La eterna juventud en una estrella

Un equipo de astrónomos ha captado una estrella del cúmulo globular Messier 4 en la que aparentemente reside «el secreto de la eterna juventud», informó hoy el Observatorio Austral Europeo (ESO) desde su sede central en la ciudad alemana de Garching, en el sur del país.

Los científicos analizaron una nueva imagen captada con la cámara de gran campo del telescopio MPG/ESO ubicado en el Observatorio La Silla, en el norte de Chile, que muestra un gran número de las decenas de miles de estrellas presentes en el cúmulo globular Messier 4, con el esplendor de la Vía Láctea de fondo.

Los astrónomos estudiaron por separado con diversos instrumentos del telescopio de largo alcance (VLT, por sus siglas en inglés) muchas de estas estrellas, para lo que separaron su luz en los colores que la componen, lo que les permitió medir las edades y composición química de las mismas.

La procedencia de este litio constituye un misterio, pues por regla general este elemento se degrada paulatinamente durante miles de millones de años, a lo largo de la vida de una estrella.

No obstante, la estrella analizada aparentemente guarda el secreto de la eterna juventud, pues ha sido capaz de preservar sus niveles de litio originales o bien ha encontrado una forma de aumentar sus propios niveles con litio de reciente generación.

Las estrellas que forman parte de los cúmulos globulares son muy antiguas, por lo que no se espera que posean una gran cantidad de elementos químicos pesados.

Descubrieron así que una de las estrellas posee inusuales y sorprendentes propiedades que permiten afirmar que en ella podría residir el secreto de la eterna juventud.

http://www.informador.com.mx/tecnologia/2012/402494/6/la-eterna-juventud-en-una-estrella.htm

http://www.abc.es/20120905/ciencia/abci-estrella-secreto-eterna-juventud-201209051215.html

Carolina López

Suma't al rosa.

Es preveu que una de cada nou dones desenvoluparà un càncer de mama. Aquest tipus de tumor és el més freqüent entre les dones i s’estima que a Catalunta hi ha 4.220 casos, el 29% del total de tumors (segons el Departament de Salut). La delegada de l’Associació Espanyola Contra el Càncer a Catalunya, Ángela Sánchez, ha previngut a la ACN que hi ha aproximadament un 14,6% de dones, que solen ser immigrants o dones de clase mitja-baixa i amb pocs estudis i recursos que no es fan la mamografia recomenada cada dos anys. Aquest  percentatge implica una taxa important de no-detecció. 

 El pla director d’oncologia està orientat a detectar el cáncer estant a la fase inicial, és a dir, abans de que es presentin els símptomes, per a simplificar el seu tractament i curació.

Avui, es celebra el Dia Internacional Contra el Càncer de Mama, una celebració que serveix per a sensibilitzar al món sobre aquesta patologia i per homenatjar a les dones que lluiten per sobreviure amb aquesta malaltia, als metges i als investigadors.

 Ahir dijous, uns quants edificis emblemàtics com el Palau de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, la torre Agbar, la Sagrada Família o la Pedrera van il·luminar-se de color rosa de manera simultània a les 20h amb motiu de celebrar el Dia Internacional del Càncer de Mama. Algunes associacions de casteller de Catalunya, com els Castellers de Poble Sec i la Colla Castellera Jove e Barcelona van aixecar castells formats per dones com un símbol de solidaritat a la plaça Sant Jaume.

 

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/una-cada-mujeres-mayores-anos-hacen-mamografias-2228821 

http://www.lavanguardia.com/vida/20121019/54352701175/una-nueve-mujeres-cancer-mama-vida.html

 http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/barcelona-suma-rosa-2229687

 

Brisa Alcón

Premi Nobel de Física 2012

Nobel de física 2012

El premi Nobel de física de l’any 2012 ha estat pel científic francès Serge Haroche i el científic dels EEUU David Wineland per les seves investigacions en el camp de l’òptica quàntica. L’estudi ha obert un nou camp en l’experimentació de la física quàntica a l’observar les partícules quàntiques sense destruir-les.

Amb aquest descobriment han establert les bases de d’investigació fotònica. Aquesta aprofita les propietats de les partícules de llum per crear noves tecnologies i entendre millor les lleis físiques. Alguns exemples d’aquestes noves tecnologies són la possibilitat de crear ordinadors quàntics ultraràpids i de rellotges quàntics ultraprecisos.

David Wineland va construir el primer rellotge quàntic que és cent vegades més precís que els rellotges atòmics. Aquest nou rellotge és tant precís que si s’hagués posat en marxa quan es va produir el Big Bang avui dia només s’hauria desfasat cinc segons.

 

Carlos García

http://www.lavanguardia.com/vida/20121009/54352411802/nobel-de-fisica-2012-haroche-wineland.html

http://www.quo.es/ciencia/personajes/nobel_de_fisica_2012

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Nobel-de-Fisica-2012-para-el-control-de-las-particulas-en-el-mundo-cuantico

Reparen amb èxit lesions medulars en ratolins.

Feu clic a sobre del vídeo per reproduir-lo

Des de fa dècades, els científics intenten trobar un mètode que regeneri les connexions nervioses que queden afectades quan es produeix una lesió medul·lar.

Un grup d’investigadors nord-americans ha aconseguit aquesta fita en ratolins, tot i que prefereixen seguir investigant abans d’aplicar-ho en humans.

La clau per aconseguir-ho rau en l’enzim PTEN que es troba apagat durant el procés de desenvolupament embrionari, permetent que les cèl·lules puguin créixer i dividir-se amb normalitat per crear l’organisme.

El neuròleg Zhigan He de l’hospital infantil de Boston i de la universitat de Harvard, va preguntar-se si apagant un altre cop l’enzim PTEN, en ratolins amb lesions medul·lars, es podria regenerar el suficient nombre de cèl·lules per curar la lesió. Mitjançant experiments al laboratori va arribar a la conclusió de que era certa. Els animals recuperaven certes funcions motores que havien perdut degut a la lesió.



Font: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2010/08/06/neurociencia/1281111716.html



Andrés Fariña.

L’Observatori Europeu Austral fa 50 anys

El 5 d' octubre de 1962 un grup d’astrònoms van decidir establir una organització dedicada a l’investigació astronòmica del hemisferi sud. Això va donar lloc a una de les organitzacions astronòmiques més grans del món: l’Observatori Europeu Austral (ESO)

L’ESO treballa en tres ubicacions del desert d’Atacama les quals són característiques per la seva qualitat en l’observació dels cossos celestes: La Silla, Cerra Paranal i Chajnantor. El servei d’aquest observatori ofereix a la comunitat científica una publicació de dos articles diaris de cosa que el converteix en d’instal·lació astronòmica més productiva. Ara per ara està encetant dos grans projectes: el “Gran Conjunt Mil·limètric/Submil·limètric d’Atacama” (ALMA) que observarà l’univers fred i es preveu que això duri fins el 2013. I l’altre, el “Telescopi Europeu Òptic/Infraroig Extremadament Gran” (E-ELT) que es convertirà en el telescopi òptic més gran del món. Encara està en fase de desenvolupament i es creu que estarà operatiu a partir de la pròxima dècada.

El darrer 5 d’octubre de 2012 a causa del cinquantè aniversari de l’organització el Consell Superior d’Investigacions Científiques va cedir  la seva seu central  de Madrid per realitzar una jornada de portes obertes on s’hi van realitzar activitats com una connexió directa amb el microscopi del observatori del Paranal o xerrades sobre l’astrofísica actual.

Font: http://www.investigacionyciencia.es/noticias/el-observatorio-europeo-austral-cumple-50-aos-10518

Per saber més sobre l'ESO: http://www.eso.org/public/spain/

Àlex Espinal

Apple: el nou Ipad Mini?

Apple ha anunciat pel proper 23 d’octubre, a Sant José (California) , la presentació d’un nou producte, que podria ser l’Ipad Mini.  

Després de molts mesos d’especulacions, finalment sembla que sortirà al mercat un nou producte Apple anomenat Ipad Mini de 7’85 polsades que competirà amb els “tablets” de Amazon (Kindle Fire HD) y Google (Nexus 7).

Però podria no ser l’única novetat de la companyia Apple perquè també hi ha possibilitats de comercialitzar un nou model de MacBook de 13 polsades, encara que no se sabrà si és del tot cert fins el pròxim 23 d’octubre. Si és així, la companyia Apple s’avançarà a Microsoft que vol presentar un nou sistema operatiu – Windows 8- i la tauleta Surface el 29 d’octubre del 2012.

D’aquesta manera, Apple intenta innovar per tal d’incrementar el seu mercat internacional d’educació i així, obtenir més beneficis deixant enrere les altres companyies tecnològiques.  

S’espera amb impaciència la confirmació de la noticia del nou Ipad Mini que es presentarà en societat el dia 23 d’octubre del 2012. La premsa ha rebut la invitació per aquesta presentació l’eslogan de la qual és “We’ ve got a little more to show you“ escrita sobre la part superior del logotip de la poma. 

Fonts : http://www.lavanguardia.com/tecnologia/20121016/54353118073/apple-anuncia-un-evento-el-23-de-octubre-el-ipad-mini.html

http://www.ipadizate.es/2012/10/16/keynote-ipad-mini-23-octubre/

 

Júlia Ayats

La gran barrera de coral australiana perd la mitat dels seus corals

La barrera de coral australiana, es el major escull de coral del món. Té 2600 km de longitud i es pot distingir desde l’espai. Desgraciadament, en en últims anys, ha desaparegut la meitat d’aquesta barrera.

Les causes principals d’aquest fet és l’augment de la temperatura de l’aigua dels mars i oceans i les tormentes tropicals. Aquesta causa és la responsable de la pèrdua del 50% del coral aproximadament. L’augment de la temperatura provoca la perdua de color dels corals. 

Una altre causa és l’absorció de diòxid de carboni ja que augmenten els nivells d’àcid als oceans que provoca la calcificació dels corals, cosa que fa que no puguin creixer.

Un tipus d’estrella de mar (Acanthaster planci),  també és clau en aquest fet ja que el seu aliment principal és el coral. Té tanta importancia que es la responsable del 42% del coral desaparegut. 

Si aquests problemes no es solucionen, al 2050 el coral deixaria de creixer i per tant al llarg del temps aquesta barrera desapareixeria. Això s’ha d’evitar ja que aquesta barrera es dels espais mes bonics del món i patrimoni de la humanitat de la unesco.

http://www.muyinteresante.es/la-gran-barrera-de-coral-australiana-pierde-la-mitad-de-sus-corales

http://www.publico.es/ciencias/187874/la-gran-barrera-de-coral-australiana-para-de-crecer-a-causa-del-calentamiento-del-mar

Marc Fernández Jofra

Un grup d'investigadors de la Universitat de Nova York descobreix greus consequències dels antibiòtics

Un grup d'investigadors de la universitat de Nova York ha fet un nou descobriment que implicaria certs casos clínics com la obesitat.
Segons els resultats obtinguts l'administració d'antibiòtics a ratolins en edat prematura pot causar variacions en el propi metabolisme.

Desde fa més de 60 anys els granjers han administrat antibiòtics als animals per promoure el seu creixement. La primera intenció dels investigadors era investigar com es produia aquest creixement i si tenia conseqüències. La seva hipòtesi principal deia que aquests antibiòtics en baixes dòsis alteraven la composició i la funció de les bacteries en els seus intestins. Després de totes les investigacions van confirmar la hipòtesi.
En primer lloc, van administrar a una part dels ratolins en edat prematura baixes dòsis d'antibiòtics. Sis semanes després van observar que aquests ratolins havien augment entre un 10-15 % de la seva massa corporal a diferència de la resta. A més també havia augmentat lleugerament la seva la densitat òsea.
"Hem vist que al utilitzar antibiòtics i manipular la població bacteriana  s'altera com la metabolització de certs nutrients", explica Ilseung Cho, autor de l'estudi.

Van concluir explicant doncs, que l'ús d'antibiòtics provoca un canvi en el grup de bacteries i en la seva metabolització amb alguns aliments, desencadenant aquest augment de la massa corporal i de la densitat òsea en els ratolins més joves.
Els científics creuen que aquest descobriment pot  justificar un gran nombre de enfermetats metabòliques.
En un principi l'ús d'antibiòtics en els anys 20 afavoria la salut però les investigacions d' avui en dia demostren que provoquen greus conseqüències.
També cal destacar que segons fonts varies just en el moment que van aparèixer els antibiòcs també van començar a desenvolupar-se els primers casos d'obesitat.
 http://www.bioblogia.com/tag/holemedicina/

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/08/22/noticias/1345654009.html

Marta Juan

Conflictes cerebrals aparents entre fer càlculs matemàtics i recordar coses.

S'ha comprova en un estudi que certs grups de neurones a l'escorça mitjana posterior, s'activen intensament durant feines de memòria com intentar recordar què vam sopar ahir. Tot i això, la situació passa a l'inversa quan algú s'entesta a resoldre un problema matemàtic; aleshores aquells conjunts de neurones de l'escorça mitjana posterior passen a estar innactius gairebé per complet. De fet és com si es desconnectessin perquè no interferissin amb el càlcul.

L'equip del Dr. Josef Parvizi, director del Programa d'Electrofisiologia Cognitiva Intracraneal Humana, de la Universitat d'Stanford a California, ha trobat una manera de registrar de forma directa i detallada les senyals d'aquesta regió del cervell als éssers humans, increïblement difícil d'investigar. I, va ser practicant aquest mètode que Parvizi i el seu equip han descobert que certs conjunts de cèl·lules del cervell a l'escorça mitjana posterior estan més actius quan la persona està recordant detalls, els quals són reprimits activament quan la persona està realitzant càlculs matemàtics.

Se sap que l'escorça mitjana posterior està bastant activa en processos introspectius com el processament de records autobiogràficos o somiar despert, i secundàriament en el processament d'informació sensorial externa ("¿Està molt lluny aquell cotxe?").

L'equip de Parvizi, Brett Foster i Mohammed Dastjerdi, creu que l'escorça mitjana posterior no es el "centre de la autoconsciencia" del cervell, com molts científics creuen, sinó que està més dedicada a la construcció d'escenes narratives autobiográfiques, com passa quan recordem o imaginem.

 

noticiasdelaciencia.com/not/5338/aparente_conflicto_de_recursos_cerebrales_entre_recordar_cosas_y_hacer_calculos_matematicos/

 

Maria Vidal.

Premi Nobel a la reprogramació de cèl·lules mare

El Premi Nobel de Fisiologia i Medicina del 2012 ha estat per a el britànic John B. Gurdon i el japonès Shinya Yamanaka per el descobriment de que les cèl·lules poden reprogramar-se i convertir-se en pluripotents, que vol dir que poden esdevenir qualsevol teixit de l’organisme.

Específicament,  John B. Gurdon  va ser el primer en reptar la creença de que una cèl·lula  esta irreversiblement predestinada a complir la seva funció.  Ell mateix deia que un genoma encara guarda la informació necessària per a produir qualsevol altre cèl·lula, i ho va demostrar amb un treball que va fer amb unes granotes l’any 1958. Gracies al seu descobriment,es va fer possible el naixement de la ovella Dolly.

Shinya Yamanaka, quaranta anys després, va ser qui va aconseguir reprogramar cèl·lules mare del teixit connectiu i convertir-les en  immadures, la qual cosa els hi donava la capacitat de convertir-se en qualsevol altre cèl·lula de un teixit del organisme, per exemple: donar origen a neurones o cèl · lules de l’estómac. Es preveu que en un futur serveixin per a regenerar òrgans.

Tot aquest descobriment permetrà als científics estudiar noves malalties i desenvolupar mètodes de diagnòstic i teràpia.

 Font:http://www.muyinteresante.es/premio-nobel-a-la-reprogramacion-de-celulas-madre

 Arnau Calonge

Red Bull Stratos

http://m.youtube.com/watch?v=7QFbC1jMres

Fins on arriben els límits humans?
Un increible projecte de la famosa empresa Red Bull, anomenat Red Bull Stratos, començat fa més de sis anys, ha aconseguit avui dia 14/10/2012 els seus objectius, després d’haver hagut d’aplaçar el projecte una setmana a causa de complicacions meteorològiques. El gran projecte amb un pressupost aproximat d’uns 50milions d’euros consistia en realitzar el SALT A CAIGUDA LLIURE DES DE MÉS ALÇADA de la història, entre d’altres objectius. El gran protagonista d’aquest esdeveniment ha estat Felix Baumgartner, un autríac de 43 anys aficionat al paracaigudisme i a altres esports extrems, s’ha convertit avui en una icona de la aeronàutica espacial mundial. L’home que ostenta l’antic record és Joseph Kittinger, que l’any 1960 va realitzar un salt a caiguda lliure desde 31.333 metres d’alçada amb només 32 anys.
Felix Baumgartner ha estat enviat a la estratosfera a l’interior d’una petita càmera presuritzada, impulsada per un globus omplert bàsicament d’heli. El trajecte d’anada ha durat aproximadament 2hores i 30minuts, i anava des de el desert de Nou Mèxic al sud dels Estats Units, fins a la estratosfera. L’objectiu era arribar als 36.576 metres d’altura, però l’equip de Red Bull ha aconseguit arribar fins als 39.000 metres, des d’on s’ha produït el gran salt, en aquest moment ha batut el primer récord, el de pilotar un globus aerostàtic a més altura. Felix ha saltat en caiguda lliure des d’aquesta increible altura, i en menys d’un minut ha aconseguit trencar la barrera del so, per tant s’ha convertit en EL PRIMER HUMÀ EN TRENCAR LA BARRERA DEL SO SENSE AJUDA MECÀNICA. Ha caigut en caiguda lliure durant 4minuts i 17 segons arribant a una velocitat màxima de 1137km/h, convertint-se en l’home que viatja a més velocitat en caiguda lliure. La durada total del descens ha estat de 9minuts i 3segons, menys temps de l’esperat.
Deixant de banda els récords, aquest projecte tenia altres finalitats com per exemple l’estudi per a una futura millora dels equips presuritzats i de la indumentària aerospacial per a aviadors i astronautes; l’estudi de noves tècniques de vol humà; augmentar el camp de la ciència aerospacial; i la realització d’estudis de medicina com ara els efectes de l’acceleració fins arribar a la velocitat supersònica en els humans.
Avui, Felix Baumgartner, ha fet història.

Dani Perez Herms

Descobert nou forat negre a la Via làctia

El telescopi espacial anomenat Swift dirigit per la NASA, va detectar fa cosa d’un mes la presencia d’un nou forat negre per a nosaltres.

Els forats negres són regions de l’espai finites que tenen una concentració de massa tant elevada que generen un camp gravitatori el qual absorbeix qualsevol partícula material de manera que, de tant gran que es el camp,  aquestes no poden escapar. Ni tant sols la llum.

De manera general els forats negres es formen quan una estrella es converteix en supernova, és a dir mor de manera que el seu nucli explota de manera tant brutal que no existeix cap força coneguda que pugui detenir la gran gravetat que té, apartir d’aquí es va creant un camp gravitatori tant alt que s’acaba convertint amb el que anomenem forat negre.

Es creu que a quasi totes les galàxies contenen, al seu centre, forats negres milions de cops més massius que els que coneixem.

 Els forats negres són cosos que emeten una gran quantitat de rajos X, és per això que els científics de la NASA el van poder descobrir, ja que van rebre una gran emissió d’una onada d’alta energia que estava sent produïda per una gran emissió de rajos X. Per aquesta raó  encara desconeixen moltes dades sobre aquest forat.

 Ha estat trobat al mig de la nostra galàxia i l’han  anomenat segons les seves coordenades Swift J1745-26 , tot i que els astrònoms no coneixen del tot la seva posició suposen que es deu trobar a uns 30.000 anys llum de la terra.  

Hi ha molt poca informació sobre Swift J1745-26 ja que està recentment descobert i falten un munt de dades per averiguar. 

 

 

Fonts: http://www.abc.es/20121008/ciencia/abci-descubren-nuevo-agujero-negro-201210081030.html

http://www.nasa.gov/vision/universe/starsgalaxies/black_hole_description.html

http://www.astromia.com/universo/agujerosnegros.htm

http://en.wikipedia.org/wiki/Swift_J1745-26

http://sobreagujerosnegros.blogspot.com.es/

Amàlia Prat

Comença un nou curs

El descobriment d'una nova classe de cèl·lules mare en el cervell

Un grup d’investigadors d’una universitat de Suècia han descobert un nou tipus de cèl·lules mare en el cervell adult (analitzant un teixit cerebral que provenia d’una biòpsia) que poden proliferar i formar varis tipus de cèl·lules, i, el més important que poden formar cèl·lules noves al cervell.

Molts científics esperen aprofitar això per a la cura de certes malaties cerebrals i reparar-ne lesions. 

la funció especifica d’aquestes cèl·lules encara no està del tot clara, però creuen que tenen un gran potencial per al desenvolupament d’altres tipues de cèl·lules. 

En altres òrgans han obtingut evidències que aquest tipues de cèl·lules són capaces de reparar certs teixits i cicatritzar ferides. per lo tant, el següent pas serà controlar i millorar les seves propietats am el fi de poder-les emplear en teràpies dirigides a una zona del cervell específica. 

Els autors de la investigació esperen que això pugui conduir a un nou coneixement dels mecanismes de reparació cerebral. El seu objectiu és fortalitzar aquests mecanismes i desenvolupar nous tractaments que permetin reparar lesions al cervell.

Ratolins tetraplègics

Un grup d’investigadors suïssos ha aconseguit que rates amb una lesió medul · lar puguin tornar a caminar. Malgrat el bon resultat, els mateixos responsables del treball han advertit que això no significa que s’hagi trobat una cura per les víctimes de paraplegia, encara que sí "podria obrir la porta a noves formes de tractar a aquests pacients".

Les rates van recuperar la mobilitat gràcies a un tractament de neurorehabilitació de dues setmanes basat en una combinació d’estimulació electroquímica i l’ús d’un arnès robotitzat, com explica Gregoire Courtine, de l’Escola Politècnica Federal de Lausana, el coordinador del treball que publica Science aquest divendres. Gràcies a això van aconseguir que les rates recuperessin la capacitat de practicar moviments voluntaris.

Els fàrmacs que es van administrar als rosegadors tenien la missió de reemplaçar la funció dels neurotransmissors que coordinen els moviments dels membres inferiors. Entre 10 i 20 minuts després de la injecció, els investigadors van estimular elèctricament la medul · la mitjançant uns elèctrodes implantats en la pròpia medul · la.


Al suspendre les rates en l’aire amb ajuda d’un arnés perquè recolzessin les potes posteriors al terra, els rosegadors van aconseguir no només moure les cames, sinó també pujar escales al cap de diverses setmanes de tractament.

Perquè aquesta teràpia pogués aplicar-se en humans hauria de salvar, almenys, dos obstacles, segons unes declaracions realitzades a Reuters per l’especialista en lesions medul · lars Elisabeth Bradbury, del King ’s College de Londres. D’una banda, els problemes que presenten els pacients amb tetraplegies no solen tractar-se de talls nets com els que es van practicar a les rates. De l’altra, no és clar si aquest tractament combinat de fàrmacs i electroestimulació podria regenerar la funció d’una medul · la amb una lesió d’anys de durada.

 

Anna Ruiz

El 70% dels càncers d'ovari es fa resistent al tractament de primera línia

Més del 70% de les dones que tenen un càncer d'ovari es torna resistent a la quimioteràpia amb carboplatí. Això és un gran problema, perquè si hi ha una recaiguda, cosa molt freqüent que en un parell d'any passa al 80% de les afectades, tenen poques opcions de curar-se, indica Enrique Poveda, cap del Grup espanyol de Recerca en Càncer de Ovari (Geico ) durant una entrevista a Chicago, on se celebra el congrés de l'Associació Americana d'Oncologia Mèdica, la trobada mundial d'aquesta especialitat. "De fet els tractaments actuals són tan poc actius que fins i tot es planteja no donar-los si la dona té altres problemes", afegeix Poveda.

Afortunadament, es tracta d'un càncer poc freqüent: uns 3.000 o 3.500 diagnòstics a Espanya l'any. El problema és que com no hi ha indicadors previs, solen ser tardans, cosa que agreuja la situació.

La novetat presentada al congrés és una teràpia combinada que per primera vegada, "duplica el temps de progressió i redueix les recaigudes un 50%, explica el metge. El portaveu de Roche fa broma: "El Avastin al poder". I és que aquesta ja antiga molècula, amb més de 10 anys al mercat, és una de les components de la solució. Es tracta d'un fàrmac, desenvolupat per Roche, el laboratori que ha convidat a EL PAÍS al congrés, que té una activitat peculiar: no ataca els tumors, sinó que impedeix que es formin els capil · lars sanguinis que els alimenten. Per això va començar usant-se per càncer de còlon, però ara s'assaja en altres tumors. A més, els bons resultats del treball, denominat Aurelia (Roche utilitza noms de dones per als seus projectes) els permeten superar el mal gust de boca que l'agència del medicament nord-americà els revoqués la indicació que es fes servir per al càncer de pulmó.

 

Anna Ruiz Albacete

El cruel secret del Zoo de Barcelona

(Ja l’havia enviat fa 5 hores pero com que no surt encara ho torno a escriure, segur que es gafe i aparaixaran de cop).

Aquesta és la realitat del Zoo de Barcelona:

Tot s’explica en el video, així que us deixo el video insertat, aquest és el link:

https://www.youtube.com/watch?v=4txn7iPFYxM

És realment penós, de fora tot sembla molt bonic però la realitat és una altra...

 

Eduard Esteller

El treball amb anticossos guanya el premi Príncep d' Astúries d' Investigació Científica i Tècnica

Els guanyadors del premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica han estat el biòleg Gregory Winter i el patòleg Richar Lerner. Han dut a terme una investigació sobre el sistema immunitari, utilitzen els anticosos com eines terapèutiques i han pogut proporcionar nous mètodes per prevenir i tractar desordres immunes, enfermetats degeneratives i diferents tipus de tumors. El seu treball, concretament, consta d’una creació d’un sistema immune en tub d’asaig on han pogut superar el nombre d’anticosos que el cos humà pot generar.

Gregory Winter, investigador britànic, destaca per la seva innovació de tècniques de creació d’anticosos terapèutics monoclonals, on ha aconseguit desarrollar tècniques perquè el cos no els identifiqui com a agents extranys.

Richar Lerner, patòleg estadounidenc, va concebre, disenyar i crear biblioteques combinatòries d’anticosos. Va separar l’esencia de la producció d’anticosos sense immunització y els seu mètode ha estat considerat com el més eficent per la producció d’anticosos totalment humans. També ha sigut pioner en el desenvolupament d’una estrategia d’estinada a catalitzar y accelerar reaccions químiques per les que els mètodes tradicionals no són eficients.

 

M’ha semblat força interessant aquesta notícia ja que si investigadors segueixen fen aquesta feina poc a poc podrem controlar molt més moltes malalties i com superar-les. Poder arribar a crear anticossos i superant el nombre que produeix el cos de manera natural ho trobo una cosa molt positiva. Podem esperar que d’aqui poc temps trobin moltes solucions a problemes que actualment no sabem ni com es produeixen i els podrem curar. Aquests avenços són molts positius per a tots, des del meu punt de vista.

 

 

 Aquesta notícia l’he trobada a aquí: http://www.muyinteresante.es/un-biologo-y-un-patologo-premio-principe-de-asturias-de-investigacion-por-sus-trabajos-con-anticuerpos

 

Nàdia Ventura

DESCOBRIMENT DE RAJOS GAMMA QUE EXPLOTEN DES DEL CENTRE DE LA VIA LACTEA

-Des de sempre s’ha pensat que el centre de la Via Làctia ha mostrat sempre molt poca activitat i ha sigut sempre tranquil·la per que les galàxies actives tenen nuclis molt brillants que estan alimentats per forats negres que s’alimenten de material i de tant en tant escopien dolls en direccions oposades. Doncs ara s’ha descobert que dolls de rajos gamma suggereixen que el forat negre central de la Via Làctia va ser molt més actiu en el passat.

La NASA ha descobert pel telescopi  espacial Fermi els dos dolls. S’expandeixen des del centre galàctic fins a una distància de 27 mil anys llum per dalt i per baix del pla galàctic. Aquest descobriment pot estar relacionat amb les misterioses bombolles de rajos gamma que aquest mateix telescopi va descobrir l’any 2010 i les quals també s’expandeixen a 27 mil anys llum. Però allà on les bombolles són perjudicials al pla galàctic, els dolls de rajos gamma estan inclinats en un angle de 15º i això podria reflectir una inclinació del disc d’acreció que envolta el forat negre. 

Els dolls van ser produïts quan el centre galàctic va deixar anar plasma. Són enfortits per la dispersió inversa de l'efecte Compton. En aquest procés els electrons que es belluguen gairebé a la velocitat de la llum xoquen amb la llum de baixa energia com els fotons de radio o de llum infraroja. La unió incrementa l'energia dels fotons cap a la part de rajos gamma de l'espectre electromagnètic. 

El descobriment deixa en dubte la pregunta de quan va ser la última vegada que el centre de la Via Làctia va estar en actiu tot i que han descobert que la mínima edat pot ser calculada dividint l'extensió dels 27 milions d'any llum entre la velocitat dels dolls. Es necessitaria una gran afluència de matèria per que el nucli galàctic s'encengués de nou i s'estima que es necessitaria un núvol molecular amb 10 mil vegades la massa del sol. 

 

 

Inyecciones sin agujas

Un equipo de investigadores del MIT (Massachusetts Institute of Technology) ha desarrollado un sistema que permite inyectar una gran variedad de fármacos a través de la piel sin necesidad de emplear agujas. El trabajo se publica en la revista Medical Engineering & Physics y sus creadores están haciendo pruebas para adaptarlo a los diferentes tipos de piel. 

El mecanismo se basa en las fuerzas de Lorentz, que son aquellas que se ejercen por el campo magnético al recibir una partícula cargada o una corriente eléctrica. Consta de un imán muy pequeño y potente rodeado por una bobina de alambre unida al émbolo de una cápsula que contiene los fármacos a inyectar. Cuando se aplica una corriente eléctrica, esta interacciona con el campo magnético y produce una fuerza tal que empuja el pistón, permitiendo que la cápsula se abra e inyecte su contenido a gran velocidad a través de la piel.

Ademas este nuevo y ingenioso sistema supone un avance frente a otras formas de inyectar sustancias sin agujas. Por ejemplo, los parches empleados para dejar de fumar son capaces de suministrar los fármacos, pero el tamaño de las sustancias no puede superar al de los poros de la piel, ya que pasan a través de ellos. El nuevo mecanismo no tiene restricciones de tamaño y, además, la corriente aplicada se puede modular para adaptarse tanto a la velocidad de inyección deseada, como a las características propias de cada piel. "No es lo mismo inyectar una vacuna a través de la piel de un bebé que hacerlo en la mía, obviamente se necesita mayor presión en mi caso", explica Catherine Hogan, una de las autoras.

Además, los investigadores están trabajando en un sistema que incorpore vibración con la finalidad de poder disolver polvos en agua, un avance que tendría usos muy útiles. Por ejemplo, uno de los principales problemas de la aplicación de vacunas en países en desarrollo es su conservación, ya que estas se tienen que mantener en frío. Si se suministraran en forma de polvos se eliminaría este problema. 
Aunque el sistema aún se encuentra en pruebas, seguro que a partir de ahora las personas con pavor a las agujas ya podrán respirar más tranquilas.

http://e-consulta.com/index.php?option=com_k2&view=item&id=34727:llegan-las-inyecciones-sin-aguja&Itemid=332

Héctor Hernández Sánchez