Operen amb èxit un fetus amb atrèsia bronquial

Eduard Gratacós, cap del Servei de Medicina Maternofetal de l'Hospital Clínic, Josep M. Jiménez, responsable de la Unitat de Cardiologia Fetal del mateix servei, Montserrat Castañón, cirurgiana pediàtrica, i Julio Moreno, neonatòleg, ambdós de l'Hospital Sant Joan de Déu, han presentat una tècnica quirúrgica pionera que utilitza l'endoscòpia respiratòria per desobstruir el bronqui afectat del fetus afectat per atrèsia.

La artresia és una malaltia congènita que produeix una absència de l'arbre respiratori alveolar en un dels bronquis principals que connecten el pulmó amb la tràquea, a causa d'una malformació. L'absència d'aquest intercanvi de líquids origina una acumulació de les secrecions, que provoca que el pulmó s'inflami, actuï com un tumor i presioni la resta d'òrgans del fetus fins a provocar fallada cardíaca.

La innovació de la tècnica quirúrgica presentada avui rau en la utilització, per primera vegada al món, de l'endoscòpia traqueal per arribar al punt en què el bronqui fetal està obstruït, perforar en aquell punt i connectar-ho a l'arbre bronquial que hi ha a sota. Tractant-se d'un fetus amb aquesta malformació, els especialistes van pensar que aquest tractament podria revertir el procés de compressió pulmonar que presentava, donant-li possibilitats de sobreviure fins a ser operat després de néixer. Van informar als pares i aquests van estar d'acord en córrer el risc.

La intervenció es va dur a terme a les 26 setmanes de gestació, quan el fetus tenia un pes aproximat de 800 grams. Els cirurgians van introduir un fetoscopi a la tràquea del fetus, que els va permetre veure l'obstrucció del bronqui, ho van perforar i varen connectar els bronquis obstruïts superiors amb els inferiors. Després de la intervenció, l'embaràs va seguir el seu curs normal i onze setmanes després el nadó va néixer a les 38,6 setmanes a l'Hospital Sant Joan de Déu.

La nena, que va pesar en néixer 2.540 grams, no va requerir reanimació inicial i només presentava una insuficiència respiratòria lleu. Tretze dies després del part va ser sotmesa a la intervenció definitiva en el mateix hospital, en el curs de la qual els cirurgians li van extirpar els lòbuls pulmonars danyats durant la vida fetal per la lesió bronquial. El lòbul superior s'ha expandit i ha compensat la funció dels altres dos. En l'actualitat la nena, que té 16 mesos, porta una vida normal i només ha de seguir controls rutinaris.

Impressores de menjar

Com a part de un projecte a la universitat de Cornell, un grup de estudiants científics van construir una impressora en 3D i van començar a experimentar amb menjar. Aquest tipus de impressora funciona connectat a un ordinador, que controla el dispositiu.

La impressora es carrega amb qualsevol tipus de menjar cru, líquid, com ara pot ser xocolata liquida. Al ordenador se li donen tres instruccions, la forma que vols fer, una descripció de com l’ha de fer, i una descripció de com ha de treballar la impressora amb el material que vols imprimir funciona.

Volen arribar al punt en el que tu introdueixis al ordinador la recepta de qualsevol cosa, com podrien ser una galletes, i que automàticament te les imprimeixi, fent ella mateixa la barreja d’aliments.

Una de les coses que pretenen aconseguir amb aquestes màquines és poder crear noves textures que fins ara no es podien aconseguir.

Un altre tema que cobriria perfectament, es les decoracions als postes, ja que pot escriure i decorar postres amb molta més precisió que manualment.

Ja que actualment es només un projecte acadèmic encara no està disponible a nivell comercial, però estimen que ens uns anys, podien estar comercialitzades a nivell domèstic.

 

http://money.cnn.com/2011/01/24/technology/3D_food_printer/index.htm

S'aconsegueix separar amb èxit dues bessones siameses, la Marta i la Núria, per primera vegada a Catalunya

Després de 6 hores d'operació i amb la col·laboració de més de 30 especialistes (anestesistes, cirurgians, infermeres...) s'ha aconseguit separar amb èxit per primera vegada a Catalunya, a l’Hospital Vall d’Hebron, dues bessones siameses, la Marta i la Núria, unides per l'abdomen.

Aquest tipus d'operacions tenen un índex de supervivència molt baix, per això la mare no volia sentir a parlar d'estadístiques. Afirma que tenir-les és el millor que li ha passat i que és un miracle que finalment tot hagi sortit bé,

Va saber que serien siameses quan estava de 12 setmanes. Li van recomanar que avortés i tot i així va decidir tirar endavant amb l’embaràs ja que li van dir que hi havia una possibilitat de que tot anés bé perquè només estan unides per un òrgan vital, el fetge. En el moment del naixement li van fer una cesària planificada per garantir la supervivència de les dues i evitar complicacions. Diu que van ser molts durs els primers mesos: banyar-les, donar-los el biberó... A més a més, li feia por el que pensés la gent i quan estava a un bar i ploraven se les emportava a casa per tranquil·litzar-les enlloc de fer-ho al carrer.

Les va criar ella tota sola. Ara tenen 7 mesos i per fi han aconseguit tenir la independència que té qualsevol persona. Minuts més tard de l’operació ja ploraven, però no pel dolor, sinó perquè es trobaven a faltar. Quan estan una al costat de l’altra es calmen. 

 

Gemma Borràs

http://www.ara.cat/societat/siameses-barcelona-vall_d-hebron_0_666533454.html

http://www.antena3.com/videos-online/noticias/ciencia/marta-nuria-eran-siamesas-que-sometieron-operacion-barcelona_2012031900059.html

http://www.laverdad.es/murcia/rc/20120319/sociedad/separadas-exito-siamesas-unidas-201203191340.html

Cada cèl·lula del nostre cos sap quina hora del dia és

“Som animals subjectes a la rotació de la Terra, és una cosa de la qual no podem escapar. Cada cèl·lula del nostre cos sap quina hora del dia és i, quan aquest mecanisme es fa malbé, les conseqüències poden ser nefastes”. Explica el senyor Salvador Aznar Benitah, que s’encarrega d’investigar qué passa quan el nostre rellotge biològic es desorienta.

 

En una de les darreres investigacions s’ha demostrat en ratolins que les cèl·lules mare que regeneren la pell estan regulades per un cicle diari.

 

Segons el Sr. Salvador Aznar Benitah, entrevistat pel diari La Vanguardia, les persones som molt semblants als ratolins. Òbviament som diferents pel que fa les capacitats cognitives, però diu que en qüestions de fisiologia som molt iguals. S’ha comprovat que les cèl·lules mare de la pell humana són regulades per un cicle diari de la mateixa manera que passa amb les cèl·lules mare de la pell dels ratolins.

 

El Sr. Salvador Aznar Benitah les cèl·lules mare que regeneren la pell estan molt poc actives, com adormides durant el matí i les hores centrals del dia, però per la tarda es divideixen per tal de regenerar el pell.

 

Cal evitar que la divisió de les cèl·lules es digui a terme durant les hores de màxima radiació solar ultraviolada ja que pot comportar mutacions. També hauríem d’evitar els raigs UVA, a qualsevol hora. Tot i així cal destacar que som una societat obsessionada en la aparença física i hi ha moltes persones que estan exposades a aquests raig per aquest motiu.

 

Segons explica el Sr. Salvador Aznar Benitah existeix alguna relació entre l’anomenat rellotge biològic i el càncer ja que l’activitat de moltes hormones està relacionada amb els ritmes cardíacs. Això poy explicat que el fet de desajustar el rellotge biològic augmenti el risc de càncers relacionats amb les hormones com el càncer de mama o de pròstata.

 

Finalment el Sr. Salvador Aznar Benitah explica que actualment s’està investigant per tal de poder aprofitar el rellotge biològic per poder millorar el tractament dels càncers. Els oncòlegs saben, per experiència, que alguns fàrmacs són més eficaços si s’administren pel matí i altres ho són més si són administrats per la tarda.

 

http://www.lavanguardia.com/vanguardia-de-la-ciencia/20120213/54253929666/cada-celula-de-nuestro-cuerpo-sabe-que-hora-del-dia-es.html

 

Maria del Mar Ferran

1r. Batxillerat A

Sultan Kosen; l'home més ALT del MÓN

SULTAN KOSEN, l’ home més alt del món (2,47 metres) per fi ha deixat de créixer després d’un tractament realitzat al “Centro Médico de la Universidad, Virginia”. Aquest tractament va ser dirigit per la endocrinóloga Mary Lee Vance.  

Sultan Kosem, té acromegàlia. L’acromegàlia és  una síndrome que resulta quan la hipòfisi produeix l'hormona del creixement (HC) en excés després del tancament del cartílag de creixement en la pubertat. L'acromegàlia més comunament afecta els adults de mitjana edat, i pot comportar, desfiguracions greus, greus complicacions, i la mort prematura si no es controla.

Fins i tot la endocrinòloga Mary Lee Vance va dir textualment: “Su esqueleto, senzillament, no puede sostenerlo”.

Atès que el tumor en la glàndula pituïtària s'havia propagat a àrees del seu cervell en les quals no es podia realitzar una cirurgia tradicional, Jason Sheehan, va efectuar una radiocirugía amb rajos gamma a l'agost de 2010.

El tractament que proporcionem a la Universitat de Virgínia ha detingut la producció excessiva de l'hormona del creixement i ha parat el creixement del tumor mateix. Sheehan afirma que si  SULTAN KOSEN hagués seguit creixent "la seva vida estaria en perill”.

 

Patricia Torné

1er Batx –A

Per a més informació:

Acromegàlia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Acromeg%C3%A0lia

http://www.tiempopyme.com/despachos.asp?cod_des=113322&ID_Seccion=137

Cassini detecta oxigen en l'atmosfera d'una lluna de Saturn

L'equip encarregat de la missió va enunciar que la sonda Cassini ha emès ions d'oxigen a la gelada lluna de saturn per primer cop.

Els ions d'oxigen estan molt dispersos i aquesta concentració equivalent a la de l'atmosfera de la terra a una alçada de 480 quilòmetres.

Ara podem saber que Dione, la lluna de Saturn, és una font de mol·lècules d'oxigen.

L'oxigen, element bàsic per a la vida a la terra, podria originar-se en les llunes de Saturn a causa de fotons solars o partícules d'energia que impacten contra la superfície d'aigua gelada del satèl·lit.

Els científics no pensaven que Dione pogués tenir una atmosfera ja que era un astre massa petit.

 

La sonda Cassini, llançada el 1997, és una missió en què participen la NASA, l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'Agència Espacial Italiana i té com a objectiu estudiar els canvis climàtics a Saturn i en les seves llunes.

Arianna Saura

1r Batx - A

 

 

 

nou material fluorescent

Científics de la Universitat de Geòrgia, encapçalats per Zhengwei Pa, van crear un material que exposant només un minut a la llum solar pot generar llum infraroja per un temps aproximat de 360 ​​hores.

Els científics van utilitzar ions de crom trivalents (emissors de llum en l’infraroig proper de 800-2,500 micròmetres) que per l’acció dels quants de llum del sol, passen a un estat energètic més alt, però que en tornar al seu estat inicial, els electrons expulsen l’energia acumulada en forma de llum infraroja durant diversos mil · lisegons. Per aprofitar la particularitat d’aquests ions, els inventors van crear una estructura química,incrustant els ions de plom en una matriu d’un compost de Zinc, d’aquesta forma l’energia produïda pels electrons agitats queda atrapada en aquesta matriu per més temps i en tornar els ions de plom, la substància emet llum infraroja durant molts dies.

Tres anys van durar els científics per crear aquesta estructura química, la qual ja va serprovada dins i fora d’edificis, en dies assolellats, ennuvolats i plujosos, es va mullaramb aigua dolça i salada i es va introduir en una solució corrosiva. El material no va patir cap dany

Oriol Hortal

Font: http://tecnocapsulas.com/2011/11/25/nuevo-material-fosforecente/

Graben l'atac d'un linfocit a una cèl·lula cancerosa

Entre la batalla defensiva del cos humà es troben els Limfòcits T, un dels múltiples tipus de glòbuls blancs que té el nostre sistema immunitari i que ens protegeix d’agents agressius i perillosos. Són una de nostres armes més valuoses i es comporten sense pietat atacant qualsevol amenaça.


Gràcies a la gravació mitjançant microscopía làser, s’ha obtingut un espectacular vídeo on es pot veure a un d’aquests limfòcits atacar i destruir una cèl·lula cancerosa.


Les imatges les ha captat un equip d’investigadors de la Universitat de Cambridge i mostren a un leucòcit T (la cèl·lula verda del vídeo) en plena batalla contra una cèl·lula perillosa (en blava).

Per veure el procés amb més detall han accelerat el vídeo unes 92 vegades. Detecta la presència de la cèl·lula cancerosa i l’aniquila sense afectar a cap de les altres cèl·lules sanes que es troben a la seva al voltant.


Aquesta eficàcia de les nostres pròpies cèl·lules podria ser la clau per als propers tractaments oncològics de nova generació. Moltes de les noves teràpies que avui dia s’estan investigant en la lluita contra el càncer es basen a aconseguir conèixer amb detall com funcionen les nostres pròpies cèl·lules defensives per poder activar-les, utilitzar-les o millorar-les.

Una falla sísmica s'obre sota la central de Fukushima

Les autoritats japoneses, que pretenen desmantellar la central de Fukushima al llarg de les properes quatre dècades, poden patir, mentre completen aquesta tasca, molt més estrès del que se li pressuposa a tan delicada tasca. El terratrèmol del 11 de març de 2011 no només va donar un cop crític a la planta nuclear, sinó que pot haver propiciat que a partir d'aquell moment estigui molt més exposada a patir sota les seves terres un nou sisme devastador. Segons el treball de la Universitat de Tohoku (Japó), realitzat a partir de l'estudi de 6.000 terratrèmols a la zona, el sisme que va provocar el catastròfic tsunami de magnitud 9,0 i un de posterior de 7,0 a Iwaki marquen el camí d'una nova falla que s'hauria instal · lat sota Fukushima.

L'estudi, publicat a la revista de la Societat Europea de Geociències, Solid Earth, assegura que les autoritats nipones han d'assegurar l'estabilitat de la planta atòmica malmesa per evitar un ensurt més gran en el futur per la seva delicada situació sismològica actual. Els 40 anys que s'han posat de meta per desmantellar completament la central i netejar tots els elements tòxics potencialment perillosos per a les persones i l'entorn poden ser un termini massa ampli.

Ivan Cascos

L'explicació del Big Bang ha d'esperar

El Gran Col·lisionador d’Hadrons encar no ha trobat el bosó de Higgs,
segons el Centre Europeu per a la Recerca NuclearEl bosó explicaria per què altres partícules elementals tenen massa,una de les claus de l’univers.El Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC, sigla del’anglès Large Hadron Collider), l’accelerador de partícules que fa col·lidirfeixos d’hadrons i ha de permetre reproduir les condicions de densitatd’energia molt grans, properes a la dels instants primers de l’univers, el BigBang, “funciona extremament bé”, segons va dir ahir el director general delCentre Europeu per a la Recerca Nuclear (CERN). No obstant això, s’hauràd’esperar a tenir la certesa de si existeix o no l’anomenat bosó de Higgs o“partícula divina”, que explicaria per què altres partícules elementals tenen
massa, una de les claus de l’Univers. “La resposta a la pregunta de Hamlet
sobre el bosó de Higgs, el ser o no ser, la tindrem a finals de l’any que ve”,
va assegurar Rolf Heuer, director general del Centre Europeu per a la Recerca
Nuclear, ahir en la Conferència d’Eurofísica sobre Física d’Altes Energies, que
aquesta setmana reuneix a Grenoble 700 científics. Heuer va subratllar que
encara és massa aviat per treure’n conclusions, i va recordar que aquest ha
estat el primer any de treball d’una màquina planejada per estar operativa vint
anys.

L’Origen de la matèria

El Gran Col·lisionador d’Hadrons és un
accelerador de partícules que té l’objectiu d’estudiar l’origen de la matèria.
Està construït en un túnel circular de 27 quilòmetres situat sota terra (a
50-175 metres) a la frontera de França i Suïssa. Al seu interior es fan xocar
feixos de protons que s’acosten a la velocitat de la llum i s’analitzen les
altíssimes energies subatòmiques que produeixen. El nivell de col·lisions ha
arribat en tres mesos a l’objectiu fixat per a tot l’any 2011, segons va
informar ahir el CERN; és a dir, 70 milions de col·lisions de partícules.No obstant això, encara s’haurà de multiplicarper deu la quantitat de dades estadístiques agafades per saber si existeix el
cèlebre bosó o “partícula divina”, va dir el director del CERN, Rolf Heuer.
“Estem vivint moments molt excitants per a la física de partícules”, va
comentar, i no disposar encara de dades que permetin aïllar aquesta incògnita
“no és en absolut decebedor”. “Estaria decebut si la màquina no funcionés, però
funciona i molt bé”, va dir Hauer davant centenars de científics, entre els
quals hi havia els premis Nobel de física David Gross (2004) i George Smoot
(2006).Tant si existeix com si noL’existència del bosó és el primer misteri físic
que intenten revelar els experts que treballen amb les dades que genera
l’accelerador, i tant provar l’existència del bosó com certificar que no
existeix seria tot un descobriment.Si s’arribés a trobar l’últim element que falta
en el denominat model estàndard de la física de partícules –enunciat el 1960
pel professor Peter Higgs– es podria comprendre per què les masses d’unes
partícules elementals i d’altres són diferents.Si el bosó no apareix s’evidenciarà que el modelestàndard de la física de partícules està incomplet, i obriran noves vies de pensamentals científics.

 

 

Estrelles embrionàries es formen en el cor d'Orió

Les dades obtingudes pels telescopis espacials Herschel de l'Agència Espacial Europea i Spitzer de la NASA, mostren com la brillantor de les estrelles en formació de l'interior de la nebulosa d'Orió canvia molt ràpidament.

Al superposar les dades recollides amb l'instrument per a l'infraroig llunyà de Herschel amb els de dos instruments de Spitzer, que operen a longituds d'ona més curtes, es va obtenir una imatge que mostra amb detall les estrelles en formació al cor d'un dels objectes més famosos del cel nocturn. La nebulosa d'Orió es troba a 1350 anys llum de la Terra, i es pot distingir clarament en el cel hivernal visible des d'Europa.

Un equip d'astrònoms liderat per Nicolás Billot, de l'Institut de Radioastronomia Mil · limètrica (IRAM) a Granada, Espanya, va utilitzar el telescopi Herschel per prendre una imatge setmanal de la nebulosa d'Orió durant sis setmanes, a finals de l'hivern i durant gran part de la primavera de l'any passat.

L'instrument PACS de Herschel va descobrir partícules de pols fred en els discos d'acreció de les protoestrelles més joves, en observar la banda de l'infraroig llunyà. Aquests resultats es van combinar amb imatges d'arxiu de Spitzer, preses a la banda de l'infraroig mitjà, en què es poden distingir formacions més antigues i a major temperatura.

Els astrònoms van quedar sorpresos en descobrir que la brillantor dels objectes més joves variava fins un 20% en qüestió de setmanes, ja que el procés d'acreció pot durar anys o fins i tot segles. Ara estan tractant de trobar una explicació per a aquest inusual fenomen.

Bernat Martínez

 

Un mico que controla una mà robòtica amb el cervell

El seu nom és Jianhui, té cinc anys d’edat, implants en el cervell i els seus amos són científics de la universitat Zhejiang, a la província Zijingang de la Xina. L’objectiu dels implants és transmetre senyals elèctrics a una mà robòtica. No és que Jianhui hagi perdut una de les seves mans, sinó que la mà robòtica imita els seus moviments, dit per dit.

Jianhui és part d’un equip de recerca en interfícies cervell-ordinador (o ment-màquina, segons els gustos de cadascú, o BCI per als entesos). Els BCI són dispositius que assisteixen, augmenten o reparen les funcions cognitives o sensorials motores d’un ésser viu. En el cas de Jianhui, el BCI duplica les seves habilitats motores.

No va ser fins fa uns dies que l’equip xinès dirigit pel Dr Zheng Xiaoxiang anunciar el seu èxit en capturar i desxifrar els senyals elèctrics provinents del cervell de Jianhui, en temps real, perquè la mà robòtica reprodueixi el moviment dels dits en instant.

El Dr Zheng esmenta que "Aquest és l’últim èxit en el camp de les BCI, que no només dóna esperances per al desenvolupament d’extremitats artificials de precisió, també desxifra el codi del cervell i construeix un model de bio-retroalimentació."

El sensors col·locats en el cervell de Jianhui fan les vegades de 200 neurones (un sensor per neurona, de fet), suficients per a interpretar els moviments del mico i controlar la mà artificial. Zheng creu poder anar més lluny en la recerca, crear sensors més precisos, sobretot en vista de que són unes 10.000 les neurones que aconsegueixen produir la riquesa de moviments que tenim en els dits de la mà.

Les aplicacions d’aquests sensors i algoritmes en persones amb discapacitats motores són d’allò més òbvies i, alhora, fantàstiques. 

<iframe width="480" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/cZn46l7uEKg" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Víctor López, 1r BATX. B

Fonts:

http://www.matuk.com/2012/02/25/un-mono-capaz-de-controlar-un-robot-con-la-mente/

http://www.neoteo.com/un-mono-maneja-un-brazo-robot-con-la-mente

Link al video: http://www.youtube.com/watch?v=cZn46l7uEKg&feature=player_embedded

Cassini detecta oxigen en l'atmosfera d'una lluna de Saturn

La sonda Cassini ha detectat oxigen en baixa concentració a Dione, una de les llunes de Saturn, el que indica que té una tènue atmòsfera, encara que molt menys densa que la de la Terra, va informar la NASA.

Tanmateix, els ions d'oxigen estan molt dispersos-un per cada 11centímetres cúbics.

"Ara sabem que Dione, igual que els anells de Saturn i la seva lluna, és una font de molècules d'oxigen", va indicar Robert Tokar,un membre de la missió Cassini en el Laboratori Nacional dels Àlbers.

Segons la seva opinió, aquesta troballa confirma que l'oxigen és comú en el sistema de llunes de Saturn i que pot ser originat en processos que no impliquen formes de vida.

L'oxigen, element bàsic per a la vida a la terra on la seva concentració a l'atmosfera és de prop del 21 per cent, podria originar-se en les llunes de Saturn a causa de fotons solars o partícules d'energia que impacten contra la superfície d'aigua gelada del satèl · lit .

Els científics no pensaven que Dione, per la seva petita grandària,pogués albergar una atmosfera, i el nou descobriment converteix per als científics a aquest petit satèl · lit en un objecte d'estudi molt més interessant.

La sonda Cassini, llançada el 1997, és una missió en què participen la NASA, l'Agència Espacial Europea (ESA) i té com a objectiu estudiar els canvis climàtics a Saturn i en les seves llunes.

Baluh, una aplicació per a la comunicació per persones amb TGD

S’ha creat una nova aplicació per millorar la comunicació amb nens autistes. Un informàtic d’Esplugues de Llobregat, Josep Martínez ha estat el creador d’aquesta, tot i utilitzant la tecnologia tàctil dels telèfons mòbils. 

Actualment, el sistema està disponible per aparells de l’entorn de la marca Apple ja que són els més fiables y els que no ocasionarien problemes.

 En Josep Martínez ha bautitzat aquesta aplicació amb el nom “Baluh”. Els usuaris d’aquest programa poden escollir entre 4.000 pictogrames amb les quals poden comunicar-se amb el seu entorn.

Aquest sistema substitueix els típics llibres tradicionals que utilitzen les persones que pateixen problemes al parlar. Es un programa que es pot personalitzar  per cada usuari ja que es poden incloure pictogrames específics. 

En el dispositiu el malalt pot escollir i combinar més de 100 imatges (Hi han imatges com una persona bevent aigua, una d’altre menjant fruita…) que a partir d’aquestes imatges el tutor del pacient o el pare pot crear un llibre personalitzat per millorar la comunicació de l’afectat.

La finalitat que té en Josep Martínez es facilitar la comunicació i permetre tenir una “conversació amb fluïdesa” amb un entorn àgil i fàcil. Però, tenint en compte que “Baluh” millora la facilitat de comunicació, NO SOLUCIONA EL PROBLEMA. 

Per a més informació: http://blog.baluh.org/

Entrevista amb el pare: http://www.lavanguardia.com/vida/20120229/54260655000/al-final-te-das-cuenta-de-que-el-diagnostico-no-va-cambiar-a-tu-hijo.html

Patricia Torné

1r Batx. A

Descobreixen a Xile una molècula metàl•lica que detecta el càncer ràpidament

Un grup de científics xilens van crear un compost elaborat a força de reni, un metall que s’obté del coure, que és capaç de detectar i atacar les cèl•lules cancerígenes, que, segons els responsables de l’estudi, faria més fàcil el diagnòstic de la malaltia.
La investigació, desenvolupada pel departament d’Enginyeria Molecular i Química Supranuclear de la Universitat Andrés Bell de Santiago de Xile, va descobrir que el compost reacciona sobre les cèl•lules tumorals, destruint-les i tenyint-les d’un color vermellós, sense afectar les estructures benignes.

La idea de provar les possibles aplicacions mèdiques del reni va sorgir en 1999 a partir d’una investigació que estudiava la utilitat d’aquest metall per a la fabricació de cel•les d’energia solar. Va ser llavors quan el doctor en bioquímica de la Universitat Andrés Bell, Rodrigo Ramírez, va descobrir que la molècula de reni té propietats que absorbeixen la llum ultraviolada i emeten fluorescència vermella.
Van aprofitar aquesta senyal per fer les proves amb cèl•lules cancerígenes i va funcionar perquè el compost va entrar en les membranes de les cèl•lules cancerígenes i, en un període de 24-48 hores, va emetre fosforescència vermella i es va pegar en un 80 % sense tocar les cèl•lules sanes.

Arratia confia que, en un període de dos anys, es pugui desenvolupar un “kit de diagnòstic ràpid de càncer", que podria "substituir" la biòpsia, la tècnica de diagnòstic més utilitzada en l’actualitat, que consisteix a analitzar una mostra de teixit humà. Amb una mostra de sang podríem observar la mostra en un microscopi i en 48 hores saber què grau d’intensitat de càncer té el pacient d’acord amb el contrast de les llums vermelles que ofereix
Aquesta propietat seria, segons Arratia, una alternativa "viable" a la quimioteràpia, que, en l’actualitat, ataca tant a les cèl•lules cancerígenes com a les sanes i afebleix, d’aquesta manera, l’organisme dels pacients.

 

Diana Castillón

Un juez de Barcelona prohíbe comercializar 17 medicamentos genéricos de la Viagra

Un juez mercantil de Barcelona ha ordenado prohibir la comercializació de 17 fármacos de la Viagra.

El compuesto sintetizado por Pfizer que se comercializa bajo el nombre de Viagra, manda de abstenerse , fabricar , adquirir , introducir o poseer cualquier composición farmacéutica que contenga sildenafilo.

Los medicamentos deberán ser retirados del mercado tan pronto como Pfizer presente una fianza de 500.000 euros, esta medida   afecta a 14 empresas, si bien contra la resolución cabe interponer recurso ante la Audiencia Provincial de Barcelona.

La clau de la immortalitat, els Schmitdea mediterranea.

Algunes espècies de cucs plans són capaços de regenerar els seus teixits de forma il·limitada fins al punt de ser potencialment immortals. Una de les causes de l'envelliment de les nostres cèl·lules es troba en una estructura anomenada telòmer, que s'encarrega de protegir el material genètic allotjat en els cromosomes. Cada vegada que una cèl·lula es divideix, per exemple per regenerar la pell o en cas de ferides, el telòmer es va fent més curt fins que les cèl·lules perden la seva capacitat de multiplicació i comença l'envelliment.

Els experiments van ser realitzats amb un tipus de cuc (Schmidtea mediterranea) que pot presentar dues formes: una sexual, i una altra asexual que es reprodueix per la simple divisió en dues meitats. Aparentment, ambdós tipus poden regenerar indefinidament els seus teixits, la pell, i fins i tot el cervell. Els investigadors van mesurar l'activitat de la telomerasa, un enzim encarregada de mantenir la longitud dels telòmers quan la cèl·lula es multiplica, i van obtenir uns resultats sorprenents. En les formes asexuals l'activitat de l'enzim s'incrementa enormement durant els processos de regeneració, el que permet a les cèl·lules dividir-se i mantenir la seva estructura protectora. No obstant això, aquest fet no succeeix així en les formes sexuals, el que significa que, segons publiquen els autors a la revista PNAS, o bé en algun moment els seus telòmers s'escurcen, o bé que aquests cucs són capaços de mantenir-los per altres mecanismes que no impliquin a l'enzim telomerasa.

"Aquesta investigació suposa una gran contribució al nostre enteniment dels processos relacionats amb l'envelliment i pot ser la base per millorar la salut i augmentar la longevitat d'altres organismes, inclosos els humans", ha indicat Douglas Kell, Conseller Delegat del Biotechnology and Biological Sciences Research Council (BBSRC), que ha finançat part de la investigació.

És curiós com, a partir d’uns éssers minúsculs, podem extreure dades i eines per millorar la vida de l’ésser humà. Esperem avenços en aquesta investigació, seria molt interessant.

Víctor López

Fonts: www.youtube.com; www.wikipedia.cat; 

Las personas con enfermedades raras tienen dificultades para recibir tratamiento por los recortes

Son una minoría, pero tienen el mismo derecho que el resto de los ciudadanos a recibir una atención adecuada en todo el territorio. Pero, desde hace algún tiempo, las cosas no son así debido a los recortes económicos : las personas  que padecen alguna  enfermedad rara están teniendo "serios" problemas para recibir su tratamiento habitual. Y, para muchos, esos tratamientos son vitales.

Así lo señala un análisis realizado por  (la Federación Española de Enfermedades Raras),  el cual esmenta que el 43% de las personas que han participado en el informe (127 asociaciones, 146 usuarios y 446 consultas en el servicio de atención de esta federación) asegura que ha tenido dificultades para recibir su tratamiento habitual en el último año y el 39% ha sufrido recortes reales en el suministro de su terapia. Entre las principales barreras, se encuentran las dificultades para obtener los fármacos que forman parte de su tratamiento, el acceso a la rehabilitación o la ausencia de respuesta a solicitudes para tratamiento en unidades de dolor.

Se estima que 3 millones de españoles tienen una enfermdad poco frecuente  en España.  A las enfermedades raras se les puede atribuir el 35% de las muertes de los niños menores de un año.

El Observatorio de Enfermedades Raras indica que el 37% de las personas encuestadas y el 52% de las asociaciones de pacientes están sufriendo un significado deterioro en la asistencia sanitaria, así como en las prestaciones sociales, a causa de la crisis en la sanidad pública. De hecho, las asociaciones de pacientes afirman que han tenido que suprimir servicios  como el de orientación o el de atención psicológica (34%). Y un 28%, el de rehabilitación. Esto se debe a que 65% de las asociaciones de pacientes ha tenido que reducir personal: un 30% trabajadores sociales y un 33%, psicólogos.

Agencias prohíben los rayos UVA a sus modelos para evitar el cáncer de piel

Las agencias de modelos más prestigiosas de Londres  como Next, Elite, Premier Model Management y Storm han emprendido una iniciativa llamada NO SUNBED POLICY   para concienciar a la gente de los  de peligros  los rayos UVA . El primer paso hecho por estas agencias  ha sido dar la orden estricta a sus representados para que no se bronceen en estas cabinas. En este problema se encuentran numerosos famosos entre destacar:Kate Moss , Cindy Crawford .

La finalidad de esta acción es que los modelos que desfilen en la pasarela luzcan una piel blanca y la gente coja consciencia de que lo que se lleva es el color natural de la piel de cada uno, que se puede estar guapo o guapa igualmente. Aún así,  en caso que sea necesario para los modelos estar morenos o características simliares , no se prohíbe la aplicación de autobronceador o maquillaje corporal.

Todo esto ha surgido a partir de los últimos estudios, publicados en el diario británico The Daily Mail , en los que se asegura que el uso de cabinas de rayos UVA antes de los 35 años incrementa en un 75% la posibilidad de la aparición de un melanoma o cáncer de piel .

Nova tecnologia per detectar abans el càncer de mama

Una empresa española, juntament amb l’institut de biomedicina i la universitat politècnica de València, investigadors del CSIC i el centre d’investigacions energètiques, mediambientals i tecnològiques, han dissenyat un mamògraf, anomenat ’’mammi’’, que detecta  el càncer de mama un any abans del que ho feien els altres mamògrefs ja existents. Aquest aparell permet detectar tumors quan encara són minúsculs, del tamany d’un cap d’una agulla. El mamògraf presenta un nou diseny de funcionament a través de raig gamma i per realitzar el diagnòstic no és necessaria la compressió del pit, tal com passa en altres sistemes de detecció d’aquest càncer. 
Aquesta nova tecnología ja s’està utilitzant en l’Hospital Provincial de Castelló i en l’Hospital Nacional Rebagliatti Lima, situat a Perú. Es creu que pot revolucionar molt favorablement el món de la oncología, ja que el diagnòstic precoç d’aquest càncer és bàsic i podria salvar la vida de moltes dones en tot el món. 
Jo crec que si realment detecta el càncer de mama tant aviat aquest aparell pot ser molt favorable perquè disminueixin les morts que produeix aquesta malaltia. Pot ser una gran ajuda actualment, ja que aquest càncer és un dels majors problemes en les dones de la societat moderna.

 

 

Nàdia Ventura