Farmacies en un xip

La idea futurista de que microxips podrien ser implantats a sota la pell de pacients per controlar la segregació de medicaments ha fet un pas endavant.

Els científica dels estats units han estat provant un tipus de xip com aquest en una dona amb osteoporosis. El xip va ser inserit a la seva cintura i es controlat per control remot.

 Una prova clínica va demostrar que el xip podia administrar la dosi correcta i que no hi havia cap tipus d’efectes secundaris.

Aquesta innovació ha estat discutida a la trobada anual de l’associació de avenços científics a americà (AAAS). Un dels dissenyadors, el Professor Robert Langer del institut de Tecnologia de  Massachusetts (MIT) va dir que aquest nou dispositiu “obria fascinants nous camins per a la ciència”.

“ Literalment podries tindre una farmàcia en un microxip” va dir “ Aquest estudi ha usat el dispositiu per tractar la osteoporosis. Però hi ha moltíssimes altres aplicacions que enfocades amb l’us d’aquest microxip podria millorar els resultats de tractament amb enfermetats com la esclerosi múltiple, o per el càncer.”

El corazón artificial de Eufemio:

Adjunto aquesta aclaració sobre que és exactament això que s'anomena cor artificial i més o menys com funciona i les parts d'aquest, que es poden observar en la següent fotografia.

El dispositivo, llamado Incor, no sustituye al corazón entero, sino que es una turbina que complementa la función de bomba que realiza el ventrículo izquierdo, extrayendo sangre para llevarla a la aorta torácica con un flujo continuo.

Todo el sistema es intracorpóreo excepto un cable que sale por el abdomen y que está conectado a una unidad de control y a dos baterías con una autonomía de hasta 5 horas y media cada una.

En todo el mundo hay más de 5.000 personas con este tipo de dispositivo implantado, pero en España es un fenómeno reciente.

                                                                           Mariona Surís

La mort de l'Eufemio Garcia

M’agradaria donar-vos nova información sobre el article publicat fa uns dies: “Batecs a cop de bateria”. Resulta de l’Eufemio Garcia, l’home al que li van implantar el cor artificial, al cap de 24 hores d’haver-li donat l’alta va morir. Va perdre la vida com a conseqüència d’una arítmia. Era una cosa que ja li havia passat anteriorment, en la que el cor se li posava a 200 pulsacions i per això abans de donar-li l’alta, a part del cor artificial portava un desfibril·lador.

Els metges de l’hospital de Bellvitge, el van operar i tractar per colocar-li un cor artificial. Aquest dijous van donar a conèixer l’autòpsia. Nicolàs Manito, un dels responsables de la unitat de insuficiència cardíaca va senyalar: "Estamos ante una muerte por causa natural derivada de su enfermedad: tenía una insuficiencia cardíaca muy severa y sufría desde hacía tiempo arritmias ventriculares por lo que llevaba implantado, además del corazón artificial, un desfibrilador".

Tal i com va senyalar el senyor Nicolàs, la causa va ser natural, així que els metges descarten el mal funcionament del dispositiu que li va obrir les portes a l’esperança.

El cor artificial estava en perfectes condicions, segons l’autòpsia del cadàver,però no podia solucionar el problema del cor de l’Eufemio. La màquia no va ser capaç per si sola de mantenir en vida al pacient ja que es tractava d’un aparell de “recolzament” no de substitució total. La funció d’aquest era ajudar al bombeig de la sang que arriba dels pulmons al cor, per ser distribuïda per les artèries.

Els doctors van senyalar que l’Eufemio tenia una patologia cardíaca molt desenvolupada, sense possibilitat de accedir a un transplantament per problemes de salut. Per això se li va implantar el cor artificial, que ha portat durant 3 mesos i que li ha permès tenir una vida pràcticament normal, dormir estirat, caminar i això els metges ja ho consideren una millora.  Per això, tot i el que va passar amb aquest pacient, els cardiòlegs de Bellvitge creuen que el futur passa per aquest tipus de dispositius, que tenen un cost d’uns 100.000 euros. I el senyor Nicolàs va recalcar: "Hay que avanzar en el conocimiento del perfil de los pacientes y del funcionamiento de estas bombas porque son el futuro".

Webs d’interès:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Desfibril%C2%B7lador

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ar%C3%ADtmia

 

                                                                             Mariona Surís

Cor artificial tot un triomf

Explicare l'èxit que hi va haver al hospital de Bellvitge transcorregut el dia 23 de novembre, explicare aquet acontesiment ja que air va morir el primer home de Catalunya que portava un cor artifical.

Vanguardia:

 

"Barcelona. (EUROPA PRESS).- El hospital de Bellvitge, en L'Hospitalet de Llobregat ha implantado un corazón artificial de larga duración a un paciente con insuficiencia cardiaca avanzada que, cuatro meses después de la operación, hace vida normal en casa, un logro que se ha conseguido por tercera vez en España y por primera en Catalunya. El paciente es Eufemio, un hombre de 57 años que en 1999 sufrió un infarto de miocardio a raíz del cual está afectado por una insuficiencia cardiaca avanzada.

El enfermo no era candidato a un trasplante de corazón por diferentes problemas de salud, por lo que los médicos optaron por implantarle un corazón artificial a la espera de que se resuelvan las contraindicaciones del trasplante, aunque no descartan que se pueda mantener indefinidamente, en función de su evolución. La intervención se realizó el 23 de noviembre y el paciente recibió el alta unas semanas después y lleva una vida "mucho más cómoda y más segura", según ha explicado."

-Lo que no arrivo a entendre es com una màquina que sustituilla el cor una maquina que consisteix a realitzar les mateixes funcions que el cor, o sigui es una bomba que es només fa que bombejar. Arrivaria a entendre es que una màquina falli, entendira que fos problemes de bateria però esque va morir d'una ritimia, que jo sapiga una ritimia es que te les polsacións del cor variables i que una magina sigui variable doncs hem costa de creure.

En un altre article més complert expliquen que la màquina estava al ventricle esquerra llavors tenia que seguir el ritme sistólic i diastólic però es veu que la aritmia es una malaltia crónica, el primer cop (debut) això significa que es el primer cop que padeixes una malaltia crónica i que et tornara a passar llavors al següent cop que li va passar a la zona on hi havia el seu cor va morir. 

http://www.lavanguardia.com/salud/20120220/54257842368/bellvitge-corazon-artificial.html

 

Noves pistes sobre l’origen de les cèl•lules

Una investigació dirigida per l’equip de Claudio Bandi ens explica com serien els avant passats del bacteri i de com serien els passos inicials de l’associació simbòlica que origina una cèl•lula eucariòtica.
La investigació comença amb la seqüenciació del genoma de Midichloria mitochondrii, que un bacteri de que vull en simbiosi amb un paràsit. La Midichloria és l’únic bacteri conegut que viu i es multiplica dins del mitocondri de la cèl•lula hoste i a més es un familiar proper del mitocondri. En el estudi s’han donat conte que hi havia  dues característiques diferencials notables: la presència dels gens necessaris per a la construcció d’un flagel i que existien característiques presents en l’avantpassat del mitocondri.
Les conclusions de la investigació ens dona idees de com podia ser l’avantpassat de la vida lliure del mitocondri, que va ser un bacteri que tenia flagel i podia viure en ambients amb poc oxigen. El flagel te gran importància ja que pots ser un mecanisme d’entrada a la cèl•lula com fan molts paràsits actuals.

http://en.wikipedia.org/wiki/Midichloria
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mitocondri
http://www.uv.es/uvweb/universitat/ca/llista-noticies/estudi-grup-investigacio-internacional-dona-noves-pistes-sobre-origen-cel-lules-1285846070123/Noticia.html?id=1285848765342

 

 

Pol Álvarez Batlle

1rA Batxillerat

El "Quagma", l'últim estat de la matèria

L'estat més misteriós i agressiu en que pot estar la matèria és l'anomenat quagma per uns i glasma per altres. Són acrònims de plasma de quarks i gluons del qual sentirem coses molt interessants d'aquí poc, perquè en l'últim accelerador (LHC) del CERN (Centre europeu d'Investigacions Nuclears) pot ser que es produeixi aquest plasma imminentment.

Els àtoms es van suposar indivisibles durant 24 segles. Al segle XX, aquests maons de la matèria no només es van dividir i van manipular de mil maneres, sinó que dels seus components bàsics: electrons, protons i neutrons, es va poder generar una variadíssima fauna de partícules. Per fer això era necessari aplicar-lis una gran quantitat d'energia bombardejant-los amb algunes d'aquestes partícules accelerades per màquines cada vegada més poderoses. A la segona meitat del segle passat es va demostrar que la majoria d'aquestes partícules estaven formades per altres: els quarks.

Les propietats d'aquests quarks són molt originals. Per exemple, la seva càrrega elèctrica és una fracció de la de l'electró, la qual es considerava mínima i fonamental. Però el més interessant és la força amb què es mantenen units tres d'ells dins de, per exemple, el familiar protó. Aquesta força augmenta amb la distància, la qual cosa, encara que sembli poc familiar perquè l'usual és el contrari (la força gravitatòria entre dos cossos es debilita paulatinament conforme s'allunyen), és el que li passa a un simple moll, que com més s'estira més intensa és la força que cal aplicar per fer-ho. Per això els quarks sempre estan confinats dins de les partícules que formen i no es poden estudiar directament. Fins ara, perquè l'energia del LHC és tan alta que podrà trencar protons i neutrons alliberant aquests quarks. I els gluons? Fan a la força nuclear el mateix paper que els fotons en la força elèctrica: transmetre aquesta entre les partícules sensibles a ella, en aquell cas els quarks.

A unes energies tan esfereïdores que només van existir just després del Big Bang, és a dir, l'equivalent en temperatura a diversos trilions de graus, es fan col·lisionar nuclis de plom. L'esclat d'aquests alliberaran els quarks i els gluons dels seus protons i neutrons. Aquest fluid hiperdens a aquesta gran temperatura i terriblement electritzat és el quagma, és a dir, l'estat més primigeni de la matèria. Diuen que quan es pugui estudiar aquest plasma al laboratori s'estarà veient la creació de l'univers. És una tonteria, però és una bella tonteria.

 

Víctor López

Ni el neutrí acaba amb Einstein. De moment.

Últimament hi ha hagut molta polèmica amb el que fa a la velocitat del neutrí. A finals de l’any passat el CERN ens va comunicar el resultat del seu experiment: "El neutrí va més ràpid que la llum". Bé, ara han revelat que es van equivocar, i que probablement la nova teoria sigui totalment falsa.

Tot i els resutats, la realitat del neutrí encara està en el aire. Faran més comprovacions dels resultats per arribar a una conclusió fiable.

Einstein va dir, en el 1905, que res anava més ràpid que la llum.

S’ha filtrat de que el resultat de l’experiment POT ser fals, ja que es va detectar un cable mal connectat. Es tracta d’un cable de fibra òptica que hauria d’haver estat connectat a un GPS, per detectar en quin moment passaven els neutrins, d’aqui pot haver vingut la petita diferència que va "permetre" que anés més ràpid que la llum.

Per confirmar (o rebutjar) la teoria sobre els neutrins, han programat un altre experiment durant aquest 2012.

 Neutrí vs Einstein.  Qui guanyarà?

http://alt1040.com/2012/02/neutrino-fallido-cable-suelto

Eduard Esteller

Nano-robot de ADN podría utilizarse para matar células cancerígenas

Los avances de la nanotecnología han permitido a un equipo de investigadores de la Universidad de Harvard fabricar un robot diminuto lleno de fármacos y moléculas. Este pequeño autómata está hecho de material genético y es capaz liberar su carga en las células cancerosas, a las que puede incluso "ordenar" que se autodestruyan.

 Inspirada en los mecanismos naturales de nuestro sistema inmunológico, esta tecnología podría usarse para tratar diversas enfermedades. El robot tiene forma de tonel, con sus dos mitades unidas por una bisagra y cerradas por unas moléculas capaces de reconocer células diana. Al llegar a su destino, las dos mitades del tonel se abren para liberar su carga, que puede consistir en fármacos o en moléculas capaces de interaccionar con receptores específicos de la superficie de las células y modificar su comportamiento. Los investigadores han empleado este sistema para enviar "instrucciones" a diferentes tipos de células cancerosas que provocan leucemia y linfomas. En ambos casos esta señal, que se envía mediante fragmentos de anticuerpos, activaba el suicidio celular, un mecanismo habitual por el que se eliminan las células anormales o envejecidas.

Los científicos, que publican sus resultados en Science, han indicado el enorme avance que supone el desarrollo de esta tecnología, que aunque no es el primer robot de DNA que se inventa, presenta muchas ventajas con respecto a los anteriores. Por ejemplo, el empleo de fragmentos de anticuerpos para transmitir los "mensajes moleculares", es un sistema que ofrece muchas oportunidades para activar la respuesta inmune y programar terapias más efectivas frente a enfermedades tan nocivas como el cáncer.

http://www.antena3.com/noticias/salud/nanorobot-adn-podria-utilizarse-matar-celulas-cancerigenas_2012021700159.html 

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/02/16/actualidad/1329395701_112071.html

Batecs a cop de bateria

Un article del diari la Vanguardia ens narra la vivencia de dues persones que viuen amb un cor artificial.

Eufemio García, de 56 anys, va tenir un infart massiu el desembre del 1996. El cor de l’Eufemio, que té una cicatriu enorme des d’aleshores, ja no el deixava ni dormir, “perquè si m’estirava, m’ofegava”. Ara porta un cor artificial que bomba la sang que li arriba dels pulmons cap a l’aorta, cosa que fa que no se li embassin i es pugui estirar del tot. Ja no ha hagut de tornar a dormir pràcticament dret. I fins i tot camina una estona, no deu passos com fins fa un parell de mesos. “I arreglo coses. Quan em canso, paro, però m’agrada arreglar coses”.

L’hi han implantat a Bellvitge, on els cirurgians i cariòlegs responsables de la unitat d’insuficiència cardíaca i transplantament han fet un pas en les situacions extremes amb què solen treballar i han col·locat el seu primer cor artificial autònom, cosa que a la llarga suplirà una part dels trasplantaments cardíacs.

Un cable que li surt de l’abdomen connecta l’aparell amb la petita consola de control i les bateries, que van en una motxilla. “Em duren cinc hores i me les canvio jo mateix. A la nit, m0endollo al corrent i no gasto bateria.  He d’anar alerta quan em giro, perquè la cicatriu per on surt el cable encara no la tinc del tot bé, però m’hi vaig acostumant. De moment, tampo no em puc dutxar, però em rento a l’antiga”, diu de broma l’Eufemio. Expolicia municipal de Castellar del Vallès que, ocasionalment, ajuda a cuidar del seu nét. I guanyador de temps de vida, “perquè abans que li implantessin e cor artificial li donaven tres mesos de vida, ja no podia més”, explica l’Amelia, la dona i assistent de l’Eufemio.

Tot i que per l’hospital de Bellvitge el cor de l’Eufemio és una fita, la pionera va ser Maria Cinta Barberà, la primera que va portar una màquina d’aquesta mena al pit, malgrat que s’havia d’estar a l’hospital i no podia viure a casa seva. Va ser el 2007, a l’hospital de Bellvitge, també. Durant quatre mesos ben llargs va viure connectada a les bateries que li alimentaven el cor artificial. I en només quatre mesos i mig, contradient el diagnòstic inicial, el cor se li va començar a recuperar. I li van retirar l’artificial.

A partir d’aquests dos punts de referència, els cardiòlegs calculen que entre el 20% i el 30% dels pacients en espera portaran un cor artificial.

 Webs d’interès:

http://epaper.lavanguardia.com/epaper/viewer.aspx

http://www.20minutos.es/noticia/414465/0/corazon/artificial/libro/

http://es.wikipedia.org/wiki/Coraz%C3%B3n 

                                                                    Mariona Surís

                                                                    1r Batx. A

                                                                    23-02-12

PRIMERA HAMBURGUESA ARTIFICIAL

La primera hamburguesa artificial no sortirà d'una de les grans cadenes de menjar ràpid repartides pel món, ha estat creada en un laboratori amb cèl·lules mare de vaca i serà una realitat ben aviat. Mark Post, metge i cap del departament de fisiologia a la Universitat de Maastricht (Holanda), planeja donar a conèixer aquesta tardor la carn sintètica a tot el món, i pot suposar una revolució en la ramaderia i en l'alimentació humana. El que el científic té entre mans és la producció de teixit muscular en un laboratori que reprodueixi exactament la carn i pugui substituir-la. L'assoliment científic podria modificar la cria de bestiar i l'alimentació a tot el món i fins i tot beneficiar al medi ambient.

 

Per ara, produir les primeres hamburgueses «experimentals» ascendeix a 250.000 euros, un preu que Mark Post espera abaratir amb el temps. El projecte ha estat finançat per un donant ric que desitja romandre en l'anonimat i que pretén, segons l'investigador, «veure disminuir el nombre d'animals de granja sacrificats per la seva carn i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle resultants del bestiar».

Segons Mark Post, la carn "té exactament la mateixa estructura que l'original", ha assegurat el científic, que ha remarcat que la tecnologia està ben controlada, i ajudarà a la duplicació de la demanda mundial que es preveu per l'any 2050.

 

Es pretén que la carn produïda a partir de cèl·lules mare s'assembli exactament a la que fem servir actualment per menjar, en cas contrari, serà impossible convèncer la gent perquè abandonin el que ja coneixen. A més, la carn creada al laboratori pot ser controlada per mostrar certes qualitats, com a alts nivells d'àcids grassos poliinsaturats (Omega 3), bons per a la salut.

Marc Puig

PRIMERA HAMBURGUESA ARTIFICIAL

La primera hamburguesa artificial no sortirà d'una de les grans cadenes de menjar ràpid repartides pel món, ha estat creada en un laboratori amb cèl·lules mare de vaca i serà una realitat ben aviat. Mark Post, metge i cap del departament de fisiologia a la Universitat de Maastricht (Holanda), planeja donar a conèixer aquesta tardor la carn sintètica a tot el món, i pot suposar una revolució en la ramaderia i en l'alimentació humana. El que el científic té entre mans és la producció de teixit muscular en un laboratori que reprodueixi exactament la carn i pugui substituir-la. L'assoliment científic podria modificar la cria de bestiar i l'alimentació a tot el món i fins i tot beneficiar al medi ambient.

 

Per ara, produir les primeres hamburgueses «experimentals» ascendeix a 250.000 euros, un preu que Mark Post espera abaratir amb el temps. El projecte ha estat finançat per un donant ric que desitja romandre en l'anonimat i que pretén, segons l'investigador, «veure disminuir el nombre d'animals de granja sacrificats per la seva carn i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle resultants del bestiar».

Segons Mark Post, la carn "té exactament la mateixa estructura que l'original", ha assegurat el científic, que ha remarcat que la tecnologia està ben controlada, i ajudarà a la duplicació de la demanda mundial que es preveu per l'any 2050.

 

Es pretén que la carn produïda a partir de cèl·lules mare s'assembli exactament a la que fem servir actualment per menjar, en cas contrari, serà impossible convèncer la gent perquè abandonin el que ja coneixen. A més, la carn creada al laboratori pot ser controlada per mostrar certes qualitats, com a alts nivells d'àcids grassos poliinsaturats (Omega 3), bons per a la salut.

 

Marc Puig

w

w

Descobreixen a Xile una molècula metàl•lica que detecta el càncer ràpidament

Un grup de científics xilens van crear un compost elaborat a força de reni, un metall que s’obté del coure, que és capaç de detectar i atacar les cèl•lules cancerígenes, que, segons els responsables de l’estudi, faria més fàcil el diagnòstic de la malaltia.
La investigació, desenvolupada pel departament d’Enginyeria Molecular i Química Supranuclear de la Universitat Andrés Bell de Santiago de Xile, va descobrir que el compost reacciona sobre les cèl•lules tumorals, destruint-les i tenyint-les d’un color vermellós, sense afectar les estructures benignes.

La idea de provar les possibles aplicacions mèdiques del reni va sorgir en 1999 a partir d’una investigació que estudiava la utilitat d’aquest metall per a la fabricació de cel•les d’energia solar. Va ser llavors quan el doctor en bioquímica de la Universitat Andrés Bell, Rodrigo Ramírez, va descobrir que la molècula de reni té propietats que absorbeixen la llum ultraviolada i emeten fluorescència vermella.
Van aprofitar aquesta senyal per fer les proves amb cèl•lules cancerígenes i va funcionar perquè el compost va entrar en les membranes de les cèl•lules cancerígenes i, en un període de 24-48 hores, va emetre fosforescència vermella i es va pegar en un 80 % sense tocar les cèl•lules sanes.

Arratia confia que, en un període de dos anys, es pugui desenvolupar un “kit de diagnòstic ràpid de càncer", que podria "substituir" la biòpsia, la tècnica de diagnòstic més utilitzada en l’actualitat, que consisteix a analitzar una mostra de teixit humà. Amb una mostra de sang podríem observar la mostra en un microscopi i en 48 hores saber què grau d’intensitat de càncer té el pacient d’acord amb el contrast de les llums vermelles que ofereix
Aquesta propietat seria, segons Arratia, una alternativa "viable" a la quimioteràpia, que, en l’actualitat, ataca tant a les cèl•lules cancerígenes com a les sanes i afebleix, d’aquesta manera, l’organisme dels pacients.

Nova pista sobre l'origen químic de la vida

S’ha aconseguit recrear un important procés que va poder ocórrer en el mónprebiòtic.

Aquest èxit científic constitueix el primer pas cap a una possible demostració definitiva de com van evolucionar dos sucres simples, treosa i eritrosa, peces clau en la maquinària prebiòtica que va conduir al sorgiment dels primers éssers vius.

Totes les molècules biològiques tenen la capacitat d’existir com a formes levógiras("esquerranes") o dextrógiras ("destres"). Tots els sucres en biologia es componende molècules dextrógiras, i tots els aminoàcids que formen els pèptids i lesproteïnes són levógiros.

L’equip de Paul Clarke de la Universitat de York va trobar que utilitzant aminoàcids simples per catalitzar la formació de sucres, es van produir predominantment les formes dextrógiras. Això podria explicar com es van originar els carbohidrats i per què són les dominants en la naturalesa.

Hi ha moltes preguntes que relacionen l’inici de la vida amb la biologia pero el senyor Paul Clarke va dir que primer es necessitava un proces de formació que permetés arribar d’una cosa inanimada a una d’animada.

 

Els autors de la nova investigació han aconseguit, en definitiva, generar aquests dos sucres, treosa i eritrosa, a partir d’un conjunt molt simple de materials, que la majoria dels científics creu que existien en el moment en què va començar la vida.



http://www.youtube.com/watch?v=0xI3vSLVELQ

Ferran Farled

1r Batx. A

 

 

Estudis en el càncer de mama

Encara que des de fa temps és conegut la mamográfia per tal d’evitar  el càncer de mama, ara alguns investigadors han realitzat un estudi que intenta descobrir quins son els origens i les causes de risc del càncer.
Es va realitzarun estudi  sobre aproximadament  3.600 dones amb edats compreses entre els 45 i els 68 anys.
I els resultats ens afirmen que  les dones que neixen de mares amb edat avançada, aproximadament s’ha identificat com a dones amb més de 39 anys d’edat i a més a més a la pubertat eren més altes i primes que la majoria presenten més possiblitats per a que les seves filles pateixin càncer de mama.

Aixo ho han pogut esvrinar a partir de una densitat blanca que es pot observar en les mamografies.

Es van presentar diversos estudis que recolzaven els resultatsd’aquestes investigacions. Els treballs mostraven com les dones amb una densitat igual o major al 75% de blanc en les mamografies tenen cinc vegades més risc de càncer de mama que les dones amb baixa densitat.

I si pel contrari la densitat disminueix en sis anys presenten menys risc a desenvolupar càncer.

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Las-mujeres-nacidas-de-madres-con-edad-avanzada-tienen-mas-riesgo-de-cancer-de-mama

Carla Junyent

S’ha creat una nova aplicació per millorar la comunicació amb nens autistes. Un informàtic d’Esplugues de Llobregat, Josep Martínez ha estat el creador d’aquesta, tot i utilitzant la tecnologia tàctil dels telèfons mòbils. 

Actualment, el sistema està disponible per aparells de l’entorn de la marca Apple ja que són els més fiables y els que no ocasionarien problemes.

 En Josep Martínez ha bautitzat aquesta aplicació amb el nom “Baluh”. Els usuaris d’aquest programa poden escollir entre 4.000 pictogrames amb les quals poden comunicar-se amb el seu entorn.

Aquest sistema substitueix els típics llibres tradicionals que utilitzen les persones que pateixen problemes al parlar. Es un programa que es pot personalitzar  per cada usuari ja que es poden incloure pictogrames específics. 

En el dispositiu el malalt pot escollir i combinar més de 100 imatges (Hi han imatges com una persona bevent aigua, una d’altre menjant fruita…) que a partir d’aquestes imatges el tutor del pacient o el pare pot crear un llibre personalitzat per millorar la comunicació de l’afectat.

La finalitat que té en Josep Martínez es facilitar la comunicació i permetre tenir una “conversació amb fluïdesa” amb un entorn àgil i fàcil. Però, tenint en compte que “Baluh” millora la facilitat de comunicació, NO SOLUCIONA EL PROBLEMA. 

ENMAGATZEMATGE D'ENERGIA SOLAR I EÒLICA

El problema de els panells solars i les túrbines eòliques es que no poden produir energia quan no hi ha Sol o no fa vent. Per això s’intenta trobar maneras de guardar aquesta energia. Les bateries sempre han estat les utilitzades, però són cares i els seus rebuigs suposen un problema.

Per això un equip del programa CAES de la Universitat d’Arizona ha trobat una manera rentable de fer-ho. Gràcies a l’energia eòlica i solar ha treballat en sistemes de compresió d’aire en contenidors artificials. Cuan els panells o les turbines no poden funcionar, aquest aire compirmit s’escalfa i s’allibera generatn electricitat.

Cuant més gran sigui l’edifici més econòmis sortirà aquest sistema i major serà l’estalvi, com a curt i llarg plaç. A part, s’estan buscant llocs on enmagatzemar grans quantitats d’aire comprimit per moure turbines de centrals.

Encara que sembla molt modern, és molt senzill i en 1890 s’utilitzaven sistemes similars.

 

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/140211e.html

Víctor Enrech

2012, L'any de la Neurociència

La Neurociència és l’estudi científic del sistema nerviós central. Estudia l’estructura i la funció química, farmacologia, i patologia del sistema nerviós i de com els diferents elements del sistema nerviós interaccionen i donen orígen a la conducta.
Aquest 2012 el Consell dels Diputats donarà suport a la celebració de l’Any de la neurociència a Espanya. L’objectiu és impulsar la investigació en aquesta àrea i fomentar la seva divulgació entre els ciutadans.
En els últims 20 anys ha crescut considerablement el nombre d’equips dedicats a la neurociència a Espanya, així com les publicacions científiques en la matèria. No obstant això, les repercussions en els mitjans de comunicació són escasses. “L’objectiu d’aquesta iniciativa és que les persones del carrer sàpiguen que existeix la neurociència, oferir-los informació", va dir Mara Dierssen, investigadora del Centre de Recerca Genòmica de Barcelona.
Aquesta ciutat (Barcelona) acollirà la VIII Conferència Biennal de la Federació Europea de Societats de Neurociència (FENS), que se celebrarà del 14 al 18 de juliol de 2012.
Durant l’any se celebraran activitats de diferent tipus com tallers, seminaris, exposicions i conferències organitzades per diferents institucions científiques. El Parc de les Ciències de Granada, en col·laboració amb la Fundació de Neurociències de Nova York, acollirà l’exposició: "Brain. The inside Story", que ofereix un recorregut pel cervell i tot el relacionat amb ell: el pensament, els sentiments , la memòria, l’esperança i els somnis.
D’altra banda, la FENS oferirà ajudes de més de 1.000 euros a aquelles institucions que vulguin organitzar un esdeveniment durant la setmana de divulgació de cervell, un esdeveniment que se celebra cada any a nivell mundial.


Gerard Canillas

Un nadó genèticament seleccionat cura al seu germà

L’Insititut Valencià d’Infertilitat, ha portat a Barcelona, el primer cas de transplantament de cordó umbilical d’una germana nascuda per selecció genètica d’embrions per curar al seu germà malalt. El guarit es diu Izan, té vuit anys i pateix adrenoleucodistròfia, una malaltia neurodegenerativa que afecta a l’escorça suprarenal i motora. La seva única curació possible és un transplantament de medul·la.

Després de molts anys de buscar un donant compatible, els seus pares van decidir començar al 2009, un tractament de selecció embrionària, al centre IVI de Barcelona, i així tenir un fill que fos compatible amb el seu germà. Fa quasi un any, van néixer dues bessones, Noah i Leire, amb el mateix ADN de l’Izan.

El 28 d’octubre de 2011, va tenir lloc a l’Hospital de Sant Pau, el transplantament de cèl·lules del cordó i cèl·lula d’una de les bessones al seu germà malalt. L’operació va ser un èxit i tot i que la recuperació és lenta, hi ha moltes possibilitats que en 5 o 6 mesos l’Izan estigui curat definitivament, explicava el director del centre Agustín Ballesteros.

Aquest es tracta del primer cas a Catalunya i del tercer a tota Espanya, de nadons que neixen com a resultat de la selecció genètica d’embrions per curar als seus germans. El primer cas de tota Espanya va tenir lloc al 2009 al centre Virgen del Rocío de Sevilla i el segon cas al mateix centre, dissabte passat.

Laura Homedes

Font d’informació: 

http://www.lavanguardia.com/salud/20120214/54254928278/bebe-cura-hermano.html

Los niños razonan mejor que los adultos.

Se ha realizado un estudio en que se afirma que los bebes de doce meses razonan de mejor manera que los adultos según ha demostrado Luca Bonatti.

Luca Bonatti ha sido profesor de la universidad de Nantes en Francia, también ha sido profesor en la universidad de Budapest, Hungría, en la universidad de las Islas Baleares y en la universidad de Nueva York.

La investigación se desarrolló con una técnica para medir el razonamiento a edades en que aún no se tiene capacidad para poder hablar –este avance  ayudará a estudiar cómo se construye la percepción del mundo en la primera infancia-.

Los resultados que han sido publicados en Science, nos demuestran que los bebés pueden tener razonamientos que no estan modificados por experiencias anteriores y aciertan en los tests que se les propone. “en cambio en los adultos, como tenemos experiencia actuamos como expertos y nos equibocamos” explica Luca Bonatti.

La investigación rompe con la idea de que no puede haber un razonamiento sin un lenguaje. “tenemos una larga herencia filosófica de confundir racionalidad con verrbalización y emos demostrado que no es lo mismo”.

 

 

 

Andrea Amador