Glòbuls vermells sintètics

La funció primària dels glòbuls vermells naturals és transportar oxigen, i els glòbuls vermells sintètics ho fan molt bé, mantenint el 90 per cent de la seva capacitat de fixació d'oxigen després d'una setmana.

No obstant això, els glòbuls vermells sintètics són també capaços d'alliberar fàrmacs de manera eficaç i controlada, així com de transportar agents de contrast d'àmplia distribució per incrementar la resolució en el diagnòstic per imatges.

"Aquesta capacitat per crear transportadors biomimètics flexibles per agents terapèutics i de diagnòstic, obre realment tota una nova gamma de possibilitats en l'alliberament de fàrmacs i aplicacions similars", valora Samir Mitragotri, de la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara. "Podem dissenyar glòbuls vermells sintètics per transportar agents terapèutics addicionals, tant encapsulats en el glòbul vermell sintètic com sobre la seva superfície".

A més de sintetitzar partícules que imiten la forma i propietats dels glòbuls vermells sans, la tècnica amb què han treballat els investigadors també pot utilitzar per construir partícules que imitin la forma i propietats de cèl · lules malaltes.
S'espera que la disponibilitat de les cèl · lules malaltes sintètiques condueixi a un coneixement més profund de com afecten els glòbuls vermells certes malalties.

Raquel Maza

Los cinco exoplanetas en los que podríamos vivir.

Ya prácticamente nadie piensa que estamos solos en la galaxia. Sin embargo, como indican los datos recogidos por el satélite Kepler de la NASA, parece que existen muchos más planetas de los que podemos pensar con vida lejos del Sistema Solar. Según dichos datos, una de cada cinco estrellas similares a nuestro Sol tendrían un planeta con un tamaño parecido a la Tierra en una zona habitable.
De los aproximadamente 100.000 millones de estrellas que se encuentran en nuestra galaxia, ¿cuántas pueden tener un planeta dentro de la zona habitable orbitando a su alrededor? Este es la pregunta que se han realizado los investigadores de la Universidad de California en Berkeley y la Universidad de Hawái. Y es que para que pueda haber vida (tal y como la conocemos nosotros) es necesario que tenga agua, como en la Tierra, es decir a una distancia ni muy lejos ni muy cerca de su estrella. Si se sitúa demasiado lejos hará demasiado frío, mientras que si está demasiado cerca será un planeta demasiado caliente.

Los investigadores han analizado miles de datos recogidos por el telescopio espacial Kepler y el Keck, situado en Hawai. Su conclusión: alrededor del 22 por ciento de las estrellas parecidas al Sol (a nivel de temperatura) tienen planetas de un tamaño similar a la Tierra (entre una y dos veces su tamaño) y orbitan a su alrededor a una distancia dentro de la zona habitable.

Como explica Erik Petigura, director del estudio publicado en PNAS, "esto significa que cuando se mira hacia los miles de estrellas en el cielo nocturno, la estrella más cercana similar al Sol con un planeta de tamaño a la Tierra situado en la zona habitable está probablemente a tan sólo 12 años luz de distancia y se puede ver a simple vista“.

2013 any internacional de la cooperació en l’esfera de l’aigua

"Un dels objectius principals de l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua, declarat per les Nacions Unides el 2013, és analitzar i arribar a una entesa comuna sobre l’essència de la ’cooperació en l’esfera de l’aigua’. La cooperació en matèria d’aigua es refereix a la gestió i a l’ús pacífic dels recursos hídrics entre diversos actors i sectors des de diferents nivells. En la pràctica, es tracta d’actuar junts cap a un objectiu comú per obtenir beneficis mutus."

La cooperació en l’esfera de l’aigua té múltiples dimensions incloent-hi la cultural, l’educacional, la científica, la religiosa, l’ètica, la social, la política, la legal, la institucional i l’econòmica. Un enfocament multidisciplinari sobre aquest tema és essencial per comprendre les moltes facetes que el componen i així poder tenir una visió general.

L’objectiu principal de l’Any internacional de la cooperació en l’esfera de l’aigua junt amb el del Dia Mundial de l’Aigua (22 de març) és crear consciència del fet que queda molt per millorar, cal aprendre a gestionar millor l’aigua i valorar la importancia que te per a la vida.

Cristina Ferré

http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.6ab71a7e3e7165ee7cf26710b0c0e1a0/?vgnextoid=da37db5c24340210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=da37db5c24340210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=a366cfadf2d8d310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD

El telescopi Alma troba l'objecte conegut més fred de l'univers

Fa gairebé ben poc,al desert d’Atacama,Chile, el telescopi Alma va detectar a 5.000 anys llum de la Terra una nevulosa brillant. Per el moment és l’objecte més fred conegut per l’ésser humà a l’univers. Aquesta nevulosa té una temperatura de -272ºC, més baixa que les propies ombres produïdes pel refredament del Big Bang.

Com esmenta l’article publicat en ’Astrophysical Journal’, es tracta d’una nevulosa d’extranya com un boomerang que està desprenent gas del seu interior, perdent temperatura a la vegada.

UN OBJECTE MOLT INTERESANT

Com a indicat un dels autors del treball,Raghvendra Sahai, del laboratori de Propulsió a raig (JPL) de la NASA. És una nevulosa de doble lòbul que s’expandeix ràpidament per l’univers. 

Aquest és un descubriment per entendre com moren les estrelles passan a ésser nevulosa. Asegura Raghvendra Sahai " Tot això es gràcies a Alma...",qui asegura que serà una font de futurs i molt propers descubriments.

NEVULOSA BOOMERANG

Es considera una nevulosa jove o estrella moribunda com el cas del Sol perquè està perdent les capes exteriors dixant al nu una capa de gas fins que es converteixi en una estrella gegant vermella.

Webgrafia:

http://www.universetoday.com/105774/alma-warms-up-the-view-of-the-coldest-place-in-the-universe/

https://public.nrao.edu/news/pressreleases/alma-reveals-coldest-place-in-the-universe

Álvaro Parrilla Rodríguez

L'experiment mes llarg de la història (que encara perdura)

El experiment més llarg de la historia conegut com el experiment de la gota de brea ("The pitch drop experiment") va començar a l’any 1927 quan el Profesor Thomas Parnell de la Universidat de Queensland en Australia e va propussar demostrar al seus estudiants que existeixen sustancies que encara que semblin sólidas en realidad son fluids amb viscosidat molt alta.

Per això va possar una mica de brea a un embut i va donar un període de tres anys per observar que había succeit.

Així que després de tres anys, ja al 1930,vàren observar que el segell del embut s’ havía trencat i aixó va posibilitar que la brea fluís i poguès començar a caure. En 8 anys més, ja en 1938 es va formar una gota que va caure al desembre d’aquell any i a partir de aquell any fins als nostres díes, han caigut en total 8 gotas.

Així, quasi sentse voler, Thomas Parnell va iniciar el experimento a un laboratori més llarg de la historia.

Elaboren noves guies per tractar el colesterol

L’Associació Americana del Cor, i el Col · legi de Cardiòlegs recentment va presentar les noves recomanacions per tractar els problemes de colesterol.

Les noves guies divideixen els pacients en dos grups: el primer, els que han patit un atac de cor.

Ells hauran d’utilitzar ara les estatines per reduir el seu risc cardiovascular, però no per portar el seu índex de LDL a una xifra específica.

El segon grup està format per les persones que tenen un risc de, almenys, 7,5% de patir un atac al cor en els propers 10 anys. A ells se’ls recomana prendre estatines.

Encara no se sap si augmentaran les persones que s’hauran de medicar amb estatines. Les dones i persones afrodescendents, que tenen un major risc de patir un atac cardiovascular, estan més propensos a ser medicats amb aquests fàrmacs.

Els que només els utilitzen per reduir els seus nivells de colesterol LDL, però tenen un baix risc de patir un atac cardíac, possiblement ja no les requereixin.

Addicionalment, es desaconsella subministrar fàrmacs complementaris a les estatines, ja que aquestes només contribueixen a reduir els nivells de LDL, però no el risc d’un eventual infart.

Segons diuen, "Les noves guies són revolucionàries perquè suposen un enorme canvi en la política sobre qui ha de ser tractat"


Les recomanacions de l’Associació Americana del Cor són només per als Estats Units. No obstant això, solen ser preses com a referència per les societats mèdiques dels altres països, que avaluen la seva aplicació segons la realitat de la seva pròpia població.

http://colorblau.blogia.com/temas/salut-medicina.php

Una flota de tres satèl·lits llançats per a estudiar el camp magnètic

Els tres elements de la constel·lació europeu eixam han anat en un coet rus Rockot a formació de treball en òrbita terrestre

Tres satèl·lits idèntics, gairebé 500 lliures cadascun, aquest divendres han llançat a l’espai per formar una constel·lació en òrbita. Es mesurarà, volant en formació, el magnetisme terrestre. A més, s’aprofitarà les dades de l’atmosfera superior, que li permetrà d’aprofundir en el coneixement de l’entorn de la terra i la influència del sol. És l’eixam de la missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) i el seu llançament s’ha fet avui les 13.02 (Temps Pacific) des de la base russa de Plesetsk, uns 800 km al nord de Moscou en un coet de Rockot, un antic Míssil balístic intercontinental convertits i optimitzat per posar satèl·lits en òrbita baixa. Els tres satèl·lits han despegat allotjats a la punta del coet per després separar-se, complint una maniobra planejada al mil·límetrem i col·locar cada un en la seva posició precisa de configuració del vol.

Els Swarm són idèntic i funcionaran en quasi òrbita polar: dos d’ells a 460 quilòmetres sobre la superfície de la terra (que serà només 300 al final de la missió) i la tercera a quilòmetres 530 superiors i en un angle lleugerament diferent. El conjunt d’instruments i òrbites, curosament calculats, i els tres instruments portaran tres satèl·lits que optimitzarà el programa de col·lecció de dades magnètiques de les senyals.


http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/11/21/actualidad/1385065029_906764.html

Ferran Pradells

Es crea una superfície arrugada que repeleix els líquids a l'instant

Investigadors del Institut Tecnològic de Massachusetts i de l’Universitat de Boston han desenvolupat una superfície arrugada amb la qualitat de repeler els líquids d’una forma molt més ràpida, de forma que les gotes reboten contra el teixit i surten impulsades en un temps record, reduint el temps de contacte fins a un 40%.(el temps en el que la gota es manté en contacte amb la superfície és important ja que provoca canvis significatius, es poden obtenir molts avantatges)

Segons Varanasi, es possible reduir encara més aquest temps a traves d’un procés d’optimització de textures, obtenint una disminució fins a un 70 i 80%.

Dita superfície pot servir en la fabriació d’altres teixits hidrofobs (que literalment vol dir fòbia/por a l’aigua, però en aquest context ens referim a teixits que repeleixen l’aigua) utilitzats en per exemple evitar que es congelin les ales d’un avió, i inclús hi podem trobar aplicacions a l’ecologia. Els investigadors van trobar algunes ales de papallones que produien aquest mateix efecte naturalment, fent així que l’aigua no s’extengui al llarg de les ales i redueixi les seves propietats aeoridnamiques augmentant així la seva capacitat de supervivència.

Hugo Lugowski.

Pistes sobre el planeta veí

A l’espera de missió de portar mostres de Mart per analitzar als laboratoris terrestres, la bona sort acompanya vegades als científics en forma de trossos del planeta veí quan cauen a la Terra. El meteorit NWA 7533 de 84 grams, va ser adquirit en Agadir (Marroc) l’any 2012, es un fragment de la costra del planeta Mart segons afirman els científics que l’han analitzat. Aquest fragment es pot tratar de la primera mostra reconeguda de l’antia costra de Mart, afirma la revista Nature.

Les roques de Mart que arriven a la Terra s’haurien d’haver desprès del seu planeta per algun impacte d’un cos més gran i potent com per sortir despedides i superar el camp gravitatori, viatgen per l’espai y poden acabar caient a la Terra. Aquests fets pels científics són grans opcions de profondir en la història de Mart investigant aquests meteòrits que són uns tresors un cop es troben a la Terra.

És el cas del NWA 7533, adquirit en 2012, que d’havia de dormar part d’una roca més gran que es va fragmentar a l’atravassar l’atmòsfera terrestre. S’han recuperar al menys cinc trossos, senyala un científic.

El peix globo

 

 

 

Un dels habitants marins amb pitjor caràcter és el peix globo. Pertany a la familia dels Teraodontidae, aquest peix és temut i a la vegada admirat, per la capacitat que tenen d'inflar-se com uns globos en moments en que es senten atacats per alguns depredadors. Aquest sistema de defensa conté una substància verinosa.

S'està estudiant la possibilitat de fer servir aquest verí per pacients amb càncer terminal. Tot hi que actualment s'han fet proves realitzades als laboratoris, casi el 75% dels pacients que ho van experimentar han obtigunt bons resultats.

Aquest animal està cobert d'espinas per tot arreu, exepte per la boca. Per altre banda, indica que les aletas dorsal i pectoral constitueixen òrgans motors de gran efectivitat que permeten al peix una natació molt àgil, sent capaç de modificar ràpidament la direccio dels sus desplaçaments.

Aquest peix de color groc o verd amb taques negres, és un peix atractiu per als aquaris, però han de tenir el seu propi espai perquè no es mengin als altres peixos. Necessiten plantes per poder nadar. I el fet de que s'hagin d'adeptar a un nou lloc, la temperatura estaria entre els 22 i 26 graus.

La seva estratègia per no ser devorat per els seus enemis, es empassar-se aigua perquè així s'infla com una pilota i gràcies a axio la seva mida no cap a la boca de l'enemic, i si se'l menjen abans de que s'hagi transformant, aquell animal morirà perque la carn del peix globo conté un verí mortal anomenat terodotoxina.

S'alimenta de cargols i cucs, per tant en els aquaris és molt útil perquè es desfà de qualsevol plaga de cargols que puguin haver.

http://mascotas.facilisimo.com/reportajes/peces/el-pez-globo-un-animal-muy-codiciado_186197.html

 

 

Clàudia Hernández

Investigadors catalans alerten d'una nova droga d'abús molt tòxica

Investigadors de l’IMIM (Institut de Recerca Hospital del Mar) i de l’INAD (Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar) han participat en un estudi internacional sobre una nova droga que ha aparegut al mercat segons la Xarxa Europea de Drogues Recreacionals. L’objectiu del treball és donar una visió general a nivell químic, farmacològic i conductual d’aquest nou compost químic.

Aquesta nova droga, la metoxetamina (MXE), és del tipus dissociativa que distorsiona les percepcions visuals i auditives produint un estat d’aïllament del consumidor. A més, tot apunta a que millora l’humor i que té fortes propietats al·lucinògenes.D’altra banda, el principal perill és que no està aprovada per a la consumició humana i,conseqüentment, té efectes secundaris i reaccions adverses altament perilloses. La causa d’aquest descontrol és que aquests nous compostos, sintetitzats en laboratoris clandestins, cada vegada són més agressius i els seus creadors intenten continuar sense regulació el màxim de temps possible per tal de vendre molta quantitat sense perill de ser perseguits per la justícia. Per aconseguir-ho, van canviant l’estructura molecular de les substància per tal de que leslegislacions els perdin la pista.

Resumint, la proliferació d’aquestes noves i perilloses drogues, que es publiciten i es distribueixen a través d’internet, és un problema greu que s’ha de combatre urgentment.

Pol Borrellas

Els biopesticides destrueixen els bacteris "bons" dels conreus

Els microorganismes, que són tan necessaris per a la bona salut dels vegetals, desapareixen de la terra tant si s’utilitzen pesticides d’origen sintètic com orgànic.


L’agricultura moderna utilitza diverses estratègies per incrementar el rendiment dels conreus. Una de les més habituals és l’ús de pesticides, que eviten la proliferació de paràsits, bàsicament cucs, insectes, fongs i males herbes . Els productes varien en funció de la zona, de la mena de paràsit que es vol evitar i del tipus de conreu, i inclouen pesticides d’origen químic i també orgànic. També es té molta cura d’aportar nutrients al sòl, en forma d’adobs, i d’afavorir que la terra retingui la humitat. El sòl, però, té un altre element clau per al creixement de les plantes: els bacteris i els fongs que hi viuen de manera natural, als quals fins fa ben poc no s’ha dedicat gaire atenció. Sense la seva activitat, el creixement de les plantes seria molt inferior, i en alguns casos pràcticament impossible. Així doncs, amb la fumigació de pesticides als conreus es destrueixen bacteris bons necessaris per a conrear, sense aquests bacteris bons, els conreus poden deteriorar-se o inclús destruïr-se.


Personalment jo penso que la fumigacio amb pesticides dels conreus, és part de la solució, però no la soluciò definitiva, crec que s’hauria d’investigar més per a trobar una substància que no sigui tant corrossiva, una substància que no mati a les plagues dels insectes, sinó que els repeli, així doncs, aquesta substància no seria tant corrosiva i permetria que els bacteris bons que ajuden i són necessaris per al cultiu dels conreus no morin.






SERGI FLORES


premium/ciencia/biopesticides-destrueixen-bacteris-dels-conreus_0_1031296933.html

2013: continua l’escalfament global

Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), l’any 2013 va camí de convertir-se en un dels deu anys més càlids des de que s’iniciaren els registres moderns el 1850. Els nou primers mesos de l’any van constituir el setè període més càlid mai registrat, juntament amb 2003, situant-se les temperatures mundials de la superfície de l’oceà i de la terra en aproximadament 0,48°C per sobre de la mitjana del període 1961-1990.

El gel marí de l’Àrtic s’ha recuperat lleugerament després de que es produís una fusió de grans proporcions i sense precedents l’any 2012, però durant el 2013 encara s’ha observat un dels nivells més baixos mai registrats.

En canvi, segons el Centre Nacional de Dades sobre Neu i Gels, per segon any consecutiu l’extensió del gel marí de l’Antàrtida al setembre va assolir un valor màxim de 19.470.000 quilòmetres quadrats. Es tracta d’un valor superior en aproximadament 30.000 quilòmetres quadrats al rècord anterior, establert l’any 2012 , i que supera en un 2,6% a la mitjana de 1981-2010. L’extensió del gel marí de l’Antàrtida al setembre creix a una mitjana del 1,1% per decenni. Els científics consideren que els canvis de la circulació atmosfèrica observats en els tres últims decennis, els quals han modificat els vents dominants a l’Antàrtida, són un factor que guarda relació amb aquest increment. Tanmateix, també és possible que l’increment es degui a una suma de factors, entre els quals hi haurien els efectes del canvi de la circulació oceànica .

A principis de novembre, l’activitat mundial dels ciclons tropicals s’acostava, amb un total de 86 tempestes registrades, a la mitjana del període 1981-2010 (89 tempestes). Enguany, el tifó Haiyan passarà als anuaris meteorològics després de batre el rècord mundial d’intensitat del vent al tocar terra i haver provocat una gran devastació a Filipines.


Íngrid Térmens

L’estudi de les connexions del cervell en repòs permet predir la capacitat d’aprenentatge

http://www.youtube.com/watch?v=jMYKmQxgVU0

L’estudi del cervell en estat de repòs suposa una nova metodologia d’exploració que està revelant interessants dades sobre com funciona el cervell quan està actiu. Un nou estudi a nivell neurocognitiu desenvolupat per investigadors del Laboratori de Neuroimatge Funcional de la Universitat Jaume I i del Center for Brain and Cognition de la Universitat Pompeu Fabra, i publicat en la prestigiosa revista científica Journal of Neuroscience<, revela que la variabilitat individual existent en les connexions cerebrals condiciona la capacitat d’aprenentatge de les persones i, al seu torn, el procés d’aprenentatge produeix una modificació en les xarxes cerebrals associades a les àrees entrenades.

Els resultats de la investigació conclouen que la capacitat d’aprenentatge del cervell humà es pot predir per mitjà de l’estudi de la connectivitat funcional espontània inicial del cervell, és a dir, la connexió o sincronització de l’activitat entre dos o més àrees cerebrals en estat de repòs. “Com és el teu cervell abans de començar a fer una tasca pot donar informació per a conéixer quant aprendràs i això des del punt de vista de la psicologia és fonamental. Ens està donant un element predictiu de com respondràs a una tasca d’aprenentatge”, ressalta César Ávila, catedràtic del Departament de Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiologia de la Jaume I.

Maria Vicens

La Vía Láctea és el doble de gran del que pensem. .

L’espiral de la Via Làctia Té sense Gruix de 12,000 Anys Llum, i no de 6,000 Anys Llum del com s’estimava Fins ara . Per arribar a aquesta conclusió , l’astrofísic Bryan Gaensler i seus Col · laboradors de la Universitat de Sydney (Austràlia ) no han del necessitat Mirar a Través de cap telescopi : n’han tingut prou amb descarregar d’Internet les Dades DISPONIBLES Fins ara Sobre La nostra galàxia i reinterpretar-los.
En concret , el professor Gaensler i seu Equip de han utilitzat La Informació dels púlsars de la Via Làctia , estrelles de neutrons Que emeten polsos de llum Diaris . " A Mida Que la Llum d’organismes europeus de normalització Objectes Viatja CAP Nosaltres , interactua amb electrons Que es troben dispersos Entre Les Estrelles , el Què fa Que la Llum si s’alenteixi " . Les longituds d’ona Més Llargues (vermelles ) redueixen Més do velocitat Que les Curtes (blaus ) , Per el que calculant aquest retard Es pot Estimar Quina distància ha recorregut el pols .
Les Reaccions a La Comunitat Astronòmica davant El Descobriment d’ Gaensler de han Estat Diverses Molt . "Alguns Col · legues sí s’han acostat a mi i m’han del DIT ’ ESO ho desbarata tot’ , mentre que altres han afirmat « Ah , ara tot Encaixa ! ’", Confessa l’Investigador .

 

Maria Vicens

http://www.bibliotecapleyades.net/universo/cosmos61.htm

Un tros de Mart va caure a la Terra i ara dóna pistes sobre el planeta veí

Esperant la llarga missió de portar mostres de Mart per analitzar a laboratoris terrestres, la bona sort de vegades acompanya els científics en forma de peces del planeta veí i així va ser en aquest cas. El meteorit NWA 7533, de 84 grams, adquirit a Agadir (Marroc), el 2012, és un fragment de l'escorça primitiva de Mart, diuen els científics que han analitzat minuciosament el fragment. Podem estar parlant pel que sembla de la primera escorça orimitiva reconeguda de Mart, diu la revista Nature en la qual Munir Humayun (Universitat de l'estat de Florida) i els seus col·legues presenten el seu estudi de la NWA 7533.

Les roques de Mart que arriben a la terra sembla ser que haurien caigut del seu planeta per l'impacte d'un cos prou fort per anar disperat i superar el camp gravitatori d'allà. Van passejar per l'espai i poden acabar caient a la terra. Pels científics, aquets meteorits són tresorts que busquen activament. Per exemple a l'Antàrtida, on les gelades de la superfícies no només faciliten la seva localització, i a més conserven els petits fragments gairebé amb les condició primitives, diu els especialistes Harry Y. McSween el Nature. La sorra del desert del nord-oest d'Àfrica també són uns terrenys favorables per trobar amb meteorits, però allà és més freqüent anar per comprar-los que no pas per trobar-los.

És el cas de la NWA 7533, adquirida el 2012, se suposava que era part d'una gran roca que va trencar l'atmosfera de la Terra. Almenys cinc peces, s'han recuperat, va dir McSween.

Ara l'anàlisi realitzat per Humayun i el seu equip troba l'origen del meteorit en el terreny alt de l'hemisferi sud marcià. La roca està formada per fragments que contenen Circonita format probablement per la refosa de l'escorça primària de Mart. A més, segons les dates, té una edat de 4.428 milions d'anys similar a les criconites terestes i llunars, que implica una cronologia amb paral·lel a la formació de l'escorça primària aMart, la Terra i la Lluna, diu Nature

McSween diu que un altre meteorit vinculat a aquest, el NWA7034, es de fa 2.100 milions d'anys, que podria indicar que la roca original que va trencar l'atmosfera de la terra era una barreja de diferents components.

La NWA 7533 conté fragments de la composició química és gairebé idèntica a la de roques basàltiques analitzades per Spirit, el robot de la NASA, durant la seva exploració del cràter Gusev de Mart.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/11/19/actualidad/1384885702_356954.html


Berta Cots

Un troç de mart caigut a l'Àfrica ajuda a entendre el planeta vermell

Un grup de científics de l’Universitat Estatal de Florida han estudiat un meteorit arribat de Mart que va caure a la Terra fa uns 4.400 anys. El grup de cientícs ha elaborat un cronolograma aproximat de la formació del planeta i coincideix amb el de la formació de la Terra.

Cronologia:

Segonss s’ha pogut extreure de les dades facilitades pel meteorit, fa uns 4,6 milions d’anys el Sistema Solar es va condensar probablement a partir d’una nebulosa, en els seus dos components: el Sol els planetes, lunes i asteroides. Les peces de Marte, junt amb els altres quetre planetes rocosos, van reunir en el seu entorn els mateixos elements pesants, com el silici, el ferro i el magnesi, mentre que els vents espacials van endur-se els altres elements poc pesants.

En algun moment i tal com va succeir-li habitualmemt en l’ adolescencia del Sistema Solar, un meteorit va estrellar-se amb la part sud de Mart, una regió plena de cràters i llavors troços de l’escorça de Mart van sortir "trencats" a l’espai. Amb el temps, un es va estrellar al desert del Sàhara.
Al 2012 un membre d’una tribu beduina va trobar aquest meteorit fins que el grup de científics van descubrir que procedia de Mart i van fer aquest descubriment: la Terra i Mart van formar-se al mateix temps.


Pau Ferran

La contaminació a Barcelona

La contaminació a barcelona.

Fa unes setmanesva sortir una notícia a la premsa molt decebedora, i és que Barcelona acompanyada d'altres grans ciutats com Madrid, és una de les més contaminades d'Europa. Aquesta contaminació és fruit dels milers i milers de vehicles que cada dia circulen pels carrers de Barcelona. Poc a poc hem d'anar disminuint aquesta massiva utilització del vehicles privats diàriament i apostar pel transport públic o bé per vehicles elèctrics o híbrids.

La contaminació o pol·lució és l'alteració de les propietats d'un medi per incorporació, generalment deguda a l'acció directa o indirecta de l'home, de pertorbació, materials, ones o radiacions que introdueixen modificacions de l'estructura i la funció dels ecosistemes afectats.

La contaminació ambiental és també la incorporació als cossos receptors de substàncies sòlides, líquides o gasoses, o barreges d'elles, sempre que alterin desfavorablement les condicions naturals del mateix, o que puguin afectar la salut, la higiene o el benestar públic. Hi ha molts tipus de contaminació, i moltes poden acabar afectant els éssers humans, l'atmosfera, i en general, el medi ambient.
La contaminació se sol estudiar des de dos punts de vista diferents, des del punt de vista del tipus de medi al que afecta; on generalment es distingeix en l'aire, l'aigua i el terra; o segons un contaminant en particular, i com afecta a tots els medis. En aquest darrer cas se solen agrupar els contaminants segons el tipus de contaminació que produeixen.

Contaminació segons el medi:

Contaminació atmosfèrica: És la que afecta l'aire. Es produeix per l'emissió de calor o de contaminants atmosfèrics, d'entre els quals hi ha els gasos hivernacle, a l'atmosfera. Afecten de manera global. Causa el forat a la capa d'ozó, l'efecte Callendar, l'efecte hivernacle, la boira fotoquímica i la pluja àcida. Alguns d'aquests efectes sembla que contribueixen al canvi climàtic.

Contaminació de l'aigua: Dolça o salada, inclou rius, estancs, llacs, aigües freàtiques, mars, etc. Causa l'eutrofització, l'anòxia, les marees rojes i les marees negres, entre d'altres efectes. La contaminació marítima és la que afecta el mar. Els accidents no en són la causa principal, sinó els vaixells de tot tipus, l'activitat ramadera i agrònoma i l'ús de certs productes químics. Un exemple de contaminació marina seria la contaminació de la mar Mediterrània.

Contaminació del sòl: És la que afecta el sòl.

Contaminació segons els efectes:

Contaminació radioactiva: Augmenta la radioactivitat natural o en produeix d'artificial. Pot ser molt perillosa i la seva durada pot ser a molt llarg plaç.

Contaminació acústica: Els transports, els sorolls forts de gent acumulada al carrer o certes activitats econòmiques poden provocar un nivell de soroll desagrable o massa elevat que pot danyar la sensibilitat del sistema auditiu i afecta negativament el comportament.
Contaminació lumínica: L'excès de llum a la nit implica també malbaratar energia, diners i combustibles fòssils, que en ser consumits aporten carboni a l'atmosfera i contribueixen així a augmentar el canvi climàtic.

Contaminació visual i d'afectació al paisatge, sigui aquest natural o no.

Contaminació difusa és la contaminació provocada per la suma de petits factors d'origen diferent, que sumats provoquen un efecte considerable.

De tots aquests tipus de contaminació, a Barcelona patim la contaminació atmosfèrica ja que afecta a l'aire. La notícia que va sortir als diferents diaris va ésser molt alarmant ja que explicava que aquesta contaminació és molt perjudicial per a la nostra salut i que a un mitjà-llarg termini pot provocar càncer. Ho van comparar amb el que inhales quan fumes tot i que no amb la mateixa quantitat, per això el càncer es fa més de pregar.

La noticia també deia que la unió europea sancionaria a Barcelona si no fa res per mimbar aquesta contaminació.

Segons un estudi del departament de Medi Ambient l'any 2007, la contaminació provoca unes 3500 morts a l'any. Les causes són principalment el diòxid de nitrogen, un gas tòxic que irrita el sistema respiratori, així com les partícules en suspensió, que poden arribar a produir asma, càncer de pulmó i altres problemes cardiovasculars. Segons l’estudi, els valors marcats per la normativa europea es van ultrapassar sistemàticament a Barcelona. Fins i tot les dades indiquen que, amb relació a partícules i diòxid de nitrogen, s’han triplicats els valors recomanats per la Organització Mundial de la Salut.

José Maria Baldasano, professor de la UPC i expert contractat pel Departament de Medi Ambient per mesurar l'eficàcia del seu pla de millora de l'aire, informa que algunes mesures contingudes en el Pla de Mobilitat com la limitació de la velocitat a 80 quilòmetres per hora en els accessos a la ciutat, el foment de l'ús del transport públic i el desplegament del Bicing són importants per pal·liar aquest problema. Tot i així, "sense una altra bateria de mesures urgents serà impossible aconseguir-ho".

Així doncs, hem de concienciar-nos que és molt important no contaminar i tenir cura del nostre planeta ja que serà el lloc on viurem nosaltres i criarem als nostres fills.

Links: http://ca.wikipedia.org/wiki/Contaminació_atmosfèrica
http://www.enginyersbcn.cat/colegi/noticies/view.php?ID=570
http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=3&num_noticia=438938





Àlex Vilà

TÈCNICA QUE PERMET VEURE EL DESARROLLAMENT DEL TÒRAX HUMÀ

Fins ara, s’ha estudiat poc i se sap poc sobre el desarrollament del tòrax al llarg del cicle vital humà a causa de la seva commplexitat en la corvatura de les costelles, els molts elements anatòmics... las imatges mèdicas en 3D han permès visualitzar la caixa toràcica però amb escassos detalls dels seus rasgos, corvatura, els espais entre elles i la columna vertebral.

La revista "Plos one" ha publicat un estudi en el qual mitjançant morfometria geomètrica 3D ha examinat com canvia el tòrax en forma i tamany al llarg del temps per comprovar si es vritat el que diuen alguns estudis de que la forma i funció toràcica s’adquireix a la edat dels dos anys.

En aquest estudi s’ha pogut comprovar que el creixement i la forma de la regió toràcica inferior i superior d’un adult s’estableix i finalitza mes tard del que s’esperava i que aquest està relacionat amb els diferents sistemes de maduració del sistema respiratori, digestiu i locomotor. En un infant la caixa toràcica la té en forma "piramidal" i en un adut en forma de "barril".

Els resultats obtinguts en aquest estudi són rellevants en la medecina evolutiva ja que ha cuantificat per complet el desarrollament i creixament normal del tòrax complet d’un humà adult en 3D. Aquest estudi també entra en el camp de la evolució ja que el nostre tòrax passa a tenir forma de tòrax de homini cuan som infants a tenir un tòrax desarrollat.

http://noticiasdelaciencia.com/not/8783/una_tecnica_3d_permite_ver_con_detalle_el_

desarrollo_del_torax_en_humanos/

Joel Alfaro 

Venus s’alinearà amb la Terra i el Sol el proper 5 de juny

Venus passarà davant del Sol el proper 5 de juny de 2012. El fenomen serà visible des de la Terra i serà una oportunitat única perquè els científics facin observacions, ja que aquest trànsit no tornarà a produir fins a l’any 2117. Els astrònoms podran aprofitar per calibrar i millorar les tècniques actuals que permeten detectar planetes extrasolars. La sonda Venus Express, que orbita Venus des del 2006, també podrà aprofitar per recollir dades excepcionals del planeta, com ara mesures atmosfèriques.

El trànsit d’un planeta és una rara alineació en què un astre s’interposa en la línia que formen el Sol i la Terra. El trànsit de Venus no tornarà a passar fins d’aquí 105 anys. L’última vegada que es va poder observar des de la Terra va ser el 2004. Aquest cop, però, és particularment especial perquè el Sol es troba en una fase de molta activitat.

Web: http://ciencia.ara.cat/blog/2012/05/17/venus-salineara-amb-la-terra-i-el-sol-el-proper-5-de-juny/

 

Eduard Mauri