Salut/Medicina

Medicina personalitzada

Fins ara, les receptes mèdiques es feien basades en els protocols habituals pensats per la majoria de ciutadans. Ara bé s’està desenvolupant i estudiant una nova manera de fer aquests protocols per a les persones. Aquí és on es dona pas a la medicina genòmica, que canviarà la actual manera de fer les receptes mèdiques. Això ho explica el president del centre d’assessorament en Medicina Personalitzada Genòmica amb el projecte EUGENOMIC el Dr. Joan Sabater Tobella i ho explica a la Vanguardia.

Explica que ara som capaços de conèixer molts gens de la persona, gens que predisposen a la gent a patir patologies o que predisposen a tolerar o no medicaments. És per això que ara podem fer una medicina personalitzada. Però no només en el tracte, que és el que fèiem fins ara, sinó també aplicant unes mesures terapèutiques d’acord amb el genoma de la persona.

Conèixer si una persona és propensa a desenvolupar càncer de còlon o de mama i aplicar mesures preventives per evitar o retardar els seus efectes, o predir la resposta d’una persona a determinats fàrmacs per prescriure el medicament adequat són alguns dels nous aspectes que aporta la medicina personalitzada genòmica.

Aquest camp d’investigació que s’ha obert en la medicina assistencial, és el que estan buscant aquests investigadors amb els projecte EUGENOMIC i que s’està portant a terme amb l’objectiu de beneficiar a la població.

Però, com funciona? El Dr. Sabater explica que avui en dia coneixem quines són les substàncies que transformen els medicaments perquè aquests, després d’haver efectuat la seva acció, s’eliminin per l’orina. Aquestes substàncies s’anomenen enzims i estan sota el control d’un gen. Avui dia podem conèixer els canvis que poden experimentar els graons de l’ADN que codifiquen aquesta substància. En la majoria dels casos, aquest enzim té una activitat normal, de manera que un medicament concret farà l’efecte esperat sobre aquesta. Però pot haver-hi un 20 o 30% de la població que pateixi alguna modificació en els graons del gen que codifica aquest enzim. Això podria comportar que el medicament en qüestió fora metabolitzat més lentament. Si parlem, per exemple, d’un anticoagulant i el metge li dóna una dosi estàndard a un pacient que el metabolitza sense saber-ho més lentament del normal, se li pot anar acumulant anticoagulant, com si prengués una sobredosi, i podria arribar a tenir una hemorràgia. Però això, avui, ja ho sabem. El projecte EUGENOMIC està tractant de formular una aplicació informàtica, anomenada g-Nomic que pretén ajudar al facultatiu a prescriure la medicació adequada per a cada pacient segons els seus gens. El metge obté la informació relacionada amb el pacient a través d’una anàlisi. Li haurà de fer una analítica dels polimorfismes genètics relacionats amb els medicaments que el facultatiu li ha prescriure. Si el metge entra en aquesta aplicació, podrà veure si el fàrmac en qüestió serà tolerat per aquell que ho necessita. La informació obtinguda pot ser diversa: aquest medicament no ho tolerarà aquest pacient , o heu de donar-li a aquesta persona la meitat de dosi; aquest medicament interfereix amb aquest altre, etc.

Amb aquest projecte es reduirà el cost assistencial i s’aconseguirà estalviar en medicaments, en reiteració de visites innecessàries dels pacients i, per tant, es produirà un considerable estalvi al sistema sanitari, a més de millorar la qualitat de vida del pacient i, en definitiva, salvar vides.

Mariona Surís

-Per saber que és la medicina genòmica: http://es.wikipedia.org/wiki/Medicina_gen%C3%B3mica

 -Article de la vanguardia: http://www.lavanguardia.com/mobi/salud/20111110/54238009127/llega-una-nueva-medicina-capaz-de-recetar-segun-los-genes-del-paciente.html

 - http://www.eugenomic.com/home.html

 

 

Les cèl·lules mare del greix proporcionaran l'eterna joventut

Fins ara en qüestions de bellesa el greix era incòmode, però avui s’ha convertit en un material biològic molt preuat que, gràcies a la regeneració de les seves cèl·lules mare adultes, és capaç de propiciar el miracle de preservar la joventut.

Això vol dir que la ciència està a un pas de trobar l’eterna joventut? "Encara s’està lluny de poder generar òrgans de recanvi, però ens trobem en l’avantsala de la medicina regenerativa que revolucionarà l’estètica i la salut", ha explicat a Efe el doctor Jordi Martí, de Crio Lip, banc de cèl·lules mare amb seu al Parc Científic de Barcelona.

"No es tracta d’una pel·lícula de ciència ficció, sinó de la possibilitat de crioconservar nostres pròpies cèl·lules mare, molt útils per esborrar les arrugues, omplir els glutis, augmentar el pit i fins i tot regenerar el teixit cardíac després d’un infart", ha assenyalat el doctor Martí.

"Les protagonistes d’aquesta fantàstica història són les cèl·lules mare adultes, és a dir cèl·lules no diferenciades sense funció específica, que poden renovar-se per si soles i convertir-se en cèl·lules diferenciades", ha afirmat Martí.

El protocol, que no dura més de vint minuts i és indolor, comença amb el consentiment del pacient. A continuació, es selecciona la zona de la qual s’extraurà el greix-abdomen, genolls, panxells-i amb anestèsia local es liposuccions entre 50 i 60 centímetres cúbics. "El dipòsit també inclou una mostra de sang del pacient per realitzar proves creuades com a mesura de seguretat", ha relatat Martí.

Tot aquest paquet biològic s’embala i s’envia al banc, on es netegen i es centrifuguen fins a obtenir les cèl·lules mares, que després de ser sotmeses a diversos test per verificar la seva viabilitat, es congelaran a -190 º centígrads.

"Si el pacient decideix fer-se una liposucció, tot el greix que se li extreu, que abans es desestimava, avui es pot conservar per a posteriors farcits", ha assegurat el doctor Ricardo Vicari.

Una vegada que tot el procés s’ha realitzat amb èxit, el laboratori envia al client un certificat personal amb els controls de qualitat i una imatge de les cèl·lules. "Quan el pacient desitja utilitzar és necessari que el cirurgià plàstic o el metge estètic que les hagi de manejar sol · liciti la seva petició i especifiqui els caps mèdics a què van destinades", ha dit Vicari.

Les cèl·lules mares pròpies del greix són avui la gran revolució de la medicina regenerativa. "En ser autòlogues no plantegen rebuig ni presenten cap contraindicació", ha afirmat Ricardo Vicario, que adverteix "que preservar les cèl·lules del greix és assegurar la salut".

Vicario ha explicat que, d’una banda, la cèl·lules mare serveixen de farciment, mentre que d’altra banda regeneren la dermis reestructurant tot el seu metabolisme cel·lular des de la capa basal, reactivant el col·lagen, l’elastina i els fibroblasts ".

Les cèl·lules mares del greix guarda al seu interior una infinitat de tresors per a la medicina regenerativa. "Estudis recents des d’universitats internacionals asseguren que s’estan obtenint resultats espectaculars en el creixement del cabell, fins i tot en aquells casos d’alopècia per causes hormonals", ha subratllat el doctor Martí.

Els especialistes consultats coincideixen a afirmar que l’ús de les cèl·lules mare ha de cenyir al que marca la legislació i ha d’estar regulat per seriosos protocols de seguretat i ètica.

Quant costa fer un dipòsit biològic? "Entre 990 i 1.400 euros, més 100 euros anuals en concepte de manteniment", segons ha revelat el doctor Martí.

 

http://www.lavanguardia.com/salud/20111101/54236673284/las-celulas-madres-de-la-grasa-el-pilar-de-la-eterna-juventud.html

 

Júlia Marbà

1/11/11

Per unes ciutats cardioprotegides

La preocupació per la seguretat de les persones és constant en les societats modernes.

L’aturada cardíaca sobtada  és un problema de la salut pública de gran magnitud. Es calcula que a Europa es produeixen unes 300.000, que acostumen a ser persones prèviament sanes i massa joves per morir. Les maniobres de ressuscitació cardiopulmonar i l’ utilització de desfibril·ladors externs semiautomàtics (DEA) poden incrementar la supervivència d’aquestes persones. Més del 50 % de les aturades cardíaques que es produeixen en llocs públics són tractades mitjançant aquests dispositius. Per tant la seva instal·lació hauria de formar part de les múltiples mesures i normes de seguretat .

La seva instal·lació ha de ser d’una forma ordenada. Esta demostrat que els DEA són d’utilitat si estan instal·lats en zones de gran afluència de públic (aeroports, estacions de tren…). Però hi ha barreres legals per la instal·lació dels DEA.

Transtorn de càlcul: la Discalcúlia

La discalcúlia és l’equivalent matemàtic de la dislèxia, un transtorn que complica la comprensió i la realització de càlculs aritmètics i matemàtics. Afecta a un 6% de la població i es produeix a causa d’anormalitats en les conexions cerebrals relacionades amb l’aprenetatge. Els neurocientífics creuen que el problema es troba al lòbul parietal i que diversos factors genètics poden contribuir a la seva aparició.

Els investigadors diuen que la discalcúlia seria el "cosí pobre" de la dislèxia ja que afecta individus d’intel·ligència i memòria normals. Els afectats tenen dificultats alhora d’entendre tan el valor dels nombres com realitzar les seves operacions. També els costa entendre conceptes abstractes com el temps i la direcció i això els perjudica al seu dia dia ja que no són hàbils controlant el temps i les qüestions econòmiques de casa.

Ara per ara l’única solució que es recomana a la gent amb discalcúlia és l’exercitació de la ment mitjançant exercicis de càlculs diàris com els videojocs de la Nintendo o els cursos de Kumon.

Enllaços

www.discalculia.es

http://rac1.org/totespossible/blog/discalculia/

 

Cristina Albesa

 

 

Relació directa entre la flora intestinal i la conducta

Un equip d’investigadors del la Universitat McMaster de Canadà ha aconseguit per primer cop evidenciar que els bacteris que formen la flora intestinal influeixen en la química del cervell i en la conducta.

Aquesta troballa resulta, a priori, de gran utilitat perquè algunes malalties gastrointestinals ja s’havien relacionat anteriorment amb estats d’ansietat depressió.

En línies generals, en els intestins de cada persona viuen 2.000 espècies bacterianes diferents que conformen el que es denomina la flora intestinal. Aquests bacteris duen a terme funcions essencials per a la nostra salut, com ajudar a l’absorció de nutrients, sintetitzar compostos o protegir d’infeccions. Qualsevol trastorn en l’equilibri d’aquest ecosistema intestinal pot provocar perillosos problemes de salut.

Per comprovar aquesta alteració en la química del cervell els científics van donar a una població de ratolins una barreja d’ antibiòtics que els animals van prendre amb l’aigua de beure, durant un període de set dies. D’aquesta manera, els científics van comprovar que els comportaments dels ratolins van variar, i que aquests es van tornar més ansiosos o més cautelosos del que eren normalment després de prendre els antibiòtics.  Un cop se’ls va deixar de subministrar l’antibiòtic els ratolins van restablir el seu comportament normal.

Per confirmar que els bacteris poden influir en el comportament es va colonitzar a ratolins lliures de gèrmens amb bacteris presos de ratolins amb un patró de comportament diferent al dels primers. Aquests es van convertir en animals més actius i atrevits.

Els científics que han dut a terme l’estudi conclouen que encara que molts altres factors poden determinar el comportament, la naturalesa i l’estabilitat dels bacteris de l’intestí influeixen també en aquest. Qualsevol trastorn en la flora intestinal, provocat per antibiòtics o infeccions, pot produir canvis en el comportament.

 

http://www.tendencias21.net/El-desequilibrio-de-la-flora-intestinal-afecta-a-la-conducta_a6567.html 

Àlex Segura

Nou fàrmac contra el càncer de mama sorgit del fons del mar.

La lluita contra el càncer avançat de mama compta amb un nou aliat sorgit del fons del mar. Es tracta de la eribulina, un fàrmac de quimioteràpia obtingut d'una esponja de mar (Halichondria okadai), tòxica i molt freqüent en la costa japonesa del Pacífic, que pot millorar en un 20% (uns dos mesos) la esperança de vida de les dones ja tractades previament i que pateixen metàstasis.

L'estudi es va duur a terme pel grup de càncer de mama de l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron.

"La eribulina ha demostrat ser eficaç en tots els tipus de càncer de mama", afirma Javier Cortés, director de la unitat de càncer de mama de la Vall d'Hebron. Cortés explica que aquest medicament té un mecanisme de doble acció. " Per una banda impedeix la divisió de les cèl·lules tumorals, cosa que fan altres tractaments de quimioteràpia, però que a més la eribulina s'uneix a la tubulina (unes proteïnes essencials per l'esquelet intern de la cèl·lula) i produeix uns agregats que maten la cèl·lula tumoral", senyala l'investigador del centre català.

Aquest estudi en fase III suggereix que fet servir com agent aïllat, aquest fàrmac podria acabar convertint-se en un nou patró de teràpia en dones amb un intens tractament previ a una metàstasis de càncer de pit.

L'Òrgan de control de medicaments en els Estats Units(FDA), ja ha autoritzat la venda d'aquest producte, que comercialitza el laboratori japonés Eisai sota la marca Halaven.

L'Oncòleg català afirma que pot ser que en Europa estigui aprovat per la agència del medicament en juny.

 

http://www.youtube.com/watch?v=kHU2vh0ABoY

Paula Sánchez

1er Batx A.

NOUS DESCOBRIMENTS EN EL TRACTAMENT DE MALALTIES

Científics japonesos i americans han descobert com “silenciar” gens.  Mitjançant un procés biològic revolucionant per tal de inutilitzar una sèrie de gens que desenvolupen un procés clau i determinant en el desenvolupament de certes malalties.

Tot aquests procés ha estat desenvolupat i basat en l’estudi de l’epigenètica. Com ja se sap, l’ADN és  una espècie de model o el que proporciona la informació per a produir totes les proteïnes. Però hi ha un altre tipus d’informació que s’anomena epigenètica, que dona directrius sobre quan i com s’ha d’utilitzar aquesta informació (ADN). El que han aconseguit aquest grup de científics és descobrir com funciona aquesta informació a nivell biològic.

 Fins ara, l’enginyeria epigenètica ha estat un camp poc estudiat i en els que s’hi ha realitzat poques investigacions però de mica en mica aquesta va guanyant importància i es creu que en un futur permetrà una millor comprensió de les malalties, preveure millor el seu desenvolupament i millorar els seus tractaments. La seva aplicació que es preveu més important seria de cara a la investigació per els tractaments del càncer.

 

ARNAU LLABRÉS

 

La capacitat del càncer de pulmó per estendre’s per la resta del cos.

L’equip de Tyler Jacks i Mont Winslow, de l’Institut David H. Koch ha aconseguit identificar un canvi genètic que fa que els tumors pulmonars siguin més propensos a estendre’s a altres parts del cos. Aquest descobriment suposa un gran avançament contra la metástasis. ( Propagació d’un càncer a un altre òrgan)

Els experiments es van fer amb ratolins i, es va descobrir que l’activitat del gen NKX2 esta associada amb la taxa de mortalitat en els pacients de càncer pulmonar.

El gen NKX2-1 codifica un factor de transcripció, és a dir codifica  una proteïna que controla l’expressió d’altres gens. La seva funció normal és controlar el desenvolupament dels pulmons, així com de la tiroide i algunes parts del cervell. Quan les cèl·lules canceroses es lliuren de l’expressió normal del gen, semblen tornar a un estat d’immaduresa, com a conseqüència desenvolupen la capacitat de separar-se dels pulmons i propagar-se pel cos, creant nous tumors.

Quan els investigadors van identificar l’NKX2-1 com un gen important per a la metástasis, van començar a buscar els efectes dels gens que aquest regula. Es van concentrar en un gen anomenat HMGA2.Segons sembla, el NKX2-1 reprimeix al HMGA2 en els teixits adults. Quan el NKX2-1 queda inactiu en les cèl lules canceroses, el HMGA2 recobra la seva plena activitat i ajuda que el tumor sigui més agressiu.

http://noticiasdelaciencia.com/not/1155/la_gran_capacidad_del_cancer_de_pulmon_para_extenderse_a_otras_partes_del_cuerpo/

Martín Dans

Neix el primer bebé espanyol seleccionat per no heretar un càncer de mama

L’Hospital Sant Pau i la Fundació Puigvert de Barcelona han aconseguit per primera vegada a Espanya el naixement d’un nadó lliure d’una mutació genètica hereditària que tenia un 80% de probabilitats de patir un càncer de mama o ovari abans dels 70 anys, com nombrosos casos de la seva família.

Gràcies a les tècniques de selecció embrionària, a finals de 2010 va néixer a Barcelona el primer nadó d’Espanya lliure del gen BCRA1, un dels que causen el càncer de mama. La mare, portadora de l’alteració genètica, té antecedents familiars d’aquest tipus de càncer i també d’ovari dels quals alguns han estat casos greus (segons el doctor Joaquim Calaf, el director del Programa de Reproducció Assistida Puigvert-Sant Pau). Per això, la dona va decidir recórrer al diagnòstic genètic Preimplatacional quan es va plantejar tenir el seu primer nadó. 
L’article 12.1 de la Llei de Reproducció Humana Assistida autoritza l’ús de les tècniques de selecció embrionària en el cas de «malalties genètiques greus, precoços i sense tractament». És el cas del gen en qüestió (BRCA1), molt més agressiu, perquè apareix en edats més primerenques. La doctora Teresa Ramón y Cajal, oncòloga i assessora de càncer hereditari i familiar de l’hospital de Sant Pau, diu que el gen BRCA1 el té tot el món en el cromosoma 17 perquè facilita l’estabilitat genòmica, però si s’altera i no funciona correctament, té lloc una mutació que canvia uns fets moleculars que finalitzen amb l’aparició de tumors cancerosos. 

Segons el doctor Calaf, aproximadament el 10% de tots els casos de càncer de mama és degut a la mutació d’aquest gen, encara que en aquest subgrup la supervivència és menor al 50%. L’aparició de la malaltia són els 30 anys, per això es desenvolupa amb molta virulència i és molt més urgent intervenir. 

És la primera vegada que la Comissió Nacional de Reproducció Humana ha autoritzat aquesta indicació a Espanya com un procediment de medicina preventiva. Un cop validat el cas, la família va decidir passar a l’acció i després de mesos de preparació, es va procedir a l’obtenció i selecció dels embrions. 
La tècnica utilitzada per realitzar el diagnòstic preimplantacional és l’habitual. Els experts en reproducció assistida van obtenir de la dona diversos òvuls i els van fecundar, mitjançant el procediment in vitro, amb el semen de la seva parella. La intervenció la van portar a terme especialistes de la Fundació Puigvert i l’Hospital de Sant Pau.
En total, es van obtenir cinc embrions, tres d’ells lliures del gen. D’aquests, dos van ser transferits a la pacient i un d’ells va acabar en embaràs. 

La biòpsia embrionària la va realitzar l’empresa Reprogenetics, que treballa amb més de 50 laboratoris espanyols de fecundació assistida, a partir de l’ampliació del seu material genètic. Actualment, el programa té en marxa una altra sol·licitud d’un cas similar, que està pendent d’autorització, i des d’octubre espera resposta per a un tipus de càncer de còlon que també és hereditari. 

 

Judit Malet. 1r Batx B

ES CREEN LES PRIMERES VACUNES NANOMÈTRIQUES

Enginyers del MIT (Massachussets Institute of Technology) han desenvolupat unes nanopartícules que serviran en un futur per vacunar-se contra diverses malalties. Aquestes partícules són una mena d’esferes adiposes que contenen proteïnes sintètiques semblants a les que produeixen els virus. En ser injectades a l’organisme, aquestes partícules alliberen les proteïnes i provoquen una resposta per part del sistema immunològic molt similar a la que es produiria en una vacuna viral. D’aquesta manera, el cos aprendria a defensar-se sense la necessitat d’injectar el propi virus dins de l’organisme.

Aquests enginyers del MIT han dissenyat un tipus de vacunes que serviran en un futur per prevenir malalties com la malària, el SIDA o alguns tipus de càncer. Injectant les esferes adiposes esmentades anteriorment, el nostre sistema immunològic elaboraria una resposta, i conseqüentment una defensa, a les proteïnes que aquestes alliberarien.

Actualment aquest tipus de vacunes han sigut testades en ratolins per tractar la malaltia de la malària i els resultats han estat satisfactoris. No obstant l’objectiu d’aquest tipus de vacunes és poder arribar a tractar malalties com el càncer o malalties infeccioses i no serà fins aleshores (si és que mai s’arriba a aconseguir) que les vacunes es comercialitzaran.

Recordem que actualment tractem les malalties infeccioses am dos tipus de vacunes:

• Injectant exemplars neutralitzats de virus.
• Injectant de manera sintètica les proteïnes o molècules que alliberen alguns d’aquests agents patògens.

D’aquesta manera ‘’ensenyem’’ al cos a defensar-se d’aquests agents, instrucció que queda ‘’gravada’’ en el mateix sistema immunitari.

PERÒ HI HA MOLTES DIFICULTATS:

Es pretén generar una resposta en almenys un d’aquests dos tipus de cèl·lules: els limfòcits T (que ataquen les cèl·lules del cos que han estat infectades) o els limfòcits B (que són les que segreguen els anticossos per combatre els virus o bacteris presents en l’organisme). Però per combatre malalties els agents patògens de les quals romanen a dins de les cèl·lules del nostre cos (VIH) la situació és més complicada: la vacuna ha d d’activar una resposta immunològica molt més potent o fer reaccionar a les cèl·lules T ‘’assassines’’. Tot i això, els mètodes que tenim per provocar les cèl·lules T assassines són de poca fiabilitat.

En definitiva, aquesta nova vacuna en vies de desenvolupament contribuirà a millorar la situació en la que es troben els mitjans actuals destinats a evitar i combatre certs tipus de malalties.

 *De moment no hi ha cap video disponible sobre aquest tema.

XAVI CAMARASA

La por: Un sentiment que frena el VIH

El 1997, el 29% dels adults de Zimbabwe estava infectat pel VIH; el 2007, la taxa havia descendit al 16%, segons estudis en els que han participat el Govern del país, la Universitat de Harvard i el Fons per la Població de la ONU. La causa d’aquests resultats sembla ser tan bàsica com la por: la taxa d’afectats era tan alta -y la seva situació tan dramàtica- que las persones que convivien amb ells han optat per anar més amb compte.

Per a arribar a aquesta conclusió els investigadores han estudiat diversos factors: un, l’emigració deguda a la crisi, tot i que aquest factor està pràcticament descartat , ja que no sembla probable que hagin sortit del país els infectats. Tampoc ha augmentat d’una manera considerable l’ús de preservatius. Davant d’aquesta situació, la -que ha implicat un canvi en els hàbits, como un augment de la fidelitat en las parelles- es veu com la causa més probable, sobretot després del gran nombre de morts que hi va haver a mitjan dels anys noranta, quan cap país (i molt menys un com Zimbabwe) tenia tractaments eficaços contra la infecció.

El resultat d’aquest estudi es controvertit, ja que sembla que, por primera vegada, es dóna la raó als qui promouen la castedat y la abstinència como un mètode eficaç per prevenir l’expansió del VIH.

Bernat Miquel

Síndrome de Parry-Romberg.

Aquest síndrome és una enfermetat rara que deforma la cara. El material és extret del abdòmen mitjançant una liposucció.

Les deformacions facials que causa una enfermetat rara com aquest síndrome podrien tenir remei gràcies a una injecció de cèl·lules mare adultes extretes de la grassa abdominal del propi pacient. Un equip de cirugians de l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona ho ha aconseguit amb èxit per primera vegada en Europa.

Els dos primers pacients són un noi i una noia de 13 i 14 anys, que van ser operats en la Ciutat Condal el passat mes de febrer.De moment la seva evolució ha estat excel·lent encara que s'haurà d'esperar al menys un any per conèixer el resultat definitiu de aquesta intervenció.

En el quiròfan, els dos adolescents van ser sotmesos a una espècie de liposucció dirigida a extreure'ls-hi cèl·lules mare de la grasa abdominal. Això, va permetre que la correcció de la deformitat fos visible pràcticament de manera inmediata, ja que, la grassa del abdòmen va fer el paper de suport sobre el que després han anat creixent les cèl·lules mare adultes.

El síndrome es caracteritza per un deteriorament progressiu de la pell i els teixits tous del rostre, generalment de la mitat esquerre de la cara. Es tracta d'una enfermetat poc freqüent que afecta entre tres i cinc nens de cada 100.000 nascuts, més freqüenment en les nenes. Entre els simptomes de aquesta patologia degenerativa també solen donar-se casos de alopecia i aparició de taques en algunes zones del rostre(per un accès de coloració o per despigmentació).

Actualment, no existeix possibilitat de cura ni tractaments capaços de frenar la progressió, l'única possibilitat es recurrir a tècniques de microcirugia per tractar de reconstruir les zones de la cara deformades, un cop la enfermetat està estable i el nen o nena ha arribat al màxim creixement.

 

 

Paula Sánchez

1er Batx A.

El Plaer de la Música

S’ha descobert que al escoltar música que ens agrada alliberem dopamina, un neurotransmissor que és més apreciable en altres coses com seria el menjar, les drogues i el sexe. Aquest fet ha estat estudiat per uns experts del Institut i Hospital Neurològic de Montreal, en l’ universitat de McGill.

Es sap que la dopamina fa una funció fonamental en l’establiment i el manteniment de conductes que són biològicament necessàries.

El que va fer aquest equip d’investigació va ser mesurar la quantitat de dopamina que s’alliberava quan s’escoltava música, també van estudiar els canvis que es produïen en la pell, la freqüència cardíaca, la respiració i la temperatura analitzant els resultats en relació  al nivell de plaer produït per la música. Van observar que la alliberació de dopamina és major quan és una música que ens es plaentera que quan és una música neutral, i també que els nivells de alliberació d’aquest neurotransmissor estan relacionats amb el grau de excitació emocional i de plaer.

Els resultats van proporcionar probes neuroquímiques demostrant que en les respostes emocionals intenses davant la música hi intervé una part  antiga del cervell, la del circuit de recompensa tal i com senyala el Dr. Robert Zatorre: "Hasta donde sabemos, ésta es la primera demostración de que una recompensa tan abstracta como la música puede llevar a la liberación de dopamina. Las recompensas abstractas son en gran parte de naturaleza cognitiva, y este estudio allana el camino para el trabajo futuro de examinar recompensas no tangibles que los seres humanos consideramos gratificantes por razones complejas".

 

Rosa Porredon

Els investigadors cultivan nous vasos sanguinis

Laura Niklason, anestesiòloga i enginyera biomèdica de la Universitat de Yale, juntament amb el seu equip ha cultivat uns nous vasos sanguinis "sintètics". Ho ha aconseguit utilitzant cèl·lules humanes i les ha posat en pràctica en babuins. Així doncs, han demostrat que no provoquen un rebuig immunològic i que també eviten els problemes típics dels vasos sanguinis sintètics: la coagulació, la ruptura o la contracció d'aquest al pas del temps. 

Aquests nous vasos sanguinis es poden fer amb antelació i també es poden emmagatzemar fins al dia de l'operació del pacient. Aquestes possibilitats ajudarien,per exemple, a aquells pacients que es someten a una cirurgia cardiaca.

Nicklason assegura haver solucionat amb aquests estudis alguns problemes. L'aplicació d'aquests nous vasos sanguinis podria haver solucionat els rebuigs dels sistema immunològic dels receptors de donants de sang, o bé, altres problemes que ocasionen els vasos sanguinis de plàstic. Aquests últims, sovint causen un gran nombre de coàguls sanguinis.

Els investigadors desitgen que els seus estudis demostrin la seguretat dels nous vasos sanguinis per tal d'aconseguir el permís per iniciar els assaigs clínics.  

 

 

 

Ariadna Valls

http://avances-tecnologicos.euroresidentes.com/2011/02/vasos-sanguineos-sinteticos.html

Guareixen cremades amb un spray de cèl·lules mare i un apòsit “capil·lar”

El procés de sanació dura només uns dies, demostren les proves realitzades.
Un equip de científics nord-americans ha desenvolupat una nova tècnica per guarir cremades en tan sols uns dies, gràcies a la combinació d’un spray de cèl·lules mare i d’un apòsit que, a manera de “sistema capil·lar artificial”, potencia la regeneració cel·lular i garanteix l’esterilitat de les ferides. En proves recents, realitzades a més d’una dotzena de persones, s’ha demostrat l’eficiència d’aquesta prometedora tècnica. Encara que de moment només guareix cremades de segon grau, els investigadors esperen que en un futur es puguin tractar amb ella altres cremades més greus.

La tècnica, que consisteix en un spray que estén cèl·lules del propi pacient sobre la pell cremada, per ajudar a aquesta a recuperar-se en un temps rècord, ha estat desenvolupada pel professor del MIRM Joerg C. Gerlach i els seus col·laboradors.
Fins ara, les cremades en la pell s’han tractat mitjançant trasplantaments. La pell necessària per a la substitució de pell cremada és presa d’àrees de pell no cremada procedents d’altres parts del cos del pacient, o es fa créixer artificialment, per després empeltar-la sobre les cremades. 

Però, amb aquest sistema, el procés de recuperació dels cremats porta setmanes i fins i tot mesos, un temps en el qual els pacients tendeixen a agafar infeccions pels danys soferts en la pell, que és la primera línia de defensa de l’organisme contra els patògens. 

D’altra banda, des de fa dècades, els científics han pogut regenerar pell en laboratori, però aquests processos de regeneració requereixen d’entre dues i tres setmanes de temps, i les làmines de pell produïdes resulten fràgils. 

Guareixen cremades amb un spray de cèl·lules mare i un apòsit “capil·lar” El procés de sanació dura només uns dies, demostren les proves realitzades

Un equip de científics nord-americans ha desenvolupat una nova tècnica per guarir cremades en tan sols uns dies, gràcies a la combinació d’un spray de cèl·lules mare i d’un apòsit que, a manera de “sistema capil·lar artificial”, potencia la regeneració cel·lular i garanteix l’esterilitat de les ferides. En proves recents, realitzades a més d’una dotzena de persones, s’ha demostrat l’eficiència d’aquesta prometedora tècnica. Encara que de moment només guareix cremades de segon grau, els investigadors esperen que en un futur es puguin tractar amb ella altres cremades més greus.

La tècnica, que consisteix en un spray que estén cèl·lules del propi pacient sobre la pell cremada, per ajudar a aquesta a recuperar-se en un temps rècord, ha estat desenvolupada pel professor del MIRM Joerg C. Gerlach i els seus col·laboradors.

Fins ara, les cremades en la pell s’han tractat mitjançant trasplantaments. La pell necessària per a la substitució de pell cremada és presa d’àrees de pell no cremada procedents d’altres parts del cos del pacient, o es fa créixer artificialment, per després empeltar-la sobre les cremades. 
D’altra banda, des de fa dècades, els científics han pogut regenerar pell en laboratori, però aquests processos de regeneració requereixen d’entre dues i tres setmanes de temps, i les làmines de pell produïdes resulten fràgils. 

http://www.tendencias21.net/Curan-quemaduras-con-un-spray-de-celulas-madre-y-un-aposito-capilar_a5707.html

 

Adrià Prado

LAS NEURONAS PREDIUEN I CORRETGEIXEN INFORMACIÓ ABANS QUE LA VEIEM

Un equip de neurocientífics de la universitat de Duke ha constat que les neurones abans de percebre la informació visual externa , prediu quina informació li arribarà i en el cas que ho faci malament corregeix aquestes suposicions abans que les veiem. Aquest descobriment ha estat possible gràcies a que s’ha descobert com es forma realment cada imatge al nostre cap. Hi ha un sistema neuronal, en que hi ha grups de neurones ordenades jeràrquicament. El primer grup, per exemple, s’encarrega de detectar les línies horitzontals i verticals i passa la imatge que ha creat al següent grup de neurones que s’encarrega de detectar una altra característica.

Aquest procés per això, s’ha de tenir en comte que es duu a terme en qüestió de milisegons, per això era de gran dificultat estudiar aquest procés. Per fer-ho es fa servir una tècnica anomenada exploració de ressonància magnètica funcional. A partir d’aquestes proves els científics van aconseguir unes dades que només les podien explicar amb un error de predicció.

 

ARNAU LLABRÉS

Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C)

El Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C) és una iniciativa creada per la Universitat de Barcelona i és un institut pioner en aquest camp. Aquest centre està destinat a investigar el cervell, la cognició i la conducta humana a més d’altres aspectes relacionats amb aquest àmbit per així impulsar aquesta àrea de la ciència. Els principals objectius que volen aconseguir són conèixer i comprendre millor com els processos cerebrals determinen les funcions cognitives i generen un comportament en els humans que ens capacita a adaptar-nos al medi i transformar-lo amb les nostres accions.

Actualment diferents grups d’investigació ja treballen en aquest objectiu i es creu que el IR3C podrà ser la solució a molts problemes.     

 

Marc Fisa

1r Batxillerat C

 

http://www.ub.edu/web/ub/es/recerca_innovacio/recerca_a_la_UB/instituts/institutspropis/ir3c.html

El pírcing a la llengua augmenta les infeccions

Segons un recent estudi, realitzat per un grup d’experts de la Universitat Mèdica de Innsbruck a Àustria. Els pírcings de metall col·locats en la llengua tendeixen a causar greus infeccions bucals i provoquen danys a les genives i en les dents.

Per a alguns adolescents la utilització d’accessoris a la boca és sinònim “d’estar a la moda”, però, la majoria no coneix els problemes, que a curt termini es generen dins de la cavitat bucal en realitzar una perforació. Tot i que t hi ha una gran varietat de materials, els pírcings metàl·lics són els més triats pel públic jove.

Per arribar al fons de l’assumpte, la doctora Inés Kapferer i el seu grup d’especialistes van realitzar un estudi amb 68 dones i 12 homes amb una edat mitjana de 23 anys. Tots dos comptaven amb perforacions a la llengua. Els investigadors van col·locar de forma aleatòria pírcings de diferents materials en els participants, alguns d’acer inoxidable i titani, i altres de materials plàstics. Les arracades es van extreure després de dues setmanes i es van prendre mostres microbiològiques, del lloc de la perforació i de la llengua.

El resultat va ser: de 80 bactèries vinculades a malalties bucals, 67 s’havien acumulat en els pírcings d’acer inoxidable. Al mateix temps, els bacteris trobades en el metall eren associades a bacils que originaven problemes en tot el cos. En conclusió, tant els homes com les dones tenien una gran quantitat de bacteris en els pírcings metàl·lics que en els de plàstics.

 

 http://www.tendencias21.net/El-piercing-en-la-lengua-aumenta-las-infecciones_a5591.html

http://www.laflecha.net/canales/curiosidades/noticias/

 

 

ELNA BONET

METGES BRITÀNICS RECREAN VIVÈNCIES DE

 

Metges britànics investiguen el fenòmen del "deja vú", que afecta al 70% de la població. La ciència encara no té una explicació concluent, encara que s’associa amb una alteració de la memòria. Les investigacions poden constatar que no es tracta únicament d’una vivència ocasional ja que hi ha persones que tenen la constant sensació d’estar revivint el present.

Amb aquestes investigacions també es pretèn identificar quines són les zones cerebrals que intervenen en aquesta experiència. La finalitat és trobar noves explicacions a les conexions entre la memòria i la conciència i ajudar a les persones afectades. 

El doctor Funkhouser comenta que per ell hi ha tres tipus de "deja vú": el ja vist, el ja sentit i el ja visitat.

Per a la ciència hi diverses hipòtesis que expliquen aquest fenòmen. Els psicòlegs i els neuròlegs consideren aquesta experiència com una alteració de la memòria, en canvi, els psicoanalistes pensen que és el resultat dels somnis diurns y de les inconscients fantasies de cada persona. El "deja vú" també es relaciona amb una alteració de la percepció o com un error en el processament cerebral del temps.

Altres teories els consideren com una experiència que anomenen falsa memòria.

Els investigadors de la Universitat de Leeds han estat els següents en avançar un pas en aquesta investigació. Constaten que no només hi ha persones que tenen aquesta vivència ocasionalment, sinó que pateixen "deja vú" crònics, és a dir, que constantment tenen la sensació d’estar recordant el present.

Per dur a terme els seus experiments un grup d’investigadors ha reunit un grup de persones que pateixen "daje vú" constantment per tal de determinar les causes cerebrals del que suposen que és un transtorn de la memòria.

Les persones amb "deja vú" crònic se senten abrumades per la sensació constant de que tot els resulta familiar.

 L’experiment que van dur a terme els investigadors va ser: la inducció de "deja vú" artificials a alguns estudiants de la universitat. Se’ls va dir que recordessin unes paraules i els van hipnotitzar per fer que les oblidessin. Posteriorment els van ensenyar de nou les mateixes paraules per tal de que tinguessin la sensació de que les havien vist abans. Per últim se’ls va demanar que emetessin un judici de valor sobre les paraules, similars a la sensació de "deja vú", amb la finalitat de recopilar la major quantitat de dades sobre el que podien recordar i el que no.

 

http://www.tendencias21.net/Medicos-britanicos-recrean-vivencias-de-deja-vu-en-laboratorio_a864.html

Jimena Legaz

1r Batx A