Gens que determinen el tamany del cervell humà i la seva intel·ligència

Un equip de més de 200 científics de 100 institucions d’arreu del món han treballat en el que ha estat l’estudi més gran sobre el cervell.

L’estudi també ha revelat nous gens que podrien explicar diferències entre individus en la intel·ligència i la mida del cervell.

Tres anys enrere, el laboratori de Paul Thompson, professor de neurologia en l’Escola de Medicina David Geffen de la UCLA (Universitat de Califòrnia a Los Angeles), va iniciar una col·laboració científica amb els genetistes Nick Martin i Margaret Wright de l’Institut d’Investigació Mèdica de Queensland.

 Aquests laboratoris van contribuir a la investigació reunint i aportant els seus escanejos cerebrals i dades genòmiques. D’aquesta manera, va néixer el Projecte ENIGMA (per les sigles de Enhancing Neuro Imaging Genetics through Meta-Analysis).

Els investigadors del projecte ENIGMA van mesurar la grandària del cervell i el dels seus centres de memòria, en imatges de ressonància magnètica de 21.151 persones sanes, analitzant alhora l’ADN de cadascuna.

Quan els científics van analitzar l’ADN de les persones les imatges de les quals mostraven cervells més petits, van trobar una reiterada relació entre canvis en el codi genètic i centres de la memòria més petits.

Els investigadors del projecte ENIGMA també han descobert gens que expliquen diferències individuals en la intel·ligència. Han constatat que una variant en un gen anomenat *HMGA2 afecta a la grandària del cervell i a la intel·ligència de la persona.ç

Ferran Farled

Els algoritmes de Google i Facebook s'apliquen en la investigació contra el càncer

Les estratègies dels cercadors i les xarxes socials han servit com a model en l’estudi de marcadors del càncer de pàncrees. Gràcies a elles, un equip de científics alemany ha analitzat 20.000 proteïnes i ha trobat que set d’elles són importants en la progressió d’aquesta malaltia oncològica.

Com decideix Google quines pàgines són les més rellevants i la manera com es relacionen els usuaris de Facebook són dues estratègies que s’han utilitzat per trobar proteïnes clau en el desenvolupament del càncer de pàncrees. Aquest és el resultat d’una investigació alemanya que es publica a la revista Plos Computational Biology.

Els científics de la Universitat de Dresden van emprar una modificació de l’algorisme ’PageRank’ de Google per testar la possible rellevància de 20.000 proteïnes en el càncer de pàncrees. El resultat és la troballa de set molècules que poden ajudar a determinar l’agressivitat del tumor i com d’intensa ha de ser la quimioteràpia que rebi el pacient.

Al principi, l’equip va experimentar amb les seves pròpies estratègies de recerca, però "aviat ens vam adonar que l’algoritme que necessitàvem ja existia", comenta Winter. "Estarem encantats de facilitar el codi que hem utilitzat i les instruccions per fer-ho servir a tot aquell que ho necessiti", asseguren els investigadors.

Encara que els biomarcadors trobats semblen significar un avanç en el diagnòstic del càncer de pàncrees, encara no es poden aplicar a la pràctica clínica. "Queda molt camí per recórrer si volem transformar aquests descobriments en fàrmacs que aturin la progressió del càncer", comenten els autors.

El grup de Winter ja està col · laborant amb RESprotec, una companyia biotecnològica que treballa en el desenvolupament de nous medicaments relacionats amb el càncer pancreàtic.

Diana Castillón

El gran vermell va tenir un oceà

Un vast oceà va cobrir probablement un terç de la superfície de Mart fa uns 3.500 milions d'anys, segons revela un nou estudi realitzat per científics de la Universitat de Colorado. L'estudi és el primer que combina l'anàlisi de diferents estructures relacionades amb l'aigua, entre elles desenes de dipòsits provocats per deltes de llits i milers de valls de rius, per detectar la presència d'un oceà sostingut per una hidrosfera global a l'antic Mart .

Més de la meitat dels 52 dipòsits de deltes de riu identificats pels investigadors en el nou estudi. Cada un d'ells va ser alimentat per nombroses valls fluvials-probablement va marcar els límits de l'oceà proposat, ja que tots estaven aproximadament a la mateixa altura. Vint dels 52 deltes es connecten a l'antic oceà de Mart.

L'estudi implica que l'antic Mart probablement tenia un cicle hidrològic global semblant a la Terra, que incloïa precipitacions, formació de núvols i de gel i l'acumulació de les aigües subterrànies.

La utilització d'un sistema d'informació geogràfica conclou que l'oceà probablement va cobrir al voltant del 36 per cent del planeta vermell amb uns 124 milions de quilòmetres cúbics d'aigua.Amb aquesta quantitat, a l'antic oceà s'hauria format l'equivalent d'una capa profunda de 550 metres d'aigua repartida en tot el planeta. El volum dels antics oceans de Mart hauria estat d'aproximadament 10 vegades menys que el volum actual dels oceans de la Terra

L'apnea del son augmenta el risc de tenir tumors malignes i morir a causa d'un càncer

Després de realitzar un estudi durant 22 anys a més de 1500 persones, l’Hospital Clínic de Barcelona presentarà demà els seus resultats a Califòrnia en els que demostra que l’apnea del son, que sempre s’ha associat a problemes cardiovasculars o neurocognitius, també comporta un major risc d’aparició de tumors malignes i augmenta la mortalitat per càncer. Això és degut a la falta contínua d’oxigen (hipòxia) durant les interrupcions del son. És una malaltia que afecta un 5% de la població, tan a adults com a nens, i només és tractada en el 30% dels casos.

Abans de fer l’estudi amb persones es va fer amb ratolins i va donar els mateixos resultats. Es va demostrar que la interrupció intermitent de la respiració està relacionada amb la proliferació de cèl·lules melanoma i un augment del creixement tumoral.

Els resultats d’aquesta anàlisi formen part d’uns estudis que s’han presentat avui al congrés de la ATS i han demostrat que el risc de mortalitat per càncer es duplicava en els pacients que tenen apnea i el multiplica per cinc en els que el trastorn és greu.

Tal i com ha dit el doctor Josep Maria Montserrat, pneumòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona: Això no vol dir que el tractament de l’apnea millori el pronòstic o l’evolució de manera positiva dels càncers, però sí que ajudarà a evitar riscos.

És per això que actualment els pneumòlegs estan treballant en això, en la investigació de mesures per evitar la mortalitat per càncers i millorar la vida de les persones.

 

Gemma Borràs

http://www.larazon.es/noticia/3595-las-apneas-del-sueno-aumentan-el-riesgo-de-padecer-tumores-y-de-morir-por-cancer

Vol solar

Prova superada. L'avió solar que ahir va enlairar per intentar volar dia i nit impulsat únicament amb l'energia del Sol ha aconseguit el repte. Aquest succés suposa una fita en l'aviació i un pas important per aconseguir l'objectiu d'aconseguir donar la volta al món en avió sense utilitzar cap combustible.

 El Solar Impulse HB-SIA ha fet història a l'aconseguir volar dia i nit utilitzant únicament energia solar, sense ajuda de cap altre combustible. L'aeroplà va aterrar a les pistes de l'aeroport suís de Payerne a les 9 del matí, exactament 26 hores i 9 minuts després del seu enlairament des del mateix aeròdrom.

D'aquesta manera, s'ha convertit en el vol més llarg de la història d'un avió solar, aconseguint també l'altura màxima fins avui per un avió sostenible (8564 metres sobre el nivell del mar). L'aeroplà de 64 metres d'envergadura i 1.6 tones aconseguir una velocitat màxima de 126 quilòmetres per hora, i 43 quilòmetres per hora la velocitat mitjana del vol, gràcies a les 10.748 cèl·lules fotovoltaiques disposades en ell.

Com explicava el pilot encarregat d'aconseguir la gesta, André Borschberg, "he estat pilot durant 40 anys, però aquest vol ha estat el més increïble de la meva vida. Estava assegut davant els controls veient com la càrrega de les bateries es completaven gràcies al sol. Llavors arribem al moment més crític, ja que en ser la primera vegada que volàvem sense llum solar no sabíem si l'avió es mantindria en vol tota la nit com estava previst. En veure aparèixer el sol després de la nit em va envair l'alegria, el nivell de les bateries tornava a pujar amb l'energia que captaven els panells solars".

 

Més a prop de viatjar sense combustibles

Bertrand Piccard, precursor i president del projecte Solar Impulse, també es va mostrar emocionat quan l'avió va aterrar al petit aeroport suís, apuntant a més que "Estem més a prop de poder viatjar en avió sense utilitzar combustibles".

El proper repte del Solar Impulse serà creuar l'Atlàntic i, posteriorment, fer la volta al món fent escala en els cinc continents, amb el que serà l'avió definitiu.

Per Philipphe Lauper, consultor d'Altran, partner oficial d'enginyeria, immers en el projecte, "Aquest vol nocturn d'un avió solar és una fita molt major del que podem imaginar, doncs demostra que l'energia solar no tens límits i és perfecta per ser aplicada en altres aparells, com els automòbils o els electrodomèstics. Si la indústria automobilística aposta per l'energia solar d'una manera clara, s'obtindran grans resultats i en menys temps que en el sector aeronàutic "

Video de l'enlairament: http://www.youtube.com/watch?v=_fCTtUxN8bM

 

 

Víctor López

 

Agujeros negros avistados fuera de nuestra galaxia

El equipo de Mark Burke y Somak Raychaudhury, de la Universidad de Birmingham en el Reino Unido. Ha logrado observaron agujero negro de tamaña reducido fuera de nuestra galaxia, nunca habían logrado ver uno que se encontrara fuera del entorno de nuestra galaxia.

Este agujero negro se encuentra en la galaxia Centauro A, a 12 millones de años luz de la Tierra, estos agujeros de menor masa se forman cuando una estrella con mucha masa llega al final de su vida y expulsa el mayor parte de su material al espacio en una explosión como de supernova, dejando solo un núcleo compacto que poco a poco se va derrumbando sobre si mismo y formando un agujero negro.

Se cree que hay millones de estos agujeros negros de poca masa esparcidos por cada galaxia, aunque pueden ser difíciles de detectar, ya que no emiten luz, por lo que normalmente se les percibe a través de su acción sobre los objetos que les rodean, ya que al estar absorbidos se calientan i emiten rayos-X, a pesar de estos la mayoría de los agujeros negros siguen sin estar detectados.

Pol Álvarez Batlle

Las distracciones alivian el dolor

Las distracciones mentales facilitan el alivio del dolor, y esto no ocurre solo en la cabeza, según un informe publicado en la revista ’Current Biology’. Los resultados, basados en fMRI espinal de alta resolución (resonancia magnética funcional), mientras los participantes del estudio experimentaban niveles dolorosos de sensación de calor, muestran que las distracciones mentales inhiben la respuesta al dolor, en las primeras etapas del procesamiento de dolor central.

   "Los resultados demuestran que este fenómeno no es sólo un fenómeno psicológico, sino que un mecanismo neuronal activa la reducción de la cantidad de señales de dolor, que ascienden desde la médula espinal hasta las regiones cerebrales de orden superior",

El grupo de investigación pidió a los participantes que completaran una tarea de memoria -fácil o complicada-,mientras estaban más distraídos los participantes,    percibían menos el dolor.  Se les aplicaba a los participantes cierto calor en las extremidades , su experiencia menos dolorosa se reflejó en una menor actividad en la médula espinal, como se observó por los escáneres de resonancia magnética funcional.

También se volvió a  hacer las pruebas dándoles en este caso un fármaco , naloxona que bloquea los efectos de los opiáceos

 "Nuestros hallazgos refuerzan el papel de los enfoques terapéuticos cognitivo-conductuales, en el tratamiento de las enfermedades dolorosas", concluyen los investigadores.

Beber con la Mente

Según informan investigadores una mujer de Massachusetts  usando sólo sus pensamientos, que sufre parálisis desde hace 15 años, ha conseguido controlar un brazo robótico para coger una taza de café y llevársela a sus labios.

Un  informe que   fue publicado en la revista Nature, escrito por varios  científicos de la Universidad de Brown nos explica  cómo dos personas, que han perdido el uso de sus brazos y piernas a causa de un accidente cerebrovascular, fueron capaces de controlar los brazos robóticos con la ayuda de un diminuto sensor implantado en sus cerebros.

El sensor, del tamaño de una aspirina para bebé, envió señales al cerebro de una docena de participantes en el estudio. Un ordenador, conectado al chip, las tradujo después en órdenes a los brazos robóticos.

El equipo enseñó a interpretar los patrones cerebrales a través de la práctica, ya que los participantes pensaron que el robot movía los brazos y luego imaginaron que los movían de la misma

Cathy Hutchinson, también se le pidió usar el brazo para tomar el café.. Hutchinson tuvo éxito en cuatro de los seis intentos con el brazo, que fue programado especialmente para la tarea. Los resultados muestran que el chip implantado aún funcionaba después de cinco años, y que su cerebro generaba señales útiles a pesar de que no se habían movido los brazos durante casi 15 años.

Los dos siguientes objetivos serán un dispositivo implantado que servirá para reactivar las extremidades paralizadas de una persona

Llanterna de plasma per matar amb rapidesa bacteris en la pell de persones

Un grup de científics xinesos i australians ha desenvolupat un dispositiu portàtil, petit i alimentat amb piles elèctriques que genera plasma i elimina en pocs minuts els bacteris presents a la pell d’una persona.

El plasma és conegut per ser el quart estat de la matèria (els altres tres són el sòlid, el líquid i el gasós).

La llanterna de plasma podria ser utilitzada en escenaris de desastres naturals, camps de batalla, i en molts altres casos que requereixin de tractament mèdic en llocs remots.

La llanterna és alimentada per una bateria de 12 volts i no requereix d’alimentació externa alguna. En l’estudi dut a terme la llanterna de plasma va neutralitzar amb eficàcia un un cultiu d’una dels bacteris més resistents a la calor i als antibiòtics, la Enterococcus faecalis. Els resultats mostren que el plasma no només va neutralitzar la capa superior de cèl · lules, sinó que va penetrar fins al fons de les capes, matant als bacteris.

 

Marc Puig

 

 

Llanterna de plasma per matar amb rapidesa bacteris en la pell de persones

Un grup de científics xinesos i australians ha desenvolupat un dispositiu portàtil, petit i alimentat amb piles elèctriques que genera plasma i elimina en pocs minuts els bacteris presents a la pell d'una persona.

El plasma és conegut per ser el quart estat de la matèria (els altres tres són el sòlid, el líquid i el gasós).

La llanterna de plasma podria ser utilitzada en escenaris de desastres naturals, camps de batalla, i en molts altres casos que requereixin de tractament mèdic en llocs remots.

La llanterna és alimentada per una bateria de 12 volts i no requereix d'alimentació externa alguna. En l'estudi dut a terme la llanterna de plasma va neutralitzar amb eficàcia un un cultiu d'una dels bacteris més resistents a la calor i als antibiòtics, la Enterococcus faecalis. Els resultats mostren que el plasma no només va neutralitzar la capa superior de cèl · lules, sinó que va penetrar fins al fons de les capes, matant als bacteris.

 

Marc Puig

 

 

 

 

Cannabis, Farmacs

He estat observan les grafiques resultats i informació de la relació del cannabis i els seus farmacs. En el diari el mundo hi torbem un estudi fet a Galicia del consum de dorgues alcohol, tabac i cannabis i la relacio en el consum de farmacs, després fa una igualtat de autoconsum de dorgues i farmacs en la epoca universitaria.

Estem parlant sobretot de farmacs que podem conseguir a una farmacia sense cap recepta; analgésics, ansiolítics y sedants.

Hem de tenir en compte que les característiques dels usuaris de cannabis podrien ser diferents a les dels joves que beuen alcohol i tabac, per això al final de l'investigació separen els consumidors de cannabis amb els que no.

La questio ve quan que incita a que perque la majoria d'autors estan d'acord que el consum de medicaments és una altra forma de policonsum de drogues llavors que dona el consum a que, els farmacs al consum de drogues o les drogues al consum de farmacs. Estem parlant de casos per exemple de una ansietat.

També em de mirar si el farmac arriva a ser dorga, per la facilitat que les podem obtenir, el baix preu, també veiem  el factor sociològic sembla influir en aquesta major automedicació entre els universitaris. Segons mostra l'estudi, els alumnes que viuen fora de casa durant l'època universitària tenen un consum de fàrmacs un 35% superior als que viuen amb els pares.

Les dones consomeixen un 70% més que els homes, ja sigui per el dolor menstrual

Arribem a la conculsio que els farmacs han arribat a ser un droga legal com l'alcohol i el tabac.

Llavors tinc un dilema perquè llavors quin dels dos consums es millor perque el cannabis també te propietats curatives i dels dos podem tenir un autoconsum i finsitot el medicament al tenir acces ilimtat a ell i legalment facilitat el autoconsum.

Aquet enllaç te feta l enquesta i un video informatiu.

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2011/09/22/noticias/1316709482.html

Gerard Lorente Cleveland

Els militars veterans poden desenvolupar encefalopatia traumàtica crònica

Els cervells de quatre soldats nord-americans morts han servit per detectar les conseqüències a llarg termini d’un traumatisme cranioencefàlic causat per la ràfega de vent d’una explosió. Aquests combatents van patir problemes de memòria, pensaments suïcides, agressivitat i demència.

Una explosió emet ràfegues de vent de fins a 530 quilòmetres per hora. Amb només una detonació, i no només amb l’ona de xoc, els militars pateixen traumatismes cranioencefàlics que comporten altres conseqüències a llarg termini que fins ara es desconeixien.

Els científics han realitzat el primera anàlisi neurodegeneratiu del seu teixit cerebral i han comparat els resultats amb les mostres de tres futbolistes amateurs i d’un lluitador professional, ja que el trastorn de la CTE s’acostuma a diagnosticar a esportistes amb repetitius traumes cerebrals.

En els experiments realitzats, l’equip va observar com durant els primers estadis de l’encefalopatia traumàtica crònica, la proteïna tau abundava de forma anormal en els entramats neuronals i glials del cervell. La descompensació d’aquesta molècula comporta problemes de memòria, pensaments suïcides, agressivitat, demència, i eventualment la mort cel · lular al cervell.

La mateixa situació es va repetir en el model animal amb ratolins desenvolupat en laboratori. Els rosegadors van rebre explosions que també van provocar lesions cerebrals traumàtiques. 

A més, els teixits lesionats van mostrar moltes similituds amb els del cervell dels militars veterans. Els ratolins també van tenir problemes d’aprenentatge i de memòria. No obstant això, els individus que van tenir el cap immobilitzada durant l’exposició van tenir menys problemes.

Un repelent de taurons

Un químic d’Estats Units asegura que ha trobat una substància que pot fer fugir els taurons. El més curios és que aquest cientific no ho ha investigat per protegir-nos a nosaltres de les mossegades, sinó per protegir-los a ells de la sobrepesca i contribuir a la seva conservació.

 

Aquest científic ha fabricat uns imans fets de ferro, bor i neodimi per fer fugir els taurons. Segons es investigadors els taurons tenen uns sensors elèctrics al morro, que anomenem “ampolles de Lorenzini”, i els biòlegs creuen que els taurons per detectar el batec del cor de les persones fan servir el camp magnètic de la terra, de tal manera que si movem l’iman davant del tauró, possiblement aquets sensors quedin anulats.

 

La empresa que ha facricat aquets imans assegura que s’ha mostrat una clara reducció entre el 60 i el 70 % en les captures de taurons.

http://www.muyinteresante.es/

 

Marta Ordi

La retina, el primer òrgan en ser regenerat.

Segons una entrevista a Shina Yamanaka, lider mundial de la investigació sobre cèl·lules mare, assegura que el primer òrgan del cos que podrà ser regenerat completament serà la retina, encare que també diu que podrien passar anys.
Fa 5 anys que ja va descobrir la possibilitat de poder regenerar les cèl·lules mare i a partir d'aquí es va obrir un món a la investigació.
En aquesta entrevista ens afirma que a partir de la clonació de la ovella Dolly es van obrir moltes portes i es va pensar que a partir d'aquí es podia fer gairebé de tot en el context de la biomedicina.
La entrevista també ens mostra un punt interessant en el món de la ciència i es que a vegades a partir d'una casualitat pots arribar a ser mundialment conegut ( en aspectes mèdics) i per tant en poc temps arribar a aconseguir l'èxit.
La intenció de la biomedicina es únicament ajudar als malalts, i ens assegura que el primer òrgan que es regenerara en cèl·lules mare es la retina ja que no cal una gran quantitat de cèl·lules per tal de que es regeneri i també resultaria fàcil fer un seguiment de les cèl·lules i si hi hagués algun problema es podria arreglar amb làser.

http://www.lavanguardia.com/salud/20110615/54170804863/la-retina-sera-el-primer-organo-que-regeneremos.html

Carla Junyent Olivar

La retina, el primer òrgan en ser regenerat.

Segons una entrevista a Shina Yamanaka, lider mundial de la investigació sobre cèl·lules mare, assegura que el primer òrgan del cos que podrà ser regenerat completament serà la retina, encare que també diu que podrien passar anys.
Fa 5 anys que ja va descobrir la possibilitat de poder regenerar les cèl·lules mare i a partir d'aquí es va obrir un món a la investigació.
En aquesta entrevista ens afirma que a partir de la clonació de la ovella Dolly es van obrir moltes portes i es va pensar que a partir d'aquí es podia fer gairebé de tot en el context de la biomedicina.
La entrevista també ens mostra un punt interessant en el món de la ciència i es que a vegades a partir d'una casualitat pots arribar a ser mundialment conegut ( en aspectes mèdics) i per tant en poc temps arribar a aconseguir l'èxit.
La intenció de la biomedicina es únicament ajudar als malalts, i ens assegura que el primer òrgan que es regenerara en cèl·lules mare es la retina ja que no cal una gran quantitat de cèl·lules per tal de que es regeneri i també resultaria fàcil fer un seguiment de les cèl·lules i si hi hagués algun problema es podria arreglar amb làser.

Una dieta peculiar

El doctor Durand, nutricionista reputado, es reconocido en Francia como uno de los mejores expertos en su ámbito. Basándose en sus experiencias creó un método terapéutico y de adelgazamiento singular: combina alimentación saludable y vida sexual activa, lo que conduciría a la felicidad y el peso justo (y perder seis kilos en diez semanas, asegura). El único riesgo que le veo a esta programada versión de la dieta del cucurucho (lo rima el pueblo: "comer poco y darle mucho") es el de convertir el acto sexual en una rutina gimnástica que le robe el encanto del deseo espontáneo y no planificado.

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110810/54197980448/en-la-cama-puedes-quemar-mas-de-500-calorias.html

Gorka Mejías

Ciència i cuina

El creador de la Fundación Alicia:

"¿Sabe cuánto tiempo de cocción necesita cada pescado y por qué? –me inquiere Weitz– ¿No? Entonces deberá venir al curso". El curso se imparte de septiembre a diciembre (del 2010 al 2015) en la Universidad de Harvard. Es una iniciativa de la Fundación Alicia (Alimentos y Ciencia) y dicha universidad para que profesores de ciencia y chefs de cocina catalanes, entre ellos Ferran Adrià, trabajen conjuntamente para explorar el arte y la ciencia de la materia blanda, utilizando la cocina para enseñar esta disciplina. Weitz, profesor de Física Aplicada y codirector de la Iniciativa de Investigación Avanzada BASF y del Instituto Kavli de Bionanociencia y Tecnología, es el coordinador de este curso singular.

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110822/54204272187/la-medicina-se-va-a-volver-algo-muy-personalizado.html

Gorka Mejías

ROBOTS AÉREOS QUE DETECTAN A LOS PIRATAS MARÍTIMOS

El asalto de piratas marítimos a embarcaciones protegidas empieza a ser un problema importante, sobretodo en aguas peligrosas. Por eso han diseñado unos robots capaces de detectar mejor embarcaciones que pueden ser tripuladas por piratas.

Estos robots helicóptero, del modelo Fire Scout, podrán distinguir entre pequeñas embarcaciones y botes piratas gracias a un sensor que llevará incorporado y que será probado durante los proximos meses en la costa de California. El sensor, llamado MMSS y dirigido por el equipo de Dean Cook, lleva un sistema de cámaras de alta definición, sensores infrarrojos y tecnología de radar laser.

Gracias a su gran poder de reconocimiento de objetivos, el sensor podrá identificar embarcaciones sospechosas para reducir el número de vigilantes humanos. 

 

Víctor Enrech

Robot viejo pero útil

El vehículo lunar Lunojod1 , abandonado durante cuatro décadas en las llanuras lunares, está de nuevo al servicio de la investigación científica.

El Lunojod1, que fue el primer vehículo lunar soviético, lleva más de 40 años abandonado en los desiertos de nuestro satélite natural. Poco después de ser depositado sobre la superficie de la Luna dejó de devolver señales láser a la Tierra. En la primavera de 2010, la sonda espacial de la NASA, Lunar Reconaissance Orbiter (LRO), halló al Lunojod1 y envió sus imágenes de alta definición a San Diego, a la Universidad Estatal de Arizona. Esto hizo posible orientar un láser hacia posición exacta del Lunojod1. El vehiculo, de 2,3 metros de longitud, tiene un espejo que devuelve las señales láser a la Tierra. "Nos quedamos perplejos ante la potente respuesta", dice Tom Murphy, director de la inverstigación.

Murphy y su equipo intentan aprovechar el viejo reflector para recabar conocimientos sobre la Luna. En los experimentos también se utilizará a su sucesor, el Lunojod2. Además de estos aparatos, a finales de la década de 1960 las tres misiones Apolo instalaron sendos refectores láser en la superfície lunar. La respuesta de los cinco reflectores a los de luz láser lanzados desde la Tierra es captada por el telescopio del Observatorio Apache Point, en Nuevo México. Gracias a estos robots se podrà calcular la distancia entre la Luna y la Tierra, revisar la teoría de la relativitad y conocer con más exactitud los movimientos del satélite terrestre, la formación de las mareas y las regiones ignotas de la Luna. Murphy esperaba que la intensa señal reflectada por el Lunojod1 acelere las mediciones.

 

Alex Deege

Els flamencs.

Els flamencs semblen ocells inventats per nens petits amb una imaginació sobrenatural. Les cames tan llargues, els turmells proporcionalment molt grans (semblen genolls), el coll llarg i el bec de colors cridaners. La suma de tots aquests aspectes físics, aparentment estranys, permeten al flamenc viure en tot tipus de medis.

Amb el bec en forma de ganxo reuneix trossos de fang per construir el niu, amb unes làmines que té a la boca pot filtrar l’aigua i així alimentar-se correctament. Per tant podem veure que totes aquests “rareses” són ben aprofitades. Les plomes són una altre part increïble del seu cos. Quan neixen tenen tons blancs i grisos que, més endavant, canvien al rosa per l’acció d’unes bactèries d’aigua i d’un actiu del menjar que ingereixen.

Encara que siguin un animal amb una imatge tòpica, segueixen sent uns animals molt misteriosos. Segons afirma Chris Brown, conservador d’aus del parc natural de Dallas, “ per molt reconeixibles que ens semblin, sabem molt poc d’ells”. Els científics no es poden explicar comportaments com és el fet de quedar-se drets sobre una sola pota. Com que viuen en regions de difícil accés, no és fàcil fer un recompte de les poblacions, seguir la seva pista i, menys encara, descobrir com els afecten els fenòmens atmosfèrics. El que sí que sabem és que els flamencs que viuen en llibertat i en grup són extremadament fidels. Els progenitors cuiden amb molta atenció les seves cries i fins i tot els reuneixen en “guarderies” perquè estiguin ben  protegits i no els hi falti menjar. Quan s’acosta un perill, milers d’aquestes aus es mouen com si fossin una de sola en una coreografia que potser augmenti les seves probabilitats de sobreviure en un món tan perillós.

 

Extret de: National Geographic, volum 30 nombre 4.

Pau Pallarès