Salut/Medicina

Creen un xip per a la detecció de càncers prematurs

El consell superior d’investigacions científiques ha creat un microxip que és capaç de detectar  cèl·lules tumorals en primera fase i eliminar-les, però aquest dispositiu només és capaç de prevenir els càncers  prematurs. Aquest xip recull una petita mostra de sang i mitjançant ultrasons és capaç d’identificar la presència de tumors i fer que aquets es diferencien de les cèl·lules “bones” i poder recol·lectar-les.

Segons l’investigadora aquest xip encara està en procés de creació i d’investigació així que diu que la millor manera actual de detectar un tumor és mitjançant biòpsies que també s’estan perfeccionant per a poder fer-ne un millor  tractament.

Si s’aconseguís dur a terme aquest xip es podria fer un diagnòstic millor del càncer i així poder seguir un tractament més convenient al malalt. Aquest projecte ha estat gràcies a diferents  universitats i hospitals d’arreu d’ Espanya, com l’ universitat de Guipúscua o l’hospital Ramón I Cajal de Madrid.

 

Aniol Solano Clavera

Crean la vacuna de la Hepatitis E

L’equip internacional del Institute of Diagnostics and Vaccines Development in Infectious Diseases dirigit per Ning-Shao Xia, de la universitat de Xiamen (China) ha publicat un estudi a la revista The Lancet on confirma la eficacia de la primera vacuna contra el virus de la Hepatitis E (HEV 239).

A les regions més endèmiques una vacuna que sigui assequible, segura i eficaç augmentaria les perspectives de vacunar amb l’HEV rutinàriament per reduïr tant la HEV esporàdica com la epidèmica. Totes aquestes consideracions són molt importants per saber quantes unitats d’aquesta vacuna s’han de produïr, per tant, la política de financiació i inmunització, la salud pública i la indústria han d’arribar a un acord per posar-se a treballar el més ràpid possible per definir les funcions de la salud pública amb respecte a aquest remei.

Hem de tindre en compte que un terç de la població mundial està afectada per aquest virus. Els llocs on hi ha mes persones infectades són a l’Àfrica, l’Àsia i la China. Aquestes epidèmies es donen en temps de pluja per consumir aigües contaminades.

L’Hepatitis B ja no és cap malaltia rara, de fet podem dir que és el tipus més comú d’hepatitis viral en els països industrialitzats , tot i que, la majoria dels casos es dóna en els països més empobrits.

La gravetat d’aquesta malaltia augmenta amb l’edat, el seu índex de letalitat és del 1-3%. Té molt mal pronòstic en les dones embarassades, 5-25%, i si aconsegueixen sobreviure pateixen avortaments espontànis o tenen una mortinatalitat molt elevada. Cada any s’estimen entre 13.000 i 26.000 morts de persones que han patit l’hepatitis en països industrialitzats.

 

 

http://www.tendencias21.net/Crean-la-vacuna-de-la-hepatitis-E_a4766.html

Jimena Legaz Barrionuevo.

Millora la detecció precoç del Alzheimer.

Ja és possible detectar l’alzheimer quan encara els sintomes són lleus. Fins i tot es pot arribar a detectar anys abans de manifestar-se alguna senyal. Tot hi això hi ha una mala noticia i es que no hi ha cap tractament que demostri ser capaç de frenar la progressió d’aquesta malaltia. Entre tot això hi ha un debat mèdic i ètic sobre si s’ha d’oferir poder fer-se  proves de diagnòstic precoç si no se’ls pot oferir un tractament. Aquest és un tema personal ja que hi ha gent que no vol saber-ho i altres que prefereixen estar informats per tal de poder acabar d’arreglar papers, testaments ara que el cervell encara els funciona bé.

Hi han dues noves probes per detectar si hi ha alzheimer, ja que es produeixen canvis en el cervell.

-La primera consisteix en extreure el líquid, que banya les neurones de la medul·la, del interior de la columna vertebral  i analitzar la presencia de proteïnes que canvien amb l’alzheimer. Si hi ha un nivell baix de la proteïna Betaamiloide es que la malaltia s’ha iniciat i si apareix un nivell alt de la proteïna Tau vol dir que esta causant un dany massiu.

-La segona prova es tracta d’observar directament les plaques de la Betaamiloide en el cervell amb una tècnica d’imatge anomenada PET.

Encara es continua sense cap tractament tot i que s’estan fent més de 60 fàrmacs experimentals. Aquestes dues noves probes ajudaran al avanç de l’ investigació.

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100919/54005356908/mejora-la-deteccion-precoz-del-alzheimer-sant-pau-agencia-europea-universidad-barcelona-belgica-madr.html

 

Rosa Porredon

Prevenció de l'Alzheimer

L’Alzheimer, una malaltia cada cop més comú en la nostra societat, degenerativa i mortal, sense cura de moment.

Encara que no hi hagi cura, últimament s’estan fent molts avenços en l’àmbit de la seva prevenció.

Una dieta rica en oli d’oliva, nous, peix, aus de corral, i algunes fruites i verdures podria ser beneficiosa en la prevenció de l’Alzheimer. En aquesta dieta de prevenció és important evitar àcids grasos saturats, carn vermella i la mantega.

Estudis realitzats, a la universitat de Columbia per Yian Gu, expliquen que la gent que va consumir aquest tipus de nutrients tenia un 40% menys de risc de desenvolupar l’Alzheimer. La investigadora remarcava que com no hi ha una cura s’ha de prevenir de totes les maneres possibles.

L’estudi va consistir en observar informació de dietes de 2148 persones sanes de més de 65 anys, durant 4 anys. Se’ls feien proves de detecció d’Alzheimer cada 18 mesos. I d’ells 253 van desenvolupar la malaltia. Els menys propensos a desenvolupar la malaltia van ser aquells que seguien una dieta semblant a l’esmentada anteriorment.

Ying Gu explicava que possiblement la dieta rica en aliments “bons” podria protegir el cor, i podria protegir el cervell de apoplexies que podrien tornar vulnerable la persona a l’Alzheimer. Encara que també podrien ser alguns nutrients (omega-3, antioxidants,…) que protegeixen directament al cervell.

http://www.blog-medico.com.ar/noticias-medicina/dieta-para-prevenir-el-alzheimer.htm

 

Mireia Cano

Las Células Madre de Tejidos Que Sobran de Operaciones Pueden Ayudar a Reparar Corazones

Se ha logrado por vez primera extraer con éxito ciertas células madre vitales de secciones de vena retiradas del cuerpo para una cirugía de bypass cardiaco.

Un equipo de investigadores ha comprobado que estas células madre pueden estimular el crecimiento de nuevos vasos sanguíneos, los cuales potencialmente podrían ayudar a reparar el tejido muscular en un corazón dañado después de un ataque cardíaco.


La investigación ha sido efectuada por el equipo de Paolo Madeddu, profesor de Medicina Cardiovascular Experimental y su equipo en el Instituto del Corazón de Bristol (BHI) en la Universidad de Bristol.

Alrededor de 20.000 personas se someten cada año a una cirugía de bypass cardiaco. El procedimiento implica tomar una sección de vena de una pierna de la persona e injertarla en una arteria coronaria enferma para desviar la sangre durante un tramo, evitando así que deba pasar por el segmento bloqueado o estrechado.

 

Carlos López

 

 

 http://www.amazings.com/ciencia/noticias/070610b.html

 

 

La sensibilitat de l'olfacte en les persones invidents

Un estudi realitzat per Mathilde Beaulieu-Lefebvre, del Departament de Psicologia de la Universitat de Montreal, ha refutad el mite que les persones invidents tenen un sentit de l'olfacte més agut que les altres. Segons els resultats d'aquesta investigació, la pèrdua de visió simplement fa que les persones invidents prestin més atenció a com perceben les olors. No obstant això, la seva capacitat de concentrar-se en les olors i processar-los sí és superior a la de les persones vidents. 

En l'estudi, desenvolupat en tres passos, van participar 25 individus, 11 dels quals eren invidents des del seu naixement. Els participants van respondre un qüestionari i van ser sotmesos a dos experiments. En un, havien de diferenciar entre 16 perfums diferents. En l'altre, havien d'identificar tres olors: el d'una rosa, el de la vainilla i el del butanol. Encara que les persones invidents no posseeixin millor olfacte que les vidents, sí estan per sobre d'aquestes últimes quant a capacitat d'esforç cognitiu, tal com indica Maurice Ptito, professor de l'Escola d'Optometria de la Universitat de Montreal. Valent-se de escanejos cerebrals, l'equip va determinar que les persones invidents usen la seva escorça olfatoria secundària més que les vidents quan aprecien una olor. També empren l'escorça occipital, la qual normalment s'utilitza per a la visió. Això significa que les persones invidents aprofiten aquesta part del seu cervell, reorganitzada i adaptada per a un ús distint a l'original.

Adrià Blanco Soler

1r Batx A 

Els metges acaricien una solució total i incruenta de la vista cansada

1. Una potent descàrrega de llum infraroja sobre la còrnia resol la visió borrosa sense tallar l’ull
   
2.  Tres clíniques oftalmològiques catalanes tracten la presbícia amb raigs làser poc o gens invasius

Fer 45 anys és prou motiu perquè, de cop i volta, un matí, sigui impossible llegir còmodament el diari. La lletra impresa dels diaris es veu borrosa i desxifrar els missatges del mòbil resulta impossible per a qui ha entrat en l’ampli món dels prèsbites, els que pateixen presbícia: la vista cansada. Són 1.800 milions de persones arreu del món (sense comptar els africans) i es calcula que el 2020 en seran 2.300 milions. A Espanya pateixen presbícia 10 milions de ciutadans –1,5 milions a Catalunya–, dels quals, es calcula, més del 50% no corregeixen de manera satisfactòria la seva falta de nitidesa i precisió visual. Aquesta molèstia, que impedeix veure amb claredat, afecta el 100% de les persones que han passat dels 40 anys (encara que no totes ho notin al principi), i eliminar-la de manera incruenta és un objectiu permanent d’oftalmòlegs de tot el món.
A la solució s’hi acosta un innovador tractament amb làser de llum infraroja que des de fa un mes s’ofereix a Barcelona. A diferència dels raigs làser utilitzats fins ara en oftalmologia, la nova tècnica corregeix la presbícia sense retallar la còrnia ni passar pel quiròfan.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=717858&idseccio_PK=1021

Sara Sendra

Els metges hauran de decidir si una menor pot avortar encara que no informi els seus pares

Les noies de 16 i 17 anys que decideixin avortar i que no en vulguin informar els seus pares o tutors pel risc de patir violència familiar hauran de convèncer el metge d’aquesta situació, ja que serà ell qui valorarà en última instància si el testimoni de la menor té prou consistència. Això és el que recull l’esborrany en què el govern central desenvolupa la nova llei de l’avortament. La ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, va avançar ahir que, en cas de dubte, els metges podran demanar un informe a un psicòleg o un treballador social.

L’esborrany, que serà presentat dilluns vinent al Consell Interterritorial de Salut, preveu que, en els casos en què no existeixin coaccions ni situacions de violència familiar, les noies de 16 i 17 anys que vulguin avortar –sempre abans de la setmana 14 de gestació– tindran l’obligació d’informar els pares de la seva decisió.

Per demostrar que els progenitors estan al corrent de la decisió, la menor podrà anar al centre mèdic acompanyada dels seus pares o bé presentar “una carta o prova escrita de consentiment”, acompanyada d’una còpia del DNI d’algun dels tutors, segons va explicar la ministra Jiménez. “Es tracta d’una fórmula legal utilitzada per acreditar un consentiment en qualsevol acte jurídic”, va assenyalar.

En els casos en què la menor afirmi que té por de la reacció familiar, el metge podrà autoritzar la interrupció de l’embaràs sense que els pares se n’assabentin. Segons Jiménez, “el metge ha d’avaluar les circumstàncies que la jove li planteja”, tot i que, en general, la manifestació d’aquest temor per la menor ja té per si sola “valor jurídic”, va afegir.

La nova regulació sobre la interrupció de l’embaràs obligarà a modificar la llei d’autonomia del pacient, que fixa la majoria d’edat sanitària als 16 anys, amb l’excepció de tres situacions: participació en assajos clínics, reproducció assistida i, precisament, interrupció de l’embaràs.

L’Organització Mèdica Col·legial (OMC), que representa els col·legis de metges de l’Estat, van considerar ahir que, tal com es planteja la llei, existeix el risc que es generin situacions d’“inseguretat jurídica”, ja que en casos especialment complexos l’última paraula la tindrà el metge. Per l’OMC, el paper dels metges hauria de ser el de mediadors.

L’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs (Acai) va valorar com un “pas endavant” l’esborrany, que s’hauria d’aprovar abans del 5 de juliol.

Per més informació: http://www.clinicasabortos.com/

Pau Vila

Raspallar-se les dents prevé malalties cardíacas

Les persones que no es raspallen les dents de forma regular no solament tenen més risc de sofrir malalties dentals, sinó també de sofrir malalties cardíacas. La troballa reforça la hipòtesi, proposada per primera vegada en el segle XIX, que la salut bucal pot estar vinculada a la salut cardiaca.

Els investigadors van estudiar a gairebé 12.000 adults a Escòcia i van trobar que aquells que tenien una  higiene bucal dolenta eren un 70% més propensos a contreure una malaltia cardíaca en comparació de qui es rentava les dents dues vegades al dia i tenien les genives més saludables. El risc és inferior al del tabaquisme, estimat en un augment del 135%, és a dir, més del doble de possibilitats. Els autors de la investigació creuen que els bacteris que causen les inflamacions en la boca i en les genives són transportades pel torrent sanguini i acaben bloquejant les artèries. Malgrat que la incidència general va ser baixa --amb un total de 555 atacs cardíacs o altres problemes coronaris greus entre 11.869 persones--, l'efecte previsor de raspallar-se les dents regularment va ser significatiu.

Frank Gelabert

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=717765&idseccio_PK=1477 

Sanidad autoriza el primer trasplante de las dos piernas del mundo

La comisión de trasplantes ha autorizado este miércoles 26 de mayo, al hospital La Fe, de Valencia, a realizar el primer trasplante de piernas doble del mundo. 

n style="font-family: verdana, geneva;">El trasplante de piernas doble es una técnica experimental y la ley exige un informe previo de la ONT para cada paciente. Por esa razón, cada informe positivo es para un paciente en concreto y no para un hospital o un equipo médico en especial.

El paciente al cual ha sido aceptada la operación sufre una amputación bilateral de piernas y no tolera las prótesis así que, la única alternativa de la cual dispone, es la de operar.

Cuando se autorice esta operación en España se habrán realizado un total de siete trasplantes experimentales de tejidos compuestos. 

Camila Herrero

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100526/53934069006/sanidad-autoriza-el-primer-trasplante-de-las-dos-piernas-del-mundo.html

Esculli la seva teràpia contra l'ansietat

En EEUU s’alcen cada vegada més veus que defensen la formació a metges d’Atenció Primària en la identificació i tractament de les malalties mentals. El motiu: "El nombre de persones que necessiten teràpia contra els trastorns psiquiàtrics excedeix la capacitat assistencial dels serveis especialitzats".

Pedro Roy-Byrne, de la Universitat de Washington, i el seu equip, constaten l’eficàcia d’un programa per a la teràpia de l’ansietat impartit en atenció primària.

"Millorar la qualitat de l’atenció a la salut mental requereix d’un continu esforç per administrar tractaments basats en l’evidència científica dintre la pràctica real dels centres de salut, on existeix una gran varietat de pacients i d’eines clíniques. L’eficàcia de la col·laboració terapèutica dels centres de salut en la teràpia de la depressió ha quedat bé establerta, però no s’ha estudiat en la teràpia de l’ansietat". Per aquest motiu, Roy-Byrne i el seu equip van voler comprovar l’eficàcia d’un model flexible de tractament, conegut com Aprenentatge de l’Ansietat i el seu Tractament, que facilita al malalt l’elecció del tractament: teràpia cognitiva conductal, medicació o ambdues teràpies. Inclou, a més, el monitoratge amb un sistema informàtic que permet contrastar si les decisions sobre el tractament són correctes.

Els científics van portar a terme un assaig aleatori en 17 centres d’atenció primària de quatre ciutats nord-americanes. Entre juny de 2006 i abril de 2008, un total de 1.004 pacients amb els trastorns d’ansietat més comunes: trastorn de pànic, ansietat generalitzada, fòbia social i síndrome d’estrès postraumático, amb o sense depressió. Tots tenien entre 18 i 75 anys i tots van rebre tractament de tres a 12 mesos. A més, van ser avaluats als sis, 12 i 18 mesos.

Els investigadors van trobar que els símptomes d’ansietat van ser significativament més baixos per als pacients en el grup d’intervenció del tractament nou als sis mesos, 12 mesos i 18 mesos en comparació dels quals van seguir el tractament tradicional. A l’any, i els 18 mesos, les taxes de remissió de la malaltia en el grup d’intervenció van ser del 63% en comparació del 44% del grup dels ’cures tradicionals’. Malgrat que els propis autors de l’estudi reconeixen que, encara que el treball tenen algunes limitacions, la flexibilitat del tractament i la seva eficàcia suggereixen que el nou tractament és un model que hauria d’aplicar-se de forma generalitzada en atenció primària.

 

Lara Comis

http://www.elmundo.es/elmundosalud/index.html

EL CAS DE BROOKE: 17 ANYS EN UN COS DE MENYS D’UN ANY D’EDAT

Després d’haver explicat diverses malalties molt poc freqüents, entre elles la progeria,

destacaria el cas de Brooke, una adolescent de la nostra edat que segueix en un cos de bebè.

Tot i tenir 17 anys, el temps no passa per ella: encara mesura 75 centímetres, segueix balbucejant, té les dents de llet i tan sols pesa 7 kg.

El seu ritme de creixement és extremadament lent, fins arribar al punt que el seu cos correspondria a una nena que no arriba a l’any d’edat.

Però, no només això, sinó que la seva salut és molt delicada i ja ha tingut diversos infarts cerebrals, ulceres i nombrosos problemes respiratoris.

 

Es creu que aquest cas es deu a un dèficit en els gens relacionats amb l’envelliment i com que suposa, indiscutiblement, un cas únic en la història de la medicina, molts experts estan fent estudis sobre el seu ADN. La recerca que hi ha al voltant del cas de Brooke podria respondre molts enigmes que encara hi ha sobre l’envelliment humà.

 

 http://www.telemadrid.es/actualidad/noticia.do?codigo=238802&titular=brooke_una_adolescente_de_17_anos_cuyo_cuerpo_no_envejece

 

IRENE CANTOS

¿Qué sabes acerca de la fibromialgia?

2 ó 3 personas de cada 100 la padecen, generalmente mujeres de entre 20 y 50 años

Al hablar de fibromialgia hablamos de una alteración en el sistema sensorial del cuerpo humano, que provoca dolor persistente en diversas áreas como la zona cervical, hombros, zona lumbar, caderas, articulaciones y otras zonas de las extremidades o cabeza.

Todos estos síntomas están acompañados frecuentemente de fatiga o cansancio, sin haber realizado esfuerzos. También produce alteraciones de sueño.

Aunque la Organización Mundial de la Salud la reconoció en 1992, aún no existe un tratamiento para que los afectados por esta enfermedad, por lo que normalmente utilizan diferentes fármacos dependiendo de los síntomas que tengan.

Esto se debe a que la causa de la fibromialgia sigue siendo desconocida. Se han llevado a cabo muchas investigaciones para dar con el origen de este trastorno, pero actualmente sigue sin conocerse la causa responsable de sta enfermedad.

Para la Asociación de Fibromialgia de Mérida (AfibroMérida), la explicación más aceptada y más probable es que esta enfermedad sea causada simultáneamente por múltiples factores.

Entre los factores causales más investigados se encuentran, entre otros, los trastornos del sueño, ciertas anormalidades musculares, algunas disfunciones en el sistema inmunitario o posibles alteraciones en el sistema hormonal y en los neurotransmisores.

COMO SABER SI UNA PERSONA PADECE ESTA ENFERMEDAD

Para saber si una persona tiene fibromialgia debe acudir al médico, que establecerá un diagnóstico por los síntomas y por la exploración física, en la cual se pone de manifiesto un descenso significativo y patológico de nuestro umbral para el dolor de forma generalizada.

El médico también descartará mediante análisis o radiografías otras causas del dolor o fatiga que puedan estar presentes. Y es que es así, mediante el descarte, como se logra detectar esta enfermedad, según ha explicado hoy una de las vocales de esta asociación, Gregoria López.

En lo que se refiere a la evolución de la fibromialgia, es variable. Hay personas que tienen síntomas leves, de corta duración y de carácter intermitente, y por otro lado, otras sienten un dolor significativo y prolongado en el tiempo.

Un gran porcentaje de pacientes, según esta asociación, después de conocer su diagnóstico y efectuar un tratamiento adecuado, presentan una mejoría significativa de los síntomas a largo plazo. Algunos estudios apuntan que los efectos de la fibromialgia descienden con los años.

SU EFECTO EN EL NÚCLEO FAMILIAR

La fibromialgia produce siempre un desequilibrio en la familia. Sólo la obtención de una información detallada de cuál es el proceso que se padece, los síntomas que produce y como se puede afrontar, con el consejo del profesional, puede disminuir el sufrimiento o los conflictos indebidos y mejorar el potencial familiar para restablecer una dinámica familiar estable.

AFIBROMÉRIDA

La capital extremeña hace apenas un año cuenta con una asociación que pretende unir a aquellas personas que sufren esta enfermedad o que se encuentran afectados por ella.

En ella pretenden brindar una ayuda tanto humana como técnica, de contacto y de información, que puede ser fundamental para estas personas, que en la mayoría de los casos, se sienten "aisladas, incomprendidas, llenas de dolor, fatiga y malestar".

De este modo, desde esta asociación pretenden informar a los afectados de una manera adecuada y entendible de los que les ocurre, y conforme se vayan obteniendo recursos, ofrecer unos servicios que les ayuden a mejorar su calidad de vida.

Desde AfibroMérida quieren conseguir ser tratados como enfermos reales, no imaginarios, con derecho a la misma atención y cuidados que cualquier otra persona que padece una atención crónica en la que el dolor y el cansancio están presentes de forma constante.

Artur Rivera

http://www.extremaduraaldia.com/ocio-y-cultura/que-sabes-acerca-de-la-fibromialgia/101701.html

Introducen sensores bioquímicos dentro de células vivas

Un grupo de investigadores de Barcelona ha fabricado chips de tamaño muy reducido que incorporan diacetato de fluoresceina, un compuesto que puede interactuar con ciertas sustancias intracelulares convirtiéndolas en sensores. La biología celular será la primera disciplina donde se podrá aplicar esta técnica de manera práctica, aunque en el futuro podría aplicarse también a la biomedicina.

Los chips de silicio creados se introdujeron en células humanas y en células de la ameba unicelular Dictyostelium discoideum, comprobando que se mantenían vivas siete días después de la introducción del chip. Además, la molécula de diacetato de fluoresceina interaccionaba con la célula, hecho que se comprobó gracias a la fluorescencia emitida visible al microscopio.

El equipo también ha demostrado que los chips introducidos pueden estár compuestos de distintos materiales, incorporando incluso estructuras mecanizadas nanométricas. La importancia de estas estructuras de pequeño tamaño reside en la fabricación de sensores o actuadores en tres dimensiones.

Como indica José Antonio Plaza, uno de los investigadores, sería posible incorporar en un chip sensores mecánicos, térmicos o magnéticos, o incluso combinar un sensor y un actuador, de forma que el sensor detectara si la célula está enferma y en función del diagnóstico actuara de una u otra forma. Muchos de los dispositivos que existen en la actualidad en el ámbito de la automoción o la microtecnologías, como los sensores de presión, podrían fabricarse a menor escala y trasladarse al campo de la biología celular.

Aunque gran parte de las aplicaciones biomédicas están lejos, esta nueva tecnología podría aplicarse más a corto plazo en estudios de biología celular. El desarrollo de esta innovación en el ámbito de la nanomedicina dependerá de los próximos avances tecnológicos. Como explican los investigadores del Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) en el futuro, los chips intracelulares permitirán el estudio de parámetros intracelulares a nivel de célula única, en vivo y en tiempo real, así como la actuación en una determinada parte de la célula.

Artur Rivera

http://www.muyinteresante.es/introducen-sensores-bioquimicos-de-silicio-dentro-de-celulas-vivas

Metges espanyols crearan el primer cor artificial

 

Mai en la història de la medicina s’havia vist tan directament l’estructura d’un cor, ni la possibilitat de crear aquest òrgan humà de teixit viu en un laboratori. Cardiòlegs de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid i un equip d’investigació de la Universitat de Minessota (EEUU) han donat el primer pas en humans, després de l’èxit en animals, i calculen que aquest avanç revolucionari podrà ser realitat en uns 3-5 anys i el nou òrgan ser trasplantat de manera habitual en un període similar. Així ho va enunciar va poc el cap de cardiologia de l’hospital madrileny, Francisco Fernández-Avilés, proclamant que els cors bio artificials, desenvolupats a partir de cèl·lules mare no són un impossible i que podem pensar en ells com una realitat.

El primer esglaó cap aquest cor bio artificial ha sigut aconseguir eliminar les cèl·lules i el teixit d’un cor humà que no era apte per el transplantament fins quedar-se amb la matriu, que ha mantingut intacte la seva estructura. Una vegada que es disposés d’un banc d’òrgans descel·lularitzat. Aquesta tècnica també es pot aplicar a altres òrgans com el fetge, els ronyons i la pell. Aquestes matrius es podrien repoblar amb cèl·lules del pacient que el pogués necessitar, amb el que es crearia un òrgan específic per cada pacient.

Tot i que el doctor Francisco Fernández-Avilés esta convençut de que aquesta investigació acabarà en l’èxit total, i va voler ser prudent dient que no es deuen transmetre falses esperances a ningú, perquè de moment això és només un primer pas i la seva aplicació no es faria realitat fins dins d’un temps.

La cap de l’equip de l’ investigació de Minessotta, Doris Taylor, pionera en teràpia cel·lular cardíaca ja ha tingut èxit al repoblar òrgans de ratolins, porcs i altres animals amb cèl·lules fins fer-los funcionar, tot i que va remarcar que era un gran esglaó aplicar la tècnica en cors humans.

Amb els cors bio artificials humans s’acabarà la falta de donants i el rebuig d’òrgans. Segons Francisco Fernández-Avilés, la possibilitat d’oferir als pacients òrgans fets a mesura i disposar d’un banc de matrius acabaria amb el problema dels grans pocs donants i inclús en Espanya, líder en donacions només uns pocs pacients entren en la llista de possibles receptors i la meitat d’ells no aconsegueixen obtenir-ho. Això evitaria també el seriós problema del rebuig perquè el pacient no reb un òrgan estrany sinó un construït amb les seves pròpies cèl·lules.

Mentres s’arriba a l’èxit total, els responsables de l’ investigació asseguren que els avenços reportarien altres beneficis, doncs el coneixement obtingut s’aplicarà en altres aspectes de la teràpia de la medicina regenerativa i perquè també es podran obtenir parts d’òrgans que podrien resoldre molts problemes, com vàlvules, conductes, parets,....

El projecte d’investigació treballarà ara en la línia de veure quin tipus de cèl·lules i per  quins òrgans són eficaços. Els científics també estudien la possibilitat de que els bancs de matrius inclouen també òrgans animals.

 

Norma Pedemonte

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=711731&idseccio_PK=1477

 

Investigacions sobre l’origen de la malària

La malària és una malaltia transmesa per mosquits i és una gran amenaça.

Un equip internacional de científics s’ha interessat en trobar l’origen d’aquesta malaltia per poder combatre-la  d’una manera més eficient.

El professor Ananias Escalante, de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat Estatal d’Arizona, amb l’ajut d’un grup de científics va rastrejar els orígens del Plasmòdium falciparum, espècie de protozou que causa la majoria de casos de malària humana.

L’equip examinà la causa inicial de la malària entre poblacions de ximpanzés, el primat més proper a nosaltres, perquè els agents infecciosos poden arribar amb el transcurs del temps a passar d’una espècia a una altra. Els resultats d’aquest estudi suggereixen que el  Plasmòdium falciparum no va tenir el seu origen en els ximpanzés, sinó en els bonobos (ximpanzé pigmeu), dels quals va saltar als humans.

És molt important conèixer l’origen exacte de la malària, perquè els orígens de les malalties humanes són una informació decisiva per desxifrar els factors genètics i socials que fan possible aquests salts d’una espècie a una altra.  

Amb un coneixement detallat dels fonaments genètics de la malaltia és possible guiar el desenvolupament de noves estratègies de tractament per aquesta persistent malaltia.

 

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/160410b.html

Clara Roig

Cinco minutos de ejercicio “verde” mejoran la salud mental

Según un nuevo estudio de la Sociedad Americana de Química (ACS) publicado en la revista Environmental Science & Technology, tan sólo 5 minutos de ejercicio en un parque, en el jardín o en cualquier otro espacio verde suponen un importante beneficio para la salud mental a cualquier edad.

Muchas evidencias científicas mostraban hasta ahora que las actividades en espacios naturales reducen el riesgo de salud mental y mejoran la sensación de bienestar. Pero nadie había cuantificado aún cuánto tiempo debía pasar un persona en un área verde para que esos beneficios fueran visibles. “Por primera vez hemos determinado la ’dosis mínima de naturaleza’ que se necesita para obtener efectos positivos sobre la salud mental, que son cinco minutos”, dice Jules Prettu, coautora del estudio, en el que ha investigado a más de 1200 sujetos que realizaban actividades tan diversas como caminar, montar en bicicleta, pescar en un río o practicar jardinería. Los resultados muestran que las áreas verdes con agua añaden un beneficio “extra” para la salud, según apuntó Pretty.

Entre los efectos positivos del “ejercicio verde”, Pretty destacó la mejora de la autoestima, y aclaró que los mayores beneficiados son los jóvenes y quienes sufren de enfermedades mentales. “Creemos que sería muy beneficioso para individuos, sociedad y para los servicios de salud si las personas de todas las edades se ’automedicaran’ con más ejercicio en zonas verdes”, sugieren los investigadores.

Artur Rivera

http://www.muyinteresante.es/cinco-minutos-de-ejercicio-verde-mejoran-la-salud-mental

Descobreixen una proteïna per diagnosticar l'esclerosi múltiple

En l'esclerosi múltiple-actualment sense cura-el sistema immunològic ataca la mielina, una substància que envolta i protegeix les neurones, que conforme va desapareixent fa que els impulsos neuronals es transmeten malament. Aquest procés ocasiona pèrdua de moviment, problemes cognitius, inestabilitat al tacte o descontrol dels esfínters, entre d'altres problemes.

Els nivells de la proteïna quitinasa CH13L1, present en el líquid cefaloraquidi que envolta el cervell i la medul la espinal, s'ha demostrat com un fidedigne marcador bioquímic per al diagnòstic de l'esclerosi múltiple en estadis inicials, segons una investigació realitzada conjuntament pels hospitals Ramón i Cajal de Madrid i la Vall d'Hebron de Barcelona. L'estudi demostra que la concentració d'aquesta proteïna és significativament superior en els pacients que contrauen aquesta malaltia neurològica que en persones que han patit un primer brot i que es coneix com a síndrome clínica aïllada (SCA).

Per a la realització de l'estudi, es van prendre mostres de líquid cefaloraquidi de 60 pacients amb símptomes neurològics associats a esclerosi múltiple, de les quals es va analitzar el contingut proteic amb un espectòmetre de masses. Després es van triar estadísticament tres proteïnes, les més presents en els pacients, i es va descobrir que la quitinasa CH13L1 va ser l'única amb els nivells més alts i la "més diferentment expressada" en els malalts.

Fonts de la Vall d'Hebron van destacar que gràcies a aquest descobriment es podrà conèixer la gravetat de les lesions neuronals, realitzar un millor pronòstic dels pacients amb síndrome clínica aïllada i predir la progressió de la malaltia.

Carla Bermejo

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Descubren/proteina/diagnosticar/esclerosis/multiple/elpepusocsal/20100428elpepusoc_13/Tes0

La vitamina D per a una salut més forta

 

Fa poc en un estudi s'ha estudiat la relació entre l'estat de vitamina D i el funcionament físic en un grup de persones grans relativament sanes que vivien a Memphis i Pittsburgh. A l'inici de l'estudi, els investigadors van examinar l'estatus de vitamina D en analitzar la 25-hidroxivitamina D en sang de cada persona, un precursor de la vitamina D activada. En la mesura de partida i als 2 i 4 anys següents, els investigadors van estimar si aquesta mesura es relacionava amb el funcionament físic. En particular es van centrar en la rapidesa amb què caminaven els participants i en com mantenien l'equilibri en posicions progressivament més complicades. Cada participant també va passar per un conjunt de proves per avaluar la seva resistència i força. Els resultats van mostrar que les persones grans amb els nivells més elevats de 25-hidroxivitamina D tenien un millor funcionament físic. I, encara que el funcionament físic declinar al llarg de l'estudi, seguia sent significativament superior entre aquells amb els nivells de vitamina D més alts a l'inici de l'estudi en comparació amb els que tenien els nivells més reduïts. Els científics no es van sorprendre en descobrir que , en general, el consum de vitamina D era molt baix en aquest grup de majors sans. De fet, més del 90 per cent d'ells consumien menys vitamina D de la recomanada i molts es recolzaven en suplements dietètics.

http://es.noticias.yahoo.com/5/20100425/tes-mayores-niveles-de-vitamina-d-ayudan-c5455be.html

 

Narcís Homs

L'hospital de la Vall d'Hebron fa el primer trasplantament total de cara del món.

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron va fer aquest mes de març el primer trasplantament total de cara del món. Fins ara només s’havien fet 10 trasplantaments de cara parcials a França, els Estats Units, la Xina i també a València i a Sevilla .

El receptor d’aquesta operació innovadora feta a Barcelona és un home jove que fa cinc anys va tenir un accident que el va deixar sense nas ni fosses nasals. Gairebé no tenia llavis i no podia parlar ni menjar, i havia de respirar de forma artificial. La intervenció va durar unes 22 hores i hi van participar uns 30 metges. El pacient es va veure al mirall una setmana després de l’operació i va reaccionar "satisfactòriament", segons l’equip sanitari que l’ha atès. Els metges asseguren que, un cop feta l’operació, el receptor no s’assembla gens al donant.

El cap de cirurgia reparadora de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Joan Pere Barret, ha explicat que va ser una operació d’un "risc total" per al pacient. Però en el mateix sentit, ha indicat que es tracta d’una persona que estava "desesperada". El receptor, del qual només ha transcendit que era un home jove, no podia menjar ni parlar i tampoc no podia respirar de forma natural. L’home s’havia sotmès a nou intervencions quirúrgiques, però al mes de març va acudir a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on es va decidir que l’opció més adient era el trasplantament de cara total.

En aquesta línia, Barret ha indicat que és partidari dels trasplantaments de cara totals i no parcials, perquè d’aquesta manera es millora més l’aspecte i la salut de les persones. El receptor és a l’hospital recuperant-se de la intervenció. Està conscient, s’aixeca, camina, veu la televisió, i s’espera que en el termini d’unes setmanes pugui parlar i menjar sense ajuda artificial.

El pacient, tot i això, haurà d’estar ingressat uns dos mesos més, tot i que aquest termini és nomes una previsió i pot variar segons com evolucioni. Un cop surti de l’hospital, haurà de seguir controls. Malgrat això, el doctor Barret assegura que quan estigui del tot recuperat podrà fer vida normal, i avisa que de moment ja ha guanyat molta qualitat de vida respecte de com estava abans.

L’operació es va fer "en algun moment del mes de març" segons Barret, que tampoc ha volgut donar detalls sobre la identitat del donant ni la del receptor. El procediment va consistir a reconstruir la cara del donant com si es tractés d’una màscara. Concretament, es va substituir el maxil·lar, la mandíbula, el nas i els pòmuls, i es van cosir els músculs i els nervis. Finalment es va suturar la pell. També es van haver d’empeltar nervis. L’operació va ser un èxit i es va observar que no hi havia rebuig del receptor.

Per més informació: http://alt1040.com/2010/04/realizan-en-barcelona-el-primer-transplante-de-cara-total

 

Pau Vila