Com de petita pot arribar a ser una galàxia?
En l'actualitat, els astrònoms estan descobrint galàxies molt petites que contenen menys d'un milió d'estrelles, possiblement només un miler. Fins fa poc, no s'havia descobert cap d'aquestes galàxies nanes de lluentor molt feble en l'halo de la Via Làctia. Però ara, els astrònoms estan utilitzant tècniques i instruments avançats en l'Observatori MMT, dependent de la Universitat d'Arizona i l'Institut Smithsonià, i ubicat al Mont Hopkins, Arizona, per trobar aquestes diminutes galàxies.
Aquestes galàxies amb tan poques estrelles com potser un miler estan experimentant un "robatori" continuat dels seus components, ja que aquestes arrossegades fora, cap a l'interior de l'halo de la nostra galàxia, la Via Làctia.
En el projecte participen Ed Olszewski i Jill Bechtold, de la Universitat d'Arizona, així com Tim Pickering l'Observatori MMT.
Els investigadors estan tractant d'esbrinar si aquests objectes de brillantor increïblement dèbil estan intactes o han estat en la seva major part "saquejats" per la Via Làctia.
Genís Olivé
Recerca dels cognoms del càncer
Els experts reunits en el major congrés oncològic del món ressalten que és més important conèixer els gens mutats en cada tumor que l’òrgan en que aquest es situï.
Més de la meitat dels casos de càncer es curen, i la xifra continua augmentant, però encara hi ha alguns tipus de tumor que suposen per al pacient una sentència de mort gairebé segura. Per a lluitar contra ells, les investigacions desvetllades en el 45º Congrés de la Societat Nord-americana d’Oncologia Clínica (ASCO), que va concloure el dimarts en Orlando (EEUU), avancen, sobretot, en una direcció: és necessari arribar a conèixer els tumors d’una forma més precisa. Si fa tan sols uns anys era l’òrgan on les cèl·lules decidien créixer incontroladament (el procés que implica l’aparició del càncer) el més important per a esbrinar el seu pronòstic, ara són les característiques genètiques concretes de cada tumor el que centra l’atenció de metges i investigadors.
Marc Pont
La Fundació Puigvert, primera al món en transplantar un ronyó per via laparoscòpica.
La Fundació Puigverd ha realitzat per primera vegada al món un transplant de ronyó per via laparoscòpica. L’operació ha consistit en la implantació del ronyó a través d’una petita incisió abdominal, estalvant-se una incisió més agresiva. La pacient que presentava una Insuficiència Renal Crònica en fase de pre-diàlisis, va ser donada d’alta amb un funacionament normal de ronyó al cap de 14 dies.
Segons la Fundació Puigverd, la principal aventatge de la implantació amb tècnica laparoscòpica és que es minimitza el traumatisme quirúrgic a nivell de paret abdominal, disminuint així, el risc de complicacions de la ferida quirúrgica. És necessari tenir en compte que el malalt amb Insuficiència Renal Crònica respon pitjor a les agressions quirúrgiques, sobretot a les de paret abdominal ja que els immunosupressors (necessaris pel transplantament per evitar el rebuig de l’òrgan), són més potents però afecten directament a la cicatrització, augmentant així el risc de complicació de les ferides quirúrgiques. D’aquesta manera, amb la laparoscòpia, al fer-se la incisió molt menor que la cirurgia oberta, es disminueix molt aquest risc. També cal saber, que amb aquest tipus d’in tervencions, la recuperació i el dolor postoperatori disminueixen molt.
Marta Prat
La NASA es prepara per tornar a la Lluna
L’objectiu d’aquesta missió, anomenada LRO, és identificar llocs segurs per a futurs llocs habitables, caracteritzar la radiació solar present a la superfície, localitzar possibles recursos útils per a futures missions i provar noves tecnologies. Una altre missió, anomenada LCROSS, donarà respostes definitives de l’existència d’aigua llunar, amb l’anàlisi de l’impacte del nou coet sobre la Lluna que alliberarà sondes en rodalies del satèl·lit.
Doug Cooke, un directiu de la NASA, indica que les dues missions proveiran nova informació sobre la Lluna. Afegeix que com a resultat d’ambdues missions es millorarà dràsticament el coneixement sobre el nostre satèl·lit més proper, degut a que proveiran informació d’àrees de alunizatge amb una resolució que permetrà veure detalls d’1 metre o menys. Addicionalment diu que les dades permetran revelar nous potencials usos del nostre veí planetari.
Pel que fa als instruments del LRO, aquests ajudaran als científics a crear mapes tridimensionals d’alta resolució de la superfície lunar, i mapes del mateix tipus però amb la distribució de radiació ultraviolada que hi pugui haver a la Lluna. Aquesta informació ajudarà a saber com afectaria aquesta radiació als humans. El LRO també mirarà cràters, a la recerca de possibles llocs on pugui haver aigua congelada.
A més a més, amb aquesta missió la NASA espera fer callar als escèptics que negaven l’arribada a la Lluna per part de l’home, qualificant d’engany les imatges que es van emetre d’Armstrong trepitjant la Lluna.
Jordi Estruch
http://www.redastro.cl/noticias/detalle.php?noticia=448
UN BIOSENSOR QUE PERMET DIAGNOSTICAR LA INFECCIÓ PER VIH EN MENYS D'UNA HORA
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Consell Superior d’investigacions Científiques (CSIC) han desenvolupat un nou tipus de biosensor per a la detecció ràpida de la infecció pel Virus de Immunodeficiència Humana (VIH).
Basat en un enzim modificat genèticament i una petita xarxa de microelectrodes, el biosensor permet obtenir un diagnòstic en menys d’una hora. El nou mètode resulta d’especial utilitat en àrees geogràfiques amb recursos mèdics insuficients , ja que suposa una alternativa eficaç i viable als sistemes convencionals, que requereixen infraestructures més cares i complexes, i per a estudis de medicina veterinària.
Aquesta innovació comporta un dels majors avanços en genètica i microelectrònica i suposa un pas endavant en el desenvolupament de mètodes de detecció del VIH ràpids, portàtils i de baix cost.
L’investigador del CSIC Francisco Javier del Campo explica un dels beneficis adicionals del biosensor: "Al trabajar con microelectrodos, el volumen de muestra necesario para hacer el análisis puede reducirse a unos microlitros -la millonésima parte de un litro-, con lo que aumenta la seguridad del analista y se facilita la eliminación posterior de los restos generados".
"El sensor es especialmente adaptable a ensayos de campo con muchas muestras, ya que pueden ser realizados con un equipo portátil por personal no especializado", comenta Antonio Pedro Villaverde, investigador del IBB i catedràtic del Departament de Genètica y Microbiología de la UAB. "El sistema aporta sencillez y rapidez de procesado, puede servir para realizar un primer barrido y evaluar qué muestras pueden posteriormente ser sometidas a un análisis más preciso de laboratorio".
Per especificar el funcionament del biosensor, aquest es basa en l’ús d’un enzim modificat genèticament en combinació amb una xarxa de microelectrodes que detecten electroquimicament els productes d’aquest enzim. En presència d’anticossos anti-VIH , l’activitat enzimàtica es dispara, el que permet discriminar amb facilitat les mostres infectades de les que no ho estan en menys d’una hora, un temps que els investigadors volen reduir i que intentaran disminuir en un temps.
Iciar Larrainzar
UN NOU SISTEMA QUÍMIC QUE IMITA A L'ADN AJUDARÀ A COMPRENDRE L'ORIGEN DE LA VIDA. A MÉS PODRIA SERVIR PER CREAR MATERIALS AUTO-REPARABLES
Científics de l’Institut d’Investigació Scripps d’Estats Units han creat un nou anàleg del ADN que és capaç d’ensamblar -se i desencadellar-se per si mateix. Aquest nou sistema conté components que es podrien haver trobat a la Terra abans que aparegués la vida en ella , per la qual cosa els investigadors creuen que els poden servir per a comprendre com va poder emergir aquesta en el nostre planeta. D’altra banda, futures aplicacions de l’anàleg van des de la generació de materials capaços de reparar-se sols, fins a materials que es remodelen per si mateixos en resposta als canvis de l’entorn.
Alejandra López.
Un bebé amb càncer de fetge es salva al rebre part de l'òrgan de la seva mare
Un nadó de tan sols 8 mesos, el qual tenia un càncer de fetge,s’ha salvat gràcies a una quarta part del fetge de la seva pròpia mare.
La operació va tenir lloc el passat 3 de juny a l'Hospital La Fe de València i ahir es va fer l’explicació per part dels metges de la intervenció; José Mir entre altres.
La mare ja ha estat donada d’alta, es troba perfectament; i la petita segueix evolucionant favorablement.
El nadó estava en llista d'espera perquè necessitava el trasplantament per a poder viure, va rebre tractament de quimioterapia i sembla ser que es va pensar en la extirpació del tumor maligne. Finalment es va pensar en el transplantament de donant viu.
Es van fer proves als progenitors del nadó i es va veure que la única que podia ser donant era la seva mare, ja que el pare no era compatible. L’operació tenia un cert risc que podia provocar fins i tot, en un cas extrem la mort (només el 0,20 % dels casos). L’intervenció va durar aproximadament deu hores i hi van participar 18 persones.
El metge José Mir va resaltar la complexitat de l’operació, ja que en un nadó és difícil de controlar els estris.
La mare podrà regenerar el fetge, ja que una de les característiques d’aquest òrgan és el seu poder de regeneració.
Per veure més informació visiteu la següent pàgina:
Helena García
Greenpeace critica l' ajuda del govern per comprar cotxes
Greenpeace denuncia que els ajuts per a la substitució d'un vehicle per un altre sense límits d'emissions, proposades per la Generalitat de Catalunya, no són compatibles amb la lluita contra el canvi climàtic i llancen un senyal equívoc al sector automobilístic en subvencionar models molt contaminants. L'organització ecologista recorda a la Generalitat que els ajuts a la venda de cotxes no són eficaços des del punt de vista econòmic, són la meitat d'eficaços a l'hora de crear llocs de treball que les inversions en transport públic i mantenen la dependència del cotxe i les seves emissions.
MARGARITA VILACLARA
12.6.2009
Cèl·lules mare
Les cèl·lules mare, poden revolucionar el món de la medecina. És com si adoptéssim la funció de regeneració dels llengardaixos, però en contes de fer-ho naturalment, doncs fer-ho amb tot un procés científic abans de ralitzar una operació d’aquest tipus. En aquest video podem veure com un amfibi es regenera pel seu propi peu, comparat amb el transplantament de tràquea d’una dona a caus ad’una esclerosis múltiple que la va, diguéssim, taponar. Les cèl·lules mare, en el transplantament de tràquea, tenen la funció de revestir el teixit de les cèl·lules mare de la mateixa pacient perquè el cos no la rebutji.
Us imagineu arribar a ser com un amfibi?, regenerar qualsevol òrgan del cos, només amb un pèl del nostre cap.
Mireu el video és molt interessnt:
http://www.tv3.cat/videos/1131419/La-revolucio-de-les-cellules-mare
És un programa del canal 33, és sobre ciència, i a cada capítol ens expliquen una cosa diferent i actual, el podem veure cada dimecres al voltant de les 21:30, és molt interessant.
Dídac Petit
La grip porcina
Després de la publicació de la margarita, afegir que avui la grip porcina ha sigut declarada pandèmia per la OMS (Organització Mundial de la Salud). Ho ha sigut declarada no només perquè es contàgia amb molta facilitat, sinó perquè ha afectat ja a més de 75 païssos. De totes maneres, aquesta grip, encara que ha provocat morts, en la majoria d'afectats els efectes són lleus i deixen d'existir en pocs dies.
Ignasi Camprubí
.