Un equip d’investigadors de la Stanford University School of Medicine, dels EEUU, ha constatat que els sentiments d’amor apassionat poden alleujar el dolor amb la mateixa eficàcia que els calmants i fins i, fins i tot, que algunes drogues il·legals com la cocaïna. Aquest fet és possible perquè l’amor intens activa les mateixes àrees del cervell que tracten els medicaments: aquelles regions relacionades amb el sistema de recompensa cerebral. El descobriment permetrà conèixer millor els circuits neuronals vinculats al dolor a fi de desenvolupar mètodes d’alleujament més eficients.
En els sistemes de recompensa cerebral és on es genera la dopamina, que és una hormona que actua com a neurotransmissor i influeix en el nostre estat anímic i en la nostra gratificació i motivació.
L’investigador Sean Mackey ens diu que quan la gent es troba en la fase més apassionada de la relació amorosa es produeixen alteracions significatives en el seu estat d’ànim que impacten en la seva experiència del dolor.
Aprendre com es produeix aquest impacte o com s’estableixen les vies de recompensa neuronal que alleugen el dolor físic gràcies a l’amor podria servir per desenvolupar nous calmants.
Descripció de l’experiment
L’equip de Sean Mackey i Arthur Aron van realitzar uns experiments per comprovar que realment els sistemes d’amor i dolor es regulaven recíprocament.
En els experiments realitzats varen participar 15 estudiants universitaris bojament enamorats que es trobaven en les primeres fases de les seves respectives relacions de parella, és a dir, quan les dues persones se senten eufòriques i pensen obsessivament l’un amb l’altre.
Aquesta forma d’amor apassionat és molt similar a una addicció segons els científics. De fet, els especialistes de la Yeshiva University van arribar a la conclusió que quan una persona és abandonada per la parella, es posen en marxa unes regions cerebrals relacionades amb l’anhel i les addiccions.
Així doncs, els investigadors van demanar als participants que portessin fotos de les seves parelles i de persones conegudes que tinguessin un atractiu similar al de les seves parelles.
Durant l’experiment, als estudiants se’ls va presentar, de manera intermitent, les imatges aportades, mentre eren sotmesos a una sensació de dolor lleu provocat per un estimulador tèrmic controlat per ordinador.
Al mateix temps, els científics van registrar l’activitat cerebral dels participants.
Per últim, els investigadors van registrar els nivells d’alleujament del dolor dels estudiants davant les imatges apreciades.
Els resultats obtinguts van demostrar, per una banda, que tant l’enamorament com les distraccions realment redueixen el dolor, molt més que la concentració en la imatge d’una persona coneguda que resulti atractiva.
D’altra banda, en ambdós casos no s’activen les mateixes regions cerebrals. En la proba de distracció, l’alleujament del dolor anava associat a les àrees corticals del cervell.
La analgèsia induïda per l’amor, contràriament, estava més relacionada amb les àrees de recompensa del cervell i pot arribar a bloquejar el dolor a nivell espinal.
Una de les regions clau d’aquest alleujament provocat per l’amor és l’anomenat nucli accumbens, una àrea del cervell que es creu que té un paper important en la recompensa, el riure, el plaer, l’addicció i la por.
Per últim, l’experiment també va revelar que existeix una gran varietat en el grau d’alleujament del dolor experimentat per cada individu en veure la imatge de la persona estimada. Aquesta variabilitat podria ser deguda a diversos factors com l’atenció dedicada a la tasca encomanada o a certes característiques de cada relació com el grau d’”obsessió” per la parella, la força de la relació etc.
Enllaços
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/news/fullstory_104405.html
http://www.elmundo.es/elmundosalud/2010/10/13/noticias/1286991056.html
http://www.tendencias21.net/El-amor-produce-el-mismo-efecto-analgesico-que-los-calmantes_a4958.html
Cèlia Pérez
1r. Batx. B
