És possible que estiguem vivint dins d'un forat negre?

Un article publicat a la revista ’National Geographic’, assenyala que aquesta teoria hauria estat apuntada per diversos científics que asseguren que en un moment abans del Big Bang (el suposat origen de tot el que coneixem) tota la matèria i energia de l’univers va sortir a partir d’aquesta explosió estava compactada en una "partícula finita" increïblement densa. Diguem que podria anomenar ’la llavor del nou univers’, afirmen els científics.

 

Aquesta llavor es creu que seria possiblement milers de milions de vegades més petita que qualsevol partícula que l’ésser humà hagi pogut mai observar No obstant això, després del Big Bang, aquesta partícula va desencadenat la producció de totes les altres partícules de cada galàxia, del sistema solar, dels planetes, les persones i de tot el que coneixem. Llavors, com es crea una llavor d’aquest tipus?

 

La idea defensada per Nikodem Poplawski , investigador de la Universitat de New Haven, Connecticut ( EUA ), és que la ’llavor’ del nostre univers va ser forjada en un "forn definitiu", probablement l’ambient més extrem en tota la naturalesa: l’interior d’un forat negre.

 

A partir d’ una detallada anàlisi del moviment de les partícules que entren en un forat negre, Poplawski va arribar a la conclusió que, en realitat, hi ha tot un univers dins de cada forat negre. "Podria ser que els grans forats negres que hi ha al centre de la Via Làctia i d’altres galàxies siguin, en realitat, ponts cap a altres universos", va explicar el científic.

 

Segons les teories d’Einstein , a l’interior de cada forat negre hi ha una "singularitat", una regió d’esai en què la densitat de la matèria tendeix a l’infinit.

La seva enorme força de gravetat fa que ni la llum pugui escapar d’ell, impedint-nos veure que hi ha dins dels forats negres, ja que ho veiem tot negre.

 

Però, com podem saber si efectivament estem o no vivint dins d’un forat negre? Si tingués raó, cap de nosaltres estaria vivint dins del que considerem nostre univers, sinó a l’interior d’un forat negre que estaria, al seu torn, en "un altre univers" diferent.

 

Paula Alvarez.

El DNA en la criminologia

 

És ben sabut que les noves tècniques d’extracció, manipulació i seqüenciació del DNA han permès poder resoldre nombrosos casos de caire criminal que fins al moment eren desconeguts. A més s’han pogut revisar i modificar sentències ja fetes gràcies a les noves dades proporcionades per aquesta tècnica. L’inconvenient és que si el DNA del delinqüent no es troba a la base de dades de la policia no es pot relacionar i el que es fa és guardar-lo per si en un futur es pot obtenir una altra mostra que permeti unir DNA i persona.

Recentment han sortit als diaris moltes noticies associades però hi va haver una que em va agradar especialment. Es tracta d’un fet que va succeir a París on es va poder identificar un lladre amb les restes de DNA que van quedar a la galta d’una víctima.

La vida és plena de situacions on un sol gest, moviment o expressió espontània o irreflexiva pot fer canviar per complet el curs dels esdeveniments. I això és el que li passà a Pierre G. de vint anys, el qual tindrà molt temps per reflexionar a la presó el per què del gest que va fer.

Per posar-nos en context hem de viatjar fins a París on una senyora (d’identitat oculta) és la propietària d’una joieria al districte XX de la ciutat. Com cada vespre tanca la botiga i marxa a casa. Allà la sorprenen dos lladres que la segresten i obliguen a dir la contrasenya de la caixa forta mitjançant amenaces de caire físic. La senyora atemorida va donar tota la informació necessària i un lladre va marxar a per el botí mentre l’altre vigilava. Després de quatre hores de segrest el calvari de la senyora va acabar commovent al lladre que li va fer un petó a la galta per “suavitzar la situació”. Aquest fet seria determinant en el desenllaç del fet.

Els policies van arribar a la casa després de la fugida dels lladres i van poder agafar una mostra de saliva per extreure el DNA. Malgrat la mostra era molt minsa ja va haver-hi pou per poder aïllar el material genètic. En contrastar-lo amb la base de dades no van trobar cap perfil enregistrat igual i el cas es va deixar obert.

Mesos després el mateix lladre va entrar en presó preventiva per un suposat delicte i, com es fa amb tots els presos, se li va extreure una mostra de DNA. Aleshores el van introduir a la base de dades i va coincidir amb un que ja tenien: el del robatori de la joieria.

Aquesta prova va ser irrefutable i al final el lladre va confessar haver comès el delicte. Aquesta història, que quasi sembla de novel·la, serveix per fer-nos reflexionar sobre els actes que cometem i que, actualment, tenim moltes tècniques diferents que ens permeten reconèixer i identificar les persones mitjançant el seu perfil genètic. 

Albert Mestres

21/02/2014

Quanta memòria tenen realment els smartphones?

Quan anem a comprar el nostre telèfon mòbil a una botiga, anem a comprar aquell tipus de telèfon que més s’adequa a les nostres necessitats. Però, de veritat ens hi fixem en una de les funcionalitats més importants de les que disposa el nostre “smartphone”, és a dir, l’espai d’emmaguetzemat d’arxius? La resposta a aquesta pregunta és molt variada: depèn del tipus de consumidor, de la utilitat que s’hi faci servir, de l’ús... . Tot i aquestes respostes, en general no ens fixem gaire en la quantitat de GBs que conté el nostre dispositiu.

Últimament, estant sortint diversos articles i informes sobre aquest tema ja que està despertant una certa polèmica en aquest àmbit. Alguns podrien considerar publicitat enganyosa que a un telèfon mòbil se li etiquetés una quantitat determinada de GBs alhora de estar a la venta i després a la pràctica només se’n disposin la meitat d’aquests GBs. Aquest cas s’ha donat amb el conegut ”smartphone” Samsung Galaxy S4, on s’anunciava que disposava de 16 GBs i després alhora d’utilitzar-lo en tenia només 8,5.

L’argument d’aquest conjunt d’empreses que fabriquen aquests mòbils és que perquè el telèfon mòbil funcioni i pugui rendir a les prestacions que es requereixen es necessita ocupar una part de l’espai de GBs inicial per obtenir aquestes prestacions desitjades. Normalment, en aquest espai ocupat hi figura el sistema operatiu, el propi software i aplicacions complementàries.

Des del meu punt de vista, les empreses que fabriquen els telèfons mòbils, no haurien d’introduir aquestes aplicacions complementàries ja que fan ocupar molt d’espai en la memòria interna, a més, en el cas que el consumidor volgués descarregar-se les aplicacions esmentades, ja ho farà per si mateix. La meva proposta de cara a les empreses és que hi hagi una mínima sinceritat en quant a l’espai de memòria interna que disposa el telèfon mòbil i que en comptes de vendre 16 GBs, en venguessin 10 GB, tenint en compte que l’”smartphone” en disposa tan sols 8,5.

 http://www.microsiervos.com/archivo/gadgets/cuanto-espacio-de-almacenamiento-tienen-en-realidad-los-moviles.html

Joan Pino

1r BTX "B"

19-2-14

Les "apps" de l'insti

Un nou projecte basat en l'aprenentatje de programació i elavoració d'una app, s'ha establert en algunes escoles per als estudiants de quart d'eso.

Aquesta nova matèria està feta per estimular la creativitat dels joves i introduir-los en món de la emprenedoria, ja que el mon de les aplicacions mòvils és un mercat que està creixent molt ràpidament i té molt futur.

L'aprenentatge d'aquesta matèria té tres fases: En la primera, que coincideix en el primer trimestre, es dónen als alumnes els conceptes bàsics de tecnologies de la informació; com crear un bloc, una pàgina web per a la seva futura empresa...etc. També començen a pensar quin tipus d'aplicació volen fer.
Al segon trimestre, els alumnes formen grups per imitar petites empreses, posen en comú les idees de cada alumne i entre tots es posen d'acord per saber quina app fer.
Al tercer trimestre creen la aplicació amb un programa que es diu app inventor i elaboren un vídeo promocional per donar-li sortida al mercat.

A l'institut les expectatives són més realistes. "De les idees inicials no totes es podran materialitzar al 100% perquè els nois no saben programar", admet Josep Dalmau, professor d'Informàtica a Torre del Palau. Però per a ell, l'important està en el procés. "El fil conductor és l'aplicació, però l'important no és acabar-la, sinó treballar el grup, fomentar la creativitat i la invenció, així com el contacte amb l'exterior", destaca.

Els alumnes d'aquest centre es mostren encantats amb l'orientació que ha agafat l'assignatura. "Altres anys era més teòrica, t'expliquen què és una CPU o els components d'un ordinador", explica Joan. "Ara veus que tot té un sentit i un fil conductor i que al final estàs fent alguna cosa, i això et motiva més", afegeix el seu company Sergi. "Estem acostumats a utilitzar les apps, però fins que no intentes fer-ne una no te'n adones del que costa i el treball que hi ha darrere d'elles", destaca la Laura, que vol estudiar Empresarials.

Albert Burgués

http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2014/02/14/actualidad/1392406482_481618.html

Traumes hereditaris

Un estudi demostra que els fets traumàtics que el pare pateix abans de concebre una filla poden afectar al futur nadó.

Aquest treball ha estat elaborat per l’Institut Central de Salut Mental de la Facultat de Medicina de la Universitat de Heidelberg, a Alemanya, dirigit per Carolin Hoyer i s’ha publicat a la revista NeuroReport.

L’estudi consisteix en un experiment amb ratolins. Van engabiar 2 ratolins de sis setmanes d’edat i els hi van aplicar una descàrrega elèctrica als peus. Això els hi va provocar un efecte psicològic equivalent al síndrome d’estrès posttraumàtic en humans. Després, com a control, van engabiar dos ratolins sans de la mateixa edat. Van aparellar amb femelles, també sanes, els quatre ratolins i van observar el resultat. Van veure que les filles dels ratolins traumatitzats creixien molt més lentament que els altres ratolins. 

Havent fet l’experiment, van atribuir els efectes a les modificacions epigenètiques. Aquestes modificacions no canvien la informació del gen però si la manera com es llegeix. Consisteix en l’addició dirigida de determinades molècules a l’ADN degut a factors interns de l’organisme o factors ambientals. De totes maneres, no descarten altres possibilitats. Una altra possible resposta a aquest resultat és que les femelles reconeguin l’estat del mascle durant l’aparellament i això alteri la seva resposta fisiològica i provoqui un efecte en el creixement de les filles. 

El que no s’ha pogut explicar és per què només afecta a les filles i als fills no. Tot i que aquest efecte diferencial entre els dos sexes també s’ha trobat en altres casos de modificacions epigenètiques.

En conclusió, encara que la mare sigui la única que manté una relació fisiològica directa durant la gestació, els traumes dels pares també poden afectar a la futura filla.

Font 1

Font 2

N. Rodeja

Primera reacció exitosa de fusió nuclear

http://youtu.be/gi-vvEMhyhE

Científics del National Ignition Facility (NIF) en el Laboratori Nacional Lawrence Livermore, van anunciar que han superat un pas crític en la investigació de la fusió: Per primera vegada, el seu combustible d’hidrogen ha donat més energia de la que va prendre.

Per crear la reacció de fusió, es disparen 192 làsers de forma simultània amb una potència de fins a 500 bilions de Watts.

Aquests escalfen un petit cilindre d’or de 1 cm a milions de graus, produint raigs X que romanen enfocats en una carcassa de plàstic de la mida d’un perdigó.
Els raigs X fan explotar la carcassa, creant una implosió que encongeix el gas dins del pellet a 1/35 de la seva mida. La compressió del gas, barreja dels isòtops d’hidrogen coneguts com deuteri i triti, fa que el gas arribi a una molt alta densitat.

Al centre d’aquest plasma d’hidrogen, en una àrea més petita que el gruix d’un cabell humà, els àtoms es fusionen. Aquest emet energia, que inicia una reacció en cadena que encén la resta de l’hidrogen, creant una bola de foc auto-sostenible en plena fusió. El vídeo enllaçat ens presenta l’assoliment, i ens mostra algunes imatges esquemàtiques de la reacció de fusió.


La fusió nuclear si aconseguis ser una font d’energia viable seria neta i inesgotable ja que existeix una quantitat increïble de hidrogen en el planeta. Però encara falten molts anys per aconseguir-ho encara que aquet és un pas molt important

Nou pas per a la fusió nucelar

Científics del Estat Units, han aconseguit duu a terme un procés de fusió nuclear en un laboratori tot produint mes energia de la que s’havia aplicat per fer la reacció

Aquest procés de fusió, és el contrari del que es produeix en les centrals nuclears, la fissió. Mentre que la fissió divideix un nucli en dos i allibera molta radiació, la fusio és completament neta i uneix dos àtoms per crear-ne un. El procés de fusió que han creat aquests científis, és el mateix que es produix en el centre del Sol.

El que van fer aquests científics, va ser bombardejar amb 192 fonts de lum làser una microscòpica esfera d’àtoms d’hidrogen. Segons els resultats, que es van public a la revista Nature, el combustible va caure cap al centrea una velocitat de 311 kilòmetres per segon, mentre que la temperatra al centre de l’esfera va arribar a superar els 100 milions de graus durant una milmilionèssima part de segon, una temperatura set vegades superior a la que hi ha al centre del Sol.

El resultat d’aquest experiment, va ser que els isòtops d’hidrogen es van fusiona creant un nucli d’heli. Un cop finalitzat el precés, es va obtindre un 80% més d’energia de la que s’havia utilitzat.

Amb aquest experiment, s’ha fet un gran pas en la fusió nuclear, però encara queda molt per descobrir, ja que encara no se sap com fer la reacció en cadena.

Carlos Canosa

 

Enllaços:

www.lavanguardia.com/ciencia/20140212/54400212228/fisicos-ee-uu-logran-hito-hacia-enerfia-fusion-nuclear.html

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/02/13/actualidad/1392303383_881797.html

Un superglú que tanca ferides

http://www.elmundo.es/salud/2013/12/11/52a8c02461fd3d7f2a8b4578.html http://ca.wikipedia.org/wiki/Cianocrilat http://muyinteresante.es/unsupergluequecierraheridas

Potser no queda tant per trobar als quiròfans una cola en lloc d´agulla i fil per donar punts. Fa molt poc un equip de la universitat Pierre i Marie Curie (França) va proposar una espècie de superglú realitzat amb nanopartícules capaç d´enganxar, en 30 segons un teixit humà. No és la primera vegada que un grup d´investigadors intenta trobar la fórmula de l´adhesiu biològic.

Totes aquestes investigacions es remonten enrere quan en el 1949 uns anys després de la segona guerra mundial surgeix la necessitat de millorar el tractament de ferides. En aquesta data es va sintetitzar la primera cola de base de cianocrilat, una substància caracteritzada per ser molt adhesiva i tindre un enduriment molt ràpid. Poc després d´aquest fet l´ús es va limitar molt a causa de la toxicitat que tenia envers els teixits dels humans, i això va acabar per deixar-ho practicament de banda.

El problema, tal com diuen alguns científics és que poden produir inflamacions importants, i alguns estudis diuen que es reabsorbeix malament i per tant la ferida triga més a cicratritzadar, afegint altres problemes com podrien ser la humitat. Per resoldre aquests inconvenients diversos grups de científics hanposat en marxa experiments en busca del material perfecte, que s´adapti a l´organisme molt ràpid sense generar complicacions.

Es preveu que aquest descobriment portarà molt de temps per a ser arribat a posar en pràctica en humans però ja actualment s´estan començant a realitzar petits descobriments prometedors que portarien la medicina un pas més enllà.

 

Enllaços:

http://www.elmundo.es/salud/2013/12/11/52a8c02461fd3d7f2a8b4578.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/cianocrilat

http://muyinteresante.es/unsupergluquecierraheridas

Projecte Camisea

El passat dia 27 de gener el govern peruà va aprovar la cerca de gas natural al centre de la selva poblada per poblacions indígenes autòctones que fins ara no han tingut contacte amb la civilització externa.

El projecte Camisea pretén extreure gas natural de la reserva d’aquest més gran del Perú i una de les més importants de Sud Amèrica i tres quarts del territori total que es manipularà forma part de la reserva. Aquest projecte es portarà a terme per varies empreses de gas encapçalades per Pluspetrol, Repsol i Hunt Oil.

 Una invasió en el seu territori podria tenir efectes devastadors per aquestes poblacions i fins i tot provocar l’extinció de certs grups indígenes ja que no tenen la immunitat que tenim la resta de la població a malalties tan comuns com la grip. Coneixem aquest perill ja queva passar una cosa similar fa 33 anys quan els Nahua, un grup indígena d’aquesta mateixa zona vanser contactats per primer cop per extreure gas i petroli de la zona i la meitat de la població va morir per falta de protecció del seu sistema inmunitari que no estava alterat com el nostre per suportar malalties que els van transmetre els treballadors de l’empresa nord americana Shell. D’aquest nou projecte invasiu se’n diu el projecte Camisea i portarà a terme a la selva amazònica de Perú a més o menys 100km del Machu Picchu a la reserva de Nahua-Nanti i és una de les àrees més protegides del planeta ja que es diu que és un lloc la diversitat biològica del qual supera qualsevol altre lloc del planeta. Algunes de les tribus indígenes que fins ara han estat aïllades del nostre món són per exemple els Nahua, els Nanti, els Matsigenka i els Mashco-Piro que durant generacions han viscut en harmonia i gràcies a l’ús que fan de la natura que els envolta la qual ja ha estat alterada cinc cops des del 2004 a causa de fuites de gas que han contaminat l’aigua i el sòl de la zona.

 

 

Enllaços:

http://www.theecologist.org/News/news_analysis/2254443/peru_amazon_tribes_sacrificed_to_gas_project.html

http://elcomercio.pe/economia/peru/pluspetrol-iniciara-busqueda-mas-gas-camisea-dos-meses-noticia-1706184

 

 

Carolina Navarro

Un estudi relaciona l'exposició al DDT amb el risc de patir l'Alzheimer

Les persones que han estat exposades al producte químic DDT, utilitzat durant dècades com a pesticida, tenen una major probabilitat de patir la malaltia de l’Alzheimer, en relació amb les persones que no presenten en la sang restes d’aquest producte i els seus derivats, segons un estudi d’ investigadors dels Estats Units que es publica aquesta setmana a la revista JAMA Neurology.
Els resultats de l’estudi no poden afirmar que el DDT es la causa desencadenant de l’ Alzheimer en les persones estudiades, però en la complexa evolució d’aquesta malaltia neurodegenerativa, tot sembla indicar que substàncies com el DDT poden ser un factor desencadenat, segons indica Jason Richardson, investigador de l’ Escola de Medicina de Piscataway (New Jersey, EUA).
Els autors de l’ investigació apunten, en aquest mateix sentit, que molts dels casos d’ alzehimer podrien estar causats per la interacció entre factors genètics i elements ambientals, en aquest cas substàncies químiques neurotòxiques.
El DDT és un pesticida que es va utilitzar de forma massiva per a controlar la malaria al final de la II Guerra Mundial, primerament, i després per a protegir els cultius en agricultura comercial. No obstant, el pesticida DDT encara és utilizat en alguns països per combatir la malaria.
A més, aquest pesticida ja va ser declarat tòxic pel medi ambient i la seva possible repercusió en la salut humana. El DDT va ser prohibit als Estats Units, entre d’altres països, al 1972. Tot i això, la Organització Mundial de la Salut (OMS) encara recomana l’ús d’aquest pesticida per controlar la malaria.

Troben la primera “xarxa cosmica que conecta les galàxies

Astrònoms dirigits per experts de la universitat de California de Santa Cruz dels Estats Unis descobreixen per primera vegada una xarxa còsmica que es creu que uneix les galàxies.A través d’un telescopi dels més potents del mòn, anomenat Keck I, els astrònoms vàren detectar una gran nebulosa lluminosa de gas que s’extendeix a dos milions d’anys llum a travès del espai intergalàctic. Els experts van estimar que la quantitat de gas a la nebulosa era almenys deu vegades més gran del que s’esperava en els resultats de les simulacions per ordinador.


Aquesta ha estat una notificació reveladora i sorprendent ja que abanç de la descoberta, la teoria de la xarxa còsmica només era un conjunt de propostes, que les va impulsar el físic americà Alan Guth en el 1981 i que encara que tenien l’aprovació de molts físics i astrònoms no s’havia comprovat i classificat com un fenòmen cert.
La teoria deia que les galaxies es trobaven a dins d’una xarxa de filaments de gas, en que s’estén al llarg d’amplis buits de milions d’anys llum d’amplada, i llavors es suposa que les galaxies “estàn a dins” d´aquests filaments de gas .


Des de fa ja alguns anys, els cosmòlegs han estat desenvolupant simulacions per l’ordinador de l’estructura de l’Univers per poder construir ul model estàndard de la cosmologia. Per a això utilitzaven com a punt de partida la radiació còsmica de microones o radiacions del fons còsmic, Els càlculs suggerien que a mesura que l’Univers creixia i es formava, la matèria es formava filaments i nodes sota la força de gravetat, com una gran xarxa còsmica.


La sorprenent descoberta s´ha pogut realitzar gràcies a la intensitat de la llum de un quàsar anomenat UM287 situat a 10 mil milions d´anys de la Terra, que va iluminar els àtoms del hidrogen del gas, on es va poder observar la existència de la xarxa còsmica.

Aquesta descoberta ens ajuda a entendre una mica més com es va formar el univers i ens mostra que la matèria es va unir formant-se en galàxies connectades per filaments de gas enrarit i va anar evolucionant i expandint pel l’univers. Segons l’astronomia prop d´un 84% del univers és matèria fosca distribuida per tota la xarxa còsmica, on hi han halos de materia fosca de les que es formen les galàxies i la xarxa còsmica que conecten els filaments.

Neil Shuffle

Transmissions inalàmbriques des de l'interior del cervell

Un equip d’ingenyers i cirujans han desenvolupat i provat amb èxit un nou sensor inalàmbric, de banda ample i recargable, el qual s’implanta en el cervell i conecta aquest amb un ordinador o dispositiu robòtic.

La invenció s’ha dut a terme a la universitat de Brown, a Rhode Island, Estats Units, en individus que es mouen sense complicacions, és capaç de transmetre les senyals en temps real de fins a 100 neurones.

Aquests dispositius treballen de forma inalàmbrica i per a provar el seu funcionament han estat implantats en models animals durant més d’un any, cosa que no s’havia aconseguit mai en el camp de les interfície cervell-ordinador. Aquest tipus de interfícies podríen ajudar a persones amb paràlisi a controlar aparells mitjançant els seus pensaments .

En bastants de les seves característiques, el nou dispositiu és comparable a un telèfon mòbil, amb l’excepció que la conversa no és entre dues persones sinó entre un cervell i un dispositiu artificial, tal com exposa Arto Nurmikko, professor d’enginyeria a la Universitat Brown, que va supervisar el procés d’invenció del dispositiu.

Els neurocientífics poden usar aquest dispositiu per observar, enregistrar i analitzar els senyals emesos per conjunts de neurones en parts particulars de cervells animals.

Mentrestant, s’està avaluant l’eficàcia i la seguretat de sistemes que usen elèctrodes implantables de captació similars als de la interfície cervell-ordinador provada en models animals, per sospesar la viabilitat que les persones amb paràlisi severa puguin controlar dispositius d’ajuda personal, com braços robòtics o cursors de pantalla d’ordinador, valent-se tan sols dels seus pensaments . Aquests pensaments serien els de tipus motor, és a dir, que, per exemple, la persona mouria amb la seva ment un cursor pensant en moure la mà física a les adreces desitjades, encara que no pugui moure o fins i tot no tingui d’ella .

En el nou dispositiu, un xip de la mida d’una píndola, proveït d’un conjunt d’electròdes, que s’implanta en l’escorça cerebral, envia els senyals a través de les connexions elèctriques de disseny especial a la càpsula hermèticament segellada, i soldada per làser, del dispositiu. La càpsula mesura 56 mil · límetres de llarg , 42 mil · límetres d’ample , i 9 mil · límetres de gruix . Aquest volum tan petit d’espai allotja un sistema de processament complet, que inclou circuits integrats de baixíssim consum energètic dissenyats a la Universitat Brown per al processament i la conversió dels senyals, transmissors sense fils de ràdio i infrarrojos, una pila minúscula d’ió- liti, i l’entrada per recàrrega.

Tots els senyals sense fils i de càrrega travessen una finestra de safir, transparent per als camps electromagnètics .

 El dispositiu transmet les dades a 24 Mbps, mitjançant freqüències de microones de 3,2 i 3,8 Ghz, cap a un receptor extern. Després d’una recàrrega de dues hores, subministrada sense fils a través del cuir cabellut mitjançant inducció, pot operar durant més de sis hores .

El dispositiu utilitza menys de 100 milivats d’energia .

Ming Yin i William Patterson, ambdós de la Universitat Brown, van fer una part important del treball de disseny dels xips personalitzats, que converteixen els senyals neuronals de l’individu en dades digitals.

L’equip d’enginyers, format també per Juan Acers, així com per David Borton (ara a l’Escola Politècnica Federal de Lausana a Suïssa), va treballar estretament amb neurocirurgians per implantar el dispositiu en tres porcs i en tres micos macacos Rhesus. La investigació amb aquests sis animals ha ajudat als científics a assegurar la validesa i seguretat del sistema, i també els ha permès observar a fons les pautes dels senyals neuronals complexes al llarg d’un període que ja ha arribat als 16 mesos en el moment d’escriure aquestes línies.

FORATS NEGRES: canvi de teoria

Fa pocs dies l’astrofísic britànic Stephen Hawking va sorprendre a tothom en la publicació que ca fer a la revista Nature quan va posar en dubte l’existència dels forats negres tal i com concebíem fins ara. La teoria de l’horitzó de successos, que diu que aquests emeten un fort camp gravitatori atrapant tot tipus de partícules sense la possibilitat de que escapin ja no sembla del tot correcta per al científic, fortament associat a l’estudi de l’aparició d’aquestes zones infinites de les quals havia dit que fins i tot podien emetre radiació.

En aquest estudi que ha publicat, “Conservació de la informació i predicció meteorològica pels forats negres”, que encara està pendent per revisió proposa com a nou paràmetre l’horitzó aparent que diu que en comptes d’haver-hi una frontera invisible que reté tot tipus de matèria, llum inclosa, només les reté temporalment i després les allibera de manera caòtica. La seva idea es basa en que una frontera definida no és possible degut a les violentes fluctuacions que es produeixen al voltant d’un forat negre. És a dir, a diferència de l’explicació de la teoria clàssica, que diu que no se’n pot sortir, segons la quàntica l’energia i la informació en podrien escapar. Tot i que també admet que una explicació completa del procés encara no és possible ja que s’han de combinar la gravetat, la relativitat i la mecànica quàntica, cosa que encara no s’ha fet.

Aquesta nova teoria ha estat ja rebatuda per altres científics que hi estan en contra amb el pretext de ser un treball massa curt i sense detalls i que encara no ha estat revistat.

Si en voleu saber més podeu anar a:

http://www.nature.com/news/stephen-hawking-there-are-no-black-holes-1.14583
http://arxiv.org/
http://www.lavanguardia.com/ciencia/20140127/54399592814/stephen-hawking-no-agujeros-negros.html
http://www.abc.es/ciencia/20140129/abci-cientificos-cuestionan-stephen-hawking-201401291313.html

Es transformen cèl•lules adultes en cèl•lules mare

Durant molts anys s’han intentat aconseguir cèl·lules mare semblant a les embrionàries, i ara s’està aconseguint amb un nou mètode  on s’obtenen estressant cèl·lules adultes . Això, en la pràctica , vol dir , bàsicament , submergint-les en àcid .

Fins ara , per aconseguir cèl·lules mare hi havien dues possibilitats : obtenir d’embrions o re programant cèl·lules adultes . Per a això calia afegir una sèrie de factors . Així s’aconseguien les anomenades iPS (cèl·lules mare pluripotencials induïdes ) , que no eren tan moldejables com les embrionàries , però casi. La nova aportació va en la mateixa direcció ( es parteix de cèl·lules adultes ) però per un mètode en principi més senzill i amb un resultat més proper a les cèl·lules totipotencials ,que son les que poden transformar-se en qualsevol teixit i no només en uns quants.

El descobriment és tan nou que l’autora principal , Haruko Obokata , va necessitar cinc anys per convèncer els seus caps i a una revista perquè el publiquessin . Va haver de gravar la transformació d’un tipus de cèl·lula, un limfòcit T , per convèncer-los. A les noves cèl·lules les ha batejat com a STAP , sigles en anglès de stimulus - triggered acquisition of pluripotency. Després, les ha introduït en ratolins afegint gens fluorescents per confirmar que es diferencien en els diferents teixits d’un ésser viu .

 

El també japonès Shinya Yamanaka , que va ser el primer a aconseguir cèl·lules iPS , ha publicat l’article: "Els treballs són importants per entendre la reprogramació cel·lular. Des d’un punt de vista de cara a una aplicació mèdica , és un nou mètode d’aconseguir cèl·lules iPS " .

 

 

       Marc Little

Descobreixen el secret dels ulls més complexes del món

Les gambes mantis tenen un sistema de visió amb tres cops més receptors que altres espècies animals. La majoria dels animals tenen entre dos i quatre fotorreceptors per distinguir els colors, aquest crustaci en té dotze.
Un equip d’investigadors d’Austràlia i Taiwan han descobert que els avantages que presenta tenir tants fotoreceptors i uns ulls tan complexos no és per distinguir millor els colors, sino que la seva forma de codificar-los ajuda a l’hora d’aparellar-se i de reconéixer el perill.
Les gambes mantis són crustacis que destaquen pels seus colors vistosos, cridaners i que fins i tot es veuen a la foscor, també són molt ràpids i tenen personalitats molt diferents, uns són molt agresius i d’altres totalment el contrari, molt més tranquils i relaxats.

"Aquests animals són experts en la visió en color, ja que tenen una forma de codificar la informació diferents als ulls de les altres espècies d’animals. Distingueixen pitjor els colors, però són més ràpids." diu Sinc Hanne Thoen, investigadora a l’Universiat de Queensland, Austràlia.

Els éssers vius tenen una visió basada en tres cons sensibles als colors primaris. Per aquest motiu el cervell determina els colors dels objectes amb l’entrada relativa de cada color a l’ull.

Van descobrir que aquests animals no distingueixen alguns colors oferint-los aliments de diferents colors i van veure que aquests animals no eren capaços de discriminar els aliments segons el color. Van arribar a la conclusió que tenien un sistema d’estalvi d’energia, aquest tipos de visió utilitza menys energia perquè el sistema neuronal és més senzill i per això són tan ràpides en els seus moviments.

http://www.lavanguardia.com/natural/20140124/54399501225/descubren-secreto-ojos-mas-complejos-mundo.html#ixzz2ri2kKGzB

Laura Alsius

El telescopi espacial 'Planck' revela la primera infància de l'univers

El telescopi ’Planck’, de l’Agència Espacial Europea , ha obtingut el mapa més detallat fins ara de l’anomenat "fons còsmic de microones", el ressò deixat pel big bang, l’explosió primigènia que fa uns 13.800 milions d’anys va donar lloc a l’univers. Segons ha informat l’ESA, els resultats desafien els fonaments dels models cosmològics actuals.

La imatge més jove de l’Univers, a penes 380.000 anys després de la seva formació, obtinguda gràcies a les observacions del telescopi espacial ’Planck’. ESA Il·lustració del telescopi ’Planck’, llançat el 2009. ESA
La imatge està basada en les dades recollides durant els primers 15 mesos d’observacions del ’Planck’, i és el seu primer mapa a cel complet de la llum més antiga de l’Univers, gravada al firmament quan aquest a penes tenia 380.000 anys. Llavors, subratlla un comunicat de l’ESA, "l’Univers primigeni estava format per una sopa calenta de protons, electrons i fotons que interactuaven a uns 2.700°C". No hi havia ni galàxies, ni estrelles.

La primera llum va sorgir quan els protons i els electrons es van començar a ajuntar per formar àtoms d’hidrogen. A mesura que l’Univers es continua expandint, aquesta radiació s’ha anat desplaçant cap a les longituds d’ona de les microones, l’equivalent a una temperatura de 2,7 graus per sobre del zero absolut. Encara que no hi ha llum, el ’Planck’ detecta aquestes radiacions i és capaç de distingir-les del soroll ambiental.

El fons còsmic de microones (CMB, per les seves sigles en anglès) mostra petites fluctuacions en la temperatura, visibles en la imatge, que es corresponen amb regions que presentaven una densitat lleugerament diferent en els primers instants de la història de l’Univers: les llavors de totes les estructures, estrelles i galàxies, que veiem avui dia. "L’extraordinària qualitat d’aquest retrat de la infància de l’univers ens permet anar apartant capes fins a observar directament els seus fonaments, demostrant que el nostre mapa del cosmos dista molt d’estar complet", ha comentat Jean-Jacques Dordain, director general de l’ESA.

Segons el model cosmològic estàndard, aquestes fluctuacions es van produir immediatament després del Big Bang, i van créixer fins a arribar a una escala còsmica durant un breu període d’expansió accelerada conegut com a ’inflació’.

En l’anàlisi de les dades han participat diversos grups europeus, inclosos diversos investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

El ’Planck’, posat en òrbita el 2009, va ser dissenyat per traçar un mapa d’aquestes fluctuacions al llarg de tot el firmament, amb la resolució i sensibilitat més grans disponibles fins ara. L’anàlisi de la naturalesa i de la distribució d’aquestes llavors sobre el mapa del fons còsmic ajudarà a determinar la composició i l’evolució de l’Univers des del seu naixement fins a l’actualitat.


Xavi cama

Astrònoms descobreixen una supernova en una galàxia propera

Una potent i brillant supernova , que va ser descoberta el passat dimarts a la propera galàxia Messier 82 (part de l’Óssa Major) , va poder ser captada per diversos observatoris astronòmics de la Terra , atorgant a la comunitat científica una eina excepcional per aclarir la forma del univers .Aquesta és una de les supernoves més properes ( a 11,4 milions d’ anys llum ) i més brillants observades per astrònoms des de la captada el 1987 , a 168.000 anys llum de distància . Segons els científics , aquesta última explosió estel · lar és del tipus Ia , per molt , les més potents de totes, podent emetre una brillantor molt superior al de la galàxia que les acull .L’observació d’aquest fenomen astronòmic pot ajudar a revelar com es formen les supernoves , i , pel fet que s’utilitzen com vares de mesurar còsmiques , entendre millor el seu funcionament pot ajudar a la comunitat científica a polir la concepció de la forma de l’ Univers .La supernova va ser prou potent i brillant com per ser observada amb un telescopi modest en un lloc improbable . El passat 21 de gener, al voltant de les 7 de la tarda , Steve Fossey , astrònom de la Universitat College de Londres , estava enmig d’una lliçó rutinària amb els seus estudiants amb un telescopi de 35 centímetres en el telescopi de la universitat . Tot d’una, enmig de la classe , unes imatges de la galàxia M82 , també coneguda com la Galàxia Cigar , van aparèixer en les seves pantalles .La imatge que tenia professor Fossey d’aquesta galàxia no coincidia amb la reflectida en les imatges , ja que una estrella concreta estava en un lloc on no hauria , en la vora de la M82 . Fossey va informar a altres astrònoms , que van poder constatar el descobriment . Finalment, el Astronomer Telegram confirmar el 22 de gener la observació mitjançant la col · laboració de diferents universitats com Caltech i Princeton .Una supernova del tipus Ia és una explosió estel · lar que s’origina de dues estrelles que es orbitaven mútuament , almenys una d’elles una nana blanca ( una estrella amb la densitat del nostre Sol , però de la mida de la Terra , que ha esgotat el seu combustible nuclear ) .

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20140123/54399469406/astronomos-supernova-galaxia-cercana.html

 

Eduard Mauri

Desperta la nau Rosetta després de 31 mesos d'hibernació

La nau ja prepara l’aterratge al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko

El passat 19 de febrer, i després de 31 mesos inactiva, la nau Rosetta es va reactivar per tal de preparar el seu aterratge al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko.

Aquesta nau, dissenyada i posada en òrbita per l’Agència Espacial Europea el 2004, és un dels projectes estrella de l’ESA doncs mai fins ara s’havia intentat fer aterrar un artefacte a un cometa i estudiar-lo des de la mateixa superfície.

L’objectiu primordial de la nau Rosetta, alimentada gràcies a l’energia captada pels seus panells solars, és ajudar a entendre l’origen i l’evolució del Sistema Solar. La composició del cometa que estudiarà, reflecteix la composició de la nebulosa pre-solar, nebulosa a partir de la qual es van formar el Sol i els planetes del Sistema Solar fa més de 4.600 milions d’anys. Per tant, una profunda anàlisi del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko per part de Rosetta i l’aterratge del mòdul anomenat Philae, capaç de perforar i analitzar extensament el substrat del cometa, proporcionaran informació fonamental per entendre com es va formar el Sistema Solar.

A més, aquesta missió confirmarà, o desmentirà, les proves convincents que indiquen que els cometes van jugar un paper clau en la creació dels planetes, doncs els seus impactes eren molt freqüents abans. Es creu que aquests impactes van proporcionar a la Terra la majoria de l’aigua que avui contenen els nostres oceans. Per confirmar-ho, es compararà la proporció d’hidrogen-deuteri del glaç del cometa amb el dels nostres oceans. D’altra banda, els cometes podrien, fins i tot, haver dut al planeta blau molècules orgàniques complexes que haurien jugat un paper crucial en l’aparició de la vida a la terra. Cosa que també s’estudiarà i que en cas de confirmar-se, donaria força a la teoria de la Panspèrmia.

Per tal de poder entrar en l’òrbita del cometa, que viatja a altes velocitats, la nau Rosetta ha hagut de fer un viatge espacial de10 anys i agafar embranzida gràcies a les forces gravitacionals de la Terra (2005, 2007 i 2009) i de Mars (2007). Ara però, ja es troba a la recta final de la seva missió, que s’espera que tingui el punt culminant el novembre de 2014, quan Philae aterrarà a la superfície del cometa. Finalment, la missió acabarà el desembre de 2015, quan ambdós artefactes es quedaran sense energia després d’enviar la valiosa informació sobre el cometa a la Terra.

-Per a més informació visiteu el web de l’Agència Espacial Europea:

http://www.esa.int/Our_Activities/Space_Science/Rosetta

http://www.esa.int/Our_Activities/Space_Science/Rosetta/Frequently_asked_questions

 

Pol Borrellas

Marx A

Gran Taca Solar a l'AR 1944

L’any 2014 ha començat amb gran aspiracions científiques, des de aterrar una nau espacial a un cometa fins a un seqüenciador del genoma humà veloç i instantani. El Sol en canvi ha iniciat l’any amb una gran ejecció de partícules al espai exterior. Aquestes partícules provocaran tempestes geomagnètiques.

 

L’ejecció de partícules es troba a una de les taques solars més grans registrades en anys l’AR 1944, aquesta taca en determinats períodes del any apunta directament a la Terra i en aquets últims dies n’ha sigut el cas. La taca mesura uns 200.000 km de grosso. Una altra característica d’aquesta taca és que té un camp magnètic que pot arribar a provocar grans erupcions solars. Els meteoròlegs van predir pel passat dia 6 de gener un 75% de probabilitats que hi hagin flamarades de tipus M. Per a més inri el passat 7 de gener i el dia 8 de gener hi han hagut tempestes geomagnétiques de classe G1 que podran arribar a produir aurores boreals en latituds altes.

 

Aquesta regió ja ha estat nombroses vegades activa degut a flamarades solars de gran intensitat. Ara aquesta gegantesca taca solar està transportant partícules i radiació que podran produir apagades en les emissions de ràdios de tot el món.

 

L’impacte està previst per les 09:00 hora peninsular espanyola.

 

Gerard Galera Meifrén

 

 

Webbs d’interès:

 

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=mWsH7fMA2yE

 

http://www.abc.es/ciencia/20140108/abci-bombazo-solar-llegara-tierra-201401081123.html

 

http://www.nasa.gov/content/goddard/nasa-releases-images-of-january-solar-flare/#.Us2vE2TuI0t

 

http://www.swpc.noaa.gov/

 

Descobriment en Atapuerca de l'ADN humà més antic

El passat dia 06/12/2013 al jaciment d’Atapuerca es va trobar el que és l’ ADN humà més antic pel moment, amb aquest descobriment s’ha produït un canvi sense precedents a la història ja que abans d’aquest esdeveniment es creia que l’ésser humà va aparèixer fa 200.000 anys. Després d’això sabem que el primer ésser humà va tenir lloc realment fa 400.000 anys.
Tot i que també ha aportat nous dubtes i misteris. Investigadors de espanyols d’ Atapuerca i l’Institut Max Planck d’ Antropologia Evolutiva han seqüenciat el genoma mitocondrial quasi complet d’una resta humana, rep el nom de Fèmur XIII a l’Avenc dels Ossos d’Atapuerca (Burgos), data en uns 400.000 anys que es remunta en el (Pleistocè Mig). Atapuerca vam ser testimonis de " Un fet tan important com la trobada de vida extraterrestre. " segons diu Arsuaga.

Es tracta de l’ADN mitocondrial, un orgànul de la cèl·lula que s’hereta amb un sol cromosoma. Aquest ha produït confusió perquè al comparar-ho amb genomes actual tant com humans, ximpanzés i bonons s’ha descobert que estan emparentats, però no amb els neandertals si no amb una població, de la que en sabem ben bé poc, de les muntanyes d’Atlai fa uns 40.000 anys, els denisovans.

La clau de la obtenció de l’ADN ha sigut desenvolupada per per Matthias Meyer en el prestigiós laboratori de Pääblo que ha aconseguit per primer cop seqüenciar l’ADN d’un ésser, millor dit de l’ésser més antic, per tant això suposa un desgast i una contaminació de el material que té un important risc de perdre la mostra i baixa probabilitat de treure informació. Es van prendre diverses mostres del fèmur, un total de 1.98 grams, fent perforacions amb l’ajut del microscopi.

Fins ara l’equip d’Arsuaga havia desenterrat 6.500 fòssils, pertanyents a 28 individus, amb totes les peces esquelètiques representades, de distintes edats i alçades.
Una investigació de l’equip Max Planck ha seqüenciat i comparat l’ADN humà del Fèmur XIII amb fòssils neandertals i denisovans adonant-se que tenim una major proximitat als denisovans que amb els neandertals, en contra del que s’esperava. Arribant a la conclusió que la nostra teoria sobre que l’home pertanyia directament del neandertal queda en la història de la història.

Ja s’ha realitzat un primer esquema on es plantegen diverses hipòtesis:

a) Una idea inicial és, com es demostra en la comparació d’ADN entre el Fèmur XIII i els denisovans que podrien estar relacionats. Però Meyer, Arsuaga, Pääblo, Martínez consideren que es poc creïble ja que entre ells hi han una important distància espacial i temporal.

b) Com a segona hipòtesi es considera que les mostres trobades a l’Avenc són un grup distint del neandertals i els denisovans, més tard aquests contribuirien d’alguna manera amb la genètica als denisovans.

c) Una hipòtesi "plausible", segons experts i fonts acreditades de "El país" esmenta que els homes de l’Avenc estarien relacionats amb els denisovans i els neandertals però s’hauria de demostrat com es conten menys material genètica d’aquests últims.

d) La última hipòtesi creu en un quart llinatge europeu que cooperés en el flux de gens entre denisovans i els de l’avenc.

A aquestes alçades hi han molts dubtes i nous misteris que han quedat al descobert és per aixó que aquest succés ha aportat més coneixements i per tant nous misteris per poder resoldre que abans ni ens plantejaven. 

- Per conèixer més i millor aquí us deixo els enllaços que he utilitzat:

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/12/04/actualidad/1386176650_035887.html

http://www.publico.es/486929/los-primeros-espanoles-surgieron-del-frio-siberiano

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/12/04/actualidad/1386

http://www.museoevolucionhumana.com/~museoevo/es/zona-gourmet/blog-cientifico/para-completar-la-informaci%C3%B3n-sobre-el-adnatapuerca-del-f%C3%A9mur-de-la-sima-de-los-huesos

http://www.elmundo.es/ciencia/2013/12/04/529f7c8f0ab740881d8b4571.html

(Alvaro Parrilla)