Blogia

colorblau

Experiment més llarg de la historia

El experiment més llarg de la historia conegut com el experiment de la gota de brea ("The pitch drop experiment") va començar a l'any 1927 quan el Profesor Thomas Parnell de la Universidat de Queensland en Australia e va propussar demostrar al seus estudiants que existeixen sustancies que encara que semblin sólidas en realidad son fluids amb viscosidat molt alta.

Per això va possar una mica de brea a un embut i va donar un període de tres anys per observar que había succeit.

Així que després de tres anys, ja al 1930,vàren observar que el segell del embut s' havía trencat i aixó va posibilitar que la brea fluís i poguès començar a caure. En 8 anys més, ja en 1938 es va formar una gota que va caure al desembre d'aquell any i a partir de aquell any fins als nostres díes, han caigut en total 8 gotas.

Així, quasi sentse voler, Thomas Parnell va iniciar el experimento a un laboratori més llarg de la historia.

Webgrafia: http://poquiblog.blogspot.com.es/2012/01/el-experimento-mas-largo-de-la-historia.html

El expereriment més llarg de la història (que encara continua)

El experiment més llarg de la historia conegut com el experiment de la gota de brea ("The pitch drop experiment") va començar a l’any 1927 quan el Profesor Thomas Parnell de la Universidat de Queensland en Australia e va propussar demostrar al seus estudiants que existeixen sustancies que encara que semblin sólidas en realidad son fluids amb viscosidat molt alta.

Per això va possar una mica de brea a un embut i va donar un període de tres anys per observar que había succeit.

Així que després de tres anys, ja al 1930,vàren observar que el segell del embut s’ havía trencat i aixó va posibilitar que la brea fluís i poguès començar a caure. En 8 anys més, ja en 1938 es va formar una gota que va caure al desembre d’aquell any i a partir de aquell any fins als nostres díes, han caigut en total 8 gotas.

Així, quasi sentse voler, Thomas Parnell va iniciar el experimento a un laboratori més llarg de la historia.


Webgrafía: http://poquiblog.blogspot.com.es/2012/01/el-experimento-mas-largo-de-la-historia.html

Elaboren noves guies per tractar el colesterol

Elaboren noves guies per tractar el colesterol


Les noves guies divideixen els pacients en dos grups: el primer, els que han patit un atac de cor.

Ells hauran d’utilitzar ara les estatines per reduir el seu risc cardiovascular, però no per portar el seu índex de LDL a una xifra específica.

El segon grup està format per les persones que tenen un risc de, almenys, 7,5% de patir un atac al cor en els propers 10 anys. A ells se’ls recomana prendre estatines.

Encara no se sap si augmentaran les persones que s’hauran de medicar amb estatines. Les dones i persones afrodescendents, que tenen un major risc de patir un atac cardiovascular, estan més propensos a ser medicats amb aquests fàrmacs.

Els que només els utilitzen per reduir els seus nivells de colesterol LDL, però tenen un baix risc de patir un atac cardíac, possiblement ja no les requereixin.

Addicionalment, es desaconsella subministrar fàrmacs complementaris a les estatines, ja que aquestes només contribueixen a reduir els nivells de LDL, però no el risc d’un eventual infart.

Segons diuen, "Les noves guies són revolucionàries perquè suposen un enorme canvi en la política sobre qui ha de ser tractat"


Les recomanacions de l’Associació Americana del Cor són només per als Estats Units. No obstant això, solen ser preses com a referència per les societats mèdiques dels altres països, que avaluen la seva aplicació segons la realitat de la seva pròpia població.

Es troba una cura pel càncer relativament barata, un problema o una solució?

Es troba una cura pel càncer relativament barata, un problema o una solució?

Un grup d’investigadors canadencs ha aconseguit trobar una cura pel càncer, utilitzant dicloracetat. Aquesta medecina ha estat provada amb cèl·lules humanes i aquests investigadors han pogut observar que mata les cèl·lules cancerígenes del cervell, dels pulmons i del pit, deixant només les cèl·lules sanes.

Aquesta substància el que fa és detonar una acció dels mitocondris, més concretament la glucòlisis, per que aquesta acabi de forma natural amb els tumors malignes.

Aquesta podria ser una gran innovació per a la ciència i una cura per a la gent malalta, a sobre li hem d’afegir que és una substància que no és cara i és molt assequible, però, és això perjudicial o favorable?

Al ser més barata que els medicaments que s’ofereixen avui en dia per a retrasar el procés del càncer aquesta investigació no ha rebut inversions d’altes empreses, dit d’una altra manera, com que no produirà grans quantitats de diners és molt probable que no es posi en marxa ni es comercialitzi, bloquejada per les pròpies farmacèutiques.

Podem observar que en aquesta societat van abans els diners que la salut de milers de persones a tot el món, i tenint en compte que unes recents investigacions diuen que cada cop el percentatge de gent amb càncer augmenta més ràpidament, hem de deixar córrer una oportunitat així de salvar vides i resignar-nos? O hem d’actuar?

vanguardia.com

burbuja.es

 

Clara Marcè

La cosa més gran mai trobada

La cosa més gran mai trobada



UN VEHICLE QUE VIATGE A LA VELOCITAT DE LA LLUM TRIGARIA AL VOLTANT DE 4.000 MILIONS D’ANYS A CREUAR AQUEST GRUP DE QUÀSARS!


Els astrònoms saben des de fa anys que els quàsars poden formar grups immensos que s’estenen a al llarg de 700 milions d’anys llum de diàmetre.

Un equip internacional d’astrònoms, liderat per acadèmics de la britànica Universitat de Central Lancashire (UCLan), ha descobert l’estructura més gran coneguda en l’Univers. El gran grup quàsar (LQG) és tan gran que un vehicle que viatge a la velocitat de la llum trigaria al voltant de 4.000 milions d’anys a creuar-lo.

Els quàsars són els nuclis de les galàxies dels primers dies de l’univers que se sotmeten a períodes breus de brillantor extremadament alt, el que els fa visibles a través d’enormes distàncies.

Des de 1982, els científics coneixen que els quàsars tendeixen a agrupar-se en grups o «estructures» de mida sorprenentment gran, formant grans grups quàsar o LQG (per les seves sigles en anglès).

El nou LQG no és només significatiu per la seva grandària, sinó que també desafia el principi cosmològic, la suposició que l’Univers, quan es veu en una escala prou gran, es veu igual sense importar des d’on s’està observant.

La teoria moderna de la cosmologia es basa en el treball d’Albert Einstein, i depèn de l’assumpció del principi cosmològic. El principi se suposa, però mai ha estat demostrat amb observacions «més enllà de tot dubte raonable».

Per donar una idea de l’escala, la nostra galàxia, la Via Làctia, se separa de la seva veïna més propera, la galàxia d’Andròmeda, per uns 0,75 megaparsecs (Mpc)-el parsec és una unitat de longitud utilitzada en astronomia, paral d’un segon d’arc o arcosegundo-o 2,5 milions d’anys llum.

No obstant això, el grup acabat de descobrir té una dimensió de 500 Mpc. Però com que és allargat, la seva dimensió més llarga arriba als 1.200 Mpc (4.000 milions d’anys llum), unes 1.600 vegades més gran que la distància de la Via Làctia a Andròmeda.

En resum, vol dir que és l’estructura més gran mai vista en l’univers sencer ja que va en contra de la nostra comprenció actual de l’escala de l’univers i al viatgar a la velocitat de la llum tardaria milions d’anys en traspasar aquesta barrera de quàsars tan potens i gegans.


TATIANA CASAS

Un nou mètode per netejar els abocaments de petroli

Com tots sabem, els abocaments de petroli causen un gran problema ambiental. 

Per aixo, un equip de investigadors del Institut Tecnològic de Massachusetts han trobat un nou mètode per separar de l’aigua el petroli un cop ha estat abocat. A més, permitiria la reutilització del material.

 Aquest mètode, consisteix a afegir a la mescla nanopartícules amb ferro per després separar l’oli fent servir un imant. Els investigadors diuen que es tracta d’una maniobra molt senzilla però que haurà de realitzar-se en un vaixell perquè les nanopartícules no contaminin l’oceà.

En altres treballs s’han proposat mètodes similars però que tenien l’inconvenient que calia conèixer per endavant la concentració d’aigua i oli a la barreja. La tècnica proposada, el seu avantatge és que les nanopartícules són dins del corrent, i no fora d’ella (com en els mètodes anteriors) gràcies això sempre hi ha bons resultats, sense importar la concentració de cada component en la mescla.

Ronald Rosensweig, expert en ferrofluids, diu que hi ha nombrosos metodes per separar, però assegura que aquest és un dels millors mètodes per separar els petrolis abocats a l’aigua. 

 

Pau Erra

Per obtenir mes informació sobre el petroli:  http://es.wikipedia.org/wiki/Petr%C3%B3leo

Nova causa de l'obesitat descoberta

Nova causa de l'obesitat descoberta

Estudis recents han descobert que el factor clau per l’ obesitat és la flora bacteriana. Condiciona molt més que l’alimentació, els hàbits de vida poc saludables o l’herència genètica.
Hi ha 8 famílies de bacteris que s’encarreguen de regular el pes corporal i que, per tant, la seva absència està directament relacionada amb la obesitat. La seva baixa concentració a l’intestí afecta a 1 de cada 4 persona i un 80% d’aquestes pateix obesitat. Coneixent això es podria evitar aquesta malaltia i altres patologies associades com són la diabetis, el colesterol, la hipertensió, els problemes cardíacs... És un descobirment molt important si tenim en compte que, segons fonts de la OMS, afecta a 700 milions de persones a tot el món.
Cada vegada són més importants els descobriments científics per a les indústries alimentàries i en aquest cas el que es faria és conèixer el metabolisme de cada persona i de quina manera reacciona als nutrients per desenvolupar suplements alimentaries específics que s’adaptessin a les necesstitats de cada individu. Sabent això caldria incrementar el consum de fruita i verdura ja que són aliments que augmenten la diversitat de la flora bacteriana i reduir els greixos, no abusar dels fàrmacs, ingerir més aliments crus i fer esport ja que són accions que també contribueixen a millorar-la. En casos avançats d’obesitat es podria, fins i tot, fer un transplantament de la microbiota intestinal ja que és un dels millors tractaments per la obesitat.

Ferran Borràs

http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2013-09-03/la-verdadera-causa-de-la-obesidad-ocho-clases-de-bacterias-deciden-tu-peso_23860/

La pesca d'arrossegament de profunditat

La pesca d'arrossegament de profunditat

Com diu el seu nom, es una tècnica pesquera que arrossega pesats equips de pesca amb portes i xarxes que pesen tones. Aquests equips llauren el fons marí destruint tot el que troben al seu pas. És la forma de pesca més destructiva del món.

Per a les indústries pesqueres es una tècnica molt eficaç, però l’efecte per al medi ambient és devastador: destrueixen corals d’aigües fredes, espècies que desconeixem, taurons de profunditat... i després de capturar tot el que va al seu pas,  tiren per la borda les espècies, casi totes mortes o mig mortes (entre el 20 i el 60%), que no tenen valor comercial. Part de les espècies que es tiren per la borda són espècies que viuen conjuntament amb les que són objectiu de la pesca. És molt probable que la majoria d’exemplars d’aigües profundes que escapen a través de la xarxa durant la captura morin posteriorment, ja que aquests peixos tenen una pell molt sensible i pel contacte amb les xarxes es danyada.  Amb això es perden molts peixos joves que podrien haver crescut per reproduir-se.

Moltes d’aquestes indústries pesqueres d’aigües profundes estan sota el control dels Estats costaners, on hauria de ser molt fàcil regular la pesca per a que sigui sostenible. En la pràctica no s’ha prestat atenció a l’impacte que produeix sobre l’hàbitat de moltes espècies.

Com que la demanda de peix és molt alta, aquesta pesca s’ha estès a alta mar on no hi ha control.

Les conclusions són clares, aquest tipus de pesca hauria d’estar prohibit ja que si no tenim cura del medi ambient les conseqüències seran nefastes per tothom i especialment per la natura.

En el següent enllaç podeu veure més informació sobre el que és i les conseqüències.

http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/other/pesca-de-profundidad.pdf



Carla Amador

El camp magnétic del sol es tornarà a invertir

El camp magnétic del sol es tornarà a invertir




Un dels fenòmens magnétics gravitacionals que tenim poc mencionat i que passa en el nostre sistema solar, és el del canvi complet de posició del pols magnétics solars, fet que succeeix cada onze anys.

Aquest fet es construeix al llarg de tot el cicle solar,quan el sol té el seu màxim d'activitat solar, degut el moviment del seu plasma interior.Llavors les taques solars, que provoquen un augment de l'activitat del sol, es sitúen en el ecuador i al cap d'un mes es desintegren i el seu camp magnétic es dirigeix cap a un dels pols.Quan el camp magnétic es dirigeix cap al pol, chocarà i s'erosionarà amb el camp magnétic del pol ja existent.El camp magnétic baixarà cap a 0 T (Tesla) i després rebotarà amb la polaritat oposada.

¿Quan passarà això? Segons científics de la NASA, aquest procés es tornarà a repetir d'aquí d'unes setmanes, i afectarà a tot al sistema solar.
¿Però, quins efectes afectaran en el nostre planeta ? En el nostre planeta, no hi hauran grans efectes provocats per aquesta variació solar, tot i que pot interferir amb els satel·lits GPS i pot provocar apagades de diverses fonts radiofòniques.També un dels canvis mès notables és el de la major visiblitat de les aurores boreals.


Generalment, s'hauria d'estudiar més aquest fenòmen, ja que no se'l coneix massa.Encara que sabem que en aquest any no tindrà massa repercussions a la Terra, l'hauriem d'estudiar i comprobar quins afectes han tingut en el passat i tindrà a llarg plaç.










Cigarrets electrònics, el nou frau científic?

Cigarrets electrònics, el nou frau científic?

Durant les últimes setmanes, en el nou món de la tecno-medicina, hem pogut observar la gran onada d'èxit que han obtingut aquests nous "substitutius del tabac", el cigarrets electrònics o eCigs. Els cigarrets electrònics han captat un ampli ventall de consumidors gràcies a que la seva arribada al mercat ha estat associada per molts com, si no una solució per abandonar el tabac, sí una alternativa per reduir el consum del cigarret convencional, fumar en llocs tancats on ara està prohibit, com el treball, els bars o els hospitals, o només com una alternativa "menys perjudicial" per seguir fumant, al no contenir, se suposa, les substàncies nocives del tabac.

El preu d'aquests nous cigarrets oscil.la entre els 30 i 50 euros. Molts fabricants afirmen que funcionen perfectament i que és un clar substitut del tabac; i afirmen que funcionen igual que els pegats de nicotina. Però és or tot el que ens venen o hi ha gat amagat? El funcionament d'aquestes maravelles de la ingenieria és aparentment simple: el dispositiu conté una petita broqueta a l'extrem, on es sitúa un cartux recanviable o recarregable, amb un líquid. Aquest líquid conté una mescla de propilenglicol o glicerina vegetal, diferents concentracions de nicotina i una altra alternativa, uns sabors i aromes varis. Al inhalar aquest flux d'aire s'activa a la vegada un altre mecanisme on hi afegeix petites gotes d'aquest líquid.

Les principals companyies que desenvolupen aquests petits mecanismes asseguren que són autèntiques gangues ja que no produeixen ningún dany a la nostra salud, però és això veritat? Els estudis científics existens determinen que no es pot assegurar que aquests nous cigarrets no siguin nocius, i s'han arribat a conclusions d'experts que expressen que està clar que aquests nous cigarrets són menys perjudicials que el tabac però això no determina que no siguin dolents. El que ens fa dubtar d'aquest projecte és la composició d'aquest líquid. Aquest líquid integra una petita proporció de nicotina lo que comporta a una adicció a aquesta nova manera de fumar.

El que ens preocupa és que aquest líquid no ha estat estudiat a fons. Segons estudis a fons han determinat que el el propilenglicol no és cancerigen, però pot produir una irritació de la gola o de les vies respiratòries. De fet, dos estudis grecs presentats en el recent Congrés Europeu Respiratori, celebrat a Barcelona, ​​han demostrat que el consum de cigarrets electrònics pot donar símptomes respiratoris com tos i ofec. S'ha determinat que aquest nou mètode de fumar afecta als teus pulmons de la mateixa manera que ho fa el tabac, peró ho fa a llarg termini. Unes de les millores en que supera al tabac normal són: no produeix olors desagradables, no deixa les dents grogues, els fums que despren no afecten negativament a la gent que et rodeja i també conté moltes menys substàncies cancerígenes que el tabac. Llavors, és veritat que amb el cigarret electrònic no es produeix una combustió de productes cancerígens, i que el resultat és vapor d'aigua, però tot hi així no et sol.luciona parcialment el teu problema amb el tabaquisme. La conclusió és que per deixar de fumar, no cal que et busquis aquest tipus de substitutiu perquè et danyarà el teu organisme igual que amb el tabac i no és la millor opció; el que fa falta és molta força de voluntat i anar regulan el consum de nicotina.


ANDREU CABELLO

La contaminació a Barcelona

La contaminació a barcelona.

Fa unes setmanesva sortir una notícia a la premsa molt decebedora, i és que Barcelona acompanyada d'altres grans ciutats com Madrid, és una de les més contaminades d'Europa. Aquesta contaminació és fruit dels milers i milers de vehicles que cada dia circulen pels carrers de Barcelona. Poc a poc hem d'anar disminuint aquesta massiva utilització del vehicles privats diàriament i apostar pel transport públic o bé per vehicles elèctrics o híbrids.

La contaminació o pol·lució és l'alteració de les propietats d'un medi per incorporació, generalment deguda a l'acció directa o indirecta de l'home, de pertorbació, materials, ones o radiacions que introdueixen modificacions de l'estructura i la funció dels ecosistemes afectats.

La contaminació ambiental és també la incorporació als cossos receptors de substàncies sòlides, líquides o gasoses, o barreges d'elles, sempre que alterin desfavorablement les condicions naturals del mateix, o que puguin afectar la salut, la higiene o el benestar públic. Hi ha molts tipus de contaminació, i moltes poden acabar afectant els éssers humans, l'atmosfera, i en general, el medi ambient.
La contaminació se sol estudiar des de dos punts de vista diferents, des del punt de vista del tipus de medi al que afecta; on generalment es distingeix en l'aire, l'aigua i el terra; o segons un contaminant en particular, i com afecta a tots els medis. En aquest darrer cas se solen agrupar els contaminants segons el tipus de contaminació que produeixen.

Contaminació segons el medi:

Contaminació atmosfèrica: És la que afecta l'aire. Es produeix per l'emissió de calor o de contaminants atmosfèrics, d'entre els quals hi ha els gasos hivernacle, a l'atmosfera. Afecten de manera global. Causa el forat a la capa d'ozó, l'efecte Callendar, l'efecte hivernacle, la boira fotoquímica i la pluja àcida. Alguns d'aquests efectes sembla que contribueixen al canvi climàtic.

Contaminació de l'aigua: Dolça o salada, inclou rius, estancs, llacs, aigües freàtiques, mars, etc. Causa l'eutrofització, l'anòxia, les marees rojes i les marees negres, entre d'altres efectes. La contaminació marítima és la que afecta el mar. Els accidents no en són la causa principal, sinó els vaixells de tot tipus, l'activitat ramadera i agrònoma i l'ús de certs productes químics. Un exemple de contaminació marina seria la contaminació de la mar Mediterrània.

Contaminació del sòl: És la que afecta el sòl.

Contaminació segons els efectes:

Contaminació radioactiva: Augmenta la radioactivitat natural o en produeix d'artificial. Pot ser molt perillosa i la seva durada pot ser a molt llarg plaç.

Contaminació acústica: Els transports, els sorolls forts de gent acumulada al carrer o certes activitats econòmiques poden provocar un nivell de soroll desagrable o massa elevat que pot danyar la sensibilitat del sistema auditiu i afecta negativament el comportament.
Contaminació lumínica: L'excès de llum a la nit implica també malbaratar energia, diners i combustibles fòssils, que en ser consumits aporten carboni a l'atmosfera i contribueixen així a augmentar el canvi climàtic.

Contaminació visual i d'afectació al paisatge, sigui aquest natural o no.

Contaminació difusa és la contaminació provocada per la suma de petits factors d'origen diferent, que sumats provoquen un efecte considerable.

De tots aquests tipus de contaminació, a Barcelona patim la contaminació atmosfèrica ja que afecta a l'aire. La notícia que va sortir als diferents diaris va ésser molt alarmant ja que explicava que aquesta contaminació és molt perjudicial per a la nostra salut i que a un mitjà-llarg termini pot provocar càncer. Ho van comparar amb el que inhales quan fumes tot i que no amb la mateixa quantitat, per això el càncer es fa més de pregar.

La noticia també deia que la unió europea sancionaria a Barcelona si no fa res per mimbar aquesta contaminació.

Segons un estudi del departament de Medi Ambient l'any 2007, la contaminació provoca unes 3500 morts a l'any. Les causes són principalment el diòxid de nitrogen, un gas tòxic que irrita el sistema respiratori, així com les partícules en suspensió, que poden arribar a produir asma, càncer de pulmó i altres problemes cardiovasculars. Segons l’estudi, els valors marcats per la normativa europea es van ultrapassar sistemàticament a Barcelona. Fins i tot les dades indiquen que, amb relació a partícules i diòxid de nitrogen, s’han triplicats els valors recomanats per la Organització Mundial de la Salut.

José Maria Baldasano, professor de la UPC i expert contractat pel Departament de Medi Ambient per mesurar l'eficàcia del seu pla de millora de l'aire, informa que algunes mesures contingudes en el Pla de Mobilitat com la limitació de la velocitat a 80 quilòmetres per hora en els accessos a la ciutat, el foment de l'ús del transport públic i el desplegament del Bicing són importants per pal·liar aquest problema. Tot i així, "sense una altra bateria de mesures urgents serà impossible aconseguir-ho".

Així doncs, hem de concienciar-nos que és molt important no contaminar i tenir cura del nostre planeta ja que serà el lloc on viurem nosaltres i criarem als nostres fills.

Àlex Vilà

S'aconsegueix per primer cop fer pell artificial a partir de cèl·lules mare del cordó umbilical

S'aconsegueix per primer cop fer pell artificial a partir de cèl·lules mare del cordó umbilical

Per primer cop en la història de la ciència, s’ha aconseguit construir pell artificial, fent servir cèl·lules mare provinents del cordó umbilical.
Científics del departament de Histologia de la Universitat de Granada han fet un treball que demostra que les cel·lules mare mesenquimals de la gelatina e Wharton del cordó umbilical tenen la capacitat de construir epitelis de revestiment de pell i de mucosa oral. Per construir la pell artificial, a part d’aquests epitelis, biomaterial de fibrina i agarosa.
Es portava temps investigant aquesta capacitat de les cel·lules de Wharton es poguessin convertir en epitelials.
Aquest descobriment té molta importància en medicina, ja que aquest tipus de pell artificial permetrà l’aplicació immediata després de la lesió. Això suposa una avantatge immensa comparat amb els models actuals de pell artificial, que no es poden aplicar fins al cap de varies setmanes després de la lesió, ja que els models que es feien servir fins ara es fabriquen a partir de les restes de pell sana del pacient. En canvi, el nou model es pot conservar en els bancs de teixits i estar disponible en qualsevol moment.

Oriol Beà

Descobreixen un nou tipus de forats negres

Descobreixen un nou tipus de forats negres

Després d’una anàlisi detallada d’una activitat de raigs X inusual detectada mitjançant el telescopi espacial Chandra de la NASA, els científics van concloure que el fenomen pot ser considerat una ’crida d’auxili ’ d’una estrella en el moment de ser devorada per un forat negre .

Els senyals de raigs X capturades en la vora de la propera galàxia Messier 86 , inicialment van ser dues emissions petites amb una pausa de 4.000 segons entre elles. 4.000 segons més tard la quantitat de radiació de raigs X va augmentar de sobte en 100 vegades i després va disminuir gradualment de nou.

Les característiques d’aquesta activitat van fer que els astrònoms suposessin que es tractava d’un tipus de forats negres de grandària mitjana, abans desconegut . Fins ara es creia que només hi havia dos tipus de forats negres : els supermassius i aquells tan petits com un estel en explosió .

"Aquesta és la primera vegada que hem observat alguna cosa així", va assenyalar un dels científics que van realitzar l’observació . "Si aquesta interpretació de les dades pot confirmar-se, l’evidència de l’existència d’un forat negre de mida intermèdia, seria un gran descobriment" .

Segons els científics , els forats negres d’aquesta mida haurien de ser molt més pesats que els petits , que , per la seva banda , tenen aproximadament 10 massa solars i al mateix temps , menors que els supermassius del centre de les galàxies, que són entre un milió i mil milions de masses solars.

Els astrònoms creuen que el nou descobriment permetria als científics conèixer més sobre el procés de formació dels forats negres supermassius , ja que és difícil explicar la seva presència en l’univers sense l’existència de forats de grandària intermèdia . Una de les hipòtesis diu que els forats negres superpesants podrien evolucionar mitjançant la fusió de forats negres mitjans.

Els investigadors també esperen que aquest descobriment els permeti descobrir més coses sobre la formació de l’Univers.

 

Paula Alvarez

http://actualidad.rt.com/ciencias/view/111526-nuevo-tipo-agujeros-negros-senales-espacio

El camp magnétic del sol es tornarà a invertir

La Setmana de la Ciència

La Setmana de la Ciència



Del 15 al 24 de novembre se celebrarà a Catalunya, Espanya i inclús resta d’Europa la 18a Setmana de la Ciència.

Durant la Setmana de la Ciència se celebraran tot un munt d’activitats de divulgació científica,les noves tecnologies en materials,les últimes investigacions en robótica,astronomia,arqueologia,...arreu del nostre territori mitjançant xerrades,tallers científics,exposicions ,portes obertes de museus i un munt d’altres activitats gratuitas.

Hi participaran més de 3000 científics de camps com la neurobiologia,la astrofísica,la psicologia,la arquitectura,... per compartir amb el públic el seu treball diari,els seus descobriments,dubtes i contratemps.

Els temes centrals de l’edició d’enguany són l’estadística, l’aigua i Einstein.

Aquesta setmana ens vol fer entendre l’importància de la ciència en la nostra vida quotidiana, ja que sense ella no hi haurien móvils o medicaments.També vol tenir una funció informativa cap al públic i poder facilitar un lliure accés en aquesta cultura científica fent més fàcil que la ciència i la tecnologia responguin a les necessitats dels ciutadans.

El seu principal objectiu és encoratjar el desenvolupament entre la ciència i la societat,contribuint que els científics reflexionin d’una forma crítica i adoptin una actitud més receptiva davant les preocupacions de la societat.

Una proba de la seva importància al nostre país,és que la Setmana de la Ciència Madrid és un dels aconteixements més importants de la ciència a Europa


Judith Granero

Es troba una cura pel càncer relativament barata, un problema o una solució?

Es troba una cura pel càncer relativament barata, un problema o una solució?

Un grup d’investigadors canadencs ha aconseguit trobar una cura pel càncer, utilitzant dicloracetat. Aquesta medecina ha estat provada amb cèl·lules humanes i aquests investigadors han pogut observar que mata les cèl·lules cancerígenes del cervell, dels pulmons i del pit, deixant només les cèl·lules sanes.
Aquesta substància el que fa és detonar una acció dels mitocondris, més concretament la glucòlisis, per que aquesta acabi de forma natural amb els tumors malignes.
Aquesta podria ser una gran innovació per a la ciència i una cura per a la gent malalta, a sobre li hem d’afegir que és una substància que no és cara i és molt assequible, però, és això perjudicial o favorable?
Al ser més barata que els medicaments que s’ofereixen avui en dia per a retrasar el procés del càncer aquesta investigació no ha rebut inversions d’altes empreses, dit d’una altra manera, com que no produirà grans quantitats de diners és molt probable que no es posi en marxa ni es comercialitzi, bloquejada per les pròpies farmacèutiques.
Podem observar que en aquesta societat van abans els diners que la salut de milers de persones a tot el món, i tenint en compte que unes recents investigacions diuen que cada cop el percentatge de gent amb càncer augmenta més ràpidament, hem de deixar córrer una oportunitat així de salvar vides i resignar-nos? O hem d’actuar?




http://www.vanguardia.com.mx/investigadoresencuentrancuraparaelcancerperonoesnegocioparafarmaceuticasyquizanuncavealaluz-724971.html
http://chemtrailsevilla.wordpress.com/2011/05/14/investigadores-canadienses-encuentran-una-cura-sencilla-para-el-cancer-pero-las-principales-companias-farmaceuticas-no-les-interesa/

Clara Marcè

Restes del satèl·lit Goce cauen a la Terra

L’Agència Espacial calculava que el satèl·lit europeu cauria el passat divendres. Finalment va caure ara farà dos dies al sud de l’oceà Atlàntic sense causar cap mena de dany.

Aquest satèl·lit va ser creat per l’Agència Espacial Europea (ESA) amb l’objectiu de mesurar el camp gravitatori terrestre. Va ser llençat el 17 de març de 2009 i fins el 21 d’octubre d’aquest any no se li ha acabat el combustible, moment en que es va donar per acabada la seva missió.

El satèl·lit pesava més de mil quilograms, però la major part es va desintegrar a l’atmosfera. No obstant el 25% va arribar a l’escorça terrestre. 

"El satèl·lit Goce, d’una tonelada, és només una petita part d’entre les 100 i 150 tonelades d’objectes espacials artificials que reentren cada any a l’atmosfera terrestre", va dir Heiner Klinkrad, cap de l’Oficina de Deixalla Espacial de la ESA.

Gràcies a les dades obtingudes per aquest satèl·lit, que orbitava a tan sols 260 quilòmetres d’altura, els científics han pogut elaborar el mapa gravitacional de la Terra més complet i amb millor resolució.

 

http://www.elmundo.es/ciencia/2013/11/11/5280f7c56843413d4b8b4570.html

http://www.eluniversal.com.mx/ciencia/2013/restos-satelite-goce-caen-81331.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gravity_Field_and_Steady-State_Ocean_Circulation_Explorer

 

Mar Canyelles

Un process evolutiu més complex en una au primitiva amb dues cues.

Un process evolutiu més complex en una au primitiva amb dues cues.

Un equip internacional de científics han trobat a la Xina una au primitiva, de uns 125 milions d’anys, que la seva principal característica és que té dos cues. Segons han senyalat els experts, aquesta espècie, que es diu ’Jeholornis’, determina que el process evolutiu és més complex del que es creia.

Segons han indicat els autors del treball, aquesta au, del Cretàci Inferior, es la segona més antiga que es coneix després de l’Archeopteryx, de 145 milions, que és un dels grans fósils a nivell internacional i que va ser trobat a Alemania.

Les cues seran ara estudiades al detall per els investigadors que han destacat que la segona cua trobada és similar a la de les espècies modernas, amb forma de ventall, mentres que ’Jeholornis’ també manté la cua de diseny primitiu, en forma de palma.

Pels experts, aquest descubriment il·lustra que "en la evolució de les primeres aus, apareixen diferents solucions i organismes que eren mosaics de característiques". "El que mostra que l’evolució és molt més complexa que el què a vegades un pot pretendre quan té pocs fóssils o dates", han indicat els autors.

Fins la nova descripció, el que pensaven alguns paleontólegs era que, en la evolució de la cua de les aus, aquesta cua llarga que acabava amb plumes al llarg
de les vértebres en la punta, al anar-se escurçant, es va anar transformant en un ventall.

Ara, es mostra que no és tan clar que tingui que haver sigut així i que pot haver molts disenys que determinen que aquest process no ha sigut tan lineal. "La evolució de les cues fins arribar a les de les aus modernes és el resultat d’interaccions complexes entre pressions selectives naturals", apunta el treball, publicat a ’PNAS’.


—> http://www.eldia.com.ar/edis/20131021/Retratan-ave-vivio-fondo-tiempos-informaciongeneral1.htm

2013 any internacional de la cooperació en l'esfera de l'aigua

"Un dels objectius principals de l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua, declarat per les Nacions Unides el 2013, és analitzar i arribar a una entesa comuna sobre l’essència de la ’cooperació en l’esfera de l’aigua’. La cooperació en matèria d’aigua es refereix a la gestió i a l’ús pacífic dels recursos hídrics entre diversos actors i sectors des de diferents nivells. En la pràctica, es tracta d’actuar junts cap a un objectiu comú per obtenir beneficis mutus."

La cooperació en l’esfera de l’aigua té múltiples dimensions incloent-hi la cultural, l’educacional, la científica, la religiosa, l’ètica, la social, la política, la legal, la institucional i l’econòmica. Un enfocament multidisciplinari sobre aquest tema és essencial per comprendre les moltes facetes que el componen i així poder tenir una visió general.

L’objectiu principal de l’Any internacional de la cooperació en l’esfera de l’aigua junt amb el del Dia Mundial de l’Aigua (22 de març) és crear consciència del fet que queda molt per millorar, cal aprendre a gestionar millor l’aigua i valorar la importancia que te per a la vida.

Cristina Ferré

Més de 22 millons de nens en el món no reben les vacunes més bàsiques

Més de 22 millons de nens en el món no reben les vacunes més bàsiques

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha calculat aquesta xifra i més del 50% dels nens viuen el països subdesenvolupats.
La vacuna evita patir alguna descapacitat i emfermetats que ja són prevenibles com diarrea per rotavirus, la rubeola i el tétanos, i en el pitjor dels casos, la mort. Cada any s’eviten entre 2 i 3 millons de morts gràcies a la vacunació.
L’OMS diu que s’ha de prioritzar la vacunar arreu del món i que es requereixen esforços per arribar a aquestes zones del planeta.
L’organització treballa activament amb els països per cobrir la cobertura i desenvolupar el Pla d’Accio Global de la Vacuna (GVAP). Pretèn evitar millons de morts a travésd e la vacuna.
Els països tenen l’objectiu d’aconseguir una cobertura de vacunació major o igual al 90% a nivell nacional i un 80% a cada districte pel 2020. El GVAP també té com a objectiu estimular la investigació i el desenvolupament per la propera generació de vacunes.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/11/05/actualidad/1383652344_046953.html
http://www.sabin.org/updates/blog/decade-vaccines-collaboration-releases-final-gvap

Irene Hernández