Zuckeberg no vol problemes amb les operadores telefòniques

Les paraules del fundador de Facebook, Mark Zuckeberg, eren les més esperades del dia. El gran volum de dades que consumeix la seva xarxa social, els serveis que està llançant que utilitzen les infraestructures de les operadores i la seva idea de portar la xarxa a zones en vies de desenvolupament eren els temes a tractar en la seva conferència al Mobile World Congress de Barcelona, però l'empresari ha tancat la qüestió assegurant que ell no és un regulador i que els operadors "no han de tenir por" als seus serveis.

"No sóc un regulador", ha afirmat fins a tres vegades l'empresari, que ha evitat pronunciar-se sobre la posició que han de prendre les operadores. El que sí que ha assegurat Zuckerberg és que aquestes "no han de tenir por" a serveis com les trucades des de WhatsApp, encara que clarament perjudicaran els ingressos de les operadores.

De fet, un dels arguments que esgrimeix Zuckerberg és que el públic està virant els serveis que demana, i que si abans els ingressos de les operadores venien dels SMS i la veu ara provenen de les dades.

Aquest argument també és el que ha utilitzat per fer una crida a més operadores a unir-se al seu projecte internet.org, que busca portar internet a zones de països en desenvolupament o del tercer món. Pel directiu, oferir alguns serveis d'internet gratis en aquestes zones no només millora la vida dels habitants, sinó que a la llarga les operadores rendibilitzaran la inversió que han de fer en infraestructures perquè això sigui possible gràcies al fet que els locals contractaran altres serveis.

Zuckerberg ha anunciat que ja estan en marxa projectes d'internet.org a sis països, entre ells Zàmbia i Colòmbia.

El fundador de Facebook també ha celebrat que altres empreses com Google hagin anunciat que treballen per portar internet a països en vies de desenvolupament amb globus i fins i tot drones, com ha anunciat a Barcelona el vicepresident de Google Sundar Pichai.

http://www.abc.es/tecnologia/moviles-telefonia/20150302/abci-zuckerberg-facebook-operadoras-201503021955.html

http://www.ara.cat/economia/Volem-connectar-conferencia-Zuckerberg-MWC_0_1313268942.html

http://www.lavanguardia.com/tecnologia/mobile-world-congress/20150302/54426601730/agenda-primera-jornada-mobile-world-congress.html

Raúl Fernández

Es descobreix el forat negre més gran i brillant de l'univers

Fa uns 12.800 milions d'anys, quan l'univers encara era un nen que solament havia viscut el 6% de la seva vida, va existir un descomunal far 420 bilions de vegades més lluminós que el Sol. Per aquella època l'univers estava sortint de l'edat fosca, un període que va durar centenars de milions d'anys i en el qual tot era tenebra. Després van aparèixer els primers estels i galàxies i la llum va començar a envair-ho tot. Poc abans que aquesta etapa —coneguda com reiconització- acabés, es va encendre aquest far l'origen del qual era un descomunal forat negre que acaba de ser descobert i analitzat per un equip internacional d'astrònoms. Els investigadors creuen que aquest monstre tenia unes 12.000 milions de vegades més massa que el Sol, la qual cosa li converteix en l'objecte d'aquest tipus més gran i lluminós de l'univers primerenc.

La troballa és important per entendre l'origen de les galàxies, incloses aquestes en les quals es donen condicions necessàries per a la vida, com la Via Làctica. Es pensa que totes tenen un gran forat negre al seu centre i també que en els seus orígens van poder albergar un actiu com el descobert en l'actual estudi, publicat avui en la revista Nature.

Les dimensions i potència d'aquest objecte estan en els límits del possible. Normalment la radiació que emeten els forats negres en engolir la matèria que tenen al voltant limita la seva capacitat de seguir devorant i creixent. Però aquest sembla haver estat engreixant al màxim ritme possible, aconseguint unes dimensions sorprenents menys d'1.000 milions d'anys després del Big Bang, tot un rècord de velocitat en termes cosmològics. “Que es formi un forat negre tan gran en tan poc temps és difícil d'explicar amb la teories actuals”, reconeix Bian Fuyan, un altre dels coodescibridors. Com a comparació, el forat negre supermasiuque hi ha al centre de la Via Làctica és unes 3.000 vegades més petit.


Jan Bonals

La Xina obre una altra via cap als animals transgènics sense enfermetats

Científics xinesos han creat vaques transgèniques resistents a la tuberculosi bovina, una important malaltia del bestiar boví que també afecta a la fauna salvatge i a les persones. La infecció, present a tot el món, però sobretot a Àfrica, Àsia i Amèrica, causa la mort a la llarga i és similar a la tuberculosi humana.

Els investigadors, pertanyents al Ministeri d'Agricultura del país asiàtic, han introduït un gen de ratolí a les vaques mitjançant una nova tècnica de modificació del genoma coneguda com TALIN. El gen inserit “va reduir significativament la patologia associada” a la infecció en les vaques transgèniques, de la raça *frisona, la més comuna en les granges lleteres. La modificació genètica protectora, a més, es va heretar de pares a fills.

Els resultats “proporcionen un nou enfocament per a la cria d'animals resistents a malalties”, sostenen els autors en el seu estudi, que es publica avui en la revista científica nord-americana PNAS. La ramaderia va en aquest aspecte molts anys per darrere de l'agricultura, que ja disposa de diverses espècies vegetals modificades genèticament per resistir a malalties. A Espanya, gairebé un terç del blat de moro que se sembra és transgènic.
Científics xinesos han creat vaques transgèniques resistents a la tuberculosi bovina, una important malaltia del bestiar boví que també afecta a la fauna salvatge i a les persones. La infecció, present a tot el món, però sobretot a Àfrica, Àsia i Amèrica, causa la mort a la llarga i és similar a la tuberculosi humana.

Els investigadors, pertanyents al Ministeri d'Agricultura del país asiàtic, han introduït un gen de ratolí a les vaques mitjançant una nova tècnica de modificació del genoma coneguda com TALIN. El gen inserit “va reduir significativament la patologia associada” a la infecció en les vaques transgèniques, de la raça frisona, la més comuna en les granges lleteres. La modificació genètica protectora, a més, es va heretar de pares a fills.

Els resultats “proporcionen un nou enfocament per a la cria d'animals resistents a malalties”, sostenen els autors en el seu estudi, que es publica avui en la revista científica nord-americana PNAS. La ramaderia va en aquest aspecte molts anys per darrere de l'agricultura, que ja disposa de diverses espècies vegetals modificades genèticament per resistir a malalties. A Espanya, gairebé un terç del blat de moro que se sembra és transgènic.

Lucas Pino

Astrònoms aficionats capten un misteriós núvol a Mart

 

Al març del 2012, un grup d’astrònoms aficionats, van captar unes imatges d’un núvol sobre el planeta Mart. Després de veure la realitat d’aquest fet, científics de la Universitat del País Basc i el CSIC (consell superior d’investigacions científiques), van decidir investigar i van comprovar l’estranya realitat; el núvol tenia una extensió de 500 quilòmetres.

Segons els científics especialitzats, el fenòmen no té explicació. Estimen que podria tractar-se d’un núvol, no casual, compost per cristalls de 0’1 micras de tamany. Però, en tot cas, per tal de que és poguessin formar cristalls d’aigua d’aquell tipus, a 200 quilòmetres d’altura, la temperatura hauria de disminuir bastant respecte a la temperatura actual del planeta.

Segons el científic de la UPV, Agustín Sánchez Lavega, l’estranya aparició del núvol podria estar produida per una aurora, ja que, en aquella zona existia una anomalía magnètica.

Els investigadors continuaràn investigant els fets amb observacions fetes desde la Terra i les naus en òrbita.

 

http://www.abc.es/ciencia/20150216/abci-astronomos-aficionados-captan-nube-201502161514.html

Ariadna Palà Nosàs

Cervell artificial: cèl•lules nervioses robòtiques

Un equip de científics suecs han començat una investigació a partir d’una pròtesis robòtica per substituir el nostre cervell. En aquesta investigació es treballa amb cèl·lules nervioses artificials que s’aconsegueixen comunicar amb cèl·lules equivalents biològiques a partir dels anomenats neurotransmissors. El que volen aconseguir és construir les primeres cèl·lules nervioses artificials. Aquestes cèl·lules, anomenades cèl·lules biòniques el que fan és imitar el comportament de les cèl·lules biològiques al detall i a part poden comunicar-se entre si a partir del que hem comentat abans, els neurotransmissors. Aquesta investigació va ser publicada a la revista Nature Materials.

 Anys enrere s’havien realitzat investigacions similars, la diferencia és que no feien servir neurotransmissors com per exemple la dopamina que aporta comunicació per a les neurones. Gràcies a això es pot evitar la utilitat de dispositius que es connecten al cervell.

 Per poder aconseguir que això funcioni de veritat necessitaríem que l’equip d’investigació fabriqués una pesa anomenada "hardware" i que aquesta fos capaç de connectar-les al nostre sistema nerviós així la integració entre els dos sistemas seria molt més fàcil. Els responsables del desenvolupament d’aquest nou prototip asseguren que aquests neurotransmissors aprofiten les vies neurals per comunicar-se amb el cervell sense que apareixin efectes secundaris que apareixian amb les senyals elèctriques.

 A part, es pot saber la dosis exacta de neurotransmissors que es necessiten per a la correcció de certes malalties cerebrals i això és tot un avantatge. Aquesta tecnologia podia arribar a acabar amb malalties com la esquizofrènia que afecta a tantes persones.

 Finalment, en un futur, quan la tecnologia hagi avançat encara més i es puguin fabricar dispositius encara més complexos i petits ens podran proporcionar pròtesis cerebrals que potenciaran i substituiran les funcions cerebrals naturals.

 

 

http://www.neoteo.com/cerebro-artificial-celulas-nerviosas-roboticas/

 

Àmina El Mnajed

 

 

La sorra del Sàhara fertilitza la Amazònia

L’altre dia un satèlit de la Nasa va demostrar la quantitat de pols es transportava desde el sàhara fins l’Amazònia. El fenomen transoceànic analitzat és mol importan ja que bona part de la riquesa vegetal de les selves tropicals de l’Amazones depenen dels fertilitzants que conté la pols sahariana.

Les dades mostren que d 182 milions de tones de sorra abandonen cada any el desert del Sàhara. La sorra viatja llavors uns 2.600 quilòmetres sobre l’Oceà Atlàntic, però la gran majoria es queden al voltan del desert o a la costa marítima. Prop de la costa oriental de Sud-amèrica, en la longitud 35 graus Oest, encara romanen 132 milions de tones en l’aire, i 27,7 milions de tones cauen a la superfície per tota la conca amazònica. Uns 43 milions de tones de pols viatgen més lluny fins a acabar sobre el Mar Carib.

Finalment, el fòsfor, que es un nutrien esencial perque creixi i evulocioni la vida de l’Amazones, n’hi cauen unes 22 tonelades per tota la conca Amazonica.

Una de les dades més interessants de l’estudi indica que després d’un període de pluges a la regió del Sàhara es produeix una disminució de la quantitat de pols que es desplaça per l’acció del vent. En conseqüència, es podria pensar que si el Sàhara fos una zona més humida el transport transoceànic de fòsfor seria més limitat i la conca de l’Amazones no disposaria del fertilitzant necessari per mantenir l’actual equilibri.



http://www.lavanguardia.com/natural/20150226/54426575020/nasa-muestra-3d-polvo-sahara-fertiliza-amazonia.html


http://noticiasdelaciencia.com/not/12904/el-polvo-del-desierto-del-sahara-que-nutre-a-la-vegetacion-de-la-selva-amazonica/





Àlex Vilaclara López

S'ha de limitar l'us del mòbil en els nens?

Fa uns mesos vèiem com els terminals mòbils estaven convertint-se en el màxim problema del conegut com a “Trastorn d’Addicció a Internet“o “IAD” (per les seves sigles en angles), causant de sensacions d’addicció, depressió i ansietat, necessitat d’estar permanentment connectat, sentiments de solitud, angoixa i aïllament si es privava a l’usuari del seu benvolgut i/o estimat  terminal.
És un problema que es dóna en casos extrems, però que cada vegada preocupa més a pares i psicòlegs a causa de l’ús constant del mòbil i el seu impacte en els cervells en formació dels usuaris més joves. I és aquí quan sorgeix la idea del tipus: per què no fem una llei que prohibeixi l’ús del mòbil als nens?
És just la polèmica idea que van proposar a Taiwan fa uns dies, amb la intenció d’evitar els mals usos de les noves tecnologies per part dels seus fills. En concret, es parlava de prohibir l’ús del mòbil fins als dos anys d’edat i es pretenia que tot aquell menor de 18 anys que ho utilitzés no pogués fer-ho més de 30 minuts seguits, baix possible multa d’uns 2.000 dòlars.
Com pretenien que es vigilés als nens? Doncs haurien de ser els pares, amics i familiars els que estiguessin pendents però qualsevol persona podria denunciar als petits si els observava passant molta estona amb la mirada perduda en el mòbil.

Crec que més que limitar o bloquejar l’accés dels joves als telèfons intel·ligents, tindríem que ser capaços d’ensenyar-los a usar-los correctament, explicant-los com fer-ho, durant quant temps, en quines situacions, quins riscos pot haver-hi, amb qui poden o no compartir dades, etc. I en el cas que es produeixi un addicció, tractar de resoldre-la per nosaltres mateixos, amb ajuda d’un especialista en el tema.

 

http://www.jesusdml.es/2014/01/13/ios-android-iphone-ipad-tablet-ordenador-para-ninos/

http://www.levante-emv.com/vida-y-estilo/tecnologia/2013/11/16/smartphones-tablets-seguras-hijos/1051677.html

 

Albert Lalmolda

Troban un gen en l'evolució humana

Sempre ens hem preguntat com ha pogut evolucionat tant la nostra ment desde els nearthentals fins al dia d’aviu, bé, doncs ja tenim la solució gràcies a l’equip d’investigació pública (Cientifics de l’institut Max Planck).

Resulta que la clau es trobava an el gen ARHGAP11B, que és l’encarregat de fer més gran el còrtex cerebral gràcies a les continues divisions de les seves cèl·lules. Aquest gen és el culpable d’aquestes divisions ja se li ha aplicat al cervell d’un ratolí i es veia clarisimament a traves de fotografies com es s’expandia la part del cervell on se li havia aplicat aquest mateix gen.





http://elpais.com/elpais/2015/02/26/ciencia/1424967587_931422.html

Albert Torrescusa

Crean una proteina artificial que protegeix del virus del sida

http://www.muyinteresante.es/innovacion/medicina/articulo/crean-una-proteina-artificial-que-protege-del-virus-del-sida-251424339991

 

Des de fa més de 30 anys trobar una vacuna contra el sida segeix sent un objecte d’investigació. Durant tot aquest temps no ha sigut gens fàcil trobar quines respotes inmonulògiques són necessàries per fer front a aquest virus i a partir d’aquí, els investigadors podrien crear una vacunaper aquesta enfermetat de transmissió sexual que afecta a l’actualitat a més de 35 milions de persones en tot el món.

I ara un equip de científics de The Scripps Research Institute de Florida (EE.UU.) ha demostrat una molècula fabricada al laboratori que pot protegir l’organisme del VIH de forma completament eficaç.

En l’experiment, realitzat amb quatre monos, els experts van imitar artificialment un anticos del nostre sistem inmune i el van introduïr en els monos a través d’un virus innocu que portava la molècula, descobrint que tot i injectar grans dosis del virus de la sida, aquests seguien sent inmunes a tots els efectes del virus. No s’havien contagiat. La proteina artificial era capaç de protegir el sistema inmune molt millor que un anticos natural, defenent l’organisme del VIH.

L’exitós resultat de l’efecte d’aquesta proteina artificial es degut a les ultimes investigacions que han permès identificar de quina manera efecte el VIH a les nostres cèl·lules. Utilitzan aquest mecanisme el nou compost sorpren i neutralitza per complert l’avans del virus ja que consegeix enganyar-lo fent-li creure que es tracta d’un glòbul blanc. al no poder infectar ja que es tracta d’un pseudo-leucocit i no un de natural, el virus es queda completament neutralitzat. 

"Aquesta és una culminació de més d’una dècada  de treball de bioquímica sobre com el VIH entra a les cèl·lules. Cuan vam arrencar el projecte moltes persones pensaven que era interessant però ningú no va veure el potencial terapèutic. Aquest potencial està començant a fer-se realitat." explica Michael Farzan, líder de l’estudi.

 

Paula Espinal

 

Astrònoms aficionats capten un misteriós núvol sobre Mart

 

Al març del 2012, un grup d’astrònoms aficionats, van captar unes imatges d’un núvol sobre el planeta Mart. Després de veure la realitat d’aquest fet, científics de la Universitat del País Basc i el CSIC (consell superior d’investigacions científiques), van decidir investigar i van comprovar l’estranya realitat; el núvol tenia una extensió de 500 quilòmetres.

Segons els científics especialitzats, el fenòmen no té explicació. Estimen que podria tractar-se d’un núvol, no casual, compost per cristalls de 0’1 micras de tamany. Però, en tot cas, per tal de que és poguessin formar cristalls d’aigua d’aquell tipus, a 200 quilòmetres d’altura, la temperatura hauria de disminuir bastant respecte a la temperatura actual del planeta.

Segons el científic de la UPV, Agustín Sánchez Lavega, l’estranya aparició del núvol podria estar produida per una aurora, ja que, en aquella zona existia una anomalía magnètica.

Els investigadors continuaràn investigant els fets amb observacions fetes desde la Terra i les naus en òrbita.

 

http://www.abc.es/ciencia/20150216/abci-astronomos-aficionados-captan-nube-201502161514.html

Ariadna Palà Nosàs

El TDAH duplica el risc de morts prematures

Les persones amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) tenen el doble de possibilitats de morir de manera prematura, segons un estudi publicat per la revista britànica “The Lancet”.

Segons la recerca, la primera que estudia la relació entre el TDAH i les morts prematures, els accidents són la causa més comuna de mort en persones que pateixen aquest transtorn.

L’informe també puntualitza que les dones que pateixen TDAH afronten unes possibilitats més elevades de morir que els homes i que les probabilitats de mort prematura s’incrementen amb l’edat.

L’estudi, liderat per l’investigador de la universitat de Aarhus, a Dinamarca, Søren Dalsgaard, cobreix a dos milions de danesos, entre els quals es troben més de 32.000 persones amb TDAH.

Dalsgaard, capdavanter de la recerca, va assenyalar que “el descobriment emfatitza la importància de diagnosticar la dolència aviat, especialment en noies i dones”.

Malgrat això, Dalsgaard va puntualitzar que és “important aclarir” que, encara que el risc relatiu de mort prematura per patir TDAH és “elevat”, el risc absolut és “baix”.

Per la seva banda, el professor de psiquiatria de la SUNY Upstat Medical University a Nova York Stephen Faraone va valorar la recerca dels seus col·legues i va assenyalar que “els líders polítics haurien de valorar aquestes dades i destinar part dels recursos disponibles a recerques per ajudar a les persones amb TDAH”. “Encara que parlar de mort prematura pot preocupar a pacients i familiars, poden trobar consol en què el nombre absolut de defuncions és baix i que aquests riscos poden ser reduïts amb el tractament correcte”, va subratllar Faraone.

 

 

http://www.elimparcial.com/EdicionEnLinea/Notas/CienciayTecnologia/27022015/946438-El-TDAH-duplica-el-riesgo-de-muerte-prematura.html

 

Judit Ruiz

Mà lesionoda o mà biònica

Tres homes que van sofrir accidents o malformacions que els hi van fer perdre la mobilitat de una mà han decidit canviar les seves vides recuperant-la. Això ha estat possible gracies al Dr. Oskar Aszmann, de la Universitat de Viena, que ha dissenyat la primera mà biònica.

Els tres pacients van accedir voluntàriament a l’amputació de les seves mans lesionades per ser "reconstruïdes bionicament" gracies al trasplantament de nervis i músculs.

Tot i les grans millores que han sofert les mans biòniques, aquestes segueixen sent imperfectes: els pacients ara poden agafar objectes com ara una botella d’aigua o jugar llançant una pilota però segueixen sense poder, per exemple, rebre-la. Segons el Dr. Simon Kay això seguirà sent així per sempre, ja que el cervell és massa complex per ser perfectament interpretat per una mà biònica o qualsevol objecte no procedent d’un altre esser viu.

Un últim inconvenient, ha dit Aszmann, és que els pacients trasplantats tenen la possibilitat de sofrir complicacions com, per exemple, prendre medicaments de per vida perquè la mà no sigui rebutjada per l’organisme.

Eduard Fisa

 

http://www.abc.es/ciencia/20141108/abci-mano-bionica-avanzada-201411081615.html

http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/tres-hombres-reemplazan-sus-manos-lisiadas-por-manos-bionicas-3969085

http://www.elmundo.es/salud/2014/02/05/52f27fceca4741b76f8b457b.html

http://www.lavanguardia.com/salud/20150225/54426511066/mano-bionica-amputacion.html

Trobant un gen cal en l'evolució de la ment

Sempre ens hem preguntat com ha pogut evolucionat tant la nostra ment desde els nearthentals fins al dia d'aviu, bé, doncs ja tenim la solució gràcies a l'equip d'investigació pública (Cientifics de l'institut Max Planck). 

Resulta que la clau es trobava an el gen ARHGAP11B, que és l'encarregat de fer més gran el còrtex cerebral gràcies a les continues divisions de les seves cèl·lules. Aquest gen és el culpable d'aquestes divisions ja se li ha aplicat al cervell d'un ratolí i es veia clarisimament a traves de fotografies com es s'expandia la part del cervell on se li havia aplicat aquest mateix gen.

Els Tomàquets Gràcies a la Triplicació del Genoma es va Lliurar de la Extinció

El tomàquet va superar una etapa en la que van morir el 75% de les espècies, entre altres els dinosaures. Els científics han trobat el motiu gràcies a la seqüenciació de l’ADN del tomàquet. Es tracta d’una investigació d’un consorci internacional de més de 300 científics de tretze països, entre ells investigadors catalans, del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i del CSIC a València. Els resultats d’aquest treball es publiquen avui a la revista Nature i descriu les principals característiques del genoma del tomàquet domèstic (Solanum lycopersicum) en comparació del silvestre (Solanum pimpinellifolium) i la patata (Solanum tuberosum).
L’estudi conclou que els gens repetits que presenta el tomàquet indica que aquest va patir diverses triplicaciones consecutives fa uns 60 milions d’anys i explicarien algunes de les característiques d’aquest fruit i el seu èxit evolutiu. Segons explica l’investigador Antoni Granell, de l’Institut de Biologia Molecular i Cel · lular de Plantes Primo Yúfera (Centre del CSIC de la Universitat de València), que ha dirigit la part espanyola de la investigació, aquesta triplicació va fer que l’espècie sobrevisqués.

7 curiositats d'alguns animals

7. Els hipopòtems süen de color vermell:

El hipopòtems són uns animals curiosos, tene un gran tamany i són molt ferotges, per això són la gran causa de mortalitat a l'Àfrica. Una curiositat és que süen de color vermell, que els ajuda a repelar els insecte i protegir-se del sol.

6. Les tortugues son un gran emmegatzematges de semen:

Les trotugues terrestres són molt utilitzades com a mascotes. Les tortugues hembra són capases d'emmegatzamar esoermatozoides dels mascles en el seu interior durant mesos, perquè són capases de autoinseminar-se quan volen.

5. L'au lira, una gran imitadora:

Aquesta au es australiana i es capaç d'imitar sons. És capaç d'imitar a la perfecció qualsevol sò incluit sons artificials creats per l'home.

4. Cefalòpeds, super ràpids en el mar:

Els pops, calamars i sèpies estan a dalt de la piràmide evolutiva dels invertebrats. A part de tenir l'habilitat del camuflatge són super ràpids gràcies a una vàlvula que disposen, són capasos d'expulsar l'aigua del seu cos utilitzant-ho com a propulsor.

3. Les paneroles són unes grans supervivents:

Les paneroles són unes de les criaturesmés desagradables. Són capases de estar diverses setmanes vives sense cap. Això ho poden fer perque son capases de dirigir els seu nutrienta a l'abdomen i no respiren pel cap sinó que per petites cabitats que tene pel seu cos.

2. Les granotes tenen una gran visió:

Gràcies als seus grans ulls que estan seperats i una mica sortits del seu cos són capases de mirar 360 graus, això les permet escapar ràpidament dels seus depredadors.

Els cocodrils mengen pedres:

Els cocodrils mengen pedres per mentenir-se estables sota l'aigua i ajudarlos a aixafar els seu aliments.

http://curiosidades.batanga.com/6509/7-fascinantes-cualidades-del-algunos-animales-que-probablemente-desconocias

Perquè ens quedem en blanc?

Manuel Díaz-Rubio, metge de la Real Acadèmia de Medicina, ens explica el perquè del que ens passa per suspendre la majoria dels exàmens: quedar-nos en blanc.
Això passa en moments de gran tensió emocional, tant pot ser en una discussió, en un exàmen, en una conferència, etc.

No t’ha passat mai alló de que acabes una discussió i de repent se’t acud un argument boníssim? Doncs a mi si. I tant aixó com quedar-te en blanc en un exàmen és degut a una hormona que és la corticosterona, i aquesta bloqueja les parts del cervell capaçes d’enmagatzemar informació, com l’hipocamp, essencial per recordar, l’amígdala, relacionada amb les emocions i l’escorça celebral, que intervé en la recuperació de records.

El doctor Díaz-Rubio ens dóna un consell abans de fer un exàmen: realitzar alguna tècnica de relaxació.


Guillem Aguila i Pallejà


http://www.abc.es/ciencia/20150216/abci-quedarse-enblanco-cerebro-201502131708.html

Els investigadors espanyols descobreixen que el neardental es dividia el treball per sexes

Els neandertals , una espècie humana que va desaparèixer d’Europa fa uns 40.000 anys, eren més semblants als Homo Sapiens del que pensàvem. Tenien gran robustesa estètica, amb un cos molt musculat , pell clara i el cabell vermellós . Però també enterraven els seus morts i tenien cura dels seus malalts, com nosaltres . A més, van deixar un llegat genètic en els humans actuals.

 

Una nova investigació publicada al Journal of Human Evolution per investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) revela que basaven la seva manera de vida en la divisió sexual del treball , una altra característica que els assembla als Homo Sapiens. En l’estudi s’han analitzat un total de 99 dents incisives de 19 individus , del jaciment de Sidrón de l’Hortus i de Spy (Bèlgica).

 

És van basar en el registre paleontològic de les dents. Allà és on van veure que apareixien trets semblants a el comportament que sorgeix en la evolució. Feien servir la boca com una tercera mà per treballar. 

 

Pensen que, tenien estries culturals en les peces dentals. Els científics no tenen clar encara quines activitats corresponien a les dones i quins els homes , però els autors de l’estudi assenyalen que, les dones podrien haver encarregat de la preparació de les pells i l’elaboració de les vestimentes. El retoc dels talls de les eines de pedra sembla haver estat una tasca masculina.

 

http://www.abc.es/ciencia/20150218/abci-neanderthal-division-trabajo-sexo-201502181242.html

 

Berta Pujol

L'origen evolutiu dels hipopòtams és anterior del que es pensava

L'origen dels hipopòtams és una de les grans incògnites que queden per resoldre en la història dels mamífers artiodàctils (ungulats com les girafes, els cérvols o els propis hipopòtams). La polèmica d'aquest enigma paleontològic es divideix entre els que ho relacionen amb els antracotérido (provinents dels cetacis primitius, com a dofins i balenes) i els que els relacionen amb els mamífers suiformes, que inclou als porcs.
 

L'estudi d'una nova troballa mostra un nou fòssil d'antracotérido, trobat a Lokone (Kenya). A més, aquest descobriment situa als primers hipopòtams en el Oligoceno, quan abans se'ls situava en el Miocè.

La teoria dels antracotéridos està recolzada per dades morfològiques i moleculars basats en el genoma segons Manuel Hernández Fernández, professor de la Universitat de Madrid. Fins ara, la relació seguia estant poc justificada pel registre fòssil, així que les hipòtesis deixaven un gran buit en el llinatge dels hipopotámidos.

El nou fòssil, descobert pel paleontòleg Fabrice Lihoerau, de la Universitat de Montpeller (França), pertany a una nova espècie i gènere de antracotérido, batejat com Epirigenys lokonensis. Es veu que l'animal posseïa una morfologia dental intermèdia que relaciona als artiodàctils basals de l'eocè i els hipopòtams actuals" i, encara que no resol l' incognita, redueix el 'llinatge fantasma' en uns deu milions d'anys, segons Hernández. A més, amb aquesta troballa ja sabem on es van originar els hipopòtams, el fòssil ens decanta per Àfrica més que Àsia.

No obstant, el professor de recerca del CSIC Jorge Morales assegura que aquest descobriment només crearà controvèrsia sobre "aquest tòpic de la paleontologia" ja que molts científics no estan d'acord que els hipopòtams s'emparentin amb dofins i balenes perquè només convergeixen en la vida amfíbia. La seva separació morfològica és molt forta: els cetacis són fusiformes (amb forma de fus) amb aletes i els hipopòtams són semi-amfibis i conserven les seves extremitats. Només posseeixen alguna adaptació com el retard dels narius. Així que, de tenir avantpassats comuns, la divergència entre cetacis i hipopòtams va haver de ser molt antiga.

http://www.elmundo.es/ciencia/2015/02/24/54eb1ccd268e3e2b448b456c.html

Miranda Martínez

Perquè sonen les crispetes de blat de moro?

Una característica única i divertida de les crispetes de blat de moro és la seva peculiar "pop" al cuinar-les, però, per què fan aquest soroll?

Un grup d'investigadors s'ha fet la mateixa pregunta i han elaborat un minuciós experiment per determinar l'origen d'aquest so tan peculiar. Al principi sembla fàcil suposar que el so el provoca el trencament del blat de moro en escalfar, just abans que es converteixi en la tradicional crispeta de color blanc, però per a sorpresa d'aquests científics, no és així.
 
Una altra hipòtesi bastant coherent que se'ls va passar per la ment va ser que el famós "pop" es produís pel rebot de la crispeta en saltar quan s'escalfen, però tampoc va ser la teoria correcta. Com van poder descartar les dues hipòtesis i arribar a la veritable conclusió? Visualitzant tot el procés i gravant a càmera superlenta. Ja se sap que una imatge val més que mil paraules, però si a més l'acompanya el so, ia la prova és irrefutable.
 
Els investigadors van col·locar una microcàmera i un micròfon sincronitzada amb ella al costat d'un plat de crispetes, les van ficar al microones, ia gravar. En visualitzar les imatges a càmera lenta juntament amb les freqüències de so, van observar que quan el blat de moro es començava a fracturar no hi havia soroll, i que a més sonava abans que la crispeta saltés. Per això, la conclusió més raonable a què van arribar és que el "pop" es deu a l'alliberament de la pressió del blat de moro.
 
Quan les escalfem al microones, comença a elevar-se la pressió pel vapor d'aigua que es va acumulant a l'interior de la crispeta, i al trencar-se, aquesta pressió s'allibera. Aquest procés genera que les cavitats del blat de moro vibrin i actuï com una caixa de ressonància, d'aquí el famós sorollet.




http://es.gizmodo.com/descubren-el-origen-del-caracteristico-sonido-de-las-pa-1685253223

http://www.lopezdoriga.com/detalle/25394/vida-estilo/que-causa-el-sonido-de-las-palomitas-de-maiz

Un sabó ultrasònic que vol substituir a la rentadora

Un projecte finançat per Indiegogo s’ha proposat acabar amb les rentadores a través d’un  dispositiu que renta la roba amb emissions d’ultrasons. Es tracta de Dolfi, un aparell en forma de pastilla de sabó unida a un cable, que ja porta mes de 256.000€, molt mes dels 100.000€ que es van marcar a la seva campanya.

La idea consisteix en posar la roba bruta a qualsevol contenidor amb aigua, posar detergent, submergir el dispositiu i esperar entre 30 i 40 minuts. Els polsos d’ultrasons que emet Dolfi creen petites bombolles d’aire microscòpiques que implosionen i s’encarreguen de separar la brutícia de la roba, la mateixa tasca que una rentadora du a terme. A més, aquest aparell consumeix fins a 80 vegades menys energia que una rentadora.

Aquest projecte d’uns enginyers suïssos pot convertir-se en un objecte molt útil per a la gent que viatja amb freqüència i te previst sortir al mercat al juny d’aquest mateix any per un preu de 132 euros.  

Encara que la neteja produïda per polsos d’ultrasò pot semblar molt innovadora, ja havia estat utilitzada al sector industrial o a la neteja de rellotges i joies. Aquest es un motiu afegit per acabar assegurant que aquest tipus de neteja és totalment eficaç i potser estem davant del futur de la neteja a les nostres llars.

Joan Arrufat

https://www.indiegogo.com/projects/dolfi-next-gen-washing-device

http://www.lavanguardia.com/tecnologia/innovacion/20150224/54427454924/jabon-ultrasonico-sustituir-lavadora.html