És mentir bo per la salut?

Sempre ens han dit des de petits que mentir és dolent, però a l'hora de la veritat enganyem constantment per evitar o bé ser rebutjats per la societat/entorn d'amics o per tenir més control sobre les persones. Però, és saludable? En què ens beneficia? 

Segons estudis recents, les dones menteixen majoritàriament per protegir una altre persona, els homes menteixen per millorar la seva imatge i els nens per evitar un càstig. De fet, l'evolució ens ha demostrat que mentir ajuda a la supervivència d'una espècie ja que això demostra un alt nivell intel·lectual que l'animal que l'empra. Gràcies a les mentides van assolir el lideratge de grup, aconseguien més èxit social i reproductiu.

Ensarronar ens aporta un estat de seguretat el qual fa que tinguem menys estrés. Però hi ha persones que a causa de la seva religió o educació el fet de mentir els provoca angoixa i malestar, aleshores en aquestes excepcions, enganyar no és una via saludable. Bé, sempre hi ha molts graus de mentida, podem dir-li al veí del costat que estem bé quan en realitat estem fets pols, o podem inventar que som científics de la NASA. 

A més, altres estudis demostren que acostumem a mentir quan ens sentim intimiadats o no tenim temps per pensar bé.

http://elpais.com/elpais/2014/11/14/buenavida/1415983320_146955.html

Paula Espinal

RECORDAR ELS BONS MOMENTS ALLUNYA LA DEPRESSIÓ I AJUDA A COMBATRE L'ESTRÈS

Segons uns estudis recents, un passatemps tant senzill i habitual com recordar bons momemts viscuts ens ajuda a regular les emocions, a allunyar la depressió i l'estrès.
Un grup de psicòlegs de la Universitat de Rutgers s'ha preguntat què passa en el cervell quan ens invaeix la nostàlgia i començem a recordar moments agradables i perquè té aquests efectes positius en el nostre estat d'ànim.

Per descobrir-ho van fer una resonància magnètica a un grup de voluntaris per veure quines parts del cervell s'activaven amb els bons records. El que han pogut veure és que reviure els records mentalment ens omple de emocions que revivim amb la mateuxa intensitat.

Les emocions son captades com una gratificació i posen en marxa el sistema de recompensa del cervell de manera molt similar a quan les experimentem de forma real. Amb això s'allibera dopamina, un neurotransmissor que ens proporciona una sensació d'euforia i també contribueix a augmentar la nostra motivació.

http://www.abc.es/ciencia/20141102/abci-recuerdos-vacuna-depresion-201411012057.html

Miranda Martínez

La violència sexista en els ximpanzés

El ximpanzé és l’ animal amb el qual compartim més similituds, i així ho ha demostrat una vegada més, on un estudi explica que els mascles ximpanzés utilitzan la violència per poder aparellar-se amb les famelles per tal de assegurar la seva descendència.

Així ho demostra Joseph Feldblum de l’ universitat de Duke en un estudi. En ell, explica que la violència dels ximpanzés no és episòdica, sino convencional i que no té perquè estar causada per el constant i agobiant contacte amb els humans. Els casos més habituals de violència sexista s’ esdevé entre els mascles més forts i poderosos, i la principal causa és la de garantir la seva descendència. El seu "Modus Operandis" consisteix en separar a una famella del grup i endur-se la a un lloc més íntim. Allà utilitza la intimidació fent servir unes branques, movent-les de forma enbojida i si cal donar-li alguns cops a la famella amb la branca. Si això no funciona, opten per colpejar-les amb els seus propis punys. Si la famella és prou valenta, cridarà ben fort o farà sorolls per tal de què les seves companyes acudeixin a socòrrala. Si pel contrari i més usual, la famella escau de forces, deixarà que el corpulent ximpanzé se’ n surti amb la seva deixant-la prenyada.


La informació ha estat extreta d’ aquesta pàgina web:

http://elpais.com/elpais/2014/11/13/ciencia/1415871548_587166.html



Guillem Pérez

Una combinació de fàrmacs guareix al 97% de l'hedqpatitis C en trasplantats

Una nova pràctica ha demostrat el potencial dels nous tractaments contra l’hepatitis C. En aquest cas es tracta de la curació de fins al 97% dels casos en persones que ja han rebut un trasplantament de fetge. Fins fa poc, a aquestes persones no se’ls hi podia fer el trasplantament, perquè el virus que tenen en el seu cos tornava a anar cap el nou òrgan. Però els nous tractaments permeten eliminar la infecció i, per tant, protegir el trasplantament. L’estudi ho publica el diari "New England Journal of Medicine".

La nova combinació, té dos grans avantatges per als pacients. La primera, evita l’ús del "Interferón", un medicament que fins ara entra en les composicions per tractar l’hepatitis C. El problema que té és que produeix importants efectes secundaris com la depressió i l’anèmia, a més a més cal prendre-ho durant 48 setmanes. Un aspecte important és que aquesta combinació d’antivirals és molt segura, a més d’eficaç. Els efectes contraris trobats han estat pocs. El segon avantatge, encara més important, és la seva eficàcia.

El trasplantament de fetge és moltes vegades la solució final per a les persones amb hepatitis C, ja que el virus pot causar Cirrosis o càncer hepàtic. A Espanya, en 2013 es van efectuar 1.093 d’aquestes intervencions, segons les dades de l’Organització Nacional de Trasplantaments.

Link
http://elpais.com/elpais/2014/11/11/ciencia/1415721310_207366.html


Helena Sànchez

El mòdul "Philae" s'ha posat a dormir sobre un cometa.

El mòdul “mòdul Philae”, primer artefacte humà que aconsegueix aterrar sobre un cometa, "s’ha posat a dormir" sobre la superfície de l’asteroide per falta de bateria, sense que se sàpiga si es podrà tornar a despertar i, si ho aconsegueix, quan ho farà.
L’Àgencia Espacial Europea (ESA) ha explicat que amb les seves bateries esgotades i sense prou llum solar per recarregar-les, ’Philae’ ha entrat en mode repòs per a un silenci potencialment llarg, ja que no se sap ben bé quan serà capaç de recarregar-les.

Abans d’entrar en aquest estat, el mòdul va poder transmetre valuoses dades científiques sobre el cometa 67/P Txuriumov-Guerassimenko, segons va explicar a través del blog de la missió Rosetta el seu responsable, Stefan Ulamec. Aquestes dades les va poder transmetre gràcies a una mesura que van adoptar els experts. Aquesta mesura consistia en activar el perforador de Philae, un dispositiu que podia fer un forat al terra de fins a 25 centímetres però que al final va acabar sent de 22. Amb el que s’extragués d’aquest forat es podria analitzar per amb tal de conèixer informació de gran rellevància sobre el cometa.

El contacte es va perdre a les 00.36 GMT, poc abans de la pèrdua de comunicació que ja estava prevista en qualsevol cas, perquè la sonda ’Rosetta’, des de la qual va ser llançada ’Philae’, orbita ara fora del seu abast.

"A partir d’ara, no serà possible cap contacte llevat que els panells solars de ’Philae’ rebin prou llum solar per generar l’energia necessària per despertar-lo", ha insistit l’ESA.

Després d’un viatge de milions de quilòmetres des de la Terra, el mòdul es va posar fa tres dies a l’asteroide, encara que no va aterrar on estava previst, sinó en una zona fosca i rocosa que, al no tenir contacte amb la llum solar, no li va permetre carregar les bateries.


http://elpais.com/elpais/2014/11/14/ciencia/1415980700_465592.html


Laura González Berrios

El peix globus arriba al mar Mediterràni

La direcció general de Pesca i Afers Marítims,ha alertat de la presència del peix globus al litoral català,concretament s’ha detectat el gènere ‘Lagocephalus’ que és verinós i no apte per el consum.


La primera vegada que es va constatar la captura d’aquest peix va ser l’any 2009 a Sant Carles de la Ràpita i des de aleshores s’han rebut 10 avisos més: dos a Cambrils,Vilanova i la Geltrú i l’Ametlla de Mar i un a l’Hospitalet de l’Infant i Coma-ruga.

El peix globus té un aspecte similar a un gran verat(pesa set kg i pot arribar a mesurar un metre de llargada),presenta una coloració blava grisenca, marronosa o verdosa pel dorsal i blanca per la part ventral on consta de una característica bossa recoberta de petites espines que pot inflar quan se sent en amenaçat.

Encara que la seva toxina es localitza sobretot al fetge i als ovaris no es descarta que també pugui estar en la seva carn. Aquesta toxina, la tetrodoxotina,si es consumeix ataca el sistema nerviós causant paràlisi muscular que pot induir a l’atur respiratori.

Fonts d’informació:
http://t.ara.cat/societat/Alerta-presencia-verinosos-litoral-catala_0_1247875399.html?utm_referrer=https%3A%2F%2Fwww.google.es%2F

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/detectada-presencia-pez-globo-venenoso-litoral-catalunya-2251380

http://www.vistaalmar.es/medio-ambiente/biodiversidad/1620-mar-mediterraneo-invadido-especies-exoticas.html






Salvador Galup
Classe Marx

Metges francesos aconsegueixen detectar el càncer de pulmó amb una anàlisi de sang

Aquest passat dissabte,un equip mèdic francès va anunciar que ha aconseguit detectar un càncer de pulmó amb una simple anàlisi de sang.

L’equip mèdic de l’hospital universitari niçard, liderat pel professor Paul Hofman, juntament amb la col.laboració d’un centre adscrit a la Universitat de Sophia-Antipolis, han aconseguit provar la presència de cèl·lules tumorals en la sang dels pacients abans que una radiografia pogués revelar el menor símptoma.

La prova, va estar realitzada entre 245 persones sense càncer. Més de la meitat de persones els quals van estar realitzades les proves ja eren de risc perquè patien una broncopatía crònica obstructiva, van detectar cèl·lules canceroses en cinc d’aquestes persones. Posteriorment, d’aquestes cinc persones amb cèl·lules canceroses totes elles van desenvolupar un càncer, és a dir que "parlem d’un 100% de fiabilitat", va explicar el doctor Hofman.

L’alerta primerenca és crucial en aquest tipus de malaltia. Els resultats de l’estudi, van ser publicat el divendres a una revisita científica nord-americana Plos One, fan pensar a l’equip fins i tot en la possibilitat de la "eradicació" d’aquest tipus de càncer

Previament estudis realitzats en animals ja havien demostrat prèviament que els tumors invasius propaguen per la sang cèl·lules canceroses des de les primeres etapes de la seva formació, per aquest motiu aquest nou mètode es considera un gran assoliment per al diagnòstic precoç i el seu tractament.




http://www.el-nacional.com/salud_y_bienestar/Medicos-franceses-detectar-pulmonar-analisis_0_512348781.html


Judit Ruiz

Es començarà a provar la vacuna de l'ebola el pròxim mes de gener del 2015.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va confirmar ahir que el proper mes de gener es començaran a enviar vacunes experimentals als països afectats pel brot d’ebola, sempre i quan els assajos clínics de diversos projectes que es duran a terme al llarg del mes de desembre ofereixin uns resultats positius i fiables.

La subdirectora general de l’OMS, Marie Paule Kieny, va aclarar durant la seva compareixença que no hi haurà vacunes per tothom, ja que de moment són les vacunes experimentals i no les definitives, és a dir, que arribaran en quantitats reduïdes. La vacuna arribarà 38 anys després de que la malaltia sorgís, deixant pel camí aproximadament a unes 5000 persones. En concret aquest brot té el seu origen deu mesos enrere a un petit poble Africà de la selva guineana. Aquest ha sobrepassat de forma brutal tots els que s’havien produït anteriorment i, a més de concretar només en aquell punt uns 10000 infectats no s’ha pogut evitar la seva propagació per Àfrica i fora del continent. Precisament ha estat el contagi de l’ebola a cooperants internacionals el que ha fet que es conegués arreu del món, ja que es convertí en un tema d’absoluta importància quan, si estigués només a terres africanes no hauria estat així. També gràcies a que sortís d’Àfrica s’ha posat una marxa més a l’hora de investigar tractaments i vacunes per poder curar als infectats.

Ara per ara hi ha 3 projectes de vacunes en marxa: el primer són els sèrums experimentals, que són els que es van subministrar als dos missioners espanyols infectats; d’altra banda tenim un projecte d’un programa de la farmacèutica britànica GlaxoSmithKline i l’Institut Nacional de Salut dels Estats Units, que ja s’està posant en marxa amb la colaboració de voluntaris; per últim ja s’han començat les investigacions per la VSV-EBOV, una vacuna canadenca. Si els resultats són positius està previst enviar-ne 800 dosis a l’Àfrica occidental per portar a terme la major part de la primera de les tres fases experimentals.
També ha París ja s’ha dissenyat un test ràpid de quinze minuts per saber si es pateix o no la malaltia, com si fos un test d’embaràs. Aquest producte està encara a l’espera de comercialitzar-se, ja que encara no estan autoritzats a fer-ho.

Webgrafia:

http://t.ara.cat/premium/tema_del_dia/vacunes-experimentals-arribaran-gener-del_0_1234676569.html?utm_referrer=http%3A%2F%2Fwww.ara.cat%2Fcercador%2F%3Ftext%3DCura%2Bde%2Bl%2527ebola
http://www.elmundo.es/salud/2014/10/24/544a5ad9268e3ed3028b458f.html?cid=MNOT23801&s_kw=las_oms_preve_comenzar_ensayos_clinicos_de_dos_vacunas_en_africa_el_proximo_mes_de_diciembre


LLUÍS BOU MORERA

Un transplantament cel·lular ajuda un lesionat medul·lar a caminar

La tècnica es experimental i no està a punt per aplicaria a gran escala.
El tractament consisteix a implantar cèl·lules nervioses del pacient mateix a la zona de la lesió medul·lar. D’aquesta maneta s’ha aconseguit regenerar en part la medul·la i que alguns dels impulsos nerviosos que envia el cervell arribin a les cames.
En un home de 40 anys que va tenir una lesió medul·lar el 2010 ha rebut aquest tractament que li ha permès tornar-se a aixecar i donar unes quantes passes recolzant-se a un caminador.
El tractament ha regenerat parcialment la medul·la dos anys després de quedar seccionada.
El tractament va consistir en dues intervencions quirúrgiques , a més d’un intens programa de rehabilitació per ajudar al pacient a recuperar el control de les cames.






www.vanguardia.com


Martí Pedro

Les galtes oreos són més addictives que la cocaína

D'acord amb un estudi publicat per estudiants i un professor de psicologia de la Universitat de Connecticut, les galetes Oreo són tan addictives com la cocaïna, o almenys ho són en les rates de laboratori.

L'objectiu de l'experiment consistia a analitzar el comportament humà enfront del poder addictiu de certs aliments. Joseph Schroeder -professor associat de psicologia i director del programa d'neurociencia- i els seus estudiants van trobar com les rates presentaven una forta associació entre els efectes de menjar les galetes i el consumir cocaïna.

Al moment d'analitzar els cervells de les rates van trobar que el menjar les galetes Oreo activava les neurones en l'anomenat 'centre del plaer' de la mateixa manera que quan es consumeixen drogues com la cocaïna.



"La nostra investigació dóna suport a la teoria que els aliments alts en greix i en sucre estimulen el cervell de la mateixa manera que les drogues ho fan. Això pot explicar per què algunes persones no poden resistir-se a aquests aliments tot i que saben que són nocius per a ells ", va explicar el Professor Schroeder.

Els resultats van ser tan sorprenents que fins i tot van arribar a la conclusió que les galetes s'activaven significativament més neurones que les que activava la cocaïna o la morfina. Schroeder presentarà l'estudi el pròxim mes a la Societat per a la Neurociència en una conferència de San Diego, Califòrnia.

http://www.taringa.net/posts/noticias/17263345/Las-galletas-Oreo-pueden-ser-tan-adictivas-como-la-cocaina.html



Àlex Compte

Controlant gens amb la ment

Un equip d’investigadors de l’Escola Politècnica Federal de Zurich ( Suïssa) ha aconseguit idear un mètode de regulació genètica què mitjançant ones cerebrals, es pot controlar el canvi de gens en proteïnes.

Aquest nou sistema utilitza un auricular especial que registra les ones cerebrals. Aquestes s’analitzen i s’envien a través de bluetooth a un controlador. El controlador coordina un generador de camps electromagnètics. D’aquesta manera, activant un implant amb una llum LED incorporada que emet un raig infraroig, s’aconsegueixen les cèl·lules i són modificades genèticament i produeixen la proteïna desitjada.

Aquest experiment ha estat provat tant en cultius cel·lular com en ratolins i ha estat un èxit.

Els investigadors diuen que amb aquest tipus d’implant poden ajudar a combatre malalties neurològiques com l’epilèpsia.

 

http://www.ideal.es/gente-estilo/201411/12/ciencia-sistema-controla-genes-mente-20141112194946.html

 

ADRIÀ RIERA 

 

 

Els efectes de la marihuana en el cervell.

Una nova investigació de l’Universitat de Texas ha arribat a la conclusió de que els efectes del consum habitual i prolongat de la marihuana en el cervell principalment depenen de dos factors, l’edat i el temps que es consumeix.
En l’investigació es detalla els efectes negatius de la marihuana en el cervell a llarg termini. Provoca anomalies en la funció cerebral i en l’estructura ja que es produeix una degradació progresiva.
En l’investigació hi va participar 48 consumidors crònics i 62 adults no consumidors, en els resultats es va poguer comprovar que els consumidors tenien menys volum cerebral un menor connectivitat cerebral que els que no consumien.



http://www.muyinteresante.es/salud/articulo/los-efectos-en-el-cerebro-del-consumo-prolongado-de-marihuana-281415709873

Laia Valero

Els efectes de la marihuana en el cervell.

Una nova investigació de l’Universitat de Texas ha arribat a la conclusió de que els efectes del consum habitual i prolongat de la marihuana en el cervell principalment depenen de dos factors, l’edat i el temps que es consumeix.
En l’investigació es detalla els efectes negatius de la marihuana en el cervell a llarg termini. Provoca anomalies en la funció cerebral i en l’estructura ja que es produeix una degradació progresiva.
En l’investigació hi va participar 48 consumidors crònics i 62 adults no consumidors, en els resultats es va poguer comprovar que els consumidors tenien menys volum cerebral un menor connectivitat cerebral que els que no consumien.



http://www.muyinteresante.es/salud/articulo/los-efectos-en-el-cerebro-del-consumo-prolongado-de-marihuana-281415709873

Laia Valero

Científics japonesos aconssegueixen crear ratolins transparents

https://m.youtube.com/watch?v=nCuDSC0Zc9Y

Un equip de científics japonesos ha aconseguit crear uns ratolins adults transparents. Aquests animals tenen tots els òrgans com qualsevol ratolí, amb la diferencia que la seva pell es transparent i la seva sang incolora, la qual cosa permet observar l’interior de l’organisme sense la necessitat de diseccionat l’ànimal.
Les característiques d’aquest roedor son una mica diferents a les de la seva mateixa espècie, son animals que han perdut per complet el pelatge, només els queda la pell, aquesta pell mitjançant processó químics s’ha aconseguit fer-la transparent, la sang tampoc es la mateixa, ja que ha estat tractada químicament amb un procés químic que es diu CUBIC, això es una barreja de substàncies químiques que el que fan és decolorar la sang, aquest procés de tranformació sanguínia triga entre 12 i 14 dies en fer-se efectiu. Aquests son animals que no tenen mobilitat i que no venen creats d’envrions naturals, ja que han estat creats a laboratoris.
Aquest estudi i creació dels ratolins ha estat crat per científics japonesos de l’universitat de de Tokio, juntament amb científics de l’Institut de Riken.
L’objectiu d’aquesta innovació ha estat per poder veure desembolupar segons quines malalties en un animal viu, sense tenir la necessitat de diseccionarlo-lo i poder evaluar la malaltia des de el seu inici fins el seu estat més avançat. Per exemple injectar-li cèl·lules tumorals i veure com es desembolupa aquest tumor en viu, ja que al ser transparent ho permet fer-ho, de les maneres tradicionals això no era possible i es tenia que infectar les cèl·lules tumorals, esperar un temps a que creixés el tumor i després diseccionar l’animal per veure els processos d’aquest tumors, per tant no es podien valorar tantes coses que com es preveu fer-ho ara.
Aquest avenç afavoriria a l’investigació de malalties com el càncer o la diabetis. Per exemple en el cas de la diabetis podríem detectar quin es el motiu pel qual el pàncrees deixa de segregar insulina, això es faria marcan o colorant les cèl·lules encarregades de segregar insulina del pàncrees d’un ratolí diabètic i com la resta del organisme es transparent, es podria observar el procés pel qual aquestes cèl·lules es redueixen en numero segons la malaltia.


Links
http://www.abc.es/ciencia/20141107/abci-ratones-transparentes-201411072139.html
http://www.que.es/ultimas-noticias/curiosas/201411071213-cientificos-japoneses-crean-ratones-transparentes.html
http://www.eluniverso.com/vida-estilo/2014/11/06/nota/4191906/cientificos-crean-raton-piel-transparente
https://m.youtube.com/watch?v=nCuDSC0Zc9Y



Pol Rubio

El transplant del cordó umbilical podria ser la cura del VIH

Espanya serà pionera al posar en practica el primer assaig clínic del món sobre l’ús terapèutic de la sang de cordó umbilical en pacients que tenen VIH amb un càncer hematològic. Aquest objectiu de projecte s’ha representat a Madrid amb l’organització nacional de transplants (ONT) i la societat espanyola de hematologia i hemoteràpia, i que proposa el traspàs de sang d’un cordó umbilical en la erradicació del virus que causa la sida en pacients que a més a més tenen un tumor hematològic, com un limfoma o leucèmia.

Aquest projecte tracta d’un tipus de sang d’un cordó umbilical amb una rara mutació genètica, coneguda com la variant CCR5 Delta 32, que és capaç d’eliminar del organisme tot tipus de rastre de VIH.

Un equip multidisciplinar del institut català de oncologia, amb la col·laboració amb l’Institut d’investigació del SIDA IrsiCaixa i el banc de sang i teixits de Barcelona, ja ho han aconseguit mitjançant un pacient VIH amb limfoma, que tot i morir tres mesos més tard, es va comprovar que acabà lliure del virus que causa el sida.

Des de fa uns anys se sap que la variant genètica CCR5 Delta32 de la cèl·lula mare sanguínies que conté el cordó umbilical, sembla que ofereix resistència natural a la infecció per VIH, però fins ara, la única evidencia de cura que havia era el cas de "Timothy Ray Brown", també conegut com el pacient del Berlín, un pacient amb leucèmia aguda i infecció pel VIH, que va rebre un transplants de medul·la òssia de donant no emparentat, amb les cèl·lules mare que presentaven la variable genètica CCR5 Delta32. Cinc anys mes tard del transplant i d’haver-se suspès la teràpia antiretroviral, Timothy Ray Brown, continua curat de la infecció pel VIH, que demostra que la estratègia ofereix la curació a llarg termini.

Per portar a terme a aquest assaig s’ha fet un gran esforç en el nostre país per poder aconseguir un patrimoni en unitats de sang de cordó umbilical. Però no només el nostre país és líder de cantitat de cordons umbilicals aconseguits sinó que també en calitat, ja que els cordons umbilicals espanyols es caracteritzen per una elevada celularitat. 

 

Links

http://elpais.com/elpais/2014/11/06/media/1415294133_771284.html 

http://www.abc.es/salud/noticias/20141106/abci-cordon-ensayo-201411051811.html

 

Andrea Olivé

Trobada la cura per la diabetis tipus 1?

En els últims anys, la diabetis ha millorat molt els seus tractaments i han progressat amb les investigacions per arribar a una cura. Haurà arribat el moment?

 Després d’haver investigat durant 15 anys, els científics de la universitat de Harvard (amb el professor Doug Melton com a guia), han creat una nova tècnica que permet transformar les cèl·lules mare embrionàries en cèl·lules beta funcionals. Això vol dir que amb l’ajuda d’alguns químics, han aconseguit que les cèl·lules mare es puguin convertir en cèl·lules beta (creadores d’insulina).

Feia temps que les cèl·lules mare estaven sota el microscopi d’aquests investigadors, pero fins ara cap grup de  havia aconseguit formar cèl·lules beta madures injectables als pacients, i que aquestes poguessin segregar insulina, va dir el senyor Melton. 

La invenció va ser provada amb ratolins que patien diabetis tipus 1, i va tenir un resultat bastant bo; les cèl·lules eren capaçes de produir insulina i mantenir el nivell de glucosa estable durant alguns mesos i ara ja estan provant amb els simis. ALa investigació assegura que la diabetis dels ratolins desapareixia en deu dies, fet que segons el senyor Melton "el fet de trobar un tipus de cèl·lula sense precedents podria utilitzar-ne en la teràpia de transplantament de cèl·lules a la diabetis". 

El problema del estudi es que les cèl·lules transplantades haurien d’enfrontar-se al sistema immunològic del cos del malalt, fet que les destruirà; per això, els científics asseguren que han de seguir investigant per trobar una cura efectiva. 

 

Links

http://actualidad.rt.com/ciencias/view/143181-cientificos-diabetes-celulas-madre

 

Claudia Jové

Un coet de la NASA explota en el llançament

 

El coet anomenat Antares de la firma privada Orbital Sciences Corporation, va explotar el dimarts passat des de les instal·lacions de la NASA a la Illa Wallops, Virginia (USA).

El coet amb la missió de portar més de dos tones de material d’abastiment per els tripulants de l’Estació Espacial Internacional, a fallat. L’agència espacial estadounidenca (NASA), a informat de que l’explosió es va produir sis segons després del llançament del coet. Per causes encara per determinar, el coet va quedar completament fet cendres.

El vicepresident ejectiu de la companyia (OSC), Frank Culbertson, va indicar en un comunicat que encara era molt d’hora per saber en detall tot el que havia succeït. “Portarem a terme una investigació profunda d’immediat per poder determinar la causa d’aquest fracàs y quines mesures de precaució es poden dur a terme perquè no es torni a repetir un incident com aquest”, va declarar Culbertson.

L’equip Orbital Sciences Corporation està executant tots els procediments necessaris per analitzar tots els fets que van fer explotar el coet Antares y la nau espacial Cygnus.

Poques hores després de l’explosió de la nau especial “Cygnus” durant el seu llançament als Estats Units, Rússia va enviar un transport propi amb provisions per l’Estació Espacial Internacional.

El coet portador Rus, va partir de l’aeròdrom de Baikonur a Kazajstán. La nau portava més de 2,5 tones d’aliments, combustible i correu privat per els astronautes.

Arnau Felip.

 

Víedo:

http://youtu.be/NCWunnJXdm0

Webgrafia:

http://www.lavanguardia.com/sucesos/20141028/54418657751/cohete-nasa-explota-lanzamiento.html

http://www.20minutos.es/noticia/2280181/0/cohete-nasa-antares/no-tripulado/explosion-despegue/

 

Desarrollo de un dispositivo para diagnosticar la esquizofrenia

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000928.htm http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/003213.htm http://es.m.wikipedia.org/wiki/Tomograf%C3%ADa_por_emisión_de_positrones http://elpais.com/elpais/2014/10/15/ciencia/1413390481_923482.html http://www.radiologyinfo.org/mobile/sp/info.cfm?pg=fmribrain20141025182722-image.jpg

José María Benlloch,es un investigador que ya ha hecho diversas investigaciones y aportaciones en los diagnósticos de enfermedades con imágenes. Actualmente está trabajando en un dispositivo para diagnosticar enfermedades mentales, como por ejemplo, la esquizofrenia y la depresión.

La depresión es el hecho de sentirse triste, melancólico, abatido, infeliz o derrumbado. La mayoría de personas la sufren alguna vez en su vida pero lo hacen durante períodos cortos de tiempo. Algunos de los síntomas de esta enfermedad son: la pérdida de placer en actividades habituales, la falta o el exceso de sueño, los movimientos muy rápidos o muy lentos, entre otros.

La esquizofrenia consiste en un trastorno mental que no se sabe qué lo causa pero que dificulta el pensamiento claro, el responder de manera normal delante de una situación social, el no saber diferenciar entre algo real e irreal y responder de manera normal emocionalmente delante de ciertas situaciones.

Lo que han hecho José María Benlloch y su equipo ha sido combinar la resonancia magnética funcional ( examen médico que ayuda a que los médicos diagnostiquen y traten enfermedades), y el PET ( tecnología sanitaria propia de una especialidad, la medicina nuclear. Consiste en tomar imágenes de la actividad metabólica del cuerpo humano con temógrafos). La resonancia magnética muestra las zonas cerebrales más activas i el PET aporta información sobre la activación de los neurotransmisores.

Con este desarrollo lo que pretenden es comparar imágenes de cerebros de pacientes que sufren estas enfermedades para que ayuden a encontrar con más facilidad, rapidez y certeza la enfermedad en otros pacientes en los que aún no han sido diagnosticadas.

Está previsto que este equipo se empiece a probar en un año y medio con enfermos de esquizofrenia y con gente que padece depresiones, pero también se espera que sirva para los pacientes con alzhéimer.

Laura Moreiras

Un home paralític torna a caminar

Darek Fidyka, de 38 anys, ha tornat a caminar després de quatre anys sense poder-ho fer a causa d'una ganivetada que l'hi va partir la medul·la espinal l'any 2010  i el va deixar sense sensibilitat a la meitat inferior del cos.

El doctor que tractat a Fidyka, Geoffrey Raisman, ha assegurat que aquest es un pas més important que el primer pas de l'home a la Lluna i vol dur a terme el seu tractament, que explicaré a continuació, a deu persones més de Polònia i el Regne Unit.

El tractament consisteix en traspassos:

1. En la primera operació se li va treure un bulb olfactori a el pacient i es va posar en cultiu.
2. Al cap de dues setmanes se li van injectar el cultiu a sobre i a sota de la lesió.
3. I en una tercera intervenció, se li va transplantar teixit nerviós procedent del turmell per que fes de connector mentre la medul·la es regenerava.

Va seguir amb el tractament dut a terme avanç de l'operació fins que al cap de tres mesos va començar a sentir els músculs de la cama esquerra; el cap de sis mesos va fer els seus primers passos; i ara, al cap de dos anys, ja pot conduir i caminar amb l'ajut d'un caminador, i el més important per els doctors, ja pot fer vida normal.

Eduard Fisa

 

Webgrafia:

http://www.lavanguardia.com/salud/20141021/54417351075/paralitico-caminar-trasplante-celulas.html

http://www.elmundo.es/salud/2014/10/21/5446265822601de47d8b4573.html

El tatuatge que transfoma la teva suor en electricitat

Des de fa temps s’ha convertit en una obsessió dels laboratoris de tot el món buscar noves formes de generar electricitat, ja que en la societat actual l’ús de telèfons mòbils, tabletes i tot tipus de productes tecnològics és bàsic. Per això aquests han estat estudiant diferents alternatives per a que deixem d’estar pendents dels endolls.

 

Així és com un equip de la Universitat de Califòrnia ha dut a terme un sensor en forma de tatuatge temporal. La funció principal d’aquest sensor és la de monotoritzar el cos mentre es realitza activitat física. El sensor treballa a través de la detecció d’un tipus d’àcid que està present a la suor. Però el més sorprenent d’aquest és que posseeix uns enzims capaços de recol·lectar electrons de l’àcid generant una petita corrent elèctrica (70 microwatts per centímetre quadrat de pell). El pas següent va ser integrar una “biobateria” al tatuatge.

 

L’ànode conté l’enzim que prèn els electrons de l’àcid, i el càtode posseeix una mol.lècula que accepta organismes europeus de normalització d’electrons. De moment, la quantitat d’energia que és capaç de d’emmagatzemar és molt inferior a la que es necessita per carregar un aparell electrònic comú, com un telèfon mòbil.

Berta Pujol

 

http://www.elmundo.es/ciencia/2014/10/11/543950d4e2704e5e6d8b4577.html