El ADN como disco duro

Tras tres años de trabajo y un total de 750 intentos, Jerome Bonnet y sus colegas de la Universidad de Stanford (EE UU) han conseguido desarrollar un sistema para codificar, almacenar y borrar datos digitales en el material genético de células vivas. En términos prácticos, los científicos han creado el equivalente genético de un “bit”, la unidad mínima de información digital, con la que pueden representarse dos valores, cero o uno, apagado o encendido. En este caso, se emplean segmentos de ADN que “valen cero si apuntan en una dirección, y toman como valor uno en la dirección contraria”, aclaran los investigadores. Los datos pueden leerse con facilidad, ya que las secciones de ADN han sido previamente modificadas para brillar con color verde o rojo dependiendo de su orientación. Y al tratarse de una memoria no volátil, almacena información sin consumir energía.

Disponer de la posibilidad de programar y almacenar datos dentro del ADN de las células promete ser una herramienta muy útil para estudiar el cáncer, el envejecimiento, el desarrollo de los organismos… Por ejemplo, el dispositivo permitiría contar cuántas veces se divide una célula, y averiguar así a partir de qué momento se vuelven cancerígenas.

http://www.xatakaciencia.com/tecnologia/usando-adn-como-disco-duro

http://www.martinoticias.com/content/salud-ciencia-tecnologia-adn-/11434.html

Héctor Hernández Sánchez

Per fi algú ha construït un autèntic sabre làser com els de Star Wars

Tard o d’hora algú havia de fer realitat els somnis de milions d’espectadors de diverses generacions. Des que el 1977 vam veure a "La guerra de les galàxies" com la llum blava del sabre làser del pare de Luke trencava el silenci d’una tranquil · la barraca del desèrtic Tatooine, tots vam voler un. Però clar, la fantasia de George Lucas és així i tal cosa semblava tècnicament impossible. Fins avui, precisament el Star Wars Day que commemora l’estrena del primer lliurament de la Saga Galàctica. En Wicked Lasers han aconseguit un sabre làser que permet encendre i apagar l’arma a l’estil del que veiem a la pantalla gran, com podràs comprovar al vídeo que hi ha a continuació.

 Comencem per precisar que per temes de drets d’autor i perquè les hosts d’advocats de Lucasfilm no caiguin sobre ells com un núvol de Tie Fighters, en Wicked Lasers han batejat el seu invent com LaserSaber (sabre làser) a diferència de la denominació oficial Lightsaber (sabre de llum).

 El mecanisme amb aquesta peculiar i espectacular funció d’encès / apagat, a més del seu potent efecte lluminós, s’han de l’ús d’un mecanisme magnètic especial. Els sabressón intercanviables i poden adaptar-se als models de làser Spyder3 de manera que hi hagi varietat a l’hora de recrear aquesta arma noble per temps més civilitzats.

 

 

Oriol Hortal

Una extranya forma de vida trobada en un llac noruec

Dins la comunitat científica estan exaltats degut a la troballa que van fer, farà unes setmanes, d’un microorganisme que van trobar en un llac del sud de Noruega i que es únic per diferents raons.

Per començar no se sap de cap altre grup d’organisme que descendeixi de tan a prop de les arrels de l’arbre de la vida. Per això els investigadors que van trobar-lo afirmen que pot ser utilitzat per reconstruir el passat i conèixer millor les formes de vida de fa més de mil milions d’anys.

Aquesta nova forma de vida descoberta no encaixa en cap de les branques principals. No és ni un animal, ni un vegetal, ni un fong, ni un paràsit ni res semblant. Sabem que es desenvolupa en les arrels d’una espècie eucariota.

Es calcula que aquest microorganisme va aparèixer farà uns mil milions d’anys

El ser descobert té quatre flagels. Ni un com els dels mamífers fongs i amebes ni dos com les plantes, algues o certs paràsits unicel·lulars.

Realment, es tenia coneixement de l’existència d’aquest microorganisme des de 1865 pero les seves rareses no s’havien tingut en compte. Ha sigut ara que gràcies a anàlisis genètics molt avançats, els investigadors han entès la importància d’aquesta espècie en la historia de la vida a la Terra.

L’única concordança que han aconseguit trobar, i és només parcial, ha sigut am una seqüència genètica procedent del Tibet.

Investigadors: Kamran Shalchian-Tabrizi, Dag Klaveness, Jon Brate i Sen Zhao

http://noticiasdelaciencia.com/not/4350/la_extrana_forma_de_vida_hallada_en_un_lago_noruego/

Andrea Albajar

Venus passarà entre la Terra i el Sol

El 5 de juny de 2012, Venus passarà per davant del Sol reproduint una silueta que és probable que ningú de nosaltres ho pugui tornar a veure

Els transits de Venus venen en parelles i cada parella ve separada per més de cent anys. La que succeirà aquest juny es el segon transit d’una parella que comprèn de 2004-2012 i el pròxim no serà fins l’any 2117.

El transit dura quasi 7 hores i comença a les 22:09 (UTC) del 5 de juny. A la meitat de l’oceà Pacífic és veurà realment bé perquè el Sol estarà a sobre durant tota la travessia. En els EE.UU. el millor moment serà durant la posta de Sol. La imatge que es podrà observar serà la d’una esfera solar vermella ataronjada tacada per una rodona fosca i petita, Venus.

Els experts recomanen prendre mesures abans d’observar el fenomen utilitzant filtres solars, alguna tècnica de projecció o telescopis solars ja que no és recomanable mirar directament el Sol.

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/05/27/ciencia/1338118279.html

Andrea Albajar

Descubren en la boca de la ballena azul un órgano para coordinar sus tragos

Científicos norteamericanos han descubierto en la boca de la ballena azul  un órgano antes desconocido que explica la biomecánica de sus bocados. “Es una cavidad llena de gel en la barbilla del rorcual y situada entre las dos mandíbulas, que están separadas y no fusionadas”, describe a SINC Nicholas D. Pyenson, investigador del Instituto Smithsonian (EE UU) y autor principal del trabajo que esta semana se publica en Nature.

La característica principal de este linaje de mamíferos son los pliegues que doblan la piel de su garganta y de su vientre.Estos se estiran rápidamente el pellejo para tragar grandes cantidades de agua de la que pescan los invertebrados marinos que componen su dieta.

El órgano sensorial permite a la ballena azul coordinar sus seis metros de mandíbulas, que abre y cierra en tan solo unos 10 segundos. Movilizar tal retahíla de dientes supone un coste biomecánico elevado, pero la estrategia resulta energéticamente eficaz.

Según Pyenson, las ‘bocanadas’ “activan pequeños receptores en la cavidad llena de gel que registran los movimientos de la mandíbula y la expansión de la bolsa en la garganta”. Los científicos han desarrollado un modelo matemático basado en “la física del paracaídas” para predecir la coordinación de los grandes bocados del rorcual.

Gracias al nuevo órgano sensitivo, “los rorcuales se alimentan de esta forma que les ha permitido evolucionar y tener un cuerpo tan grande”, dice Pyenson. Los investigadores interpretan que el órgano está implicado en otros procesos de coordinación que facilitan su alimentación, como la detección de la presa.

 

 

Carla Ruy-Wamba

Rússia planeja enviar vehicles robòtics a la lluna el 2020

Científics russos planegen enviar dos vehicles robòtics a la Lluna després de 2020 i diverses sondes de descens després de 2022, segons el programa espacial de l’Acadèmia de Ciències de Rússia.

D’acord amb el projecte del programa d’exploració espacial elaborat per l’Acadèmia de Ciències de Rússia, els vehicles i les sondes formaran part de l’estructura del polígon lunar que constituirà el nucli de la futura base lunar russa, ha indicat l’agènciaRIA Novosti.

L’objectiu de les investigacions serà explorar les regions polars de la Lluna, on van serdescoberts gel i substàncies volàtils. Així mateix, s’investigarà l’exosfera formada per la pols lunar impactat per l’energia del Sol

El programa de l’Acadèmia de Ciències de Rússia preveu portar a la Terra mostres de la substància de les regions polars de la Lluna per a realitzar investigacions detalladesde la seva estructura fina i de la composició d’isòtops.

Les investigacions-segons la Academa-es necessiten per poder enviar al polígon lunarsondes automàtiques que durien a terme experiments d’obtenció d’aigua, oxigen i hidrogen presents en el regolito lunar.

 

 

 

 

Font:http://www.informador.com.mx/tecnologia/2012/368352/6/planea-rusia-enviar-vehiculos-roboticos-a-la-luna-en-2020.htm

Germán Franco Leyva

Cotxes que condueixen sols circulant per les carreteres de Barcelona.

És mostra per primera vegada la tecnologia SARTRE (Safe Road Trains for the Environment) de vehicles capaços de circular sense conductor, o sense necessitat que aquests intervinguin en la conducció, provat en carreteres obertes i en condicions de trànsit real.

El comboi format per tres turismes (Volvo XC60, Volvo V60 i Volvo S60) més un camió Volvo al cap va recórrer 200 km a una mitjana de 85 km / h per carreteres de Barcelona. La tecnologia utilitzada inclou, a més d'un sofisticat programari, mecanismes per automatització del vehicle, càmeres, radars i sensors làser.

http://www.youtube.com/watch?v=-jQ1U9KZfWg&feature=player_embedded#!

Ivan Cascos

MUTACIÓN DEL PELO RUBIO

El grado de pigmentación en los humanos es muy variable de unas poblaciones a otras, y depende fundamentalmente de dos aspectos, por un lado de la exposición a la radiación ultravioleta y por otro del tipo y cantidad de melanina producida en los melanocitos. Estas células están presentes y son las responsables del color de los ojos, la piel y el pelo.

El color de pelo rubio natural es una característica genética rara en los humanos, y es exclusivo, o casi, de las poblaciones de Europa y Oceanía. Las Islas Salomón forman un país insular independiente de Oceanía, en la Melanesia, con un territorio formado por más de 990 islas repartidas entre dos archipiélagos: el archipiélago homónimo, al sureste de Papúa Nueva Guinea, y las islas Santa Cruz, situadas al norte de las islas Vanuatu. La población que habita estas islas, presenta una tónica general diferente en lo que se refiere a la pigmentación observada en un lugar cercano al ecuador, donde la radiación ultravioleta es muy alta. Aunque tienen la piel más oscura a parte de África, sin embargo también muestran la más alta frecuencia de rubios fuera de Europa.

En un trabajo recientemente publicado en la revista Science se ha estudiado la base genética del color de pelo rubio de los nativos de las Islas Salomón, y se ha encontrado que la causa es una mutación en el gen TYRP1 (proteína relacionada con la actividad tirosinasa). Esta mutación tiene carácter recesivo, se necesitan dos copias del gen mutado para dar lugar al fenotipo, tiene una frecuencia de 26 % en las islas Salomón, y no existe en ninguna población fuera de Oceanía.

Las conclusiones de este trabajo, más allá de lo avances relativos a la pigmentación humana, indica la utilidad del estudio de poblaciones humanas minoritarias para poder identificar nuevos genes y mutaciones, y dilucidar la base genética de las variaciones fenotípicas humanas.

EL PLOMO Y LA CAZA

El plomo de los perdigones que se utilizan para cazar pueden dejar un rastro en la carne de los animales capturados

El plomo es un metal pesado que, aunque parezca mentira, puede hallarse en determinados alimentos. Las vías por las que llega a ellos son dos: a través del medio ambiente o de ciertas actividades protagonizadas por ser humano. A pesar de que su uso se ha sustituido poco a poco por otros materiales en el campo de la construcción, en la elaboración de pinturas o en la fabricación de tuberías, la exposición de las personas a través de la alimentación continúa vigente. Además de los cereales, las verduras y el agua, otra de las principales fuentes de exposición es la carne de caza. Este riesgo, conocido desde hace ya varios años, cuenta ahora con una nueva investigación que revela que los fragmentos de perdigones que permanecen en la carne pueden dejar pequeñas partículas de plomo que se distribuyen a través de los tejidos del animal, con independencia del modo de cocción que se aplique.

 

El plomo es un metal muy tóxico para los animales. Algunas de las vías a través de las que este metal llega a la carne son los perdigones o cartuchos, que dejan un rastro de unos miligramos en la herida de especies como la perdiz, el ánade o el faisán, así como las balas que permanecen en el suelo durante años y que ingieren los animales. Otro de los riesgos está relacionado con el tratamiento culinario al que se someten estas carnes, algunos de los cuales puede favorecer su difusión. Los síntomas más característicos tras un exceso de este metal en los alimentos son daños renales, anemia e hipertensión. Para reducir estos riesgos ya se buscan desde hace tiempo alternativas al plomo. De ahí que las balas elaboradas con este metal se hayan empezado a sustituir por otros materiales como el cobre, no tan tóxico, el acero para caza menor y el bismuto para especies como conejos y liebres.

arturo izquierdo

Ús de sangoneres com a recolectores d'ADN

Al voltant d'una quarta part de les espècies de mamífers del món estan en perill d'extinció. No obstant això, és difícil i costós vigilar degudament les poblacions d'espècies de mamífers quan viuen en zones intransitables de la selva tropical.

Un equip de científics ha desenvolupat ara un mètode eficaç i barat que podria ser la solució a aquest problema.

El Parc Zoològic de Copenhaguen i la Universitat de Copenhaguen, a Dinamarca, han desenvolupat en col · laboració un mètode nou i revolucionari, encara que simple i barat, per fer un seguiment bàsic de mamífers en les selves tropicals del sud-est asiàtic.

Aquest mètode consisteix a recollir, de les selves tropicals, sangoneres que han estat succionant sang dels mamífers, i després analitzar aquesta sang a la recerca d'ADN de mamífers. Usant aquest mètode, els investigadors poden obtenir una panoràmica general de la biodiversitat dels mamífers sense haver de trobar-los.

En aquest cas, les sangoneres usades viuen als hàbitats terrestres de les selves tropicals de gran part del sud-est d'Àsia.

L'important del nou mètode desenvolupat per l'equip de Tom Gilbert i Mads Bertelsen és que els estudiosos de la fauna no han de dependre de les eines habituals, com trampes-càmera que automàticament fotografien a l'individu que passa pel lloc escollit, recol · lecció de pèls , recol · lecció d'excrements, o el rastreig d'empremtes, per identificar els mamífers esmunyedissos a les zones aïllades de la selva tropical.

Aquests mètodes tradicionals són sovint molestos i ineficients.

En canvi, els investigadors poden recol · lectar les sangoneres quan aquestes goludament se'ls acosten a la recerca de sang.

Una dona amb paràlisi aconsegueix controlar el braç d'un robot amb els seus pensaments

Usant només els seus pensaments, una dona de Massachusetts, que pateix paràlisi des de fa 15 anys, ha aconseguit controlar un braç robòtic per agafar una tassa de cafè i portar als seus llavis, segons informen investigadors en l'últim avanç en aplicacions de les ones cerebrals per ajudar a persones discapacitades.

L'any passat van succeir dues històries similiars: un home tetraplègic a Pennsylvania li va donar la mà a la seva nòvia, i un home parcialment paralitzat que va controlar a distància un petit robot.

La notícia sembla sorprenent, però amb l'ús d'aquesta tecnologia es podrien ajudar a les persones discapacitades en la seva vida quotidiana? Els experts en rehabilitació es mostren optimistes respecte a això i també que la tecnologia millori amb el temps i, per tant, es redueixi el seu cost.

L'últim informe, que va ser publicat aquest dimecres a la revista Nature, està escrit per científics de la Universitat de Brown, de Providence VA Medical Center, a Rhode Island, de la Harvard Medical School i altres centres.

En l'últim informe, publicat aquest dimecres a la revista Naturees descriu com dues persones, que han perdut l'ús dels seus braços i cames a causa d'un accident cerebrovascular, van ser capaços de controlar els braços robòtics amb l'ajuda d'un diminut sensor implantat en els seus cervells.

El sensor, de la mida d'una aspirina per a nadó, va enviar senyals al cervell d'una dotzena de participants en el estudio.Un ordinador, connectat al xip, les va traduir després en ordres als braços robòtics.

L'equip va ensenyar a interpretar els patrons cerebrals a través de la pràctica, ja que els participants van pensar que el robot movia els braços i després van imaginar que els movien de la mateixa manera.

En un test per provar el sistema, els dos participants van tractar de dirigir un braç robòtic per agafar i estrènyer pilotes d'escuma. L'home ho va aconseguir en menys de la meitat dels seus intents, però la dona era capaç de fer-ho al voltant del 60 per cent.

La dona, Cathy Hutchinson, també se li va demanar utilitzar el braç per prendre el cafè.Això va implicar recollir l'ampolla, portar-la cap els llavis per beure amb l'ajuda d'una palleta, i posar una altra vegada l'ampolla a la taula. Hutchinson va tenir èxit en quatre dels sis intents amb el braç, que va ser programat especialment per a la tasca.

"El somriure a la cara ... era una cosa meravellosa de veure", va dir el doctor Leigh Höchberg, un investigador de la Providence VA, Brown i l'Hospital General de Massachusetts.

Els investigadors van dir que, en el cas de Hutchinson, els resultats mostren que el xip implantat encara funcionava després de cinc anys, i que el seu cervell generava senyals útils tot i que no s'havien mogut els braços durant gairebé 15 anys.

Els dos següents objectius seran un dispositiu implantat que servirà per reactivar les extremitats paralitzades d'una persona i l'operació de pròtesi per a amputats, segons els investigadors.

 

Aina Canyelles

http://www.lavanguardia.com/ciencia

EL MITE DEL YETI SOTA UNA PROVA D'ADN

Un equip de la Universitat d'Oxford i de la Universitat de Lausana ha recorregut a proves genètiques d'ADN per provar l'existència del monstre conegut com el Yeti.

Per aconseguir-ho, els experts han recollit restes orgàniques que podrien pertànyer a la criatura, en llocs on alguns excursionistes han assegurat haver-lo vist.

Segons ha indicat un dels autors, Bryan Sykes, la idea d'aquest treball va sorgir arran de "els nombrosos informes enganyosos i excèntrics que existien" sobre el fenòmen del Yeti. "Vam decidir donar al cas un enfocament sistemàtic i utilitzar els últimsavenços en les proves genètiques", ha indicat.

D'aquesta manera, s'han realitzat "noves proves" sobre les proves ja existents d'anteriors albirament, amb resultats més fiables a causa de l'avanç tecnològic.

A més, s'ha recollit noves restes orgànics, com pèls, d'algunes zones en què, segons testimonis, habita la criatura. "Les proves fins ara en general han conclòs que les suposades restes del Yeti eren realment humans. Però això podria haver estat elresultat de la contaminació de proves i mai s'ha tornat a fer una revisió de dades", ha explicat Sykes.

Des que el 1951 una expedició a l'Everest va tornar amb fotografies de petjades gegants a la neu, s'ha especulat sobre les criatures gegants de l'Himàlaia, desconegudes per la ciència.

Des de llavors ha hagut informes de testimonis presencials que diuen haver-lo vist a l'Himàlaia, als Estats Units (on el coneixen com 'Bigfoot' o 'Sasquatch'), a les muntanyes del Caucas (on li diuen 'Almasty') i a Sumatra ('Orang Pendek')

 

Aina Canyelles

http://www.lavanguardia.com/ciencia/

Cameres de mobils

Les càmeres amb sensors CMOS, com les que incorporen els iPhone i altres telèfons mòbils, no graven totes les parts de la imatge al mateix temps, encara que després sí que es reprodueixen a la vegada. Això produeix un efecte 'persiana' o rolling shutter que fa aparèixer i desaparèixer les pales de les hèlixs o els ventiladors amb estranyes figures allargades.

Els investigadors Konstantin Bliokh i Nori Franco l'institut RIKEN al Japó acabende trobar distorsions similars al endinsar-se al món de la relativitat i de la físicaquàntica.

Són fenòmens molt difícils d'explicar en poques paraules, però els científics hanaconseguit descriure l'anomenat 'efecte Hall relativista' en objectes que giren a velocitats comparables a la de la llum, segons publiquen a la revista PhysicalReview Letters.

L'efecte Hall clàssic provoca l'aparició d'un camp elèctric perpendicular al moviment de les càrregues en un conductor sobre el qual actua un campmagnètic, però també s'observa en gasos d'electrons a nivell quàntic i es relaciona amb el spin (moment angular intrínsec de les partícules subatòmiques).

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=LVwmtwZLG88

 Gerard Lorente

 

 

La tioridazina mata cèl·lules canceroses

Bones notícies pel tractament del càncer. Un equip d’investigadors de la Universitat McMaster ha descobert que la tioridazina, un antipsicòtic utilitzat per al tractament de l’esquizofrènia, mata amb èxit a les cèl · lules mare canceroses en l’ésser humà. El fàrmac evita els efectes secundaris tòxics dels tractaments convencionals contra la malaltia.

Segons el científic Mick Bhatia, principal investigador de l’estudi:

“L’aspecte inusual del nostre troballa és la forma en què aquest fàrmac actua sobre l’ésser humà, mata les cèl · lules mare del càncer mitjançant el canvi en cèl · lules que no són canceroses. A partir d’ara podem provar milers de compostos, i amb el temps definir un fàrmac candidat que tingui pocs efectes sobre les cèl · lules mare normals i alhora mati les cèl · lules que inicien el tumor.”

I és que a diferència de la quimioteràpia i la radioteràpia, la tioridazina no sembla tenir un efecte sobre les cèl · lules mare normals. Una recerca que ofereix la possibilitat d’una nova via per al desenvolupament de medicaments contra diversos tipus de càncer ja que s’han trobat una altra mitja dotzena de fàrmacs que tenen potencial per actuar com el antipsicòtic.

La tioridazina treballa sobre el receptor de la dopamina en la superfície de les cèl · lules canceroses tant en la leucèmia com en pacients amb càncer de mama. Això significa que pot ser possible utilitzar-lo com marcador biològic que permeti la detecció primerenca i el tractament en els primers signes de progressió.

I és que el següent pas és posar a prova la tioridazina (i la resta de fàrmacs) en assajos clínics adreçats a pacients amb leucèmia mieloide aguda la malaltia hagi reaparegut després de la quimioteràpia. La idea és esbrinar si el fàrmac pot remetre el càncer prevenint seu retorn.

 

http://desdeelconurbano.blogspot.com.es/2012/05/tioridazina-mata-las-celulas-madre-del.html

http://www.medicalpress.es/tioridazina-mata-a-las-celulas-madre-del-cancer-en-humanos-evitando-efectos-secundarios-toxicos-contra-el-cancer

http://alt1040.com/2012/05/tioridazina-cancer

 

Eduard Esteller

Es troben restes de mamut a Barcelona

La troballa, una vegada més, de ossos sencers de mamut il·lustra la importància paleontològica de les restes de La Canonja, que a més a més presentant un bon estat de conservació. En aquest sentit, l'equipo de investigació vol agrair a l'Ajuntament d'aquest municipi la protecció que aquest any ha començat ha executar en un altre lloc del barranc l’anomenat La Mina, on si pretén excavar durant els pròxims 10-15 anys.

Noves butaques polivalents als hospitals milloren la condicions dels pacients

Diversos hospitals de Catalunya, com l'Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga, ha posat a la disposició dels seus pacients butaques elèctriques polivalents i amb rodes que es poden estirar completament i permetent que els malalts puguin estar còmodes durant el dia i els seus acompanyats dormin més còmodes a les nits. Aquestes butaques si cal, també es poden convertir en camilla i, fins i tot, en cadira de rodes.

Pels pacients aquest servei és gratuït, però els acompanyats han de pagar 5€ per cada 20 hores que la utilitzin o 20 € si la utilitzen 5 dies. Així, l’empresa que les ha creat recuperarà la seva inversió ja que  aquestes butaques no han costat diners a l'hospital: la instal·lació i el manteniment van a càrrec de l'empresa que les ha ideat, patentat, dissenyat i fabricat, DecamLux. L'hospital ha obtingut un benefici de la qualitat i renovació de material nou i polivalent.

És beneficiós per tothom ja que la seva utilització no és gaire cara, els pacients podran adoptar la posició que els vagi millor per la seva malaltia sense pagar més diners i facilitaran la feina a les infermeres.

Gemma Borràs

 

http://www.regio7.cat/bergueda/2011/12/04/lhospital-berga-pagament-butaques-llit/178447.html

 

Un planeta que s'evapora

Un equip d'investigadors ha trobat un planeta que es podria desisintegrar per complet d'aqui a 200 millons d'anys.

Aquest planeta està compost per pols i fa una orbita molt petita al voltant de la sevva estrella (segons diuen la mes petita que han trobat 15 H)

Ademés la escalfo que li arriba de l'estrella és de 2.000ºC  i aixó fa que la roca es fongi formant un hal de gas i pols al voltant del planeta.

«Creemos que este polvo está compuesto de partículas de tamaño submicrónico», explica Saúl Rappaport, el cap de la investigació. 

Aixó ho han pogut comprovar amb el telescopi keppler, el qual registra molt planetas per tal de trobar-n'he fora del sistema solar .

 

 

Ariadna Morales

http://www.antena3.com/noticias/ciencia/nasa-descubre-planeta-que-evapora_2012052100118.html

 

Científics regeneren el nervi òptic de ratolins recuperant-lis la visió

Aquest descobriment és una gran fita si tenim en compte que van intervenir a ratolins amb danys severs del nervi òptic puguent recuperar part de la percepció de profunditat i la capacitat de detectar  moviment del camp visual i percebre llum. Un important avenç cap a la recuperació de part de la funció visual en pacients cecs.

 La conseqüència més clara en els animals és que els permetia sincronitzar els seus cicles de son. Un èxit aconseguit a l’hospital de Neurobiologia a Boston.

 Segons expliquen els investigadors, la troballa podria fer que els pacients cecs per danys en el nervi òptic per trauma o glaucoma podrien ser capaços de recuperar part de la funció visual.

I és que estudis previs havien demostrat que les fibres del nervi òptic podien ser capaços de regenerar-se. La nova troballa mostra que aquestes fibres poden créixerprou com per arribar des de l’ull fins al cervell de manera que troben connexió amb lesneurones, permetent que els circuits visuals tornin a formar-se.


Tot i això, els científics indiquen que la visió recuperada pels ratolins intervinguts era limitada, no arribant a la capacitat de detectar objectes. Ara s’hauran de centrar en adaptar la troballa en un tractament efectiu en pacients humans, fent així útil tot aquest procés.

Si ho aconsegueixen, serà sens dubte un pas endevant en el tractament ocular de pacients amb desperfeccions oculars, fent possible en un futur que els cecs recuperin la visió.

 

http://alt1040.com/2012/05/regeneracion-del-nervio-optico

Eduard Esteller

Enfermedades Raras

Se denomina enfermedades raras a aquellas que afectan a un número limitado de personas con respecto a la población general, a menos de uno de cada 2.000.

Sin embargo, a mayoría de estas enfermedades son aún menos frecuentes, afectando a una de cada 100.000 personas. Se estima que hoy existen entre 5.000 y 8.000 enfermedades raras diferentes, que afectan entre el 6% y 8% de la población en total.

 

Síndrome X-frágil:

 

El síndrome X frágil es una enfermedad genética rara, debida a un defecto hereditario en el cromosoma X. Es la causa conocida más frecuente de retraso mental hereditario y la segunda cromosopatía después del síndrome de Down.

Síndrome de Moebius:

El Síndrome de Moebius es una enfermedad rara del desarrollo. Dos importantes nervios craneales, el 6º y 7, no están totalmente desarrollados en estos pacientes. Esta enfermedad causa parálisis facial y falta de movimiento en los ojos.

 

Esclerosis Lateral Amiotrófica:

 

La esclerosis lateral amiotrófica (ELA) es una enfermedad neurodegenerativa que causa una pérdida progresiva de las neuronas motoras. La enfermedad es implacablemente progresiva, con discapacidad y minusvalía en aumento, conduciendo generalmente a la muerte como consecuencia de insuficiencia respiratoria.

 

Progeria de Hutchinson-Gilford:

 

La progeria de Hutchinson-Gilford es un síndrome extremadamente raro caracterizado por un envejecimiento prematuro de inicio postnatal. La muerte prematura se produce por arterioesclerosis o enfermedad cerebro-vascular.

 

Síndrome de Marfan:

 

El síndrome de Marfan es una enfermedad hereditaria rara del tejido conjuntivo que sobre todo afecta al esqueleto, los pulmones, los ojos, el corazón y los vasos sanguíneos. Clínicamente se caracteriza por talla superior a la media, envergadura que supera a la altura y malformaciones óseas Se acompaña de hiperextensibilidad de las articulaciones, rodillas y piernas curvadas hacia atrás, pies planos, miopía aguda y suele afectar a las arterias y al corazón.

 

Insensibilidad Congénita al Dolor:

 

La Insensibilidad Congénita al Dolor (CIP) es un desorden genético que afecta al sistema nervioso autónomo, que es el que controla además de otras cosas, la habilidad para sentir el dolor y la temperatura. Los pacientes que la padecen interpretan de forma anormal los estímulos dolorosos. Como consecuencia, corren el riesgo de sufrir lesiones (traumatismos, fracturas, luxaciones, quemaduras...) y morir más jóvenes.

 

Gerard Canillas

Diferències cerebrals entre persones anorèxiques i obeses

Els cervells de les persones anorèxiques i els de les persones obeses mostren diferències segons diu una nova investigació que ha comprovat que la manera en que el nostre cervell respon davant del menjar canvia segons la persona. Totes aquestes diferents conductes alimentàries abracen des de la passió per provocar-se el vòmit després de menjar fins el deliri i les ganes d’ingerir menjar.

Aquest estudi busca una nova manera per ajuda a conèixer millor els trastorns alimentaris i la obesitat i a més a més, aprendre a tractar-los amb mètodes que tinguin més eficàcia.

Els trastorns alimentaris suposen la major part de la mortalitat dins de totes les malalties i trastorns mentals. Nacions com els EEUU, més de dos terços de la població té sobrepès o obesitat, factors de risc per la salut que estan associats moltes vegades a problemes cardiovasculars, diabetis i càncer.

L’equip de la doctora Laura Holsen, de l’Escola Mèdica de la Universitat de Harvard, a Boston, Massachusetts, i la doctora Laura Martín, del Centre Mèdic de la Universitat de Kansas, als Estats Units, realitzen escàners mitjançant una ressonància magnètica funcional per imatges dels cervells dels individus que pateixen algun trastorn alimentari (anorèxia nerviosa, obesitat simple...) També realitzen escàners de persones sanes per tal de poder fer comparacions amb els resultats obtinguts

Quan els pacients tenien gana es podien comprovar diferents actituds davant d’aquest fet: Les persones que patien anorèxia (les quals senten repulsió cap al menjar, per això restringeixen la digestió d’aliments) no feien cas i oblidaven les respostes que el seu cervell donava davant de les imatges d’aliments. En canvi, per les persones que pateixen la obsessió de menjar d’una manera compulsiva, la seva resposta era molt destacada i prestaven molta atenció a les imatges.

És a dir, les persones que pateixen anorèxia produïen molt poques respostes davant de la gana, mentre que les persones que pateixen obsessió per menjar elaboraven unes respostes molt més destacades.

 

http://www.amazings.com/ciencia/noticias_destacadas.html

 

 

MARIA DEL MAR FERRAN

1R. BATXILLERAT A