Un sabó ultrasònic que vol substituir a la rentadora

Un projecte finançat per Indiegogo s’ha proposat acabar amb les rentadores a través d’un  dispositiu que renta la roba amb emissions d’ultrasons. Es tracta de Dolfi, un aparell en forma de pastilla de sabó unida a un cable, que ja porta mes de 256.000€, molt mes dels 100.000€ que es van marcar a la seva campanya.

La idea consisteix en posar la roba bruta a qualsevol contenidor amb aigua, posar detergent, submergir el dispositiu i esperar entre 30 i 40 minuts. Els polsos d’ultrasons que emet Dolfi creen petites bombolles d’aire microscòpiques que implosionen i s’encarreguen de separar la brutícia de la roba, la mateixa tasca que una rentadora du a terme. A més, aquest aparell consumeix fins a 80 vegades menys energia que una rentadora.

Aquest projecte d’uns enginyers suïssos pot convertir-se en un objecte molt útil per a la gent que viatja amb freqüència i te previst sortir al mercat al juny d’aquest mateix any per un preu de 132 euros.  

Encara que la neteja produïda per polsos d’ultrasò pot semblar molt innovadora, ja havia estat utilitzada al sector industrial o a la neteja de rellotges i joies. Aquest es un motiu afegit per acabar assegurant que aquest tipus de neteja és totalment eficaç i potser estem davant del futur de la neteja a les nostres llars.  

https://www.indiegogo.com/projects/dolfi-next-gen-washing-device

http://www.lavanguardia.com/tecnologia/innovacion/20150224/54427454924/jabon-ultrasonico-sustituir-lavadora.html

Es preveure la metàstasis a traès d' un senzill test genètic

Gràcies a les noves tècniques de seqüenciació genètica de pacients, la lectura de futures metàstasis comença a ser possible. En un treball d’investigació bàsica que pot tenir importants implicacions mèdiques en el futur, un equip liderat per investigadors espanyols ha creat un nou test genètic que calcula el risc d’un pacient amb càncer de còlon de desenvolupar tumors secundaris (generalment en fetge o pulmó).




























http://elpais.com/elpais/2015/02/23/ciencia/1424697821_731491.html

Roger Vargas

La neuroestimulación es más efectiva para tratar síntomas como la impulsividad o la hiperactividad

La neuroestimulación es más efectiva en niños que son más impulsivos e hiperactivos, que en niñas con TDAH ( trastorno de déficit de atención e hiperactividad ), ya que suelen tener más síntomas de inatención.
Esta técnica consiste en aplicar impulsos eléctricos de baja intensidad, estos impulsos no son invasivos en las zonas afectadas por el trastorno. Esta neuroestimulación lo que hace es ayudar a mejorar la capacidad de autocontrol de las personas que padecen TDAH.
La neuroestimulación consiste en una terapia principalmente pasiva en la cual el paciente no debe hacer ninguna actividad específica, y esto permite tener más relación con el niño que recibe el tratamiento

Los niños impulsivos tiñen problemas con el control motor y esto les hace tener dificultades a la hora de prestar atención y concentrarse. acostumbran a ser niños que no son capaces de reflexionar sobre las consecuencias de sus actos, que no piensan antes de actuar, que no tienen facilidad para enlazar aprendizajes y que no consiguen aprender de sus propios errores. Mediante la neuroestimulación lo que se busca es mejorar estas habilidades que están relacionadas con el conocimiento, afectadas por el TDAH.

Para llevar a cabo este tratamiento se utiliza un casco que se le coloca al niño y como previamente se han determinado las zonas afectadas por el trastorno, se le aplican los electrodos en las regiones del cerebro determinadas. Lo que se hace es enviar impulsos eléctricos de muy baja intensidad.
Cada sesión dura aproximadamente veinte minutos y se suelen programar dos por semana.
A partir de la décima sesión ya se empiezan a notar las mejorías.
La neuroestimulación se considera una técnica complementaria acertada para el tratamiento del TDAH en varones.


http://noticiasdelaciencia.com/not/12777/la-neuroestimulacion-es-mas-efectiva-para-tratar-sintomas-como-la-impulsividad-o-la-hiperactividad/

Laura Moreiras

Aus de la Patagònia en el Museu de Ciències Naturals

El CSIC ha inaugurat el 18 de febrer unas pinturas de Ramón Auzmendi sobre les aus de la patagònia.

El Museu Nacional de Ciències Naturals del CSIC ha inaugurat el dimecres 18 de febrer l’exposició ‘Aus de la *Patagonia’. La mostra presenta una selecció de tintes i aquarel·les inspirades en l’estada de l’artista Ramón *Auzmendi Sánchez en diferents parcs i reserves naturals de l’extrem sud del continent americà.

L’autor de les obres d’art Auzmendi ha recorregut, llapis i quadern en mà, una bona part d’aquest territori, registrant la diversitat i bellesa de les aus que poblen les grans estepes des de Sant Carlos de Bariloche fins a Península Valdés.

La Patagonia alberga una immensa fauna. Solament l’illa dels Ocells acull una gran varietat d’espècies, però el territori sencer, amb un 12% d’ell acull espècies autòctones i escasses del continent com l’àguila coronada, la bandurria, el fuster patagónico o el macá tobiano.

Edu Ruiz

Aus de la Patagònia en el Museu de Ciències Naturals

El CSIC ha inaugurat el 18 de febrer unas pinturas de Ramón Auzmendi sobre les aus de la patagònia.

El Museu Nacional de Ciències Naturals del CSIC ha inaugurat el dimecres 18 de febrer l’exposició ‘Aus de la *Patagonia’. La mostra presenta una selecció de tintes i aquarel·les inspirades en l’estada de l’artista Ramón *Auzmendi Sánchez en diferents parcs i reserves naturals de l’extrem sud del continent americà.

L’autor de les obres d’art Auzmendi ha recorregut, llapis i quadern en mà, una bona part d’aquest territori, registrant la diversitat i bellesa de les aus que poblen les grans estepes des de Sant Carlos de Bariloche fins a Península Valdés.

La Patagonia alberga una immensa fauna. Solament l’illa dels Ocells acull una gran varietat d’espècies, però el territori sencer, amb un 12% d’ell acull espècies autòctones i escasses del continent com l’àguila coronada, la bandurria, el fuster patagónico o el macá tobiano.

Edu Ruiz

Divisió sexual del treball en els grups neandertals

Les estries en les dents femenines i masculins dels adults fan pensar que realitzaven tasques diferents.

Les comunitats neandertals dividien algunes de les seves tasques segons el seu sexe. Aquesta és una de les principals conclusions a les quals ha arribat un estudi elaborat pel Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i publicat en la revista "Journal of Human Evolution". Aquest treball, que ha analitzat 99 dents incisives i canins de 19 individus de tres jaciments diferents (El *Sidrón a Astúries, L’*Hortus a França i *Spy a Bèlgica), desvetlla que les estries dentals presents en els fòssils femenins segueixen un mateix patró, diferent a l’oposat en els individus masculins.

Les anàlisis mostren que tots els individus neandertals, independentment de l’edat, tenien estries culturals, associades a la seva manera de vida, en les peces dentals. “Això es deu al costum d’aquestes societats, com ocorre en alguns pobles actuals, d’usar la boca com una tercera mà en tasques com la preparació de les pells i el trossejat de carn, per exemple”, explica l’investigador del CSIC Antonio Roses, del Museu Nacional de Ciències Naturals.

“El que hem descobert ara és que les estries detectades en les peces dentals de les dones adultes són més llargues que les oposades en els homes adults. Per això suposem que les tasques que realitzaven eren diferents”, puntualitza Roses.

Unes altres de les variables analitzades són els petits *salts de l’esmalt *dental. Els individus masculins presenten major quantitat de *marcas en l’esmalt i la dentina de les peces superiors, mentre que en els femenins aquestes imperfeccions apareixen en les inferiors.

No és clar encara quines activitats corresponien a les dones i quins als homes. No obstant això, els autors de l’estudi apunten que, igual que en les societats caçadores recol·lectores modernes, les dones, podrien haver-se encarregat de la preparació de les pells i l’elaboració de les vestimentes. El retoc dels talls de les eines de pedra, expliquen, sembla haver estat una tasca masculina.

“Malgrat tot, creiem que l’especialització del treball segons el sexe dels individus probablement es limités a unes poques tasques, ja que és possible que tant homes com a dones participessin d’igual manera en la caça de grans animals”, afegeix la investigadora del CSIC Almudena *Estalrrich, del Museu Nacional de Ciències Naturals.

“L’estudi dels neandertals ha aportat nombrosos descobriments en els últims anys. Hem passat de pensar en ells com a éssers poc evolucionats, a saber que cuidaven als malalts, enterraven als seus morts, menjaven marisc i, fins i tot, tenien característiques físiques diferents a les esperades: els hi havia pèl-rojos, i de *pell i ulls clars. Fins ara pensàvem que la divisió sexual del treball era típica de les societats sapiens, però això sembla que no és així”, conclou l’investigador del CSIC.

Edu Ruiz

Una nova quimio augmenta un 31% la remissió del càncer de mama

Un canvi en la quimioteràpia abans de la cirurgia pot suposar taxes de remissió del càncer de mama un 31% millors, segons dades que es van presentar en un congrés sobre la patologia de Sant Antonio (Texas) pel Grup Alemany de Càncer amb participació del Grup Español per a la Recerca en Càncer de Mama (Geicam). Millor encara, la taxa pot ser de fins a un 87% de millora (d'una remissió completa del càncer del 25,7% al 48,2%) en els triple negatius, els que, per mancar de marcadors específics (per això són negatius) tenen pitjor pronòstic i representen la majoria de les defuncions per aquesta patologia. La remissió del tumor està directament vinculada amb la supervivència, encara que no sigui exactament equiparable a una curació .

El canvi consisteix a afegir un coadjuvant (una molècula que potencia el seu efecte) al paclitaxel (Taxol de nom comercial), un dels quimioteràpics més utilitzats. El resultat és l'anomenat nab-paclitaxel de Celgene. Es tracta de formar nanomolècules unint albúmina al *aclitaxel. Amb aquesta combinació s'aconsegueix dirigir més precisament el fàrmac a les cèl·lules tumorals, la qual cosa, a més, permet augmentar la dosi.

Com és habitual en aquests fàrmacs tecnològicament avançats, un dels problemes importants és el seu preu. El nab-paclitaxel ja s'usa en tumors de mama metastàsics. Ara, la novetat consisteix a usar-ho en els càncers primaris (que encara no s'han estès), amb l'avantatge dels millors resultats. També s'han vist bons resultats en altres càncers, com el de pàncrees. Com és habitual en aquests fàrmacs tecnològicament avançats, un dels problemes importants és el seu preu. El vial costa més de 300 euros, segons el Vademécum espanyol, mentre que en del paclitaxel sense coadjuvant costa poc més de 60.



Laia Vall Albiac

http://pharma-jonpi.blogspot.com.es/2014/12/nab-paclitaxel-celgene-una-nueva-quimio.html

http://matronaonline.net/noticias-14-diciembre20-diciembre/

Finalitzat el mapa de l'epigenoma humà

Catorze anys després de la publicació del mapa del genoma humà, que descriu la seqüència de nucleòtids i els gens dels Homo sapiens sapiens (no admet cursiva el format del blog) s'ha acabat el mapa que dóna explicació a quins gens es manifesten, quins no i com ho fan, o sigui les conseqüències dinàmiques que afecten l'evolució del genoma.

L'epigenètica es defineix per l'ambient, els hàbits, l'alimentació... Amb un finançament de 190 milions de dòlars, des del 2008 els Instituts Nacionals de la Salut dels EEUU han impulsat el programa del mapa epigenètic. De fet, els epigenomes guien com els gens s'expressen i permeten a cèl·lules que porten el mateix ADN diferenciar-se en els més de 200 tipus cel·lulars que formen el cos humà. Això fa que els tipus de cèl·lules específiques del cor o del cervell tinguin unes característiques exclusives, i per tant susceptibles a desenvolupar certes malalties. El mapa mostra on estan les modificacions epigenètiques que venen donades per l'ambient a tots els tipus cel·lulars i també 58 malalties genèticament complexes.

La clau recau en que ara sabem la funcionalitat genòmica, o sigui, quins gens estan activats, quins ho poden estar i quins estan tancats a consciència. A partir d'això els investigadors podran saber què diferencia exactament una cèl·lula del cor d'una del fetge.

Una de les qüestions que ha mostrat el mapa epigenòmic és com la metilació del DNA (addició de grups químics al genoma) determina com les cèl·lules s'especialitzen en nervioses específiques. A més, com no podia ser d'una altra manera per promoure la ciència correcta i com ha de ser, la informació és oberta a qui estigui interessat en accedir-hi: http://www.roadmapepigenomics.org/data/

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciencia/publicat-mapa-les-modificacions-quimiques-que-pateixen-els-gens-3949378

http://elpais.com/elpais/2015/02/18/ciencia/1424249784_769402.html

Lluís Camprubí.

Los riesgos de dormir con el móvil encendido.

Aquest article extret de la revista Muy Interesante ens parla sobre els problemes i les conseqüències que té utilitzar el mòbil abans d’anar-se’n a dormir. Sempre s’ha dit que és negatiu tenir el mòbil al costat mentres dormim però per què? El text ens donarà vàries raons.
Per començar sabem ja que la llum de les pantalles del mòbil redueix la melatonina, que és la hormona que ens regula el nostre son. No només això si no que també prolonga el temps que tardem en dorminse i retrassa i redueix l’estat de son REM. Això fa que el nostre estat d’alerta augmenti durant la nit i no ens podem relaxar de forma correcta.
A més, si utilitzem el mòbil abans de dormir serà probable que patim d’insomni i que retrassem la hora de son. Mentres dormim tindrem deficiències en el son per aquesta interrupció silenciosa dels ritmes circadians de l’organisme.
En el cas de que mirem el mòbil just abans de tancar els ulls, patirem una hiperexitació del nostre cervell. Per dormir i descansar millor hauríem d’apagar els nostres mòbils i deixar-los fora del nostre alcanç, per exemple fora de la habitació on no ens puguin molestar.
Per acabar existeix un concepte anomenat insomni tecnològic que significa quan una notificació lluminosa ens desperta mentres estem dormint, sense que hagi emès cap so ni cap vibració que haguéssim pogut sentir.

Personalment, a l’estiu sovint utilitzava el mòvil en estones llargues abans d’anar a dormir, ja dins del llit. Sempre que ho feia, estigués cansat o no, em costava moltíssim dormir després, i em canvi els dies que ni el tocava m’adormia a l’instant. Ho vaig notar perquè no em va passar una vegada, si no que em passava cada vegada que posava en pràctica aquest sistema i ho vaig volguer comprovar.



Lluís Bou Morera

La marihuana podria ajudar a reduir la mida dels tumors

Un recent estudi dut a terme per cientìfics britànics, assegura que la marihuana te propietats que fan que es disminueixi la mida dels tumors.
Aquest estudi du amb si una gran contriversia, que és l'utilització i la visió que te bona part de la població sobre aquesta planta cannabis sativa, a les malalties tumorals.
Fins ara la planta s'havia estat receptant a malalts terminals o amb un grau de dolor molt alt per paliar aquest mateix efecte, és a dir el cannabis com a metòde relaxant, ja que és ven sabut per tothom els principals efectes que dona el consum d'aquesta planta. Aquests científics el que han detectat ha estat que als pacients que receptaven marihuana com a eina relaxant, no només han aconsseguit aixó, sinó que a més a més han aconsseguit disminuir la mida proporcional de la seva massa tumoral. Aixo és degut a que el THC, que és el principal psicoactiu continent al cannabis sativa, aquests psicoactiu no només és el encarregat de que quan una persona consumeixi cannabis el relaxi, sinó que també és el que redueix la massa tumoral d'un cos.
Ja hi havien estudis sobre aquest tema, que afirmaven que la marihuana era bon aliat en la lluita contra el càncer, pero ningú sabia el perquè ni hi havien proves que certificassin aquest fet, cosa que feia que no és dingues per vàlid i per tant que no es poguessin fabricar tractaments amb ell. Aquest estudi ho canvïa tot, ja el que ha fet ha estat descobrir i trovar un perquè la marihuana ajuda als malalts de cancer.
Per comprobar les propietats moleculas sobre del cannabis sativa sobre els tumors, científics britanics han agafat una serie de ratolins, modificats geneticaments amb cèl.lules tumorals humanes, als animals s'els va ingectar una dossis concentrada de THC, i tot seguit es va buscar detectar exactament quins eren els receptors responsables dels efectes anti tumorals de la marihuana. Després de fer l'experiment i analitzar els resultats es va arrivar a la concl.lusió que els dos receptors responsables de la disminució del tumor eren CB2 y GPR55.
Aquest descobriment resulta un avenç molt important a la medicina mundial, ja que hi ha peu a crear nous medicaments de tractament contra el càncer, que put ser algun dia substitueixin als actuals, que són tan agresius i invasius per al nostre cos.
El próxim pas a investigar per poder dur a terma l'investigació en medicaments és com extreura el THC del la planta del cannabis sariva, ja que així es separaria el principi actiu dels efectes psicoactius que produeix la marihuana, com podrien ser aquesta sensació de relaxació.


Pol Rubio Gómez

http://curiosidades.batanga.com/6434/la-marihuana-podria-ayudar-a-reducir-el-tamano-de-los-tumores
http://www.20minutos.es/noticia/2244971/0/investigacion/marihuana/cancer/
https://www.dinafem.org/es/blog/marihuana-cura-cancer/

La vida ja existia a la Terra fa 3.200 milions d'anys

Un equip d'investigadors de la Universitat de Washington ha descobert en algunes de les roques més antigues de la Terra proves que demostren que fa 3.200 milions d'anys ja existien éssers vius que aprofitaven el nitrogen de l'atmosfera per progressar i estendre les seves comunitats. Fins ara, es creia que aquesta capacitat havia sorgit fa tot just 2.000 milions d'anys.

Segons Roger Buick, professor de Ciències de la Terra i l'espai de l'esmentada institució, "en general, es tenia la idea de que va existir una mena de crisi del nitrogen a la Terra primitiva, un fenomen que la convertia en un món inhòspit, en el qual difícilment es donarien les condicions perquè es desenvolupés la biosfera.

La capacitat per fixar el nitrogen ho canviaria tot, de manera que, de sobte, fa un parell de milers de milions d'anys, aquesta es va tornar més gran i diversa. Doncs bé, el nostre treball mostra que això no va ser així. No va existir tal crisi del nitrogen. La biosfera terrestre ja era notable molt abans del que es pensava ".

En un estudi publicat a la revista Nature , aquests experts expliquen que van analitzar 52 mostres de roca d'entre 2.750 i 3.200 milions d'anys obtingudes a Sud-àfrica i Austràlia. En les més antigues van trobar el rastre químic que provava que fins i tot llavors ja havia organismes capaços de prendre nitrogen de l'atmosfera i que ho aprofitaven mitjançant un enzim basat en el molibdè, el més comú dels enzims capaços de fixar el nitrogen.

http://www.ppn.com.py/html/noticias/noticia-ver.asp?id=120375&desc=La-vida-ya-existia-en-la-Tierra-hace-3200-millones-de-anos

www.frontera.info/EdicionEnlinea/Notas/CienciayTecnologia/17022015/942779-La-vida-ya-existia-en-la-Tierra-hace-3200-millones-de-anos.html

 

Adrià Calonge

Vall d'Hebron, pioner mundial en 'biopsiar' tumors amb només un anàlisi de sang

La Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) de Barcelona serà el primer centre científic del món que farà biòpsies líquides en recerca del càncer colorrectal, és a dir, detectarà els biomarcadors del tumor amb una simple anàlisi de sang sense necessitat d’extreure teixits.

El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, ha presentat avui aquest nou mètode per fer biòpsies líquides, una tècnica més ràpida, molt menys invasiva només amb una senzilla extracció de sang, i altament sensible per a la detecció de biomarcadors en càncer colorrectal metastàsic, que afecten a la meitat dels pacients amb aquest tipus de càncer.

Segons ha explicat el director del VHIO, Josep Tabernero, inicialment, el centre utilitzarà aquesta tecnologia per avaluar a pacients amb càncer colorrectal metastàsic, com a part del seu programa de recerca, i quan el test de biomarcadors mitjançant biòpsia líquida rebi l’aprovació de Conformitat Europea (marca CE) en els propers mesos, es podrà estendre el seu ús a la pràctica assistencial.

El conseller ha destacat que "aquesta fita" ha estat possible gràcies a un acord entre Merck Serono i Sysmex Inostics, que han apostat pel VHIO com a centre de referència per implementar aquesta tecnologia en el seu laboratori de Genòmica.

 

 

Arnau Felip

Classe Darwin

Enllaç: http://www.lavanguardia.com/vida/20150220/54427450967/vall-d-hebron-pionero-mundial-en-hacer-biopsia-cancer-con-analisis-de-sangre.html

Els rajos ultraviolats del sol danyen la pell hores després de la exposició.

L’efecte de la llum del sol o fins i tot de les llums o cabines de rajos UVA va molt més lluny del que pensàvem. Una nova recerca duta a terme per investigadors de la Universitat de Yale (EUA), les universitats de São Paulo i Federal de São Paulo (Brasil), Fujita Health (Japó) i el centre CEA de Grenoble (França), ha determinat que diverses hores després d’haver acabat l’exposició els rajos UV o UVA, segueixen provocant danys en la pell i poden provocar càncer de pell.

 

La recerca, que ha estat publicada en la revista Science, aclareix que en les següents tres o quatre hores estant ja a l’ombra, encara poden produir-se lesions i trencaments en l’ADN que són les que condueixen a les mutacions del càncer de pell. Això és, estant a l’ombra després d’haver pres el sol la nostra pell segueix sofrint igual per la radiació que quan estàvem prenent el sol.

 

Els experiments realitzats amb ratolins i cèl·lules humanes van revelar amb sorpresa que, la melanina -el pigment que bloqueja la radiació ultraviolada- és la responsable d’aquesta reacció posposada dels rajos de sol. “La melanina de la pell és tant dolenta com a bona, pot ser cancerígena i protectora”, aclareix Douglas I. Brash, coautor de l’estudi.

 

El procés químic és molt senzill, però mai s’havia observat en mamífers, tan sol en animals marins o bacteris luminescents. El que ocorre és que la radiació ultraviolada produeix oxigen i nitrogen reactius a càmera lenta; després d’això, en combinar-se, exciten un electró de la melanina que provoca les lesions en l’ADN. “Aquesta transferència d’energia a l’ADN pot ocórrer en la foscor, però provoca el mateix dany que el sol a plena llum del dia”, comenta Brash.

 

Gràcies això podran desenvolupar-se noves locions per després del bronzejat a fi d’evitar danys majors. No obstant això, els científics aclareixen que aquest descobriment no té per què afectar-nos dramàticament: “En realitat, això no hauria de canviar els nostres hàbits d’exposició als rajos ultraviolat. Jo li dic a la gent que pot gaudir del sol i que simplement haurien d’evitar anar a la platja a determinades hores, com entre les 10:00 i les 14:00, i usar barret”, suggereixen.

 

 

 

http://www.abc.es/salud/noticias/20150219/abci-rayos-cancer-science-201502191851.html

Judit Ruiz

Per què ens quedem en blanc?

¿Per què ens quedem en blanc? Es sol dir que aquest estat apareix en mig de les situacions més compromeses. Pero per què?

Tot és degut a la tensió emocional. Aquesta pot ser deguda a un excés de responsabilitats o perquè estem vivint una situació que ens inquieta. Podem afirmar que el terme "quedar-se en blanc" existeix i no és un invent dels alumnes que no porten la matèria ben preparada als examens o a les presentacions.

La responsabilitat d’aquestes breus però desegradables situacions es deu a una hormona: la cortisterona. Aquesta hormona es llibera en els moments de tensió i por. Es sintetitza en les glàndules suprarrenals. Una de les seves principals accions, d’entre moltes d’altres, és bloquejar els sistemes de recuperació d’informació.

Hi ha varies zones del cervell que es veuen afectades per aquesta hormona. Com per exemple, l’amígda (relacionada amb les emocions), l’hipocamp (fonamental per a poder recordar), o l’escorça cerebral (que intervé en la recuperació dels records).

S’ha comprovat que si administressim glucocorticoides abans d’una prova d’aprenentatge, la recuperació de la informació i de pes dades, seria molt complicada. A més, aquestes hormones influeixen en el temps que pot durar un lapsus de memoria (a vegades pot arribar als 90 minuts). D’aquí ve que la informació que durant un examen no s’ha pogut recuperar, sigui recordada amb facilitat al cap d’un parell d’hores.

Per acabar, diré que el millor que es pot fer en aquestes situacions, ara que sabem el per què científic, és restar-li importancia i no pensar-hi.






Laura Badosa de Gispert

Cada quant ens hem de dutxar?

Aquesta, és una pregunta molt simple, però a que ha donat pas a molts debats. Per un costat, estàn les persones que creuen que amb una dutxa cada tres dies hi ha més que suficient per mantenir una bona higiene, i que el desodorant, és la reencarnació del dimoni en la Terra, ja què destrossa el teixit epitelial. Per l’ altre banda, tenim als maniàtics de la profilaxi, que són fervents defensors de la dues dutxes diàries, com a mínim. Gent que creu que els bacteris equivalen a les pitjors desgràcies naturals.
Així doncs, quina és la resposta a aquesta pregunta?

El doctor José Carlos Moreno, Cap del servei de Dermatología del Hospital Reina Sofía de Córdoba, ens explica que una dutxa diària no compromet el nostre mantell lipídic. El problema no està en l’ us en exès d’ aigua, sinò en la quantitat de sabó, un producte capaç de disoldre el nostre envoltori natural de defensa.
També és molt important l’ ubocació. Una persona que viu a prop de la costa, haurà de regular més el consum d’ aigua, ja què conte grans quantitats de calci i cal i la pell es reseca molt. En canvi, al interior de la península, l’ aigua és més respectuosa amb la pell.
El doctor Moreno, insisteix en que l’ ús de l’ aigua és més beneficiós que no pas perjudicial, ja que conté facultats relaxadores pels músculs. Amb el que si wue hem d’ anar molt en compte és amb el sabó i el seu PH. El gel de bany ha de tenir un pH entre 5,5 i 6. El mantell lipídic de la pell pot ser alterat amb un nivell superior a 6,5. Els productes que contenen extractes d’olis vegetals en la seva composició són també rebuts amb satisfacció per l’epidermis.

A continuació, uns consells per fer una dutxa més saludable, segura i eficaç:

-És preferible que l’aigua estigui tíbia. A temperatures més altes, la pell es resseca i pot fins i tot arribar a fer-se malbé.

-En el cas de donar-se dues o més dutxes al dia, convé prescindir del sabó i limitar el seu ús a una d’elles.

-No cal friccionar fort sobre la pell. Les esponges rígides estarien desaconsellades. Excepte casos aïllats, n’hi ha prou amb un lleu massatge amb la mà o una esponja extra suau per eliminar qualsevol rastre de brutícia.

-És obligatori hidratar la pell immediatament després de la dutxa i quan estiguem completament secs. L’assecat és especialment important en aixelles, peus (entre els dits) i engonals, per evitar l’aparició d’infeccions fúngiques.

Per fi, els més escupolosos i els defensors del medi ambient, tenen una ferma resposta que apaivagarà durant un temps les les discussions envers aquest tema.

Enllaç a la notícia: http://elpais.com/elpais/2015/02/09/buenavida/1423494328_078253.html

Altres fonts d’ informació: http://aedv.es

AEDV (Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia)

Guillem Pérez Herms

El bròquil, contra el càncer?

Actualment, el càncer és la principal causa de mort desorés de les malalties cardíaques, i segur que tots coneixem alguna persona que el tingui, i amb raó és una de les malalties més temudes.

Després de molts anys intentant trobar una cura, l’enginyer en biotecnologia de la universitat de Santiago, Alejandro Angulo, sembla que ha trobat una manera d’extreure un suplement anicancerígen del bròquil. El projecte es diu "Producción y encapsulamiento de la enzima mirosinasa de brócoli para su aplicación como suplemento alimenticio", i consistiria en desarrollar una càpsula que augmenti considerablement la capacitat de prevenir alguns tipus de càncer.
La idea seria crear una càpsula amb l’enzima purificada, de manera que si la càpsula és consumida junt amb el bròquil, augmenti el contingut de sulforafà a l’organisme. D’aquesta manera el seu efecte anticancerígen augmentaria espectacularment.


http://noticiasdelaciencia.com/not/12816/desarrollan-un-suplemento-a-partir-de-brocoli-que-busca-prevenir-el-cancer/

Jan Carreras




http://noticiasdelaciencia.com/not/12816/desarrollan-un-suplemento-a-partir-de-brocoli-que-busca-prevenir-el-cancer/

Jan Carreras

La medicina de Barcelona aconsegueix un "Hat-Trick" científic

En la derrera edició de la revista The New England Journal of Medicine, han estat publicats tres estudis sobre avenços mèdics que s'han dut a terme a territori català. Això és una mostra de la importància que l'Administració a donat a la investigació en els derres anys, tot i que s'ha vist una mica disminuida per culpa de la crisi.
Els avenços publicats són els següents:

1- Malaltia del Pian: S'ha publicat que un equip del hospital Clínic dirigit per el Dr. Oriol Mitjà, ha aconseguit curar aquesta malaltia amb una sola dossi d'antibiòtics.
Aquesta malaltia és causada per un bacteri, que es transmet a través de la pell, i causa la destrucció d'òssos, d'articulacions i pot arribar a causar greus deformacions.

2- Càncer de mama: Un equip de la Vall d'Hebron dirigit per Dr. Javier Cortés, ha demostrat l'eficàcia d'una nova combinació de fàrmecs. Aquest nou tractament va dirigit als casos anomenats HER2, que representen un 20% dels càncers de mama. Aquests tractament ja va patir una gran millora quan va ser descobert un nou medicament anomenat Transtuzumab, aquest bloqueja els recepcors HER2. Ara, amb aquest nou estudi, se li afegeix un altre medicament anomenat Pertuzumab que juntament amb el Transtuzumab milloren el bloqueig dels receptors.

3- Aquest darrer estudi publicat, consisteix en un assaig clínic que demostra l'eficàcia d'un nou tractament per al Hemangioma , que és una de les malalties més freqüents en els nadons.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20150219/54427393956/medicina-barcelona-consigue-hat-trick-cientifico.html

GUILLEM LORCA

Creen una proteïna artificial que protegeix del virus del sida

El VIH és una malaltia que afecta ja, prop de 35 milions de persones al món. Després de més de 30 anys de recerca, la vacuna no ha estat trobada.

Tot i així un equip de científics de The Scripps *Research Institute de Florida (EUA) ha demostrat que una molècula fabricada en laboratori pot protegir a l’organisme del VIH de forma completament eficaç.

En l’experiment, va ser realitzat amb quatre micos, els experts van imitar artificialment un anticòs del nostre sistema immune i ho van introduir en els micos a través d’un virus innocu que portava la molècula, descobrint que encara que s’injectés grans dosis del virus de la sida, aquests seguien sent immunes a l’efecte del virus. No havien estat contagiats. Això és, la proteïna artificial era capaç de protegir el sistema immune molt millor que un anticòs natural.

El positiu efecte d’aquesta proteïna artificial es deu a les últimes recerques que han permès identificar com el VIH infecta a les cèl·lules. El virus queda completament neutralitzat

“Aquesta és la culminació de més d’una dècada de treball en bioquímica sobre com el VIH entra en les cèl·lules. Quan vam arrencar el nostre treball original, la gent pensava que era interessant, però ningú va veure el potencial terapèutic. Aquest potencial està començant a fer-se realitat”, explica Michael Farzan, líder de l’estudi.

La prometedora troballa ha estat publicat en la revista Nature el dia 19-02-2015.

http://www.muyinteresante.es/innovacion/medicina/articulo/crean-una-proteina-artificial-que-protege-del-virus-del-sida-251424339991

Héctor Garcia

Els investigadors españols descubreixen que el neardental es dividia el treball per sexes.

Els neandertals , una espècie humana que va desaparèixer d’Europa fa uns 40.000 anys, eren més semblants als Homo Sapiens del que pensàvem. Tenien gran robustesa estètica, amb un cos molt musculat , pell clara i el cabell vermellós . Però també enterraven els seus morts i tenien cura dels seus malalts, com nosaltres . A més, van deixar un llegat genètic en els humans actuals.

 

Una nova investigació publicada al Journal of Human Evolution per investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) revela que basaven la seva manera de vida en la divisió sexual del treball , una altra característica que els assembla als Homo Sapiens. En l’estudi s’han analitzat un total de 99 dents incisives de 19 individus , del jaciment de Sidrón de l’Hortus i de Spy (Bèlgica).

 

És van basar en el registre paleontològic de les dents. Allà és on van veure que apareixien trets semblants a el comportament que sorgeix en la evolució. Feien servir la boca com una tercera mà per treballar. 

 

Pensen que, tenien estries culturals en les peces dentals. Els científics no tenen clar encara quines activitats corresponien a les dones i quins els homes , però els autors de l’estudi assenyalen que, les dones podrien haver encarregat de la preparació de les pells i l’elaboració de les vestimentes. El retoc dels talls de les eines de pedra sembla haver estat una tasca masculina.

 

http://www.abc.es/ciencia/20150218/abci-neanderthal-division-trabajo-sexo-201502181242.html

 

Berta Pujol

El plàstic que omple l'oceà

L'article exposa la greu problemàtica dels abocats de deixalles als mars i oceans.

És un tema que ja fa dècades que dura i no sembla tingui fi. La noticia actual és que ara s'ha fet per primer cop un càlcul rigorós de quants plàstics van a parar al mar.

Els resultats publicats a la revista Sciencie són esgarrifants. Entre 4'8 i 12'7 milions de tones de plàstics s’aboquen cada any als oceans.

La producció mundial de plàstic a l’any 2010 era de 288 milions de tones. S'ha multiplicat un 620% des de l'any 1975 i segons Jamberck gran part de la culpa és dels països en desenvolupament que no han sapigut implementar sistemes de gestió de residus.

Malgrat és difícil especificar a on, quantes i quines especies afecta el problema, si es sap que són centenars les especies marines amenaçades.

Per altre banda altres investigacions com la de Malaespina dirigida per Duarte no coincideixen amb Jamberck i això fa que lamentablement, no es puguin tenir dades exactes de quant plàstic realment tenim flotant als oceans.

No oblidem (i és lo realment preocupant) que tot el plàstic s' incorpora a la cadena alimentària del actual l'home és l’últim esglaó.

Així doncs acabem menjant plàstic i no parem de contaminar els oceans, una de les fonts per a la supervivència humana.

Blanca Lladó

 

http://www.elmundo.es/ciencia/2015/02/12/54dd0eb0ca47410e378b456e.html