Blogia
colorblau

Medi ambient

Els biopesticides destrueixen els bacteris "bons" dels conreus

Els biopesticides destrueixen els bacteris "bons" dels conreus


Els microorganismes, que són tan necessaris per a la bona salut dels vegetals, desapareixen de la terra tant si s’utilitzen pesticides d’origen sintètic com orgànic.


L’agricultura moderna utilitza diverses estratègies per incrementar el rendiment dels conreus. Una de les més habituals és l’ús de pesticides, que eviten la proliferació de paràsits, bàsicament cucs, insectes, fongs i males herbes . Els productes varien en funció de la zona, de la mena de paràsit que es vol evitar i del tipus de conreu, i inclouen pesticides d’origen químic i també orgànic. També es té molta cura d’aportar nutrients al sòl, en forma d’adobs, i d’afavorir que la terra retingui la humitat. El sòl, però, té un altre element clau per al creixement de les plantes: els bacteris i els fongs que hi viuen de manera natural, als quals fins fa ben poc no s’ha dedicat gaire atenció. Sense la seva activitat, el creixement de les plantes seria molt inferior, i en alguns casos pràcticament impossible. Així doncs, amb la fumigació de pesticides als conreus es destrueixen bacteris bons necessaris per a conrear, sense aquests bacteris bons, els conreus poden deteriorar-se o inclús destruïr-se.


Personalment jo penso que la fumigacio amb pesticides dels conreus, és part de la solució, però no la soluciò definitiva, crec que s’hauria d’investigar més per a trobar una substància que no sigui tant corrossiva, una substància que no mati a les plagues dels insectes, sinó que els repeli, així doncs, aquesta substància no seria tant corrosiva i permetria que els bacteris bons que ajuden i són necessaris per al cultiu dels conreus no morin.






SERGI FLORES


premium/ciencia/biopesticides-destrueixen-bacteris-dels-conreus_0_1031296933.html

2013: continua l’escalfament global

2013: continua l’escalfament global Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), l’any 2013 va camí de convertir-se en un dels deu anys més càlids des de que s’iniciaren els registres moderns el 1850. Els nou primers mesos de l’any van constituir el setè període més càlid mai registrat, juntament amb 2003, situant-se les temperatures mundials de la superfície de l’oceà i de la terra en aproximadament 0,48°C per sobre de la mitjana del període 1961-1990.

El gel marí de l’Àrtic s’ha recuperat lleugerament després de que es produís una fusió de grans proporcions i sense precedents l’any 2012, però durant el 2013 encara s’ha observat un dels nivells més baixos mai registrats.

En canvi, segons el Centre Nacional de Dades sobre Neu i Gels, per segon any consecutiu l’extensió del gel marí de l’Antàrtida al setembre va assolir un valor màxim de 19.470.000 quilòmetres quadrats. Es tracta d’un valor superior en aproximadament 30.000 quilòmetres quadrats al rècord anterior, establert l’any 2012 , i que supera en un 2,6% a la mitjana de 1981-2010. L’extensió del gel marí de l’Antàrtida al setembre creix a una mitjana del 1,1% per decenni. Els científics consideren que els canvis de la circulació atmosfèrica observats en els tres últims decennis, els quals han modificat els vents dominants a l’Antàrtida, són un factor que guarda relació amb aquest increment. Tanmateix, també és possible que l’increment es degui a una suma de factors, entre els quals hi haurien els efectes del canvi de la circulació oceànica .

A principis de novembre, l’activitat mundial dels ciclons tropicals s’acostava, amb un total de 86 tempestes registrades, a la mitjana del període 1981-2010 (89 tempestes). Enguany, el tifó Haiyan passarà als anuaris meteorològics després de batre el rècord mundial d’intensitat del vent al tocar terra i haver provocat una gran devastació a Filipines.


Íngrid Térmens

Un nou mètode per netejar els abocaments de petroli

Com tots sabem, els abocaments de petroli causen un gran problema ambiental. 

Per aixo, un equip de investigadors del Institut Tecnològic de Massachusetts han trobat un nou mètode per separar de l’aigua el petroli un cop ha estat abocat. A més, permitiria la reutilització del material.

 Aquest mètode, consisteix a afegir a la mescla nanopartícules amb ferro per després separar l’oli fent servir un imant. Els investigadors diuen que es tracta d’una maniobra molt senzilla però que haurà de realitzar-se en un vaixell perquè les nanopartícules no contaminin l’oceà.

En altres treballs s’han proposat mètodes similars però que tenien l’inconvenient que calia conèixer per endavant la concentració d’aigua i oli a la barreja. La tècnica proposada, el seu avantatge és que les nanopartícules són dins del corrent, i no fora d’ella (com en els mètodes anteriors) gràcies això sempre hi ha bons resultats, sense importar la concentració de cada component en la mescla.

Ronald Rosensweig, expert en ferrofluids, diu que hi ha nombrosos metodes per separar, però assegura que aquest és un dels millors mètodes per separar els petrolis abocats a l’aigua. 

 

Pau Erra

Per obtenir mes informació sobre el petroli:  http://es.wikipedia.org/wiki/Petr%C3%B3leo

La pesca d'arrossegament de profunditat

La pesca d'arrossegament de profunditat

Com diu el seu nom, es una tècnica pesquera que arrossega pesats equips de pesca amb portes i xarxes que pesen tones. Aquests equips llauren el fons marí destruint tot el que troben al seu pas. És la forma de pesca més destructiva del món.

Per a les indústries pesqueres es una tècnica molt eficaç, però l’efecte per al medi ambient és devastador: destrueixen corals d’aigües fredes, espècies que desconeixem, taurons de profunditat... i després de capturar tot el que va al seu pas,  tiren per la borda les espècies, casi totes mortes o mig mortes (entre el 20 i el 60%), que no tenen valor comercial. Part de les espècies que es tiren per la borda són espècies que viuen conjuntament amb les que són objectiu de la pesca. És molt probable que la majoria d’exemplars d’aigües profundes que escapen a través de la xarxa durant la captura morin posteriorment, ja que aquests peixos tenen una pell molt sensible i pel contacte amb les xarxes es danyada.  Amb això es perden molts peixos joves que podrien haver crescut per reproduir-se.

Moltes d’aquestes indústries pesqueres d’aigües profundes estan sota el control dels Estats costaners, on hauria de ser molt fàcil regular la pesca per a que sigui sostenible. En la pràctica no s’ha prestat atenció a l’impacte que produeix sobre l’hàbitat de moltes espècies.

Com que la demanda de peix és molt alta, aquesta pesca s’ha estès a alta mar on no hi ha control.

Les conclusions són clares, aquest tipus de pesca hauria d’estar prohibit ja que si no tenim cura del medi ambient les conseqüències seran nefastes per tothom i especialment per la natura.

En el següent enllaç podeu veure més informació sobre el que és i les conseqüències.

http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/other/pesca-de-profundidad.pdf



Carla Amador

2013 any internacional de la cooperació en l'esfera de l'aigua

"Un dels objectius principals de l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua, declarat per les Nacions Unides el 2013, és analitzar i arribar a una entesa comuna sobre l’essència de la ’cooperació en l’esfera de l’aigua’. La cooperació en matèria d’aigua es refereix a la gestió i a l’ús pacífic dels recursos hídrics entre diversos actors i sectors des de diferents nivells. En la pràctica, es tracta d’actuar junts cap a un objectiu comú per obtenir beneficis mutus."

La cooperació en l’esfera de l’aigua té múltiples dimensions incloent-hi la cultural, l’educacional, la científica, la religiosa, l’ètica, la social, la política, la legal, la institucional i l’econòmica. Un enfocament multidisciplinari sobre aquest tema és essencial per comprendre les moltes facetes que el componen i així poder tenir una visió general.

L’objectiu principal de l’Any internacional de la cooperació en l’esfera de l’aigua junt amb el del Dia Mundial de l’Aigua (22 de març) és crear consciència del fet que queda molt per millorar, cal aprendre a gestionar millor l’aigua i valorar la importancia que te per a la vida.

Cristina Ferré

No al "fracking"!

No al "fracking"!

 

El passat 10 d’octubre, el govern va donar llum verda a l’anomenat "fracking" espanyol. El que es pretén en aquest projecte és investigar i perforar el sòl per veure si es pot extreure el gas de pissarra que es troba a uns 4 km sota terra, un recurs energètic que ens seria molt útil pel futur.

 

Fins aquí tot semblen avantatges, però la realitat és que durant el procés d’extracció d’aquest gas es vessen massa productes tòxics nocius per a la nostra salut i el medi ambient, que acaben filtrant-se fins arribar a contaminar aqüífers i fins i tot a llacs i llacunes properes. És a dir, que per una part el "fracking" pot resultar beneficiós, però són tants el riscos que correm, que la cosa pot acabar molt malament. Fins hi tot hi ha hagut casos en els que els radioelements utilitzats en el procés han sigut abandonats a la superfície i respirats per persones properes, fent desenvolupar malalties tant severes com el càncer.

 

Personalment crec que el "fracking" pot ser una molt bona font d’energia, però avui dia encara no estem preparats ni disposem d’un mètode d’extracció del gas de pissarra que sigui 100% segur, per tant no crec que sigui la millor opció energètica per al futur ja que caldria apostar per energies renovables i no contaminants, que respectessin tant el medi ambient com la salut de les persones.

 

Carlos Canosa

Fronts d’informació:

http://www.youtube.com/watch?v=ZHHFTgJ0qEs&feature=youtu.be

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/03/16/actualidad/1363471123_789066.html

El canvi climàtic ha estat el responsable de le meitat de les situacions meteorològiques extremes el 2012.

En un estudi publicat el 9 de setembre de 2013 per la Societat Americana de Meteorologia en el que han participat 18 equips d’investigació d’arreu del món amb científics de prestigi, s’ha demostrat que el canvi climàtic causat per l’activitat humana ha estat el responsable de 12 fenòmens meteorològics extrems que han tingut lloc al 2012 segons el mapa adjunt.

Drought: sequera

Heat: onada de calor

Hurricane: huracà

Heavy Rain: pluges intenses

Arctic Sea Ice: desglaç  de l’Oceà Àrtic

Cold: onada de fred 

El 2012 va ser un any ple de situacions meteorològiques extremes: l’any més calorós des que es tenen registres, sequeres extremes, inundacions, onades de calor, desglaç récord de l’Àrtic, nombre de tormentes tropicals superior al normal, nombre d’huracans a l’Atlàntic superior a la mitjana i alguns huracans devastadors com el Sandy al Carib, plujes torrencials a Sudamèrica, etc.

 Els investigadors han demostrar que encara que les fluctuacions naturals del clima poden influir en l’aparició de fenòmens meteorològics extrems, en aproximadament la meitat dels cassos estudiats l’efecte hivernacle a conseqüència de l’activitat humana ha estat un factor que ha contribuït de manera significativa al canvi climàtic

 A més d’investigar les causes específiques d’aquests esdeveniments,  l’anàlisi redundant per diversos equips de científics de quatre d’aquests fenòmens:

  1. Fort augment de les temperatures als EEUU
  2. Récord del grau de desglaç a l’Oceà Àrtic
  3. Pluges intenses al Nord d’Europa
  4. Pluges intenses a la zona oriental d’Australia

ha permès comparar els diferents mètodes d’anàlisi emprats i concloure que tot i que són mètodes diferents, els resultats obtinguts coincideixen en la responsabilitat de l’escalfament global d’orígen humà en aquests fenòmens meteorològics.

 Aquesta notícia ens demostra la realitat del canvi climàtic i els efectes dolents que pot tenir en el futur del planeta. També ens fa pensar que els intents fets fins ara pels Governs per reduir-lo (protocol de Kyoto) no han estat suficients i encara estem lluny d’aconseguir-ho, i que cal treballar molt més intensament per restaurar l’equilibri en el clima.

 Webgrafia:

 

http://noticiasdelaciencia.com/not/8406/el_cambio_climatico_global_fue_responsable_de_la_mitad_de_los_eventos_meteorologicos_extremos_de_2012/

 

http://www.ametsoc.org/2012extremeeventsclimate.pdf

 

http://www.bolpress.com/art.php?Cod=2012120701

 

Georgina Camps

Nova camara infrarroja de gasos comtaminants

Nova camara infrarroja de gasos comtaminants L’empresa SENSIA a creat una nova camara infrarroja que permet detectar el dióxid de sofre (SO2), és un gas contaminant considerat com un dels responsables de la pluja àcida. Aquest gas es genera generalment en secotrs energétics, metal.lúrgics, alimentàris etc...

Les investigacions fetes els hi planteja als investigadors que aquesta camara pot detect i mesurar a centenars de metres lluny la distància del SO2 i altres gasos contaminants i també serveix per detectar aquells vehicles altament contaminants, escapes en les conduccions etc...

Aquestes camares poden ser insal.lades i són facilment manegables per un operarien qualsevol lloc tan fàbrica com indústria o també poden formar part d’un sistema de monitorització per tal de que soni una alarma quan es detectin els gasos.

Per exemple a Àsia el SO2 està conciderat com a major gas contaminable i un dels més problemàtics, en zones com la Índia, Japó, Xina... En aquesta país existeixen zones on la pluja que cau es pluja àcida.

“Gracias a los derechos adquiridos sobre la patente, desarrollamos instrumentos que detectan a distancia y en tiempo real este y otro tipo de gases contaminantes, lo que permite a las autoridades y empresas ejercer un control temprano y eficiente sobre las fuentes emisoras”, indica Francisco Cortés.

Gràcies a aquest tipus de camara i noves patents que s’estàn creant es podrà reduir la quantitat de gasos contamintats en el planeta de manera que podrèm viure molt millor.


MIREIA SÁENZ EDO


http://www.agenciasinc.es/Noticias/Primera-camara-infrarroja-para-detectar-uno-de-los-causantes-de-la-lluvia-acida
http://www.agenciasinc.es/var/ezwebin_site/storage/original/video/ab0033ab7902c401afc66957b6b43bcc.mp4

Nova camara d'infrarrojos de gasos contaminants

Nova camara d'infrarrojos de gasos contaminants L’empresa SENSIA a creat una nova camara infrarroja que permet detectar el dióxid de sofre (SO2), és un gas contaminant considerat com un dels responsables de la pluja àcida. Aquest gas es genera generalment en secotrs energétics, metal.lúrgics, alimentàris etc...

Les investigacions fetes els hi planteja als investigadors que aquesta camara pot detect i mesurar a centenars de metres lluny la distància del SO2 i altres gasos contaminants i també serveix per detectar aquells vehicles altament contaminants, escapes en les conduccions etc...

Aquestes camares poden ser insal.lades i són facilment manegables per un operarien qualsevol lloc tan fàbrica com indústria o també poden formar part d’un sistema de monitorització per tal de que soni una alarma quan es detectin els gasos.

Per exemple a Àsia el SO2 està conciderat com a major gas contaminable i un dels més problemàtics, en zones com la Índia, Japó, Xina... En aquesta país existeixen zones on la pluja que cau es pluja àcida.

“Gracias a los derechos adquiridos sobre la patente, desarrollamos instrumentos que detectan a distancia y en tiempo real este y otro tipo de gases contaminantes, lo que permite a las autoridades y empresas ejercer un control temprano y eficiente sobre las fuentes emisoras”, indica Francisco Cortés.

Gràcies a aquest tipus de camara i noves patents que s’estàn creant es podrà reduir la quantitat de gasos contamintats en el planeta de manera que podrèm viure molt millor.

De residus a farina per a pinsos

De residus a farina per a pinsos

El centre tecnològic Azti-Tecnalia ha aconseguit transformar subproductes vegetals tals com les restes de fruita, de patata, de poma etc... que són considerats residus en farines per pinsos, per tal d'alimentar els animals, tot comprovant la seva viabilitat i eficàcia sanitària i nutricional. Es tracta de trossos inservibles de fruites, patata, cafè i pa que surten del circuit comercial.

El projecte Clean Feed gràcies al Govern Basc han aconseguit que fraccions d'aliments inservibles passin a tindre un ús en la indústria agroalimentària. Hi han unes 25.000 tones de subproductes vegetals generats en Euskadi, que acaben  en indústries d'escombraries on allà reben el nom de residus. Els tècnics que pertanyen a aquest centre han comprovat mitjançant càlculs que es podria aprofitar el 70% d'aquestes 25.000 tones que actualment en el País Basc són considerades residus.

 Aquest centre intenta millorar la indústria de pinsos ja que aquesta utilitza grans quantitats  de soja i blat i vol disminuir aquesta matèria primera per utilitzar subproductes més ecològics. Aquests subproductes que la AZTI- Tecnicalia ha seleccionat són verdura i fruita generats pels sectors de distribució i transformació de vegetals. Seguidament utilitza restes de patata, la pellofa del cafè que prové de les torradores, també restes de pa i pells derivats de l’elaboració cel vi.

 S'han utilitzat diverses tècniques com el secat per polverització mitjançant polsos de combustió per aire forçat i per microones combinat amb aire forçat.

 

Mireia Sáenz Edo

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Transforman-residuos-vegetales-destinados-al-vertedero-en-harinas-para-piensos

Nitrofirex fabrica un avió no tripulat per extingir incendis forestals de nit

L’empresa Nitrofirex ha creat un avió no tripulat que podria ajudar a extingir incendis forestals en plena nit, quan les condicions meteorològiques són més favorables. Aquest projecte, entre uns altres, serà presentat en el Saló Internacional de Tecnologies de Seguretat i Defensa (HOMSEC) que se celebrarà a Madrid del 12 al 15 de març.

Els responsables d’aquest projecte expliquen que "està encaminat a extingir incendis forestals des de l’aire a la nit, eliminant els riscos per a les tripulacions i augmentant la precisió i concentració de les descàrregues, a més d’incrementar la quantitat d’aigua llançada tant per hora d’operació com per hora de vol".

El president de Nitrofirex, Luis Bordallo, ha assenyalat que "una de les millors formes de pal·liar aquests desastres naturals és crear tecnologia que actuï de nit, quan la labor d’extinció millora ja que disminueixen la temperatura, el vent i les turbulències".

Per això, hi ha altres empreses --com Peli Products-- que també treballen en solucions avançades d’il·luminació per treballar en condicions extremes i que ajuden a il·luminar zones remotes. "Els incendis no només s’apaguen des de l’aire, si no que hi ha nombroses persones que, per voluntat pròpia o per treball, ajuden en les tasques d’extinció per terra i han de protegir-se de possibles perills", postil·len.

Ariadna Amores

1r batx B 

25/2/13

Busquen petroli davant del Cap de Creus

Busquen petroli davant del Cap de Creus

Una empresa d'orígen escocès, va demanar aquest estiu,  els permisos per iniciar l'exploració del fons marí a Catalunya, per veure si poden trobar hidrocarburs. El Ministeri d'Energia i Indústria ha fet públic al BOE les coordenades de les 12 zones on podria atorgar el permís d'exploració a l'empresa, concessió que es fa pública perquè altres empreses puguin fer ofertes per la mateixa àrea. A una distància de 20km davant del cap de Begur o 50km davant del cap de Creus, les coordenades publicades al BOE delimiten tot un seguit de rectangles al mar, on es volen iniciar els sondeigs. A hores d'ara, a part de consideracions més profundes com la continuació d'un model energètic basat en els combustibles fòssils o l'impacte de les plataformes petrolieres sobre l'entorn marí, una de les principals preocupacions per a les entitats ecologistes són els sondeigs en si. La tècnica que s'utilitza en les prospeccions petrolíferes és la sísmica en 3D, en que, gràcies a uns emissors que generen un so i uns receptors que recullen el resultat, es poden fer mapes del subsol i estudiar on poden ser el jaciments petrolífers. 

 

Oscar Crespo

24/02/13

Un nou mètode per netejar els abocaments de petroli

L’abocament de petroli al mar suposa un problema ambiental molt important. És per això que un equip d’investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachusetts ha desenvolupat un mètode per poder separar l’aigua del petroli utilitzant imans. A més, aquesta tècnica permet que el petroli després sigui reutilitzat i d’aquesta manera es compensarien tots els costos de la neteja.

Aquest mètode consisteix en afegir a la barreja nanopartícules amb ferro per després separar l’oli utilitzant un iman. Els experts consideren que es tracta d’una tasca senzilla però de moment s’haurà de realitzar en un vaixell per a que les nanopartícules no contaminin l’oceà. 

Cal col·locar els imans dins de la corrent marina, no fora, i sempre s’obtenen bons resultats independentment de la concentració de cada component de la mescla.

http://noticiascientficas.blogspot.com.es/2012/10/un-nuevo-metodo-para-limpiar-los.html

David Sendra

El genoma de l'avet gairebé no ha canviat en els últims milions d'anys

El genoma de l'avet gairebé no ha canviat en els últims milions d'anys

Una anàlisi genètica ha revelat que el genoma de coníferes com l'avet, el pi i la picea ha permanescut gairebé inalterat durant més de 100 milions d'anys. Aquesta notable estabilitat genòmica explica la semblança entre les coníferes actuals i els fòssils de les que vivien en temps dels dinosaures.

L'equip d'investigadors del Servei Forestal Canadenc i la Universitat Laval també a Canadà, van arribar a aquesta conclusió després d'analitzar genomes de coníferes i comparar-los amb els de plantes amb flors. Tots dos grups de plantes es bifurcaren evolutivament a partir d'un ancestre comú fa uns 300 milions d'anys.


Jean Bousquet, Nathalie Pavy, Betty Pelgas, Jérome Laroche, Philippe Rigault, i Nathalie Isabel compararen la macroestructura genòmica en 157 families de gens presents tant en coníferes com en plantes amb flors. Els investigadors observaren que els genomes de las coníferes han permanescut particularment estables durant al menys 100 milions d'anys, mentre que els de les plantes amb flors han sofert grans canvis en el mateix període. Això no vol dir que no hi hagi hagut modificacions a petita escala, com per exemple mutacions genèticas, tal como matissa Bousquet. Tot i això, la macroestructura en els genomes de les coníferes ha permanescut notablement estable al llarg del temps.

http://vidassecretas333.blogspot.com.es/2013/01/senales-de-los-tiempos-el-genoma-del.html

http://ciber-genetica.blogspot.com.es/2012/12/el-viejo-genoma-del-arbol-de-navidad.html

http://noticiasdelaciencia.com/not/6160/el_genoma_del_abeto_casi_no_ha_cambiado_en_los_ultimos_cien_millones_de_anos/

                                                                                                                                                        Maria Vidal
                                                                                                                                                        1r A - Marx


Es crea i s'estrena el primer asfalt sostenible

Es crea i s'estrena el primer asfalt sostenible


La companyia d'asfalts i paviments Pavimentos de Tudela S.L, especialitzada en la creació de paviments d'exterior i sempre molt compromesa amb el medi ambient, ha creat el primer paviment que, amb unes característiques concretes és capaç de degradar les emisions contaminants a l'atmosfera, de manera que la seva finalitat és absorbir les emisions de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle.
La companyia ha aclarat que, si es pavimentés amb aquest nou producte que han anomenat "Ecorganic" una superfície equivalent a un camp de futbol es podria eliminar el nivell de contaminació generat per més de 4000 vehicles en el pas d'un any.

Aquest mateix dilluns dia 29 gràcies a un conveni de la comunitat de Múrcia amb l'empresa fundadora del paviment, s'han començat a asfaltar amb "Ecorganic" alguns dels carrers d'un dels pobles d'aquesta comunitat.
Amb aquesta iniciativa, l'ajuntament de Múrcia es proposa l'objectiu de reduïr el 20% de les emisions de gasos d'efecte hivernacle i augmentar també en un 20% les energies renovables per l'any 2020. A més a més l' ajuntament també ha volgut impulsar algunes noves iniciatives per conscienciar, explicar i ensenyar a la població aquests nous productes ecològics i algunes maneres de protegir el medi ambient perquè les puguin dur a terme i Múrcia pugui aconseguir el seu propòsit el més abans possible.

www.econoticias.com
Amàlia Prat

Un nou mètode per netejar els vessaments de petroli a l'oceà

Un nou mètode per netejar els vessaments de petroli a l'oceà Els vessaments de petroli al mar han causat grans problemes ambientals desde fa anys en que es van produir catàstrofes com la de Prestige el 13 de novembre de 2002 al nord-oest d’Espanya o el de l’Exxon Valdez el 24 de març de 1989 prop d’Alaska.
Recentment, un equip d’investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachussets ha desenvolupat un mètode per a separar l’aigua de l’oli utilitzant imants.
Aquesta tècnica ha estat pensada per a que després de ser netejat es pugui reutilitzar aquest petroli i per tant amortitzar el cost d’aquest tractament.
Aquest innovador mètode consisteix a afegir nanopartícules de ferro a la mescla per a després separar-ho amb un imant. És una tècnica senzilla, segons indiquen els desenvolupadors d’aquesta, tot i que s’hauran d’utilitzar vaixells per no deixar residus al mar.
De totes les solucions proposades a aquest problema aquesta és la més eficient ja que no cal saber-ne la concentració ni, en el cas de voler-ho fer per centrifugació, no hi ha el problema de que a vegades tenen la mateixa densitat. A més a més, compta amb el suport d’alguns investigadors gràcies a les seves qualitats i als pocs inconvenients que presenta.

Àfrica Soucheiron

Un nou mètode per natejar els abocaments de petroli

Un nou mètode per natejar els abocaments de petroli

Els abocaments de petroli en el mar suposen un problema ambiental molt important. Un equip d’investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachusetts ha desenvolupat un mètode per separar l’aigua de l’oli emprant imants. Aquesta tècnica permetria que el petroli fos després reutilitzat, de manera que es compensarien els costos de la neteja.
El mètode proposat consisteix a afegir a la mescla nanopartícules amb ferro per després separar l’oli usant un imant. Els investigadors indiquen que es tracta d’una maniobra molt senzilla però que haurà de, no obstant això, realitzar-se en un buc perquè les nanopartícules no contaminin l’oceà. En altres treballs s’han proposat mètodes similars però que tenien l’inconvenient que era necessari conèixer per endavant la concentració d’aigua i oli en la barreja. La tècnica proposada consisteix en col·locar els imants dins del corrent, i no fora d’ella, com en els mètodes anteriors, es pot aplicar sempre amb bons resultats, sense importar la concentració de cada component en la barreja.
"Encara no s’ha tractat prou el problema dels abocaments de petroli", opina Ronald Rosensweig, un ex investigador de l’empresa Exxon i un pioner en l’estudi de ferrofluids. "Es podria pensar a separar l’oli de l’aigua per centrifugació, però moltes vegades la densitat de tots dos fluïts és la mateixa i això no és possible. El ganxo magnètic permetria fer una separació més ràpida i efectiva".

Fonts:

http://www.muyinteresante.es/un-nuevo-metodo-para-limpiar-los-vertidos-de-petroleo

http://noticiascientficas.blogspot.com.es/2012/10/un-nuevo-metodo-para-limpiar-los.html

Les illes Tokelau es converteixen en el primer territori amb 100% d'energia solar

Les illes Tokelau es converteixen en el primer territori amb 100% d'energia solar Les illes Tokelau formen un petit arxipèlag de 12 km que es troba en l’Oceà Pacífic, prop de Nova Zelanda.
Aquest dimarts s’han convertit en el primer territori del món en utilitzar el 100% d’energia solar. L’arxipèlag de poc més de 1500 habitants anteriorment utilitzava generadors diesel, però aquests eren molt costosos i contaminants. L’electricitat l’obtenien a partir de 2000 barrils de petroli que costaven 1 milió de dolars neozelandesos a l’any.
Per cobrir les necessitats elèctriques amb energia solar van haver d’instal·lar uns 4000 panels amb costos de fins a 7 milions de dolars.
L’objectiu que es buscava al realitzar aquest projecte era intentar prevenir danys posteriors a causa del calentament global.
La principal preocupació és que l’arxipèlag es troba només a 2 metres del nivell de l’ oceà i temen que desaparegui
Es creu que aquest projecte pioner, podrà servir d’exemple a altres illes com les Cook o Tonga. A més podran invertir els beneficis en finalitats socials.



MARTA JUAN

/>http://www.lavanguardia.com/medio-ambiente/20121108/54354959216/islas-tokelau-energia-solar.html
br />http://observadorglobal.com/medio-ambiente/islas-tokelau-primer-territorio-del-mundo-con-100-de-energia-solar-42100

El terratrèmol de Llorca va ser induït per l'acció humana

El terratrèmol de Llorca va ser induït per l'acció humana
S’ha publicat un article a "Nature Geoscience" que afirma que el terratrèmol de Llorca va ser provocat per l’extracció d’aigua.
 
El terràtremol va tenir lloc el dia 11 de maig de l’any 2011 a Llorca, una ciutat de Múrcia i segons l’esala de Ritcher va tenirna intensitat de 5’1 graus. Va ocasionar 9 morts i 293 ferits, a part de tots els danys en edificis.
 
Un grup de científics ha descobert la causa del terratrèmol observant i estudiant les dades recollides per un satèl.lit, que és el que els hi ha permès recrear el moviment de la falla.
 
Han arribat a la conclusió que el fet que s’extregués aigua de manera progressiva per a consum humà va alterar l’escorça terrestre de la falla. Aquesta alteració va ser capaç de produir un trencament de la roca i originar un terratrèmol d’aquella intensitat.
 
S’ha arribat a aquesta conclusió al corroborar  que els canvis que es produïen des dels anys 60 causats per un descens de 250m del nivell d’aigua natural subterrània que tenien lloc durant les extraccions s’assemblaven a la pauta del moviment de la falla.
 
Per tant, l’equip de científics liderat per l’espanyol Pablo Gonzàlez de la universitat canadenca Western Ontario, conclou que els canvis en el terreny provocats per l’acció humana va "contribuir a causar el terratrèmol de Llorca i també va influir en l’abast de la ruptura de la falla", fet que va determinar la magnitud del sisme. "Concloem que les dades presentades i els resultats del model són consistents amb un procés de descàrrega d’aigua subterrània de l’escorça, cosa que proporciona una explicació plausible per a la pauta de moviment observada en la falla".

Júlia Anguera


La gran barrera de coral australiana perd la mitat dels seus corals

La gran barrera de coral australiana perd la mitat dels seus corals

La barrera de coral australiana, es el major escull de coral del món. Té 2600 km de longitud i es pot distingir desde l’espai. Desgraciadament, en en últims anys, ha desaparegut la meitat d’aquesta barrera.

Les causes principals d’aquest fet és l’augment de la temperatura de l’aigua dels mars i oceans i les tormentes tropicals. Aquesta causa és la responsable de la pèrdua del 50% del coral aproximadament. L’augment de la temperatura provoca la perdua de color dels corals. 

Una altre causa és l’absorció de diòxid de carboni ja que augmenten els nivells d’àcid als oceans que provoca la calcificació dels corals, cosa que fa que no puguin creixer.

Un tipus d’estrella de mar (Acanthaster planci) també és clau en aquest fet ja que el seu aliment principal és el coral. Té tanta importancia que es la responsable del 42% del coral desaparegut. 

Si aquests problemes no es solucionen, al 2050 el coral deixaria de creixer i per tant al llarg del temps aquesta barrera desapareixeria. Això s’ha d’evitar ja que aquesta barrera es dels espais mes bonics del món i patrimoni de la humanitat de la unesco.

http://www.muyinteresante.es/la-gran-barrera-de-coral-australiana-pierde-la-mitad-de-sus-corales

http://www.publico.es/ciencias/187874/la-gran-barrera-de-coral-australiana-para-de-crecer-a-causa-del-calentamiento-del-mar

Marc Fernández Jofra