Blogia

colorblau

Robonauta 2, el primer astronauta robot

Robonauta 2, el primer astronauta robot

Els astronautes de l’Estació Espacial Internacional a partir d’aquí poc tindran un nou company, el Robonauta 2 o R-2. Aquest robot està destinat a ser l’astronauta del futur i el primer en viatjar a l’espai per ajudar als humans en missions perilloses.

Ha estat desenvolupat tecnològicament per la NASA i General Motors, i l’han disenyat de tal manera que aquest robot estigui capacitat per resoldre manualment les mateixes feines que els seus companys de carn i òs. Gràcies a que ha estat creat per General Motors, aquest robot està dotat per fer feines industrials del món automovilístic. La NASA l’ha dotat d’una gran resistència a temperatures extremes, això significa que podrà arribar a llocs que l’home no ha pogut arribar mai.

Però la pregunta que e deu fer tothom és: "Podrà un robot destituir als humans en la feina d’astronautes, o només serà un company més de l’expedició?"

Jo penso que aquet robot astronauta pot arribar, a la llarga, a ser el substitut perfecte dels astronautes, però, per aconseguir-ho, s’hauria de perfeccionar al màxim el model del Robonauta 2.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Robonauta/astronauta/mecanico/estacion/espacial/elpepusoccie/20100414elpepusoc_12/Tes

ALBERT CEBRIAN

Desenvolupen ossos artificials

Desenvolupen ossos artificials

Un grup d’investigadors de la universitat tecnològica d’Eindhoven als Països Baixos ha descobert la manera de crear ossos artificials.

Aquests ossos es van desenvolupar amb fibres de col·lagen (substància més abundant que forma els ossos i la pell) on més tard introduirien fosfat càlcic per formar nanocristalls. Van observar que d’aquesta manera el fosfat càlcic creixia igual que ho fan els ossos naturals.

Aquesta observació es va poder du a terme gràcies a la utilització d’un microscopi electrònic únic i de gran potència anomenat cryoTitan (capaç de registrar imatges d’àtoms individuals) que els va permetre veure com es desenvolupaven els ossos a l’interior de les fibres de col·lagen.

L’ Institut Nacional d’Investigació de Ceràmica (ISTEC) ha estudiat ja la possibilitat d’utilitzar aquest nou avanç científic per destinar-lo a la producció d’ossos artificials amb la finalitat de que puguin ser implantats als éssers humans. Per altra banda els investigadors de la universitat tecnològica d’Eindhoven van deixar molt clar que el seu descobriment va ser únicament per comprendre el desenvolupament dels ossos i que no utilitzaran aquest mètode per a la seva producció.

 

 

ENLLAÇ

http://www.tendencias21.net/Desarrollan-por-vez-primera-huesos-artificiales-en-laboratorio_a5016.html

 

Kevin Blanch

1r. Batxillerat B.

El cervell humà madura igual que Internet

El cervell humà madura igual que Internet

Un grup de científics de la Ecole Polytechnique Fédérale de Lausanne (EPFL) i de la Universitat de Lausanne (UNIL), a Suïssa, amb la colaboració d’investigadors de la Escola Médica de Harvard i de la Universitat d’Indiana a Estats Units, van duu a terme un estudi sobre la substància blanca del cervell en el qual van revelar el comportament del cervell. Van especificar que el cervell d’un nen petit funciona igual que Internet als seus inicis, en canvi el d’un adolescent funciona com una complexa i moderna xarxa de fibra òptica.
Els investigadors amb l’estudi van afirmar que el cervell està en constant evolució i durant el transcurs de la nostra vida augmenten les reds de fibres neuronals.
La tècnica duta a terme es denomina tractografia de IRM, la qual observa la simetria de la difusió de l’aigua en el cervell, els feixos de tractes de fibres fan que l’aigua es reparteixi asimètricament per tot el cervell, aquesta asimetria, denominada anisotropia, permet calcular el nombre de fibres en qualsevol regió del cervell.

 

Adrià Prado Baños

http://www.tendencias21.net/El-cerebro-humano-madura-igual-que-Internet_a5020.html

http://www.youtube.com/watch?v=myZRHs4P6EU&feature=player_embedded

Una espècie de peix que va viure fa deu milions d'anys

Una espècie de peix que va viure fa deu milions d'anys

Un grup d'investigadors han trobat en un jaciment en la localitat valenciana de Bicorp, una espècie de peix que va viure en aquest mitjà fa deu milions d'anys.

Els resultats de la investigació, que s'han publicat a la revista 'Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology', revelen que les aigües d'aquest mitjà eren salines.

Els investigadors han informat l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (dependent del Ministeri de Ciència i Innovació), han aconseguit establir la cadena tròfica del llac, i han conclòs que el depredador que vivia en aquestes aigües era una nova espècie de peix, que han batejat com 'Aphanius bicorbensis', com a homenatge a la població de Bicorp.

La investigació ha estat realitzada per Enrique Peñalver, especialista en insectes fòssils de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) i Jean Gaudant, especialista en peixos fòssils del Museu Nacional d'Història Natural de París. El projecte ha estat finançat per la Conselleria d' Cultura de la Generalitat Valenciana.

El nom del gènere, Aphanius, significa invisible, donada la dificultat de localitzar aquest peix en els aiguamolls en què es desenvolupa, de manera que la nova espècie podria ser traduït com "el fartet de Bicorp" (en valencià) o "l' invisible de Bicorp "(en espanyol).

L'estudi del contingut dels excrements d'aquests peixos, que també van quedar fossilitzades en la roca, ha permès als investigadors saber que aquest depredador s'alimentava, principalment, dels foraminífers i de les larves de mosquit, que eren especialment abundants al llac .

El nom del gènere, Aphanius, vol dir 'invisible', degut a la dificultat de localitzar aquest peix en els aiguamolls on es desenvolupa. De manera que la nova espècie podria ser traduida com " l'invisible de Bicorp"

 

Oriol Toledo

 

LA CAUSA DE L'EXTINCIÓ DELS DINOSAURES: UN METEORIT

LA CAUSA DE L'EXTINCIÓ DELS DINOSAURES: UN METEORIT

Després de molts anys investigant amb diverses hipòtesis aquest any s’ha arribat a la conclusió de què va ser un enorme asteroide el què va provocar l’extinció dels dinosaures fa uns 65 milions d’anys; segons ha publicat Science.

Després de 20 anys de investigacions i proves, els investigadors han determinat que un asteroide de 15km d’ample, es va estrellar on actualment es troba Chicxulub (Mèxic)

Els científics calculen que l’asteroide va impactar sobre la Terra amb una força mil milions de vegades superior a la de les bombes atòmiques de Hiroshima i Nagasaki. L’explosió hauria llançat a l’atmosfera material a alta velocitat, desencadenant una sèrie de conseqüències provocant un hivern global durant molt de temps, destruint molta vida de la Terra. Els investigador també afirmen que aquest impacte va provocar tsunamis en tot el planeta i terretrèmols de més de 10 graus en la escala de Richter.

Aquests resultats es centren en el cràter de Chicxulub, de 200km de diàmetre. Aquest cràter és poc comú ja què té una part a terra i una part dintre del mar. De la part terrestre tenen més de 5000 mil mostres, ara pretenen explorar la part marina. Amb la nova exploració es pretendrà resoldre nous dubtes sobre com moltes espècies van desaparèixer mentres unes altres van sobreviure.

Amb aquesta teoria acceptada, les altres queden descartades, en concret la teoria del volcà que era l’altre més possible. 

Aquesta hipòtesi explicava que l’extinció havia estat provocada per una sèrie d’erupcions volcàniques en l’actual India. Les erupcions van arrossegar suficient lava de basalt per omplir dues vegades el mar Negre, el que podria haver causat un refredament de l’atmosfera i pluja àcida global.

 Mireia Cano

Webs:

-http://www.muyinteresante.es/confirmado-un-meteorito-acabo-con-los-dinosaurios

-http://www.elpais.com/articulo/sociedad/unico/asteroide/acabo/dinosaurios/elpepusoc/20100304elpepusoc_7/Tes

Videos:

-http://www.youtube.com/watch?v=NO-n_4sGIkE


El material que fa possible la invisibilitat

El material que fa possible la invisibilitat

Aquest nou material s’anomena Metaflex, i l’han descobert uns físics britànics en la universitat de Saint Andrews a Escòcia. Només han obtingut 5x8 mil·límetres quadrats però encara que ens sembli poc és suficientment gran perquè el material surti de l’àmbit experimental de la nanotecnologia.

Els principals problemes de poder aconseguir un material que permeti fer invisible els cossos són poder produir meta-àtoms (àtoms capaços de deslligar-se d’una superfície rígida) suficientment petits per interactuar amb la llum de manera especial, i a més que siguin flexibles.

El Metaflex, que compleix amb aquets requisits, en contes de reflexar la llum com qualsevol material, la desvia per sobra seu (per la corba) i continua la seva trajectòria inicial. Això permet que només l’objecte que està entre els dos costats de la membrana ens sembli que s’hagi esfumat. Aquest efecte s’havia aconseguit altres vegades, però només amb llum infraroja i microones que no són visibles; la innovació del Metaflex és que l’efecte d’invisibilitat s’aconsegueix amb qualsevol tipus de llum que els homes podem veure i a més té una flexibilitat que li permet complir moltes més funcions, en un futur pròxim.

Podríem dir que es un pas més per aconseguir una capa d’invisibilitat.      

Marc Fisa

http://www.abc.es/20101104/ciencia/nuevo-material-hace-posible-201011041253.html 

 

El meteorit que va trobar Google Earth!

El meteorit que va trobar Google Earth!

Farà ja dos anys, una recerca en el Google Earth va conduir al descobriment del cràter Kamil, un dels impactes de meteorit més ben conservats de la Terra.


A principis d’ aquest any uns investigadors van anar al punt d’ impacte per datar la col·lisió d’ aquest meteorit metàl·lic. Les investigacions deien que el que el cràter es va produir a 12.000 km/h en un lloc situat prop de la regió fronterera entre Egipte, Sudan i Líbia. L’ impacte va ser descomunal ja que el meteorit estava format per 10 tones de ferro que va generar una bola de que era visible a més de 1.000 km de distància, i que va fer un forat de 16 metres de profunditat i 45 metres d’ample en terreny rocós.


Però això va canviar el 2008, quan el cràter va ser descobert durant un estudi a Google Earth conduït per l’expert en minerals Vincenzo de Michele. Estava buscant recursos naturals quan per casualitat va veure el cràter d’impacte arrodonit a la pantalla del seu PC. De Michele contactar amb un astrofísic, Mario Di Martino, que va organitzar una expedició al lloc el febrer d’aquest any.


Després de dues setmanes de viatge, una expedició de 40 persones va arribar al cràter. Segons informa l’Agència Espacial Europea (ESA) es van recollir més de 1.000 quilos de fragments metàl·lics de meteorit, incloent un tros de 83 quilos que es creu separat del cos principal del meteorit poc abans de l’ impacte, ja que va ser trobat a 200 metres del cràter . A més, els investigadors van crear un model en 3D del terreny usant radars.

"Això demostra que els meteorits metàl·lics que tenen una massa de l’ordre de 10 tones no es trenquen en l’atmosfera, sinó que exploten quan arriben a laterra i produeixen un cràter", afirma Detlef Koschny.

 

 

http://www.muyinteresante.es/el-meteorito-que-encontro-google-earth

Simulacions tridimensionals de Supernoves

Simulacions tridimensionals de Supernoves

 Quan una Supernova explota, pot arribar a emetre més energia inclús que el Sol en tota la seva existència. Les seves explosions, són de les més fortes de les quals es té constància avui dia, ja que segons diuen, una explosió d’una d’aquestes Supernoves podria arribar a eclipsar durant uns instants (els que duri l’explosió) a tot l’univers sencer.

Ara, desde l’universitat de Princeton, han fet constar que es podran fer experiments informàtics i tridimensionals, sobre el com és una explosió d’aquesta magnitud. Per tan, pot ser que aquest pas endavant de la ciència ens pugui conduir al descobriment de nous coneixements científics fins ara irreconeixibles.

Aquestes explosions s’han anat estudiant des de fa molt de temps, però no ha estat fins ara que gràcies a les noves tècniques informàtiques s’han pogut estudiar detalladament (encara que sigui amb un simulador i de la forma més senzilla possible).

En aquest estudi de la universitat de Princeton s’està assolint un gran nivell de sofistificació en la simulació de les explosions. Segons ens diuen els científics que treballen en el projecte, les simulacions arriben a un alt nivell de realitat, imitant una Supernova real quasi al 100%. Les seves bases són que l’estrella que explotarà no és esfèrica sinó asimètrica i que el perquè de l’explosió és que es veu afectada (en el seu nucli intern) per inestabilitats de la matèria que té pel voltant.

Podem dir com a conclusió que aquestes explosions ens poden donar moltes noves formes de coneixements científics, sobretot astrofísics, i de les colisions estelars més importants.

 

http://www.youtube.com/watch?v=-QVBWog4nuE

Estem davant una futura màquina per grabar els somnis?

Un equip d’investigadors del Institud de Tecnologia de California ha desenvolupat un sistema revolucionari que permet grabar l’activitat cerebral i que ha pogut demostrar que és possible controlar les imatges en una pantalla utilitzant només el poder del pensament.

Aquesta investigación es va dur a terme amb 12 voluntaris que patien epilepsia el qual se’ls havia implantat 64 electrodes mitjançant cirugia per tal de controlar i tractar els atacs del cervell.

Amb els resultats d’aquesta investigació es va comprovar que quan cada pacient pensava ,per exemple, en Marilyn Monroe o en qualsevol objecte o concepte en concret, s’activava una neurona en particular, és a dir cada pensament activava una neurona específica.  En mostrar als voluntaris un seguit d’imatges, el Dr Cerf, l’investigador que ha dirigit l’estudi,  i els seus companys van ser capaços d’identificar les neurones que s’activaven per a una àmplia gamma d’objectes i conceptes; aquesta informació es va utilitzar per construir una gran base de dades en la que es relacionava l’objecte i la neurona relacionada.  D’aquesta manera per cada pensament del pacient s’il·luminava en una pantalla aquell objecte amb el que estava pensant. Així es va poder, tal com diu el Dr Cerf, “llegir la ment dels voluntaris” .

Aquesta recerca dóna lloc a un gran ventall de possibles futures aplicacions. El Dr Cerf, afirma que el propé projecte serà intentar estudiar i enregistrar l’activitat del cervell mentre que els voluntaris estant dormint. Aquest estudi podria donar lloc a un possible nou repte: crear una dispositiu que grabés i llegís els somnis. Tot que un dels principals problemes que es planteja el doctor és que per conectar amb les neurones específiques, fins aleshores, és necessari la implantació quirúrgica d’electrodes.

Altres projectes molt interessants derivats d’aquesta investigació són la lectura dels pensaments de persones que no es poden comunicar o persones amb estat de coma i si anem més enllà la creació de màquines que estiguessin conectades al nostre cervell per tal de poder donar instruccions mitjançant el nostre pensament. Aquí inclouriem l’onjectiu de poder escriure un emal només amb el pensament o de navegar per internet només imaginant-nos el recorregut.

Carla Turró

L’ Estació Espacial Internacional (ISS) celebra deu anys de la seva entrada en funcionament.

El dia 2 de novembre de l’any 2000 van arribar a l’Estació Especial Internacional els seus primers tripulants i es va posar en funcionament. Aquesta s’havia construït a base de l’acoplació de mòduls al mateix espai, des de l’any 1998 (quan hi va arribar el primer mòdul).
Aquesta estació, situada a 400 km d’altura, estava pensada per dur a terme experiments científics a l’espai i servir d’allotjament per aquells qui hi treballen.

Des d’aleshores més de 200 astronautes han passat per l’estació espacial i s’han realitzat més de 600 experiments.

La creació d’aquest projecte va ser el resultat de la col·laboració de les agències espacials d’un gran nombre de països i en ella hi han conviscut astronautes de diferentes nacionalitats, entre ells dos espanyols.

Encara que la estació havia de ser utilitzada durant deu anys, els experts han determinat que encara podrà ser utilitzada fins el 2020.

 

http://www.estacionespacial.com/

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/11/02/ciencia/1288697492.html

 

Pol Ventura

1r Batxillerat C

2/11/2010

Fabriquen totxos amb llana

Fabriquen totxos amb llana

Fabriquen totxos amb llana

 

Investigadors espanyols i escocesos han afegit fibres de llana al material argilós amb el que es fabriquen els totxos, i els han unit amb alginat (un polímer natural que s’extreu de les algues). Com a resultat han obtingut uns totxos més resistents (un 37% més que els toxos de terra, els convencionals), i també són més ecològics.

Aquest tipus de totxo presenten certs avantatges respecte al convencional. És més resistent, minimitza les fissures i deformacions per contaminació, triguen menys en assecar-se i són més ecològics. També representen un notable estalvi energètic ja que no necessiten cocció en el seu procés de fabricació.

 

En conclusió, són una alternativa més sostenible i més eficient.

 

http://www.tendencias21.net/Fabrican-ladrillos-con-lana_a4916.html

 

L'amor produeix el mateix efecte analgèsic que els calmants

L'amor produeix el mateix efecte analgèsic que els calmants

Un equip d’investigadors de la Stanford University School of Medicine, dels EEUU, ha constatat que els sentiments d’amor apassionat poden alleujar el dolor amb la mateixa eficàcia que els calmants i fins i, fins i tot, que algunes drogues il·legals com la cocaïna. Aquest fet és possible perquè l’amor intens activa les mateixes àrees del cervell que tracten els medicaments: aquelles regions relacionades amb el sistema de recompensa cerebral. El descobriment permetrà conèixer millor els circuits neuronals vinculats al dolor a fi de desenvolupar mètodes d’alleujament més eficients.

En els sistemes de recompensa cerebral és on es genera la dopamina, que és una hormona que actua com a neurotransmissor i influeix en el nostre estat anímic i en la nostra gratificació i motivació.

L’investigador Sean Mackey ens diu que quan la gent es troba en la fase més apassionada de la relació amorosa es produeixen alteracions significatives en el seu estat d’ànim que impacten en la seva experiència del dolor.

 

Aprendre com es produeix aquest impacte o com s’estableixen les vies de recompensa neuronal que alleugen el dolor físic gràcies a l’amor podria servir per  desenvolupar nous calmants.

 

Descripció de l’experiment

L’equip de Sean Mackey i Arthur Aron van realitzar uns experiments per comprovar que realment els sistemes d’amor i dolor es regulaven recíprocament.

En els experiments realitzats varen participar 15 estudiants universitaris bojament enamorats  que es trobaven en les primeres fases de les seves respectives relacions de parella, és a dir, quan les dues persones se senten eufòriques i pensen obsessivament l’un amb l’altre.

Aquesta forma d’amor apassionat és molt similar a una addicció segons els científics. De fet, els especialistes de la Yeshiva University van arribar a la conclusió que quan una persona és abandonada per la parella, es posen en marxa unes regions cerebrals relacionades amb l’anhel i les addiccions.

Així doncs, els investigadors van demanar als participants que portessin fotos de les seves parelles i de persones conegudes que tinguessin un atractiu similar al de les seves parelles.

Durant l’experiment, als estudiants se’ls va presentar, de manera intermitent, les imatges aportades, mentre eren sotmesos a una sensació de dolor lleu provocat per un estimulador tèrmic controlat per ordinador.

Al  mateix temps, els científics van registrar l’activitat cerebral dels participants.

Per últim, els investigadors van registrar els nivells d’alleujament del dolor dels estudiants davant les imatges apreciades.

Els resultats obtinguts van demostrar, per una banda, que tant l’enamorament com les distraccions realment redueixen el dolor, molt més que la concentració en la imatge d’una persona coneguda que resulti atractiva.

D’altra banda, en ambdós casos no s’activen les mateixes regions cerebrals. En la proba de distracció, l’alleujament del dolor anava associat a les àrees corticals del cervell.

La analgèsia induïda per l’amor, contràriament, estava més relacionada amb les àrees de recompensa del cervell i pot arribar a bloquejar el dolor a nivell espinal.

Una de les regions clau d’aquest alleujament provocat per l’amor és l’anomenat nucli accumbens, una àrea del cervell que es creu que té un paper important en la recompensa, el riure, el plaer, l’addicció i la por.

Per últim, l’experiment també va revelar que existeix una gran varietat en el grau d’alleujament del dolor experimentat per cada individu en veure la imatge de la persona estimada. Aquesta variabilitat podria ser deguda a diversos  factors com l’atenció dedicada a la tasca encomanada o a certes característiques de cada relació com el grau d’”obsessió” per la parella, la força de la relació etc.

 

Enllaços

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/news/fullstory_104405.html

http://www.elmundo.es/elmundosalud/2010/10/13/noticias/1286991056.html

http://www.tendencias21.net/El-amor-produce-el-mismo-efecto-analgesico-que-los-calmantes_a4958.html

 

Cèlia Pérez

1r. Batx. B

Una de quatre estrelles podria tenir planetes del tamany al nostre

Una de quatre estrelles podria tenir planetes del tamany al nostre

La Universitat de California, a Berkeley, ha arribat a una conclusió després del estudi de 166 estrelles de tipus G (com les del Sol) i tipus K (estrelles taronges menys massives que la del Sol), a menys de 80 anys llum, i utilitzant el telescopi Keck de Hawaii. I es que 1 de cada 4 estrelles podria tenir planetes de mateix o similar tamany. Quan ens referim a estrelles que pugin tenir plantes es com el Sol i la Terra, Mercuri, Venus , Mart... , és a dir, estrelles que al seu alrededor contenen plantes de similar tamany al nostre. En total s'han trobat 22 estrelles amb planetes detectables.

Andrew Hovard (coautor del estudi) explicava que si agafem 100 estrelles similars al Sol, només 1 o 2 contindrien planetes com Júpiter, 6 planetes com Neptú i 12 planetes super-Terra ( amb una massa de 3 a 10 vegades més gran que la del nostre). De planetes similars al nostre han detectat que hi han 23 planetes per cada 100 estrelles.

El que significa, doncs,  es que si la NASA desenvolupés alguna tècnica nova durant les pròximes dècades podriem trobar planetes molt semblan als nostes (de tamany) sense mirar molt lluny. El pas més rellevant que s'harà de fer doncs, es descobrir quans d'aquests planetes contenen vida.

 

http://www.muyinteresante.es/una-de-cada-cuatro-estrellas-podria-tener-planetas-del-tamano-de-la-tierra

 

Jordi Pedra Méndez

Nova tècnica per averiguar secrets sobre la formació d'estrelles

Nova tècnica per averiguar secrets sobre la formació d'estrelles

Per ara no s’havia descobert ninguna estratègia per saber com es formen les estrelles. La ciència, ara mateix, l’únic que sap es que les estrelles es formen en el interior de núvols de gas i pols.

Però actualment, un grup d’astrònoms de la NASA han descobert un fenomen en el que una llum infrarroja es dispersa mitjançant grans de pols molt grans i fa que els nuclis es desenvolupin per formar estrelles. La matèria del nucli es va condensant i cada vegada es fa més calenta, això provoca poc a poc la creació d’estrelles.

Però d’aquest fenomen actualment es desconeix la major part, i això ha fet que es duïn a terme diferents investigacions, fins que els astrònoms encapçalats per Laurent Pagani i per Jurgen Steinacker han aconseguit descobrir un fenomen que ens donarà molta més informació sobre la creació de les estrelles en la seva amplitud. Han aconseguit donar més informació sobre la llum dispersada, ja que porta informació sobre, per exemple, la densitat i el tamany de les partícules de pols nombrades anteriorment o la posició espaial del gas.

 

http://www.amazings.com/ciencia/noticias/271010a.html

 

Albert Cebrian

Músculs artificials que faran robots millors que les persones.

Músculs artificials que faran robots millors que les persones.

La creació de músculs artificials ja és una mica més propera. Però el fet més rellevant és que aquests músculs no només imitaràn als músculs humans, sinó que a més a més els superaran amb diferència.

L’avans tecnològic esta sent portat a terme per uns científics de la Universitat de Texas i aquestes màquines sera capaces d’expandir-se i contraure’s fins un 220% en questió de mil·lèssimes de segon amb tan sols aplicar-li un simple impuls elèctric. Els músculs que constituiran aquestes màquines arribaran a ser més forts que l’acer i més durs que el diamant.

La nanotecnología farà possible aquesta creació, ja que podrà realitzar millons de nanofibres trenades unes amb altres fent així un material molt flextible i extremadament lleuger. Una dada rellevant és que amb tan sols 1.5 miligrams d’aquest teixit es podríen cobrir una àrea de més de 30m quadrats.

Per últim, la seva altíssima resistència a la temperatura aquest material podrà superar el 0 absolut fins els 1538°C, fet que permetría utilitzar-los en operacions extremes i en futures operacions espacials.

 

                                                                                   Carles Miró

Col·lisió entre asteroides

Col·lisió entre asteroides

El passat mes de gener, el telescopi espacial Hubble va captar unes imatges d’un estrany objecte en forma de X que els astrònoms van pensar que era un cometa, però cinc mesos després van descobrir que aquell presunte cometa era la recent col·lisió de dos cometes. Els investigadors de l’ Institut Max Planck de Recerca del Sistema Solar (Alemanya) i de la Universitat de Califòrnia (Estats Units) daten aquest succés a principis del 2009.

Els científics alemanys, dirigits per Colin Snodgrass, van observar l’objecte gràcies a la sonda espacial Rosetta, que s’aproximava al cinturó d’asteroides en el seu viatge cap a l’asteroide Lutetia. I després d’observar les imatges van arribar a la conclusió que la cua de l’objecte està composta de restes procedents de la col·lisió d’ aquests cometes. L’objecte s’ expandeix amb una lentitud que ha sorprès els astrònoms.

D’altra banda, l’equip de David Jewitt, de la Universitat de Califòrnia, va prendre imatges amb el telescopi espacial Hubble i va estimar un diàmetre de 120 metres el nucli de l’objecte, al mateix temps que van detectar partícules de pols mil·limètriques en la seva cua.

Els científics calculen que es produeixen col·lisions d’ asteroides com aquest un cop l’any però capturar el xoc entre aquests és difícil.
http://www.muyinteresante.es/colision-entre-asteroides

 

La sal accelera la regeneració d'extremitats emputades

La sal accelera la regeneració d'extremitats emputades

Un grup d’investigadors ha conseguit accelerar la regeneració d’extremitats emputades amb capgrossos en 1h quan en condicions normals triga 18h.

Michael Levin, líder del grup d’experts de la Universitat de Tufts ( Massachussets ) ha descobert la tècnica capaç de regenerar la cua dels capgrossos amb clorur de sodi, dominant en la sal comuna. Els passos realitzats per els investigadors van ser els següents: van posar una mica de sal a la cua ferida dels anfibis, després ho varen deixar reposar una hora i més tard varen obtenir una estructura perfectament formada amb els seus nervis , teixits i musculs completament formats.

El que la sal va proporcionar en aquesta investigació va ser regenerar la cua d’un amfibi en un temps récord. Els experts tenen la esperança de que algun dia la sal simple pugui resultar útil per regenerar apéndix humans. Perquè per als biòlegs es necessiten més estudis per saber si la sal causa perjudicis en les cèl.lules 

 

http://www.tendencias21.net/La-sal-acelera-la-regeneracion-de-extremidades-amputadas_a4904.html

 

Joan Erra

EL METÀ A MART

EL METÀ A MART

 

 

Segons els científics de la NASA alguna cosa hi ha a Mart que es capaç d’emitir 19.000 tonelades de metà a l’atmosfera en pocs mesos. 

Encara que els científics no saben de que es tracta, podria ser una emissió d’origen volcànic (poc possible, perquè no hi ha volcans actius a Mart); i l’altre podria ser una emissió produida per formes de vida unicel·lulars, no intel·ligents, atrapades al subsòl (similiars a les bacteries terrestres).

Aquesta última hipòtesi està recolçada pel fet de què a la Terra el 90% de metà que hi ha a l’atmosfera és d’origen biològic.

Després d’analitzar els resultats de la investigació  al llarg de set anys, els científics han demostrat que aquesta emissió de metà augmenta a la primavera l’hemisferi nord (on es localitza el principal punt d’emissió: Terra Sabae) i alcança un màxim d’emssions a mitjans de l’estiu. Aquest valors s’han donat, gràcies a què tres telescopis, situats a Hawai, han pogut calcular la quantitat de metà a cada moment de Mart.

 Els investigadors dedueixen que tota aquesta quantitat de metà ha de provenir del subsòl.



[...]Es una investigación muy interesante y poco concluyente[..]

 [...]Estos resultados convierten a Terra Sabae en una región prometedora para enviar allí una futura misión de exploración[...]

Ignasi Casanova, geóleg planetari de la Universitat Politècnica de Catalunya. "

 

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090116/53619703341/una-misteriosa-emision-de-metano-en-marte-intriga-a-los-cientificos.html

http://www.sindioses.org/noticias/metano.html

 

Mireia Cano

Un nou sistema permet la comunicació amb persones en estat vegetatiu;

Un nou sistema permet la comunicació amb persones en estat vegetatiu;

Un equip d’investigadors de la universitat de Cabridge han desenvolupat un  sistema que permet la comunicació amb persones en estat vegetatiu (amb greus lesions cerebrals).

El dispositiu consisteix en uns monitors d’electroencefalografia que van connectats a electrodes col·locats al cap d’un pacient en estat vegetatiu, mostrant-nos l’activitat cerebral d’aquest, i descodificant els missatges obtinguts  podem obtenir les seves respostes. Fins aleshores, els investigadors només són capaços d’obtenir respostes de “si” o “no” a les preguntes realitzades als pacients. Però en el futur, es creu que aquest sistema ens pot permetre establir una comunicació amb persones en estat vegetatiu (fins al punt que els pacients es puguin comunicar amb un sintetitzador de veu). També es creu que aquestes persones es puguin moure amb cadires motoritzades controlades per les seves pròpies ments.

 

http://www.tendencias21.net/Un-nuevo-sistema-permite-la-comunicacion-con-personas-en-estado-vegetativo_a4879.html

 

Adrià Lloret

La nova llei del tabac.

La nova llei del tabac.

La nova llei antitabac prohibirà fumar en tots els recintes hospitalaris, centres i voltants, com el model francès, pero permetrà el fum en els espais a l'aire lliure dels camps universitaris i les terrasses. També s'ha arribat a un acord sobre la regulació dels clubs de fumadors, basicament per evitar que els bars i restaurants grans es converteixin en improvitzats clubs de fumadors per un dia. Els cambrers, com a treballadors, no podràn entrar en aquests locals, que quedaràn definits com associacions que contin amb socis, objectius sense ànim de lucre, que no promoguin la venda d'objectes de consum i amb l'entrada prohibida a menors.
Trobem per exemple una notícia molt recent que adjuntu amb aquesta:
Els metges demanen al Congress que no autoritzi espais per fumadors en bars.
Més de mil cambrers moren cada any per l'exposició del fum del tabac. El Comité Nacional de Prevenció del Tabaquisme(CNPT) format per 40 associacions médiques i sanitaries, ha mostrat el testimoni i la experiència dramàtica de un cambrer de Zaragoza, de 57 anys, no fumador, malalt de càncer de pulmó. En Espanya segons el CNPT hi ha casi 1.2 millons de persones que treballen en la hosteleria. Es el col·lectiu amb més numero de fumadors passius i estadistiques per càncer de pulmó.

 

http://www.youtube.com/watch?v=FqiTcvpjUYM (Avantatges i inconvenients d'aquesta llei, debat.)
Paula Sánchez