Blogia

colorblau

Les illes Tokelau es converteixen en el primer territori amb 100% d'energia solar

Les illes Tokelau es converteixen en el primer territori amb 100% d'energia solar

Les illes Tokelau formen un petit arxipèlag de 12 km que es troba en l’Oceà Pacífic, prop de Nova Zelanda.
Aquest dimarts s’han convertit en el primer territori del món en utilitzar el 100% d’energia solar. L’arxipèlag de poc més de 1500 habitants anteriorment utilitzava generadors diesel, però aquests eren molt costosos i contaminants. L’electricitat l’obtenien a partir de 2000 barrils de petroli que costaven 1 milió de dolars neozelandesos a l’any.
Per cobrir les necessitats elèctriques amb energia solar van haver d’instal·lar uns 4000 panels amb costos de fins a 7 milions de dolars.
L’objectiu que es buscava al realitzar aquest projecte era intentar prevenir danys posteriors a causa del calentament global.
La principal preocupació és que l’arxipèlag es troba només a 2 metres del nivell de l’ oceà i temen que desaparegui
Es creu que aquest projecte pioner, podrà servir d’exemple a altres illes com les Cook o Tonga. A més podran invertir els beneficis en finalitats socials.



MARTA JUAN

/>http://www.lavanguardia.com/medio-ambiente/20121108/54354959216/islas-tokelau-energia-solar.html
br />http://observadorglobal.com/medio-ambiente/islas-tokelau-primer-territorio-del-mundo-con-100-de-energia-solar-42100

Descobreixen com diagnosticar l'esquizofrènia a partir del moviment ocular

Un grup de científics anglesos, de la Universitat de Aberdeen, han descobert una proba ocular, amb una precisió del 98%, que facilita el diagnosticament d’aquesta malaltia.

Les investigacions publicades a Biological Psychiatry corren a càrrec dels doctors Philip Benson, Sara A. Beedie, Elizabeth Shephard i David Saint Clair d’Aberdeen i Ina Giegling Dan Rujescu de Múnich.

Tres dels resultats més destacats que ens permetran diagnosticar aquesta dolència són: la dificultat de seguir amb la mirada diferents objectes a una velocitat alta, la capacitat de centrar-se en un objecte fix i un aspecte anomenat "visualització lliure". Els pacients diagnosticats amb aquest trastorns mental tenen molts problemes per realitzar les dues primeres proves i en l’última s’allunyen del patró comú.


 

Fonts:

http://alt1040.com/2012/11/diagnosticar-esquizofrenia-examen-ocular

http://www.lavanguardia.com/salud/20121105/54354182667/diagnosticar-esquizofrenia-movimiento-ocular.html

 

Dana Antolín, Gaudí

Detecten la supernova més llunyada trobada fins ara

Detecten la supernova més llunyada trobada fins ara

Els científics de la Universitat Tecnològica de Swinburne (Austràlia) han detectat la supernova (que és una explosió estelar) més llunyana trobada fins ara. Segons han dit els experts, una de les explosipns es va produïr fa 12.000 milions d'anys, pero la seva llum no ha arribat a la Terra fins ara.

El descobriment s'ha dut a terme utilitzant dos telescopis de l'observatori de Manua Kea, situat a Hawaii. Els investigadors van ser capaços de detectar dues explosions estelars antigues garcies a una gran lluminositat de les supernoves.

Els científics van medir espectralment les galàxies, on es van descubir les supernoves al llarg de 5 anys, que descobreixen la distància precisa a la que es trobaven, i per tant amb això es pot saber la seva "edat".

Els investigadors han dit que encaa que aquestes explosions superlluminoses també es produïen durant l'Univers antic, no eren tan comunes ja que les estrelles que exploten, no eren tan comunes. Acutalment, l'Univers està ple d'aquestes estrelles.

El principal exponent d'aquest descobirment, Jeff Cooke, ha explicat que una de les supernoces (SN 1000 0216) es va produïr fa 12.000 milions d'anys. Aquest descobriment supera el rècord en poder d'una supernova, que també l'havia identificat ell l'any 2009.

Segons han indicat, la seva lluminositat extrema i el seu lent desveniment mostran que l'explosió ha pogut ser tan massiva com 250 sols. L'altra supernova (SN 2213-1745) va explotar fa 10.400 milions d'anys, quan l'Univers només tenia 3.000 milions d'anys.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20121106/54354899317/detectada-supernova-mas-lejana-hallada-hasta-ahora.html#ixzz2BS8VhiXK

Júlia Pedrol

Curiosity ja té els primers resultats del sòl de Mart

El Curiosity analitzant el sòl de Mart. Curiosament, ha trobat un petit objecte brillant que podria ser d’algun altre robot anterior o del propi Curiosity.

La missió fonamental del curiosity no és trobar vida a Mart, sino trobar els ingredients de la vida. És a dir, llocs on hi puguin haver viscut microbis, que requereixen substàncies com aigua o carboni. És per això que el Curiosity està analitzant la sorra de Mart, i fa pocs dies en van arribar els primers resultats. De moment, el que ha trobat és molt similar al sòl de basalt d’origen volcànic de Hawaii.

Per analitzar a fons un mineral, el Curiosity fa servir la tecnologia de la defracció de raigs X. La raó d’això la podem trobar en els diamants i el grafit: els dos estan fets de carboni i els dos tenen enllaços covalents. L’única diferència és l’estructura: el grafit té àtoms agrupats en triangles, i el diamant en cubs. El que fa el Curiosity és il·luminar el mineral amb raigs X i analitzar com rebota per saber l’estructura dels àtoms.

Els resultats indiquen que Mart està cobert d’una pols similar al basalt, amb quantitats notables de fedelspat, peroxè i olivina, a més de materials no cristal·lins. Aquestes dades concorden amb el que esperaven els científics, que volen tenir una comprensió completa de la mineralogia del sòl de Mart. Els estudis que s’havien fet fins ara, en roques sedimentàries de milers de milions d’anys d’edat, suggerien que hi havia hagut aigua, però els estudis del Curiosity són pels processos actuals de Mart, i indiquen una interacció molt limitada amb l’aigua.

La pròxima missió del Curiosity és investigar el cràter Gale per buscar condicions favorables per la vida de microbis.

 

http://www.rtve.es/noticias/20121031/curiosity-concluye-suelo-marte-se-parece-hawaii/572459.shtml

http://www.publico.es/ciencias/444723/el-curiosity-concluye-que-el-suelo-de-marte-se-parece-al-de-hawai

Marc Monañà, Gaudí

El Curiosity aterra a Mart

El 26 de Novembre de l’any passat es va llençar el coet que transportava el Curiosity fins a Mart. El Curiosity és el nom  que la Nasa ha donat al seu vehicle-laboratori d’exploració.

Després de gairebé un any de viatge, el Curiosity aterrà a la superfície marciana el 6 d’agost de 2012, al Cràter Gale. Un cop allà, la missió del Curiosity consisteix en analitzar químicament la superfície del planeta cercant rastres de vida bacteriana que pugui haver habitat el planeta anteriorment.

El següent vídeo mostra una representació digital de l’operació d’aterratge:


La "Sky Crane", com l’anomenen al vídeo, consisteix en una estructura que subjecta l’astromòbil durant l’últimcurt descens fins a deixar-lo suaument a terra. Un cop efectuada aquesta maniobra, s’eleva i s’en va ràpidament uns quilòmetres més enllà. Això té un perquè lògic: els gasos que emeten els coets de la grua si arribessin a acostar-se massa al terra el contaminarien i això alteraria els resultats dels anàlisis ja que els instruments quedarien impregnats d’impureses.

Per a tot això, el vehicle compta amb tota una sèrie d’instruments d’última tecnologia especialitzats cadascun en una tasca concreta. Aquests dispositius van des de les càmeres de fotos fins a un espectròmetre de masses, passant per una càmera química, una càmera estereoscòpica (tres dimensions), el MAHLI que és una càmera microscòpica, un SAM que analitza mostres tant sòlides com gasoses i detectors de radiació entre molts altres ginys.

Ara per ara ha determinat els gasos majoritaris a l’atmosfera de Mart, ha analitzat el sòl, les pedres i fa poc va descobrir una nova partícula brillant a la superfície.

 

Fonts d’informació:

http://www.nasa.gov/mission_pages/msl/index.html

Vídeo de:

http://www.youtube.com/watch?v=N9hXqzkH7YA

Imatge:

www.nasa.gov

Guillem Allepuz

Un nou test pel VIH indica els resultats amb un canvi de color

Científics del Imperial Collage de Londres, en el Regne Unit; han desarrollat un nou test per diagnosticar el VIH. Aquest test detecta fins i tot en els nivells més baixos del viurus, utilitzant un nou mecanisme de fluids que canvien de color per indicar-ne el resultat, tant si és positiu com negatiu.

Els detalls del prototip d’aquesta prova, que encara necessita ser sotmesa a estudis més detallats, s’han publicat a la revista Nature Nanotechnology, on també indica que aquesta prova també funciona per detectar el càncer de pròstata.

La tecnologia en la que està basada aquest test revolucionari consta en sensors visuals que dectecten un biomarcador del virus VIH, el p24. Els sensors que analitzen el suero sanguini que esta colacat en un recipient d’un sol ús que serveix per detectar la presència del p24. Si aquest provoca canvis, mitjançant una reacció química, canvuant el color del fluid, obtenint com a resultat el color blau amb  un resultat positiu i vermell si no esta present el virus. Tan mateix pot ser configurada per detectar las petjadas individuals d’una enfermetat o virus, com per exemple una proteïna específica.

Fonts:

http://www.telecinco.es/informativos/sociedad/test-VIH-azul-detecta-investigadores_0_1500450763.html

http://www.diariosalud.net/index.php?option=com_content&task=view&id=25079&Itemid=413

Mònica Monleon

Fabriquen òrgans amb cèl·lules propies per curar el càncer

Fabriquen òrgans amb cèl·lules propies per curar el càncer

El càncer cada any s’emporta a milions de persones. En teoria per aquesta malaltia no tenim un remei eficaç per combatre-la. Tot i això l’institut Karolinska d’Estocolm que es dedica a la medicina regenerativa altrament dit enginyeria de teixits* ha descobert com aprofitar els mètodes de reparació del cos per reconstruir un òrgan danyat, de forma que siguin les nostres pròpies cèl·lules les que ens curin de la malaltia amb l’objectiu d’allunyar-se dels mètodes més mecànics creant un mètode el més natural possible.

Aquesta tècnica ja ha estat provada a un pacient que tenia càncer de tràquea. El mecanisme ha estat fer una plantilla de la seva tràquea i reconstruir-la amb un plàstic fibrós i porós implantant cèl·lules de la seva medul·la òssia als minúsculs espais que tenia el plàstic per tal que òrgan funcionés. Durant els dos primers dies la tràquea es va anar envoltant de cèl·lules necessàries per la seva articulació i al tercer ja estava llest per ser trasplantat al pacient. Finalment el pacient va viure i es va acomiadar del tumor sense sofrir cap rebuig i per tant sense haver de prendre cap fàrmac immunosupressor.

Ara ja s’està intentant donar una altre passa endavant per intentar substituir les operacions per fàrmacs determinats de forma que el cos podria reconstruir un òrgan i així curar la malaltia. Tots aquests avenços suposarien una alternativa per recuperar-se dels tumors, les malformacions congènites o patologies de les vies aèries superiors tractades fins ara només amb transplantaments.

*medicina regenerativa o enginyeria de teixits: combinació de cèl·lules, mètodes d’enginyeria de materials, bioquímica i fisicoquímica per millorar o reemplaçar funcions biològiques.

 

Neus Aranda

Descobreixen un virus per tractar l'acne

Els investigadors de la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles (UCLA) i la Universitat de Pittsburgh, van trobar 11 versions diferents de virus d’aquesta família de bacteriòfags que tenen aquesta capacitat. El virus, està constituït per atacar i matar el bacteri que causa l’acne, la Propionibacterium acnes. Ara es troben al laboratori per veure si els poden utilitzar com a teràpia i quin dels onze aporta millors resultats.

Hi ha diferents universitats d’arreu del món interessades en treballar amb aquests virus i tirar endavant el projecte contra el bacteri, que és un habitant habitual en la pell humana però que augmenta quan ens trobem en la pubertat.

Hi ha antibiòtics que poden ser efectius contra l’acne però cada vegada, s’ha anat demostrant que hi ha hagut persones en les que els bacteris se’ls han fet resistents a l’antibiòtic i no els ha afectat.

Hi ha dues direccions potencials òbvies en què es podria explotar aquesta línia d’investigació. En la primera d’aquestes vies s’utilitzarien directament els virus com a teràpia per a l’acne i en la segona via s’usarien els components derivats d’aquests virus perquè fessin la mateixa feina.


Quan els científics van seqüenciar el codi d’ADN d’aquests virus van descobrir que a més de compartir molt del seu material genètic, tots aquests microorganismes tenen diverses característiques clau en comú. Els virus analitzats a les diferents universitats porten un gen que permet produïr una proteïna anomenada endolisina, un tipus d’enzim que, pel que se sap, mata els bacteris destruint la seva paret cel·lular.

La finalitat és aprofitar un virus que ataca de forma natural al bacteri que causa barbs pot oferir una nova i prometedora eina contra les cicatrius físiques i emocionals de l’acne sever.

Fonts:

http://noticiasdelaciencia.com/not/5532/_usar_virus_para_tratar_el_acne_/

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2012/09/120925_acne_tratamiento_virus_men.shtml

 

Marc Payés, Gaudí.

La extraordinària intel.ligència dels ximpanzes

La extraordinària intel.ligència dels ximpanzes
http://vimeo.com/44113856

El 2007, Ayumu es va fer famós per la seva velocitat  en un joc que diu així: Un jugador veu una pantalla d’ordinador en què els números de l’1 al 9 apareguin breument alhora i després desapareixen ek numeros que es converteixen en quadres blancs. El jugador colpeja les places on els números havien estat, en ordre de l’1 al 9. La gent pot fer-ho. Però cap competidor humà ha acabat el joc més ràpid o amb més precisió que el ximpanzé Ayumu.
.
El psicòleg Nicholas Humphrey de Darwin College de la Universitat de Cambridge a Anglaterra  creu saber el secret darrere de la capacitat del ximpanzé. Humphrey sospita que el seu cervell pot tenir una condició que  el permet veure els números com colors. Això significaria que Ayumu pot veure una lluentor de color després del número s’esvaeix. Llavors, en lloc de recordar els nombres,  recorda una seqüència de colors, cadascun associat amb un nombre.

La condició que Humphrey creu que pot tenir Ayumu s’anomena sinestèsia. Els éssers humans amb sinestèsia poden associar números i lletres amb els colors. Per exemple, una persona pot veure el nombre "5" com el color blau. Fins ara, els científics havien assumit només els éssers humans podria tenir sinestèsia.
Humphrey va trobar la inspiració per a la seva idea en una conferència científica 2011. Allà, va escoltar una presentació sobre les habilitats de memòria Ayumu i una altra xerrada sobre sinestèsia. A continuació, va posar les dues idees juntes.
No tothom està convençut que la solució que va donar Humphrey és correcta. La primatòloga Tetsuro Matsuzawa l’Institut d’Investigació de Primats de la Universitat de Kyoto al Japó ha passat dècades estudiant els records increïbles dels ximpanzés, incloent Ayumu. Sosté que els ximpanzés simplement tenir més ràpida recuperació de la memòria de la gent.



Guillem Vila

Els científics aconsegueixen fer un seguiment precís del desplaçament de més de mil cèl·lules al mateix temps

Els científics aconsegueixen fer un seguiment precís del desplaçament de més de mil cèl·lules al mateix temps

Una nova tecnologia permet observar i seguir els desplaçaments de grans quantitats d´objectes que es mouen amb gran rapidesa (quan s´observen amb el microscopi) i aconsegueix capturar les trajectòries exactes dels moviments en tres dimensions.

Aquest sistema permet seguir amb gran precisió el moviment de més de mil objectes petits al mateix temps i també permet fer observacions de grups bastant numerosos d´objectes (o ésser vius) petitísims per extreure informació estadística fiable.

Aquesta tecnologia ha esat demostrada en un estudi realitzat per l´equip de Ozcan de la Universitat de California ja que van poder seguir el moviment de 24.0000 cèl·lules, en camps de visió amplis i amb grans volums de la mostra van registrar durant un temps de 20 segons la trajectòria de cada cèl·lula. 

Aquest últim estudi és un dels més recents en varis anys del treball de Ozcan i els seus companys dedicats al desenvolupament de tècniques de microscòpia hologràfica. 

Aquest métode podrà detectar fàcilment i ràpidament les enfermetats transmeses per la sang i altres àreas de la telemedicina i també permetrà als científicis estudiar microorganismes unicel·lulars de moviment ràpid.

Per exemple molts dels protozous perillosos presents en aigües de fonts naturals no desinfectades, només s´han pogut observar en mostres petites i movent-se a través de àreas pràcticament biodimensionals. Aquesta nova tècnica sense lents podria revelar noves dates sobre el comportament dels protozous i permetre realitzar proves en temps real i nous tractaments farmacològics per combatre aquests microbis letals.

 

Font d´informació:

http://www.nsf.gov/news/news_summ.jsp?org=NSF&cntn_id=125400&preview=false

http://noticiasdelaciencia.com/sec/ciencia/

Claudia Moncalvo Badia

Las secuelas de una súper tormenta siguen brillando en Saturno

Las secuelas de una súper tormenta siguen brillando en Saturno

Gracias a su capacidad para detectar calor, la sonda internacional Cassini y dos telescopios en tierra han estudiado por primera vez las secuelas de la ‘Gran Tormenta de Primavera’ de Saturno. Un enorme vórtice oval, oculto en la luz visible, persiste tiempo después de que la tormenta haya amainado.
 
Este fenómeno se observó desde tierra con la ayuda del Telescopio VLT del Observatorio Europeo Austral (ESO), en Chile, y del Telescopio Infrarrojo de la NASA, ubicado en la cima del Mauna Kea en Hawái.

Las vívidas estructuras nubosas que causaron estragos a lo largo de una amplia franja de la atmósfera de Saturno captaron la atención de astrónomos profesionales y aficionados desde su aparición en diciembre de 2010 hasta bien entrado el año 2011.

Pero los científicos, basándose en los perfiles de temperatura, viento y composición de la atmósfera de Saturno, han descubierto que esas espectaculares formaciones nubosas eran sólo la punta del iceberg.

Una gran parte de la actividad asociada con la tormenta se desarrolló a escondidas de las cámaras ópticas, y sus secuelas todavía permanecen activas a día de hoy.  
 
“Es la primera vez que vemos algo así en cualquier planeta del Sistema Solar”, explica Leigh Fletcher, de la Universidad de Oxford, Reino Unido, y autor principal del artículo publicado en Icarus.

“Es un fenómeno extremadamente inusual, ya que sólo podemos ver el vórtice en las longitudes de onda del infrarrojo – no deja su huella en la cubierta nubosa del planeta”.

Corroboren que la grip pot ser transmesa abans que apareguin els símptomes

 

En una investigació sobre la transmisió de la grip, fent experiments amb fures, els resultats van sugerir que el virus de la grip pot transmitir-se a d'altres persones abans que apareguin els símptomes, això significa que les persones infectades poden contagiar a la gent abans de que s'adonin de que ho estan i per això  és tan difícil controlar les epidèmies. Aquest fet ens pot servir molt per ajudar a les autoritats per la prevenció de l'epidèmia, encara així ha estat molt difícil confirmar l'autenticitat d'aquesta hipòtesi.

A partir d'un models matemàtics, es va poder comprovar que la transmició de la grip es dona deprés de que s'hagin trasmés els símptomes i una petita part es produeix abans.

Wendy Barclay i Kim Roberts són un equip de viròlegs que van realitzar un nou estudi a partir d'uns experiments amb animals, concretament amb fures, que són molt utilitzats per les investigacions de la grip, ja que són molt susceptibles a les ceps víriques i motren símptomes molt similars als humans.

La investigació van consistir en juntar fures que no estaven infectades amb fures amb grip, tenint em compte les diferents etàpes de la infecció. El primer símptoma es la febre, però la transmició de la infecció es va produir abans, encara que les fures infectades estiguessin apartades de les sanes. 

El resultat d'aquest experiment amb fures es molt important per la recerca de prevenció de malalties de la grip per tal de prevenir-les i demostrats els fets, s'arriba a la conclusió de que el contagi és molt difícil de controlar, encara que prenem mesures de prevenció, como ara les vacunes. És molt important  que el persona sanitari disposi d'aquesta mesura de prevenció ja que podria infectar als seus pacients sense saber que està contagiat.

Seguidament l'equip investigador va descubrir que les fures van contagiar la grip només un dia després d'haver-se infectat i que el primer símptoma que era la febre no es va manifesta al cap de 45 hores després, no van esternudar fins al cap de 2 dies. Per tan el resultat final concorda amb els estudis realitzats. El virus de la grip és molt fàcil de transmetre per l'aire durant la respiració normal.

Finalment després des 5 dies d'infecció, la transmició de molt més difícil i per tant un cop hagin desaparegut el símptomes les persones poder retornar a la seva vida diària sense contagiar els demés.

Font:

 http://noticiasdelaciencia.com/sec/ciencia/biologia

 

Lina Nassar

Detecten material radioactiu en un contenidor de transport

Detecten material radioactiu en un contenidor de transport

Avui, l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), ha comunicat al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que ha detectat la presència de material radioactiu en un contenedor dels quals s’usen per a transportar que s’anava a enviar des del Port de Algecrias, que està a Càdiz, cap a Turquia.

Aquest contenedor ha estat avaluat pel personal de l’AEAT i després per l’Unitat Tècnica de Protecció Radiològica (UTPR) de Lainsa; i s’ha identificat que el radioisòtop que emetia aquestes radiacions era Cobalt 60. Al trobar aquest material radioactiu s’ha tornat el contenidor ben tancat a l’empresa la qual l’enviava.

Després, el CSN ha dut a terme una inspecció. Ha obert el contenidor, ha mesurat els bonys que contenia i ha localitzat un embalatge de cartró que tenia al seu interior safates de metall les quals les dosis de gamma que tenien eren elevades (50 micro-Sv/hora).

Un cop obtinguts aquests resultats, s’ha fet que l’empresa propietària d’aquestes safates tregui del mercat les vuit safates que té en stock* i que contacti amb els clients els quals han comprat les quatre safates que falten, les quals una ha estat venuda a Espanya. Això s'ha fet amb la finalitat de recuperar-les.

El CSN ha explicat que les safates han de ser tractades com a residus radioactius, el que implica que l'empresa propietària ha d’intentar retornar-les al seu país d’origen, el qual es la Índia. A més a més, ha demanat que l’empresa els hi dongui un càlcul sobre la dosi rebuda per les persones que hagin estat en contacte amb ells.

*Stock: productes existents que estan a la venda

 

Font:

- Web sobre notícies ecològiques

http://www.ecoticias.com/sin-seccion/71934/Detectan-material-radiactivo-contenedor-transporte-enviado-Algeciras-Turquia

 

 

 

Júlia Pedrol

Els científics descobreixen eines del Neolític al Doñana

Els científics descobreixen eines del Neolític al Doñana

Investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC han descobert prop de 20 peces que daten del Neolític amb uns 5.500 anys d’antiguitat al voltant de la Vora de Doñana, espai situat dins de la Reserva Biològica al Parc Nacional.


Aquest descobriment, segons assenyalen en la nota de premsa oficial del CSIC, demostraria que a Doñana hi va haver activitat humana diversos segles abans del que es pensava. Els investigadors han trobat, entre les peces, una destral polida en gran estat de conservació, trossos de ceràmica i nusos de Solex.


És la primera vegada que es descriu en aquest espai natural la presència de restes neolítiques. Les peces demostren que l’activitat humana a Doñana és molt més antiga del que es pensava , destaca l’investigador del CSIC i director de l’Estació Biològica de Doñana Juan José Negre, que forma part del grup d’investigadors que ha realitzat la troballa, a la nota oficial.

No obstant això, aquest descobriment no vol dir que van trobar  vida en aquesta zona. Les peces no necessàriament van poder haver pertangut a individus assentats a Doñana, sinó que també podrien ser de membres d’assentaments a l’entorn de la Badia de Cadis, que es desplacessin a la zona per caçar, pescar i mariscar, segons l’investigador del CSIC.

 

Enric Pedra

 

Informació

http://www.abc.es/20121029/ciencia/abci-hallan-herramientas-neolitico-donana-201210291341.html

Flamarada solar d’alta intensitat

Flamarada solar d’alta intensitat

(I) Video de la flamarada del 23 d’octubre de 2012 gravat per l’Observatori de Dinàmica Solar de la NASA (SDO).

(II) Imatge de la SDO.


Al llarg d’aquesta passada setmana el sol ha tingut una activitat solar significativa d’escala M; finalment a les 05.15h del dimarts 23 d’octubre l’Observatori del Clima Espacial ha observat una flamarada solar de magnitud X1.6 des de la Índia fins a Austràlia, provocant fortes disrupcions en la comunicació via ràdio.

L’escala de mesura de les flamarades solars té 5 categories: A, B, C, M i X; dins de cada categoria una escala de l’1 al 9 determina el nivell de potència, en que A1 seria la més baixa i X9 la més alta.

Aquesta flamarada és la tercera de major intensitat del que portem de 2012, per sota de la de X5.6 de març i la de X1.8 de gener i la sèptima flamarada de categoria X.

El Govern d’Estats Units havia anunciat, feia pocs dies, la manca de seguretat per les xarxes elèctriques del país, reconeixent que estan insuficientment protegides dels efectes geomagnètics extrems, com és el cas.

Al Congrés dels Diputats d’Espanya, el passat 24 de Setembre, també es va reconèixer la necessitat de protocol·litzar mesures de prevenció de la xarxa elèctrica europea i de protecció civil davant aquest tipus de fenòmens.

 

Fonts:

Diari La Vanguardia: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20121024/54353838505/llamarada-solar-provoca-disrupciones-en-zona-planeta.html

NASA: http://www.nasa.gov/mission_pages/sunearth/news/News102312-xflare.html

Informació sobre l’escala de mesura de les flamarades: http://es.wikipedia.org/wiki/Erupci%C3%B3n_solar

Link de video: http://www.youtube.com/watch?v=zEMN1dCG_3c

 

Núria Merino, Gaudí.

Leishmaniasis

Leishmaniasis
http://health.discovery.com/videos/monsters-inside-me-leishmaniasis.html

Enfermetat infecciosa causada per un paràsit anomenat Leéis manía infantum, aquest és un paràsit unicel.lular que viu dins de les cèl.lules sanguineas, la seva font d’infecció són els animals, sobretot els gosos el virus es propaga de gos a gos mitjançant la picadura d’un mosquit anomenat Flebótomo. Els humans es poden contegiar si reben la picadura del mosquit que hagi picat anteriorment a un ésser infectat, de mares a fills o a través de transfusions de sang.
L’enfermetat apareix principalment en països d’Amèrica Llatina i a tots els països de la regió mediterranea.

Síntomes

Leishmaniasis cutànea:
És la més comuna, afecta a la pell i a les membranes mucoses, surten llagas a la pell en la zona de la picadura del mosquit que poden desenvolupar úlceres a la cara i a les extremitats. En els gosos caiguda de pel al voltant dels ulls i el nas i ferides en les cames sobretot a les àreas on està amb contacte amb el terra al sentar-se o estirar-se.
Poden sorgir dificultats per respirar i deglutir.

Leishmaniasis sistemàtica o viceral:
És la més greu, afecta al cos sencer i sorgeix de 2 a 8 mesos després de la picadura. El paràsit fereix el sistema immunitari, disminuin el nombre de cèl.lules que combaten la malaltia. Pèrdua de pes però no de la gana, febre, molèsties abdominals i pigmentació de la pell.

Si l’enfermetat no és tractada, en la majoria de casos pot ser mortal.

Tractament:

El tractament en humans consisteix en l’administració de fàrmacs per via intravenosa o bocal durant un periòde de temps estipulat, tenen que tractar-se abans de que el sistema immunitari estigui danyat. Amb el tractament adecuat el pronòstic de curació és alt.

En els gosos és una malaltia crònica, no té cura peró amb medicació diària és controlable.

Mosquit Flebótomo:

Són insectes de petit tamany, no zumbeixen i surten de nit. És abundant en les zones muntanyoses amb vegetació. A l’àrea mediterrania la temporada del mosquit va de maig fins a setembre i surten al pondres al sol fins a l’alba. Només les famelles s’alimenten de sang, els mascles salimenten de nectar de les plantes.

Paràsit Leéis manía infantum:

Pot ser que l’enfermetat no es mostri durant alguns anys, i fins i tot alguns gossos són resistents i mai mostraran els símptomes, però això és la causa d’una característica genètica.
El periode de incubació del paràsit pot variar de 3 a 18 mesos, viu en els macròfags que són una classe de leucòcits.
És un petit organisme de forma rodona que es multiplica dividinse per la meitat. Quan un mosquit pica a un gos infectat el paràsit passa al seu estòmac i allà es tornen allergats i en pocs dies a causa de la divisó del paràsit l’estòmac del mosquit està ple d’aquests. Quan el mosquit pica a un altre gos el paràsit passa a la pell d’aquest forman una petita lesió dèrmica, i a poc a poc el paràsit es va dispersant per tots els òrgans del cos.


Webs:
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/001386.htm
http://www.sedice.com/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=6456
http://www.dmedicina.com/enfermedades/infecciosas/leishmaniasis




Alba Segarra 1r Batx. B

Nova troballa en l'experiment d'evolució més llarg generacionalment

Nova troballa en l'experiment d'evolució més llarg generacionalment

En el febrer de 1988 Richard Lenski va començar un experiment amb bactèries de la espècies Escheriachia coli (E. coli). Aquesta investigació porta més de 24 anys, i és l’experiment que dura més de la història a causa de les moltes generacions passades. Aquest experiment ens permet estudiar més de 56.000 generacions de evolució bacteriana.

 

Hi ha dotze poblacions de E. coli en una incubadora en el laboratori de Lenski, en el que produeix unes set generacions cada 24 hores. Cada dia els científics agafen diferents percentatges de cada població y ho passen a una font d’alimentació, un  flascó amb glucosa fresca, que les bactèries consumeixen àvidament i citrat, ja que una població bacteriana fa unes 30.000 gernacions van descobrir com menjar-se-la.

 

Com que els investigadors agafen mostres cada 500 gernacions i  les congelen, cada cop que apareix algun nou rastre els investigadors poden inspeccionar tot el que sigui necessari per poder endevinar quins són els passos entremitjos del procés que han utilitzat.

 

L’últim episodi de evolució consisteix en que els bacteris han obtingut la capacitat de nutrir-se amb el citrat, cosa que les poblacions anteriors no tenien aquesta capacitat. Aquestes noves bactèries evolucionades ara poden complementar la seva dieta de glucosa amb una mida de citrat. E. coli no pot consumir el citrat amb presencia d’oxigen ja que no posseeixen la proteïna correcta per absorbir molècules de citrat quan estan amb oxigen.

 

I, com va aparèixer aquesta mutació? Els resultats d’un nou estudi podrien ser la resposta definitiva. L’equip de Zachary Blount i el mateix Richard Lenski van analitza dotzenes de seqüències de genomes complets de bacteris que havien adquirit aquest nou tret. Es van emmagatzemar diferents mostres de diferents moments de la historia de llinatge.

 

Els autors de la investigació han dit que per arribar a adquirir aquesta característica es necessiten com a mínim tres mutacions, i a més aquestes mutacions s’han de fer en un ordre específic.

El que més crida la atenció, és que aquestes mutacions ja s’havien produït diverses vegada de manera independent a diferents poblacions. I amb això arribem a la conclusió de que, com a mínim en el món dels microbis, es poden desenvolupar diferents característiques complexes d’una manera rapida i repetitiva. Ja que, si ho recordem, han passat ja uns 24 anys des de l’inici de l’experiment i hi ha hagut una rapida successió de generacions en les poblacions de les bactèries molt important.

 

Font d’informació: http://noticiasdelaciencia.com/not/5475/nuevo_hallazgo_en_el_experimento_de_evolucion_mas_largo_generacionalmente/

 

Clàudia Aymerich

Bacteris en el fons del mar funcionen com a cables elèctrics vius

Investigadors de la universitat Aarhus, han descobert uns bacteris que funcionen com a cables elèctrics vius. Segons han explicat els autors del treball, publicat en 'Nature', la troballa es va produir en mesurar els corrents elèctrics en el fons del mar. Els científics creien que tenien lloc a causa de diferents bacteris i a través d'un conjunt de cablejat extern. Però, el nou estudi ha determinat que el procés té lloc a l'interior dels bacteris.

Al microscopi, els científics van observar un tipus fins ara desconegut de bacteris multicel·lulars, sempre presents quan els investigadors mesuraven els corrents elèctrics. 

El bacteri és cent vegades més prim que un cabell i funciona com un cable elèctric, amb diversos fils aïllats, molt similar als cables elèctrics habituals.

"Aquests cables biològics aïllats semblen simples, però posseeixen una complexitat increïble a nanoescala", ha afirmat un altre dels científics, Jie Song

En els fons marins viuen desenes de milers de quilòmetres de bacteris-cable sota un sol metre quadrat. La capacitat per conduir el corrent elèctric aporta als bacteris-cable beneficis tan grans, que aconsegueixen gran part de l'energia dels processos de descomposició en el fons del mar. A diferència d'altres formes conegudes de vida, els bacteris-cable mantenen una combustió eficient en la part lliure d'oxigen del jaç marí; només es requereix que l'extrem d'un bacteri aconsegueixi l'oxigen que l'aigua de mar proporciona al jaç marí. No obstant això, petites pertorbacions poden ocasionar un "trencament de cable", fatal en els bacteris fràgils.

per tant  per una banda, aquesta troballa és irreal i fantàstica. D'altra banda, també és molt tangible. El futur dirà si aquest resultat meravellós de l'evolució biològica podrà ser utilitzat en nous tipus de productes electrònics.

Font d'informació: http://www.ecoticias.com/naturaleza/71841/Bacterias-fondo-mar-funcionan-cables-electricos-vivos

Ariadna Amores Colom

 

El terratrèmol de Llorca va ser induït per l'acció humana

El terratrèmol de Llorca va ser induït per l'acció humana

S’ha publicat un article a "Nature Geoscience" que afirma que el terratrèmol de Llorca va ser provocat per l’extracció d’aigua.
 
El terràtremol va tenir lloc el dia 11 de maig de l’any 2011 a Llorca, una ciutat de Múrcia i segons l’esala de Ritcher va tenirna intensitat de 5’1 graus. Va ocasionar 9 morts i 293 ferits, a part de tots els danys en edificis.
 
Un grup de científics ha descobert la causa del terratrèmol observant i estudiant les dades recollides per un satèl.lit, que és el que els hi ha permès recrear el moviment de la falla.
 
Han arribat a la conclusió que el fet que s’extregués aigua de manera progressiva per a consum humà va alterar l’escorça terrestre de la falla. Aquesta alteració va ser capaç de produir un trencament de la roca i originar un terratrèmol d’aquella intensitat.
 
S’ha arribat a aquesta conclusió al corroborar  que els canvis que es produïen des dels anys 60 causats per un descens de 250m del nivell d’aigua natural subterrània que tenien lloc durant les extraccions s’assemblaven a la pauta del moviment de la falla.
 
Per tant, l’equip de científics liderat per l’espanyol Pablo Gonzàlez de la universitat canadenca Western Ontario, conclou que els canvis en el terreny provocats per l’acció humana va "contribuir a causar el terratrèmol de Llorca i també va influir en l’abast de la ruptura de la falla", fet que va determinar la magnitud del sisme. "Concloem que les dades presentades i els resultats del model són consistents amb un procés de descàrrega d’aigua subterrània de l’escorça, cosa que proporciona una explicació plausible per a la pauta de moviment observada en la falla".

Júlia Anguera