La Medicina de Barcelona aconsegueix un "Hat Trick" científic

En la derrera edició de la revista The New England Journal of Medicine, han estat publicats tres estudis sobre avenços mèdics que s'han dut a terme a territori català. Això és una mostra de la importància que l'Administració a donat a la investigació en els derres anys, tot i que s'ha vist una mica disminuida per culpa de la crisi.
Els avenços publicats són els següents:

1- Malaltia del Pian: S'ha publicat que un equip del hospital Clínic dirigit per el Dr. Oriol Mitjà, ha aconseguit curar aquesta malaltia amb una sola dossi d'antibiòtics.
Aquesta malaltia és causada per un bacteri, que es transmet a través de la pell, i causa la destrucció d'òssos, d'articulacions i pot arribar a causar greus deformacions.

2- Càncer de mama: Un equip de la Vall d'Hebron dirigit per Dr. Javier Cortés, ha demostrat l'eficàcia d'una nova combinació de fàrmecs. Aquest nou tractament va dirigit als casos anomenats HER2, que representen un 20% dels càncers de mama. Aquests tractament ja va patir una gran millora quan va ser descobert un nou medicament anomenat Transtuzumab, aquest bloqueja els recepcors HER2. Ara, amb aquest nou estudi, se li afegeix un altre medicament anomenat Pertuzumab que juntament amb el Transtuzumab milloren el bloqueig dels receptors.

3- Aquest darrer estudi publicat, consisteix en un assaig clínic que demostra l'eficàcia d'un nou tractament per al Hemangioma , que és una de les malalties més freqüents en els nadons.

Eva, El robot inteligent

L’article parla sobre Eva, un robot autònom que s’ha creat per investigar i cercar medicaments per combatre la malària o el càncer. Desenvolupa fàrmacs molt més ràpid i molt més barat del que ho faria qualsevol investigador humà.

 

Aquest robot no és un projecte de futur, sinó que ja s’esta utilitzant. Eva ha donat les seves primeres passes com a científica. Ha descobert la relació entre un compost que s’utilitza en la lluita contra el càncer i que podria utilitzar-se també per combatre la malària.

 

Un dels factors que fa que cada cop s’investigui més en la creació de robots científics, és què són capaços de desenvolupar i demostrar automàticament hipòtesis que expliquin les observacions, a més a més de fer experiments en el laboratori, interpretar els resultats per millorar les seves hipòtesis i repetir el procés per arribar a conclusions més exactes. Poden fer el mateix que fa un equip d’investigació humà però molt més ràpid.

 

A més, els robots tenen la capacitat de recordar moltíssima informació sobre un tema en concret. Això fa possible construir robots especialitzats en una sola malaltia. 

 

Steve Oliver, creador d’aquest robot, explica que Eva ha estat creada per automatitzar les primeres fases en el disseny de nous medicaments. Assegura què el robot és capaç d’analitzat més de 10.000 compostos diferents cada dia, molt per sobre del que podria analitzar qualsevol equip d’investigació.

 

Opino que és un gran avenç en el mon de la tecnologia i la ciència. Si el projecte es desenvolupa a gran escala suposaria obtenir resultats molt eficients en el combat de determinades malalties, bàsicament molt més ràpid que qualsevol equip d’investigació humana. Com en altres grans avenços tecnològics, la creació d’aquest tipus de robots, acaba eliminant molts llocs de treball en l’àmbit de la investigació. No només substitueix persones, sinó que fa les seves feines 3 o 4 vegades més ràpid. Suposo que en un futur, s’acabarà trobant un punt d’equilibri entre aquest tipus de màquines i els humans per tal de que treballin junts, amb processos d’investigació i desenvolupament de medicament 20 vegades més ràpids dels que hi ha ara.

 

http://www.abc.es/ciencia/20150204/abci-robot-inteligente-disena-medicamentos-201502041028.html

 

http://www.abc.es/ciencia/20150204/abci-robot-inteligente-disena-medicamentos-201502041028.html

 

Estar molt de temps mirant la TV o el mòvil, deteriora el cansament

Els adolescents que passan molt de temps davant les pantalles dormen menys temps i els hi costa més agafar el son.

Aquest estudi realitzat sobre 10.000 joves entre 16 i 19 anys, mostra en particular que els adolescents més adictes a les pantalles corren risc de trigar fins a més d’una hora en dormir-se. Aquest risc és màxim si es mira durant una hora la pantalla abans de dormir.

Els joves estudiats teníen necessitat de dormir entre 8 i 9 hores de son per estar en forma al dia següent, però aquells que passaven més de dues hores enviant e-mails o "xatejant" per internet, dormien menys de 5 horas per nit.

Els investigadors van constatar que qui utilitzaba més d’un aparell a la vegada durant la jornada tenien més dificultats a l’hora de dormir que qui utilitzaba només un.

Per tant i per finalitzar, amb aquest estudi s’ha permés observar que les pantalles estimulen el sistema nerviós i que la llum que emeten actúa sobre el bioritme, i això té efectes negatius sobre el son.



Paula Bahamonde

Huawei i Orange presenten el "Car-Wifi"

Molts professionals que viatgen sovint saben el que és un "MiFi", un dispositiu que compta amb una connexió de dades, 3G o 4G, i que proporciona una xarxa Wi-Fi a la qual poden connectar-se diversos equips per comptar amb accés a Internet , la qual cosa evita que hagis de fer servir el vostre telèfon intel·ligent com a mòdem per al portàtil o utilitzar un mòdem USB 3G amb l'ordinador. Doncs bé, Orange i Huawei han presentat un dispositiu MiFi amb connexió 4G creat per utilitzar en el cotxe i connectar mitjançant Wi-Fi fins a 10 dispositius a Internet (i entre ells, és clar) com tindries a casa teva amb un router sense fil.

El dispositiu és ideal per portar al cotxe quan hi ha diverses persones, per exemple nens, que volen connectar les seves tauletes, smartphones o consoles sense haver de fer servir un smartphone com a punt d'accés o per a determinats sectors com taxistes o conductors de vehicles que vulguin oferir als seus passatgers la possibilitat de connectar-se a Internet d'una manera senzilla. I és que el router "Car Wi-Fi" es connecta a l'alimentació de 12 volts de l'encenedor del cotxe i només té un botó per engegar i obrir la connexió.

El Car Wi-Fi d'Huawei té unes dimensions de 59 × 49 × 88 mm i un pes de 50 grams de pes, de manera que pots portar a sobre o guardar-lo en la guantera i pot ser configurat des d'un smartphone o tablet.

El preu del Car-WiFi com a dispositiu lliure és de 99 euros, sense tarifes ni compromisos, encara que l'operador indica que es pot adquirir també per 4 euros al mes en venda a terminis amb les tarifes d'Orange compartint la capacitat de la tarifa de dades del telèfon intel·ligent amb el dispositiu.

http://www.adslzone.net/2015/02/16/huawei-orange-car-wifi/
http://www.elandroidelibre.com/2015/02/car-wi-fi-4g-la-apuesta-de-orange-y-huawei-para-tener-internet-en-el-coche.html
http://www.eleconomista.es/ecomotor/motor/noticias/6481913/02/15/WiFi-en-su-coche-gracias-a-Orange-y-Huawei.html

Raúl Fernández

Nous mecanismes neuronals expliquen perquè els porros donen fam

Un grup internacional de científics ha trobat l’explicació neuronal sobre per què el cànnabis augmenta les ganes de menjar . Segos estudis realitzats en ratolins , les cèl·lules nervioses encarregades de reduir la sensació de gana funcionen de manera diferent a l’habitual en activar el receptor cannabinoide i , per això , la sensació de sacietat desapareix .
La gent que fuma cánnabis coneixe la forta sensació de fam, i que els empeny a menjar encara que ja estiguin tips. Un nou estudi en ratolins ha sorprès els investigadors , en descobrir que aquesta estimulació de la gana està conduïda per les mateixes neurones que normalment s’encarreguen de produir sacietat , conegudes com proopiomelanocortinas ( POMC ) .
Fins ara , els científics asseguraven que el fenomen estava relacionat amb l’activació del receptor cannabinoide 1 ( CB1R ) , un conjunt de proteïnes que , en presència de les substàncies cannabinoides , augmenta la gana .
Pero segons el nou estudi publicat a Nature i portat a terme per científics d’Austràlia, Alemanya i els Estats Units , i ha alguna cosa més, : " Observem que , en resposta a l’activació del receptor cannabinoide , les neurones POMC s’activaven , i s’alliberaven tant anorexígens [ supressors de la gana ] com orexigénicos [ estimuladors ] " , explica a Sinc Tamas L. Horvath , investigador de la Universitat de Yale i cap de projecte .
" No ens ho esperàvem . Estàvem fent experiments de control quan descobrim aquest resultat sorprenent " ,afirma diu Horvarth.

Els nous experiments han mostrat que aquestes neurones augmenten la seva activitat quan es toquen amb els cannabinoides . " Trobem que les cèl·lules que redueixen la gana s’activen de manera diferent en entrar en contacte amb el receptor cannabinoide CB1R " , indica l’investigador . " L’activació de les neurones dirigida pel receptor fa que alliberin substàncies químiques diferents a les que normalment s’enganxen quan promouen la sacietat.
Conèixer aquest inesperat mecanisme podria ser util l per tractar trastorns de la conducta alimentària . No obstant això , els autors assenyalen que el control d’aquestes conductes és complex , i que en aquest estudi es considera només una manera de acció.


Alex catalán

Un fàrmac usat des de fa cent anys contra la malaltia del somni podria servir per tractar l'autisme.

La suramina (suramina sòdica), un veterà medicament desenvolupat a Alemanya en 1916 per tractar la tripanosomiasis i que encara s’utilitza, ha revertit els símptomes anàlegs als de l’autisme en un model de ratolí amb síndrome del cromosoma X fràgil (una síndrome que, entre altres problemes, promou els trastorns de l’espectre autista).

Els trastorns de l’espectre autista són un problema de salut pública important, i la seva incidència s’ha incrementat de forma dramàtica en nacions com Estats Units. Aquí, afecten ja a entre l’1% i el 2% de la població infantil.

Investigadors de la Universitat de Califòrnia en Sant Diego van mostrar en un estudi previ l’aparent bon potencial que la suramina té per tractar els símptomes dels trastorns comuns de l’espectre autista. Ara, els resultats d’una nova recerca realitzada per l’equip del Dr. Robert K. Naviaux, professor a la citada universitat, suggereixen que un conjunt de símptomes semblats als de l’autisme i provocats en ratolins per certes anomalies genètiques, també es poden corregir amb el fàrmac, fins i tot, almenys en el cas dels experiments realitzats, quan el tractament no comença a aplicar-se als ratolins en la seva infància sinó quan ja són adults joves.

Es creu que la suramina bloqueja un efecte cel·lular que, entre altres coses, redueix la comunicació entre cèl·lules. Aquesta reducció pel que sembla interfereix en el desenvolupament del cervell i en el seu bon funcionament, la qual cosa es tradueix en l’aparició de trastorns típics de l’espectre autista. En entrar en acció la *suramina i bloquejar aquest efecte, es permet que les cèl·lules restaurin la comunicació normal i això reverteix els símptomes dels trastorns de l’espectre autista.

El tractament setmanal amb suramina en el model genètic de ratolí amb cromosoma X fràgil es va iniciar a l’edat de nou setmanes, la qual cosa equival més o menys a 18 anys en humans.
L’anàlisi dels metabòlits va identificar 20 vies bioquímiques associades amb millores dels símptomes, 17 de les quals se sap que resulten afectades en els trastorns de l’espectre autista humà.

És important tenir en compte que la suramina no és un fàrmac que pugui ser usat durant més d’uns pocs mesos sense un risc de toxicitat en humans. No obstant això, és solament el primer d’un nou tipus de fàrmacs, i pot ser que uns altres de la seva classe siguin capaces de generar efectes beneficiosos raonablement persistents sense necessitat d’una administració crònica permanent. Noves medicines d’aquesta classe podrien administrar-se al pacient una vegada o de forma intermitent per desbloquejar el metabolisme, restaurar una funció neuronal més normal, augmentar la resistència i permetre un millor desenvolupament en resposta a les teràpies convencionals.

També convé deixar clar que corregir anomalies en un ratolí està molt lluny d’una cura per a humans, tal com adverteix Naviaux. Encara queda molt treball per fer, i això suposant que les expectatives d’èxit es compleixin.


http://noticiasdelaciencia.com/not/12761/un-farmaco-usado-desde-hace-cien-anos-contra-la-enfermedad-del-sueno-podria-servir-para-tratar-el-autismo/


Mariona Maldonado, 1er Batx. Marx

Huawei i Orange presenten el "Car-Wifi"

Molts professionals que viatgen sovint saben el que és un "MiFi", un dispositiu que compta amb una connexió de dades, 3G o 4G, i que proporciona una xarxa Wi-Fi a la qual poden connectar-se diversos equips per comptar amb accés a Internet , la qual cosa evita que hagis de fer servir el vostre telèfon intel·ligent com a mòdem per al portàtil o utilitzar un mòdem USB 3G amb l'ordinador. Doncs bé, Orange i Huawei han presentat un dispositiu MiFi amb connexió 4G creat per utilitzar en el cotxe i connectar mitjançant Wi-Fi fins a 10 dispositius a Internet (i entre ells, és clar) com tindries a casa teva amb un router sense fil.

El dispositiu és ideal per portar al cotxe quan hi ha diverses persones, per exemple nens, que volen connectar les seves tauletes, smartphones o consoles sense haver de fer servir un smartphone com a punt d'accés o per a determinats sectors com taxistes o conductors de vehicles que vulguin oferir als seus passatgers la possibilitat de connectar-se a Internet d'una manera senzilla. I és que el router "Car Wi-Fi" es connecta a l'alimentació de 12 volts de l'encenedor del cotxe i només té un botó per engegar i obrir la connexió.

El Car Wi-Fi d'Huawei té unes dimensions de 59 × 49 × 88 mm i un pes de 50 grams de pes, de manera que pots portar a sobre o guardar-lo en la guantera i pot ser configurat des d'un smartphone o tablet.

El preu del Car-WiFi com a dispositiu lliure és de 99 euros, sense tarifes ni compromisos, encara que l'operador indica que es pot adquirir també per 4 euros al mes en venda a terminis amb les tarifes d'Orange compartint la capacitat de la tarifa de dades del telèfon intel·ligent amb el dispositiu.

http://www.adslzone.net/2015/02/16/huawei-orange-car-wifi/
http://www.elandroidelibre.com/2015/02/car-wi-fi-4g-la-apuesta-de-orange-y-huawei-para-tener-internet-en-el-coche.html
http://www.eleconomista.es/ecomotor/motor/noticias/6481913/02/15/WiFi-en-su-coche-gracias-a-Orange-y-Huawei.html

Com funciona el cervell d'una persona enamorada?

Aprofitant que fa poc va ser el dia dels enamorats,aquest article va
dedicat a l’amor.

Aquest bonic sentiment que ens fa tenir papallones a l’estómac, no és més (que com qualsevol altre estímul) un conjunt de senyals químiques que desprèn el nostre cervell.
Cal afegir,però, que per a què surgeixi la "chispa" és necesari l’estímul de certes àrees de percepció física,com la vista,l’oïda l’olfacte o el tacte. En aquest sentit,el cervell està pendent d’aquestes sensacions que l’han provocat tant plaer que intentarà tornar a recordar-les.

De la mateixa manera que ningú sap què és l’amor,tampoc és sapigut del tot perquè el dia de Sant Valentí pertany als enamorats.
Una de les multíples hipòtesi suggereix que Sant Valentí celebrava matrimonis d’amagades als joves que li sol·licitaben. Aquest paper com a casador el va consagrar com a patró de l’amor.
Aquesta es una de les més exteses llegendes que han intentat explicar-ho.
D’una manera semblant,l’incògnita de què és l’amor,com surgeix i què passa quan ho fa, ha sorgit en ment de més d’una persona al llarg de tota la història de la humanitat. I la ciència mai ha estat aliena a aquest interès.
Numerosos científics han estat dirigint últimament les seves investigacions per definir quins fenòmens succeeixen al cervell quan algú s’enamora.
En un intent de guanyar terreny a les llegendes i la fantasía aquí exposaré les coses més o menys insòlites que l’amor provoca en la nostra ment.

1-Crea adicció

Les principal àrees cerebrals estimulades per l’amor són les del circuit de recompensa.
Entre elles destaca el nucli accumbens,una petita zona situada a 2 centímetres rere els ulls molt sensible a la dopamina -neurotransmisor que augmenta amb l’enamorament- i la que es coneix vulgarment com la zona del plaer.
Per exemple s’activa en situacions de satisifació com quan guanyem un premi,bebem aigua quan tenim sed o quan consumim qualsevol tipus de droga.
De fet,el circuit del plaer és el mateix que el circuit de l’adicció i és degut a això que les primeres fases de l’amor són tan "adictives" i el desamor es tant doloros ja que es podría comparar amb la síndrome d’abstinència de qualsevol narcòtic dur.

2-Ens remet a la família,volguem o no.

L’oxitocina i la vasopresina son dues hormones que es produeixen massivament durant el part i la lactància i actuen enforntint el vincle entre mare i fill.
Aquestes hormones també es segreguen durant l’enamorament encara que no en tant altes quantitats. Des d’un punt evolutiu això té molt sentit ja que després d’una enorme despesa d’energia per trobar la parella idònea, el vincle amorós s’ha de enfortir per garantitzar que ambdós cuidaran de la posible descendència.

3-Et cega del judici i la raó.

Allò que sempre s’ha dit de que l’amor és cec ara troba una resposta científica.
Estudis amb resonàncies magnètiques funcionals indiquen que quan una persona està enamorada el circuit de recompensa treballa sense frens mentre que l’escorça prefrontal podriem dir que "s’apaga." Aquesta última es la responsable fundamental de la nostra capacitat de raonament i d’emetre judicis elaborats.

4-Produeix estrés i valor.

L’amor produeix una onada d’estrés al llarg del temps. Principalment,es tracta d’una activació de l’eix hipotàlem-hipofisiari-adrenal,en altres paraules,el cervell envia senyals per a què es produeixi més adrenalina.
Aquest fet es podría interpretar si pensem en la situació de pànic inicial (neofobia) en la que ens podem trobar si estem amb la persona que ens agrada i la necesitat de superar aquest neguit.
Amb els mesos,el sistema disminueix donant lloc a una sensació de tranquilitat.

5-Et torna monògam (o no)

La ciència encara no ha estat capaç de determinar si els humans per natura sóm monògams,polígams o monògams seqüencials,però sí es coneixen alguns dels factors que influeixen en aquesta realitat. Alemenys en ratolins. La majoria dels rosegadors de camp són monògams mentre que els de montanya ,per el contrari,tendeixen més a la promisqüitat. La raó és que els primers rosegadors tenen molts més receptors d’oxitocina i vasopresina en les àrees de recompensa. De fet, quan al laboratori es bloquejen aquestes hormones,els ratolins de camp es comporten com si fóssin de muntanya sense cap tipus de predilecció especial per les seves parelles.
És evident que els humans no sóm ratolins i la nostra fidelitat depèn de moltísims més factors que en aquests animals però tampoc en som inmunes. Algunes investigacions han observat que quan es subministrava oxitocina internasal a homes que estaben en una relació,trobaben més atractives a les seves parelles.

Per acabar, podriem dir que la ciència encara no sap gaire sobre un dels grans misteris de la vida com és l’amor. Segurament amb el temps s’aniràn fent més descobriments sobre els efectes fisicoquímics que ens provoquen els sentiments però de totes formes, en la meva humil opinió,l’amor és més que pura química i rere tot això existeix una espècie de màgia.


Webgrafía:

http://m.pijamasurf.com/2013/07/sorprendentes-e-inquietantes-resultados-de-los-efectos-del-amor-en-el-cerebro-humano/

http://relaciones.uncomo.com/articulo/como-actua-el-amor-en-el-cerebro-6622.html

http://elpais.com/m/elpais/2015/02/13/buenavida/1423819574_847131.html


Salvador Galup Classe Marx

El Regne Unit és el primer país que legalitza els embrions amb tres pares genètics

http://youtu.be/rTiDR02bbcI

Els diputats britànics han decidit aprovar que s’utilitzi l’ADN de tres persones en la reproducció assistida amb l’objectiu d’evitar la transmissió d’enfermetats genètiques incurables i ajudarà a més de 150 parelles que cada any perden els seus bebès a causa de malalties mitocondrials.
Aquesta, va ser aprovada amb 382 vots a favor i 128 en contre. El procediment, creat per investigadors de Newcastle, utilitza una versió modificada de la fertilització in vitro per reunir material genètic dels dos pares més una tercera persona.
En les malalties mitocondrials, aquests petits òrgans de la cèl·lula, que es transmeten per via materna, no funcionen correctament. De manera que els bebès que neixen amb aquestes cèl·lules en mal estat poden sufrir lessions cerebrals, pèrdua de massa muscular, ceguera, i en molts casos moren abans del primer any de vida. Només un trasplant pot salvar-los però,aquest ha de realitzar-se inmediatament després de la concepció. És per això que es necessita utilizar tècniques de fecundació in vitro. Aquesta tècnica està pensada per casos com les malalties mitocondrials, que són resultat del fracàs en el funcionament de les mitocòndries.
La tècnica que s’ha aprovat, a Newcastle, combina l’ADN dels dos progenitors amb la mitocondria sana d’una dona. El procés és el següent: es fertilitzen dos òvuls, un de la mare i l’altre de la dona donant , amb l’espermatozoide del pare. Es retira el nucli dels dos embrions i només es conserva el creat pels pares. Aquest nucli s’introdueix en l’embrió de la donant, i l’embrió resultant es col·loca a l’úter de la mare. Amb aquest procés estarà lliure de la malaltia mitocondrial.

Tot i així, observem que també té alguns problemes, i són que com que la tècnica dóna resultat a la combinació en la mateixa cèl·lula de mitocòndries de la donant amb un nucli cel·lular d’origen diferent hi ha la possibilitat de que les proteïnes mitocondrials i les de nucli cel·lular siguin incompatibles. Ès per això,que poden produir-se errors.

Està clar que no tothom hi estarà d’acord, com és el cas d’alts nivells de l’església d’Anglaterra i l’església catòlica del país, així com certs membres de la comunitat científica, havia demanat el vot contra l’adopció d’aquesta normativa, ja que consideren que la tècnica planteja fins i tot certes incerteses ètiques.


Andrea Olivé

Les variabilitats geogràfiques influeixen en els sons dels idiomes.

Segons un estudi d’investigadors de la Universitat de Miami, ens diu que la variabilitat lingüística depèn de la proximitat de zonas inhabitades, l’altitud, la latitud, etc… de cada país, és a dir, de les característiques georàfiques.

Tots els idiomes s’aprenen, però tambè influixen altres coses com el cervell o la boca, per transmetre els mmissatges.

Els estudis que han fet aquests invertigadors coincideixen amb que en els climes amb més calor i tropicals utilitzen més vocals, ve donat per la comunicació a distància sigui menys dificil.

Aquest estudi consisteix en agafar tots els idiomes del móm (6909) dels quals s’han examinat 567, i s’ha comparat la geomorfologia (estudi del relleu de la superfície terrestre,i de la seva evolució) i la preoximitat de sones sense habitar. Aleshores ho van calssificar en dos grups segons la utilització de consontants o no. Van veure que no depenien de d la família lingüística, és a dir, que no tedien molt en comú. 

Finalment van arribar a la conclusió que els sons de le les consonants eren més abuntants a nivell del mar, perquè segons la pressió atmosfèrica és més facil de pronunciar, en canvi en zones molt altes, per sobre del nivell del mar (llocs pròxims a zones inhabitables) van poder observar que la dificultat de pronunciar les consonants havia augmentat. És a causa de la pressió atmosfèrica perquè quan es pronuncia una consonant a una alçada elevadar per exemple, s’ha d’alliberar més pressió de lal que hi ha, si més no, quan l’alçada és a nivell del mar, no cal fer molta pressió perquè la de fora és menor.

Van poder observar tambè que amb les vocales com es fan amb la voca oberta, no com las consonants que es fan amb la boca tancada, es perdia més aigua en parlar (per evaporació) i aquest “m’algast d’aigua” és propi de climes del nivell del mar.

http://www.ara.cat/premium/ciencia/Le-influence-sons-Lescassedat-influeix_0_955704462.html

http://dlc.iec.cat

Júlia Farled

Cada quant ens hem de dutxar?

Aquesta, és una pregunta molt simple, però a que ha donat pas a molts debats. Per un costat, estàn les persones que creuen que amb una dutxa cada tres dies hi ha més que suficient per mantenir una bona higiene, i que el desodorant, és la reencarnació del dimoni en la Terra, ja què destrossa el teixit epitelial. Per l’ altre banda, tenim als maniàtics de la profilaxi, que són fervents defensors de la dues dutxes diàries, com a mínim. Gent que creu que els bacteris equivalen a les pitjors desgràcies naturals.
Així doncs, quina és la resposta a aquesta pregunta?

El doctor José Carlos Moreno, Cap del servei de Dermatología del Hospital Reina Sofía de Córdoba, ens explica que una dutxa diària no compromet el nostre mantell lipídic. El problema no està en l’ us en exès d’ aigua, sinò en la quantitat de sabó, un producte capaç de disoldre el nostre envoltori natural de defensa.
També és molt important l’ ubocació. Una persona que viu a prop de la costa, haurà de regular més el consum d’ aigua, ja què conte grans quantitats de calci i cal i la pell es reseca molt. En canvi, al interior de la península, l’ aigua és més respectuosa amb la pell.
El doctor Moreno, insisteix en que l’ ús de l’ aigua és més beneficiós que no pas perjudicial, ja que conté facultats relaxadores pels músculs. Amb el que si wue hem d’ anar molt en compte és amb el sabó i el seu PH. El gel de bany ha de tenir un pH entre 5,5 i 6. El mantell lipídic de la pell pot ser alterat amb un nivell superior a 6,5. Els productes que contenen extractes d’olis vegetals en la seva composició són també rebuts amb satisfacció per l’epidermis.

A continuació, uns consells per fer una dutxa més saludable, segura i eficaç:

-És preferible que l’aigua estigui tíbia. A temperatures més altes, la pell es resseca i pot fins i tot arribar a fer-se malbé.

-En el cas de donar-se dues o més dutxes al dia, convé prescindir del sabó i limitar el seu ús a una d’elles.

-No cal friccionar fort sobre la pell. Les esponges rígides estarien desaconsellades. Excepte casos aïllats, n’hi ha prou amb un lleu massatge amb la mà o una esponja extra suau per eliminar qualsevol rastre de brutícia.

-És obligatori hidratar la pell immediatament després de la dutxa i quan estiguem completament secs. L’assecat és especialment important en aixelles, peus (entre els dits) i engonals, per evitar l’aparició d’infeccions fúngiques.

Per fi, els més escupolosos i els defensors del medi ambient, tenen una ferma resposta que apaivagarà durant un temps les les discussions envers aquest tema.

Enllaç a la notícia: http://elpais.com/elpais/2015/02/09/buenavida/1423494328_078253.html

Altres fonts d’ informació: http://aedv.es

AEDV (Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia)

Guillem Pérez Herms

L'Infart sol passar a primera hora del dia

Andrés Hidalgo, biòleg del CNIC a Madrid, explica que en un dels seus últims descobriments, ha observat com les plaquetes de sang (que faciliten la coagulació) Inicien les reaccions catastròfiques de inflamació que desemboquen en ictus i infarts. L'avenç, presentat a la revista Science, aclareix com estan relacionades les reaccions de coagulació i inflamació, que intervenen en múltiples malalties. A més, obre la via a desenvolupar nous tractaments contra els efectes més greus de la inflamació.
Aquest biòleg que la inflamació és la causa de la meitat de les morts a Europa. És important comprendre com es produeix i com evitar-la. Vaig començar a fer estudis d'imatge en el 2002 i havia vist que, quan hi ha inflamació en un got sanguini, s'enganxen uns petits fragments de material als neutròfils
També parla sobre la neutròfils, i diu que són el tipu més comú de cèl·lula immunitària en la nostra sang. La seva missió principal és menjar bacteris. Són molt importants en la inflamació.
Hi han 6 tipus d'infarts diferents:
- Infart anèmic: Infart en el qual hi ha manca de la coloració de la sang, també anomenat infart blanc. Es produeix per la falta de circulació sanguínia en un vas.
- Infart tou: Es produeix quan l’òrgan afectat només rep sang d’una vena o artèria, per tant, al obstruir-se aquesta, l’òrgan deixa de rebre sang.
- Infart calcari: Infart d’un teixit conjuntiu en el qual s’han dipositat sals de calci.
- Infart de miocardi: És produeix al cor, quan una artèria coronària queda obstruïda i, per tant, no permet el pas de la sang direcció cap al cor.
- Infart pulmonar: Infart en un pulmó causat per la falta d’irrigació sanguínia, el pulmó no rep sang carregada d’oxigen, per tant, no té lloc l’intercanvi de gasos.
- Infart cerebral o ictus: Es produeix quan s’interromp el flux sanguini a una de les artèries del cervell i aquest no pot dur a terme les seves funcions.
Per acabar explica que el nostre estat inflamatori canvia a al llarg del dia. Els infarts solen ocórrer a primera hora del dia, la febre puja a la tarda. Si aconseguim alterar el rellotge dels neutròfils i modular el nostre llindar d'inflamació al llarg del dia, potser aconseguirem reduir el nombre d'infarts.







www.lavanguardia.com

Martí Pedro

Unes olleres intel·ligents per a persones discapacitades visuals

Un grup d’investigadors de la Universitat d’Oxford ha desenvolupat unes noves ulleres intel·ligents.

Es diuen Smart Glass i el seu ús podria millorar la qualitat de vida dels discapacitats visuals. Aquestes ulleres estan equipades amb una càmera, una brúixola, un GPS i diversos sensors infrarojos.

El neuròleg Stephen Hicks, un dels responsables del projecte, assegura que les Smart Glass milloren la percepció de la llum i el moviment.

"Portem treballant tres anys a Oxford en el disseny d’aquest projecte per saber com millorar les capacitats de visió que encara tenen aquestes persones. Quan et quedes cec continues tenint alguna visió, el que pretenem és millorar el reconeixement facial i d’obstacles per part de les persones que pateixen aquest problema ", explica Hicks.

Les Smart Glass utilitzen càmeres tridimensionals que poden detectar l’estructura i la posició d’objectes propers. Després, un programari bloqueja el fons i fer ressaltar tot allò que estigui a prop de la persona.

"El contrast entre el fons i l’objecte és enorme, explica Hicks.Las imatges apareixen a la part interior de les ulleres que són transparents i això es pot afegir la visió normal de la persona. Permeten a la persona amb problemes de visió percebre el món d’una manera millor ".

A Europa existeixen avui uns 30 milions de persones cegues o amb deficiències visuals. Aquesta nova tecnologia podria ser de gran ajuda per millorar la seva qualitat de vida, asseguren els responsables del projecte.

El preu de mercat d’aquests aparell al mercat ronda els 500€. Gràcies a aquest preu poden estar a l’abast de la majoria de presones.

Bibliografía:
http://www.youtube.com/watch?v=bppsB2oPkx0
http://www.abc.es/tecnologia/20131101/abci-publicar-gafas-inteligentes-para-201310311948.html


Martí Pons

Reparen amb cèl·lules mare humanes cervells de rates danyats per la radioteràpia

A les persones amb càncer cerebral, la radioteràpia els pot salvar la vida; no obstant això, també pot causar danys en el cervell, de vegades irreversibles, sobretot, en els pacients més joves.

La raó és que, en alguns casos, aquest tractament mitjançant radiació controlada destrueix unes cèl·lules responsables de mantenir l’embolcall de mielina de les neurones (les oligodendrocites). Aquesta capa aïllant embolica els àxons neuronals i permet que els impulsos nerviosos viatgin llargues distàncies. Amb la coberta de mielina espatllada, l’impuls nerviós es frena o es deté a la meitat dels àxons.

Investigadors del Memorial Sloan Kettering Cancer Center (MSK) de Nova York han desenvolupat una tècnica –publicada a la revista Cell Stem Cell– per injectar i programar cèl·lules mare humanes capaces de reparar aquest dany cerebral causat per la radioteràpia.

Les rates, en les quals es van dur a terme els experiments, van ser tractades amb les cèl·lules mare i, després de les proves, van recuperar les funcions cognitives perdudes.


L’equip, dirigit per Vivane Tabar i liderat per la investigadora Jinghua Piao, va buscar la manera d’obligar a les cèl·lules mare al fet que reemplacessin les oligodendrocites deteriorades.


La seva estratègia va consistir a conrear cèl·lules mare, tant embrionàries com pluripotents induïdes a partir de biòpsies de pell, en presència de certs factors de creixement i altres molècules, perquè es desenvolupessin com oligodendrocites.

Una vegada van haver-hi aconseguit que les cèl·lules mare es convertissin en oligodendrocites, els van utilitzar per tractar a les rates que prèviament havien estat exposades a la radioteràpia.

Quan se’ls van injectar les cèl·lules en regions concretes del cervell, els animals van recuperar les capacitats cognitives i motores que havien perdut durant l’exposició a la radiació. A més, el tractament va semblar segur i no va provocar el desenvolupament de tumors.

No obstant això, els investigadors insisteixen que cal seguir investigant, sobretot perquè es tracta d’un estudi preclínic.
Les conclusions que ha publicat la directora de l’equip d’investigació, Vivane Tabar han sigut les següents: "Això haurà de provar-se de manera definitiva, però si som capaços de reparar el cervell, podríem augmentar les dosis de radiació, dins dels límits”.


Web d’on he tret la informació:
http://noticiasdelaciencia.com/not/12609/reparan-con-celulas-madre-humanas-cerebros-de-ratas-danados-por-la-radioterapia-/


Mariona Maldonado

Els bons nivells de colesterol redueixen el risc d’atac cardíac en diabètics.

El risc que tenen els diabètics de patir un atac cardíac disminueix al incrementar el colesterol “bo” més ben dit lipoproteïnes de alta densitat.

Un estudi del cor de investigadors de Framingharm al 2008 va afirmar que els pacients amb diabetis tenien més risc de patir un atac de cor. Estava clar que reduint les lipoproteïnes de baixa densitat o colesterol “dolent” el risc era menor però quedava per descobrir si un augment de HDL, colesterol “bo” beneficiava a un menor risc de patir un atac.

 “El nostre estudi demostra que l’augment del nivells de HDL pot ser una estratègia important per reduir el risc d’atac cardíac”, va dir l’autor principal del estudi Gregory Nichols, Ph.D, investigador principal del Centre Kaiser Permanent per la investigació en Salud a Portland, Oregon.

La investigadora Suma Vupputuri, Ph.D, co-autora de l’estudi i investigadora del Centre Kaiser Permanent per la investigació en Salud a Portland, Atlanta, també va fer referència a la noticia tant prometedora per els pacients amb diabetis, ja que al augmentar el HDL pot ser una forma més per reduir els riscos.

L’estudi va ser totalment observacional, ja que els metges no van incrementar el HDL en cap pacient. Es va dur a terme amb 30.067 pacients on es van mesurar les seves quantitats de HDL en dos ocasions entre 6 i 24 mesos de diferencia. El 22% havia obtingut un augment de colesterol “bo”. Ara, 8 anys més tard, s’ha observat que aquest pacients han tingut menys atacs que la resta.

En aquest sentit es podria resumir que elevar les quantitats de HDL es beneficiós tot i que hi ha hagut altres estudis que han demostrat que no acaba de ser eficaç.

http://www.medicalpress.es/los-buenos-niveles-de-colesterol-reducen-riesgo-de-ataque-cardiaco-y-en-diabeticos/

http://www.ajconline.org/

Troben un robot europeu que és va perdre a Mart fa 11 anys

Una sonda europea, la Beagle-2, que va arribar a Mart fa 12 anys, ha sigut trobada per la NASA. 

 La Beagle 2 és una sonda espacial, que forma part de la Missió Mars Express de l’Agència Espacial Europea. Va ser dissenyada per estudiar la geologia del planeta, el seu clima i fins i tot buscar possibles senyals de vida extraterrestre..Hi havia d’aterrar al planeta Mart el 25 de desembre del 2003.

 Els cientícs van creure que s’havia estavellat durant l’aterratge en aquest planeta i el van donar per perdut al no rebre comunicacions. Les recerques de Mars Express i la missió de Mars Odyssey de la NASA no van donar cap resultat. Ara, onze anys després, ha estat trobat.

Malgrat el bon estat de Beagle-2, els investigadors han descartat poder reanimar el robot. Fins ara, s’havia pensat que l’artefacte s’havia fet danys irreversibles contra la superfície després que els paracaigudes i els coixins de seguretat dissenyats per resistir la seva caiguda fallessin.

No obstant això, els escassos dos metres d’ample que tindria la sonda desplegada va fer molt difícil la tasca i, finalment, la van trobar quan la resolució de les càmera HiRISE de l’orbitador de Mart arribaven al seu límit.

Ara, en una roda de premsa oferta per responsables de l’ESA, s’ha explicat que la Beagle-2 va aterrar bé, però es va quedar incomunicada per una fallada tècnica. Just després de posar-se sobre Mart, els panells solars d’aquest aparell d’una mica més d’un metre de diàmetre s’haurien d’haver desplegat deixant exposada una antena de telecomunicacions. Això no va succeir i la sonda mai va poder contactar amb la Terra.

Fonts d’informació:

http://www.lasemana.es/periodico/noticia.php?cod=38960

http://www.elconfidencial.com/tecnologia/2015-01-16/la-nasa-encuentra-en-marte-una-sonda-perdida-por-la-esa-hace-11-anos_622913/

http://www.abc.es/ciencia/20150116/abci-nasa-encuentra-malogrado-beagle-201501161133.html

 

 

Carlos Parrilla (Marx)

Primer tractament amb teràpia gènica

Ja feia temps que els investigadors treballaven en el camp de la teràpia gènica per tal com aquesta semblava tenir grans aplicacions. Des de fa uns mesos, aquesta recerca ja dóna fruits. Es tracta del tractament amb Alipogene Tiparvovec, o més comunament anomenat Glybera, de la LPLD. Aquest nou medicament fou el primer en Europa i E.E.U.U. en ser aprovat. Això va passar l’any 2012 i ja des de força abans s’estava estudiant, però fins ara no s’ha pogut comercialitzar.

L’LPLD és una malaltia minoritària genètica. Afecta el gen encarregat de produir lipoproteïna lipasa, un enzim que degrada els lípids que ingerim. En conseqüència, el nivell  de greixos a la sang augmenta. S’acaba patint una pancreatitis (inflamació del pàncrees que sovint requereix ingrés a l’hospital). Els tractament que hi havia fins ara eren principalment dietes baixes en greixos (que tenien una efectivitat nula) i desinflamants.

La Glybera, en canvi, incorpora la versió correcta del gen defectuós a les cèl·lules del pacient per mitjà de virus per tal que aquestes pugin fer la seva funció. Primerament es substitueix el gen del virus causant de la patologia per el gen productor de lipoproteïna lipasa. D’aquesta manera, quan el virus s’introdueix al pacient amb injeccions (concretament al teixit muscular de la cama), inocula el seu material genètic,que inclou el gen desitjat, a les cèl·lules.

El tractament es va provar de manera experimental amb 27 pacients durant el 2012 i va reduir en un 40-50%  tant la freqüència com la gravetat de les pancreatitis i l’estada a l’hospital que aquesta comporta. El tractament inclou 42 injeccions, però de moment té un preu de més d’un milió d’euros per pacient (concretament 1,1 milions) amb la qual cosa és encara poc accesible.

Tot i que aquest medicament és només la solució a una malaltia minoritària, obre la porta a més tractaments gènics i demostra que no són una fantasia sinó una realitat.

Fonts:

http://www.20minutos.es/noticia/2308545/0/glybera/medicina-mas-cara/a-la-venta/

http://www.uniqure.com/uploads/Glybera%202pp%20Factsheet_lr.pdf

 

Gerard Roch

Vacunes experimentals contra el virus de l'ebola

L'OMS i altres associats han ajudat a accelerar l'avaluació d'aquestes dues vacunes amb la finalitat d'obtenir dades de seguretat i capacitat inmunógena de la fase 1 que permetin prendre decisions. Han començat o aviat ho faran una sèrie d'assajos clínics coordinats de la fase 1 amb consorcis internacionals en més de 10 centres de recerca situats a Àfrica, Europa i Amèrica del Nord.
En aquests estudis es pretén aconseguir una bona comunicació i harmonitzar els elements fonamentals del disseny amb la finalitat de fusionar les dades de diferents assajos dels mateixos productes.
Els assajos s'estan realitzant en voluntaris sans i tenen la finalitat d'examinar la seguretat i la capacitat inmunógena, així com seleccionar la dosi adequada. Dos assajos de la fase 1 de la vacuna cAd3-ZEBOV van començar al setembre de 2014 als Estats Units i el Regne Unit, i el primer assaig de la fase 1 de la vacuna VSV-ZEBOV va haver de començar els primers dies d'octubre als Estats Units.
El Govern del Canadà ha donat a l'OMS 800 pots de la vacuna rVSV-ZEBOV; quan s'obtinguin les dades sobre dosis dels assajos de la fase 1, aquesta donació podria representar entre 1500 i 2000 dosi de la vacuna.
Ambdues empreses estan tractant de millorar la seva capacitat de producció, amb la intenció d'aconseguir un augment considerable per al primer semestre de 2015.
Durant els dos dies de debats es va manifestar clarament una idea central: evitar que es retardi l'objectiu d'obtenir vacunes per protegir a les persones afectades als països de l'Àfrica occidental. La frase «Aquestes recerques han de realitzar-se sense dilació» es va repetir continuament.
Es persegueix un objectiu molt ambiciós; saber aconseguir en qüestió de mesos el que normalment triga entre dos i quatre anys, sense fer concessions en les normes internacionals de seguretat i eficàcia.
Dit d'una altra manera, es pretén facilitar als pobles africans i les seves autoritats sanitàries el millor producte que els científics de tot el món, actuant de manera concertada, puguin oferir.


http://elpais.com/elpais/2014/11/27/ciencia/1417089700_847656.html
http://www.elmundo.es/salud/2014/12/23/5498700b22601dd41c8b4573.html
http://www.who.int/mediacentre/news/ebola/01-october-2014/es/index3.html

Laia Vall Albiac

Llegir en una tauleta abans de dormir pot afectar al nostre son

De vegades, els científics donen amb troballes que semblen desafiar la nostra experiència i fins i tot, el que considerem sentit comú. Així, si habitualment assumim que llegir abans de dormir és un bon costum per agafar el son amb facilitat, un estudi científic realitzat per l’Acadèmia de les Ciències dels EUA, posa en relleu que, llegir fins a una hora abans d’anar a dormir pot afectar el son i més encara, si es fa en un dispositiu que emet llum, com una tauleta o un smartphone.

L’estudi s’ha dut a terme després de comprovar (amb un altre estudi previ) que el 90 per cent dels adults nord-americans utilitzaven un dispositiu digital diverses vegades a la setmana durant l’hora abans d’anarse’n a dormir. El nou estudi cita ja prèvies investigacions que asseguren que la llum artificial té un impacte negatiu en la producció de melatonina i en el nostre rellotge intern. Així, semblava clar que, com indiquen els estudis, bombardejar les retines amb radiacions de llum d’ona curta com les que emeten les tauletes incrementa el nivell de vigília dels que fan servir aquests dispositius. Per això, llegir en un dispositiu emissor de llum fa que es trigui més en dormir i com a resultat els subjectes que ho fan es desperten amb una sensació d’haver descansat menys que els que no ho fan, o els que llegeixen en lectors de tinta electrònica o llibres convencionals que no emeten llum.

Els resultats són molt preliminars i no indiquen res sobre l’efecte d’altres aparells electrònics com ordinadors o televisors, de manera que l’únic consell que es pot donar amb garantia és que si es vol tenir bon somni és convenient no llegir durant l’hora abans de anar a dormir, o en tot cas fer-ho amb un llibre convencional i amb una llum tènue.

http://elpais.com/elpais/2014/12/22/ciencia/1419266786_960983.html
http://www.saludymedicinas.com.mx/noticias/leer-tablet-altera-sueno.html
http://www.fayerwayer.com/2014/12/leer-en-tu-tablet-antes-de-dormir-empeora-el-sueno/

Raúl Fernández (Marx)

La lluita contrarellotge de la Marta

La Marta es una noia de 18 anys que pateix una malaltia anomenada Opitz C. Aquesta malaltia no li permet parlar, pràcticament no entén les paraules i te dificultats per transmetre les emocions. Sempre camina amb ajuda i la seva autonomia és molt limitada.
Aquesta malaltia avui dia no te possibilitat de tractament i la pateixen 60 persones al món. A Espanya hi ha un altre persona que pateix aquesta malaltia a Astúries.
John M. Opitz, el metge que va descobrir aquesta malaltia, va crear al 2006 l'associació síndrome Opitz C per donar visibilitat a aquesta malaltia i aconseguir que es comencés a investigar.
Gràcies a la seva perseverància, l'equip de genètica humana de la Universitat de Barcelona, liderat per D.Grinberg, impulsarà un projecte de recerca seleccionat per la plataforma micromecenatge científic Precipita, que necessita arribar als 25.000€.
Els pares de la Marta expliquen que s'han mudat a Terrassa per tenir un pis adaptat, va un centre d'educació especial, te session de fisioteràpia i munta a cavall. Tot per millorar el seu desenvolupament i que ella sigui més feliç.



www.vanguardia.com

Martí Pedro