Blogia

colorblau

Los robots aceleran la rehabilitación de un ictus o una lesión medular

Los robots aceleran la rehabilitación de un ictus o una lesión medular

Juan Moreno, un investigador colombiano del Consejo Superior de Investigaciones Científicas ha hecho un estudio en el que habla sobre el uso de la robótica con el objetivo de mejorar la rehabilitación del cerebro de un paciente que ha sufrido un ictus o una lesión medular.


En una entrevista, el investigador ha explicado que la técnica permite y ayuda a los profesionales monitorizar el sistema nervioso del paciente y ha aclarado que "la idea no es sustituir al profesional sino facilitar y complementar su trabajo".


Con este método se generan nuevos parámetros de evaluación, como la función cerebral o el nivel de participación, que ayudan a evaluar la actividad del paciente. Además, Moreno ha desarrollado, entre otras herramientas patentada ya mundialmente, una órtesis de marcha inteligente capaz de compensar la debilidad muscular de rodilla y tobillo.

Pero la investigación en el campo de la robótica está limitada, ya que, según el investigador colombiano, hace falta que las empresas privadas apuesten e inviertan más en este sector que se sostiene "gracias a los fondos públicos".


El trabajo ha recibido el premio RT35 Spain al Innovador Solidario del Año otorgado por MIT Technology Review.


Más información:

http://www.ideal.es/agencias/20121123/economia/robots-aceleran-rehabilitacion-ictus-lesion_201211231349.html

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20121123/54355771007/los-robots-aceleran-rehabilitacion-de-ictus-o-lesion-medular.html

Un robot infantil per a estudiar com aprenen els nens

Un robot infantil per a estudiar com aprenen els nens

Un consorci de científics europeus, entre ells un grup de la Universitat de Plymouth, a Anglaterra, ha creat un robot anomenat iCub amb el que esperen conèixer millor com aprenen els nens. També esperen que aquest millor coneixement sobre el desenvolupament cognitiu dels nens contribueixi a avançar en el camp de la intel·ligència artificial.

De moment, els científics estan treballant per a entendre els processos cognitius involucrats en que els nens petits estableixin associacions com vincular un objecte al seu nom. I estan intentant que el robot aprengui a fer aquestes associacions, mostrant-li diferents objectes que pot percebre gràcies a una càmera que porta incorporada.

Pàgina web amb video:http://ciencia.ara.cat/blog/2011/07/15/un-robot-infantil-per-a-estudiar-com-aprenen-els-nens/
Més informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Inteligencia_artificial
Ignasi Farrús

L'efecte Pinotxo

L'efecte Pinotxo

Els científics de la Universitat de Granada han aplicat per primera vegada la termografia (tècnica que permet mesurar temperatures a distència sense necessitat de contacte físic a través de la captació de la radiació infrarroja del espectre electromagnètic) al àmbit de la psicología en un treball de investigació que ha confirmat “l’efecte Pinotxo” segons el qual quan algú diu una mentida canvia la temperatura del seu nas. L’estudi revela que davant un gran esforç mental baixa la temperatura del nas i davant d’un atac d’ansietat, augmenta la temperatura facial. Així doncs, quan algú menteix s’activa al cervell una estructura denominada ínsula que forma part del sistema de recompensa cerebral si hi ha sentiments reals (cualias), però no s’activa quan no n’hi ha. La ínsula intervé en la detecció i regulació de la temperatura corporal, és a dir, a més activitat de la ínsula, menor canvi tèrmic es produeix i viceversa.

Els científics han demostrat que la detecció de diferències de temperatura entre els dos costats del cos i els canvis locals de temperatura es relaciona amb l’estat físic, mental i emocional de la persona. A més a més, la termografia serveix per evaluar les emocions i per determinar el contagi emocional de les persones.

 

http://www.20minutos.es/noticia/1656409/0/mentir-cambia/temperatura/punta-nariz/

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/mentir-cambia-temperatura-nariz-2256980

Científics han pogut restaurar la vista de ratolins cecs per mitjà d'una injecció

Científics han pogut restaurar la vista de ratolins cecs per mitjà d'una injecció

Un grup d’investigadors de la Universitat de California Berkeley han descobert que poden restaurar la vista a ratolins que estaven cecs mitjançant una injecció d’una substància química aplicada directament en els seus ulls.

El producte químic utilitzat té per nom AAQ, i actua com un fotointerruptor, fent la unió entre els canals iònics de proteïnes amb cèl·lules en la superfície cel·lular de la retina, quan el ratolí és exposat a la llum, el producte químic canvia el flux d’ions en l’ull, activant d’aquesta manera les neurones i retornant la vista al ratolí.

Aquest producte no és permanent, aplicant-hi una petita quantitat als ulls dels ratolins han recuperat la vista durant dos hores. Aquest tractament al ser efectiu en ratolins si es desenvolupa podria ser una solució prou bona per a les persones que pateixen ceguera avui en dia.

 

enllaç: http://tecnoark.com/cientificos-han-podido-restaurar-la-vista-de-ratones-ciegos-por-medio-de-una-inyeccion/16328/

més informació:  http://www.cadenaser.com/sociedad/articulo/ratones-ciegos-recuperan-vision-mediante-nueva-sustancia-quimica/csrcsrpor/20120726csrcsrsoc_13/Tes

 

 

 

Còctel de substàncies per millorar la memòria en pacients amb Mal d'Alzheimer en fase inicial

Còctel de substàncies per millorar la memòria en pacients amb Mal d'Alzheimer en fase inicial

En un assaig clínic, una barreja de substàncies sembla que va ajudar a superar la pèrdua de connexions entre cèl·lules cerebrals.

En un assaig clínic d’un tractament per a la malaltia d’Alzheimer desenvolupat en l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), a Cambridge, Estats Units, es va trobar recentment que aquest còctel de nutrients pot millorar la memòria en pacients amb Mal d’Alzheimer en fase inicial. Els resultats confirmen i amplien les troballes d’un assaig anterior d’aquest suplement nutritiu, que està dissenyat per estimular la creació de noves connexions entre cèl·lules cerebrals.

Els pacients amb Mal d’Alzheimer perden gradualment aquestes connexions, conegudes com a sinapsis, la qual cosa provoca pèrdua de memòria i altres problemes cognitius. El suplement, anomenat souvenaid, sembla estimular el creixement de noves sinapsis.

El souvenaid, inventat per Richard Wurtman, professor emèrit en el MIT, consta d’una barreja de tres compostos dietètics naturals: pujol, uridina i DHA, un àcid gras omega-3. El pujol es pot trobar en carns, fruita seca i ous. Els àcids grassos omega-3 estan presents en diversos tipus d’aliments, incloent peixos i ous. La uridina és produïda pel fetge i el ronyó, i està present en alguns aliments com a component del ARN.

Aquests nutrients són precursors de les molècules de lípid que, juntament amb proteïnes específiques, componen les membranes de les cèl·lules cerebrals, que són les que formen les sinapsis. Perquè facin efecte, s’han d’administrar els tres precursors junts.

A Wurtman se li va ocórrer la idea de tractar la pèrdua de sinapsi per combatre la malaltia d’Alzheimer fa uns 10 anys. En estudis amb animals, ell va mostrar que el seu còctel dietètic augmentava el nombre d’espines dendrítiques presents en les cèl·lules cerebrals. Aquestes espines són necessàries per formar noves sinapsis entre les neurones.


En el nou estudi, amb humans, els investigadors van utilitzar electroencefalografia (EEG) per mesurar com variaven els patrons d’activitat cerebral dels pacients al llarg de l’estudi. L’equip d’investigació va constatar que a mesura que l’assaig avançava, els cervells dels pacients que rebien els suplements començaven a canviar des dels patrons típics de la demència cap a patrons més normals. Com els patrons de EEG reflecteixen l’activitat sinàptica, això suggereix que la funció sinàptica va augmentar amb el tractament.

 

Fonts: http://noticiasdelaciencia.com/not/5700/coctel_de_sustancias_para_mejorar_la_memoria_en_pacientes_con_mal_de_alzheimer_en_fase_inicial/

Mònica Monleon

El secret de la supervivència dels camells

 

Nivells en sucre en sang elevats, dietes riques en sals i el fet d’acumular greixos és una de les dietes menys recomanades per nosaltres. Però per als camells,  aquestes adaptacions els permeten sobreviure en les zones més seques i fredes del planeta.

El camell bactrià (Camelus bactrianus ferus), anomenat simplement camell, és una espècie en perill d’extinció, i només habiten salvatgement en el nord-est de China, el sud-est de Mongòlia o el desert de Gobi. Investigadors mongolesos i xinesos han desxifrat les característiques del seu genoma en les estratègies fisiològiques que els permeten sobreviure a aquelles  condicions més dures.

Genoma i metabolisme singulars: 

Al examinar qualsevol genoma d’un individu  per primera vegada els científics s’interessen especialment per les zones que experimenten una ràpida evolució. Aquestes zones tenen els gens que defineixen l’espècie i és on es troben les diferències que els van separar dels seus parents més pròxims. Durant l’estudi del genoma dels camells es va descobrir que molts gens relacionats amb el metabolisme es troben en procés de ràpida evolució  respecte el genoma d’espècies de la seva família.

Els camells, igual que altres espècies de la seva família, digereixen el menjar mastegant el bol alimentici, però a diferència d’aquestes espècies molts dels gens que han evolucionat ràpid ens els camells regulen el seu metabolisme, cosa que fa rumiar sobre el processament que realitzen dels nutrients, acte seguit de la digestió, és diferent. Això explicaria la seva capacitat per produir i emmagatzemar energia al desert.

L’estudi demostra que els camells aguanten uns nivells de glucosa en sang molt grans gràcies als canvis en determinats gens que en els humans se’ls associaria a la diabetis de tipus 2. Algun dels seus gens d’evolució ràpida inclouen aquells que regulen les rutes de senyalització de la insulina. Així mateix s’ha identificat seccions del genoma dels camells que explicarien per què poden tolerar molt millor que els humans una elevada concentració de sal en  sang. En els humans l’eliminació del  gen que controla la hipertensió suposaria un augment de la tensió arterial. En canvi els camells tenen moltes copies d’aquest gen cosa que manté la tensió sota control encara que consumeixin grans quantitats de sal.

Fonts d'informació: http://www.investigacionyciencia.es/noticias/el-secreto-de-la-supervivencia-en-los-camellos-10632

http://www.nature.com/ncomms/journal/v3/n11/full/ncomms2192.html

(en anglès)

 

Àlex Espinal

Curen a gossos paralítics amb cèl·lules del seu musell(hocico)

Curen a gossos paralítics amb cèl·lules del seu musell(hocico)

Un equip de científics de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) ha aconseguit revertir la paràlisi en gossos i restablir el moviment de les seves extremitats després d’injectar a la medul·la espinal un cultiu de cèl·lules procedents del seu musell. Prèviament s’havia comprovat que les cèl·lules emprades en el tractament (cèl·lules olfactives envoltants, conegudes amb les sigles OEC) permeten el creixement de les fibres nervioses que mantenen la connexió entre el nas i el cervell.

L’experiment es va dur a terme amb 34 animals que havien patit danys medul·lars de manera accidental i que no podien caminar amb les potes del darrere. A 23 d’aquests gossos es va injectar el cultiu de cèl·lules a la zona medul·lar danyada i a la resta se li va administrar un líquid neutre. Segons els investigadors, un mes més tard, la majoria dels gossos que van rebre el trasplantament van aconseguir una millora considerable que els permetia tornar a utilitzar les potes del darrere i coordinar els seus moviments amb el de les davanteres en una cinta de caminar, tot i que cap va recuperar totalment la mobilitat que tenien abansde la lesió.

Robin Franklin, expert en biologia regenerativa de l’Institut de Cèl·lules Mare MRC de Cambridge, ha explicat que aquests resultats són molt importants perquè mostren per primera vegada que el transplantament d’aquest tipus de cèl·lules pot aconseguir una millora significant en una medul·la espinal danyada. També ha dit que s’ha de confiar en que la tècnica permeti restablir almenys part dels moviments en pacients amb dany a la medul·la espinal, tot i que encara queda molt camí per recórrer abans de dir que això permetria recuperar totalment les funcions perdudes. A més a més Franklin creu que la col·laboració entre la veterinària i la medicina regenerativa podria ser molt útil per desenvolupar aquesta tècnica.

 

Fonts d’informació:

http://www.muyinteresante.es

 

Pau Poll

Premi Nobel de Quimica 2012

Premi Nobel de Quimica 2012

Dos científics anomenats Brian Kobilka i Robert Leftkowitz varen guanyar el premi Nobel de Química 2012, el passat 10 d’Octubre per les seves investigacions sobre un tipus de receptors que hi han a la membrana de les cel.lules que regulen múltiples funcions biológiques.

 Brian Kobilka va néixer l’any 1955, és un professor universitari de fisiologia mol.lecular i cel·lular  estadounidens i Robert Leftkowitz va néixer a l’any 1943, és un científic estadounidens i professor de la Universitat Duke situada a Carolina del Nort.

Aquets receptors estan acoblats a la proteïna G, la seva funció és regular les ganes de menjar, l’estat d’ànim, també factors com la tensió arterial, l’estrès etc... D’aquets receptors hi depenen l’activitat d’algunes hormones com l’adrenalina o la leptina.

El descobriment fet d’aquets dos científics ha fet que es puguin desenvolupar nous fàrmacs, que produirien menys efectes secundaris i serien més eficaços.

Aquets receptors són estructures microscòpiques els quals permeten a les cèl·lules captar senyals del seu entorn i reaccionar davant aquestes senyals.

Robert Lefkowitz el primer descobriment que va dur a terme va ser amb l’adrenalina, va marcar mol.lècules d’adrenalina amb uns isòtops radioactius per així poder observar cap on es dirigia la hormona en les cèl·lules.  

Brian Kobilka va fer un altre descobriment quan es va ajuntar am Robert, entre els dos es van dedicar a buscar el gen del receptor beta-adrenergic, un cop fet es varen donar compte de que aquest gent investigat era semblant a un receptor que capta la llum dels ulls, a partir d’aquest punt es varen adonar de que hi ha una gran quantitat de receptors però nomes els receptors acoblats a la proteïna G han merescut el premi Nobel de Química.

 

Fonts: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/10/10/biociencia/1349862865.html 

            http://www.lavanguardia.com/ciencia/20121010/54352445083/premio-nobel-quimica-2012-robert-lefkowitz-brian-kobilka.html

 MIREIA SÁENZ

Adicció a internet

Adicció a internet


Uns investigadors han investigat la incidència de l'addicció a internet, coneguda per psicòlegs des de fa alguns anys, i han explorat el seu vessant genètic.

L'equip d'investigació, de la Universitat de Bonn i de l'Institut Central de Salut Mental en Mannheim, ambdues institucions a Alemanya, va entrevistar a un total de 843 persones sobre els seus hàbits en relació a internet. Mitjançant una anàlisi dels qüestionaris aplicats a ells, s'ha mostrat que 132 homes i dones d'aquest grup presenten una conducta problemàtica cap a internet; tots els seus pensaments giren entorn d'internet durant el dia, i senten que el seu benestar es veu greument afectat si han d'estar sense ell.

Per si a alguns sectors de la comunitat científica els quedaven encara dubtes que l'addicció a internet és real, i no una mena de projecció d'altres problemes psicològics, el nou estudi aporta proves contundents de la realitat crua i dura d'aquest problema.

L'equip d'un investigador, va comparar la composició genètica dels usuaris problemàtics d'internet amb la d'individus sans.

Es necessitarà examinar a un nombre més gran de persones per recolzar el descobert en aquest estudi i per conèixer més detalls sobre la connexió entre aquesta mutació i l'addicció a internet. Aprofundir en la qüestió pot ajudar a desenvolupar teràpies millors per tractar aquesta addicció.


Enllaç: http://noticiasdelaciencia.com/not/5316/el_factor_genetico_en_la_adiccion_a_internet/


Oscar Crespo

Similituds entre la història poblacional de l'ésser humà i la de la mosca Drosophila

Similituds entre la història poblacional de l'ésser humà i la de la mosca Drosophila

Fa milions d’anys, quan els nostres avantpassats van marxar de l’Àfrica, un grup de moscas de la furta “els van acompanyar”. Avui en dia, un grup d’aquestes mosques Drosophila estan tornant al continent i s’estan reproduint amb les mosques de la seva espècie que mai van marxar d’allà.
Les moscas de la fruta són una espècie molt usada per la investigació genètica, i per això, s’han pogut aconseguir noves dades sobre la variació genètica.

Aquest estudi genètic es va dur a terme recentment, protagonitzat per especialistes, a la Universitat de Califòrnia a Davis. Aquest grup de treballadors ha trobat certes evidències de selecció natural en quasi tot el genoma de la D. Aquest fenomen esta molt relacionat amb tot el que se sap del genoma humà. L’objectiu principal dels investigadors és  “entender mejor las fuerzas que dan forma a la variación genética “, tal i com afirma Charles Langley, coautor d’aquestes estudis.

El primer estudi que es va dur a terme, aporta dades interessants sobre els genomes de 37 gens de la mosca Drosophila. En el segon estudi s’han descrit els genomes de 139 cepas de mosca de 22 poblacions africanes i europees.

Al igual que l’ésser humà, la Drosophila es va originar a Àfrica i és precisament allà on mostra la major diversitat genètica. Se suposa que aquestes mosques van aparèixer a Europe fa aproximadament uns 50.000 anys juntament amb els éssers humans. En la seva història conjunta, tant els humans com les mosques van experimentar una gran reducció dràstica de la població i com a conseqüència, moltíssima diversitat poblacional. No obstant, els genomes de les mosques africanes mostren que en les dues últimes dècades, mosques similars a les que es van trobar a Europa o Estats Units han establert, novament, poblacions a l’Àfrica, generalment en entorns urbans i industrialitzats. Per exemple, allà on les modernes instal·lacions cerveseres s’han desplaçat a l’elaboració tradicional africana de cervesa, han aparegut mosques de cerveseria "europeïtzades".

Júlia Ayats

Links: http://noticiasdelaciencia.com/not/5678/similitudes_entre_la_historia_poblacional_del_ser_humano_y_la_de_la_mosca_de_la_fruta/

         http://news.ucdavis.edu/search/news_detail.lasso?id=10367

Dark matter

The next video is for people who just want to catch what dark matter and all of this stuff means. The author explains it in a easy, humoristic and graphic way that will help you even if you are familiar with one of the biggest mysteries of Universe. Because the fact that what we call dark matter is just 4 times more common than visible matter and the way they got through to discover that, is simply amazing.

So I hope you like it and take a look to the author’s youtube page because ypu may find any interesting video for sure.

 

Video (embed code):

http://youtu.be/Af0_vWDfJwQ

 

Dark Matter Visualization for LBC

 

L'univers

Aqui adjunto un interessant video realitzar per el Museu d’Història Natural Americà sobre l’univers que actualment es conegut per la humanitat gràcies a les observacions astronòmiques.

És en anglès però destaca per el seu contingut de manera que ens porta des del Tibet fins els suposats límits del nostre univers. Espero que us agradi.

Video(codi embed):

http://youtu.be/17jymDn0W6U

 

 

Diagnòstic amb “Smartphone”

Diagnòstic amb “Smartphone”

Qui sap si en uns dies el metge ens demanarà que ens descarreguem una aplicació pel mòbil, o que un dia arribem a la consulta i el metge ens ensenyi una radiografia directament des de l’”Smartphone”?

Encara ens falta una mica per tot això, però actualment, ja tenim algunes aplicacions per a mòbils. Es diu que ja hi ha unes 40.000 aplicacions per a Blackberry, iOS, Android,… relacionades en la salut arreu del món.

De moment les més conegudes i utilitzades són aquelles relacionades amb la forma física i l’entrenament personal. Encara que hi ha d’altres aplicacions que no són d’entrenament que també són molt conegudes, com ara “Cadriograph” en la que tocant amb el dit la pantalla i amb la càmera del mòbil, et pot calcular la freqüència cardíaca de una persona, fer comparacions i compartir i guardar resultats. També podem trobar aplicacions que serveixen com a gràfiques de dietes, calculadores de glucosa, etc…

Un dels llocs on seria interessant posar aquesta tecnologia seria en l’àmbit psicològic. Així aprofitar la tecnologia per notar canvis de conducte o d’hàbits entre gent malalta i per exemple, així detectar una depressió.

En aquesta nova etapa de crear aplicacions per a Smartphone els espanyols han tingut un gran èxit. per exemple “iDoctus” creat per Ángel Díaz Alegre i Luis del Cañizo, o la de “MyVue” una aplicació que permetrà veure imatges radiològiques des de un mobli, tauleta…

 

Clàudia Aymerich

 

Fonts d’informació:

http://www.elcomercio.es/rc/20121119/mas-actualidad/tecnologia/diagnstico-smartphone-201211182158.html

http://www.abc.es/tecnologia/20121119/rc-diagnostico-smartphone-201211190133.html

Investiguen un milló d'espècies marines

Investiguen un milló d'espècies marines
http://www.agenciasinc.es/Noticias/Cerca-de-un-millon-de-especies-pueblan-el-oceano http://www.marinespecies.org






La CSIC (consejo superior de investigaciones científicas) ha dut a terme una investigació internacional que l'han precedit 270 biòlegs de 32 paisos diferents per investigar nous organismes eucariotes marins. Actualment hi han 230.000 espècies marines descrites i diuen que podrien trobar fins a 972.000.

Un biòleg marí de Blanes que participava en la investigació va fer una predicció estadística de les noves espècies marines en les últimes dècades, els seus resultats indiquen que les especies marines totals serien aproximadament de 540.000 pero aquesta xifra oscila entre 320.000 i 760.000.

Com a conclusió tots els biòlegs diuen que només 230.000 espècies estaven ben descrites i que hi han 170.000 casos de sinonimia és a dir que una esècie esta descrita un o més cops en diferents noms. Per exemple en la classe dels cetàcis els investigadors han trobat que existeixen 1271 noms diferents aplicats a només 87 espècies , l'expert Jaume Damià que es un biòleg de l'institut mediterrani diu que la sinonímia més comuna és la seva forma.

De les aproximadament 230.000 espècies marines, unes 200.000 pertanyen al regne animàlia, 7.600 al Plantae (algues...), 19.500 al Chromista, 550 al protista i 1050 al fungi. Recordem que aquesta investigació només s'ha fet amb organismes eucariotes.


Aqui podem veure una opinió d'un investigador de la CSIC:

“Tal vez dentro de un siglo se hayan podido describir todas las especies marinas, no obstante, cuanto más sepamos más podremos afinar la cifra exacta de biodiversidad acuática”.
Aquesta investiigació l'ha dut a terme l'institut marí de Flandes (bélgica) i la universitat d'Auckland (Nova Zelanda) que s'han cordinat amb 144 institucions.





Oscar Crespo

El satèl·lit europeu GOCE

El satèl·lit GOCE fa mapes del camp gravitatori de la Terra i s’aproparà més al nostre planeta. Baixarà fins a alçades on mai han estat altres satèl·lits. El vehicle ha estat la major part del temps de la seva missió a una alçada de 255 km que és una alçada 500 km inferior a la de la resta de projectes d’observació terrestre.

Els enginyers faran baixar el satèl·lit 20 Km més amb la intenció de millorar la resolució de les dades obtingudes.

El satèl·lit haurà de combatre la resistència atmosfèrica per mantenir l’estabilitat necessària per mesurar la gravetat, però la qualitat de les dades millorarà aproximadament un 35%.

El satèl·lit  detecta petites variacions en la gravetat a la superfície terrestre.

Les dades que ens proporciona el satèl·lit tenen aplicacions importants en diversos camps. Aquestes dades són utilitzades per estudiar les corrents marines, els canvis del nivell del mar, l’alçada de la superfície terrestre i la profunditat de les muntanyes. També s’utilitza en el camp de l’enginyeria civil per comparar alçades a diferents llocs.

Un dels èxits del GOCE és que ha estat el primer en reproduir el primer mapa global d’alta resolució de l’espai entre l’escorça terrestre i el mantell suprior. Això, permet estudiar l’interior de la Terra que ens permet entrendre millor els terretrèmols i les erupcions volcàniques.

 http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2012/11/121119_satelite_gravedad_am.shtml

http://elpais.com/diario/2011/04/13/futuro/1302645601_850215.html

 

Carlos García

Linies de Nazca

Linies de Nazca

Són antics geroglifics situats a las Pampas de Jumana, en el desert de Nazca i Palpa a Perú. Van ser fets per la cultura Nazca, són centenars de figures que poden ser tan simples com linias fins a figures zoomorfas, fitomorfas i geomètriques que estan trasades a la superfície terrestre.
Es consideren Patrimoni de la Humanitat desde l'any 1994, però actualment han patit danys a causa de la construcció d'una autopista.

Extenció:
Estan situats a Perú, a 450 km de Lima, aprop de l'oceà Pacífic. Milions de linies s'extenen per 520 km², i algunas fins una àrea de 800 km². La longitud de les linias són variables i algunes arriben als 275m.

Trassat:
Tècnicament les linies de Nazca són perfectes, les rectes tenen petites desviasions al llarg de km, els dibuixos estan ben proporcionats, això indica el gran coneixement geomètric que tenien els antics habitants.
Els nazcas podien haver utilitzat cordes per fer les rectes i per les figures models realitzats a escala a grans cuadrícules fetes amb estacas i cordes. El clima de la regió va preservar les obres d'aquells habitants.

Clima de la regió:
Las Pampas de Jumana estan situades a 330 m a nivell del mar, i manté una temperatura mitjana anual de 25 graus centígrads. L'aire calent impedeix que les linies es borrin ja que fa que l'aire canvii de direcció.

Apreciables només desde l'aire:
L'extenció i la immensitat dels disenys desde terra no s'aprecien amb tot el seu esplendor, sinó que a partir de doscents metres d'altura és quan es poden veure millor. Las Linies de Nazca estan protegides mitjançant vigilancia rigurosa sobrevolant la superfície.

Descubriment:
Pedro Cieza de León va veure algunes linies, senyals al terra, anys més tard Luis Monzón va dir que eran carreteres, però no es va descubrir el que eren realment fins que l'home va començar a volar.

Figures:
Les figures més representatives són les d'animals: aus d'entre 259 i 275 metres de llarg com un colibrí, una grulla, un lloro, entre d'altres; un monu, una aranya, un cargol, un llangardaix, una balena, figuras antropomorfas, etc. Però no només es tracta d'animals, sinó que per exemple hi ha representat un home que li diuen el astronaute.
Més de trenta geroglifics trobats, tots diferents i sense una explicació concreta sobre el seu origen.

Creences:
Hi han hagut moltes teories sobre l'origen i la funció d'aquests geroglífics, alguns deien que eren simples carreteres, altres carreteres d'aterratge per extraterrestres, i fins i tot una inmensa calculadora astronòmica.
Després de moltes dècades estudian i sentint tot tipus d'especulacions, un equip internacional del Nathional Geographic, ha portat grans dispositius electrònics per construir un model digital de tota l'extenció i mitjançant excabacions per trobar més informació sobre la cultura Nazca.

Informació:
http://m.youtube.com/watch?feature=fvwrel&v=aMkMZVfb6cs
http://www.natgeo.tv/us/especiales/las-lineas-de-nasca-decodificadas
http://www.astromia.com/fotohistoria/nazca.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/L%C3%ADneas_de_Nazca


Alba Segarra

El campo magnético terrestre podría estar implicado en la degradación de la capa de ozono

El campo magnético terrestre podría estar implicado en la degradación de la capa de ozono

La interacción del campo magnético terrestre con sustancias químicas contaminantes podría explicar la presencia de estas sustancias en las zonas polares, donde hoy se registra el mayor deterioro de la capa de ozono, según un estudio de la Universidad Autónoma de Madrid, en España.

Año tras año la capa de ozono se reduce en las zonas polares. Como causa de este fenómeno los científicos han identificado en dichas zonas la presencia de óxidos de nitrógeno, átomos de cloro y radicales monóxido, entre otras especies químicas que participan como sustancias intermedias en reacciones en cadena de degradación de las moléculas de ozono. Se sabe que el origen de estas especies químicas se encuentra en muchos productos y combustibles utilizados especialmente en las zonas más pobladas y desarrolladas del planeta, pero hasta ahora no se ha constatado cuál es el mecanismo que las transporta hasta las zonas polares. 

Una reciente investigación —publicada en la revista Green and Sustainable Chemistry por Jaime González Velasco, Catedrático de Química Física y Electroquímica de la Universidad Autónoma de Madrid (UAM)— ofrece nuevos elementos para explicar la presencia en las zonas polares de las especies químicas que degradan esa capa que en la tierra funciona como filtro de las radiaciones ultravioleta.

En su trabajo, González Velasco encuentra que el motor de este mecanismo son las propias características magnéticas de las especies químicas. En concreto, resalta la distinción entre sustancias diamagnéticas y sustancias paramagnéticas. Esta distinción es la que permite entender que, en un campo magnético, unas sustancias —las paramagnéticas— sean atraídas hacia la región donde el campo es más intenso, mientras que otras —las diamagnéticas— sean atraídas hacia la región donde el campo es más débil.
En base a esto el autor argumenta que, en el campo magnético terrestre, las moléculas de oxígeno, al ser paramagnéticas, serían dirigidas hacia los polos, donde la intensidad del campo es máxima. Por el contrario, las moléculas de ozono, al ser diamagnéticas, serían transportadas por el campo magnético terrestre hacia zonas en las que su intensidad es mínima, es decir, hacia las zonas tropicales y ecuatoriales.

Para el investigador, el que las moléculas de oxígeno sean paramagnéticas y las de ozono diamagnéticas, podría explicar también la reducción anormal que cada año sufre la capa de ozono durante las estaciones de primavera y su consiguiente recuperación durante las estaciones de verano. De hecho, el catedrático propone un mecanismo que explica estos ciclos anuales de degradación-recuperación.

La degradación de la capa de ozono no tiene lugar en las zonas templadas de los hemisferios norte y sur de la tierra, que es donde se acumula la mayor concentración de población contaminante. Puesto que la degradación aparece en latitudes polares, los científicos han concluido que debe existir un mecanismo de transporte hacia esas latitudes que explique la presencia de los átomos de cloro, óxidos de nitrógeno y demás sustancias que actúan en la destrucción de la capa ozono.

Otro indicio importante de este mecanismo, es el hecho de que la degradación de la capa de ozono se produce en primavera, que es cuando comienzan a llegar fotones a las zonas polares, los cuales inducen los procesos fotoquímicos necesarios para que se produzca la desaparición de las moléculas de ozono.

Además, el agujero de la capa de ozono que aparece en las latitudes australes suele ser de mayor magnitud que el que se produce en las zonas boreales, pese a que es en el hemisferio norte donde se produce la mayor acumulación de actividades industriales y de tráfico de diversos tipos de vehículos responsables de la generación de óxidos de nitrógeno.

Como mecanismos de transporte de las especies degradantes se ha recurrido hasta el momento a considerar como responsables a los vientos dominantes a diversas alturas de la atmósfera, que generan corrientes capaces de llevar hasta los polos las moléculas, átomos y radicales perjudiciales. No obstante, bajo esta teoría quedan sin explicación muchas cuestiones, como la distribución de concentraciones de óxidos de nitrógeno a diversas alturas de la atmósfera.

Aleix Manresa

http://noticiasdelaciencia.com/not/5666/el_campo_magnetico_terrestre_podria_estar_implicado

_en_la_degradacion_de_la_capa_de_ozono/

El cervell dels transexuals es diferent a la resta.

El cervell dels transexuals es diferent a la resta.

Segons un estudi realitzat per la Universitat Nacional d' Educació a Distancia (UNED) i del Hospital Clínic de Barcelona, afirmen que el gruix de l'escorça cerebral del cervell d'un home que es sent dona o d'una dona que se sent home, és diferent a la resta. 

Això es va demostrar amb tècniques de neuroimatge amb 94 persones. Van arribar a la conclusió de que els homestransexuals, tenen una escorça cerebral més fina i més semblant a la de les dones que els altres.

En canvi, les dones transexuals no pateixen diferencies en la seva escorça i per tant la tenen igual que el seu sexe. Pel contrari, les dones transexuals, es diferencien en les estructures subcorticals ja que el seu volum es semblant. 

L'origen d'aquestes diferencies no se sap, però es sospita de que podrian ser les hormones sexuals o una simetria en l'efecte dels andrògens

Marc Fernández Jofra

1r BTX A

http://www.muyinteresante.es/el-cerebro-de-los-transexuales-es-diferente

http://www.lavanguardia.com/salud/20121113/54354443401/cerebros-transexuales-diferencias-biologicas.html

A quina velocitat bufa el vent a Urà, el setè planeta?

A quina velocitat bufa el vent a Urà, el setè planeta?

Un equip internacional de científics ha fet un estudi que desvela que la intensitat del vent en aquest planeta pot arribar a superar els 900 km/h. El treball, presentat en una trobada de la Societat Astronòmica d’Amèrica, desvela un clima extrany en aquest planeta. Les imatges indiquen que la seva atmòsfera està composada de hidrogen, heli i metà, i que les raches de vent van d’est a oest superant els 900 km/h, encara que els científics han detectat que hi ha petites quantitas d’energia per moure’l.
L’equip ha senyalat que la seva atmòsfera és casi igual que la de Neptú, i que la seva temperatura està al voltant dels -180ºC, temperatura capaç de congelar el metà.
Una deles autores del treball, Heidi Hammel, senyala que aquest descobriment ha revelat una gran complexitat en l’atmòsfera d’Urà, i que es sabia que el planeta tenia activitat però que la major part d’activitat del planeta no sabia pogut detectar fins ara a causa d’uns sorolls en les dades.
Larry Sromovsky, un altre dels investigadors, ha explicat que els sistemes meteorològics d’Urà es comporten diferent dels fins ara detectats. Segons ha indicat, el planeta té una gran inestabilitat atmosfèrica. Ha afirmat que aquesta nova notícia no es podia acabar d’entendre perquè no tenia antecedents i pretén aprofunditzar en l’estudi d’aquest planeta per tal d’acabar-lo d’entendre, però adverteix que Urà esta canviant.

Font d’informació:
-http://www.muyinteresante.es/ia-que-velocidad-sopla-el-viento-en-urano-el-septimo-planeta


Andreu Orós

Creat dispositiu per escriure amb els ulls!

Creat dispositiu per escriure amb els ulls!




Un dels reptes de la tecnologia és trobar solucions perquè les persones sense mobilitat en els braços puguin escriure i comunicar-se. Un equip de científics de la Universitat Pierre i Marie Curie de París ha fet un pas més per aconseguir aquest somni dissenyant un dispositiu que permet escriure en lletra cursiva a través del moviment controlat dels ulls.

L’invent, que es publica en la revista Current Biology, consisteix en una sèrie de discos distribuïts en la pantalla sobre un fons gris. Aquests discos poden reflectir el moviment de l’ull, de manera que es pot seguir tant el desplaçament com la velocitat i convertir la informació en lletres i nombres `dibuixats´. Per usar el dispositiu prou entrenar a l’ull per controlar a voluntat els seus moviments.

Aquest avanç pot millorar la qualitat de vida de moltes persones privades de mobilitat en les extremitats, o paralisis generals o pacients de tetraplègies.

Dani Pérez Herms