Facebook Twitter Google +1     Admin

Innovació en els robots, ja són capaços de saltar obstacles

20150602112701-image.jpgLas últimas mejoras a un robot de 4 patas basadas en un guepardo, le permiten ahora ver y saltar sobre obstáculos a medida que corre, lo que le convierte en el primer robot de cuatro patas capaz de hacerlo de forma autónoma.

El robot, lo ha construido equipo de Sangbae Kim, del Instituto Tecnológico de Massachusetts en Cambridge.

Para poder saltar mientras corre, el robot anticipa las acciones que devea realizar, cuando detecta un obstáculo interponiéndose en su camino, calcula la altura y la distancia del objeto. El robot mide la mejor posición desde la que saltar, y ajusta sus pasos para aterrizar justo antes del obstáculo, antes de hacer suficiente fuerza para empujarse hacia arriba y pasar por encima del objeto. Con arreglo a la altura del obstáculo, el robot aplica entonces una cierta cantidad de fuerza para aterrizar de forma segura sobre sus patas, antes de retomar su modo normal de correr.

Para lograr esto, el robot se ayuda de su nueva capacidad de visión, basada en un sistema LIDAR instalado a en él, un sistema visual que utiliza los reflejos de un láser para cartografiar de manera tridimensional el terreno.

Marc Fabró Valdés

Etiquetas:

02/06/2015 23:36 Cmcgarbi Enlace permanente. Actualitat/Hemeroteca

Un parc juràsic al mar Mediterrani

20150602215129-image.jpgUn equip de investigadors de Blanes, es troba un escull d’esponges "roca" únic en el món, situat entre la costa de València i la illa de Ibiza, aquestes estructures en teoria estaven estingides. Alguna d’aqueses esponges, està rodejada per un tipus d’hidrocarbur.

Aquest tipus d’esponja es denomina com a roca perquè són dures i rígides com les pedres, dagut a que poseeixen un esquelet masiu de sílice que és un material idèntic al cristall d’una finestra. La part de teixit viu està mínimament desenvolupada, i no sol arribar al 5% del pes de les esponges.

En el 1987 es trobà un escull de sílice a 200 metres de profunditat en la costa del pacífic canadenc. El descubriment d’aquest escull d’esponges va ser per mitjà d’un robot submarí.

Els investigadors encar no coneixen com realitzen les funcions vitals aquestes esponges marines anomenades tambè roca.

http://noticiasdelaciencia.com/not/14391/descubren-un-parque-jurasico-de-esponjas-en-el-mar-mediterraneo/

http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2015/05/29/crudo-amenaza-esponjas-jurasicas/1027044.html

https://www.meneame.net/m/cultura/descubren-parque-jurasico-esponjas-entre-valencia-baleares

Roger Carbó

Etiquetas: ,

02/06/2015 21:51 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers


Descubren un nuevo pariente lejano del ser humano

20150602112608-image.jpg


Vivió hace más de tres millones de años y coexistió con los ancestros de los «primeros hombres». Según un estudio publicado en «Nature», hay que llamarle Australopithecus deyiremeda
Descubren un nuevo pariente lejano del ser humano

Se cree que es una nueva especie porque tiene unos dientes distintos a los de otras
Todo apunta a que hace cuatro millones de años los precursores de los humanos vivían en el valle del Rift africano. Parece que eran criaturas similares en aspecto a los chimpancés de hoy en día. Pero eran más robustos y fuertes que ellos, y tenían unos largos brazos para vivir en los árboles y unas piernas que les permitían caminar erguidos de forma eficaz. Su cerebro era similar al de un chimpancé que hubiera sido tan alto como ellos. Todos ellos dependían aún de los árboles, pero accedían ya a una dieta de suelo más dura, lo que se pone de manifiesto en los fósiles que se encuentran hoy a través del engrosamiento del esmalte dentario, como es el caso de Australopithecus afaranensis.

Pues bien, recientemente, un estudio publicado en la revista «Nature» saca a la luz el descubrimiento de una nueva especie de aquellas que se extinguieron y le han puesto el nombre de Australopithecus deyiremeda. Según los investigadores, este hallazgo refuerza la hipótesis de que en el período con una antigüedad comprendida entre uno y cuatro millones de años, coexistieron varias especies de «humanos tempranos».
Se calcula que hubieron hasta tres especies de humanos tempranos conviviendo.

Según los investigadores, este hallazgo no solo tendrá importantes repercusiones en la forma de reconstruir esa época que marcó el origen del hombre, sino que llevará el debate científico a otro nivel.


La existencia de este «familiar» se justifica a partir del hallazgo de una mandíbula (mostrada en la fotografia superior), en la que se han observado varias características que hacen a sus dientes distintos a los de los Australopithecus afarensis

Etiquetas: ,

02/06/2015 11:26 Cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

El lirio acuático, eficaz contra los derrames de hidrocarburos.

20150602112112-image.jpg




El producto es aplicable a diversas industrias, como el sector de la automoción, minero, alimenticio, petrolero y energético

El lirio acuático era considerado hace no demasiado tiempo una plaga en México. Pero ahora es un ingrediente principal para la elaboración de un absorbente biodegradable, que permite atender derrames o fugas de hidrocarburos, aceites y otras sustancias industriales, tanto en superficies sólidas como el cemento, asfalto, tierra y ríos.

El producto, elaborado por la empresa mexicana TEMA es aplicable a diversas industrias, como los sectores automotriz, minero, alimenticio, petrolero y energético, según su director general, José Carlos Vargas Soto. El absorbente se comercializa a diferentes niveles: a granel para remediación de suelos y dispersión de hidrocarburos en presentación de uno, cuatro y 10 kilogramos, mientras que hacia la atención de derrames se diseñaron almohadas y barreras que solucionan el problema de manera más práctica.

De acuerdo con pruebas de laboratorio, con un kilo del producto pueden absorberse cuatro litros de hidrocarburos, mientras que al analizar su efectividad con otras sustanciascomo aceites o tintas se demostró que su capacidad aumenta hasta 20 veces.

Al momento de aplicar la presentación en polvo sobre una superficie sólida, éste se integra con el hidrocarburo hasta formar un conglomerado que permite manipularlo de manera sencilla. En el caso de ríos o mares, no se usa el absorbente, sino un dispersante que fracciona las manchas contaminantes y facilita la remediación del área afectada, explica el director de TEMA.


Javier de la Puente

Etiquetas: , ,

02/06/2015 11:21 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

' Els cervells tristos fan que escoltem pitjor'


Uns estudis fets per el congres de la societat d’acústica american (ASA) demostren que les persones en estat de depressió tendeixen a escoltar pitjor les conversacions.
Això contradiu uns estudis previs que afirmaven que les persones en estat despressiu es fixen molt més en la informació negativa, ja que s’ha demostrat que el cervell trist actua pitjor, independentment de la càrrega emocional de la comunicació. Es creu que això és degut a que el cervell està aïllat del entorn per pensaments que interfereixen la seva capacitat de comunicació.
L’experiment consistia en agafar estudiants sans i estudiants que demostraven símptomes de depressió, i fer que escoltessin unes gravacions de tot tipus de càrrega emocional, envoltades de soroll. Al acabar d’escoltar-les, se’ls demanava que escrivissin el que havien sentit. Es va poder veure com els estudiants sans mostraven una capacitat de percepció notablement superior als estudiants que mostraven símptomes de depressió.

Gràcies

Guillem Cera
01/06/2015 20:32 Cmcgarbi Enlace permanente. Salut/Medicina

' Els cervells tristos fan que escoltem pitjor'

20150601202915-image.jpg
Uns estudis fets per el congres de la societat d’acústica american (ASA) demostren que les persones en estat de depressió tendeixen a escoltar pitjor les conversacions.
Això contradiu uns estudis previs que afirmaven que les persones en estat despressiu es fixen molt més en la informació negativa, ja que s’ha demostrat que el cervell trist actua pitjor, independentment de la càrrega emocional de la comunicació. Es creu que això és degut a que el cervell està aïllat del entorn per pensaments que interfereixen la seva capacitat de comunicació.
L’experiment consistia en agafar estudiants sans i estudiants que demostraven símptomes de depressió, i fer que escoltessin unes gravacions de tot tipus de càrrega emocional, envoltades de soroll. Al acabar d’escoltar-les, se’ls demanava que escrivissin el que havien sentit. Es va poder veure com els estudiants sans mostraven una capacitat de percepció notablement superior als estudiants que mostraven símptomes de depressió.

Gràcies

Guillem Cera
01/06/2015 20:29 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Un parc juràsic al mar Mediterrani

20150601173223-vdm007ma001202940manual.jpg

Un equip de investigadors de Blanes, es troba un escull d’esponges "roca" únic en el món, situat entre la costa de València i la illa de Ibiza, aquestes estructures en teoria estaven estingides. Alguna d’aqueses esponges, està rodejada per un tipus d’hidrocarbur. 

Aquest tipus d’esponja es denomina com a roca perquè són dures i rígides com les pedres, dagut a que poseeixen un esquelet masiu de sílice que és un material idèntic al cristall d’una finestra. La part de teixit viu està mínimament desenvolupada, i no sol arribar al 5% del pes de les esponges. 

En el 1987 es trobà un escull de sílice a 200 metres de profunditat en la costa del pacífic canadenc. El descubriment d’aquest escull d’esponges va ser per mitjà d’un robot submarí.

Els investigadors encar no coneixen com realitzen les funcions vitals aquestes esponges marines anomenades tambè roca.

http://noticiasdelaciencia.com/not/14391/descubren-un-parque-jurasico-de-esponjas-en-el-mar-mediterraneo/

http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2015/05/29/crudo-amenaza-esponjas-jurasicas/1027044.html

https://www.meneame.net/m/cultura/descubren-parque-jurasico-esponjas-entre-valencia-baleares

 





Etiquetas: , ,

01/06/2015 17:32 cmcgarbi Enlace permanente. Terra i Univers

Els prejudicis racials i de gènere es poden elimniar amb el somni

20150601153935-sueno2-644x362.jpg

Mentre dormim el cervell no descansa, al contrari, treballa activament en tasques que no pot dur a terme durant el dia, com la consolidació de la memòria. Recerques recents han demostrat que els records es poden reactivar i enfortir de forma selectiva durant el somni. Els científics saben que dormir potència la formació de records en reactivar l’activitat de les neurones implicades en l’aprenentatge dut a terme durant el dia. Si s’associa un so o una olor a una tasca d’aprenentatge concret durant la vigília, aquest es pot potenciar durant la nit si aquest estímul olorós o visual es presenta de forma repetida durant el somni d’ones lentes.

Una recerca de la Universitat de Northwestern publicada en "Science" mostra que aquest mètode no només funciona per a la informació recentment apresa, sinó que també pot influir en les actituds implícites apresos durant la infància i que romanen estables durant la vida adulta. És a dir, que aquests prejudicis o biaixos poden “desaprendre” durant el somni. En concret la recerca s’ha centrat en els biaixos racials i de gènere.

En una sèrie d’exercicis dissenyats per contrarestar els prejudicis típics racials i de gènere, els participants van veure imatges d’homes i dones de diferents races. I com a part de l’entrenament van aprendre a associar races i gèneres amb característiques oposades als prejudicis. Per exemple, a associar les cares femenines amb paraules relacionades amb la ciència, ja que alguns estudis suggereixen que els científics són més propensos a contractar home que dones. D’igual forma, les cares d’homes negres es van associar amb paraules políticament correctes.

Després de l’entrenament, els participants van dormir una migdiada de 90 minuts, durant la qual van sentir diverses vegades de forma aleatòria el so utilitzat durant l’entrenament o un altre diferent.

Poc després de despertar, i també una setmana més tard, els investigadors van comprovar que aquests biaixos socials arrelats des de la infància, es van reduir solament quan l’aprenentatge del contrasomni havia estat reactivat durant el somni pel so.

"Produir canvis duradors en fragments implícits és un repte. Aquests biaixos o fragments sorgeixen de la socialització i són reforçats amb freqüència pels mitjans de comunicació", assenyala un altre dels investigadors. Altres experiments hauran d’examinar si aquests procediments poden reduir l’impacte dels fragments implícits en situacions de presa de decisions importants, afegeixen.

"El somni és un estat en el qual estem sense consciència intencional i per tant vulnerables a la suggestió. també cal destacar les possibles aplicacions per modificar de forma permanent qualsevol comportament no desitjat per reactivació de la memòria específica durant el somni”, assenyalen l’anàlisi de Science.

I ressalta que els investigadors van dur a terme la reactivació de l’aprenentatge per extingir els prejudicis durant una migdiada diürna de 90 minunts. Però és d’esperar que durant tota una nit de descans, aquests efectes siguin encara més forts, a causa dels períodes més llargs de somni d’ones lentes. A més, l’activació del sistema neuroendocrina durant el somni nocturn fa que el reforç de la memòria sigui encara més eficaç.

 

http://www.europapress.es/portaltic/portalgeek/noticia-prejuicios-pueden-eliminar-siesta-20150529143938.html 

http://www.tendencias21.net/Borran-prejuicios-durante-la-siesta-usando-sonidos_a40527.html

Laia Vall Albiac

01/06/2015 15:40 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Retornen la memòria a ratolins amb amnesia

20150601152644-podemos-mejorar-nuestra-memoria.jpg

Retornar la memòria a les persones que l'han perdut com a conseqüència de l'alzheimer és un objectiu que fins ara es veia difícil. Però tal vegada estiguem un pas més a prop, d'acord amb una recerca publicada en “Science”.

El que ocorre en el cervell quan oblidem és una qüestió que la neurociencia tenen pendent. Si els records de successos passats s'esborren o si per contra romanen i únicament es tornen inaccessibles segueix sent un misteri. I el premi Nobel Susumu Tonegawa ha decidit posar una mica de llum en aquest fosc interrogant. I el de posar llum és literal, perquè ha recorregut a una tècnica recent denominada *optogenética, que permet activar i desactivar a voluntat mitjançant llum grups de neurones, en aquest cas, les que “guarden” un record.

Tonegawa, amb el seu equip, ha aconseguit demostrar que almenys en rosegadors amb amnèsia, els records no desapareixen sinó que romanen “dormits”. I el que és més important han aconseguit despertar-los en ratolins en els quals havien induït una amnèsia experimental.

Per provar-ho, primer van fer als rosegadors témer una situació, després van aconseguir que oblidessin aquesta mala experiència i de nou van aconseguir que la tornessin a recordar-la. Els neurocientífics han estat dividits durant dècades en dos bàndols, els que pensaven que l'amnèsia, o incapacitat per recordar, està causada per una deficiència en l'emmagatzematge dels records, i aquells altres que sostenien que aquest procés es duia a terme correctament i en realitat el que falla és la recuperació d'aquestes velles memòries, explica Tonegawa.

Recuperar el passat I amb el seu treball, el grup del Nobel ha demostrat que els fragments del passat que s'han oblidat es poden recuperar mitjançant l'activació de “engramas” de memòria. Els engramas no són una altra cosa que una sèrie de canvis bioquímics i estructurals que es produeixen durant la formació d'un record en els circuits neuronals. Aquests canvis afecten a les sinapsis, o connexions entre les cèl·lules, que modifiquen la seva “força”, la qual cosa permet recordar.


Aquests resultats també proporcionen una nova perspectiva sobre la consolidació de la memòria, és a dir, el procés pel qual els records recentment adquirits es tornen estables i accessibles a llarg termini. I alhora, suggereixen els investigadors, aviven l'esperança que l'amnèsia de les persones que pateixen alzheimer pugui ser tractada, perquè els seus records no s'haurien perdut, simplement estaria inaccessibles. Encara que para això haurà de passar algun temps encara.

Per aconseguir ratolins amnésics, els rosegadors van ser primer entrenats per associar una enrampada lleu en un pota amb una gàbia específica on ho rebien. En resposta, els ratolins es queden “paralitzats” de por, un comportament típic que rep el nom de "congelació". Els ratolins entrenats aprenen que aquesta gàbia no és segura i responen quedant-se immòbils quan estan dins, fins i tot sense descàrrega elèctrica. Aquest comportament indica que el record d'aquesta situació estressant s'ha creat.

Els investigadors van observar què neurones s'activaven en el seu cervell durant la formació d'aquesta memòria de la por i les van marcar genèticament per permetre la seva visualització i reactivació.

 Recerques prèvies havien mostrat que per a la consolidació d'un record hi ha una finestra de temps que comença immediatament després de l'aprenentatge. Si durant aquest temps s'impedeix la formació, o síntesi, de proteïnes, llavors és impossible recordar.

Per això van tractar alguns ratolins amb anisomicina, que inhibeix la síntesi de noves proteïnes i evita que les connexions entre les neurones augmentin la seva força, un procés important per a la codificació de la memòria. Amb això van aconseguir induir amnèsia retrògrada en els rosegadors. Altres ratolins van rebre solució salina com a control i la seva memòria no es va veure afectada.

Com s'esperava, els ratolins amnésics van oblidar l'enrampada rebuda i no van mostrar la conducta típica de congelació quan els introduïen en la gàbia.

Per comprovar si el record de l'enrampada en la pota havia desaparegut o es mantenia present però no era recuperable, els investigadors van utilitzar la optogenética per activar selectivament les neurones que van marcar genèticament amb una proteïna sensible a la llum blava, canalrodopsina, durant la formació del record en la gàbia on van rebre les descàrregues. Per evitar interferències, van activar aquestes neurones en una gàbia diferent, i sorprenentment, els ratolins amnésics van tenir una resposta de congelació semblant als ratolins de control, la qual cosa indicava que podien recordar l'enrampada gràcies a l'activació de les neurones que ho "contenia"

"La nostra conclusió és que en l'amnèsia retrògrada, els records del passat no poden ser esborrats, sinó que simplement podrien estar inaccessibles. Aquests resultats proporcionen una impactant visió de la naturalesa fugaç dels records, i estimularan la recerca futura sobre la biologia de la memòria i la seva restauració en la pràctica clínica", assenyala Tonegawa.

Quique Moreno

 

http://www.muyinteresante.es/ciencia/articulo/devuelven-la-memoria-a-ratones-con-amnesia-831432891014 

podemos-mejorar-nuestra-memoria.jpg

01/06/2015 15:26 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema

Pot haver-hi vida a Europa?

A part de la Terra, l’indret del sistema solar on més probable sembla que es donin les condicions per trobar-hi alguna forma de vida és Europa, el satèl·lit de Júpiter. Les imatges de les sondes Voyager als anys 80 van mostrar un món cobert de gel i marcat per unes línies més fosques que es veuen per tot arreu de la seva superfície, probablement cicatrius resultat de fusions i recongelacions del gel. És gel d’aigua, de manera que aviat es va especular amb la probabilitat que sota el gel hi hagués aigua líquida.

Aquesta possibilitat va guanyar pes amb les dades obtingudes per la sonda Galileu, que a finals dels noranta va estudiar els satèl·lits jovians en detall. Aleshores també es van veure el que semblaven guèisers d’aigua emergint d’Europa, tot i que això després no es va poder comprovar.

Europa és tant interessant en l’estudi de vida extraterrestre, que l’any 2003, quan la sonda Galileu es va quedar sense combustible, la van fer estavellar-se contra Júpiter sobretot per evitar que finalment caigués a Europa i contaminés l’indret amb possibles microbis d’origen terrestre que quedessin a la nau.

I ara toca tornar-hi per entendre millor com és Europa. La NASA està preparant una nova missió, prevista pel 2020, que es dedicarà a estudiar aquest enigmàtic indret. I és interessant veure com es prepara això, ja que cal triar molt bé els instruments que fiques a la nau per fer l’estudi. No és una cosa que puguis corregir quan la missió està en marxa.

Els nou instruments que enviaran seran un parell de càmeres fotogràfiques que permetran obtenir imatges de molt millor resolució. Fins ara tenim imatges que discriminen dos-cents metres i que només han cobert un 10 % dels satèl·lit. Amb la nova missió tindrem imatges de cinquanta metres de resolució i que cobriran el 90 % d’Europa. També hi posaran un magnetòmetre i una sonda magnètica que serviran per mesurar el gruix de la capa de gel i la fondària de l’hipotètic oceà salat que hi ha sota.

Per esbrinar si efectivament hi ha surgències, guèisers i coses semblants, posaran un detector tèrmic. Així es veurà si en aquell oceà gelat hi ha zones més calentes on sigui previsible trobar-hi més activitat química i, per tant, és més factible que la vida hi aparegui.

Amb un espectròmetre d’infrarojos s’analitzarà la composició química de la superfície de la lluna. Això és particularment interessant per entendre millor de que estan fetes les línies fosques característiques d’Europa.

I finalment hi haurà un espectròmetre de masses i un analitzador de pols, per determinar la composició de les partícules que hi hagi a la tènue atmosfera europea (o europeana?).

Tot super-interessant, però de seguida t’adones que amb tot això no detectarem pas cap forma de vida. La missió està pensada només per establir si les condicions permeten que la vida floreixi allà. No és per falta de ganes sinó perquè tampoc és tan senzill esbrinar si hi ha vida en un indret. Com fer-ho? No tenim gaire clar com hauria de ser un detector de vida. Si es detectessin molècules com ara la clorofil·la o el DNA, segurament diríem que allà hi ha vida, però segurament la vida adoptarà altres formes diferents a les de la Terra. L’energia no la traurà de la llum com aquí ja que proliferarà en les fosques aigües de l’oceà europeu. La calor generada pel nucli i per les marees podria impulsar-la, però el camí evolutiu que hauria seguit serà molt diferent del terrestre. I si no saps exactament el que busques, és molt difícil saber com trobar-lo.

Guillem Pérez Herms

 

 

http://ciencia.ara.cat/centpeus/ 

01/06/2015 15:16 cmcgarbi Enlace permanente. sin tema


Blog creado con Blogia. Esta web utiliza cookies para adaptarse a tus preferencias y analítica web.
Blogia apoya a la Fundación Josep Carreras.

Contrato Coloriuris