Blogia

colorblau

El cacau retarda l'avanç de la diabetis tipus 2

L’Institut de Ciència i Tecnologia d’Aliments i Nutrició del Consell Superior de Recerques Científiques, la Universitat Complutense de Madrid i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades de l’Institut de Salut Carlos III, Espanya, van realitzar un estudi que conclou que el cacau retarda l’avanç de la diabetis tipus 2.

El cacau, per ser un aliment ric en compostos bioactius com els flavanols amb una gran quantitat de propietats antioxidants i antiinflamatories, ha demostrat, en aquesta recerca, que és capaç de retardar la progressió de la diabetis tipus 2 frenant la pèrdua de massa i funció de les cèl·lules beta del pàncrees.


Per arribar a la conclusió, els experts van realitzar diversos experiments amb ratolins de laboratori que van ser alimentats amb una dieta rica en cacau durant l’etapa prediabética.

En el resultat es va observar una disminució dels seus nivells de hiperglucemia, una millora en la sensibilitat a la insulina i una ralentització de la pèrdua de massa i funció de les cèl·lules beta pancreàtiques. A més, els ratolins van presentar increment en les seves defenses antioxidants del pàncrees, la qual cosa va conduir a una millora de la situació d’estrès oxidatiu i mort cel·lular tan característica de l’estat prediabétic.

 

 20150412124634-cacao.jpg

 

http://www.muyinteresante.es/salud/articulo/el-cacao-retrasa-el-avance-de-la-diabetes-tipo-2-661428490421

 

Judit Ruiz

Induir la formació de noves cèl·lules cerebrals mitjançant estimulació elèctrica d'alguns punts del cervell

Induir la formació de noves cèl·lules cerebrals mitjançant estimulació elèctrica d'alguns punts del cervell

S’ha obert una via alternativa per al desenvolupament de nous tractaments contra la pèrdua de memòria i altres problemes mentals associats a la destrucció de cèl·lules cerebrals que sofreix la gent afectada per malalties com la d’Alzheimer i el Parkinson.

L’equip del neuròleg Lee Wei Lim i Ajai Vyas, de la Universitat Tecnològica Nanyang (NTU) a Singapur, ha trobat una nova manera de compensar aquesta pèrdua de cèl·lules cerebrals, basat en l’enviament d’impulsos elèctrics a certes àrees del cervell per promoure el creixement de noves neurones.

La tècnica en la qual es basa és coneguda com a estimulació cerebral profunda, i es tracta d’un procediment terapèutic que ja s’usa en algunes parts del món per tractar diversos trastorns neurològics, com els tremolors o la distonía, la qual es caracteritza per contraccions musculars involuntàries i "espasmos".

Els científics de la NTU han descobert que l’estimulació profunda del cervell es pot usar també per augmentar el creixement de les cèl·lules cerebrals, ajudant així a mitigar els problemes mentals provocats per malalties com la d’Alzheimer i la de *Parkinson, sobretot en la memòria a curt i llarg termini.


La seva recerca ha mostrat que, usant petites quantitats d’electricitat que estimulin zones de la part frontal del cervell que intervenen en la capacitat de retenir records, es pot provocar la formació de noves neurones.

L’increment de cèl·lules cerebrals promou un aprenentatge millorat, augmenta la formació general de records i la seva conservació, i fins i tot podria reduir l’ansietat i la depressió si s’ha de jutjar per algunes recerques prèvies.


(Fotografia: Des de l’esquerra, Lee Wei Lim i Ajai Vyas.)

http://noticiasdelaciencia.com/not/13533/inducir-la-formacion-de-nuevas-celulas-cerebrales-mediante-estimulacion-electrica-de-algunos-puntos-del-cerebro/


Mariona Maldonado

I si els nostres gens no són completament humans?

I si els nostres gens no són completament humans?

Alguns investigadors creuen que 145 dels nostres gens "externs" procedeixen d’altres criatures que han incrustat el seu material genètic en el nostre, ja siguin virus, bactèris o altres microorganismes.

Aquest nou estudi, publicat a Genome Biology, exposa que, ara per ara, hi ha proves convincents de que al llarg de la nostra existència, gens d’altres formes de vida han arribat a incrustar-se a les nostres cèl·lules.

De fet, els científics ja sabien que la transferència genètica horitzontal era comú entre bactèries, però no quedava clar si aquesta transferència es donava també en primats.

No és un objectiu fàcil, però confirmar que determinats fragments d’ADN humà tenen procedència d’altres organismes i, en cas que sigui segur, descobrir com s’ha produït, sembla un fet cada cop més proper.

 

http://www.abc.es/ciencia/20150316/abci-nuestro-genoma-fuera-todo-201503160949.html

http://medmol.es/glosario/transferencia_horizontal/

Carla Folch

Descubren la región cerebral que regula la intensidad del dolor

Descubren la región cerebral que regula la intensidad del dolor

En unes observacions pioneras s'ha utilitzat una nova tècnica d'escaneig cerebral per examinar a persones que experimentar dolor durant moltes hores i examinar a on es regula l'intensitat de dolor.Las dades revelades que l'activitat cerebral en una única àrea, l'ínsula dorsal posterior, va oscil·lar d'acord amb la puntuació que els participants donaven sobre quant dolor tenien en cada fase de l'experiment.
Aquests resultats podrien ajudar a detectar dolor en persones amb capacitats de comunicació limitades, com les que es troben en coma, nens molt petits i pacients amb certes classes de demència.
El dolor és una experiència complexa i de múltiples facetes, que produeix activitat en moltes regions cerebrals implicades en coses com l'atenció, sentir emocions com la por, localitzar on es troba el focus de dolor, etcètera. Però l'ínsula dorsal posterior sembla ser específica del nivell de dolor.
L'equip d'investigació planeja verificar aquests resultats mitjançant l'estratègia d'intentar "apagar" aquesta regió cerebral en pacients que pateixen de dolor intractable. Tracey i els seus col·legues esperen de canviar l'activitat en l'ínsula dorsal posterior ajudarà a sufocar el dolor en casos en què altres mètodes han fracassat.

Perquè els mosquits poden caminar sobre l'aigua

Perquè els mosquits poden caminar sobre l'aigua


Per saber com els mosquits poden caminar sobre l’aigua em de conèixer de què estan formades les seves potes. Cada pota esta formada per un fèmur, una tibia i el tarsus, que és la part inferior de la pota, la que toca l’aigua. El tarsus està format de manera que repel.leix les mol.lècules d’aigua; això explica parcialment que puguin caminar sobre l’aigua, però també ho explica el fet de que el tarsus sigui extremadament flexible i pugui suportar 20 vegades el pes del propi mosquit.
El fet de que d’aquesta manera puguin caminar sobre l’aigua serà útil per als nous robots

Guillem cera

Què anava a dir jo ara?

Segons diuen els neuròlegs, és una funció del cervell completament normal i que no correspon a cap malaltia el fet d’oblidar informació, ja sigui en forma de dades, fets, records o, fins i tot, on hem deixat el telèfon mòbil fa 5 minuts.

El nostre ull recopila una quantitat massiva d’informació cada cop que observa tot allò que l’envolta. De tota aquesta informació rebuda només en conserva una part i se’n desfà de l’altra ja que, si això no fos així, el rendiment del cervell es veuria afectat a causa d’una sobrecàrrega.

Seguint les investigacions del neuròleg Alberto Villarejo, vocal del Grup d’Estudi de Neurologia de a Conducta i Demències de la Societat Espanyola de Neurologia, la nostra memòria és selectiva. És per això que cada nit té lloc un procés en el cervell en el qual es s’eliminen records emmagatzemats durant el dia i només es manté certa informació. “Oblidar és un acte fisiològic, diu el doctor Vallejo, si ho recordéssim tot tindríem un problema enorme”.

A la dècada dels anys 20, es va donar el cas d’un home rus que patia una malaltia anomenada hipermnèsia, és a dir, patia un excés de memòria que li permetia recordar qualsevol dada durant anys. Aquesta virtut va resultar ser-li un inconvenient perquè sovint el portava a la confusió.

El neuropsicòleg Álvaro Bilbao explica en el llibre “Cuida el teu cervell... i millora la teva vida” que els records són creats per persones, moments o llocs. Explica així el que a tots ens ha passat algun cop; anar a algun lloc a buscar a alguna cosa, no recordar què era i haver de tornar a on érem en un principi per tal de recordar el que havíem anat a fer. Això és dóna pel simple fet de que la ment intenta inconscientment tornar al lloc inicial on es va crear el record.

El més important és, davant d’aquests petits oblits del dia a dia, no perdre la calma; la memòria tornarà sola.

http://elpais.com/elpais/2015/03/09/buenavida/1425895476_979956.html

 

Laura González Berrios 

Troban la estrella més rapida de l'univers

Un equip d’astrònoms de l’Observatori Europeu Austral (ESO) en Alemanya ha descobert un estel que es mou a una velocitat sense igual: a uns 1.200 quilòmetres per segon, una velocitat tan alta que ha trencat el rècord de velocitat en la nostra galàxia. La troballa ha estat publicat en la revista *Science.

Els investigadors van captar aquest veloç estel amb el telescopi Keck; combinant les dades d’aquest telescopi van aconseguir traçar la component tangencial de la velocitat de l’estel, determinant que aquesta s’estava movent a uns 1.200 quilòmetres per segon, una velocitat molt més alta de la qual es tenia coneixement en altres estels observats en la nostra Via Làctica (la mitjana són uns centenars de *kms per segon).

“A aquesta velocitat, un podria viatjar de la Terra a la Lluna en cinc minuts”, explica *Eugene *Magnier, *coautor de l’estudi.

Marc Martí Janés

La placa solar diàfana

La placa solar diàfana


En aquesta notícia ens està dient que d'aquì poc podria ser que les finestres captessin l'energia solar per generar electriticitat. Aquesta prova l'estan intentant provocar els investigadors de l'universitat de Míchigan.

Segons l'investigador Richard Lunt participant en aquest projecte, diu que aquest dispositiu fa servir molècules orgàniques que absorbeixen radiació lluminosa en longituds d'ona no visibles, la seva eficiència energètica és del 1%.

R. Carbó

http://www.muyinteresante.es/innovacion/medio-ambiente/articulo/llega-la-placa-solar-diafana-751423826045

La nave ‘Dawn’ se pone en órbita del planeta enano Ceres

La nave ‘Dawn’ se pone en órbita del planeta enano Ceres


La sonda Dawn ha entrado en órbita de Ceres después de un viaje de casi ocho años y 5.000 millones de kilómetros


La nave espacial Dawn de la NASA ha hecho historia este viernes. Después de recorrer casi 5.000 millones de kilómetros en un viaje de siete años y medio, la sonda ha entrado en órbita de Ceres, convirtiéndose en el primer artefacto humano que visita un planeta enano. La llegada a este objeto, el más masivo del cinturón principal de asteroides entre Marte y Júpiter, proporcionará nuevos datos para comprender los orígenes de nuestro Sistema Solar y, por consiguiente, también de la Tierra.

Los controladores de la misión recibieron la señal de éxito a las 14:36 horas de este viernes. Todo había salido según estaba previsto. La nave, en perfectas condiciones y propulsada por su motor de iones, fue capturada por la gravedad del planeta enano cuando se encontraba a 61.000 km de distancia.

Además de ser la primera nave espacial en visitar un planeta enano, Dawn también puede presumir de ser la primera misión espacial que ha orbitado dos objetivos extraterrestres. Entre 2011 y 2012, la nave exploró el asteroide gigante Vesta, lo que facilitó nuevos conocimientos y miles de imágenes de ese mundo lejano. Este tour de dos paradas por el Sistema Solar ha sido posible por el sistema de propulsión de iones de Dawn que, según la NASA, ha resultado mucho más eficiente que la propulsión química.

Javier de la Puente

Un fàrmac contra la diabetis després de rebutjar altres 99.999

Un fàrmac contra la diabetis després de rebutjar altres 99.999

La diabetis és una malaltia que afecta 380 milions de persones al món, les cèl·lules beta el pàncrees deixen de fabricar insulina, l’hormona que controla el sucre en la sang.
Aquest problema pot comportar ceguera, vessaments cerebrals i inclús atacs al cor.
Un pacient amb diabetis tipus 1 està obligat a injectar-se insulina cada dia per continuar amb vida.
Així que un dels objectius de la comunitat científica és multiplicar les cèl·lules beta del pàncrees per als malalts de diabetis.

La planta ingerida tradicionalment per als "xamans amazònics" en rituals espirituals pel seu poder al·lucinogen, va aconseguir triplicar el nombre de cèl·lules "beta" de rates modificades genèticament per imitar la diabetis humana.
L’hormona és el primer compost capaç de replicar cèl·lules humanes productores d’insulina a uns nivells que poden tenir impacte terapèutic.

 

 

 

http://elpais.com/elpais/2015/03/09/ciencia/1425916914_285539.html

Laia Valero Sans

l'exercici per prevenir l'envelliment cerebral

l'exercici per prevenir l'envelliment cerebral

No és cap sorpresa que les bondats de l’esport s’expliquen per desenes. S’han descrit moltíssims beneficis que l’activitat física regular pot aportar al nostre cos: des que millora la flora bacteriana fins que ajuda a recuperar-se d’un ictus.

 Ara, un avantatge més s’afegeix a la gran llista de beneficis que acompanyen a l’esport: el seu paper en l’envelliment cerebral. Tal com es va dir ahir en una reunió científica de la American Heart Association, fer exercici durant l’edat adulta pot retardar la pèrdua de volum cerebral en la vellesa.

 Els investigadors van treure aquesta conclusió després d’analitzar a 1.271 participants. Quan tenien una edat mitjana de 41 anys, se’ls va passar un test de forma física, i passat un temps, quan tenien uns 60, se’ls va fer una ressonància magnètica del cervell i un test cognitiu. Els resultats van llançar que aquelles persones que tenien una pitjor forma física sofrien una major pujada de pressió sanguínia i de la freqüència cardíaca quan es posaven a fer esport. A més, tenien menys teixit cerebral.

 Quan una persona està poc entrenada i el seu nivell de fitness no és bo, la resposta que dóna a l’exercici físic és pitjor i, per tant, es produeix un increment exagerat de la pressió sanguínia i de la freqüència cardíaca.

 Aquestes grans fluctuacions en la pressió faran que la sang arribi al cervell amb major dificultat. "I si no arriba suficient sang al cervell, la resposta biològica és una pèrdua de volum cerebral", assenyala.

 En resum si una persona amb 40 anys posseeix una bona forma física, amb 60 anys estara previngut".

 

http://katalogoa.siis.net/Record/498339

http://www.webconsultas.com/curiosidades/como-retrasar-el-envejecimiento-del-cerebro-12443

 

Quique Moreno

Per primera vegada es pot obtindre una imatge 3D de una cèlula

Caterina Biscari dirigeix ​​el sincrotró ALBA , el primer accelerador de partícules del sud-oest d'Europa , ubicat a Cerdanyola del Vallès . Va entrar en funcionament el 2012 ; en ell s'acceleren gairebé a la velocitat de la llum milers de milions d'electrons per produir llum de sincrotró , una llum molt intensa que és gairebé un bilió de vegades més potent que les fonts convencionals de raigs X i que permet escodrinyar la matèria amb una precisió excepcional .
La radiació obtinguda a ALBA és útil en investigacions en tots els camps de la ciència i la tecnologia en els que cal analitzar mostres microscòpiques , des del desenvolupament de fàrmacs fins a l'estudi de nous materials .

En un dels últims projectes realitzats a ALBA s'ha aconseguit obtenir el primer mapa 3D de cèl·lules infectades amb hepatitis C.
Els investigadors pretenien veure , d'una banda , els canvis que es produïen en una cèl·lula quan era infectada pel virus de l'hepatitis C. I, d'altra , estudiar la regeneració de l'estructura cel·lular després de tractar aquestes cèl·lules malaltes amb els medicaments que se solen administrar als pacients . D'aquesta manera es pot saber de quina manera el virus afecta les cèl·lules i quina resposta tenen diferents fàrmacs en ell. I gràcies a la llum del sincrotró van poder realitzar el primer mapa 3D de les cèl·lules infectades amb hepatitis C.

Cómo?
Utilizaron la línea de luz ‘Mistral’, una de las siete con que cuenta el ALBA [Las líneas de luz son una especie de pasillos que emergen del sincrotrón en que se recoge y transporta la radiación hasta la muestra que se pretende estudiar. Disponen de diversos instrumentos con los que se modifican y adaptan las propiedades de la radiación y se determinan las longitudes de onda en función del experimento que se quiera realizar]. Es la línea de luz más internacional y especial, puesto que como ella sólo hay otras dos más en el mundo actualmente funcionando, una en el sincrotrón Bessy, en Berlín, y otra en el sincrotrón ALS, ubicado en Berkeley, en Estados Unidos.

¿En qué consiste?
Esta línea de luz es un microscopio de rayos X blandos que permite hacer imágenes en transmisión, como el microscopio electrónico. Es decir: envía un haz de electrones que atraviesa la muestra y ‘transmite’ su contenido. La muestra, además, va rotando y es como si la luz la escaneara.
Eso nos permite observar, por ejemplo, las células en condiciones prácticamente reales, sin necesidad de haberlas tratado químicamente. Y eso no se puede hacer con ninguna otra tecnología. En cambio, con esta línea de luz podemos realizar una tomografía de un célula completa, tener un 3D de la estructura celular y por tanto estudiar cómo varía esa estructura por cualquier causa, como por ejemplo una infección de un virus. Y todo ello sin tener que seccionarla en láminas finas como ocurre con otras tecnologías.

Llegir més : http://www.lavanguardia.com/ciencia/20150308/54428822788/caterina-biscari-directora-sincrotron-alba-imagen-3d-celula.html#ixzz3TmlPrr00


Bactèries al límit de la vida

Els científics capten imatges d'uns bacteris ultra petits que haurien de ser fins a 150.000 per omplir la punta d'un cabell humà

 

Després de dècades debatin sobre l’existència d’unes bactèries ultra petites, s’ha pogut confirmar gràcies a unes primeres imatges d’aquestes. Fins ara no s’havia pogut fer una descripció completa basada en les observacions amb detall amb microscopi i de l’ADN dels bacteris.

La seva mida és sorprenent perquè tot ser tant petita permet emmagatzemar suficient material per mantenir la vida. El que destaca d’aquestes cèl·lules és bàsicament la seva mida, ja que té un volum aproximat de 0,009 micres cúbiques. A la punta d‘un cabell humà hi cabrien unes 150.000.

Aquest descobriment es va publicar al Nature Communications, on s’informava que van ser descobertes en aigües subterrànies on hi podrien ser molt comunes.

 

 

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20150302/54428669614/bacterias-limite-vida.html

Més evidències de que el fred activa un mecanisme que elimina greix corporal

Més evidències de que el fred activa un mecanisme que elimina greix corporal

 

Diversos estudis en anys recents han suggerit que una exposició freqüent del cos a una temperatura moderadament baixa pot estimular que el greix acumulat es transformi en greix d'un tipus que el cos fa servir com a combustible per cremar calories i mantenir alta la temperatura corporal.

 

El greix anomenat "blanc" és el típic greix que acaba acumulat al voltant de la part mitjana del cos i altres zones, i és el magatzem de les calories extra que absorbim. Resulta útil quan l'accés al menjar és inestable, però sense aquesta situació, amb un estil de vida sedentari i una dieta a base d'aliments rics en greix i sucre, el greix blanc es converteix en un problema que condueix al sobrepès i a l'obesitat .

 

Se sap, per investigacions anteriors, que les persones amb reserves àmplies de greix marró tendeixen a ser primes i a tenir baixos nivells de sucre a la sang. També, que les cèl·lules humanes de greix blanc ordinàries poden, en línies generals, arribar a convertir-se en cèl·lules de greix marró si es donen les condicions adequades.

 

L'equip de Hei Sook Sul i Jon Dempersmier, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, Estats Units, treballa des de fa un temps en aquest interessant camp d'investigació, i un dels seus últims descobriments, que està despertant un gran interès, és que l'exposició a temperatures baixes augmenta els nivells d'una proteïna descoberta no gaire temps enrere i de la qual s'ha sabut que és fonamental per a la formació de greix marró. Amb una llarga exposició de l'individu a l'aire fred, la proteïna, coneguda com Factor de Transcripció Zfp516, també ajuda al tipus més abundant i problemàtic de greix corporal, el blanc, a tornar-se més semblant al marró en la seva capacitat per eliminar quilos de més usant-los en la generació de calor corporal.

 

En la seva última investigació, aquests científics van poder veure que uns ratolins amb nivells augmentats de la proteïna Zfp516 havien guanyat un 30% menys de pes que els ratolins amb nivells normals, quan tots dos grups van ser alimentats amb una dieta alta en greixos durant 4 setmanes.

 

Així doncs, conèixer quines proteïnes regulen el greix marró és important, ja que promoure aquest coneixement permetria perdre quilos de més a molta gent.

 

El greix marró adopta el seu color a partir dels nivells relativament alts de mitocondris, els quals conformen la "central energètica" de cada cèl·lula. En humans, es creia que el greix marró estava només present en nens, però es van localitzar recentment acumulacions significatives d'ell en adults al voltant d'àrees vitals com el cor, el cervell, el coll i la medul·la espinal.

 Des que l'Home va començar a abrigar-se amb pells d'animals i a fer foc on escalfar-s’hi, la necessitat de greix marró en la nostra espècie s'ha vist reduïda amb el pas del temps.

 

No obstant això, s'ha comprovat, per exemple, que els obrers del nord de Finlàndia que treballen a l'exterior i que per tant estan exposats a temperatures fredes, tenen una quantitat notable de greix marró en comparació amb treballadors de la mateixa edat però que treballen en interiors. No obstant això, en conjunt, el percentatge de greix marró en adults és petit comparat amb el del greix blanc. En el cas de les persones obeses, els seus nivells de greix marró són encara més baixos en comparació amb els del blanc.

 

 

El 90% dels greixos dels nostres cossos consisteixen en greix blanc, i per tant trobar una manera de fer a aquest teixit més semblant a la marró podria tenir un impacte notable, tal com raona Sul.

 

Quan els investigadors van desactivar el gen per Zfp516 en embrions de ratolí, aquests no van desenvolupar greix marró algun. En un altre experiment, els investigadors van trobar que els ratolins amb nivells més alts de proteïna Zfp516 eren capaços de convertir més teixit de greix blanc en greix semblant al marró en ser exposats a l'aire fred.

En l'experiment, després de quatre hores en una sala mantinguda a 4 graus centígrads, la temperatura corporal dels ratolins amb la proteïna Zfp516 sobre expressada va ser, de mitjana, 1 grau centígrad superior a la dels ratolins amb nivells normals de la proteïna. La diferència en la temperatura corporal és enorme per als ratolins, i denota la "crema" de greix com a combustible per a la calefacció corporal.

 

http://noticiasdelaciencia.com/not/12863/mas-evidencias-de-que-el-frio-activa-un-mecanismo-que-elimina-grasa-corporal/

 Jordi Cavero Sibera

La cafeïna podria tenir efectes protectors sobre el cervell

La cafeïna podria tenir efectes protectors sobre el cervell

Segons un estudi originat per Ellen Mowry i que pròximament serà presentat a la reunió anual de la Acadèmia Americana de Neurologia, la cafeïna pot ser una manera de protegir el cervell d'malalties com el Parkinson, l'Alzheimer i l'Esclerosis Múltiple(EM).

Per poder realitzar aquest estudi, van agafar 1.629 persones amb EM i 2.807 persones sanes de Suïssa. En el que consistia aquest projecte, era analitzar com afectava el consum de cafè a nens amb EM entre un i cinc anys que encara no tenien cap símptome d'aquesta malaltia. Aquest estudi va estar comparat amb la consumició de cafeïna de les persones que no tenien cap malaltia.

Les persones que van veure sis tasses de cafè al dia durant un any, abans que apareguessin els símptomes, van presentar menys símptomes que les persones que no havien begut cafè.

 

 

 

http://www.abc.es/salud/noticias/20150227/abci-cafe-esclerosis-201502271028.html

 

Helena Sánchez

Descubierto un agujero negro 12.000 millones de veces mayor que el Sol

Un grup de científics han descobert un forat negre de 12.000 millons de vegades superior que la del Sol.
Aquest descobriment podria qüestionar en profunditats determinades teories sobre la formació y el creixament dels forats negres i les galaxies.
Després d'analitzar el descobriment, el grup d'astrònoms considera que el forat negre es va originar al voltant de 900 millons d'anys després del Big Bang.

Andrea Torné

Descobreixen un gen clau en l'evolució del cervell

Descobreixen un gen clau en l'evolució del cervell


Un equip de l'Institut alemany han descobert un gen clau per a l'evolució del que és la seu de la ment que s'encarrega de la emocions i de llenguatge conscient entre altres moltes coses.
Aquest gen va aparèixer abans que els neandertals però després dels ximpanzés, el que significa la diferenciació entre els homínids i els ximpanzés.
El gen anomenat ARHGAP11B és el responsable dels característics plecs que es troben en el cervell. Es pensa que prové d'una duplicació incompleta del gen ARHGAP11A.
Per comprovar aquesta hipòtesi que és certa inserir un tros d'aquest gen en cervell completament llis d'un ratolí embrionari, amb algunes cèl·lules mare a veure si el cervell comencés a desenvolupar plecs. Això va ocórrer tal com s'esperava.
Gràcies a això podem diferenciar els homínids dels antics primats.


Enllaç : http://www.muyinteresante.es/ciencia/articulo/descubren-un-gen-clave-en-la-evolucion-del-cerebro-humano-721425031341


Adrià Riera

C

Aca

Un futur 16% de la població podria partir diabetis

Un futur 16% de la població podria partir diabetis
http://www.donarsang.gencat.cat/noticies/145/prop-del-16-de-la-poblacio-te-risc-de-patir-diabetis


Segons uns estudis realitzats per Sanofi (amb la col·laboració del banc de sang i el departament de salut) han manifestat que prop del 16% de la població podria patir diabetis.

Més de 2.700 persones donants de sang van participar en aquest estudi que durava des de l’octubre de 2012 i el gener del 2013. La prova consistia en realitzar un test, anomenat Findrisk, i en rebre un informe individual i informació educativa per dur una vida saludable. El periodista Xavi Coral, que va començar la campanya, va ser el primer en fer-lo.

En total van fer-se 2071 tests a gent de una edat mitjana de 46 anys, i mostraven com el 16% d’aquests participants (422 persones) tenien risc de contraure diabetis (risc moderat, elevat o molt elevat). Concretament, un 4,9% tenia un risc elevat o molt elevat de patir la malaltia.

Per demarcacions, Lleida era el lloc que concentrava el porcentatge més elevat (20%), després anava Tarragona amb un 18% i per últim Barcelona amb un 14,4%.

Em sembla molt interessant que actualment es pugui arribar a preveure quina quantitat de gent podria arribar a patir una malaltia així, ja que tot i haver-hi de pitjors, es una de les malalties més molestes tot i tenir sort de que tingui tractament.

A la imatge surt el periodista Xavi Coral, realitzant la prova.

Claudia Jové

La polèmica del vestit

La polèmica del vestit

Aquests dies, aquest vestit ha estat tema de conversa a tot arreu.
Hi havia una polèmica: el vestit és blau i negre o blanc i daurat? He trobat aquesta notícia que ens ho explica i ens ho verifica.
Jordi Monés, oftalmòleg i director de l'Institut de la retina, diu que els colors "no existeixen", que només son percepcions subjectives dels observadors de la foto. En aquest cas, el que altera la sensació del color és la iluminació de la fotografia.
La notícia ens explica que les persones tenim tres tipus de fotorreceptors capaços de captar colors. Aquests fotorreceptors es concentren a la retina i, en una espècie de pared, es projecten les imatges que arriben a través de la pupila com si fos una pantalla de cinema.
L'edat, les malalties genètiques (daltonisme)...poden alterar la retina i provocar també, variacions.
Monés explica que el que passa amb el vestit és un fenòmen totalment cerebral i diu que es completament impossible que dues persones vegin un mateix objecte de la mateixa manera.
Nosaltres podem comprovar que en un ambient il·luminat percebem uns colors diferents i, obrint un ull abans que l'altre també varia les nostres sensacions.
El context o la imatge que hi ha de fons també influeix en la nostra percepció i, es diu que la fotografia estava saturada de llum, per la qual era fàcil enganyar als observadors.
S'ha confirmat que el vestit era blau i negre i, que la gent que el veia blanc i daurat, tenen una persepció de colors molt més il·luminada que la dels demés.
S'ha arribat a dir, cosa totalment incerta, que les persones que el veuen blau estàn passant per una mala època.

He escollit aquesta notícia ja que jo estava segura i posava la mà al foc de que el vestit era blau i negre, fins que només per 5 segons, vaig poder visualitzar-lo blanc i daurat. Vaig estar buscant sobre això i he observat que tot es cosa del nostre cervell i també hi influeix la il·luminació.





http://www.abc.es/ciencia/20150228/abci-vestido-azul-blanco-201502271934.html


Paula Pérez