UN MÓN SENSE ABELLES

Els apicultors de tot el món s'enfronten al mateix problema: cada vegada perden més eixams. A Estats Units, en 2006 i 2007 va desaparèixer el 25% del total de les abelles del país, i a Europa la situació no és molt més encoratjadora.

Aquest fenomen, conegut com a Trastorn del Col·lapse de les Colònies (CCD, per les seves sigles en anglès), té conseqüències tant en el medi ambient, ja que aquests insectes exerceixen una funció polinizadora. Són les encarregades de portar el polen a la majoria de flors i plantes. Sense elles l'èsser humà no podria accedir a la gran varietat d'aliments vegetals de les quals disposem ara, ja que les plantes no serien fecundades i no es reproduirien, acaban mica en mica en tota la diversitat.

Des del mes de març està en marxa un projecte de la Unió Europea, anomenat “*Bee-*Doc”, per investigar aquest problema. Sota la responsabilitat del doctor Peter Rosenkranz, els investigadors introdueixen en les abelles determinades substàncies, com a paràsits (com el Varroa) o pesticides. Amb això, volen analitzar la reacció dels insectes als agents externs que es troben entre les possibles causes del Col·lapse de les Colònies. Una de les possibles causes de la mortalitat de les abelles seria les ones dels mòbils o de la radio. Aquestes no són captades pels humans però a les abelles els afecta tant que no fan la seva funció i acaben morint.

http://www.abc.es/hemeroteca/historico-10-09-2007/abc/Sociedad/imagine-un-mundo-sin-abejas_164745140834.html

http://es.euronews.net/2010/10/07/un-mundo-sin-abejas/

http://morphxt-documentales.blogspot.com/2009/05/un-mundo-sin-abejas.html

Andrea Arribas 

La Virtualització

Concepte 

La virtualització és un recurs o tècnica que s’utilitza en informàtica i que ens dóna la capacitat d’executar una o més màquines virtuals sobre una única màquina física. Aquestes ‘’màquines virtuals’’ es troben instal·lades dins d’una sola màquina física i funcionen de manera independent les unes respecte les altres. Això és possible degut a que a cada màquina se li assigna un conjunt dels recursos hardware  (memòria, emmagatzemament, processador i xarxa.). Cada màquina virtual conté un sistema complet, és a dir,  pot executar la seva pròpia còpia de sistema operatiu (necessari per a l’execució) i varies aplicacions dins d’una mateixa màquina física.

El software de virtualització s’encarrega de gestionar l’accés compartit, per part de les màquines virtuals, als recursos hardware reals disponibles per poder repartir dinàmicament aquests recursos entre aquestes màquines virtuals definides en la màquina física o central. També s’encarrega d’arrencar-les o iniciar-les.

En poques paraules, és una eina que permet tenir varis ordinadors ‘’no-físics’’ executant-se sobre un mateix ordinador físic.

 Origen de la virtualització

La virtualització té els orígens a l’empresa IBM, en la qual va començar a desenvolupar-se cap a la dècada dels seixanta, i va sorgir arrel de la necessitat que hi havia de partir o dividir els mainframes amb l’objectiu de millorar la seva utilització.

Actualment, els ordinadors basats en l’arquitectura x86 (també anomenada arquitectura Intel), que són la majoria dels ordinadors que coneixem, també es troben amb el mateix problema que els mainframes d’aquella època: rigidesa i infrautilització.

 Com a conseqüència, VMWare va inventar la virtualització per aquesta plataforma x86 durant la dècada dels noranta amb la fi de solucionar aquests problemes d’infrautilització. Gràcies a això, VMWare és actualment el líder mundial en virtualització per x86.

Els inicis. La virtualització de mainframes.

Com en molts altres casos, trobem un parell de factors que juguen un paper molt important en el desenvolupament de la virtualització i que, alhora, van ser els que van moure la indústria informàtica a investigar sobre la virtualització. Aquests factors són els mateixos que porten preocupant als empresaris des de temps immemorables: el temps i els diners.

Partint de la base que els mainframes eren màquines molt complexes i cares en l’època dels seixanta fins els vuitanta, es van dissenyar de manera que poguessin ser dividits com a mètode per aprofitar al màxim la inversió que suposava comprar, instal·lar i mantenir un mainframe. Va ser llavors que IBM va començar a introduir i utilitzar la virtualització com una manera lògica de dividir aquests grans ordinadors en màquines virtuals independents, les quals permetien realitzar diverses tasques (com per exemple executar varies aplicacions i processos al mateix temps).

La virtualització dels x86.

A mitjans dels anys vuitanta s’establia el model d’informàtica distribuïda, la qual era possible gràcies a les aplicacions client-servidor i els servidors d’infraestructura x86. Si a aquest fet se li suma l’adopció de Windows i la emergència del sistema operatiu Linux, obtenim els servidors x86 com a estàndards del sector. Tot i això, van aparèixer nous problemes que necessitaven ser tractats. Alguns d’aquests problemes eren (i són):

• Baix profit de la infraestructura. Els servidors i estacions de treball x86 més comuns aconsegueixen un promig d’utilització situat entre 10% i 15% de la seva capacitat total². Això és degut, en la seva major part, a que els usuaris d’aquests servidors i estacions de treball només executen una sola aplicació per màquina per evitar possibles riscos com alta latència, que les vulnerabilitats d’una aplicació afectin la disponibilitat d’una altra, etc.

 

• Increment dels costos de la infraestructura física i de la gestió de TI. La tecnologia informàtica és una tecnologia innovadora que es troba en constant expansió i creixement. Avui dia, la infraestructura informàtica és un dels components més importants dins d’una empresa i, en la majoria de casos, aquesta infraestructura ha de romandre operativa les vint-i-quatre hores del dia. Això comporta, clarament, una sèrie de despeses en refrigeració, consum elèctric i instal·lacions. A més, la tecnologia informàtica avança cada cop més ràpid, característica que fa que tot es converteixi en un cercle tancat: els entorns informàtics esdevenen més complexos, augmenta el nivell d’especialització de la formació i experiència que necessita el personal i finalment augmenta el cost associat a aquest personal. Arribat aquest punt, les empreses poden arribar a gastar unes quantitats desproporcionades en manteniment tècnic.

 

• Protecció insuficient (terrorisme, desastres, ...). Per desgràcia, últimament les organitzacions i empreses es veuen cada vegada més afectades per la interrupció crítica d’aplicacions de servidor, interrupció en la connexió a la xarxa, amenaça d’atacs informàtics a la seguretat (virus, ‘’pirates’’ informàtics, etc.), desastres naturals (inundacions, terratrèmols i altres que puguin fer que s’aturi el subministrament d’electricitat). Cal tenir en compte que la planificació de la continuïtat del negoci en servidors i estacions de treball és molt important.

 

• Molta complexitat a l’hora de canviar d’ordinadors. Avui dia, el hardware evoluciona molt ràpidament, i el software requereix cada vegada més recursos de hardware per a que funcioni de satisfactòria.Això es tradueix de la següent manera: quan es vol substituir un ordinador per averia, el mateix model ja no es troba al mercat; i si s’intenta posar un ordinador actual i es traspassa tota la informació del vell (sistema operatiu, programes, dades, ...) al nou, no funciona ja que el hardware no es el mateix, es requereixen nous drivers, el sistema operatiu vell no està suportat en el nou, etc.

 

• Per últim, i no per això menys important, tenim l’elevat cost en manteniment de les estacions de treball dels treballadors. La gestió i la seguretat compliquen el poder mantenir al 100% tot un entorn de PCs, ja que cal aplicar polítiques de gestió, accés i seguretat sense perjudicar la capacitat i eficàcia de treball que l’usuari pot obtenir de l’ordinador. Tornem a trobar-nos amb grans despeses de temps i diners.

Solució òptima desenvolupada per VMWare.

Com a solució quasi definitiva per a tots aquests problemes, VMWare va introduir la virtualització de sistemes x86 (any 1999). De fet, es va aconseguir transformar aquests sistemes en infraestructures de hardware compartit i d’ús general, amb tot el que això comporta: aïllament complet, llibertat i mobilitat total, etc.

La màquina virtual funciona dins de qualsevol màquina física, ja que la màquina virtual utilitza hardware virtual i, com a tal, es pot instal·lar a qualsevol màquina física, la qual cosa permet no tenir dependència física en el hardware. Això vol dir que es pot portar una màquina virtual d’un ordinador a un altre completament diferent.

XAVI CAMARASA

La NASA torna a fracassar

L’espai ofereix una oportunitat única per mesurar els paràmetres relativistes de la gravetat i estudiar les predicciosn de la teoria d’Einstein ( com les ones gravitatòries). Conèixer aquests paràmetres amb gran precisió és molt important perquè la gravetat és una teoria clàssica i qualsevol desviació, per petita que sigui, pot ser una guia per al desenvolupament d’una futura teoria quàntica de la gravetat.

Així doncs, els intents de la NASA per desxifrar els misteries relativistes a l’espai han estat un fracàs. Les operacions que ha portat a terme la NASA, a part de fracassar, han estat molt cares. Un bon exemple seria el llançament del satèl·lit Gravity Probe B (GP-B), que va costar 750 milions de dòlars i només a confirmat el que ja se sabia.

Les operacions de la NASA també han tingut un marge d’error molt elevat als experiments realitzats anteriorment, aquest últim satèl·lit, el Gravity Probe B, un error inferior al 10%. 

La NASA ara espera poder llençar a l’espai un satèl·lit capaç de rebaixar aquest marge d’error per aconseguir grans avenços relativistes.

http://www.amazings.es/2011/05/11/la-nasa-vuelve-a-decepcionar-tras-50-anos-de-espera/

Daniel Prieto

1r Batxillerat B

Relació directa entre la flora intestinal i la conducta

Un equip d’investigadors del la Universitat McMaster de Canadà ha aconseguit per primer cop evidenciar que els bacteris que formen la flora intestinal influeixen en la química del cervell i en la conducta.

Aquesta troballa resulta, a priori, de gran utilitat perquè algunes malalties gastrointestinals ja s’havien relacionat anteriorment amb estats d’ansietat depressió.

En línies generals, en els intestins de cada persona viuen 2.000 espècies bacterianes diferents que conformen el que es denomina la flora intestinal. Aquests bacteris duen a terme funcions essencials per a la nostra salut, com ajudar a l’absorció de nutrients, sintetitzar compostos o protegir d’infeccions. Qualsevol trastorn en l’equilibri d’aquest ecosistema intestinal pot provocar perillosos problemes de salut.

Per comprovar aquesta alteració en la química del cervell els científics van donar a una població de ratolins una barreja d’ antibiòtics que els animals van prendre amb l’aigua de beure, durant un període de set dies. D’aquesta manera, els científics van comprovar que els comportaments dels ratolins van variar, i que aquests es van tornar més ansiosos o més cautelosos del que eren normalment després de prendre els antibiòtics.  Un cop se’ls va deixar de subministrar l’antibiòtic els ratolins van restablir el seu comportament normal.

Per confirmar que els bacteris poden influir en el comportament es va colonitzar a ratolins lliures de gèrmens amb bacteris presos de ratolins amb un patró de comportament diferent al dels primers. Aquests es van convertir en animals més actius i atrevits.

Els científics que han dut a terme l’estudi conclouen que encara que molts altres factors poden determinar el comportament, la naturalesa i l’estabilitat dels bacteris de l’intestí influeixen també en aquest. Qualsevol trastorn en la flora intestinal, provocat per antibiòtics o infeccions, pot produir canvis en el comportament.

 

http://www.tendencias21.net/El-desequilibrio-de-la-flora-intestinal-afecta-a-la-conducta_a6567.html 

Àlex Segura

La teva veu permetrà carregar la bateria del mòbil

El passat dia 15 de Maig va sortir a la llum un estudi del institut de nanotecnologia de la Universitat Sungkyunkwan, situada a Seúl, Corea de Sud, segons el qual han desenvolupat uns nanogeneradors que poden transformar el so en una font d’energia.

Una de les aplicacions pràctiques que han trobat per aquest descobriment és aplicar aquests nanogeneradors a un telèfon mòbil. Això permetria carregar la bateria del mòbil quan mantenim una conversa.

Aquests nanogeneradors són capaços de convertir 100 decibels en 50 minivolts d’electricitat. Un del seus creadors, Sang-Woo Kim ja admet que no és suficient per carregar la bateria al cent per cent però si que és molt eficient per fer que la bateria duri molt més temps.

El mateix Sang-Woo Kim diu que aquesta tecnologia està en una fase molt experimental, però de cara al futur podria arribar a millorar el seu rendiment, utilitzant nous materials,de manera que sí que podria arribar a carregar totalment el telèfon mòbil, només utilitzant-lo. Això voldria dir la creació d’una maquina totalment eficient que generaria energia, quan hauria de consumir-la.

http://www.lavanguardia.com/tecnologia/aplicaciones/20110514/54154033631/la-bateria-es-tu-voz.html

Pol Ventura

1r Batxillerat C

CMC

La brillant ment de Nikola Tesla

Nikola Tesla va néixer a Servia l’any 1856 i va ser un inventor, enginyer mecànic i enginyer elèctric, i un dels promotors més importants del naixement de l’electricitat comercial.

Durant tota la seva vida va fer una gran quantitat d’invents revolucionaris en el camp de l’electromagnetisme cap a finals del segle XIX i principis del XX. Molts d’aquests invents i de teories que va formular han esdevingut la base dels sistemes moderns de potència elèctrica i la corrent alterna (CA), i també del motor de corrent alterna que va esdevenir un element clau en la segona revolució industrial.

Tesla es va traslladar a Estats Units després d’haver demostrat la possibilitat de comunicar-se inalàmbricament a partir d’ones de ràdio en el 1894 (més tard ve ser reconegut com l’inventor de la ràdio) i d’haver descobert la corrent alterna (CA). Un cop a Amèrica va ser reconegut com un dels enginyers elèctrics més importants de la història. Amb els seus descobriments va ser pioner en l’energia elèctrica moderna i molts dels seus treballs han resultat de gran importància i alguns eren avançats a la seva època i semblaven impossibles d’entendre i perillosos per a la humanitat. És per això que durant la seva estància als Estats Units, Tesla tenia molta rivalitat amb altres inventors o científics com Edison.   

A part del seu treball en electromagnetisme i enginyeria electromagnètica, Tesla va contribuir en l’aparició de la robòtica, el control remot, el radar, les ciències de la computació, la balística, la física nuclear i la física teòrica.

Finalment, Nikola Tesla va morir a Nova York el 7 de gener l’any 1943 en la pobresa i pràcticament oblidat per la gent eclipsat per la fama d’altres inventors com Edison o Guillermo Marconi.

Aquest vídeo és la primera part d’un documental on History Channel ens explica i ens ensenya els invents més significatius de Tesla. 

 

http://es.wikipedia.org/wiki/Radio_(medio_de_comunicaci%C3%B3n)

 http://es.wikipedia.org/wiki/Nikola_Tesla

 

 Marc Fisa 1r Batx C

Fòssils marins de 450 milions d'anys a Himàlaia

Fòssils marins que van viure fa 450 milions d'anys, en el període Ordovicià, van ser trobats per un equip de científics del Museu d'Història Natural de Dinamarca al cim de la muntanya Qomolangma (Everest). 

El resultat de la investigació va ser donat a conèixer per David A. T. Harper, director del grup d'estudiosos, en l'XI Simposi Internacional sobre el sistema Ordovicià, que se celebra a la ciutat espanyola de Alcalá de Henares amb la presència de geòlegs i paleontòlegs de 20 països.

Segons els investigadors danesos, que van analitzar el nivell del Ordovicià al Tibet, l'altiplà més alta del món, a més de 4.000 metres sobre el nivell del mar, al Qomolangma van trobar un gran nombre de fòssils de branquiópodos, cefalòpodes, conodentes i restes d'equinoderms.

La gran varietat de branquiópodos localitzada a la regió, va explicar Harper, ha permès conèixer més detalls sobre aquests espècimens en el període esmentat i va revelar que en la seva etapa intermèdia va existir al Tibet, llavors localitzat en els límits del gran continent Gondwana, una mena de ecosistema tropical.

El Ordovicià, que va acabar fa 440 milions d'anys, és un període geològic en què no hi havia animals terrestres causa de l'escassetat d'oxigen en l'atmosfera. Va ser el moment en què es van formar els jaciments de petroli i gas en moltes regions. D'aquella època, els que més abunden són els fòssils trilobits.

AVANÇ EN EL DESENVOLUPAMENT DE BIOCOMBUSTIBLES A PARTIR DE MICROBIS

Un grup d’enginyers i investigadors del Lawrence Berkeley National Laboratory i del Joint BioEnergy Institute (JBEI), organismes pertanyents al Departament d’Energia dels Estats Units, han concretat un important avanç en el camp de la producció de biocombustibles mitjançant microbis. La metodologia desenvolupada permet disminuir en gran mesurada la toxicitat dels biocombustibles per als microbis, aconseguint d’aquesta forma un important increment de la productivitat.

Aquest enfocament innovador permetrà un fort increment en la productivitat d’aquest tipus de projectes energètics. 

Se sap que els biocombustibles produïts a partir de diferents espècies vegetals i residus agrícoles podrien convertir-se en un dels substituts més efectius de la gasolina i altres combustibles fòssils. La investigació esmentada ha aconseguit desenvolupar les condicions per alleujar la toxicitat dels biocombustibles en escherichia coli altres microorganismes, obrint el camí per a una major productivitat. 

Microbis resistents 

Segons Aindrila Mukhopadhyay, una de les especialistes responsables de la investigació, l’avanç s’ha obtingut a partir de treballar amb totes les dades de la seqüència del genoma dels microorganismes.

Aquests nous biocombustibles, produïts a partir de compostos de cadena ramificada de carboni, també serien superiors al biodiésel emprat en l’actualitat. Una de les seves aplicacions més efectives seria com a combustible per a avions, però s’utilitzen actualment en diferents infraestructures i motors. 


La solució: bombes de “eflujo” 

Encara que les vies de biosíntesis per a la producció d’aquests compostos de carboni en els microbis han estat identificades, la toxicitat dels productes aplicats atempta directament contra la productivitat.

Els microbis utilitzen diverses estratègies per fer front a la toxicitat cel·lular, però potser la solució més eficaç són les denominades bombes de “eflujo”, proteïnes situades en la membrana citoplasmàtica la funció de la qual és transportar les substàncies tòxiques fos de la cèl·lula. No obstant això, fins avui no s’havia demostrat la seva efectivitat en el camp dels biocombustibles. 

Els microbis als quals es va aplicar la bomba de “eflujo” indicada van produir una quantitat significativament major de limonens que aquells que no tenien la bomba. 

El nou mecanisme millora en gran mesurada el rendiment total del sistema de producció.

 

http://diarioecologia.com/2009/09/biocombustibles-a-partir-de-microbios/#axzz1MXakZZ9w

http://www.redtebas.com/blog/?p=8751

http://www.tendencias21.net/Importante-avance-en-el-desarrollo-de-biocombustibles-a-partir-de-microbios_a653.html?com

Mireia Cano 1rBatx C

Nou fàrmac contra el càncer de mama sorgit del fons del mar.

La lluita contra el càncer avançat de mama compta amb un nou aliat sorgit del fons del mar. Es tracta de la eribulina, un fàrmac de quimioteràpia obtingut d'una esponja de mar (Halichondria okadai), tòxica i molt freqüent en la costa japonesa del Pacífic, que pot millorar en un 20% (uns dos mesos) la esperança de vida de les dones ja tractades previament i que pateixen metàstasis.

L'estudi es va duur a terme pel grup de càncer de mama de l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron.

"La eribulina ha demostrat ser eficaç en tots els tipus de càncer de mama", afirma Javier Cortés, director de la unitat de càncer de mama de la Vall d'Hebron. Cortés explica que aquest medicament té un mecanisme de doble acció. " Per una banda impedeix la divisió de les cèl·lules tumorals, cosa que fan altres tractaments de quimioteràpia, però que a més la eribulina s'uneix a la tubulina (unes proteïnes essencials per l'esquelet intern de la cèl·lula) i produeix uns agregats que maten la cèl·lula tumoral", senyala l'investigador del centre català.

Aquest estudi en fase III suggereix que fet servir com agent aïllat, aquest fàrmac podria acabar convertint-se en un nou patró de teràpia en dones amb un intens tractament previ a una metàstasis de càncer de pit.

L'Òrgan de control de medicaments en els Estats Units(FDA), ja ha autoritzat la venda d'aquest producte, que comercialitza el laboratori japonés Eisai sota la marca Halaven.

L'Oncòleg català afirma que pot ser que en Europa estigui aprovat per la agència del medicament en juny.

 

http://www.youtube.com/watch?v=kHU2vh0ABoY

Paula Sánchez

1er Batx A.

ELS TAURONS NO PODEN DISTINGUIR ELS COLORS

Gràcies a una investigació s’ha pugut constatar que encara que els ulls dels taurons distingeixen molt bé l’àmplia gamma de nivells de llum són incapaços de distingir els colors.

Aquesta investigació la van portar a terme Nathan Scott Hart i els seus companys de la Universitat d’Austràlia Occidental i de la Universitat de Queensland a Australia.
Aquest estudi sobre la vista dels taurons pot ajudar a preveure millor els seus perillosos atacs a humans i, a més a més, també pot servir per dissenyar equipaments de pesca que puguin reduir les captures accidentals dels taurons en la pesca amb palangre. Els resultats de l’estudi realitzat mostren que el contrast amb el fons, en comptes del color en sí mateix, pot resultar més important en la detecció d’objectes per als taurons. Aquest descobriment podria ajudar en el disseny d’esquers que siguin menys atractius per als taurons però més eficaços per a la resta de peixos que es pretèn pescar. També pot ser molt útil per a la creació de roba de natació i equipament per practicar surf que tinguin un menor contrast visual per als taurons, i per tant, resultin menys cridaners per a la vista dels depredadors.

Els taurons són molt eficients i es creu que el seu èxit evolutiu es deu en part a la seva àmplia varietat de sistemes sensorials, incloent la visió. Fins a la data, no se sabia si els taurons comptaben o no amb la visió en color, tot i tenir uns ulls ben desenvolupats i un cervell amb una gran àrea sensorial dedicada al preocessament de la informació visual.

Per més informació: 

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/01/20/ciencia/1295525999.html

Jimena Legaz Barrionuevo - 1r de batxillerat A

L'arbre de Newton es mor

L’anècdota més famosa de la ciència contemporània compte que després d’un  sopar, el físic Isaac Newton va sortir a prendre una tassa de te sota la pomera de casa seva. Mentre meditava, una poma li va caure sobre el cap, portant a preguntar per què aquesta sempre descendia de manera perpendicular.

Aquest episodi seria l’avantsala de les lleis que el britànic va recollir a posteriori en la seva obra ’Philosophiae Naturalis Principia Mathematica’ i que li van valer el seu càrrec de president de la Royal Society. La història és tot un mite, i atreu a milers de curiosos que van en massa a visitar l’arbre, que es troba en Woolsthorpe, al Comtat de Lincolnshire.

La Royal Society de Londres va publicar fa aproximadament un any a la seva pàgina web, el manuscrit de la biografia de Newton escrita pel científic i amic del físic: William Stukeley. A ’Records de la vida de Newton’, l’autor parla sobre el físic. A l’interior de la publicació qüestiona l’autenticitat de la història de l’illa.

Segons relata Stukeley, la poma no va arribar a colpejar al físic, al qual va arribar a qualificar de ’despistat’, però sí que va ser la responsable de la seva inspiració, punt d’inflexió en la història de la ciència moderna.

Independentment de si el fruit va colpejar el seu cap o no, l’arbre de més de 400 anys de vida rep la visita de més de 33.000 turistes cada any. El mite, la pomera, Newton o tots aquests factors combinats generen l’interès de milers de curiosos que, progressivament han causat el deteriorament de l’arbre, desembocant en aquesta mesura per a protegir-lo.


Els danys causats al mític arbre fruiter són els responsables que s’hagi instal. lat una tanca l’objectiu és evitar que els curiosos trepitgin o escalin la pomera. El mal estat de l’escorça impedia que els nutrients i l’aigua s’alimentessin les arrels de l’arbre.

La fascinació arriba a tal punt que fa aproximadament un any un tros de fusta del mític pomera i un retrat de Newton es van unir a una missió espacial organitzada per la NASA liderada per l’astronauta Piers Sellers com a part de les commemoracions del 350 aniversari de la Royal society britànica.

El 1820, una tempesta va estar a punt d’acabar amb l’arbre. No obstant això, la pomera va sobreviure i es va reconstituir a partir de les seves arrels. La seva fortalesa juntament amb la seva importància històrica expliquen que aquest símbol sigui Patrimoni Nacional. Els arbres requereixen atenció, i més encara si constitueixen part del llegat científic d’un país i de tota la ciència.

Aniol Solano Clavera

NOUS DESCOBRIMENTS EN EL TRACTAMENT DE MALALTIES

Científics japonesos i americans han descobert com “silenciar” gens.  Mitjançant un procés biològic revolucionant per tal de inutilitzar una sèrie de gens que desenvolupen un procés clau i determinant en el desenvolupament de certes malalties.

Tot aquests procés ha estat desenvolupat i basat en l’estudi de l’epigenètica. Com ja se sap, l’ADN és  una espècie de model o el que proporciona la informació per a produir totes les proteïnes. Però hi ha un altre tipus d’informació que s’anomena epigenètica, que dona directrius sobre quan i com s’ha d’utilitzar aquesta informació (ADN). El que han aconseguit aquest grup de científics és descobrir com funciona aquesta informació a nivell biològic.

 Fins ara, l’enginyeria epigenètica ha estat un camp poc estudiat i en els que s’hi ha realitzat poques investigacions però de mica en mica aquesta va guanyant importància i es creu que en un futur permetrà una millor comprensió de les malalties, preveure millor el seu desenvolupament i millorar els seus tractaments. La seva aplicació que es preveu més important seria de cara a la investigació per els tractaments del càncer.

 

ARNAU LLABRÉS

 

Google llança el seu propi sistema operatiu

Chrome OS és un sistema operatiu desenvolupat per Google. Està basat en el "Cloud Computing" o informàtica al núvol, això vol dir que totes les dades i documents, fotos, vídeos i archius en general no estàn guardats a l’ordinador sinó que estàn literalment a internet. Un exemple del tradicional "Cloud Computing" és el servei d’email que tots fem servir, l’email queda desat a internet i és així com s’ha traslladat aquesta idea a tots els archius d’un ordinador. Chrome OS s’inicia en només 8 segons en comparació amb el que més ràpid s’obre dels actuals ordinadors, que tarda 45 segons en executar el sistema. Chrome a diferència dels ordinadors tradicionals es conecta directament a internet, ja que els tradicionals alhora d’iniciarse han de fer un seguit de processos que malgasten temps i diners com la protecció antivirus o la càrrega de programes en segon plà que fa ralentir el sistema.

Google Chrome OS destacarà per la seva rapidesa. No tindrà programes, tindrà "Web Apps", ja que està basat en la web i actualment hi ha infinites aplicacions web: des del retoc de fotografies fins a editors de vídeo, de text com Google Docs entre d’altres que faràn que no calgui perdre el temps instalant programes que a més fan relantitzar el sistema. 

El 15 de juny arribaràn els Chromebooks o portàtils amb sistema Chrome OS. Tenen la característica principal de que no tenen disc dur, això fa que siguin molt més assequibles que els actuals ordinadors. Els ordinadors que hi hauràn disponibles en el moment del llançament seràn fabricats per Samsung i Acer.

 

Pàgina web dels Chromebooks

Josep Muñoz Fité

La capacitat del càncer de pulmó per estendre’s per la resta del cos.

L’equip de Tyler Jacks i Mont Winslow, de l’Institut David H. Koch ha aconseguit identificar un canvi genètic que fa que els tumors pulmonars siguin més propensos a estendre’s a altres parts del cos. Aquest descobriment suposa un gran avançament contra la metástasis. ( Propagació d’un càncer a un altre òrgan)

Els experiments es van fer amb ratolins i, es va descobrir que l’activitat del gen NKX2 esta associada amb la taxa de mortalitat en els pacients de càncer pulmonar.

El gen NKX2-1 codifica un factor de transcripció, és a dir codifica  una proteïna que controla l’expressió d’altres gens. La seva funció normal és controlar el desenvolupament dels pulmons, així com de la tiroide i algunes parts del cervell. Quan les cèl·lules canceroses es lliuren de l’expressió normal del gen, semblen tornar a un estat d’immaduresa, com a conseqüència desenvolupen la capacitat de separar-se dels pulmons i propagar-se pel cos, creant nous tumors.

Quan els investigadors van identificar l’NKX2-1 com un gen important per a la metástasis, van començar a buscar els efectes dels gens que aquest regula. Es van concentrar en un gen anomenat HMGA2.Segons sembla, el NKX2-1 reprimeix al HMGA2 en els teixits adults. Quan el NKX2-1 queda inactiu en les cèl lules canceroses, el HMGA2 recobra la seva plena activitat i ajuda que el tumor sigui més agressiu.

http://noticiasdelaciencia.com/not/1155/la_gran_capacidad_del_cancer_de_pulmon_para_extenderse_a_otras_partes_del_cuerpo/

Martín Dans

2 terratrèmols causen 10 morts a Murcia.

Per el moment, ja en son 10 les persones que han mort avui en 2 terratrèmols que han sacesajat Lorca, Murcia, per la tarda. Però, no solament són els morts el que impacta, el nombre de ferits es bastant elevat i les destroces materials són nombroses. 

Eren les 17:05 hores quan el 1r terratrèmol, de 4,4 graus, sacsejava la localitat de Lorca on es trobava l’epicentre, pero el terratrèmol s’ha inclus notat en ciutats com Murcia mateixa. 

A les 18:45 hores arribava el que seria el 2n terratrèmol i el més devastador, que causaria els 10 morts i les desenes de ferits. Ha tingut 5,2 graus a l’escala de Righter. 

La situació actualment és molt confusa, pocs poden tornar a casa, hi ha un caos en el tràfic i tothom es vol allunyar de la situació. Lorca està totalment colapsada. 

El terratrèmol ha sigut tal que s’ha notat fins a Madrid. 

Les hipotesis s’han disparat i els gèlegs ja estan en marxa per arribar a una conclusió sobre els fets, per què el terratrèmol? Això és el que es pregunten els habitants. 

Ara s’han obert tot un seguit de profecies i llegendes, bastant fícticies però possibles, que afirmen que aquest terratrèmol no és un fet que sol passar cada certs anys, sinó un avís del que pròximament els gèolegs preveuen, un terratrèmol molt devastador. Aquest fet és el que es comença a rumorejar en les comunitats científiques.

Espanya actualment ja esta posant en marxa ajudes cap a Lorca per atendre els ferits i ajudar a les famílies afectades, de totes maneres, els habitants de Murcia, i també d’arreu d’Espanya, temen per un terratrèmol com el de Japó, ja que, tenint en compte que el terratrèmol ha estat de 5, 2 graus i el de Japó 8,9 , la catastrofe hauria estat bastant considerable. 

Video: http://www.youtube.com/watch?v=ihvSV0x-JnY&feature=iv&annotation_id=annotation_218706

 

http://www.3cat24.cat/noticia/1193706/societat/Seleven-a-10-els-morts-en-dos-terratremols-a-Murcia

Jordi Pedra Méndez

LA MEMÒRIA DELS NENS ÉS MILLOR QUE LA DELS ADULTS

 Un grup d’investigadors de l’ universitat de Ohio ha descobert que els nens tenen millor memòria que els adults. Va ser possible descobrir aquesta característica gràcies a un sistema d’atenció característic i que es va perdent a mesura que creixem. Pel que sembla a mesura que augmenta el coneixement, es redueix la capacitat memorística.

Per realitzar aquest estudi, es va investigar amb 77 nens i 71 estudiants als quals se’ls va mostrar imatges d’animals. Més tard se’ls feien preguntes sobre aquests, els nens van encertat el 31% de les preguntes i els estudiants el 7%.

Aquest investigadors creuen que la clau en la capacitat de memoritzar rau en que pensen de manera diferent, fent servir un sistema de memòria que es caracteritza per acumular similituds. Quan un veuen un seguit d’imatges, intenten classificar-les a la vegada que van sortint, aquesta classificació és per grups amb característiques similars. En canvi els adults tenen una estructura al cervell diferent i classifiquen les coses per categories. De manera que quan per exemple veuen que una imatge és un gat, ja no prenen més atenció perquè ja la tenen classificada. És a dir, els adults no tenen en compte la informació que consideren irrellevant, i si després se’ls pregunta sobre aquesta no poden contestar res perquè no l’ham memoritzat.

 

ARNAU LLABRÉS

 

La materia obscura pot fer habitable planetes remots

La materia obscura pot fer habitable planetes remots

En primer lloc hem de definir què és la matèria obscura. La matèria obscura és una matèria indivisible i de contingut desconegut, que no emet suficient radiació electromagnètica per a observada directament pels medis actuals. Se sap de la seva existència a partir dels efectes gravitacionals que exerceix sobre la resta de la matèria de l’univers, podria servir per a transformar planetes no habitables en planetes habitables. Segons els càlculs realitzats per un equip de científics del Fermilab, a Batavia, Illinois (EEUU), les partícules de matèria obscura escalfarien planetes que es troben flotant en l’espai, no vinculats gravitacionalment a cap estrella, fins a fer que aquests mantinguessin aigua líquida en la seva superfície. Aleshores els planetes situats en regions del cosmos riques en matèria obscura podrien resultar habitables.

La matèria obscura està formada per partícules anomenades WIMPs, que interactuen amb la matèria normal a través de la interacció nuclear dèbil i de la gravetat. Aquestes partícules es destrueixen quan entren en contacte amb altres partícules, generant així una energia en forma de calor. Aquest calor és xuclat per la matèria que les envolta, i d’aquesta manera es calenta.

L’experiment que han realitzat els investigadors Dan Hooper i Jason Steffen ha estat calcular la quantitat de calor que podria produir-se a l’interior d’aquests planetes en diversos entorns a la matèria obscura

En un futur, això significaria que les civilitzacions pròximes tinguin la possibilitat de buscar planetes llunyans on habitar.

Tot i això hi ha experts que és una idea poc factible, degut a la raresa d’aquests nous planetes i ja que es troben massa lluny de la terra per a ser detectats.

 

ADRIÀ LLORET

CURIOSITATS

1.El 16% de les dones neixen rosses, i 33% de les dones són rosses.

2.El sol allibera més energia en un segon que tota l'energia consumida per la humanitat des del seu inici.

3.Napoleó Bonaparte calculà que les pedres utilitzades en la construcció de les piràmides d'Egipte serien suficients per a construir un enorme mur al voltant de França.

4.La manera més fàcil de diferenciar un animal carnívor d'un herbívor és pels seus ulls. Els carnívors (gossos, lleons) els tenen al capdavant del cap, cosa que els facilita localitzar el seu aliment. Els herbívors els tenen al costat del cap (aus, conills), cosa que els ajuda a detectar l'aproximació d'un possible depredador.

5. Una persona parpelleja aproximadament 25 mil vegades per setmana.

6.Els CDs van ser dissenyats per rebre 72 minuts de música perquè aquesta és la durada de la Novena Simfonia de Beethoven.

7.Els llampecs maten més que les erupcions volcàniques i els terratrèmols.

8.El material més resistent creat per la naturalesa és la tela d'Aranya.

9.Si s’erradiquèssin les malalties cardíaques, el càncer i la diabetis, l'expectativa de vida de l'home seria de 99.2 anys.

10. La filla de Shakespeare era analfabeta.

11. Einstein mai va ser un bon alumne, i ni tan sols parlava bé als 9 anys, els seus pares creien que era retardat mental.

12. L'elefant és l'únic animal amb 4 genolls.

13. Una gota de petroli és capaç de convertir 25 litres d'aigua potable en NO potable.

14. Cada any, el 98% dels àtoms del cos humà són substituïts.

15. El seu cabell creix més ràpid durant la nit, i vostè perd de mitjana 100 pèls per dia.

16. Les formigues no dormen.

 17. Un esternut viatja a la boca a 965 Km / h.

18. A la ciutat de Los Angeles hi ha més automòbils que gent.

19. Es pot descobrir el sexe d'una tortuga, només pel so que fa: El mascle gruny, la femella xiuxiueig.

20. El 16 de desembre de 1811 un terratrèmol va fer que les aigües del riu Mississipi es correguessin en sentit contrari.

21. El pes mitjà d'un iceberg és de 20.000.000 de tones.

22. La velocitat d'escapament de la gravetat de la terra és de 07/11 km per segon.

 23. Els homes utilitzen una mitjana de 15,000 paraules per dia, les dones 30,000.

24. Els pingüins no volen ... per que tenen fred.

25. És possible fer que una vaca pugi escales però no que les baixi ..

26. American Airlines estalvi $ 40,000 el 1987 eliminant una oliva de cada amanida que va servir.

27. El percentatge d'Àfrica que és salvatge: 28%.

28. El percentatge d'Amèrica del Nord que és salvatge: 38%.

29. Percentatge d'homes nord-americans que diuen que es casarien amb la mateixa dona si ho haguessin de fer una altra vegada: 80%.

30. Percentatge de dones nord-americanes que diuen que es casarien amb el mateix home si ho haguessin de fer una altra vegada: 50%.

31. Nombre de personalitats que es troba en avions a qualsevol hora del dia: 61.000.

32. Cost de mantenir a un gos fins a l'edat de 11 anys: 6.400 $

33. El grall d'un ànec (cuac, cuac) no fa ressò i es desconeix perquè.

34. L'ull de l'estruç és mes gran que el seu cervell.

35. El cor humà genera suficient pressió quan bombeja la sang que podria escampar fora del cos fins a 10 metres de distància.

36. És impossible esternudar amb els ulls oberts.

37. És més probable que una persona mori per un cop d'un suro de Champagne que per una picada d'una aranya verinosa.

38. Els dretans viuen de mitjana 9 anys més que els esquerrans.

39. Un cocodril no pot treure la llengua.

 

ADRIÀ LLORET

PARTÍCULES QUE VIATJEN EN EL TEMPS

El gran  accelerador de partícules de Ginebra (LHC) podria convertir-se en la primera màquina capaç de fer viatges en el temps. Aquesta teoria que encara no ha estat provat empíricament, ha estat formulada per uns investigadors de la universitat de Vanderbilt.

Un dels principals objectius de tota aquesta instal·lació, és descobrir una partícula anomenada el  bosó de Higgs, una partícula subatòmica predita pels científics que explicaria coses com perquè els neutrons, els protons o els electrons tenen massa. Suposant que es descobrís aquest partícula els científics de la universitat de Vanderbilt creuen que seria possible de descobrir una altra partícula, Higgs singlet, que podria viatjar a la cinquena dimensió i moure’s pel temps (tan cap al futur com al passat).

A mes aquesta investigació creu que si es pogués controlar la producció d’aquestes últimes partícules seria possible enviar missatges al passat i al futur. La prova d’això seria que els científics que controlen el LHC han observat la aparició simultània de Higgs singlet i dels seus productes de desintegració. Segons aquests científics es demostra que s’han produït partícules que viatgen a través del temps cap al passat, per aparèixer abans de les col·lisions que a la vegada els han produït.

 

 http://www.tendencias21.net/El-LHC-podria-ser-la-primera-maquina-del-tiempo_a6014.html

 

ARNAU LLABRÉS

CREEN UNA CADENA D’ANELLS D’ADN PER A MÀQUINES MOLECULARS

Els científics alemanys Alexander Heckel i Thorten Schmidt de la Universitat Goethe, han aconseguit crear i encadenar dos anells d’ADN de 18 nanòmetres, aprofitant la seva capacitat d’auto-assemblatge,  que poden adaptar-se lliurement en funció de les condicions ambientals. Gràcies a aquesta característica, en un futur, aquests anells podran sumar-se als components de màquines moleculars o motors moleculars. Segons comunica la Universitat, l’estructura creada ha estat batejada amb el nom de “catenan”, prenent com a referència el món llatí “catena” (cadena).

La nanoteconologia d’ADN és una branca de la nanotecnologia que combina la biologia, la física, la química i la ciència dels materials, i que utilitza les propietats moleculars de l’ADN i d’altres àcids nucleïcs per tal de fabricar estructures artificials minúscules. En aquest camp, l’ADN és útil  com a material estructural i no com a portador d’informació genètica.

Catenan suposa una fita en el camp de la nanotecnologia d’ADN ja que la seva estructura, al contrar que la majoria de nanoarquitectures d’ADN, no constitueix una formació fixa sinó que s’adapta lliurement en funció de les condicions ambientals.

Encara queda molt per poder aplicar les estructures catenan a objectes quotidians tot i que no falta gaire per utilitzar-les per a estudiar proteïnes i altres molècules petites. En aquest sentit les nanoarquitectures d’ADN podran convertir-se en una eina versàtil  dins d’aquest món.

Per la seva fabricació, els científics aprofiten les pautes d’assemblatge de quatre nucleobases d’ADN. Aquestes nucleobases són les parts de l’ADN fan possible encadenament de la molècula. El truc radica en crear seqüències d’ADN relacionades entre si de manera que ens assegurem que la molècula s’autoconstruirà a través de les bases sense necessitat d’intervenció dels científics.

 

També en 3D

Com que aquesta estructura resultant  és més petita que les longituds d’ona visibles els anells no van poder ser observats amb un microscopi estàndard sinó que va caldre un microscopi SPM que utilitza una sonda que recorre la superfície de l’objecte tot augmentant la imatge.

Aquest descobriment s’ha sumat al de la Universitat d’Arizona que permet plegar l’ADN en formes tridimensionals a escala nanomètrica i des de 2006 existeix una tècnica coneguda amb el nom d’origami d’ADN que consisteix a plegar l’ADN a nanoescala per tal de crear noves formes en 3D.

Aquesta proposta podria proporcionar a l’enginyeria molecular una nova manera de fer estructures que interactuïn com molècules biològiques.

 

Enllaços

http://www.tendencias21.net/Crean-una-cadena-de-anillos-de-ADN-para-maquinas-moleculares_a6332.html

 

Cèlia Pérez

1r Batxillerat B