Terra i Univers

Ara, a contemplar el cel

L’eina més espectacular del popular cercador mira a les estrelles. Google Earth estrena uneixi nova funcionalitat que mostra el cel des del punt de vista de la Terra i permet ’viatges interestel·lars’ des de la butaca.

 Amb aquesta eina, cridada ’Sky’, els usuaris podran ’surar’ en l’espai des del nostre planeta a través de 100 milions d’estrelles i 200 milions de galàxies, informa la companyia. Les imatges proporcionades, amb una notable resolució i amb informació sobreimpresa, crea un escenari adequat per a la visualització i l’aprenentatge bàsic de l’espai.

"Es podrà navegar en el cel com mai abans", va assegurar al diari ’The Nova York Estafis’ Carol Christian, una astrònoma del Space Telescope Science Institute, un consorci sense ànim de lucre de suport al telescopi espacial Hubble. Segons una nota informativa, aquest servei proporciona fins a set nivells d’informació, que inclouen dades sobre les constel·lacions, informació per a afeccionats sobre cossos celestes distingibles des de la Terra, 120 imatges d’alta resolució del telescopi espacial Hubble, moviment i fases de la lluna, informació i posició dels set planetes oficials, una guia amb ’tours’ per diversos tipus de galàxies, i un recorregut per les diferents etapes de la vida de les estrelles.

Artur Rivera

http://www.elmundo.es/navegante/2007/08/22/tecnologia/1187775833.html

Resol l'enigma de dues estrelles que semblaven contradir la teoria de la Relativitat

Sabem que hi han dues estrelles de sistema de binari, i sabem que està succeiïnt algo extrany però no sabem ben bé que és. Les órbites de les dos estrelles canvia la seva inclinació amb el pas del temps, com una baldufa, que gira sobre ella mateixa, sembla tenir lloc quatre vegades més a poc a poc del que predeia la teoria. Va ser tant extrany que es va posar en dubte la pròpia teoria de la relativitat d’Einstein. Les noves observacions, després d’un anàlisi detallat, revelen que una de les estrelles està inclinada almenys 70º respecte de la vertical i l’altre està inclinada 80º en sentit oposat. Les dues components de la parella està per tant tumbades sobre els seus costats, respecte el pla generat per l’òrbita de cada estrella. Una vegada més la teoria de la relativitat d’Einstein esquiva una altre bala.

Guillem Bosch

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/301009d.html

Espanya en la òrbita amb l'SMOS

L'altre dia va concloure l'enlairament del satèlit SMOS, protagonista de la primera misió de la ESA (agencia espaial europea). Va ser enlairat des del cosmòdrom rus de Plesetsk, i està principalment dirigit per empresas i científics espanyols. Ara s'ha arribat a una situació crítica en que el satèlit ha de desplegar els seus tres braços articulats on hi te muntats els seus instruments científics. El satèlit és molt modest en quant a les proporcions, tan sols pesa 658 kilos i medeix 2,4  d'altura i 2,3 de diàmetre. Si aquest segon pas de l'obertura dels braços es dugués a terme seria el primer cop que això succeeix en la zona sense gravetat de l'espai. Llavors  l'SMOS podrà començar a analitzar dades amb una eficàcia i precisió increible com per exemple l'estudi de la humitat dels continents o la salinitat dels oceans que permetran més endavant obtenir noves dades i informacions que ens ajudin a veure més clarament l'evolució del canvi climàtic a diferents regions del planeta. Molts científics coincideixen en que és un aparell molt sofisticat i que podrà començar a enviar dades i entrar en verdader funcionament a principis del 2010, i estarà actiu fins al 2012 tot i que es podria estudiar la prolongació de les seves tasques inclús fins al 2014. Aquesta nova misió és importantísima per a que Espanya gaudeixi d'un sector científic competitiu ja que gaire bé sempre havia estat darrere d'altres paisos europeus importants en aquest sector com França o Alemanya. D'aquesta manera sespera que com en aquest cas s'ha contat amb la colaboració d'empreses espanyoles per a la part tecnològica...del aparell, en un futur es puguin tornar a fer colaboracions en l'ambit internacional amb la intervenció espanyola d'aquest caire tan important.

Diari la Vanguardia

Webs relacionades:

www.esa.int/esaCP/SEMCT1BNJTF_Spain_0.html  i http://www.google.com/hostednews/epa/article/ALeqM5ig06_CvANysVCL0bbwxT6YRltlgg

Narcís Homs

La "Red de Detección de Explosiones Nucleares" registró la desintegración de un asteroide sobre Indonesia

El pasado 8 de octubre de 2009 a las 11 de la mañana, los habitantes de Bone, en Sulawesi del Sur (Indonesia) se alarmaron al oír una explosión muy fuerte, seguida de una intensa vibración. Aparentemente pensaron que se trataba de un terremoto corriente, pero datos ofrecidos por expertos canadienses indicaron que se trataba de una desintegración de un asteroide de unos 10 metros de diámetro, que al entrar en la atmósfera explotó con una energia similar a la de una pequeña bomba atómica.

Los investigadores Elisabeth Silber and Peter Brown, que analizaron el suceso, comentaron lo siguiente:

"La explosión activó los sensores de infrasonidos (ondas acústicas de muy baja frecuencia) del Sistema Internacional de Vigilancia del Tratado de Prohibición Completa de los Ensayos Nucleares situados hasta a 18.000 kilómetros de distancia del suceso."

Se calcula que dicho asteroide se desplaza a una velocidad de 20 Km por segundo, y que su potencia fue entre dos y tres veces superior a las bombas de la II Guerra Mundial.

Los expertos piden que se siga analizando más este suceso, para poder obtener muestras del asteroide desintegrado, para seguir su estudio.

Oriol Castells

( En la imagen se aprecia el rastro nuboso que dejó el asteroide.)

El descobriment d'una supernova posa en dubte el càlcul de la grandària del univers

El descobriment d'una supernova gegant (una estrella que va explotar) ha desconcertat als astrònoms i pot tenir repercisions sobre els càlculs de la grandària del univers, segons un estudi de la Universitat de Toronto.


Les supernoves del tipus 1A solen ser utilitzades com a indicador estàndard en les distàncies en l'univers, però el descobriment d'una estrella d'aquesta classe més brillant que el normal obligarà a la comunitat científica a revisar els seus càlculs.
La supernova en qüestió,(SNLS-03D3bb), és més del doble de brillant que la majoria de les de tipus 1A, però té molt menys energia cinètica.

Una estrella que ha esgotat la seva energia nuclear, una "nana blanca”, acumula matèria d'una estrella propera fins que arriba al màxim de la seva massa,quan aquesta massa arriba a 1,4 vegades la del Sol esclata en una gegantina explosió, una llei que es coneix com 'el límit de Chandrasekhar'.

 
No obstant això, el nou descobriment posa en dubte aquesta llei, el que podria afectar les teories sobre la mida i l'expansió de l'univers.

Els científics es van basar en aquesta llei per determinar el 1998 que l'univers s'expandeix a un ritme accelerat.
Alguns investigadors han especulat prèviament sobre aquest tipus de supernova podria existir. Una teoria diu que una supernova es formaria si dues nanes blanques es fusionessin, encara que altres investigadors van argumentar que el que es formaria seria una estrella de neutrons.
Qualsevol sigui la causa final, el fet és que algunes supernoves Ia es comporten diferent a la resta i això afecta els estudis que assumeixen que són "Faron estàndard" que brillen amb la mateixa intensitat.

"Ara sabem que aquestes supernoves són aquí fora, el que podria desestimar els nostres resultats cosmològics si no som curosos en identificar" és el que va dir Mark Sullivan de la Universitat de Toronto.

                                                                                                              

 

 

Per més informació:

http://www.noticiasdelcosmos.com/

http://www.google.es/search?hl=es&ei=nb3oSvOOC4S5jAfTidSuCA&sa=X&oi=spell&resnum=0&ct=result&cd=1&ved=0CAYQBSgA&q=supernova&spell=1

PAU VILA

Científics espanyols detecten el cos celest més antic

Un grup internacional d’astrofísics, amb la participació espanyola, ha detectat el cos celest més llunyà i antic registrat fins ara, i ha confirmat que les estrelles ja existien quan l’univers tenia només 600 milions d’anys.
Aquesta és una de les principals conclusions de dos estudis publicats en la revista Nature i signats per Javier Gorosabel i Alberto Castro-Llençat, de l’Institut de Astrofísica d’Andalusia, i Alberto Fernández Soto, de l’Institut de Física de Cantàbria.
Els dos articles tracten de l’explosió de raigs gamma registrada el passat 23 d’abril. La més llunyana vista fins ara, que correspon a l’explosió de l’estrella més antiga i llunyana que es coneix, una gegant que es va apagar fa 13.000 milions d’anys, i fa nomès sis mesos va arribar la última resplandor a la Terra.

Les explosions dels raigs gamma són un dels fenòmens més energètics de l’univers. Corresponen a l’explosió d’una estrella gegant al final de la seva vida, conforme esgota el seu combustible i es col·lapsa donant lloc a un forat negre o, de vegades, a una estrella de neutrons.
Al mateix temps, per un procés que els científics encara no comprenen massa bé, dos dolls de gas perforen l’estrella i la matèria surt injectada cap a l’espai en direccions oposades, alliberant una gran quantitat d’energia.
Els científics creuen que les estrelles de primera generació, conegudes com població III i de la qual encara no es coneix cap, van aparèixer quan l’univers tenia entre 200 i 400 milions d’anys, i l’estrella objecte d’aquest estudi fa 600 milions d’anys. Els investigadors han utilitzat dades obtingudes de diversos telescopis repartits al voltant del món, entre ells el de l’estació espanyola BOOTES-3, situat a Nova Zelanda i operat pel CSIC, el primer telescopi terrestre que va apuntar al lloc de l’explosió.



http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=657003&idseccio_PK=1477

Adriana Olsina

2100, mitja humanitat passant gana

Amb tota probabilitat, el rápid calentament climátic afectarà greument a els cultius de les regions tropicals i subtropicals quan arribem a finals d’aquest segle i, si no s’aconsegueix una adaptació dels cultius alimentaris a les noves condicions, deixarà la mitat de la población mundial enfrontada a una greu falta d’aliments.

 

Per complicar les coses, la población del cinturó ecuatorial es en l’actualitat una de les més pobres del planeta, i el seu creixement poblacional está augmentant a ritmes majors que en qualsevol altre regió.

“El estrés que imposa la temperatura sobre la producción global d’aliments s’està fent inmens, i això sense tenir en compte la disminució en la disponibilitat dels recursos hídrics provocada per l’augment de la temperatura” adverteix David Battisti, profesor de ciències atmosfèriques en la Universitat de Washington, i autor principal d’un estudi sobre el agravament de la gana per culpa del cambi climàtic. Va colaborar amb Rosamond Naylor, Directora del Programa de Seguretat Alimentaria i del Medi Ambient de la Universitat de Stanford, per examinar l’impacte del cambi climàtic sobre la seguretat alimentícia en el món.

 

Tal i com Naylor avisa, es urgen.t invertir en l’adaptació al cambi climàtic, perquè està clar que anem en aquesta dirección, en termes de temperatura i es tardará molt de temps en trobar noves varietats de cultius alimentaris que resisteixin millor que els actuals en un clima més calent

 Combinant observacions directes amb dates de 23 models climátics glovals que van contribuir a una investigación que va conduir a la obtenció de un premi Noble en 2007, Battisti i Naylor van determinar que existeix més d’un 90% de probabilitats de que en 2100, les temperaturas més baixes de la temporada de creixement vegetal en les regions tropicalas i subtropicals, serán més altes que qualsevols de les registrades fins ara mateix en aquelles regions.

En conclusió, hem de començar a trobar noves maneres de cultivar el mengar, perquè sinó, en el 2100 hi haurà un greu problema a la terra d’àmbit pràcticament mundial, la gana.

 

 

http://www.amazings.com/ciencia/articulos/hambre_en_el_2100.html

 

Norma Pedemonte

LES PETJADES DE DINOSAURE MÉS GRANS CONEGUDES FINS AL MOMENT TROBADES A FRANÇA

  El passat mes d’abril es va trobar a Lyón, al sud de França, les petjades de dinosauris més grans que nosaltres haguem conegut fins al moment, van ser trobades per dos naturalistas aficionats en Plagne. El CNRS (Centre Nacional d’Investigació Científica) ens va informar de que les petjades perteneixen a dinosauris gegants herbívors de 25 metres de llargada i amb més de 30 tonelades, ja que les petjades estan entre el 1,20 i el 1,50 de diàmetre.

  Segons els científics, aquestes restes de dinosauris seríen les més grans conegudes fins al moment. Aquest descobriment ens mostra que els sauròpodes, segons les primeres conclusions dels especialistes, van estar per aquest territori durant una baixada del nivell del mar, gràcies a això les petjades es van conservar gràcies a una capa calcàrea de 150 millons d’antiguetat, el període en el que la zona estava coberta per un mar calent i poc profund, això diuen els investigadors del laboratori de Paleontologia de la Universitat de Lyón, Jean-Pierre Mazin i Pierre Hantzpergue.

  El CNRS va dir que les excavacions més importants durant els proxims anys podrían ensenyar-nos que el jaciment arqueològic de Plagne és un dels més extensos d’aquest món.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=650895&idseccio_PK=1477&h=

Carla Torres

Estudi de l'asteroide Apofis

L’Asteroide Apofis va ser descobert el 2004 per Bernardi Fabrizio i Roy Tucker i és el que s’ha apropat més a la Terra.

Sis mesos després del seu descobriment els càlculs indicaven que hi havia una alta probabilitat (d’un 37%) que impactes amb la Terra el 13 d’Abril del 2029. Passant a només 29.450 kilòmetres, com a mínim, del nostre planeta per sota de l’òrbita geostacionària .

Però el risc d’aquest possible xoc a disminuït després del nous càlculs que han estat realitzats per diversos astrònoms en el congrés de ciències planetàries. Les noves estimacions diuen que la probabilitat de xoc el 2036 ,7 anys mes tard, ha disminuït de 1 entre 4.500 a 1 entre 250.000.Però també hi ha una preocupació deguda a la possibilitat que aquest asteroide passi encara més tard, el 2068.

La primera data estimada va ser pel 2009 que es va descartar i llavors es va passar a estudiar la perillositat pel 13 d’Abril del 2036. Per tant podem veure que aquest risc ha anat disminuint i probablement ho seguira fent.

 

Aquest asteroide actualment està massa aprop del Sol per poder observar-lo. Per poder conèixer amb més profunditat i certesa les dades de la seva futura òrbita quant aquest reapareix-hi per darrere el Sol l’any 2010 s’observarà detalladament per equips especialitzats. I el 2013 es podran fer observacions de radar. El 2029 serà visible sense instruments des de la Terra i es tindrà coneixement de la seva massa, velocitat de rotació, forma i les seves característiques tèrmiques. Finalment podrà ser avaluada l’ influència de la seva trajectòria en el pas per la Terra.

 http://www.elpais.com/articulo/sociedad/asteroide/Apofis/pasara/debajo/orbita/geostacionaria/2029/elpepusoc/20091008elpepusoc_8/Tes

Clàudia Porredon

 

 

El telescopi espacial Hubble observa una violenta colisió de galaxies.

A 250 millons d’anys llum de la terra , dues galaxies espirals semblants a la Via Làctea s’han fos en una de sola. Els experts aseguren que s’han atragut l’una a l’altre gràcies a la força de la gravetat. En la imatge que va captar el telescopi es poden diferenciar dues cues de llum emboltades de milers de estrelles segons els experts joves i es pot apreciar que el centre de els dos nuclis ja s’ha fos. Aquesta nova galaxia s’anomena Galaxia NGC 2623 i es troba en la constelació de càncer.

Guillem Bosch

http://www.abc.es/20091013/ciencia-tecnologia-espacio-profundo/hubble-fotografia-violento-choque-200910131717.html

 

Trobat un planeta més gran que Júpiter

El planeta va ser descobert per COROT un telescopi francès. Precisament d’aqui ve el no mdel nou planeta: Corot-Exo-1b.

El telescopi COROT es dedica a buscar planetes situats en galaxies llunyanes a partir de l’emissió de llum produïda per una estrella. En aquest cas COROT va observar que en la constal·lació de Monoceros la llum disminuïa de cop, això volia dir que algun cos s’havia interposat entre el telescopi i l’ estrella en qüestió.

Aquest planeta esta situat a uns 1500 anys llum aproximadament. Només se’n sap la massa que és 1’3 masses de Júpiter. També se sap que tarda 1’5 dies a fer la volta a un Sol més petit que el nostre. Té una temperatura molt alta i esta formada per gas.

COROT seguirà investigant i el seu següent objectiu és trobar un planeta d’un tamany semblant al de la Terra.

L’expedició COROT és financiada principalment per França, Europa i Brasil.

Roger Llorente Tolosa

http://www.astroseti.org/noticia_2836_COROT_descubre_primer_exoplaneta.htm

La Nasa farà explotar un cohet, i es transmeterà per InterNet.

En la Ciutat de Buenos Aires, l’agència espacial enviarà una nau perquè s’estrelli contra la cara sur de la Lluna. El procediment que s’intentarà fer és senzill. Es farà aixecar una gran massa de fum, i analitzar-lo per si conté aigua. L’idea es confirmar que l’aigua permaneix oculta sota la superfície llunar. La nau que s’estrellarà contra la Lluna, va ser disparada el Juny d’aquest mateix any, i s’anomena LCROSS (sigles en anglès de: Satèl·lit d’observació i detecció de cràters llunars). Demà per la nit, unes 10 hores abans de que el LCROSS s’estrelli, es separarà un petit coet, que será el que arribarà primer i agafarà les dades del fum.

Tot això serà transmés demà per internet, però no sé en quin web, ni res.

 

 

 

Guillem Bosch

http://www.urgente24.com/index.php?id=ver&tx_ttnews%5Btt_news%5D=130266&cHash=0efa988235

S'ha descobert un enorme anell a Saturn

 L’anell més gran del sistema solar es va descobrir per un equip d’investigadors dirigit per Anne Verbiscer de la Universitat de Virgínica a Charlottevelle. Aquest descobriment es va dir en una reunió de la societat Astronòmica de Ciències planetàries dels Estats Units a Fajardo (puerto Rico).

 Aquest anell es va descobrir amb el telescopi espaial Spitzer de la Nasa. Aquest anell és molt poc dens. Està format per materials sòlids en suspensió (gel i pols). L’òrbita mesura 6 milions de quilòmetres des de Saturn. A més de ser molt extens també és molt ample. El diàmetre és 20 vegades més gran que Saturn.

 L’anell no s’havia descobert fins ara a causa de les partícules que el componen, ja que estan molt separades. La nasa creu que es podria haver format a causa d’un xoc de micrometeorits amb febe.

 

Amy Chavarre

 

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=651117&idseccio_PK=1477

Un asteroide perillós

El passat 13 de setembre, l’astrònom Josep Maria Bosch va detectar des del seu observatori en Santa Maria de Montmagastrel, Tàrrega (Urgell), un asteroide mai vist que ha resultat ser un objecte rocós de una grandària perillosa (un kilòmetre i més de llarg) que passa molt aprop de la Terra des de 1937. El PMC (Planeta Minor Center) de la Universitat de Harvard, i l’organisme internacional que cataloga cometes y planetoides l’ha batejat tècnicament com 2009 ST 19.

L’asteroide va passar el mateix dia 13 de setembre a 645.000 km de la Terra (la Lluna està a 300.000) un distància que sembla immensa però que en termes astronòmics és una minúcia.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=647992&idseccio_PK=1477

 

Artur Rivera

Hi ha aigua a la Lluna

S’ha descobert que en la nostra Lluna, hi ha aigua. La sonda Lunar Prospector de la NASA ha detectat com una mena de bosses d’aigua congelades situades als cràters de la Lluna. Un càlcul aproximat de la quantitat total de l’aigua que podria haver-hi a la Lluna, és entre 11 i 330 milions de tones d’aigues, disperses en petites bosses a les regions polars del satèl·lit.

Aquest nou descobriment ha facilitat el fet de poder anar a la Lluna per dos raons. L’ aigua es descompon en oxigen i hidrogen. La primera raó, és que gràcies a l’oxigen els astronautes podran respirar durant més temps. La segona raó és que l’hidrogen, en cas hipotètic que es pogués establir algú a la Lluna de manera permanent, es faria servir com a combustible per als coets. Subministrar aigua a un coet que va a la Lluna té un cost molt elevat.

 

 

http://www.carlesbellver.com/CPE/updates/1998/gel.html

La fotografia que he trobat al google, m’ha cridat l’atenció perquè ara veig que la Terra i la Lluna comencen a tenir una certa similitud pel fet de tenir els dos aigua.

 

 

 

Guillem Bosch

Com de petita pot arribar a ser una galàxia?

En l'actualitat, els astrònoms estan descobrint galàxies molt petites que contenen menys d'un milió d'estrelles, possiblement només un miler. Fins fa poc, no s'havia descobert cap d'aquestes galàxies nanes de lluentor molt feble en l'halo de la Via Làctia. Però ara, els astrònoms estan utilitzant tècniques i instruments avançats en l'Observatori MMT, dependent de la Universitat d'Arizona i l'Institut Smithsonià, i ubicat al Mont Hopkins, Arizona, per trobar aquestes diminutes galàxies.

Aquestes galàxies amb tan poques estrelles com potser un miler estan experimentant un "robatori" continuat dels seus components, ja que aquestes arrossegades fora, cap a l'interior de l'halo de la nostra galàxia, la Via Làctia.

En el projecte participen Ed Olszewski i Jill Bechtold, de la Universitat d'Arizona, així com Tim Pickering l'Observatori MMT.

Els investigadors estan tractant d'esbrinar si aquests objectes de brillantor increïblement dèbil estan intactes o han estat en la seva major part "saquejats" per la Via Làctia.

Genís Olivé

http://www.amazings.com/ciencia/principal.html

La NASA es prepara per tornar a la Lluna

L’objectiu d’aquesta missió, anomenada LRO,  és identificar llocs segurs per a futurs llocs habitables, caracteritzar la radiació solar present a la superfície, localitzar possibles recursos útils per a futures missions i provar noves tecnologies. Una altre missió, anomenada LCROSS, donarà respostes definitives de l’existència d’aigua llunar, amb l’anàlisi de l’impacte del nou coet sobre la Lluna que alliberarà  sondes en rodalies del satèl·lit.

Doug Cooke, un directiu de la NASA, indica que les dues missions proveiran nova informació sobre la Lluna. Afegeix que com a resultat d’ambdues missions es millorarà dràsticament el coneixement sobre el nostre satèl·lit més proper, degut a que proveiran informació d’àrees de alunizatge amb una resolució que permetrà veure detalls d’1 metre o menys. Addicionalment diu que les dades permetran revelar nous potencials usos del nostre veí planetari.

Pel que fa als instruments del LRO, aquests ajudaran als científics a crear mapes tridimensionals d’alta resolució de la superfície lunar, i mapes del mateix tipus però amb la distribució de radiació ultraviolada que hi pugui haver a la Lluna. Aquesta informació ajudarà a saber com afectaria aquesta radiació als humans. El LRO també mirarà cràters, a la recerca de possibles llocs on pugui haver aigua congelada.

A més a més, amb aquesta missió la NASA espera fer callar als escèptics que negaven l’arribada a la Lluna per part de l’home, qualificant d’engany les imatges que es van emetre d’Armstrong trepitjant la Lluna.

Jordi Estruch

http://www.redastro.cl/noticias/detalle.php?noticia=448

 

 

Sonda Meteotek 08

Cuatre estudiants de la bisbal, d’entre 18 i 19 anys han aconseguit prendre fotografies de l’espai amb una càmera digital corrent acoblada a una petita sonda construïda per ells mateixos a la qual han anomenat Meteotek 08. El professor Jordi Fanals, juntament amb els estudiants Gerard Marull, Martí Gasull, Jaume Puigmiquel i Sergi Saballs van enviar a finals de febrer la seva càmera a l’estratosfera mitjançant un globus de làtex ple d’heli. Després de mesos de treball i prototips fallits, els estudiants van deixar anar el model definitiu a la població de Bujaraloz, en el desert dels Monegros. La sonda portava incorporat un transmissor de ràdio mitjançant el qual, anaven prenent mesures de posició, altitud i condicions atmosfèriques. El globus va esclatar a 30.677 metres d’altitud. Malgrat la caiguda, es van poder recuperar les fotografies preses des de l’espai, tal i com podem observar a la imatge.

Berta Montañà

Detectan por primera vez la emisión de rayos X más próxima a un agujero negro

El investigador del CSIC Giovanni Miniutti ha participado en una investigación internacional en la que se ha detectado de forma inequívoca la emisión de rayos X de la región más próxima a un agujero negro observada hasta el momento. El agujero negro está ubicado a 540 millones de años luz de la Tierra, en la galaxia 1H0707-495.
Según el estudio, basado en los resultados obtenidos por el telescopio espacial de rayos X de la ESA XMM-Newton, el agujero tiene un tamaño equivalente a 10 soles y una masa de entre 3 y 5 millones la del Sol. Además, absorbe el equivalente a dos veces la masa de la Tierra en una hora.
Miniutti, que trabaja en el Centro de Astrobiología (centro mixto del CSIC y el INTA), destaca las características de los agujeros negros: “Por su intensa gravedad, ninguna partícula material, ni siquiera la luz, puede escapar de los agujeros negros, que son invisibles. Pero la materia que está siendo atraída por el agujero sí que se ve. A medida que la materia cae hacia el agujero negro, se calienta tanto que emite su última llamada de socorro en forma de radiación muy energética de rayos X, antes de desaparecer para siempre”.
Los investigadores detectaron por primera vez de forma inequívoca dos líneas de emisión deformadas de átomos de hierro, que han ayudado a determinar las características del agujero negro.

www.plataformasinc.es/

Marta Marco

L'Atlantis aterra a California

El transbordador nord Americà Atlantis ha tornat a la Terra, després d'acabar la missió de millorar el telescopi Hubble. Ha aterrat a la base de la Força Aerea Edwars, a California després de molts canvis en la data d'atarrisatge degut al mal temps de California. En principi, l'aterrisatge s'havia de realitzar al Centre Espacial Kennedy, a Florida, però després de dos dies de mal temps es va canviar el lloc.

A la següent pàgina web podreu veure un video on es veu com aterra i obtindreu més informació.

http://www.publico.es/ciencias/investigacion/227661/atlantis/aterriza/california

Enric Gabarró