Denominat grafé, ja s’ha utilitzat en un experiment de laboratori per a comprovar la teoria de la relativitat d’Einstein.
Fins ara, aquesta teoria només es podia demostrar per mitjà d’experiments molt complicats i cars o estudiant les estrelles de les galàxies més llunyanes.
André Geim, professor de la facultat de Física i Astronomia de la universitat anglesa de Manchester, que ha participat en l’equip descobridor del grafé, ha sigut guardonat amb el premi i la medalla de Física Mott 2007, que concedeix l’Institute of Physics als físics britànics.
Els esforços dels equips del professor Geim a Anglaterra i del Dr Kostya Novoselov i el seu equip de l’Institut de Microelectrònica de Chernogolovka, Rússia, van portar fa quasi tres anys al descobriment d’un nou tipus de material que van denominar "cristalls atòmics bidimensionals’’. Però el que ha causat verdadera sensació en el món científic ha sigut el grafé, compost per una sola capa d’àtoms de carboni disposats en una malla cristal·lina de niu d’abella.
El grafé es fabrica dividint el grafit en els seus plans atòmics per mitjà d’un procés que els científics diuen que és semblant a
dibuixar amb un llapis. La capa atòmica resultant és sorprenentment estable, molt flexible, resistent i conductora de l’electricitat.
Una altra de les seves moltes propietats, que fins ara era quasi inimaginable, és que els seus electrons actuen com a partícules que es mouen a la velocitat de la llum, la qual cosa ha permés als científics estudiar
fàcilment fenòmens relacionats amb la teoria de la relativitat.
El professor Geim i el seu equip han descobert a més que el grafé presenta una altra qualitat extraordinària: que els seus electrons poden desplaçar-se a distàncies submicromètriques sense dispersar-se, la qual cosa
permet fabricar commutadors molt ràpids. En la seva busca de xips cada vegada més petits i potents, els enginyers s’esforcen per construir transistors cada vegada més petits per reduir la distància que han de recórrer els electrons per commutar l’estat dels dispositius electrònics.
http://roble.pntic.mec.es/~jveh000/scinews.htm
TONI DE PABLO
