Blogia

colorblau

Un error en el Cromosoma 1 pot produir l'Esquizofrènia

Un error en el Cromosoma 1 pot produir l'Esquizofrènia

En Estats Units, l'Institut Tecnològic de Masschussets (MIT), va realitza una investigació referent a l'estudi de fragments de ADN, arribant a un increïble conclusió, segons l'article publicat en la revesteixi Technology Review, un petit fragment de ADN pot influir en certes malalties com l'autisme, retard mental, fins a l'esquizofrènia.

Mitjançant l'anàlisi de gairebé mes de 200 milions de parells que conté el Cromosoma 1, considerant un dels cromosomes mes grans amb cas 3100 gens, van trobar un particular fragment de ADN, que ho van anomenar "A Hole In The Genome" (un forat en el genoma), aquest petit fragment és el més propens als errors anomenat1q21.1, que és el qual genera aquestes malalties, aquelles persones que conten amb aquest petit error són mes propenses a sofrir aquestes malalties.

Més informació: http://www.laflecha.net/canales/ciencia/un-pequeno-fragmento-de-adn-puede-provocar-el-autismo-o-la-esquizofrenia/

Jordi Moré

 

Es presenta a Espanya l'innovador ordinador tàctil Surface.

Es presenta a Espanya l'innovador ordinador tàctil Surface.

Fa uns dies es va presentar a Espanya un ordinador tàctil creat per Microsoft. Aquest nou invent, de forma semblant a la d’una taula, disposa d’una pantalla plana en forma horitzontal mitjançant la qual es controlen tots els procesos, però el que realment el fa innovador i el distingeix dels altres ordinadors tàctils que coneixem és la nova manera d’interactuar amb ell: el Surface reconèix alguns objectes físics com càmeres digitals i mòbils amb els quals pot transferir continguts sense necessitat de cables, simplement a l’estar en contacte. Per exemple: Si vols passar unes fotografies de la càmara digital al mòbil, només cal posar-los els dos damunt de la pantalla i arrossegar les fotos d’un dispositiu a l’altre. 

A més a més també té potencial per l’oci: la seva pantalla és ideal per alguns videojocs o altres tipus d’entreteniments com la música, la pantalla es pot convertir en un teclat de piano.

Actualment a Espanya està disponible per un preu de 13000 euros encara que és possible que baixi d’aquí a uns mesos.

Aquí teniu els enllaços de la web oficial del producte i de la web "Hoy Tecnologia"

 http://www.microsoft.com/surface/

http://www.hoytecnologia.com/noticias/Microsoft-rompe-barreras-entre/99649

 

Pol Turró

 

Així es busca una Terra

Així es busca una Terra

• Científics espanyols participaran en l’anàlisi de les 170.000 estrelles observades per la sonda ’Kepler’ .

• L’objectiu és determinar quins són els sistemes solars més atractius.

Els astrofísics es mostren convençuts que les observacions realitzades per la sonda Kepler permetran detectar milers de planetes que orbiten al voltant de llunyanes estrelles, però únicament uns quants compartiran les característiques que van permetre el sorgiment de la vida a la Terra: la mida adequada, al lloc adequat i en la combinació planetària adequada. Segons les previsions, Kepler observarà durant tres anys unes 170.000 estrelles. Decidir quins són els sols més interessants dependrà en gran mesura del que decideixin un grapat de científics europeus especialistes en astrosismologia, una tècnica d’anàlisi d’ones sòniques que permet conèixer què està passant sota la superfície dels astres.

En primer lloc, les observacions de Kepler detecten que la intensitat d’una estrella puja i baixa. "L’alerta s’activa. Els canvis en la llum que ens arriben són símptoma d’un possible trànsit". Un trànsit significa que un planeta acaba de passar per davant de l’estrella, però poc més. Uns 60 dels aproximadament 310 planetes extrasolars descoberts fins ara han estat localitzats i confirmats per aquest mètode. El segon pas és desxifrar com és l’estrella. Els científics han desenvolupat programes informàtics que permeten inferir com són els astres, la seva composició química i la seva taxa de rotació, entre altres factors, en funció de les oscil.lacions de la llum. Kepler té un telescopi extraordinàriament sensible per poder observar tots aquests canvis.

El que es vol aconseguir amb aquest projecte és definir mètodes per calcular l’edat de les estrelles, per comprendre la seva evolució i determinar si el nostre Sol és un tipus d’estrella típica, molt abundant o no.

Enllaç:

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090307/53654095978/la-sonda-kepler-parte-al-espacio-en-busca-de-planetas-como-la-tierra.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/03/07/ciencia/1236398681.html

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=593211&idseccio_PK=1021&h=

Laura Arlà

 

 

 

 

Donar un nom a cada vaca i Tractar-la amistosament augmenta la seva producció de llet.

Donar un nom a cada vaca i Tractar-la amistosament augmenta la seva  producció de llet.

Un equip de científics de la Universitat de Newcastle han pogut comprovar que una vaca amb nom propi té una producció de llet més elevada que no pas una altre sense nom ( 200 litres més ).

Passa el mateix amb els humans, al rebre una atenció personalitzada i especial es senten més feliçes i més tranquiles.

Un granger de les afores de Londres va comprovar que una vaca tractada am el màxim cuidado possible i amb els màxims privilegis que pot tenir un animal , podia arribar a produir fins a 290 litres, i aquests litres es podien succionar amb un temps de 3 hores.

La por que té una vaca a l'home també fa que el seu rendiment de producció sigui més baix.

 

No rentar-se les mans es pitjor que ser llepat a la cara per un gos domèstic.

No rentar-se les mans es pitjor que ser llepat a la cara per un gos domèstic.

Les persones que permeten que els seus gossos comparteixin llit amb ells, estiguin en contacte constant i siguin llepats pel gos, estàn en bona companyia i no és dolent per la salut de la persona. Els estudis ens mostren que més de la meitat de persones amb gossos deixen rebre aquest afecte per part de les seves mascotes .

Universidad Estatal de Kansas ha realitzat un estudi en el que ens il·lustra de que les persones no tenen perquè rebre virus i bacteries del gos domèstic , és a dir, que hi ha un contacte sense contagi. O, que té les mateixes minímes possibilitats de ser contagiat una persona que està constanment en contacte amb la seva mascota que una que no hi està.

Aquest fet és positiu ja que el fet de que la persona rebi un afecte per part del seu gos , té efectes psicològics molt bons en la persona , inclús aquest pot estimar i apreciar al gos al igual que un mateix humà proper .

Pensan-t'ho bé podem pensar que és lògic que no es produeixin contagis en èssers vius, però de diferents espècies.

La universitat de Kansas ha valorat i analitzat les conseqüències de la cuida i la salut de la netega constant de les mans, i comparant amb el tema del contacte d'una persona amb un humà ha arribat a la conclusió de que es pitjor la mala higiene de les mans que el contacte fisic del gos am la persona en si.

 

Xavi Lombart Bueno

CAP AL DESENVOLUPAMENT D'UN NOU TIPUS DE COMBUSTIBLE GELIFICAT

CAP AL DESENVOLUPAMENT D'UN NOU TIPUS DE COMBUSTIBLE GELIFICAT

Un conjunt d'enginyers i també de científics del sector alimentari estan treballant junts per a desenvolupar un nou tipus de combustible gelificat, dissenyat per a millorar la seguretat, el rendiment i l'abast dels coets per a aplicacions espacials i militars.
 Els combustibles gelificats són inherentment més segurs que els líquids perquè no degoten ni es filtren amb la facilitat amb que ho fan els líquids. A més, permetrien controlar millor els coets del que és possible amb els combustibles sòlids que s'utilitzen en l'actualitat. Els motors que utilitzin combustibles gelificats podrien ser accelerats, desaccelerats i controlats de forma més precisa que els coets convencionals que utilitzen combustibles sòlids. AL motor alimentat amb combustible gelificat se li podria encendre i apagar, i permetria operacions tals com que el vehicle pogués descendir suaument amb el motor apagat, i modificar la seva embranzida per a anar ràpid o a poc a poc. En definitiva, un motor alimentat amb combustible gelificat resulta molt més maniobrable.
Els combustibles gelificats també tendeixen a tenir una mica més d'energia que els combustibles sòlids. Els combustibles gelificats podrien així mateix utilitzar-se en propulsores orbitales per a posicionar satèl·lits i en altres classes de missions espacials. El grup d'investigadors que treballa en el projecte inclou a experts en Enginyeria Mecànica, Aeronàutica i Astronáutica, així com especialistes en Ciències dels Aliments i Enginyeria Biològica i Agrònoma de la Universitat Purdue, a més de científics de la Universitat Estatal de Iowa i la Universitat de Massachusetts. Els gels són més complexos que els fluids i sòlids comuns. Per això, en el projecte s'utilitzarà l'experiència i perícia dels científics dels aliments, qui acostumen a treballar de manera rutinària amb gels.

MATIAS MUELAS REY.

Nova Zelanda No Va estar del Tot Submergida Sota el Mar Fa Entre 22 i 25 Milions d'Anys

Nova Zelanda No Va estar del Tot Submergida Sota el Mar Fa Entre 22 i 25 Milions d'Anys

El fòssil d'un rèptil neozelandés semblant a un llangardaix ha estat identificat per un equip de científics del University College de Londres, la Universitat d'Adelaida, i el Museu Nacional de Nova Zelanda.
El fòssil, datat com de fa 18 milions d'anys, ha proporcionat arguments frescos per al debat sobre si el continent va estar o no totalment submergit fa uns 25 milions d'anys. Avui, l'amenaçat tuátara de Nova Zelanda és un rèptil semblant a un llangardaix i únic supervivent d'un grup que estava globalment distribuït en l'època dels dinosauris.
El tuátara viu en 35 illes espargides al voltant de la costa de Nova Zelanda, mentre que les poblacions del continent es van extingir amb l'arribada d'humans i els animals portats per aquests, fa uns 750 anys. El fòssil de tuátara conegut més antic data del Període Plistocè (al voltant de 34.000 anys enrere), mentre que el recentment descobert data del Miocè Primerenc, fa entre 16 i 19 milions d'anys. El fòssil, que consta de mandíbules i dentadura, molt semblants a les del tuátara actual. Aquest descubriment ofereix evidències addicionals de la presència dels avantpassats del tuátara en la massa de terra continental des que aquesta es va separar de la resta dels continents del sud fa uns 82 milions d'anys. S'ha argumentat que Nova Zelanda va quedar completament submergida durant el Oligo-miocè, fa entre 22 i 25 milions d'anys. 
L'autor principal d'aquest estudi és Marc Jones, del University College de Londres.

Refrigeració amb la calor de l’estiu

Refrigeració amb la calor de l’estiu

El cap del projecte d’investigació de refrigeració solar, Stephen White, està convençut que poden assolir-se retallades significatives de les emissions de gasos d’efecte hivernacle recorrent a sistemes d’aire condicionat que puguin utilitzar l’energia del Sol.

 

La refrigeració solar utilitza la calor dels col·lectors tèrmics solars per a generar el refredament requerit per un aparell d’aire condicionat en un edifici.

 

La majoria dels condicionadors d’aire mecànics convencionals utilitzen l’electricitat, sovint derivada dels combustibles fòssils, per a obtenir l’energia requerida per a comprimir un refrigerant i refrescar un edifici. En nacions com Austràlia, això sol constituir entre el 20 i el 30 per cent del consum d’energia dels edificis i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

 

La refrigeració solar consumeix menys electricitat quan es compara amb un condicionador d’aire mecànic convencional, i el consum més baix d’electricitat es tradueix en emissions més baixes de gasos d’efecte hivernacle.

 

Podrem estar frescs gràcies a la calor de l’estiu?

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/040309d.html

Sandra Sànchez

Un mosquit va sobreviure 18 mesos en l'espai

Un mosquit va sobreviure 18 mesos en l'espai

Un mosquit es va convertir en el protagonista del projecte Biorix, que té per experiment estudiar els possibles efectes que pugui causar en els éssers vius l'exposició espacial.

Per a poder realitzar estudis corresponents es van exposar bacteris i fongs en l'espai, obteni resultats no tan reals, a través del qual va sorgir la idea d'un científic japones d'experimentar amb un mosquit. L'insecte nominat a les investigacions corresponents té origen africà (quironómido), l'hàbitat on es desenvolupa és humit, sobreviu en el temps de sequera, i és molt resistent a condicions dures, característiques ideals per a ser col·locat en l'espai dintre d'una llauna, sense cap aliment ni protecció per 18 mesos, sobrevivint a les extremes condicions que va ser sotmès. El mosquit ja es troba de tornada a la terra. Tota la informació va ser revelada per Anatolv Grigoryev, vicepresident de l'Acadèmia Russa de Ciències, i l'Agència RIA Novosti.

En el 2007, astronautes russos van col·locar en l'espai un cilindre amb tot tipus de proves biològiques (microorganismes), que també van arribar a sobreviure, suportant les temperatures de -150°C a 60°C. Totes les proves es van fer amb la finalitat d'enviar futures missions tripuladas.

Més informació: http://escuadrondelaverdad.blogspot.com/2009/02/un-mosquito-sobrevive-18-meses-en-la.html

Jordi Moré

En busca de planetes habitables

En busca de planetes habitables

Avui a la matinada la NASA ha llançat a l'espai un potentíssim telescopi des de l'estació de cap Canaveral (Florida) amb l'objectiu ambiciós d'identificar planetes habitables, similars al nostre. És el que s'anomena la missió Kepler, que explorarà una regió a les constel·lacions del Cigne i de la Lira.

L'objectiu de tot plegat és trobar planetes d'extensió semblant a la de la Terra i que es trobin en una zona habitable, de les mateixes característiques d'aquesta. La missió durarà tres anys i mig i intentarà identificar més de cent mil cossos. Un altre dels objectius d'aquesta investigació és que es tracta d'averiguar si la Terra és única o si hi ha planetes semblants al nostre. Aquesta qüestió, que ja es va fer a l'antiguitat, ha pres molta més importància des que es van descobrir planetes extrasolars és a dir, de fora del Sistema Solar. El primer es va descobrir el 1995 i ja se n'han trobats tres-cents quaranta, tots amb telescopis situats a la Terra. Per contra, cap d'ells s'hi assembla.

La missió porta el nom de Kepler, en honor de l'astrònom alemany, que va ser un dels primers defensors del model heliocèntric de Copèrnic. Aquest any es celebra el quatre-cents aniversari de l'Atronomia nova que va publicar Kepler, en què exposava les dues primers lleis del moviment dels planetes, també anomenades, és a dir, que els planetes giraven al voltant del Sol fent una òrbita el·líptica, i que es movien més veloçment com més s'hi acostaven.

El 2009 també és l'any de l'astronomia, a causa del 400 aniversari de les primeres observacions telescòpiques, més la comentada de Kepler.

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3552558

TONI DE PABLO

Un asteroide passa pel costat de la Terra

Un asteroide gran com un edifici de deu pisos d'alçada va passar dilluns roçant la Terra a 92000 km/h. Si hagués impactat amb el nostre planeta s'hagués alliberat una energia equivalent a mil bombes atòmiques com les de Hiroshima.

El fet va succeir vora tres quarts de tres del dilluns passat, moment en que el cel va estar a punt de caure damunt nostre. L'asteroide gegantí va passar a uns 72000 km de la Terra, segons la Societat Planetària dels Estats Units. Per posar un exemple d'una distància mínima a escala astronòmica: equival al doble de l'alçada a la que orbiten els satèl·lits de comunicacions geoestacionàries o una cinquena part de la distància a la Lluna.

Tot i que aquest no es un fenomen infreqüent, ja que han passat diversos asteroides pel costat de la Terra al llarg dels anys, una aproximació tan propera d'un astre amb aquest potencial catastròfic sí que és excepcional i vibrant. Al març del 2004 un asteroide de només sis metres de diàmetre va passar a nomes 6500 km de la terra. Per contra, un petit asteroide va caure al Sudan fa poc més de 6 mesos, sense danys materials ni humans.

 

 

http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20090305/5352096273.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20090305/53652096273.html

 

TONI DE PABLO

Experiments amb llum 10000 vegades més forta que la del Sol

Experiments amb llum 10000 vegades més forta que la del Sol

Actualment a Oxfordshide, a Anglaterra, hi ha un accelerador de partícules que es capaç de produir llum 10 milions de vegades més brillant que la llum solar. Aquesta estació ocupa una àrea equivalent a 5 camps de futbol i tota la seva estructura, amb la tecnologia capaç de tal quantitat de potència, va costar 500 milions de dòlars.

El raig que crea podrà ser utilitzat en molts experiments científics, però on més s’utilitza actualment és en el camp de la teologia. S’utilitza per a intentar desxifrar el contingut de manuscrits i textos antiquíssims que tenen uns danys suficients per a no poder ser utilitzats manualment, és a dir que no es poden manipular perquè són tan antics que es trenquen molt fàcilment.

La llum que produeix l’accelerador allibera un raig X molt potent que quan s’aplica sobre un d’aquests manuscrits permet produir una imatge en tercera dimensió del text sense ni haver d’obrir-lo. Amb l’ ajuda de superordinadors y software per a la manipulació d’imatges, els científics separen cadascuna de les capes que conformen la imatge per a poder reconstruir les pàgines del llibre o del manuscrit. 

 

Gerard Masip

Un cervell de rata pot pilotar un avió

Un cervell de rata pot pilotar un avió

 

Un grup de científics de Florida han creat un conjunt de neurones que poden pilotar de forma efectiva un avió de combat en un simulador de vol.

El conjunt esta format per 25.000 neurones extretes d’un cervell de rata i cultivades en una placa de Petri. En un temps i gràcies a les substàncies químiques del cultiu que ho afavorien, les neurones van començar a crear connexions entre elles.

 

A través de 60 elèctrodes les neurones envien i reben senyals elèctriques amb l’ordinador que els indica les condicions del vol i de l’avió i elles responen sobre com s’ha de moure l’avió. L’aprenentatge de com pilotar per part de les neurones es va donar de forma gradual i en la fase final és capaç de controlar el caça F-22 en totes les condicions meteorològiques sense errors.

 

Aquesta tecnologia d’aprenentatge i d’ordinador biològic es podria utilitzar en un futur per a ajuda mèdica ja que ajuda a comprendre la complicitat del cervell dels animals i per a crear vehicles neuronals, es a dir, vehicles controlats per un ordinador assistit per conjunt de neurones entrellaçades.

Actualment la Universitat de Florida ja està treballant en les vehicles neuronals i el col·legi d’Enginyeria i ciències físiques del Regne Unit està dissenyant un robot que es mou, reconeix obstacles, els evita i n’aprèn a partir del mateix principi.

 

Enllaços: http://www.zonagratuita.com/servicios/noticias/2004/noviembre/rata.htm

http://www.podnova.com/channel/9385/episode/43/

 

Àlex Palau

Grafé: molècules 2D permeten comprovar la teoria de la relativitat d'Einstein

Grafé: molècules 2D permeten comprovar la teoria de la relativitat d'Einstein

Denominat grafé, ja s’ha utilitzat en un experiment de laboratori per a comprovar la teoria de la relativitat d’Einstein.
Fins ara, aquesta teoria només es podia demostrar per mitjà d’experiments molt complicats i cars o estudiant les estrelles de les galàxies més llunyanes.

André Geim, professor de la facultat de Física i Astronomia de la universitat anglesa de Manchester, que ha participat en l’equip descobridor del grafé, ha sigut guardonat amb el premi i la medalla de Física Mott 2007, que concedeix l’Institute of Physics als físics britànics.

Els esforços dels equips del professor Geim a Anglaterra i del Dr Kostya Novoselov i el seu equip de l’Institut de Microelectrònica de Chernogolovka, Rússia, van portar fa quasi tres anys al descobriment d’un nou tipus de material que van denominar "cristalls atòmics bidimensionals’’. Però el que ha causat verdadera sensació en el món científic ha sigut el grafé, compost per una sola capa d’àtoms de carboni disposats en una malla cristal·lina de niu d’abella.

El grafé es fabrica dividint el grafit en els seus plans atòmics per mitjà d’un procés que els científics diuen que és semblant a
dibuixar amb un llapis. La capa atòmica resultant és sorprenentment estable, molt flexible, resistent i conductora de l’electricitat.
Una altra de les seves moltes propietats, que fins ara era quasi inimaginable, és que els seus electrons actuen com a partícules que es mouen a la velocitat de la llum, la qual cosa ha permés als científics estudiar
fàcilment fenòmens relacionats amb la teoria de la relativitat.


El professor Geim i el seu equip han descobert a més que el grafé presenta una altra qualitat extraordinària: que els seus electrons poden desplaçar-se a distàncies submicromètriques sense dispersar-se, la qual cosa
permet fabricar commutadors molt ràpids. En la seva busca de xips cada vegada més petits i potents, els enginyers s’esforcen per construir transistors cada vegada més petits per reduir la distància que han de recórrer els electrons per commutar l’estat dels dispositius electrònics.

http://roble.pntic.mec.es/~jveh000/scinews.htm

 

TONI DE PABLO

 

Un dofí rosa únic en el món

Un dofí rosa únic en el món

 

Va ser descobert farà un parell d’anys, però, que se sàpiga només hi ha un en el món.

És un dofí albí de color rosat, amb els ulls vermells que viu al llac Calcasieu, al sud d’Estats Units. Es deixa veure amb quatre dofins més, tots grisos i comuns. Es diu que està en bon estat de salut. Els únics dofins rosats, que es coneixen, s’han vist a la conca del riu Amazones, però aquests dofins no són albins.

Un mariner local va fer les fotografies i l’ha estat estudiant des de que el va veure per primera vegada.

El mariner es diu Eric Rue, de 42 anys. Molts científics s’han sorprès al trobar un dofí així, han dit que era el primer dofí d’aquest color que havien vist en tota la seva carrera.

Més informació a:

http://www.tonorama.com/?p=2897

http://el-universal.com.mx/notas/580940.html

 

Laia Vàzquez.

 

La NASA perd un satèl·lit d'observació atmosfèrica, en la Antartida

La NASA perd un satèl·lit d'observació atmosfèrica, en la Antartida

La NASA acaba de perdre un satèl·lit que contava amb una inversió de 273.4 milions de dòlars, amb la sigla OCO (Observatori Orbitador del Carboni), que va ser llançada  desde la base Vandenberg, que pertany a la força Armada d'EEUU, Califòrnia. El satèl·lit extraviat tenia com a finalitat ser la locomotora principal de totes les observacions realitzades en orbita, i així obtenir la informació completa, i inclòs el mesurament del diòxid de carboni. L'accident va ser produït per la falla del coet es va donar aproximadament a 3 minuts de l'enlairament, i on la seva caiguda podria haver passat en la Antartida, prop de l'Oceà Pacífic,segons va informar la NASA.

La investigació tenia com objectiu, comprendre el procés natural d'aquest gas, i regular les alteracions produïdes a través de les activitats humanes.

Més informació: http://www.heraldo.es/index.php/mod.noticias/mem.detalle/idnoticia.40227/relcategoria.310

Jordi Moré

Comença un debat sobre Darwin i la fe catòlica

Comença un debat sobre Darwin i la fe catòlica

Aquest congrés, que tindrà lloc a Roma, comença avui i durarà fins el dissabte. Se l’ha anomenat “Evolució biològica: fets i teories. Una valoració crítica 150 anys després de ‘L’origen de les espècies” en el qual es tractarà la relació entre la teoria de l’evolució de Charles Darwin i la fe catòlica.
Ha estat organitzat per la universitat Gregoriana de Roma i per la universitat Americana de Notre Dame, amb el patrocini del Vaticà.
Serà el primer diàleg verdader que es fa entre la ciència i la fe i és considerat un punt de partida del començament d’un diàleg posterior amb altres disciplines

Realment, i això ja és la meva opinió personal, no acabo d’entendre perquè la religió s’empeny en trobar un perquè si el seu perquè de la vida és Deu. No crec que pugui haver-hi gaire relació entre les dues coses. Jo soc de les que pensa que si creus en Déu hi creus i si no, doncs no, però no crec que es pugui fusionar la ciència amb la fe.

 

Enllaços:

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090303/comentarios_53651503591-1.html

 

Jordina Marbà

Vacunes

Vacunes

Fa pocs dies va començar la segona fase de la campanya de vacunació contra el virus relacionat amb el càncer de coll d’úter. Algunes noies ja han tingut marejos o vòmits i s’ha reobert el debat sobre la conveniència d’aplicar aquesta vacuna de forma universal. Un debat entre posicions que defensen criteris diferents sobre com s’aplica la nova i molt particular vacuna, però no sobre la necessitat de la vacunació en general.

L’alemany Harald zur Hauser va rebre el Nobel de Medicina del 2008 per haver descobert que el càncer de coll d’úter està relacionat amb el virus del papil•loma humà. Això va portar a varis laboratoris a treballar per obtenir una vacuna. Després del càncer de mama, el del coll d’úter és el segon càncer femení en incidència. Si hi ha una vacuna aprovada per evitar una malaltia, és lògic que les autoritats sanitàries la posin a disposició de la població.

Tot i això, s’han alçat veus recordant que la vacuna no té una total efectivitat, no va dirigida a tots els virus del papil•loma i a més és cara.

A nivell individual, els pares han de decidir si volen protegir les seves filles d’una malaltia d’incidència mitja i córrer el risc de certes molèsties. Aquestes molèsties són esgrimides per alguns que es neguen a tot tipus de vacunes, però s’ha de dir que el cas és totalment diferent. Hem eradicat la verola i ho estem aconseguint amb la “pòlio” gràcies a les vacunes. A més, un recent informe publicat en The Lancet advertia sobre l’augment de la rubèola a Suïssa com a conseqüència del retrocés de les vacunacions, llavors: és raonable que no es pugui pal•liar la situació d’aquest increment com a conseqüència del pensament retrògrad de certes minories?


http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=591511&idseccio_PK=1021&h=


Aina Cervera

Crean células humanas directamente de la piel

Crean células humanas directamente de la piel

Dos equipos de científicos (uno del Centro de Medicina Regenerativa de la Universidad de Edimburgo, y otro de la Universidad canadiense de Toronto) han logrado crear células humanas directamente a partir de la piel de un paciente, eliminando así la necesidad de recurrir al uso de embriones.

Los resultados de las investigaciones de ambos equipos son un paso importante en la búsqueda de tratamientos seguros para la sustitución de tejidos dañados de cualquier parte del cuerpo. Manipuladas por los científicos, las células de la piel asumen las propiedades de las células madre obtenidas normalmente de embriones de forma que pueden transformarse en cualquier tipo de tejido del cuerpo humano. Las pruebas, que se han desarrollado tanto en células de la piel de personas como en la de ratones de laboratorio, indican que los nuevos genes reprogramados se comportan exactamente como las células madre procedentes de los embriones.

Esto, permite a los científicos pensar en la posibilidad de utilizar ese tipo de células para reemplazar tejidos en personas que padecen enfermedades degenerativas o hasta ahora incurables.

Además, al utilizar las células de la piel del propio paciente se resolvería de paso el problema de rechazo.

Patricia Suárez (1r BTX B)