Blogia
colorblau

Actualitat/Hemeroteca

Innovació en els robots, ja són capaços de saltar obstacles

Innovació en els robots, ja són capaços de saltar obstacles Las últimas mejoras a un robot de 4 patas basadas en un guepardo, le permiten ahora ver y saltar sobre obstáculos a medida que corre, lo que le convierte en el primer robot de cuatro patas capaz de hacerlo de forma autónoma.

El robot, lo ha construido equipo de Sangbae Kim, del Instituto Tecnológico de Massachusetts en Cambridge.

Para poder saltar mientras corre, el robot anticipa las acciones que devea realizar, cuando detecta un obstáculo interponiéndose en su camino, calcula la altura y la distancia del objeto. El robot mide la mejor posición desde la que saltar, y ajusta sus pasos para aterrizar justo antes del obstáculo, antes de hacer suficiente fuerza para empujarse hacia arriba y pasar por encima del objeto. Con arreglo a la altura del obstáculo, el robot aplica entonces una cierta cantidad de fuerza para aterrizar de forma segura sobre sus patas, antes de retomar su modo normal de correr.

Para lograr esto, el robot se ayuda de su nueva capacidad de visión, basada en un sistema LIDAR instalado a en él, un sistema visual que utiliza los reflejos de un láser para cartografiar de manera tridimensional el terreno.

Marc Fabró Valdés

El primer assassinat registrat de la historia

El primer assassinat registrat de la historia El primer assassinat registrat de la història es va produir a Atapuerca.
Atapuerca és l’escenari del descobriment del primer assassinat de la història després de l’aparició d’un crani de fa 430.000 anys amb grans forats al front.


La Sima dels Ossos és el jaciment funerari més antic del món. Però no només això. És l’escenari del descobriment del primer assassinat de la història després de l’aparició d’un crani de fa 430.000 anys amb grans forats al front. El crani, trobat a Atapuerca (en el fons d’un avenc(sima en castella) de gairebé 15 metres de profunditat) per un equip d’investigadors del Centre Mixt UCM-ISCIII d’Evolució i Comportament Humans (Espanya), revela signes d’una violència extrema, el que el converteix en un dels primers casos documentats d’assassinat de tota la història de la humanitat.


Aquest tresor de jaciment paleontològic del món pertany al crani 17 de l’avenc i gràcies a la reconstrucció dels paleontòlegs està pràcticament complet. Els 52 fragments recollits en prop de vint expedicions diferents han revelat que el crani mostrava dues lesions mortals que van penetrar en l’os frontal, just a sobre de l’ull esquerre de la víctima. Tots dos cops, procedents del mateix objecte i amb trajectòries lleugerament diferents, van provocar la mort del subjecte. Els científics han descartat que es pogués tractar d’un accident o una caiguda, ja que els impactes van ser realitzats de dalt a baix. Una agressió letal. Un assassinat en tota regla. El primer de la història humana.
Utilitzant les més modernes tècniques forenses ha estat possible demostrar que les dues lesions van ser produïdes pel mateix objecte en dos impactes diferents i amb diferents trajectòries, el que descartaria la teoria de la caiguda accidental, segons un treball que publica la revista PLoS ONE.

Carlos Parrilla

#CharlieCharlieChallenge: per què es mou el llapis?

#CharlieCharlieChallenge: per què es mou el llapis?

El repte Charlie Charlie (Charlie Charlie challenge), és un joc en el qual suposadament pots fer contacte amb un dimoni del més enllà, és similar a la güija, i s’ha popularitzat molt a les xarxes socials.

El joc consta de col·locar dos llapis fent equilibri en forma d’una creu damunt d’un paper amb les paraules ‘sí’ i ‘no’, posteriorment li preguntes al suposat dimoni sobrenatural anomenat Charlie, qui contesta movent el llapis cap a alguna de les dues paraules.

Tot això té una explicació científica sobre per què el llapis es mou:

Primer es tracta de la força de gravetat i la posició inestable i sensible en la qual es col·loquen els llapis.

En cas que intentis col·locar-los en la posició necessària per al joc, pots descobrir que a menys que no hagis realitzat alguna pregunta, els llapis es mouran. La seva posició és tan inestable que la menor variació en l’entorn al voltant d’aquests afecta el seu equilibri i produeix un balanceig.

Per exemple, un tènue tremolor de la superfície on estan recolzats o el més mínim canvi en el corrent d’aire, provocat fins i tot per la respiració, poden fer que el llapis es mogui d’un costat a un altre.

A diferència de la taula de güija on els participants col·loquen la mà sobre un got, estant en contacte directe amb aquest, en el nou fenomen de les xarxes socials, fa que sembli que els llapis es mouen per si mateixos, per la qual cosa és fàcil creure que l’única explicació ha de ser una força sobrenatural.

Fins i tot, en algun cas no es mouen, això es deu al fet que els llapis no estan perfectament alineats o quan la superfície de contacte és massa àmplia, per exemple en el cas dels llapis amb cossos hexagonals. La qual cosa resulta en un excés de fricció que deriva en la falta de moviment.

 

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2015/05/150527_charliecharliechallenge_porque_se_mueve_lp#mce_temp_url#

 

Judit Ruiz

25 descobriment del 2012

25 descobriment del 2012 Al llarg dels últims dotze mesos, investigadors de tot el món han dut a terme troballes sorprenents i interessants. Abans d'acabar 2012, hem seleccionat algunes d'aquestes revelacions que desconeixíem en començar l'any:

1. La llum blava et fa espavilar per conduir igual que un cafè i evita la somnolència al volant, segons un estudi de la Universitat de Bordeus (França).
2. Existeix un exoplaneta anomenat PH1 que compta amb 4 sols. S'ha observat utilitzant dades de la sonda espacial Kepler de la NASA.
3. Deixar de fumar abans dels trenta pot allargar la vida una dècada, segons un article publicat a la revista mèdica The Lancet.
4. El borrissol en el cos dels mamífers aparèixer per poder refrescar la pell en regions on la calor apretava, d'acord amb un estudi de la Universitat de Princeton (EUA).
5. Les persones matineres, que es desperten de forma natural quan surt el sol i s'espavilen fins i tot abans de prendre un cafè cada matí, són més feliços i se senten més satisfetes amb les seves vides, tal com revelava un recent estudi de la Universitat de Toronto, publicat a la revista Emotion, basat en més de 700 adults.
6. La tortuga xinesa de closca tou pelodiscus sinensis s'excreta urea per la boca en lloc de fer-ho a través del ronyó, segons han demostrat científics de la Universitat Nacional de Singapur.
7. Quan una persona menteix es produeix l'anomenat "efecte Pinotxo", a causa del qual la temperatura de la punta del seu nas augmenta o disminueix.
8. Ximpanzés i orangutans també pateixen la crisi de la mitjana edat. L'evolució del seu benestar al llarg dels anys, com passa en els humans, dibuixa una corba en forma d'U
9. Usant raigs làser, biòlegs de la Universitat de Manchester han calculat amb més precisió que mai quin seria el pes i la mida dels dinosaures, i han conclòs que no eren tan pesats com es pensava. Per exemple, un braquiosaurio gegant els restes es conserven al Museu d'Història Natural de Berlín i per al qual s'estimava un pes de 80 tones, havia de pesar "només" 23 tones.
10. Els bacteris no es guien per dinàmiques egoistes, sinó que cooperen i col·laboren entre si.
11. El que fins ara es considerava com "ADN escombraries" és, en realitat, un component útil i important en el genoma humà, que funciona com un gran panell de control amb milions de "interruptors" que regulen l'activitat dels nostres gens.
12. La depressió i l'estrès crònic poden causar una disminució en el volum cerebral a causa d'una pèrdua de connexions neuronals, segons es podia llegir a mitjans d'any a Nature Medicine.
13. Amb 100.000 anys d'edat, la Posidonia oceanica és l'espècie més longeva de la biosfera.
14. La quantitat de gas metà alliberat pels grans dinosaures a les seves ventositats va poder ser suficient com per augmentar la temperatura del planeta fa 150 milions d'anys, segons un estudi que publicava la revista Current Biology.
15. Els americans actuals descendeixen de tres onades migratòries. La majoria dels nadius actuals -que habiten des de Canadà fins Xile- descendeixen d'una primera onada migratòria i van creuar l'estret de Bering fa uns 15.000 anys. En canvi, les altres dues onades d'expansió provenen d'Àsia.
16. Plutó té una cinquena lluna amb forma irregular i una extensió d'entre 10 i 25 quilòmetres.
17. Els gossos tenen el cervell més gran que els gats perquè són més sociables, mentre que els felins porten una existència més solitària, tal com publicava PNAS.
18. Durant els últims 15 anys s'ha anat formant un bombament en la superfície de l'oceà Àrtic a causa de l'acumulació de grans quantitats d'aigua dolça. Si la direcció del vent canviés, l'aigua dolça podria dirigir a l'oceà Atlàntic, canviar els corrents i refredar Europa.
19. El cervell humà està predisposat a l'optimisme, probablement per una estratègia evolutiva que ens fa passar per alt els perills. Però es pot desactivar usant estimulació magnètica, com van fer neuròlegs de l'University College de Londres.
20. A l'illa de Sulawesi (Indonèsia) viu una espècie de rosegador que no té dents. L'han batejat Paucidentomys vermidax i, segons exposaven els seus descobridors a Biology Letters, menja només cucs i cucs terrestres.
21. La sonda Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) de la NASA va obtenir evidències que a Mart es produeixen grans nevades de diòxid de carboni. Es tracta de l'únic exemple conegut d'aquest tipus de neu a tot el sistema solar.
22. Hi ha almenys 6 gens relacionats amb la migranya, quatre d'ells (MEF2D, TGFBR2, PHACTR1 i ASTN2) descoberts enguany per investigadors de la Universitat de Barcelona.
23. Les ones electromagnètiques que emeten els telèfons mòbils afecten la capacitat d'orientació i memorització de les formigues, segons revelava un estudi publicat a la revista Electromagnetic Biology and Medicine.
24. Passar més de 3 hores al dia assegut escurça la vida, segons un extens estudi les conclusions donava a conèixer la revista BMJ Open. La investigació, basada en 167.000 casos, revela també que veure menys de dues hores al dia la televisió diàriament allargaria la vida en 1,4 anys.
25. Investigadors de la Universitat de Nova Gal·les del Sud van demostrar aquest any que els dies grisos i plujosos són bons per al cervell humà i la memòria, ja que milloren la capacitat de recordar. Per contra, els dies assolellats nostra memòria funciona pitjor.

Maxim Enseñat

http://www.muyinteresante.es/ciencia/articulo/25-cosas-interesantes-que-la-ciencia-ha-descubierto-en-2012

25 coses que es van descobrir al 2012

25 coses que es van descobrir al 2012 Al llarg dels últims dotze mesos, investigadors de tot el món han dut a terme troballes sorprenents i interessants. Abans d'acabar 2012, hem seleccionat algunes d'aquestes revelacions que desconeixíem en començar l'any:

1. La llum blava et fa espavilar per conduir igual que un cafè i evita la somnolència al volant, segons un estudi de la Universitat de Bordeus (França).
2. Existeix un exoplaneta anomenat PH1 que compta amb 4 sols. S'ha observat utilitzant dades de la sonda espacial Kepler de la NASA.
3. Deixar de fumar abans dels trenta pot allargar la vida una dècada, segons un article publicat a la revista mèdica The Lancet.
4. El borrissol en el cos dels mamífers aparèixer per poder refrescar la pell en regions on la calor apretava, d'acord amb un estudi de la Universitat de Princeton (EUA).
5. Les persones matineres, que es desperten de forma natural quan surt el sol i s'espavilen fins i tot abans de prendre un cafè cada matí, són més feliços i se senten més satisfetes amb les seves vides, tal com revelava un recent estudi de la Universitat de Toronto, publicat a la revista Emotion, basat en més de 700 adults.
6. La tortuga xinesa de closca tou pelodiscus sinensis s'excreta urea per la boca en lloc de fer-ho a través del ronyó, segons han demostrat científics de la Universitat Nacional de Singapur.
7. Quan una persona menteix es produeix l'anomenat "efecte Pinotxo", a causa del qual la temperatura de la punta del seu nas augmenta o disminueix.
8. Ximpanzés i orangutans també pateixen la crisi de la mitjana edat. L'evolució del seu benestar al llarg dels anys, com passa en els humans, dibuixa una corba en forma d'U
9. Usant raigs làser, biòlegs de la Universitat de Manchester han calculat amb més precisió que mai quin seria el pes i la mida dels dinosaures, i han conclòs que no eren tan pesats com es pensava. Per exemple, un braquiosaurio gegant els restes es conserven al Museu d'Història Natural de Berlín i per al qual s'estimava un pes de 80 tones, havia de pesar "només" 23 tones.
10. Els bacteris no es guien per dinàmiques egoistes, sinó que cooperen i col·laboren entre si.
11. El que fins ara es considerava com "ADN escombraries" és, en realitat, un component útil i important en el genoma humà, que funciona com un gran panell de control amb milions de "interruptors" que regulen l'activitat dels nostres gens.
12. La depressió i l'estrès crònic poden causar una disminució en el volum cerebral a causa d'una pèrdua de connexions neuronals, segons es podia llegir a mitjans d'any a Nature Medicine.
13. Amb 100.000 anys d'edat, la Posidonia oceanica és l'espècie més longeva de la biosfera.
14. La quantitat de gas metà alliberat pels grans dinosaures a les seves ventositats va poder ser suficient com per augmentar la temperatura del planeta fa 150 milions d'anys, segons un estudi que publicava la revista Current Biology.
15. Els americans actuals descendeixen de tres onades migratòries. La majoria dels nadius actuals -que habiten des de Canadà fins Xile- descendeixen d'una primera onada migratòria i van creuar l'estret de Bering fa uns 15.000 anys. En canvi, les altres dues onades d'expansió provenen d'Àsia.
16. Plutó té una cinquena lluna amb forma irregular i una extensió d'entre 10 i 25 quilòmetres.
17. Els gossos tenen el cervell més gran que els gats perquè són més sociables, mentre que els felins porten una existència més solitària, tal com publicava PNAS.
18. Durant els últims 15 anys s'ha anat formant un bombament en la superfície de l'oceà Àrtic a causa de l'acumulació de grans quantitats d'aigua dolça. Si la direcció del vent canviés, l'aigua dolça podria dirigir a l'oceà Atlàntic, canviar els corrents i refredar Europa.
19. El cervell humà està predisposat a l'optimisme, probablement per una estratègia evolutiva que ens fa passar per alt els perills. Però es pot desactivar usant estimulació magnètica, com van fer neuròlegs de l'University College de Londres.
20. A l'illa de Sulawesi (Indonèsia) viu una espècie de rosegador que no té dents. L'han batejat Paucidentomys vermidax i, segons exposaven els seus descobridors a Biology Letters, menja només cucs i cucs terrestres.
21. La sonda Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) de la NASA va obtenir evidències que a Mart es produeixen grans nevades de diòxid de carboni. Es tracta de l'únic exemple conegut d'aquest tipus de neu a tot el sistema solar.
22. Hi ha almenys 6 gens relacionats amb la migranya, quatre d'ells (MEF2D, TGFBR2, PHACTR1 i ASTN2) descoberts enguany per investigadors de la Universitat de Barcelona.
23. Les ones electromagnètiques que emeten els telèfons mòbils afecten la capacitat d'orientació i memorització de les formigues, segons revelava un estudi publicat a la revista Electromagnetic Biology and Medicine.
24. Passar més de 3 hores al dia assegut escurça la vida, segons un extens estudi les conclusions donava a conèixer la revista BMJ Open. La investigació, basada en 167.000 casos, revela també que veure menys de dues hores al dia la televisió diàriament allargaria la vida en 1,4 anys.
25. Investigadors de la Universitat de Nova Gal·les del Sud van demostrar aquest any que els dies grisos i plujosos són bons per al cervell humà i la memòria, ja que milloren la capacitat de recordar. Per contra, els dies assolellats nostra memòria funciona pitjor.

Maxim Enseñat

Per primera vegada és aconseguida una fusió nuclear energèticament rentable

Per primera vegada és aconseguida una fusió nuclear energèticament rentable

Uns investigadors dels EEUU, per fi, han aconseguit per primer cop que un experiment de fusió nuclear produís més energia que la necessària per a posar-lo en marxa, un pas prometedor cap al desenvolupament d'una nova font energètica neta, ja que no genera residus, i il·limitada, doncs el seu combustible és l'hidrogen, un dels components de l'aigua.

El que pretén la fusió nuclear, que no s'ha de confondre amb la fissió empleada pels reactors nuclears i les bombes atòmiques, és reproduir en un espai controlat les reaccions que es produeixen en el Sol i altres estrelles mitjançant la fusió per calor de dos nuclis atòmics.

El ITER, la gran infraestructura internacional que es construeix a Cadarache (França), i la NIF, situada a Livermore (Califòrnia), tenen el mateix objectiu, aconseguir una fusió nuclear rentable energèticament, però el mètode difereix completament. El mètode de la NIF es coneix com a confinament inercial.

Per aconseguir les temperatures per a la fusió, els científics dels EEUU van bombardejar amb 192 làsers un cilindre d'or de dos mil·límetres de diàmetre on al seu interior hi havia una microesfera de combustible (un plasma de deuteri i triti, dos isòtops de l'hidrogen). Els làsers van ser condicionats per a que es comprimissin i ocupessin el diàmetre d'un cabell. Els feixos van provocar una implosió, cosa que equival a reduir una pilota de beisbol a la mida d'un pèsol. L'energia és 10 vegades superior a la prèviament aconseguida.

Què ens indica això? Doncs que cada cop ens queda menys per arribar a la fusió perfecte.

Berta Pujol

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/02/13/actualidad/1392303383_881797.html


Els investigadors espanyols descobreixen que el neardental es dividia el treball per sexes

Els investigadors espanyols descobreixen que el neardental es dividia el treball per sexes

Els neandertals , una espècie humana que va desaparèixer d’Europa fa uns 40.000 anys, eren més semblants als Homo Sapiens del que pensàvem. Tenien gran robustesa estètica, amb un cos molt musculat , pell clara i el cabell vermellós . Però també enterraven els seus morts i tenien cura dels seus malalts, com nosaltres . A més, van deixar un llegat genètic en els humans actuals.

 

Una nova investigació publicada al Journal of Human Evolution per investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) revela que basaven la seva manera de vida en la divisió sexual del treball , una altra característica que els assembla als Homo Sapiens. En l’estudi s’han analitzat un total de 99 dents incisives de 19 individus , del jaciment de Sidrón de l’Hortus i de Spy (Bèlgica).

 

És van basar en el registre paleontològic de les dents. Allà és on van veure que apareixien trets semblants a el comportament que sorgeix en la evolució. Feien servir la boca com una tercera mà per treballar. 

 

Pensen que, tenien estries culturals en les peces dentals. Els científics no tenen clar encara quines activitats corresponien a les dones i quins els homes , però els autors de l’estudi assenyalen que, les dones podrien haver encarregat de la preparació de les pells i l’elaboració de les vestimentes. El retoc dels talls de les eines de pedra sembla haver estat una tasca masculina.

 

http://www.abc.es/ciencia/20150218/abci-neanderthal-division-trabajo-sexo-201502181242.html

 

Berta Pujol

Els investigadors españols descubreixen que el neardental es dividia el treball per sexes.

Els investigadors españols descubreixen que el neardental es dividia el treball per sexes.

Els neandertals , una espècie humana que va desaparèixer d’Europa fa uns 40.000 anys, eren més semblants als Homo Sapiens del que pensàvem. Tenien gran robustesa estètica, amb un cos molt musculat , pell clara i el cabell vermellós . Però també enterraven els seus morts i tenien cura dels seus malalts, com nosaltres . A més, van deixar un llegat genètic en els humans actuals.

 

Una nova investigació publicada al Journal of Human Evolution per investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) revela que basaven la seva manera de vida en la divisió sexual del treball , una altra característica que els assembla als Homo Sapiens. En l’estudi s’han analitzat un total de 99 dents incisives de 19 individus , del jaciment de Sidrón de l’Hortus i de Spy (Bèlgica).

 

És van basar en el registre paleontològic de les dents. Allà és on van veure que apareixien trets semblants a el comportament que sorgeix en la evolució. Feien servir la boca com una tercera mà per treballar. 

 

Pensen que, tenien estries culturals en les peces dentals. Els científics no tenen clar encara quines activitats corresponien a les dones i quins els homes , però els autors de l’estudi assenyalen que, les dones podrien haver encarregat de la preparació de les pells i l’elaboració de les vestimentes. El retoc dels talls de les eines de pedra sembla haver estat una tasca masculina.

 

http://www.abc.es/ciencia/20150218/abci-neanderthal-division-trabajo-sexo-201502181242.html

 

Berta Pujol

Més destresa en cirujans gràcies a una consola

Més destresa en cirujans gràcies a una consola Aquesta notícia tracta la millora del rendiment dels cirujans al fer laparoscopies.Es deia que la consola Wii,de Nintendo,podia ajudar als cirujans a millorar en aquell àmbit.Recentment es van fer diversos experiments a l'Universitat de Roma que van demostrar que si que ajudava a fer aquestes tasques.Es va comprovar amb metges que estaven pel primer i segon any de carrera,i durant quatre setmanes van jugar unes hores diaries,en les quals es feien diferents proves:rendiment,moviment del cos,etc...Es va aprofundir en la coordinació entre la mà i el ull i la atenció espaial.Al acabar les quatre setmanes,van fer una comparació entre els metges que havien estat jugant a la Wii i els que no,i van millorar els dos grups,tot i que els que van jugar més.

El tatuatge que transfoma la teva suor en electricitat

El tatuatge que transfoma la teva suor en electricitat

Des de fa temps s’ha convertit en una obsessió dels laboratoris de tot el món buscar noves formes de generar electricitat, ja que en la societat actual l’ús de telèfons mòbils, tabletes i tot tipus de productes tecnològics és bàsic. Per això aquests han estat estudiant diferents alternatives per a que deixem d’estar pendents dels endolls.

 

Així és com un equip de la Universitat de Califòrnia ha dut a terme un sensor en forma de tatuatge temporal. La funció principal d’aquest sensor és la de monotoritzar el cos mentre es realitza activitat física. El sensor treballa a través de la detecció d’un tipus d’àcid que està present a la suor. Però el més sorprenent d’aquest és que posseeix uns enzims capaços de recol·lectar electrons de l’àcid generant una petita corrent elèctrica (70 microwatts per centímetre quadrat de pell). El pas següent va ser integrar una “biobateria” al tatuatge.

 

L’ànode conté l’enzim que prèn els electrons de l’àcid, i el càtode posseeix una mol.lècula que accepta organismes europeus de normalització d’electrons. De moment, la quantitat d’energia que és capaç de d’emmagatzemar és molt inferior a la que es necessita per carregar un aparell electrònic comú, com un telèfon mòbil.

Berta Pujol

 

http://www.elmundo.es/ciencia/2014/10/11/543950d4e2704e5e6d8b4577.html

La ciencia cuidadana

La ciencia cuidadana En la seva forma més simple, la ciència ciutadana es refereix a la participació del públic en les activitats de recerca científica, on els ciutadans contribueix activament aportant esforços, experiència o recursos de tota mena. L’objectiu central és que no experts contribueixin amb les seves idees, dubtes, crítiques i valoracions, que responen a l’interès general de la ciència i els seus investigadors, és a dir, crear coneixement que contribueixi al coneixement, ús, expansió i difusió de la ciència en la societat. De la mateixa manera que amb els anys ha anat guanyant rellevància el concepte de periodisme ciutadà - formada per blocaires i tweeters, entre d’altres - la ciència ciutadana està infectant a la gent. Pràcticament tots els camps de la ciència tenen o aviat tindran un projecte propi que inclou un element de ciutadans científics. Des de la botànica a l’astronomia, de l’estudi del gripau concho al de la Epidemiologia, als ciutadans científics els uneix el desig de participar amb experts i organitzacions a favor de la ciència.

No deixa de ser curiós que, en un món hiperconnectat enfervorit per compartir i difondre, es mantingui una visió de la ciència tan sòlida. La democratització del coneixement, tal com és defensada per la cultura digital, pot impregnar la recerca i el mètode científic?

Algunes institucions culturals que es presenten com a espais de recerca i coneixement responen afirmativament aquesta pregunta. De manera entusiasta i sense complexos, cadascun amb les seves peculiaritats, Ars Electronica i el seu Futurelab a Linz, FutureEverything de Manchester liderat pel professor universitari Drew Hemment, Waag Society d’Amsterdam, Science Gallery del Trinity College Dublin, Medialab Prado i el seu laboratori ciutadà de Madrid o el mateix CCCB són alguns exemples de treball amb la ciència de més espontaneïtat i frescor. Són espais amb una llibertat i flexibilitat que la universitat sembla difícil que trobi.

http://www.80grados.net/el-boom-de-la-ciencia-ciudadana/
http://blogs.cccb.org/lab/article_ciencia-ciutadana-coneixement-al-poder/
http://www.espores.org/conservacio/ciència-ciutadana.html

Adrià Calonge

Descubriment de perquè els gens duplicats es converteixen en genomas.

Descubriment de perquè els gens duplicats es converteixen en genomas.
El CSIC amb diversos investigadors del institut de Biologia Molecular i Celular de plantas juntament amb la universitat politècnica de Velència, despres de 40 anys d'estudi han pogut explicar el macanisme que explica el proces que segueixen els gens duplicats per generar novas funciòns en l individu.

La duplicació génica crea nou material genetic, els gens germans que es crean a la duplicació pueden sobreviure molts anys, pel que els organismes aguantan mutacions no beneficiosas.

Els investigadors han pogut identificar i descriure un mecanisme al que han anomenat "robustez mutacional", que permet incrementar la tolerancia de gens duplicats a las mutacions. Experimentan am llevadura, han observat la "robustez mutacional" que la permet adaptarse be a condicions de estré pel cual aixo pot estar relacionat am l aguant dels gens dulpicats en els genomas.

Mario A. Fares (investigador del CSIC) explica que:
Gens duplicats de fa 100 millons d anys es poden trobar encara en genomas d organismes actuals, com la llevadura. I en un laboratori han reproduit la evolucio de aquesta especie en els seus genomas amb la resecuenciació de 28 genomas de la llevadura, pel que trobem que els gens duplicats son mes tolerants a les muacions desestabilitzadores que amb els gens no duplicats i hem pogut demostrar la evolucio dels gens duplicats fa 100 millons d anys".

És dificil entendre com l evolució cra noves funcións, ja que aixo succeix en periodes de temps molt llargs. Pel que aixo ha estat un misteri durant molt de temps, per sort ara podem recrear condicions semblants en el laboratori a las de la evolució, cosa que farà mes sencill estudiar altres mecanismes biologics com aquest.

http://noticiasdelaciencia.com/not/11645/descubren-por-que-los-genes-duplicados-se-conservan-en-los-genomas/?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+NoticiasDeLaCienciaYLaTecnologia+(Noticias+de+la+Ciencia+y+la+Tecnologia)

Edu Ruiz Duplà

El magnetoesperma

El magnetoesperma Un equip de científics de la Universitat de Twente (Països Baixos) i la Universitat Alemanya al Caire (Egipte) ha desenvolupat uns diminuts robots que s’inspiren en la forma i el moviment dels espermatozoides. L’estudi és portada a la revista Applied Physics Letters.

Aquests microrobots mesuren 322 microns de llarg i consisteixen únicament d’un cap polimèrica recoberta d’una gruixuda capa de cobalt i níquel, més una cua sense recobrir. El seu control s’exerceix mitjançant l’oscil · lació de camps magnètics febles, pel que ha estat batejat com a ’magnetoesperma’.

Aquests microrobots estan formats per un cap polimèrica recoberta de cobalt i níquel més una cua
Quan el robot es sotmet a un camp de menys de cinc militeslas-aproximadament la força que té un imant decoratiu de nevera-experimenta la torsió magnètica al seu cap. Això fa que la seva flagel oscil · li i l’impulsi cap endavant, de manera que es poden avançar per línies de camp magnètic cap a un punt de referència.

"La naturalesa ha dissenyat eines eficients per a la locomoció a microescala, i els nostres robots estan inspirats en la naturalesa o directament fa servir microorganismes com bacteris magnetotàctics i cèl · lules espermàtiques per complexes micromanipulaciones", diu Sarthak Misra, autor principal i professor a la Universitat de Twente.

Es podria avançar en tècniques de nanomontaje, però, a més, els diminuts robots també ofereixen un ús potencial en tasques biomèdiques, que inclouen des de l’administració dirigida de medicaments fins a la fertilització in vitro, la classificació de cèl · lules o la neteja d’artèries obstruïdes.

En el futur, els investigadors confien en reduir encara més la mida d’aquests espermatozoides robòtics. Actualment l’equip treballa en un mètode per generar una nanofibra magnètica que pugui ser usada com flagell.


Joel Alfaro.

Font d’informació: aplicació de l’ipad flipboard- ciència- agencia SINC

Human Bodies:todo lo que vas a ver es real

Human Bodies:todo lo que vas a ver es real Del 18-04-2014 al 12-10-2014 en la cúpula del c.c. Arenas de Barcelona se podrá ir a ver esta exposición sobre el interior de nuestro cuerpo, el cuerpo humano. La exposición consta de más de 150 órganos individuales y 12 cuerpos humanos, que nos permiten vivir una experiencia única.

Mediante las mas avanzadas técnicas de plastinación para recrear el cuerpo humano en 3D y con piezas reales, podrás conocer tu organismo y organos que se encuentran debajo de tu piel. Desde la digestión hasta el sistema nervioso, ayudandote a comprender el funcionamento de tu cuerpo.

El objetivo de human bodies es hacerte reflexionar sobre las decisiones que tomas sobre tu cuerpo, como fumar o tomar drogas, a parte de enseñar los efectos que tienen enfermedades como la obesidad o el cáncer.

Y es que el objetivo de HUMAN BODIES es hacerte reflexionar sobre la propia vida, el viaje más largo, único y personal que emprenderás jamás.

Al ser todos los cuerpos y órganos reales, para conservarlos usan una técnica llamada plastinación, que consiste en un proceso de varias semanas o meses, donde los líquidos y parte del tejido adiposo de los órganos son reemplazados lentamente por un polímero, en condiciones de vacío y congelación.

Judith Granero

Les "apps" de l'insti

Les "apps" de l'insti
Un nou projecte basat en l'aprenentatje de programació i elavoració d'una app, s'ha establert en algunes escoles per als estudiants de quart d'eso.

Aquesta nova matèria està feta per estimular la creativitat dels joves i introduir-los en món de la emprenedoria, ja que el mon de les aplicacions mòvils és un mercat que està creixent molt ràpidament i té molt futur.

L'aprenentatge d'aquesta matèria té tres fases: En la primera, que coincideix en el primer trimestre, es dónen als alumnes els conceptes bàsics de tecnologies de la informació; com crear un bloc, una pàgina web per a la seva futura empresa...etc. També començen a pensar quin tipus d'aplicació volen fer.
Al segon trimestre, els alumnes formen grups per imitar petites empreses, posen en comú les idees de cada alumne i entre tots es posen d'acord per saber quina app fer.
Al tercer trimestre creen la aplicació amb un programa que es diu app inventor i elaboren un vídeo promocional per donar-li sortida al mercat.

A l'institut les expectatives són més realistes. "De les idees inicials no totes es podran materialitzar al 100% perquè els nois no saben programar", admet Josep Dalmau, professor d'Informàtica a Torre del Palau. Però per a ell, l'important està en el procés. "El fil conductor és l'aplicació, però l'important no és acabar-la, sinó treballar el grup, fomentar la creativitat i la invenció, així com el contacte amb l'exterior", destaca.

Els alumnes d'aquest centre es mostren encantats amb l'orientació que ha agafat l'assignatura. "Altres anys era més teòrica, t'expliquen què és una CPU o els components d'un ordinador", explica Joan. "Ara veus que tot té un sentit i un fil conductor i que al final estàs fent alguna cosa, i això et motiva més", afegeix el seu company Sergi. "Estem acostumats a utilitzar les apps, però fins que no intentes fer-ne una no te'n adones del que costa i el treball que hi ha darrere d'elles", destaca la Laura, que vol estudiar Empresarials.

Albert Burgués

http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2014/02/14/actualidad/1392406482_481618.html

Nou pas per a la fusió nucelar

Nou pas per a la fusió nucelar

Científics del Estat Units, han aconseguit duu a terme un procés de fusió nuclear en un laboratori tot produint mes energia de la que s’havia aplicat per fer la reacció

Aquest procés de fusió, és el contrari del que es produeix en les centrals nuclears, la fissió. Mentre que la fissió divideix un nucli en dos i allibera molta radiació, la fusio és completament neta i uneix dos àtoms per crear-ne un. El procés de fusió que han creat aquests científis, és el mateix que es produix en el centre del Sol.

El que van fer aquests científics, va ser bombardejar amb 192 fonts de lum làser una microscòpica esfera d’àtoms d’hidrogen. Segons els resultats, que es van public a la revista Nature, el combustible va caure cap al centrea una velocitat de 311 kilòmetres per segon, mentre que la temperatra al centre de l’esfera va arribar a superar els 100 milions de graus durant una milmilionèssima part de segon, una temperatura set vegades superior a la que hi ha al centre del Sol.

El resultat d’aquest experiment, va ser que els isòtops d’hidrogen es van fusiona creant un nucli d’heli. Un cop finalitzat el precés, es va obtindre un 80% més d’energia de la que s’havia utilitzat.

Amb aquest experiment, s’ha fet un gran pas en la fusió nuclear, però encara queda molt per descobrir, ja que encara no se sap com fer la reacció en cadena.

Carlos Canosa

 

Enllaços:

www.lavanguardia.com/ciencia/20140212/54400212228/fisicos-ee-uu-logran-hito-hacia-enerfia-fusion-nuclear.html

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/02/13/actualidad/1392303383_881797.html

Projecte Camisea

Projecte Camisea

El passat dia 27 de gener el govern peruà va aprovar la cerca de gas natural al centre de la selva poblada per poblacions indígenes autòctones que fins ara no han tingut contacte amb la civilització externa.

El projecte Camisea pretén extreure gas natural de la reserva d’aquest més gran del Perú i una de les més importants de Sud Amèrica i tres quarts del territori total que es manipularà forma part de la reserva. Aquest projecte es portarà a terme per varies empreses de gas encapçalades per Pluspetrol, Repsol i Hunt Oil.

 Una invasió en el seu territori podria tenir efectes devastadors per aquestes poblacions i fins i tot provocar l’extinció de certs grups indígenes ja que no tenen la immunitat que tenim la resta de la població a malalties tan comuns com la grip. Coneixem aquest perill ja queva passar una cosa similar fa 33 anys quan els Nahua, un grup indígena d’aquesta mateixa zona vanser contactats per primer cop per extreure gas i petroli de la zona i la meitat de la població va morir per falta de protecció del seu sistema inmunitari que no estava alterat com el nostre per suportar malalties que els van transmetre els treballadors de l’empresa nord americana Shell. D’aquest nou projecte invasiu se’n diu el projecte Camisea i portarà a terme a la selva amazònica de Perú a més o menys 100km del Machu Picchu a la reserva de Nahua-Nanti i és una de les àrees més protegides del planeta ja que es diu que és un lloc la diversitat biològica del qual supera qualsevol altre lloc del planeta. Algunes de les tribus indígenes que fins ara han estat aïllades del nostre món són per exemple els Nahua, els Nanti, els Matsigenka i els Mashco-Piro que durant generacions han viscut en harmonia i gràcies a l’ús que fan de la natura que els envolta la qual ja ha estat alterada cinc cops des del 2004 a causa de fuites de gas que han contaminat l’aigua i el sòl de la zona.

 

 

Enllaços:

http://www.theecologist.org/News/news_analysis/2254443/peru_amazon_tribes_sacrificed_to_gas_project.html

http://elcomercio.pe/economia/peru/pluspetrol-iniciara-busqueda-mas-gas-camisea-dos-meses-noticia-1706184

 

 

Carolina Navarro

La Setmana de la Ciència

La Setmana de la Ciència

Del 15 al 24 de novembre se celebrarà a Catalunya, Espanya i inclús resta d’Europa la 18a Setmana de la Ciència.

Durant la Setmana de la Ciència se celebraran tot un munt d’activitats de divulgació científica,les noves tecnologies en materials,les últimes investigacions en robótica,astronomia,arqueologia,...arreu del nostre territori mitjançant xerrades,tallers científics,exposicions ,portes obertes de museus i un munt d’altres activitats gratuitas.

Hi participaran més de 3000 científics de camps com la neurobiologia,la astrofísica,la psicologia,la arquitectura,... per compartir amb el públic el seu treball diari,els seus descobriments,dubtes i contratemps.

Els temes centrals de l’edició d’enguany són l’estadística, l’aigua i Einstein.

Aquesta setmana ens vol fer entendre l’importància de la ciència en la nostra vida quotidiana, ja que sense ella no hi haurien móvils o medicaments.També vol tenir una funció informativa cap al públic i poder facilitar un lliure accés en aquesta cultura científica fent més fàcil que la ciència i la tecnologia responguin a les necessitats dels ciutadans.

El seu principal objectiu és encoratjar el desenvolupament entre la ciència i la societat,contribuint que els científics reflexionin d’una forma crítica i adoptin una actitud més receptiva davant les preocupacions de la societat.

Una proba de la seva importància al nostre país,és que la Setmana de la Ciència Madrid és un dels aconteixements més importants de la ciència a Europa


Judith Granero

Descubriment de la 'z8_GND_5296'

Descubriment de la 'z8_GND_5296'

 És descoberta la galàxia més llunyana fins ara, batejada ‘z8-GND-5296’.

 Investigadors americans han pogut calcular l’edat de la ‘z8-GND-5296’ a través de l’espectrògraf situat en el telescopi Keck que està al mig del Oceà Pacífic amb l’ajuda, com no, del telescopi Hubble. El que ha fet aquest espectrògraf és analitzar l’espectre de freqüència i així arribar a saber amb gran exactitud l’edat d’aquesta galàxia, que seria d’uns 13.000 milions d’anys. Per localitzar-la, es va estudiar el canvi de radiació de la llum vermella a causa de l’expansió del univers. Aquesta galàxia descrivia estar molt a prop del Big Bang en termes temporals.

 Per fer-nos càrrecs de la aproximació temporal entre el Big Bang i la creació d’aquesta galàxia podem afirmar que només és de 700 milions d’anys (el 5% de la vida actual del nostre univers).

 Aquest estudi públic ha estat publicat en revistes de caire científic d’arreu del món com la prestigiosa revista Nature.

 Gràcies a aquest gran descobriment la ciència podrà estudiar millor la creació de les galàxies.

 Webgrafia:

 - http://www.space.com/23306-ancient-galaxy-farthest-ever-seen.html

 - http://cvc.cervantes.es/literatura/cauce/pdf/cauce08/cauce_08_011.pdf



Gerard Galera

Nobel als químics que han fet possible la química moderna

La química no avançaria tant ràpid si encara es representessin les mòl·lecules amb peces de plàstic. Els ordinadors són una eina clau en la química moderna i la Acadèmia de Ciència Sueca ha decidit otorgar a tres químics que han fet possible la model·lització i la simulació de reaccions químiques el premi Nobel de química d’enguany. Els premiats són: Martin Karplus, Michael Levitt i Arieh Warshel. Durant els anys setanta, els premiats enguany, van aconseguir combinar la física clàssica de Newton (emprada en mòl·lecules grans) i la física quàntica (emprada per a simular reaccions). Abans del treball d’aquests científics els químics havien de triar quina física utilitzar a l’hora de fer simulacions. La raó explicita que ha donat l’institució que otorga aquest premi és: for the development of multiscale models for complex chemical systems” (En català: "per el desenvolupament de models multiescala per a sistemes químics complexes"). 

Martin Karplus professor emerit a l’universitat de Harvard

Michael Levitt professor de l’universitat d’Stanford

Arieh Warshel professor a la University of Southern California

Font: http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/2013/press.html

Daniel Allepuz