciales que causa una enfermedad rara como el síndrome de Parry-Romberg podrían tener remedio gracias a una inyección de células madre adultas extraídas de la grasa abdominal del propio paciente. Un equipo de cirujanos del Hospital Vall d'Hebron de Barcelona lo ha logrado con éxito por primera vez en Europa.

Los dos primeros pacientes son un chico y una chica, de 13 y 14 años, que fueron operados en la Ciudad Condal el pasado mes de febrero.

En el quirófano, los dos adolescentes fueron sometidos a una especie de liposucción dirigida a extraerles células madre de la grasa abdominal. Las células madre fueron separadas del resto del material en un pequeño laboratorio portátil dentro de la propia sala e inyectadas casi inmediatamente en el rostro.

Las células no fueron cultivadas para 'dirigirlas' hacia un tipo de tejido u otro; simplemente, una vez aisladas y separadas del resto de tejido extraídos en la liposucción se inyectaron en las zonas del rostro deformadas por la enfermedad, junto con una pequeña cantidad de células de la grasa.

Para saber exactamente de que se trata esta enfermedad que padecian, y para más información, aqui dejo
la web donde se puede ver el articulo completo:

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2009/06/08/medicina/1244475938.html

Patricia Suárez.
1º Bachillerato B

 

Un nadó indígena panameny recent nascut està en estat crític pel virus de la grip porcina

Un bebé indígena de 26 dies d’edat està reclòs amb complicacions respiratòries i en estat crític en l'Hospital del Nen de Panamà, després de donar positiu en la prova del virus AH1N1, causant de la grip A.

 

Al nadó se li va practicar el divendres passat la prova del virus de la grip orcina i va donar positiu, va indicar Bissot, qui va aclarir que "els nens nounats són presa fàcil de qualsevol virus o bacteri".

 

Les autoritats de salut panameñas investiguen com va ser la transmissió en aquest nou cas i si guarda alguna relació amb algun dels altres, almenys, 179 casos confirmats en el país. El bebe és atès en la sala de vigilància intensiva de l'Hospital del Nen, on s'han redoblat les mesures de seguretat.

 

La cap de Epidemiologia del Ministeri de Salut, Gladys Guerrer, va assenyalar que el nombre de casos confirmats per aquest nou virus augmentarà a més de 200, a causa de la seva alta transmissibilitat, que "és cada vegada més sostinguda".

 

El més recent informe donat a conèixer per Salut, el passat 4 de juny, diu que hi ha un total de 179 casos confirmats del virus de la grip porcina A, sense cap defunció fins a ara.

 

Més informacio: http://www.elnuevoherald.com/308/story/470173.html

 

Jordi Moré

Investigadores de Harvard crean hidrógeno con microbios transgénicos

Investigadores de la Universidad de Harvard han desarrollado un sistema biológico para producir hidrógeno. Para ello utilizan dos microorganismos modificados genéticamente: levadura de cerveza y la bacteria Escherichia coli. El proceso tiene dos pasos: primero, la digestión de un azúcar por la levadura; luego, la bacteria se encarga de metabolizar uno de los productos resultantes y producir hidrógeno como un deshecho.

El hidrógeno tiene buena fama entre los ecologistas. Es una fuente de energía limpia (su combustión produce vapor de agua), pero sólo en su fase final, porque se trata de un gas muy escaso como tal en la naturaleza, y obtenerlo (por ejemplo, rompiendo con electricidad moléculas de agua) es muy caro. Y muy contaminante.

El método, publicado en la revista Applied and Environmental Microbiology, ha sido probado hasta ahora a pequeña escala en laboratorio y los autores reconocen que hacen falta mejoras. Una de sus ventajas es que produce etanol, que también se puede utilizar como combustible. En cambio, una desventaja de este enfoque es que otro de los componentes que se obtienen es dióxido de carbono.

Per més informació:http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Investigadores/Harvard/crean/hidrogeno/microbios/transgenicos/elpepusoc/20090607elpepisoc_3/Tes

Berta Valls

Nuevos Hallazgos Sobre los Factores Genéticos de la Presión Sanguínea

Un equipo internacional de investigadores ha identificado una serie de variantes genéticas insospechadas asociadas con la presión sanguínea sistólica, la presión sanguínea diastólica, y la hipertensión. El hallazgo sugiere nuevos caminos de investigación potenciales para la prevención o tratamiento de la hipertensión.

La presión sanguínea se expresa con dos números. La presión sistólica es la presión cuando el corazón late para bombear sangre. La presión diastólica es la presión en las grandes arterias entre latidos.

La investigación fue financiada parcialmente por el Instituto Nacional del Corazón, el Pulmón y la Sangre, uno de los Institutos de Salud Nacionales, en Estados Unidos. El equipo internacional de investigadores incluyó a Cornelia M. van Duijn del Centro Médico Erasmus, en Rotterdam, Países Bajos; Aravinda Chakravarti, de la Universidad Johns Hopkins; Bruce Psaty, de la Universidad de Washington; y Vilmundur Gudnason, de la Asociación Cardíaca Islandesa en Kopayogur, Islandia.

Más información a:

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/080609d.html

 

Ericka Nassar.

El CSN imposa quinze condicions per a renovar deu anys més la central de Garoña

El ple del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha acordat per unanimitat una proposta que informa favorablement la sol·licitud de renovació per deu anys de la llicència d’autorització d’explotació de la central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos). En aquest informe imposa quinze condicions generals (aplicables a totes les instal·lacions nuclears espanyoles) i específiques (identificades per a la present autorització). Garoña és tan segura com les centrals franceses, sueques o americanes del mateix tipus Les quinze condicions para Garoña

-1. Abans de l’arrencada després de desocupada per recarrega de 2011, Garoña haurà de canviar el sistema de tractament de gasos radioactius en cas d’accident.

-2. Abans de l’arrencada després de desocupada per recarrega en 2013, haurà de complir amb el reforç d’aïllament de les penetracions dels murs de contenció.

-3. Millorar la independència dels equips i circuits elèctrics.

-4. Millorar la protecció contra incendis d’equips i sistemes de seguretat.

-5. Les tres modificacions anteriors requeriran l’apreciació favorable del Consell, abans d’engegada de la central.

-6. Implantació primerenca d’accions correctores en matèria d’experiència operativa.

-7. Millora de la instrumentació de mesura de gasos combustibles en la contenció per a possibilitar la gestió d’accidents severs.

-8. La introducció de millores relacionades amb les anàlisis de seguretat de la central, en particular successos externs i ocurrència de sismos.

-9. La realització d’una prova de funcionament perllongat dels generadors dièsel d’emergència, en condicions pròximes a la temperatura màxima de disseny.

-10. La continuació del programa de vigilància de les penetracions dels accionadores de barres de control.

-11. La continuació del pla d’actuació i inspecció de soldadures d’acer inoxidable.

-12. La revisió de la documentació suport de la sol·licitud per a incloure els resultats de l’avaluació.

-13. Constatar que l’estat de la planta al final del període d’explotació que conclou, es manté en el nivell de seguretat exigible.

-14. Assegurar que el nou període d’explotació està associat a un augment del nivell de seguretat que serà exigible en el termini que contempli la nova autorització que es tramiti.

-15 . Confirmar que l’impacte de l’operació de la central i els processos d’envelliment que puguin afectar a les Estructures, Sistemes i components (ESC) de la instal·lació no afectaran en el nou període d’explotació al manteniment del nivell de seguretat exigible.

Matias Muelas Rey

http://www.20minutos.es/noticia/472919/0/condiciones/reconacion/garona/

Pese a la Crisis Económica, los Gases de Efecto Invernadero Siguen Aumentando

Dos de los gases más importantes para el cambio climático aumentaron el año pasado, según un análisis preliminar del índice anual de gases de invernadero de la NOAA, que recibe datos de 60 puntos del mundo.

Los investigadores han medido el ingreso en la atmósfera a fines de Diciembre de 2008 de una cantidad adicional de 16.200 millones de toneladas de dióxido de carbono (CO2), el bien conocido subproducto de la quema de combustibles fósiles, y otra cantidad adicional de 12,2 millones de toneladas de metano.

Este aumento se ha producido a pesar del bajón en la actividad económica mundial, que ha comportado un decrecimiento en una amplia gama de actividades que dependen del uso de combustibles fósiles.

 Más información a:

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/050609e.html

 

Ericka Nassar

Crean una Alfombra de Invisibilidad

Un equipo de investigadores del Laboratorio Nacional Lawrence Berkeley y la Universidad de California en Berkeley, dirigido por Xiang Zhang, de la División de Ciencias de los Materiales del Laboratorio de Berkeley y director del Centro de Ciencia e Ingeniería Nanométricas de dicha universidad, ha diseñado una "alfombra de invisibilidad" a partir de silicio nanoestructurado, que oculta visualmente la presencia de objetos situados bajo ella. A pesar de que la alfombra en sí todavía puede ser vista, el bulto creado por el objeto bajo ella desaparece de la vista. La proyección de un haz de luz sobre el bulto muestra una reflexión idéntica a la del haz reflejado sobre una superficie plana, lo cual significa que el objeto en sí, en esencia, se hace invisible.

Más información a:

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/080609e.html

Ericka Nassar.

El Tetris compleix 25 anys

El popular joc creat per Alexey Pajitnov a l’URRS l’any 1984, enmig de la guerra freda, va complir ahir dissabte 6 de Juny 25 anys. En aquests 25 anys ha aconseguit convertir-se en un dels jocs més coneguts i valorats del món. La popularitat del Tetris va començar quan va sortir la versió per PC en els països comunistes de l’Europa de l’Est el 1985, però no va ser fins el 1988 quan Nintendo va començar a vendre el joc per la consola "Gameboy" que el joc va adquirir una gran popularitat. Tanta que s’han arribat a vendre més de 70 milions de còpies, avui en dia segueix tenint molts aficionats i se’n fan noves versions.

Per si algú no coneix el joc, el seu objectiu és encaixar les diferents peces que cauen per formar línies horitzontals sense deixar cap forat. Quan s’acaba d’encaixar una línia aquesta despareix, am el temps va augmentant la velocitat de les peces fins que no en caben més en la pantalla i el joc s’acaba.

 

Si algú no hi ha jugat mai té la oportunitat de fer-ho en aquest enllaç:

http://www.canaltrans.com/matatiempo/tetris.html

 

Per més informació sobre l’aniversari i el joc mireu aquest enllaç a la web de EL PAÍS

http://www.20minutos.es/noticia/472689/0/tetris/aniversario/internet/

 

Pol Ràfols