Gossos paralítics recuperen movilitat gràcies a un transplantament de cèl·lules mare del musell

Científics de la Facultat de Veterinària d’Universitat de Cambridge i del MRC’s Regenerative Medicine Centri (Regne Unit) han aconseguit que gossos afectats per paràlisis tornin a caminar després d’injectar-los en la medul·la espinal un cultiu de cèl·lules procedent de les membranes mucoses del seu musell.


L’experiment, els resultats del qual han estat publicats en la revista Neurology Journal Brain, ha estat dut a terme amb 34 gossos que havien sofert dany medul·lar i que no podien caminar amb les seves potes posteriors

A 23 d’aquests gossos se’ls va injectar el cultiu de cèl·lules a la zona medul·lar danyada i a la resta se’ls va administrar un líquid neutre.

Segons els investigadors, molts dels gossos que van rebre el trasplantament, van aconseguir una considerable millora i van ser capaces de caminar en una cinta de caminar amb l’ajuda d’un arnés, encara que cap va recuperar l’ús total de les seves potes posteriors.

En declaracions a la BBC, el professor Robin Franklin, un expert en biologia regenerativa del MRC Stem Cell Institute i coautor del treball, ha assenyalat que els resultats són emocionants perquè mostren per primera vegada que el trasplantament d’aquest tipus de cèl·lules pot aconseguir una significant millorança en una medul·la espinal severament danyada.

“Tenim confiança en què amb aquesta tècnica es pugui emprar en el futur a restaurar almenys una petita part del moviment en pacients humans amb dany medul·lar, però encara queda lluny pensar que puguin recuperar totes les funcions perdudes pel dany”, ha afegit.

Franklin ha dit també que el procediment es podria usar en combinació amb tractaments farmacològics per millorar la regeneració de la fibra nerviosa i bioingenieria per substituir xarxes neurals danyades.

Els investigadors assenyalen en l’experiment les cèl·lules trasplantades van regenerar fibres nervioses a la zona danyada de la medul·la espinal. Això va permetre als gossos l’ús de les seves potes posteriors i la coordinació amb les davanteres.

No obstant això, la nova connexió nerviosa no es va produir en les distàncies llargues que es requereixen per connectar el cervell amb la medul·la espinal.

 

Fonts:

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Perros-paraliticos-vuelven-a-caminar-tras-un-trasplante-de-celulas-de-su-hocico

http://noticias.terra.es/ciencia/perros-paraliticos-recuperan-movilidad-gracias-a-su-hocico,0d8f4241ed81b310VgnVCM4000009bcceb0aRCRD.html

Mònica Monleon

Eclipsi d'un forat negre

Els astrònoms mesuren la mida del forat negre quan aquest estava eclipsat per un núvol de gas.

L’observatori de Raig X Chandra de la NASA ha observat un sorprenent eclipsi d’un forat negre molt massiu, això va permetre poder mesurar per primera vegada un disc de matèria calenta que descriu remolins al voltant del forat.

El forat negre massiu es troba a NGC 1365, una galàxia espiral a 60 milions anys llum de la Terra. Aquesta galàxia conté un nucli actiu galàctic o NAG. Els científics consideren que un forat negre en el centre d’un NAG és alimentat per un flux constant de matèria, provinent d’un disc que el rodeja. La matèria ràpida a caure en el forat negre es calentarà milions de graus abans de passar per sobre l’horitzó d’events, o punt de retorn. La matèria del disc calentat produeix una lluentor intensa en la regió de raig X del espectre electromagnètic i es per això que el telescopi Chandra pot observar-ho.
El disc va ser eclipsat pel pas d’un núvol. Gràcies a això, els científics an poder calcular el diàmetre del disc registrant el temps que va transcórrer des de que el disc va ingressar al eclipsi fins que va sortir.

L’equip del Chandra va mesurar el diàmetre de la font de raig X: aproximadament set vegades la distància entre el Sol i la Terra, o 7 UA (unitats astronòmiques).
Per comparar, si aquest forat negre estigués al nostre propi sistema solar devoraria tots els planetes localitzats entre el Sol i Mart junt amb el major part del cinturó d’asteroides.






Informació: http://www.portalciencia.net/astronot12.html

Júlia Bassedas

Una lluvia de Leónidas se podrá observar desde la noche del viernes.

La lluvia de Leónidas se trata de un fenómeno que ocurre cada año en estas fechas como consecuencia del paso de la Tierra por una zona de tránsito del cometa Temple-Tuttle y en donde parte de éste, al tocar la atmósfera del planeta, se desintegra y producen el fenómeno, visible a partir de hoy viernes.

 

El mejor momento para observar el cielo será éste sábado por la mañana, pero, al ser de día, será imposible apreciar-lo bien. Es por eso que la madrugada del viernes al sábado y la siguiente serán el mejor instante para verlas.

 

Todas las lluvias están relacionadas con un cometa que pasa cerca del Sol provocando la sublimación de su material. De este modo, desprende pequeños trocitos de roca y de hielo que quedan suspendidos en el espacio y son visibles para nosotros.

El cometa Temple-Tuttle pasa cada 33 años cerca del sol. Es entonces cuando renueva sus residuos y se produce una lluvia de gran intensidad, puede hasta llegar a formarse una tormenta. La última se produjo en 2001.

 

Así, este año tendrá lugar una lluvia de intensidad menor pero, en cualquier caso será visible desde la Tierra a horas nocturnas sin necesidad de telescopio. A partir del día 17 de noviembre la lluvia llegará a su máxima intensidad y se podrán ver alrededor de unos 20 meteoros cada hora.

 

El color de sus meteoros es generalmente rojizo, son muy rápidos y es habitual que dejen tras sí una estela de color verde que persiste durante unos segundos.

 

Fuentes:

http://www.europapress.es/ciencia/noticia-lluvia-leonidas-podra-observar-sabado-20121114172055.html

http://www.abc.es/ciencia/20121116/abci-leonidas-llegan-esta-noche-201211161127.html

 

Dana Antolín

Dormir poc, malament o a deshores, crea tendència a posar-nos malalats

Investigadors de la Facultat de Medicina de la Universitat de Yale han descobert que l’èxit del sistema immune de l’organisme quan ha de lluitar contra una malaltia depèn del seu cicle circadià de 24 hores, és a dir, del rellotge biològic. I que, per tant, a certes hores del dia som més vulnerables a l’atac dels virus i els bacteris.

Erol Fikring assegura que la gent sap intuïtivament que, quan s’alteren els seus patrons de la son, per exemple perquè es desperten a mitjanit o perquè se’n van a dormir molt tard, estan més predisposats a patir malalties.

En els seus experiments van revelar que, en ratolins, el rellotge circadià controla el nivell d’activitat d’un gen del sistema immune que respon a la presència de virus i bacteris. Quan més s’expressa aquest gen (TLR-9), millor s’enfronta l’organisme a les infeccions. I si s’administra una vacuna en el moment de màxima activitat d’aquest gen (TLR-9), la immunització també és molt més efectiva.

Segons les investigacions de Fikrig, dels resultats es dedueix que interrompre el nostre horari normal, i per tant alterar el ritme circadià, per exemple passant una nit en blanc, ens fa més vulnerables a la invasió de virus i bacteris. I que el jet lag, que es produeix quan viatgem a través de diverses franges horàries, també ens predisposa a tenir més tendència a rebre grips, refredats i altres infeccions.

D’altra banda, analitzar quins són els "pics" d’activitat del gen al llarg del dia i la nit en diferents individus podria donar lloc a estratègies terapèutiques dissenyades per optimitzar la resposta immune i protegir els pacients en el moment en què són més vulnerables. De moment, se sap que entre les 02:00 i les 06:00 de la matinada les infeccions són més greus i el risc de mortalitat és major, sobretot en unitats de cures intensives d’hospitals.Finalment Fikring conclou la seva investigació dient que evitant la llum artificial per respectar el son dels malalts en aquestes unitats, i eliminant el soroll a certes hores, podrien evitar moltes complicacions.

 

Fonts d’informació: 

http://www.muyinteresante.es/salud

 

Pau Poll

Dues dosis diàries de un nou probiòtic redueixen el colesterol dolent

Segons unes proves realitzades amb humans, donant dues dosis diàries de un nou probiòtic, s’ha descobert que aquest nou probiòtic pot reduir el colesterol dolent i també el de tota la sang. Aquest estudi va ser presentat a les Sessions Científiques de l’Amèrica Heart Association 2012.

 Un probiòtic és un microorganisme viu, generalment bactèries, que acostumen a habitar als intestins i es creu que son beneficiosos. En estudis anteriors van provar una formulació de la bactèria Lactobacillus reuteri, i van veure que reduïa els nivells de colesterol dolent. Van estudiar si aquest mateix probiòtic podia disminuir el colesterol dolent i els nivells sanguinis de èsters de colesterol (molècules de colesterol unides als àcids grassos). Cada cop hi ha més atenció mèdica ja que els investigadors estan desentranyant les bactèries intestinals i particularment a alguns microorganismes probiòtics poden fer el paper en la salut i en malalties cròniques com les cardíaques.

 L’estudi es va fer a 127 pacients adults, on tots tenien un colesterol alt. La meitat dels participants prenien Lactobacillus reuteri dues vegades al dia, mentre que els altres prenien capsules de placebo. Al cap de nou setmanes, els que van prendre el probiòtic tenien un 11’6% menys de colesterol dolent que els que havien pres capsules de placebo. A més a més, els èsters van baixar un 6’3% comparant també amb el grup que va prendre càpsules de placebo. Tot i que el colesterol bo i els triglicèrids a la sang van continuar sense canvis.

 Per primera vegada els investigadors van demostrar que la formulació de probiòtics pot reduir els èsters de colesterol i sobretot al colesterol dolent. Són produïts per la empresa Micropharma, que va ser qui, juntament amb els científics va formular el probiòtic.

 

Clàudia Aymerich

Informació: http://www.bioblogia.com/2012/11/estudio-clinico-confirma-que-dos-dosis-diarias-de-un-nuevo-probiotico-reduce-tanto-el-colesterol-malo-como-el-total/

Altres pagines: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22990854

Descobriment d' un planeta habitable a 42 anys llum de la Terra

Un equip de científics americans van anunciar, fa una setmana aproximadament, el descobriment d’un nou planeta que es porta més d’onze anys investigant que podria ser habitable.

Segons les previsions, aquest planeta que anomenem temporalment "SuperTerra" està situat a una distància de 42 anys llum de la Terra i la seva massa és, aproximadament, set cops la de la Terra.

Aquest planeta s’ha denominat exoplaneta ja que es troba fora del nostre Sistema Solar, es troba a una zona ni molt freda ni molt calenta en la que hi podria haver perfectament una atmosfera estable, aigua i igual que la Terra gira al voltant d’una estrella anomenada HD40307 per la NASA.

Primerament, els astrofísics creien que el sistema de la SuperTerra es formava únicament de tres planetes, i que aquests es trobaven massa aprop de la seva estrella com per poder-hi haver vida , però actualment gràcies a un nou espectrògraf de l’Observatori Austral Europeu s’han pogut descobrir tres planetes més entre ells la Super Terra, el planeta més allunyat de l’estrella central dins el sistema, i amb una distància entre la seva estrella i ell molt similar a la de la Terra i el sol.

Les suposicions més probables han estat que aquest planeta, també fa els moviments de rotació i translació, és a dir, al voltant de l’estrella central i sobre el seu propi eix i que podria tenir un cicle diürn i nocturn. Per tant els astrònoms han decidit seguir investigant a fons aquest nou planeta ja que podria suposar grans avanços per a la ciència i inclús la troballa de vida.

Marc Mas

www.elpais.com

http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/science/newsid_6587000/6587337.stm

Es descobreix un planeta de diamant

http://www.youtube.com/watch?v=IpidSKzcUYw

Imatge de l’interior de 55 Cancri e, amb una capa gruixuda de diamant sota el mantell de grafit.

 Dos vegades el tamany de la terra, en l’univers, exactament situat a 40 anys llum trobem aquesta joia còsmica.

Els científics de la Universitat de Yale han trobat aquest planeta. Es trata d’un planeta de diamant dos vegades el tamany de la terra que orbita una estrella en la constel·lació de Càncer a uns 40 anys llum del nostre planeta, no molt lluny astronómicament parlant.

L’investigador Nikku Madhusudhan diu que és la primera visió que tenen d’un planeta rocós amb una química diferent de la Terra, tan diferent que en contes d’aigua i granit trobem a la seva superfície grafit i diamant.

Aquest planet anomenat 55 Cancri e- té un radi dos vegades el de la Terra i una massa vuit vegades més gran que la de la Terra, per això diem que forma part  del grup superterres. És un dels cinc planetes que orbiten en el 55 Cancri. Aquest orbita a una velocitat hiperbòlica, és a dir, un any en aquest planeta només dura 18 hores. També trobem que la seva temperatura és increiblement alta, és superior als 2000 ºC que això provoca que no hi hagi vida en ell.

A partir d’nvestigacións troben que el component principal, en contes d’aigua, és el Carboni (minerals polimorfs són el diamant i el grafit), ferro, carbur de silici. A més, sabem que una tercera part d’aquest planeta està format per diamant.

 

Informació: http://www.abc.es/20121012/ciencia/abci-descubren-planeta-diamante-201210111926.html

 Júlia Bassedas Peña

Miles de personas presencian el eclipse total de Sol en Australia

Decenas de miles de personas, entre lugareños, científicos, místicos y turistas se congregaron hoy en localidades como Cairns, Palm Cove y Port Douglas, en el noreste de Australia, para presenciar un eclipse total de Sol.

El eclipse solar alcanzó su plenitud alrededor de las 6.39 hora local  sumiendo a una zona del norte del estado de Queensland en la oscuridad por poco más de dos minutos.

Este espectáculo fue seguido en vivo por los medios y pudo verse en su momento culmen con claridad, a pesar los pronósticos de mal tiempo en la zona.

Según el Sydney Morning Herald (SMH).

"La sensación fue sobrecogedora, la temperatura descendió pero el cielo no se oscureció completamente. Fue como un anochecer", relató a la agencia local AAP desde la ciudad de Cairns, Ben Woodward.

Algunos aficionados también se montaron el globos aerostáticos para presenciar este fenómeno, que produjo una sombra de unos 150 kilómetros.

Entre las más de 60.000 personas que han viajado al noreste australiano hay muchos "caza-eclipses" como Kate Russo, quien manifestó a la AAP que es adicta a este tipo de fenómenos desde que presenció uno en Francia por primera vez en 1999.

Este espectáculo astronómico ha generado un impulso para el sector turístico en Queensland, donde se han programado diversas actividades post-eclipse.

Ignasi Farrús 

información: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20121114/54355191185/eclipse-solar-total-australia.html
Leer más: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20121114/54355191185/eclipse-solar-total-australia.html#ixzz2CJf0teS1 

S'aconsegueix fer invisible un objecte

Investigadors de la Duke University van aconseguir per primer cop "desaparèixer" un cilindre sense que presenti algun tipus de distorsió a les ones de llum segons l’estudi publicat a Nature.

El prototip és una millora desdel 2006 ja que el seu sistema consisteix en guiar ones electromagnètiques al voltant de l’objecte per tal que aquestes surtin a l’altra banda, com si haguès passat a través d’un espai buit, sense cap reflexe i l’aconseguint l’efecte de camuflatge.

El nou material té tires paral·leles de fibra de vidre i de coure, juntament a una plataforma amb forma de diamant 60 centímetres quadrats amb el centre buit. Per a la prova es va utilitzar un cilindre de 7.5 cm d’amplada i 1 centímetre d’alçada que es va convertir en invisible completament a causa de les microones, una cosa que mai havia passat en anteriors intents.

Nathan Landy, principal autor de l’estudi, ha explicat que l’efecte és el mateix que es produeix quan un espectador mira a través d’un vidre. Per molt net que estigui, la persona és conscient de la seva presència a causa de la llum que es reflecteix en la seva superfície.

Els investigadors treballaran en l’aplicació del mateix concepte en telecomunicacions i radars. El descobriment es trenca amb anys d’investigació en la qual els científics van intentar desenvolupar algun mètode que poguès fer realitat el somni d’invisibilitat i només havia aconseguit nivells incomplets.

Pau López

http://www.lavanguardia.com/vida/20121112/54354422276/cientificos-duke-consiguen-hacer-invisible-un-objeto.html

http://www.europapress.es/ciencia/noticia-cientificos-consiguen-hacer-totalmente-invisible-objeto-20121112125647.html

Tres de cada diez españoles desarrollará un cáncer de piel

Los casos de melanoma han aumentado un 50% en la última década en Catalunya, una cifra "alarmante", como la ha calificado el jefe de la Unidad de Melanoma del Hospital Clínic de Barcelona, Josep Malvehy, a la luz de un estudio realizado en colaboración de 23 hospitales catalanes, que tratan al 80% de los casos de este tipo de tumores en el territorio.

En declaraciones a Europa Press, Malvehy ha señalado que el cáncer de piel se ha convertido en el tumor más frecuente, pese a que los registros no contabilizan la totalidad de los casos porque en algunos casos se quedan en la atención primaria, y ha advertido de que "el 30% de los españoles desarrollarán esta enfermedad".

Dentro de los tres grandes grupos de cáncer cutáneo, el carcinoma de piel es el más frecuente y en el caso de los mayores de 60 años afectará a la mitad de la población, según el oncólogo, que ha advertido del impacto del melanoma en la población más joven.

El melanoma, el tumor de piel más agresivo y con mayor aumento de incidencia, "es el cáncer más frecuente en mujeres de entre 30 y 34 años", aunque la edad media del paciente se sitúa en los 50 años, y se revela como incurable en los casos de diagnóstico tardío.

Ha argumentado que este aumento de casos en los últimos diez años está causado por una exposición intensiva de la piel al sol con quemazones desde décadas atrás, que se manifiestan en forma de tumor en hasta entre tres y cuatro décadas posteriores, y es que la piel tiene memoria, ha recordado el experto.

Malvehy ha significado una relajación con respecto a las prácticas de tomar el sol, que ha defendido de forma controlada, con cremas y teniendo en cuenta los distintos fenotipos a los que pertencen las personas, siendo las de piel clara, ojos azules y pelirrojas las más sensibles.

De todas, formas ha evidenciado que en entre el 5% y el 10% de los diagnósticos son de familiares de un paciente afectado por un tumor de piel, y ha indicado que la predisposición genética a sufrir este cáncer es poco frecuente pero eleva el riesgo de sufrir esta dolencia mil veces más.

Fuente de información: http://www.lavanguardia.com/vida/20121112/54355126624/tres-de-cada-diez-espanoles-desarrollara-un-cancer-de-piel.html 

Leer más: http://www.lavanguardia.com/vida/20121112/54355126624/tres-de-cada-diez-espanoles-desarrollara-un-cancer-de-piel.html#ixzz2C7mtolIQ 

Es capta la llum de les primeres estrelles

Un grup internacional d’investigadors ha pogut diferenciar i caracteritzar millor la llum de les primeres estrelles dins l’anomenada "llum de fons extragalàctica o EBL (extragalactic background light).

La llum de fons extragalàctica són el conjunt de fotons que generen sobretot les estrelles, però també tots els forats negres de l’univers.

La llum de les primeres estrelles massives que algun cop van brillar a l’univers està incluida a la EBL, però com que es té bastant bon coneixament de la resta de les estrelles "normals" que es poden veure, per exemple, amb telescopis òptics, són capaços de restringir la llum de les primeres.

L’equip ha hagut de solventar el fet que els fotons de la llum de fons extragalàctica no es poden observar directament, ja que es confonen amb les emissions del nostre sistema solar i les galaxies.

La sol·lució ha estat localitzar-los de forma indirecta, amb l’ajuda de les fonts de rajos gamma més nombrosa: els blàzars, que són nuclis galactics molt actius amb amb un forat negre supermassiu central.

Els científics han detectat els fotons de la EBL pels seus efectes en els fotons de rajos gamma que emeten aquests forats negres. Les observacions s’han efectuat  amb el telescopi espacial "Fermi".

S’han utilitzat els blazars com a fars còsmics de manera que al analitzar com s’atenuen els rajos gamma degut a la "boira" EBL, es pot quanta llum de fons extragalàctica hi ha entre nosaltres i els nostres objectes llunyans. Es pot dividir la EBL en diferents èpoques a través dels blàzars.

D’aquesta manera els científics han pogut caracteritzar millor la llum de fons extragalàctica dins l’espectre de llum (desplaçament al vermell) així com la formació de la primera generació d’estrelles. Amb aquestes dades es confia poder compendre millor la formació estelar i l’evolució de les galàxies.

 

Fonts d’informació:

http://www.agenciasinc.es/Noticias

Pau Poll

Nou fàrmac provinent del verí de serp

Uns científics de la Universitat de Bath, al Regne Unit, dirigits per K. Ravi Acharya i amb la col·laboració d’altres Universitats, han desenvolupat un nou fàrmac utilitzant com a principal component el verí de la serp.

Aquesta recent investigació ha estat focalitzada en el tractament per al control de les altes pressions arterials i d’altres malalties cardíaques.

Encara que sembli un tema molt llunyà, les malalties cardíaques són la primera causa de mort als Estats Units i una causa important de discapacitat als països desenvolupats. A més a més, les malalties cardíaques maten a més persones que tots els tumors combinats. El percentatge és més elevat en les dones, un 55% de totes les morts, mentre que en els homes és d’un 43% del total.

Les altes pressions arterials, encara que a llarg termini, també poden causar danys en alguns dels òrgans interns i fins i tot la mort.

Els autors d’aquest estudi han obtingut imatges en tres dimensions de les estructures moleculars de dos pèptids, un dels quals obtingut a través del verí de la serp, que inhibeixen l’enzim ACE, una proteïna crucial que regula la pressió arterial.

Fins ara existien diversos inhibidors de l’ACE, com el Captopril, que són ingerits per gran part de la població per tractar la hipertensió i malalties cardíaques. Però tenen inconvenients com són els efectes secundaris de tos persistent i angioedema (inflor del rostre i la gola).

En aquest innovador estudi, l’equip va obtenir imatges del pèptid BPPb (del verí de serp) interactuant i enllaçant-se amb l’ACE i bloquejant-ne la seva acció. Ho fa de manera senzilla, enllaçat en una proporció important del lloc actiu de la molècula i extreu un àtom de zinc essencial per al seu funcionament.

Aquesta important troballa podria obrir les portes al disseny de nous fàrmacs per combatre la hipertensió basats en aquest pèptid.

 

Àfrica Soucheiron

http://noticiasdelaciencia.com/not/5606/nuevo_farmaco_derivado_de_veneno_de_serpiente/

Neixen uns bessons sense predisposició a patir càncer de còlon hereditari

 La Unitat de Biologia Cel·lular i Genètica Mèdica de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la Dra Joaquima Navarro, han aconseguit, per primera vegada al món, el naixement d'uns bessons sense una mutació de predisposició al càncer de còlon hereditari no polipòsic (HNPCC) o síndrome de Lynch. Aquest naixement s’ha aconseguit mitjançant un cicle de diagnòstic genètic preimplantacional de doble factor genètic (DF-DGP).

 

Amb aquesta metodologia s'analitza, en el mateix cicle de fecundació in vitro (FIV), la mutació responsable de la malaltia hereditària i la dotació cromosòmica completa dels embrions evolutius.

 

El càncer de còlon hereditari no polipòsic (HNPCC) o síndrome de Lynch és una patologia monogènica rara, lligada principalment a mutacions dels gens reparadors de l'ADN, que són importants en el manteniment de l'estabilitat gnòmica durant el cicle cel·lular.  Amb 655.000 morts a l'any a tot el món, aquest és el tercer tipus de càncer que causa més morts a Occident i la quarta forma de càncer més comú als Estats Units.

 

Segons les dades extretes de la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia (ESHRE), menys del 14% dels embrions transferits a l'úter matern en cicles de diagnòstic genètic preimplantacional (DGP) per malalties monogèniques acaben donant lloc a un embaràs. Una de les raons d'aquesta baixa taxa de gestació pot ser la presència d'alteracions en el nombre de cromosomes dels embrions transferits que al DGP estàndard no s'analitzen.

 

En aquest cas hi havia diversos antecedents familiars de càncers digestius. La parella, després de passar per consell genètic, va optar per la realització de DGP per evitar la transmissió de la Síndrome de Lynch a la seva descendència.

El cas va ser presentat a la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida i, un cop autoritzat, es va iniciar el procés per poder dur a terme el DGP. Per tal d'augmentar la probabilitat de gestació, es va plantejar la possibilitat de diagnosticar no només la mutació en els embrions, sinó també la seva dotació cromosòmica mitjançant el diagnòstic genètic preimplantacional de doble factor genètic (DF-DGP).

Així, dels embrions evolutius a dia +3 obtinguts en cicles de FIV, es van analitzar dues cèl·lules (blastòmers): una va ser emprada per a l'estudi de la mutació familiar i l'altra per a l'estudi de tots els cromosomes, mitjançant la tècnica d'hibridació Gnòmica Comparada.

El procediment de DF-DGP aplicat en aquest cas va ser el següent: es van poder analitzar 12 embrions per a la mutació familiar, sent 5 d'ells no portadors d'aquesta mutació. D'entre aquests cinc, tres van resultar ser cromosòmicament normals. Dos d'aquests tres embrions sans per als dos factors van ser transferits a l'úter matern donant lloc a una gestació gemel. El resultat final ha estat el naixement d'un nen i una nena, tot dos lliures de la Síndrome de Lynch. L'estudi genètic post natal ha confirmat el diagnòstic que s'havia establert prèviament.

 

 Anna Arqué

Un nou mètode per natejar els abocaments de petroli

Els abocaments de petroli en el mar suposen un problema ambiental molt important. Un equip d’investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachusetts ha desenvolupat un mètode per separar l’aigua de l’oli emprant imants. Aquesta tècnica permetria que el petroli fos després reutilitzat, de manera que es compensarien els costos de la neteja.
El mètode proposat consisteix a afegir a la mescla nanopartícules amb ferro per després separar l’oli usant un imant. Els investigadors indiquen que es tracta d’una maniobra molt senzilla però que haurà de, no obstant això, realitzar-se en un buc perquè les nanopartícules no contaminin l’oceà. En altres treballs s’han proposat mètodes similars però que tenien l’inconvenient que era necessari conèixer per endavant la concentració d’aigua i oli en la barreja. La tècnica proposada consisteix en col·locar els imants dins del corrent, i no fora d’ella, com en els mètodes anteriors, es pot aplicar sempre amb bons resultats, sense importar la concentració de cada component en la barreja.
"Encara no s’ha tractat prou el problema dels abocaments de petroli", opina Ronald Rosensweig, un ex investigador de l’empresa Exxon i un pioner en l’estudi de ferrofluids. "Es podria pensar a separar l’oli de l’aigua per centrifugació, però moltes vegades la densitat de tots dos fluïts és la mateixa i això no és possible. El ganxo magnètic permetria fer una separació més ràpida i efectiva".

Fonts:

http://www.muyinteresante.es/un-nuevo-metodo-para-limpiar-los-vertidos-de-petroleo

http://noticiascientficas.blogspot.com.es/2012/10/un-nuevo-metodo-para-limpiar-los.html

La Lluna és un tros de la Terra

D’on prové la Lluna? Com es va formar? Al llarg dels anys molta gent s’haurà fet aquestes preguntes. I fa uns dies, els investigadors de la Universitat de Harvard dels Estats Units sembla que van trobar la resposta. Pel que van escriure a la coneguda revista Science, fa milions d’anys la Lluna formava part de la Terra, però va sortir disparada quan la Terra va xocar amb un altre cos. Això pot explicar que el Planeta Blau i el seu satèl·lit tinguin una composició química tan semblant. 

Abans de que es formés la lluna, la Terra girava sobre si mateixa d’una manera molt més ràpida del que ho fa avui en dia, de tal manera que un dia terrestre durava poc més de 2 hores. Com que girava a tanta velocitat, és molt probable que al xocar contra un cos de dimensions bastant més petites que la Terra causés la ruptura de material suficient com per formar un altre cos amb la mateixa composició d’isòtops que la Terra.

Els autors d’aquest estudi diuen que el cos que va provocar aquesta separació va entrar fins al nucli terrestre fent un gran forat al planeta Terra. Després d’aquest xoc la Terra va assolir la seva velocitat de rotació actual, que és de 24 hores, degut a la interacció de gravitació entre la òrbita de la Terra al voltant del Sol i la òrbita de la Lluna al voltant de la Terra.

Totes aquestes dedes concorden amb les masses de la Lluna i del Planeta Blau i les coincidències que hi ha entre la composició química d’aquests dos objectes. Els estudiants de la Universitat de Harvard que van realitzar aquest estudi asseguren que en el seu moment, la Lluna es va arribar a veure 20 vegades més gran des de la Terra.

 

Marcel Miquel

Crean pulmón con un chip

Investigadores de la Universidad de Harvard crearon un chip recubierto por células humanas vivas que escapaz de imitar las funciones de los pulmones con el objetivo de combatir el edema pulmonar al probar nuevos fármacos para el tratamiento de este mal.

"Las principales compañías farmacéuticas gastan mucho tiempo y una gran cantidad de dinero en cultivos celulares para desarrollar nuevos fármacos", comenta Donald Ingber, autor principal del estudio en un comunicado, "pero estos métodos no predicen los efectos de estos agentes dentro del cuerpo humano", agrega

El edema pulmonar consiste en que un fluido se filtra y se acumula en los alvéolos de los pulmones, con lo que la capacidad de respiración de una persona se ve comprometida.

Este chip, fue fabricado con las técnicas de ordenadores, tiene dos huecos separados por membranas porosas y flexibles, por un lado están recubiertas con células de pulmón y por el otro con células capilares de sangre.

A estos canales se le aplica vació para recrear los movimientos del pulmón, en este caso el de uno que imitaba los síntomas del edema pulmonar.

La enfermedad simulada en el dispositivo fue tratado con un fármaco llamado GSK2193874, el cual evitó fugas en el vaso sanguíneo, mejorando la respiración. La misma droga fue probada en roedores y perros y también se mostraron mejoras en el funcionamiento pulmonar y en la reducción del edema.

"Este modelo de chip con edema pulmonar puede ser usado para identificar nuevos agentes potencialmente terapéuticos in vitro", aclara Ingber.

Este tipo de dispositivos permite un nuevo enfoque para modelas la estructura, la biología y la función de los órganos humanos para encontrar nuevos caminos terapéuticos. Por ahora se logró un estudio profundo del edema pulmonar.

http://www.eluniversal.com.mx/articulos/74651.html

Aleix Manresa

Un pas cap als motors mol·leculars artificials

Un estudi realitzar en Science demostra que es possible utilitzar l’energia del moviment d’una mol·lècula d’hidrogen per moure una màquina. El descobriment  obre la porta a la possibilitat de desenvolupar motors mol·leculars que extreguin energia d’aquesta manera.

Processos com el moviment dels fluids, la intensitat de les senyals electromagnètiques i la composició química estan subjectes a fluctuacions aleatòries que es coneixen com a soroll. Se sap que es pot recollir l'energia procedent d'aquest soroll, ja que en la naturalesa es donen processos en els què això passa.

Ara, un equip de científics liderats per l'espanyol José Ignacio Pascual, responsable del grup de nanoimagen del centre nanoGUNE de Sant Sebastià, ha descobert que el moviment aleatori (el soroll) d'una molècula d'hidrogen pot causar el moviment periòdic d'un oscil·lador mecànic .

“"Això significa que la molècula més petita possible, la d'hidrogen, està 'empenyent' un oscil · lador 10 trilions de vegades més massiu", explica Pascual.

L'experiment es va desenvolupar tancant la molècula en el petit espai entre una superfície plana i la punta afilada d'un microscopi de força atòmica. Aquest microscopi utilitza el moviment periòdic d'una punta situada a l'extrem d'un oscil·lador mecànic molt sensible. El moviment aleatori de la molècula exerceix força contra la punta, fent que oscil·li.

L'oscil·lació de la punta, al seu torn, modula el moviment de la molècula d'hidrogen. Això dóna lloc a una 'dansa' sincronitzada de totes dues, en la qual la punta es mou en el seu oscil·lació a distàncies més llargues que la grandària de la molècula, usant l'energia extreta del soroll.

Per induir el moviment de la molècula d'hidrogen, Pascual assenyala que "es van fer passar corrents elèctriques a través de la molècula".

Segons Felix von Oppen, un altre dels autors del treball, "un aspecte prometedor dels resultats és que podrien ser considerats en el disseny de motors moleculars artificials que extrauria l'energia d'ambients amb soroll". 

Oriol Casas

http://es.wikipedia.org/wiki/Motor_molecular

http://noticiasdelaciencia.com/sec/tecnologia/

Nou tractament per la malaltia de Dupuytren

Aquesta malaltia consisteix en que es formen una mena de cordes a les mans que acaben impedint la mobilització dels dits de la mà i l’arronsament dels mateixos.  Normalment són el quart i el cinquè dit els afectats. Aquesta estranya malaltia que només afecta un 1% de la població acaba causant la flexió permanent dels dits deixant immobilitzada la mà.

 

El tractament tradicional que s’utilitzava en aquests casos consistia en extirpar la corda que provoca la contracció, aquest procés s’ha de fer quirúrgicament que comporta desprès una rehabilitació. Aquesta cirurgia es bastant dolorosa per això els metges han intentat trobar un altre mètode per fer-ho.

 

Finalment han trobat una tècnica per acabar amb la malaltia, aquesta té la diferencia de no haver d’entrar a quiròfan. El metge injecta col·lagen al pacient i al cap d’un o dos dies amb anestesia local el metge obra els dits de tal manera que acaba trencant la corda. Aquest procés és viable amb la majoria de pacients a no ser que tinguin alegria algun dels components però passa en molts pocs casos.

 

Joana Orús 

http://www.noticiasmedicas.es/medicina/noticias/17492/1/Quiron-Bizkaia-aplica-una-innovadora-alternativa-no-quirurgica-a-la-enfermedad-de-Dupuytren-/Page1.html

La forma de la nebulosa "Flemming 1" es deu a la interacció de dues estrelles velles

Dues estrelles nanes blanques de gran edat són responsables que "Flemming 1", una nebulosa planetària descoberta fa un segle, tingui una estructura en forma de ’s’, segons una investigació d’un equip internacional, en què participa l’Institut d’Astrofísica de les Canàries.

 Fins a finals del segle XIX les nebuloses planetàries que expulsen estrelles ja moribundes eren un fenomen desconegut. Aquestes nebuloses sorgeixen quan un estel amb massa similar a la del Sol s’acosta al final de la seva vida. En aquest moment, l’estrella es desprèn de les seves capes externes i es forma una nebulosa brillant com a resultat de la radiació del nucli calent.

Davant l’estructura de les estrelles, que solen tenir forma esfèrica, en molts casos les nebuloses tenen una morfologia molt complexa. El Flemming 1, per exemple, "s’observen estructures complexes, organitzades i simètriques, sempre que disposi d’una font abundant d’energia", explica Ricardo Corradi, investigador de l’Institut d’Astrofísica de Canàries i coautor de l’estudi.


El grup d’investigació ha aconseguit explicar la forma de ’s’ de la nebulosa Flemming 1, que respon a la interacció de dues estrelles velles. "Hem descobert que es tracta de dues estrelles del mateix tipus que el Sol, que interaccionen entre si i originen la complexa simetria d’aquesta regió estel · lar", expliquen els científics.

En declaracions a SINC, Corradi assenyala la importància del descobriment per l’astrofísica en general, ja que, assegura, "els processos físics que estem observant en aquesta nebulosa planetària caracteritzen molts altres àmbits astrofísics.

La investigació, liderada per l’observatori de Paranal (Xile) i publicada aquesta setmana a la revista Science, s’observa detingudament la nebulosa planetària Flemming 1.

 

http://www.agenciasinc.es/Noticias/La-forma-en-ese-de-la-nebulosa-Fleming-1-se-debe-a-la-interaccion-de-dos-viejas-estrellas

 

Albert Garcia Alibau

8 de Novembre del 2012

 

 

 

 

 

 

Presenten a Roku i Hex, els dos primers monos quimèrics del món.

Un equip científic de la Universitat d'Oregon (EEUU)  ha creat els primers monos quimèrics del món, animals normals i sans compostos por una barreja de cèl·lules de sis genomes diferents.

A la mitologa grega la Quimera era un monstre que treia foc i tenia tres caps: un de lleó, un de cabra i un de serp,  que sortia de la seva cua. En biologia mol·lecular, una quimera és una proteïna artificial creada unint dos fragments de proteïnes diferents.

"Les cèl·lules mai es fusionen, però permaneixen juntes i cooperen per formar els teixits i els òrgans", va dir Shoukhrat Mitalipov, del Centre Nacional d'Oregon d'Investigació de Primats, a la Universitat de Salut i Ciències d'Oregon.

Aquest fet genera moltes promeses per a la investigació ja que, fins ara, la producció d'animals quimèrics s'havia limitat als ratolins.

L'estudi també indica que podria haver-hi límits de cara a l'ús de cèl·lules mare d'embrió cultivades.

Els monos quimèrics van néixer després que els investigadors adherissin embrions separats de monos rhesus i els implantessin, exitosament, en mares.

La clau de l'experiment va ser la barreja de cèl·lules, des de molt aviat, dels embrions quan cada embrió individual és totipotent, és a dir, que les seves cèl·lules poden produir un animal complet.

Els esforços inicials de l'equip de Mitalipov per produir monos quimèrics mitjançant la introducció de cèl·lules mare d'embrions cultivades en embrions de mono, van fallar. 

L'estudi també senyala que les cèl·lules mare de primat cultivades i les cèl·lules mare d'embrió humà, algunes de les quals han estat conservades en laboratoris durant dues dècades, potser no siguin tan potents com les que es troben dins d'un embrió viu.

"Hem de retornar a allò bàsic", va dir Mitalipov. "Necessitem estudiar les cèl·lules mare d'embrió cultivades i també les cèl·lules mare en els embrions".

Els científics, segons Mitalipov, no poden "modelar tot sobre la base dels ratolins".

"Si volem passar a les teràpies amb cèl·lules mare dels laboratoris a las clíniques, y dels ratolins als humans hem d'entendre què és el que aquestes cèl·lules de primat poden i no poden fer", va agregar. "Hem d'estudiarles en els humans, incluits els embrions humans".

Mitalipov va assegurar que "no hi ha ús pràctic ni intencions de produir humans quimèrics".

 

Maria Vidal