Bosó de Higgs

Què és exactament el bosó de Higgs? És una partícula que forma part del model estàndard que descriu les partícules elementals i com interactuen entre si, però que mai s’ha pogut observar realment be.

Per què és tan important per als físics? Si no existís, caldria replantejar el model estàndard. Sense massa, l’Univers no seria com és. No existirien els àtoms, no hi hauria matèria, ni vida. Si no el trobem, caldrà modificar el model.

Com busquen els científics el bosó de Higgs? Els acceleradors de partícules, el del CERN, a Ginebra, i el Fermilab, als Estats Units, fan xocar protons. No es pot observar directament i es busca la seva "empremta".

Existiria el mecanisme de Higgs sense la partícula? El mecanisme de Higgs és un medi que existeix arreu, a l’espai. És evident que la massa existeix i, per tant, funciona. Si existís la partícula, ho explicaria. Si no, caldria investigar en altres direccions.

Quines altres possibilitats hi ha si el bosó no existís? Podria ser diferent del que planteja el model estàndard. Hi ha teories que suggereixen l’existència d’un zoo de noves partícules, amb diferents tipus de bosons de Higgs.

Per què ajudarà a conèixer millor l’Univers?El model estàndard no descriu el 96% de l’Univers invisible. Un dels objectius de l’accelerador LHC és anar més enllà del model estàndard i trobar el bosó de Higgs podria ser el primer pas.

ImatgeHD:

 http://cnho.files.wordpress.com/2012/07/eemm_run195099_evt137440354_ispy_3d-annotated.png

 

Links:

http://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%ADsica_de_part%C3%ADculeshttp://www.eldebat.cat/client/print/print_notice.php?IDN=99897http://lasequantic.wordpress.com/2013/10/28/10-recursos-sobre-el-boso-de-higgs/

 

Publicat per: Àlex Martínez Classe (Gaudí).

Més destresa en cirujans gràcies a una consola

Aquesta notícia tracta la millora del rendiment dels cirujans al fer laparoscopies.Es deia que la consola Wii,de Nintendo,podia ajudar als cirujans a millorar en aquell àmbit.Recentment es van fer diversos experiments a l'Universitat de Roma que van demostrar que si que ajudava a fer aquestes tasques.Es va comprovar amb metges que estaven pel primer i segon any de carrera,i durant quatre setmanes van jugar unes hores diaries,en les quals es feien diferents proves:rendiment,moviment del cos,etc...Es va aprofundir en la coordinació entre la mà i el ull i la atenció espaial.Al acabar les quatre setmanes,van fer una comparació entre els metges que havien estat jugant a la Wii i els que no,i van millorar els dos grups,tot i que els que van jugar més.

Manipulació genètica

Aquest article parla sobre que a la universitat de Santiago s’ha descobert que agafant una proteïna que està implicada en el procés de ’creació’ de grasa, se la manipula genèticament i fa possible que no es crei tanta grasa. Aquest lípid és la ceramida, que pot afectar una part del hipotàlam i reduir la creacció de grasa. També té, com a inconvenients, l’augment de la massa corporal i la dificultat de cremar calories.
S’han fet experiments amb rates i aquestes han aprimat considerablement.
Miguel López, un investigador, asegura que amb aquest procés es podrà curar l’obesitat.

Guillem Aguila i Pallejà

Font: http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/descubren-mecanismo-molecular-que-provoca-disminucion-capacidad-quemar-grasa-3662936

Nou dispositiu per analitzar la sang sense extreure-la

Nou dispositiu per analitzar la sang sense extreure-la.
Els porucs de les agulles estan d'enhorabona, ja que es podran fer analítiques de sang sense haver de punxar al pacient.

La organització sanitària Badalona Serveis Assistencials (BSA) assaja un dispositiu format per uns biosensors que permeten analitzar la sang dels pacients sense la necessitat de punxar per treure-la i ofereix els resultats de manera molt ràpida, en menys de 10 minuts.
Aquest dispositiu consisteix en col·locar dos biosensors al coll, dos a les aixelles i un al melic del pacient. Els biosensors es connecten a un ordenador i calibre la temperatura corporal de la persona.
A partir dels canvis bioquímics que es produeixen en l'organisme i de fórmules matemàtiques, el dispositiu pot analitzar fins a 131 paràmetre de la sang sense la necessitat d'extreure-la.

El bioquímic i col·laborador en el desenvolupament d'aquest autoanalitzador, Peter Jusko, ha assegurat que el benefici més gran és la rapidesa en el procés de diagnòstic, ja que amb aquest mètode no invasiu es poden tenir els resultats el mateix dia de l'estudi, i el pacient no ha de tornar un altre dia a recollir els resultats.
Jusko ha insistit que aquest dispositiu ajudarà a millorar el diagnòstic perquè resol la dificultat a la que s'enfronten els metges al prendre decisions quan arriben els resultats, dies més tard, i on l'estat del pacient pot haver canviat.

El cap d'investigació i innovació del BSA, Antoni Sicras, ha senyalat que aquesta tècnica ja està comercialitzada i disponible per als hospitals i els centre mèdics i que la BSA està ara estudiant la fiabilitat de l'aparell.

Per això, la BSA ha portat a terme una prova pilot realitzada a 30 pacients, que es va presentar ahir, a més d'un estudi que es començarà a practicar a 100 voluntaris més als que es sotmetran a proba amb els biosensors, així com a una extracció de sang convencional per a comparar els resultats.

Sicras també ha comentat que aquest autoanalitzador es basa en tecnologia aeroespacial i ha estat dissenyada per membres de l'Acadèmia Russa de Ciències Naturals, de l'Universitat de Massachusetts i el National Space Biomedical Researhc Institute.

Enrique Moreno

El primer mapa 3D de gel antàrtic

Per poder completar aquesta investigació van necessitar 4 anys de treball, dos expedicions a l’Antàrtida i un robot .

Aquesta noticia tracta sobre uns investigadors que agafen un robot i el posen a l’aigua de l’Antàrtida per sapiguer la profunditat i el grossor dels
glaciars.

Les capes de gel són molt importants en aquest món ja que quan es reflexa la llum del sol aquesta torna a l’espai i això el que fa és que
no fagi tanta calor en el planeta terra, si no existissin les plaques de gel el que passaria és que el planeta es calantaria massa.

http://es.euronews.com/2014/11/25/el-primer-mapa-3d-del-hielo-antartico/

Roger Carbó.

El proceso de formación de planetas, visto como nunca hasta ahora

Una nueva imagen de la estrella HL Tauri, con detalles que nunca se habían visto hasta ahora, ha despertado el interés entre los astrónomos que han empezado a trabajar con el nuevo gran radiotelescopio ALMA. En ella se aprecia el disco de formación de planetas alrededor del joven astro revelando en él “detalles extraordinarios que nunca antes se habían visto”, señala el Observatorio Europeo Austral . “Es realmente una de las más descollantes imágenes jamás vistas en estas longitudes de onda. El nivel de detalles es tan exquisito que resulta aún más impresionante que muchas imágenes ópticas“, asegura Crystal Brogan, directora del Observatorio Nacional de Radioastronomía estadounidense. “Hasta ahora, imágenes con este nivel de detalle solo eran posibles con simulaciones de ordenador o con ilustraciones”, añade Tim de Zeeuw, director del ESO, organismo que lidera la participación europea del ALMA.

En la imagen se aprecia la estrella HL Tauri, que está a una distancia de unos 450 años luz de la Tierra, en la constelación de Tauro, con el disco alrededor de material sobrante de su formación en el que se distinguen anillos concéntricos con huecos entre ellos, donde se habrán empezado a agregar planetas.
Las estrellas como HL Tauri se forman por colapso gravitatorio de nubes de gas y polvo, formando densos núcleos que encienden en su interior las reacciones de fusión nuclear de la estrella. Inicialmente, estas estrellas jóvenes quedan envueltas en el gas y polvo restantes del disco, el llamado disco protoplanetario”, explican los expertos del ESO. “Tras numerosas colisiones, las partículas de polvo se van agregando y creciendo en grumos del tamaño de granos de arena, piedras y rocas grandes. En última instancia, en el disco pueden formarse asteroides, cometas o incluso planetas, y estos irrumpen en el disco creando anillos y huecos entre ellos como los que se han observado ahora en HLTauri”.
HL Tauri se esconde en una envoltura de gas y polvo que impide la observación de su interior en luz visible.HL Tauri y su disco protoplanetario con anillos da una idea de cómo sería el Sistema Solar hace unos 4.000 millones de años, comentan los científicos.

Dos estrellas están en proceso de fusionarse en una sola

Dos estrellas del sistema binario MY Camelopardalis, orbitan alrededor de un centro de masas común y acabarán fusionándose dentro de millones de años. La estrella mayor es 38 veces la masa del Sol y la pequeña 32. Ambas comparten una única envoltura. Están situadas en la constelación de la Jirafa a una distancia de entre 12.000 y 15.000 años luz de la Tierra.

Javier Lorenzo, astrónomo de la Universidad de Alicante, es quién ha descubierto este sistema binario. Según Lorenzo, cuando las dos estrellas se fusionen pueden ocasionar una gran explosión o su proceso de unión será menos violento pero igualmente espectacular.

Según la investigación este sistema binario se formó prácticamente como se encuentra ahora.

En la Vía láctea, la mayoría de las estrellas no son solitarias, como el Sol, sino que forman parte de sistemas binarios o múltiples.

 

Finalmente, constatar que esta investigación está basada en los espectros de luz del sistema binario tomados desde el telescopio de 2,2 metros de diámetro de Calar Alto (Almería), así como por las aportaciones de los astrónomos aficionados.

 

Andrea Torné Fernández

EXPLOTA EL COHET ANTARES DE LA NASA

Un coet Antares de la firma privada Orbital Sciences Corporation , amb més de dues tones de càrrega per a l'Estació Espacial Internacional , va explotar avui poc després del seu llançament des de les instal·lacions de la NASA a l'illa Wallops , a Virgínia .

" Orbital Science Corporation està avaluant l'estat de la missió " de càrrega d'aquest vehicle no tripulat , ha informat la NASA , que ha precisat que no hi ha indicis que hi hagi hagut víctimes . El coet Antares portava la càpsula Cygnus carregada amb més de 2 tones de subministraments per als tripulants del complex espacial i experiments .

Aquesta era la quarta missió de Cygnus , incloent el vol de prova que va fer el 2013 , i el primer llançament nocturn del coet Antares . La NASA va signar contractes amb Orbital Sciences Corporation , constructora del coet Antares , i amb SpaceX , per transportar càrrega a l'EEI , un complex internacional en què participen 15 països , que orbita a uns 385 quilòmetres de la Terra.

Orbital també va signar un va contractar de 1.900 milions de dòlars amb la NASA per efectuar vuit missions de proveïment no tripulades amb els coets Antares i una càpsula anomenada Cygnus . SpaceX va obtenir un contracte de 1.600 milions de dòlars per a dotze missions amb el seu coet Falcon 9 i la seva càpsula Dragon .

Aqui teniu els enllaços: http://www.antena3.com/noticias/mundo/cohete-antares-nasa-explota-lanzamiento_2014102800420.html http://www.rtve.es/noticias/20141029/explota-cohete-carga-para-estacion-espacial-internacional/1037980.shtml

El sistema immune exhibeix les seves armes contra el càncer

 

Ja fa molts anys que l’oncologia lluita contra el càncer i combat la malaltia, amb tractaments com la quimioteràpia que encara que a salvat moltes vides és un tractament molt dur, i s’han buscat diferents formes de tractar-ho menys costoses i perjudicials. Ara sembla que ja en donat amb un que ho és.

 

Aquest nou tractament en fase de experimentació  en lloc de destruir les cèl·lules tumorals i interrompre els mecanismes moleculars, el que fa és atacar a les estratagemes que empren les cèl·lules tumorals per confondre i esquivar el sistema immune. Tot i que , no se sap perquè, no és eficaç el tots els pacients.

 

S’ han publicat molts treballs, principalment en la revista Nature on expliquen perquè és eficaç en uns pacients i en altres  no. També s’ analitza la millor estratègia i la anul·lació de els limfòcits T, claus en els sistema immune.

 

 

Marc Povill

 

 

http://elpais.com/elpais/2014/11/26/ciencia/1417002008_085530.html

perquè el gel no és transparent?

Perquè el gel no és transparent?

 

El gel realment no és transparent, sinó translúcid. Això vol dir que els fotons de llum no creuen el material de manera directa, ja que interaccionen i xoquen amb els àtoms presents en el gel.

 Això és així perquè la distància entre alguns àtoms en l'estructura molecular del gel és de l'ordre de la longitud d'ona de la llum que la travessa, i per això modifica la seva trajectòria. El cas és el mateix que si xutem una pilota de futbol en un camp en el qual hi ha pals distribuïts de forma que están colocats a una distancia similar.

 Si l'espai entre els pals és molt més gran que la mida de la pilota, és molt fàcil que aquesta travessi el camp sense xocar amb cap; però quan la distància es redueix significativament, augmenta la probabilitat de que la pilota impacti en algun.

 D'altra banda, hem de tenir en compte que l'aigua de les deus o la de l'aixeta no és pura, ja que conté partícules en suspensió i sals minerals en dissolució. Aquestes impureses també interfereixen en el pas de la llum, el que dóna al gel un aspecte poc diàfan. Si volem aconseguir que sigui el més transparent possible, cal usar aigua destil·lada.

 

 

Links:

http://gizmodo.com/why-is-some-ice-clear-and-some-cloudy-1602855731

Els videojocs d'acció milloren la capacitat d'aprenentatge

Aquesta noticia tracta sobre com els videojocs d'acció t'ajuden a millor la capacitat d'aprenentatge, perque en aquets videojocs has de pensar rapidament quina decisio prendre, també ajuden a augmentar la seva concentració i potenciar la memoria curt termini. Aquets jocs apliques els teus coneixements a un mon virtual, el teu cervell intenta avançar-se al que passara. Això desprès s'aplica a la vida real. Tots aquets coneixements s'aconsegueixen jugant a aquets jocs d'acció, realment el que fas es crear una plantilla virtual, cosa que fa augmentar la concentracció i el aprenentatge del jugador. Per demostrar aquesta hipotesis, els coentifics van agafar grups de joves, els quals van jugar a aquets jocs durant un temps i despres els van comparar amb els altres que no havien estat escollits, la diferencia era considerable, els que havien jugat a jocs d'acció tenien millors resultats que els que no. En definitiva, els jocs d'acció ajuden a l'aprenentatge i a la concentració.



Marc Martí Janés

Aeromobil, el cotxe volador

Des de fa molts anys un dels grans somnis de la humanitat ha estat poder tenir un cotxe que pugui anar tan com per la carretera com per l’aire. El famós Henry Ford ja ho va dir al 1940 "S’acosta una combinació d’avió i cotxe de motor, podeu somriure, però arribarà" i gràcies a l’empresa eslovaca Aeromobil aquest somni s’ha fet realitat.

El model més actual va ser presentat ja fa un mes a Viena i s’anomena AeroMobil 3.0 i és capaç de realitzar ambdues funcions, volar i anar per la carretera.

L’Aeromobil pot superar els 160 km/h per carretera i els 200 volant, consumeix 8 litres de gasolina cada 100 km quan roda i 15 litres quan vola. Pot arribar a servir per fer viatges llargs, encara que només té capacitat per a dues persones.

Un dels inconvenients que ens podríem plantejar seria el de com es pleguen les ales i si això afectaria a la circulació per les carreteres. Les ales desplegades fan 8,3 metres de punta a punta però una vegada plegades tan sols arriben als 2,2 metres.

Però el verdader problema és a l hora d’enlairar-lo, ja que cal un camp o una carretera en línia recta sense cap objecte que el pugui aturar, com a qualsevol avió. La pista ha de tenir un mínim de 50 metres de manera que dificulta la possibilitat de saltar un embús sortint volant per sobre d’ell. També cal pensar que els seus comandaments no són com els d’un cotxe, per tant caldrà un permís especial per poder conduir-lo.

JOAN ARRUFAT

Link: http://www.ara.cat/xarxes/Aeromobil-cotxe-volador-senlaira-Eslovaquia_0_1238876294.html

 

Els pol·linitzadors més antics de la historia de la Terra

Fa 110 milions d’anys, quan la Terra encara era poblada pels dinosaures, un grup d’insectes que transportava pol·len va quedar atrapat en gotes de resina. Eren quatre femelles de tisanòpters –trips- amb el cos recobert de grans de pol·len, que s’han conservat fins ara en una peça d’ambre d’Àlaba. Es tracta de l’evidència de pol·linització més antiga coneguda fins avui, i l’única del Mesozoic (fa entre 250 i 65 milions d’anys).

Els experts Enrique Peñalver i Eduardo Barrón, de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME); Xavier Delclòs, del departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de la Universitat de Barcelona (UB), i Carmen Soriano, del Laboratori Europeu de Radiació Sincrotró , entre altres, han presentat aquesta nova troballa. El fòssil principal es va digitalitzar amb una tècnica anomenada holotomografia al sincrotró a Grenoble (França). Així es va poder conèixer la distribució dels grans de pol·llen en el cos dels insectes. Gràcies a aquestes dades, es va generar una pel·lícula que permetés apreciar en tres dimensions aquest diminut fòssil i el pol·len que transportava.

Segons l’estudi que es publica a Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), una de les femelles va quedar atrapada en la resina quan transportava 140 grans, mentre que una altra en transportava 137. Aquests petits insectes (menys de dos mil·límetres de longitud) tenen al cos uns pèls amb petits anells seriats, que no s’havien vist mai abans. Els faciliten la recollida i transport del pol·len. Aquests pèls són similars als que tenen les abelles i que compleixen la mateixa funció. Els investigadors també han trobat mascles, encara que sense aquests pèls i sense pol·len.



br />

Lucas Pino






Enllaç: http://ciencia.ara.cat/blog/2012/05/17/els-pol·linitzadors-mes-antics-de-la-historia-de-la-terra/

Venus s’alinearà amb la Terra i el Sol el proper 5 de juny

Venus passarà davant del Sol el proper 5 de juny de 2012. El fenomen serà visible des de la Terra i serà una oportunitat única perquè els científics facin observacions, ja que aquest trànsit no tornarà a produir fins a l’any 2117. Els astrònoms podran aprofitar per calibrar i millorar les tècniques actuals que permeten detectar planetes extrasolars. La sonda Venus Express, que orbita Venus des del 2006, també podrà aprofitar per recollir dades excepcionals del planeta, com ara mesures atmosfèriques.

El trànsit d’un planeta és una rara alineació en què un astre s’interposa en la línia que formen el Sol i la Terra. El trànsit de Venus no tornarà a passar fins d’aquí 105 anys. L’última vegada que es va poder observar des de la Terra va ser el 2004. Aquest cop, però, és particularment especial perquè el Sol es troba en una fase de molta activitat.


Lucas Pino

Investigadors de l’Hospital del Mar alerten sobre una nova droga d’abús molt tòxica

Un grup d’investigadors de l’IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar) i de l’INAD (Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar), ha participat en un treball internacional amb l’objectiu de donar una visió general a nivell químic, farmacològic i conductual d’un nou compost químic que ha aparegut recentment, segons la Xarxa Europea de Drogues Recreacionals, com una nova droga d’abús: la metoxetamina (MXE). Aquesta nova droga, similar a la ketamina, és una droga dissociativa, és a dir que distorsiona les percepcions visuals i auditives produint un sentiment d’estar separat o “dissociat” del medi ambient i d’un mateix, sense pèrdua de consciència. “Sembla que potencia una millora de l’humor i té unes fortes propietats al·lucinògenes” expliquen els investigadors.
Afegeixen els investigadors que “un dels perills d’aquests nous compostos com la MXE és que la gran majoria no estan aprovats per la consumició humana i el seu consum està possiblement associat a un nombre desconegut d’efectes secundaris i reaccions adverses no descrits”. La informació tant a nivell de dades toxicològiques o farmacològiques com d’usuaris és gairebé inexistent. Aquests nous compostos tenen formes cada vegada més sofisticades, se sintetitzen normalment en laboratoris clandestins, simplement modificant l’estructura molecular de les substàncies que ja estan controlades, amb l’objectiu de continuar sense regulació durant el màxim de temps possible i es difonen ràpidament per internet. En el cas concret de la MXE, sembla ser que la toxicitat i els seus efectes secundaris serien similars als de la ketamina, un anestèsic dissociatiu utilitzat en medicina i veterinària que, quan s’usa en dosis subanestèsiques, produeix tot una gama d’efectes que van des d’una lleu embriaguesa, estimulació o distorsió perceptiva fins al desencadenament d’experiències properes a la mort o de desdoblament corporal. A diferència però de la ketamina, la MXE té una durada més llarga d’acció i d’intensitat dels efectes.



Jan Bonals

Un componente del cacao evita las piedras renales del ácido úrico

Albert Torrescusa

Hay ciertas personas que tienen ciertos problemas con la formació de piedras pequeñas en los riñones formadas pos substáncias que se encuentran en la orina, entonces, a estas personas que padecen este tipo de problema en el riñon para evitar malformaciones en los riñones se utilizan diversas técnicas, pero la más conocida es la siguiente:

-Bloqueadores adrenérgicos, que consiste en la relajación del músculo uretal facilitando la eliminación las piedrecillas por via urinaria sin ningun tipo de dolores.

Pero actualmente, gracias a un estudio dirigido por el científico Félix Grases se ha descubierto que hay un componente del cacao que cuya característica es que evitar las piedras renales originadas por ácido úrico.


Link de la noticia: http://elpais.com/elpais/2014/11/13/ciencia/1415897011_491424.html

Posible cura contra la leucemia

Todo empezó con Stacy Erholtz, de 50 años, padecía una leucemia (cáncer en la sangre) que ya se había extendido por todo su cuerpo y había agotado todos los tratamientos. Los médicos le inyectaron una dosis alta (lo suficientemente como para inocular a 10 millones de personas) de una cepa genéticamente modificada del virus del sarampión de tipo MV-NIS acababa con las células de mieloma múltiple, un tipo incurable de cáncer de sangre que afecta a los plasmocitos en la médula ósea y han conseguido que el cáncer haya entrado en remisión completa. A partir de ese momento, el cáncer se convirtió casi de inmediato en "no detectable". En términos sencillos, el virus provocó que las células cancerígenas se juntaran y se desintegraran.
Los investigadores preparan una segunda fase del ensayo clínico con una dosis mayor, y quieren probar si su eficacia aumenta al combinarlo con la radioterapia.
“Al poco tiempo de haber aplicado la inyección, el cáncer se había extendido por todo su cuerpo y casi de inmediato se convirtió en no detectable”, añadió el hematólogo Stephen Russell, principal autor de la investigación.

Javier de la Puente

http://actualidad.rt.com/ciencias/view/128184-cancer-vacuna-sarampion-curar

http://www.telemundochicago.com/noticias/salud/Vacuna-contra-sarampion-cura-leucemia-259797351.html

El mamífer més gran en l'època dels dinosaures

Els experts de l’ Universitat de Massachussets (EE.UU) van explicar en la revista Nature una formació geològica que es va trobar a l'illa de Madagascar. Aquesta formació geològica és un crani fòssil i el més gran que s'ha trobat fins ara. L'anàlisi que se li ha fet ha assegurat que aquest ésser va viure fa uns 70 milions d'anys aproximadament, i gràcies això se sap que va viure en la època dels dinosaures situat a l'hemisferi sud.

 

Els investigadors han assegurat que el crani, molt ben conservat, pertany a una criatura molt semblant a la marmota. Aquest medeix uns 125 mil·límetres de llarg i demostra que és el doble de llarg que els mamífers d'aquell temps. Aquest mamífer se l'ha batejat amb el nom de Vintana sertichi i asseguren que podria tenir un pes d'uns 9 kilograms.

 

Elisabeth Dumont, líder de la investigació, va dir que volia reconstruir el crani i així aconseguir la mecànica de la masticació i descobrir els diferents tipus d'aliments per els que s'alimentava aquest ésser. Es van fer imatges de tomografia per poder reconstruir la boca d'aquest. Al realitzar aquesta investigació es va saber que aquest s'alimentava d'arrels, llavors o fruita.

 

A part tenia els ulls grans, un bon sentit del olfacte i podia escoltar sorolls a alta freqüència a causa de la seva gran capacitat auditiva.

 

David Krause, qui va descobrir el crani al 2010 per casualitat, va explicar que els investigadors no saben casi res sobre l'evolució primerenca dels mamífers en els continents del sud ja que aquest descobriment prové d'un temps i un lloc del món en el que no es destaca i s'investiga poc. Cap paleontòleg s'hauria imaginat trobat una estranya barreja de característiques anatòmiques que té aquest crani.

 

Àmina El Mnajed

link: 

http://www.muyinteresante.es/ciencia/articulo/descubren-el-mamifero-mas-grande-conocido-de-la-epoca-de-los-dinosaurios-321415266901

 

 

Pot una cullera canviar el sabor?

El futur de la gastronomia no passa només pel simpàtic robot que ens serveix el sopar que ens va prometre el cinema de ciència-ficció dels cinquanta. És més, aquests serien unes innovacions menors comparades amb d’altres que ens estalviarien ingerir certs aliments antipàtics per a l’organisme (la sal, el sucre ...) sense condemnar-nos a una vida de sopars soses i oblidables. I aquestes ja estan arribant a poc a poc: tenidors que desprenen aromes, culleres que salen nostres menjars o sabors que podran descarregar-se d’una base de dades i ser incorporades als coberts perquè puguem degustar en els plats sense passar pels fogons.

Ho estan aconseguint amb invents tan sorprenents com una cullera que a través de l’electricitat aconsegueix que els menjars sàpiguen salades mitjançant un mecanisme meitat intrigant meitat aterridor: l’utensili crea els sabors a la llengua de l’usuari amb descàrregues elèctriques i les diferents freqüències dels guspires d’ones provoquen les conseqüents impressions que el que es pren és salat, dolç, agre o amarg.

 
Desenvolupada pel científic Nimesha Ranasinghe i el seu equip, la cullera, que han anomenat taste +, al seu torn evolució d’una interfície avui, vista amb perspectiva, ja una mica rudimentària.


"El gust no és només gust. És una sensació multisensorial i necessitem les olors, colors, experiències prèvies, textures ", ha declarat Ranasinghe a la revista New Scientist. "Estic intentant integrar els diferents aspectes d’aquestes sensacions", afirma. Aquesta cullera esta ideada principalment per a persones amb diabetes o per persones que no puguin menjar sal, per aixi poguer donarli mes sabor als àpats.

Aquest invent té molta projeccio de futur però, ara per ara s’haura d’anar femt proves i anar-lo perfeccionan.




http://elpais.com/elpais/2014/11/04/icon/1415121855_649929.html



Àlex Vilaclara

Descobert un derivat de la vitamina B3 que preveu el càncer de fetge a ratolins

Aquesta notícia ens comença informant sobre que el càncer de fetge és un dels tumors més freqüents en tot el món i és el que té pitjor prognòstic.

Segons l'Organizació Mundial de la Salut (OMS), al 2012 hi van haver 745.000 morts per tot el món i, això, és un nombre molt elevat que només ha passat amb el càncer de pulmó.

Ara, els investigadors del Centre Nacional de Investigacions Oncològiques (CNIO) han aconseguit el primer model de ratolí que reprodueix fidelment las fases del càncer hepàtic humà, des de que apareixen les primeres lesions en el fetge fins el desenvolupament de la metàstasis.

Els resultats han dit que indiquen que les dietes riques en nicotinamida (un derivat de la vitamina B3) protegeix a aquests ratolins del desenvolupament del càncer en les fases més inicials d'aquest.

Els resultats demostren també un efecte curatiu de la dieta en aquells ratolins que han desenvolupat previament la malaltia.

També s'ha observat que els suplements diaris de la vitamina B3 en poblacions amb deficiències nutricionals cròniques, redueixen la incidència d'alguns tipus de càncer com per exemple el d'esòfag.

Tot i els resultats, els investigadors alerten de que la eficàcia dels suplements nutricionals no està demostrada en humans.

L'equip de Djouder ha començat una colaboracin amb el Programa de Investigació Clínica del CNIO, per ampliar els estudis en ratolins i valorar el posible salt als humans.

Aquí us deixo una imatge de dos dels investigadors que han fet possible aquest descobriment.

 

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Descubierto-un-derivado-de-la-vitamina-B3-que-previene-el-cancer-de-higado-en-ratones

 

Paula Pérez