El dissabte 1 d’octubre, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) va obrir les seves portes al públic de 10 a 18. És un edifici molt peculiar, rodó amb una coberta de fusta, situat al costat del mar. En aquest edifici hi treballa gent de 52 nacionalitats. No tothom que hi treballa és científic, sinó que també hi ha informàtics, gent encarregada de les patents, ... És un dels millors centres de recerca biomèdica d’Europa i del món.
La part de l’edifici que estava oberta per poder-hi passejar lliurement era només el pis que està a peu de carrer. A la plaça Darwin, que és l’entrada hi havia unes petites tendes d’organitzacions de ciència, on et podies informar sobre diferents temes com les malalties neurodegeneratives i altres temes. També hi havia uns tallers per a nens on es feien activitats com construir l’ADN amb “xuxes”, fer polseres de proteïnes,... Al punt d’informació de l’entrada t’havies d’apuntar a les visites guiades.
Al pati interior de l’edifici, hi havia unes taules on unes voluntàries explicaven les aventures, les recerques i experiments de diferents científics a nens i pares. Alguns dels que es parlava eren Darwin, Marie Curie, Mendel i també de carrers de Barcelona que tenen noms de científics. Hi havia un escenari on feien actuacions per a nens i un altre on feien espectacles i xerrades.
També al pati interior, hi havia algunes sales obertes on es feien projeccions de vídeos molt interessants fets per universitats,... Em van agradar molt perquè parlaven de temes diversos i eren curts i entenedors. Els gràfics i imatges eren espectaculars, semblava que ho estiguessis veient en realitat. Alguns dels vídeos eren explicats amb persones, com un de la Universitat Pompeu Fabra sobre els àtoms que s’entenia molt bé. La majoria parlaven de la cèl·lula i l’ADN i alguns eren molt espectaculars, com un de la universitat de Harvard.
El que més em va agradar va ser la sessió de vídeos, perquè les altres activitats eren totes per nens, perquè tinguessin una idea general de temes diversos i no eren gaire adequats per a nosaltres. Òbviament, no podies pujar als pisos on hi ha laboratoris i despatxos sol, només durant la visita guiada.
Durant la visita guiada ens van portar a veure un laboratori de bioinformàtica. Ens va sobtar molt que no hi hagués cap tipus de material que esperes trobar en un laboratori, sinó que només hi havia ordinadors. El noi que treballava allà ja ens va dir que ells mai utilitzaven cèl·lules, ni animals, ni reactius, ni cap d’aquestes coses. També em va sobtar que no utilitzessin ordinadors diferents als que qualsevol pot tenir a casa seva.
Tot i així en aquell despatx podien recrear a la pantalla de l’ordinador qualsevol cosa que passi en una cèl·lula, un àtom, un teixit o un ésser viu. Ens van explicar que en aquell moment estaven acabant un projecte per intentar evitar que algunes malalties com ara virus afectessin a les cèl·lules. Ens va ensenyar una animació en que es veia com una proteïna s’adheria a un nucleòtid.
La gent del nostre grup va plantejar que era més econòmic i gastaves menys temps i esforços fent una simulació que fent les proves al laboratori. El noi va dir que s’estava començant a utilitzar la bioinformàtica per mirar diferents sortides d’una hipòtesi i mirar si un determinat experiment és viable o té possibilitat d’èxit i desprès demostrar-ho al laboratori, però que la bioinformàtica mai podria substituir l’experimentació al laboratori abans de trobar la solució a un problema.
En general m’ha agradat molt i tots els investigadors han explicat molt bé la seva feina i han contestat a les preguntes del grup.
Aquest és el video que ens van ensenyar durant la presentació(no es pot insertar):
http://youtu.be/ta1OyVlk5XY
Júlia Serralabós
